.
3 minuts serà un quart de 12 del migdia, un dimarts a més,
tenim una cita amb el món del dret a través d'aquest espai
que realitzem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
un espai impulsat pel grup de joves advocats.
Avui ens acompanya Javi Terres, Lourdes Guibernau.
Bon dia a tots dos, benvinguts.
Hola, bon dia.
Bon dia.
I avui parlarem d'un tema, des del punt de vista jurídic,
que popularment coneixem com ocupa.
Si vostès busquen algun terme legal en què surti aquesta paraula,
segurament no la trobaran, no trobaran allò.
Si agaféssim un diccionari jurídic no trobaríem la paraula ocupa, no, Javi?
No, la veritat és que no.
La paraula ocupa ha sigut una manera de dominar aquesta gent
que, diguéssim, popularment es coneixen com persones
que entren en cases amb propietats, en immobles que no són seus
i que bé, sempre amb un moviment una mica ideològic, tot s'ha de dir,
que s'ocupa, diguéssim, per definició.
doncs hi viuen allà i fins i tot fan una sèrie d'activitats,
endrecen la casa, fins i tot la reparen, etcètera, etcètera, etcètera.
Nosaltres, més jurídicament, els coneixem com persones
que viuen en cases en precari, no?
És una mica una qüestió així.
Aquí avui parlarem de dos drets, dos drets contra posats, no?
Una mica el dret de la propietat, no?
I el dret potser a la vivenda, no?
Que és d'àmbit constitucional.
Però bé, ja anirem detallant.
Persones que han ocupat habitatges,
n'hi ha hagut sempre més enllà d'aquest moviment social
que aglutina joves que esmentava el Javi, no l'Urdés?
Home, sempre n'hi ha hagut perquè realment
sempre hi ha hagut gent que ha necessitat vivendes, que no ha tingut.
El que passa és que potser jo,
a Rametria ja fa molts anys enrere,
era un tema diferent.
Potser podien ser precaristes els mesobers d'una finca, no?
Eren precaristes per què?
Doncs perquè no pagaven cap lloguer,
estaven vivint amb una explotació agrícola o amb una masia
i a canvi de no pagar lloguer ni de pagar cap tipus de renta,
ells se'n cuidaven de la casa, la netejaven
per quan venien els propietaris que ho trobessin en condicions.
I a part d'això, també traien rendiment a les terres
i les conreaven i traien alguna rendibilitat.
Però d'acord amb el propietari en aquest cas, clar.
En aquest cas hi havia acord amb el propietari que estaven en precari
però hi havia un consentiment del propietari.
Per tant, aquesta denominació de precarista es faria en aquest cas
que explicaves en tant en quant no pagaven cap mena de lloguer
sinó que pagaven una mica amb el seu treball.
Sí, el que passa és que precarista també seria la persona que
havent un consentiment inicial imaginat del propietari
i després el propietari diu, mira, escolta, s'ha acabat el contracte,
bueno, el contracte s'ha acabat el període que jo convé
perquè m'interessa tenir aquest pis per mi.
I aquest senyor, doncs, continua vivint allí sense pagar renta
i al damunt sense cap tipus de justificació legal
ni cap tipus de document que l'empari,
doncs aquest senyor continua sent un precarista.
Llavors, per treure'l fora ja hauríem d'anar al procediment civil
que seria el procediment de desnonament per precari,
que no seria el mateix que del que denominem nosaltres com ocupes.
És a dir, que la gent socialment és un moviment
que a part té connotacions ideològiques,
a la vegada que té connotacions tant penals com civils
i s'ha pot enfocar des de qualsevol punt de vista.
Clar, un col·lectiu de persones que sota aquest signe del moviment
ocupen un immoble, doncs també tenen un ressò mediàtic importantíssim.
Aquest precarista, família, persona, individual
que està en un cas similar que ara explicaves
no té cap ressò mediàtic.
Desnonaments d'aquest tipus es deuen donar
no si habitualment, però si de tant en tant.
Sí, sí que es donen.
Aquests senyors ni porten rastes,
ni van allò amb les flors del Flower Power,
ni, bueno, que són gent normal i corrent,
que són persones que potser han passat una etapa de penúries a la vida
i es veuen amb la necessitat d'estar en una casa
que no és teva o que t'han donat un consentiment fa temps,
però que et fan fora, però com que no tens lloc a anar,
què has de fer?
T'has de quedar allà i que et vagin fora per la força pública.
Tot i que també diria una altra cosa,
no tots els ocupes són els ocupes que coneixem a la tele,
de les cases que surten a Barcelona,
que són gent que tenen una identificació
amb un grup de persones que tenen aquesta influència mediàtica.
Jo he tingut assumptes de persones que es dirien ocupes,
però que eren gent pobra, indigent,
que no tenien allà un caure és mort,
i havien d'estar en algun lloc.
Llavors, veure, ni portaven rastes
ni estaven a favor de tota la ideologia
que en volta el moviment Ocupa.
Però el tractament legal que s'aplica és el mateix,
en tots els casos?
Bé, d'entrada sí, d'entrada sí.
El que passa és que el moviment Ocupa,
ideològicament, com parlàvem abans,
ha portat la necessitat de veure tots aquests edificis,
tots aquests inmoules que estan, molts d'ells,
en runa, pràcticament, els de donar-los un objectiu final,
una reparació i, sobretot, cobrir unes necessitats.
Cobrir unes necessitats que no només és la vivenda,
sinó també el moviment Ocupa pretén ser una mica altruista
en aquest concepte, de tal manera que aquelles vivendes
normalment les viuen en comunitat,
fan feines educatives, fan feines una mica socials
respecte al barri, la zona, pobla on s'hi fiquen,
i per això té aquest ressò, i per això també en cert moment
està en contínua anàlisi, tot això.
Molt diferent de la persona que, bueno, que realment,
doncs una mica amb una certa desvergonya,
per dir-ho d'alguna manera,
l'únic que passa és que en aquell moment no vol pagar un lloguer,
no té una casa, llavors sí que queda allà, doncs,
per seguir vivint, no?
Què és el que implica aquí?
Que tots dos jurídicament es contemplen igual,
l'únic que uns aporten una defensa ideològica, no?
Una defensa per què?
Perquè avui en dia, precisament, si hi ha una cosa
que cada vegada va en augment i és més deficitària al trobar-la,
i on hi ha menys recursos és la vivenda, no?
El lloc on constitucionalment, la nostra Constitució,
i valgui la redundància, doncs,
se li reconeix a tot ciutadà espanyol que necessita,
com a mitjà necessari per la seva pròpia realització.
Això és molt important.
Ells tenen una manera de concebre la vida en un immoble,
en comunitat, sobretot també tractant certs aspectes ideològics,
i a més a més,
que intentant sempre entrar-hi en llocs,
ocupant-hi en llocs,
que no hi hagi un ús,
que no hi hagi un viure continu i constant.
Ells mateixos sempre ho estan reflexant, no?
Si nosaltres ens fiquem en aquest tipus de casa, d'immoble, pisos,
és perquè realment allà no s'està fent res.
I creiem que potser tenim un millor dret que aquella persona
a ficar-nos dintre,
a realment endreçar-ho,
a fer d'ell una cosa útil.
Clar, jurídicament això no es contempla.
Jo recordo el dia que vam parlar d'arrendaments,
em vau comentar què passava
quan una persona no pagava el lloguer al propietari,
tot el procés que s'establia.
Jo no sé si és el mateix
una persona que ocupa un habitatge
perquè és pobra, com deies tu,
i pot demostrar clarament
que no té mitjans i que cap institució,
cap entitat li dona aquesta opció d'habitatge
per aixoplugar a la seva família,
i no estem fent cap drama,
estem dibuixant una situació concreta,
o aquella persona que entra,
que va pagant el lloguer i un dia decideix
que deixa de pagar,
perquè sap que tard o d'hora,
doncs sí, entrar en un procés,
però després se'n pot sortir
visquent una mica gratis
durant el període d'un any mínim.
Aquí també hi ha una diferència, no?,
a l'hora d'aplicar la llei,
tot i que la llei sigui la mateixa,
m'imagino que el jutge ha de tenir en compte
les circumstàncies també.
A veure, hauríem de distingir,
com hem dit abans,
que hi ha l'avançant penal i l'avançant civil.
A la persona que té un contracte d'arrendament
i que de sobte deix de pagar el lloguer
perquè s'ha acabat, per exemple, el contracte,
i continua disfrutant...
I és una mesura d'allò perquè li faci una altra, per exemple.
Continua disfrutant de l'emmoble,
i sap que, vull dir,
a veure, li posaran un procediment de desamnament,
el faran fora,
tardarà un, dos, tres, quatre, cinc, sis mesos.
Aquest senyor sap perfectament
que acabarà marxant,
però si té sis mesos que no paga,
doncs escolta, això que tens...
Tot això que s'està albua.
Exacte, tens que anar.
Tens temps per buscar-te'n un altre.
En canvi, aquest senyor, però, penalment,
penalment seria més difícil anar,
perquè, a veure,
ja tenim d'una lectura del Codi Penal,
parla del que amb violència i intimidació
les persones ocupi una cosa immoble
o usurpi un dret real.
Això és el cas que hi hagi una mica de violència,
és a dir, per entrar allà has de rebentar portes,
finestres, etcètera.
Però també hi ha l'altra part,
que és que el ocupi sense autorització d'aguda
un immoble vivent d'edifici a l'Ie
que no constitueixi morada,
és a dir, habitatge habitual,
que no hi visqui ningú en aquell moment.
Llavors, o que estigui sense la voluntat
del titular en aquest moment,
el que ha estat allà en un contracte
i que s'ha prorrogat el contracte
i que el propietari diu,
escolta, no vull que estiguis més aquí,
no podríem anar en la via penal directament.
directament.
Per què?
Doncs perquè és més aconsellable
anar per la via civil,
ja que, a veure,
no és un senyor que se li ha posat allà en sec.
I a part, voldria també destacar una altra cosa,
que aquí estem,
el Javi és molt pro-Moviment Ocupa.
Jo no és que no sigui pro-Moviment Ocupa,
però potser soc més social.
Miro des del punt de vista social.
Els ocupes.
Hi ha molts d'aquests nois,
que potser no són ni persones sense recursos,
que tenen, potser són de famílies aposentades,
simplement és que són fills rebotats.
Vull dir que són gent que diu,
mira, jo estic en contra del sistema,
de la societat, del govern, de la democràcia,
estic en contra de tot,
i m'enrebello contra la societat
i vaig a muntar un centre cívic
amb una casa ocupada,
perquè jo crec que el propietari
no vol disfrutar de la casa
i faig una cosa en benefici de tots,
doncs jo m'instal·lo aquí.
Molt bé.
Aquest és un sector que és el sector
conegut vulgarment com Ocupa.
Però hi ha l'altra part,
que és el que et comentava abans,
persones que tenen dos fills
i una senyora, una muller,
i no saben on compres morts.
I no tenen on anar.
I Càritas els hi dona llargues,
no els hi troba cases,
els hi dona les ajudes que pot,
però a veure, Càritas tampoc és la verge de les urnes.
Les ONGs no han de resoldre
el problema de l'habitatge dels pobres.
El problema de l'habitatge l'ha de resoldre
el govern, l'administració,
creant habitatges per persones sense recursos, etc.
Jo crec que és més trist i socialment més acceptable
que una persona que no té un caure mort,
que està fent xapusses por ahí,
i que té dos fills i una dona,
que han de tenir algun eixopluc,
estiguin en una casa,
que mira, que el propietari diu,
escolta, que la vull derruir,
perquè moltes vegades passa això,
i aquí a Tarragona ha passat,
de cases que estan a punt de derruir-se,
però que encara no les tiren a terra,
i resulta que el dia que les van a tirar a terra
se'n dona en compte que allà dintre hi ha sis persones.
Què fem?
Són sis persones, són sis problemes.
Per què?
Doncs perquè han d'anar als serveis socials de l'Ajuntament,
als serveis socials els hi han de buscar una vivenda...
Bueno, se crea una problemàtica...
Aquestes persones se les implica en un procés legal?
Sí, sí, sí.
Per el delicte del que t'acaba de dir, d'usurpació.
Aquest senyor ha de vindre al jutge,
t'ha de declarar i dir,
miri, senyor, jo no tinc recursos, no tinc diners,
no sé on caure mort,
no m'ha ajudat ni Càritas,
ni els serveis socials de l'Ajuntament...
On vol que visqui.
On vol que visqui, exacte.
Si vostè no en vol aquí,
doncs doni'm un sostre,
vull dir, necessiten viure en algun lloc.
Per mi és més trist aquest problema,
que són famílies,
que no pas el problema del que està rebotat contra la societat.
Així de clar?
Com a moviment ideològic és,
naturalment la valoració es pot fer
des de diferents punts de vista
i des de diferents ideologies, també, no?
Sí, no, a veure, realment aquest exemple
d'aquestes famílies que ha comentat la Lourdes,
realment tampoc es pot consentir, no?
I precisament els poders públics,
les institucions,
en tot moment,
doncs està per aquesta gent
perquè no té recursos.
És aquest el principi.
Però és que el moviment ocupa
precisament el que és,
és un moviment de contestació a tot això.
I no només es queda única i exclusivament
en detallar i en manifestar
quina és la política d'habitatge que hi ha,
sinó, a més a més,
es manifesta i posa de relleu
una situació,
i sí,
i és una contradicció
amb altres drets,
d'immobles,
de societats,
de col·lectius,
que no fan absolutament res
de vivendes,
d'immobles,
de propietats seves,
i que això sí que se li podia donar un fruit.
Generalment són immobles abandonats, no?
Exactament.
Exactament.
va per aquí.
Tenen un propietari
per estar abandonats.
Precisament és aquest objectiu
en concret i puntual
el que van a buscar.
A veure,
sí,
que com,
evidentment,
i com ho hem contemplat en tot moment,
jurídicament no té contemplació.
És més,
té un relleu jurídic
com a delicte,
més que com una cosa
que es pugui contemplar, no?
Però és una crida,
és una crida,
és un moviment,
és una ideologia,
clar,
és un,
com tot moviment
i com totes idees
que a vegades, doncs,
no tenen una plasmació
dintre del que és l'ordenament jurídic,
doncs,
és difícil portar-ho a terme.
Però això
ens ha de portar
a pensar
que no és ètic
demanar aquestes qüestions?
No ho sé,
és una cosa
que queda fora de llei,
és una cosa
que no queda regulat,
perquè precisament
hi ha uns drets primaris
en tot
ordenament jurídic,
no?
Com, per exemple,
és la propietat privada,
però també
hi ha uns altres
que potser s'han de considerar.
i si realment
dintre de tot
aquest col·lectiu
que té raó
lourdes
i hi ha gent
que té molt de morro
i hi ha gent
que no,
que hi creu,
sempre, doncs,
ens trobarem,
no?
I em sembla
que a tot moviment
que hi ha hagut ideològic,
eh?
Des del més polític,
al més...
A totes les cases.
Hippies,
això sempre en trobem
i, bueno,
i en el moviment
ocupa també.
Em sembla
que és com una tensió
i una crida
als poders factis,
als ciutadà,
de veure com
hi ha altres formes
de vida,
i altres fórmules.
Una pot ser aquesta
com, primer,
doncs,
entrant en cases,
entrant en cases abandonades,
entrant en vivendes abandonades,
fent un ús
molt bo,
jo penso,
perquè els que jo tinc present
és molt bo,
i inclús influint
en el que pot ser el barri.
Recordo, per exemple,
un cas que vaig portar
a Barcelona,
en el barri de la Ribera
de la ciutat de Barcelona,
ara tan de moda
amb tot això del bord,
etcètera, etcètera,
en una antiga caserna
que havia sigut
de l'exercit espanyol
van entrar
una colla
o cupes,
i que se'n van estar
gairebé dos o tres anys.
Bueno,
aquesta gent,
per exemple,
doncs,
s'havia dedicat
en un barri
que hi havia
certs carrers
i places marginades,
doncs,
a ensenyar l'idioma,
per exemple,
a magravins,
a fer com una mena
de classes de repàs.
Classica social
i comunitària, no?
A veure,
sí,
evidentment,
els militars
estaven molt enfadats
perquè ja,
bueno,
havien entrat
en una cosa
que és seva,
i la propietat privada
és molt sagrada
i més en la societat
que vivim, no?
Però si té aquest altre,
si una qüestió,
si un moviment
té un parquet darrere
i un moviment,
doncs,
a veure,
intentem una mica
veure-ho, no?
A veure quines són
les possibilitats.
Sí,
ve per aquí,
ve per aquí,
ve sobretot
anant a habitatges
i a vivendes
que estan abandonades
i entren
i trenquen les portes.
Però és que a vegades
fins i tot
se les troben obertes.
Com va acabar aquest cas?
Aquest cas
va acabar
desallotjant-se
per part de la policia
perquè els militars
van interposar
la corresponent denúncia
i al cap d'uns dies
va ser el famós
desallotjament
o desnonament,
que és la paraula exacta
en català,
del cinema princesa
on van a veure
aquells vells de bastons.
Clar,
és que a mi hi ha una cosa
que em sorprèn
i ho pregunto
i ho plantejo
amb la màxima innocència,
de veritat, eh?
Arriba un grup
de persones,
en aquest cas joves,
aquest perfil dels ocupes
i el que deia el Javi,
doncs,
comencen a plantejar-se
una activitat
que va més enllà
del seu propi habitatge,
realitzen una tasca social
al barri,
fins i tot pintem-ho
de la manera més bonica,
arreglen tot l'edifici
des de les canonades
de l'aigua,
el sistema elèctric,
fan obres,
fan de paleta,
deixa que en aquell edifici
que estava gairebé
en estat d'arrunar,
doncs,
com un pinzell perfecte.
Clar,
tot això no passa
desapercebut.
És a dir,
que de vegades
passen anys,
fins i tot,
en el moment
que el propietari
diu que vol que marxin.
Per què passa
tant de temps
des que aquestes persones
ocupen aquell immoble,
l'arreglen,
el posen al dia
i es posen a anunciar?
A vegades és per
la pròpia iniciativa
dels propietaris,
a vegades són
propietaris no molt clars,
a vegades són propietaris
que has d'anar a buscar
a veure qui és el propietari
perquè estan sota...
No són persones,
de vegades.
No,
potser són qüestions
d'herències,
potser hi ha algun propietari
per allà
que se n'assabenta
en aquell moment
que ell és propietari
d'aquella casa.
Són entitats,
les propietàries.
La situació,
a vegades,
en concret,
sobre cases i immobles
que estan una mica deixats
i abandonats,
és primer a veure
qui és aquella persona.
Hi ha alguns que no,
que inevitablement.
I aquí hi ha casos
que des del primer moment
han interposat
la corresponent denúncia.
També hi ha
un procediment judicial.
D'entrada,
per posar una denúncia,
el dia següent
ja s'actuarà.
A veure,
reconec i judicament
i com a jurista
que tot això
és una mica copsant,
sobretot per la gent
que ho pateix.
però també,
sincerament,
hi ha hagut cases
amb el seu gust particular
dels ocupes
que realment,
moltes d'elles es tiren.
És precisament l'excusa
per portar les excavadores
i tirar-les.
I d'altres,
realment,
al final les han acabat
endreçant.
Però trobar-lo a vegades...
Imagineu-vos com és la situació
una mica de contradictòria
que a vegades
per trobar fins i tot
el propietari
el que hauria d'haver-se
una mica perjudicat
no es troba
o apareix
al cap del temps,
no?
Jo,
apujant,
recolzant el que diu el Javi,
crec que moltes vegades
el problema es tanca
quan el propietari,
és a dir,
el propietari diu
ostres,
tinc aquella casa,
m'han fet una oferta
per comprar-la
i se'n va assabentar
l'estat
en què està la casa
o,
no ho sé,
per fer una venda
o per tirar-la a terra
i construir un edifici,
s'ha d'acord
que aquella casa està plena de gent.
Que no ho sabia.
Que no ho sabia,
clar,
perquè a veure,
si jo tinc una casa,
jo visc a Tarragona
i tinc els meus avis
vivien en una ciutat,
doncs,
com pot ser Vic
o pot ser Girona
i jo tinc allí una casa,
jo no aniré cada setmana
o cada mes
a veure com està aquella casa.
A veure si te'ns ocupes o no.
O si te'n ocupes o no,
a veure,
no tinc d'estar controlant,
és casa meva,
és la meva propietat
i per aquest simple fet
que és de la meva propietat
no tinc per què estar pendent
de si hi ha o no hi ha ningú.
I potser aquesta casa
està tancada
per motius
que entre que es discuteix
una herència
pot estar molts anys
discutint-se una herència
al jutjat
perquè imagina't,
un matrimoni
casat
sense fills
i això s'ha passat
a la meva família.
No per part nostra...
I amb un reguitzell de nebots?
Per part d'un soci
d'un avi meu.
Resulta que el meu avi
i amb altres senyors
tenen una casa,
hi ha un magatzem
i resulta que
aquest magatzem
no es pot vendre.
Per què?
S'està caient.
Hi ha un llogatell
dintre de tota la vida.
Aquest llogatell
al final pot ser
que s'acabi sent propietari
d'aquella casa.
Per què?
Doncs perquè el senyor aquest
no tenia fills
sinó que tenia nebots
i aquests nebots
n'hi ha alguns que estan morts
llavors aquests nebots
que estan morts
tenien fills
llavors l'herència
resulta que pot ser
que es tingui que dividir
entre 12, 13, 15 persones.
Intenta localitzar-les.
Un viu a Valladolid,
l'altre viu a Burgos,
l'altre viu a Sant Sebastián,
un viu a Cafés.
I passen els mesos
i els anys.
No, no, no, que sí,
que vull dir que
és un tema molt complicat
i que pot ser que
tant en aquest cas
que en aquest cas
de casa meva
doncs hi havia
allí hi havia
hi ha gent
que estan rendant-ho
però introduirem el tema
que un altre dia
ja si tenim temps
el parlarem
que és el de l'usocapió.
És a dir,
l'adquisició
de la propietat
d'una cosa
per l'ús continuat,
per la possessió continuada
d'aquesta cosa
durant 30 anys,
vull dir,
depèn del tipus de bé.
Doncs imagina't,
tu tens una casa
durant 30 anys
que estàs allí vivint
i quan arriba
l'any 31
te'n vas al notari
i fas una escritura
perquè allò
ja per el dret
d'usocapió
que és un dret real
has adquirit
la propietat.
Només és qüestió
de paciència
tenir un habitatge
de manera gratuïta
a 30 anys
i...
Que no se n'assabenti ningú,
vas vivint allà...
Ja ha passat, eh?
Tant de pressa
que vivim avui 30 anys
i normalment això passa
en els casos
que la casa és d'una besàvia
i com que s'estan discutint
i barallant els nebots
per veure qui se la queda,
qui la ven i qui no la ven,
mentre el que està allí dintre
qui dius corran
i empenyi,
passen 30 anys
i al final s'ho queda ell.
La llei és ben clara,
jo crec que al llarg de la conversa
ho heu deixat,
ocupar una casa
que no esteve és un delicte.
Fins aquí estem d'acord.
El cas dels ocupes,
desnonament
i després aquestes persones
estan sotmeses
a un procés judicial
per la via penal
o per la via civil
o indistintament?
Depèn com vagi.
La majoria d'ells
al ser una denúncia
i al tindrà que intervindre
la policia
com una mesura
diguéssim
d'actuació
decretada per un jutge
segurament que s'enfrontaran
prèviament
a un procediment penal.
I què pot passar?
O què ens diu l'experiència?
Què passa?
Home, hi ha unes penes.
El que passa és que
en tot moment
aquesta gent
tindrà que anar
amb el seu advocat
i amb la seva
defensa lletrada
però concretament
si no recordo malament
i del codi penal
veus?
Ara la d'Urdès
em passa
un codi penal
que si es creuen
que els advocats
en sabem la llei de memòria
doncs ja dic avui
des d'aquí
que és mentira.
Fora impossible.
Fora impossible.
A veure,
concretament
hi ha diferents
apartats
però aquest
que se'ls
una mica
enjutgeria
per al delicte
de la usurpació
és un delicte
contra la propietat
la pena
doncs podria variar
des dels 6 a 18 mesos
i
bueno
si no hi ha
si és una cosa més lleu
i bueno
i és de
sense l'autorització
d'aguda
però
en
mobles
que no es
constitueixen
morada
la morada
l'allenament
de la morada
també ho explicarem
doncs serà
de 3 a 6 mesos
la morada
com em sembla
que també
que hem dit abans
era
si realment
aquella casa
hi viu persones
coses que els ocupes
normalment
amb aquestes coses
no s'enfronten
ni se'n troben
el mateix
aplicaria
el senyor
de la família indigent
el senyor
de la família indigent
se li aplicaria
el col·li penal
perquè realment
a veure
normalment
van a cases
que estan abandonades
i que estan
que cauen soles
però
el senyor
del contracte
de rendament
que s'ha quedat allí
pel morro
en plan
bueno
anem a aprofitar-nos
que mira
aquí dies
corren
que passen
els 30 anys
i passen
els 30 anys
no
perquè ja no passen
però passen
els mesos
i com que la justícia
i això ho hem repetit
300 vegades
és lenta
doncs resulta
que el procediment
entre calistes
que citen
que ve
que no ve
que contesta
que no
que et citen
l'home a vista
que se suspèn
passen 6, 7, 8 mesos
i aquest senyor
6, 7, 8 mesos
que no ha pagat
i que normalment
són gent
que a vegades
és insolvent
i que no té béns
i que no té res
doncs passen aquest temps
i el fan fora
ell marxa
i ha tingut temps
de buscar una altra casa
o en qualsevol cas
d'estalviar
per pagar un lloguer
en un altre lloc
el que passa
que el jutge
també
té coses a dir
davant d'un cas
determinat
si parlem d'Ocupa
si parlem d'una família indigent
les penes són clares
la llei és clara
m'imagino
que justament
per aquest ressò mediàtic
de vegades
el jutge
en funció
també
de com contempla
aquell moviment
també deu actuar
d'una manera
o una altra
o no?
A veure
pot ser
que per una qüestió així
un jutge
vulgui entrar
a l'hora
d'atenuar una mica
el càstig
en certa mida
que els puguin posar
aquestes Ocupes
precisament
per una mena
d'objectiu
d'ideologia
que es valori
d'entrada
com una cosa
que et podria
justificar
perquè vas fer això
ens agradaria
ens agradaria
els que defensem
els que tenim
una mena
d'apropament
a el que és
el moviment Ocupa
que no hi participem
però
ens agradaria
però és molt difícil
perquè precisament
el dret penal
que és qui en jutja
tot això
és molt típic
s'ha de realment
en jutjar
respecte
al que diu
l'article penal
el tipus penal
que diem
és difícil
és difícil
que pas és que
hi ha una cosa
que és el principi
d'intervenció mínima
del dret penal
que és una cosa
que abans
més o menys
han apuntat
la Lourdes
i per aquí
doncs
si realment
és un atemptat
contra la societat
però no és
molt greu
doncs
allà
et pots agafar
una mica
totes aquestes qüestions
que tenen
una càrrega
ideològica
l'intentar
doncs
destreure-ho
del que seria
un àmbit penal
i si no
en tot moment
doncs
al·legar
que això
fos atenuat
és molt difícil
és molt difícil
i per la constància
que jo tinc
de totes les qüestions
en què
en concret
se n'han jutjat
els ocupes
acaben
en certa mida
contaminats
potser d'una manera
lleu
no compleixen la pena
en presó
no
i a més
amb aquestes penes
que hem llegit
és bastant difícil
si no tenen altres coses
més
alguna vegada
s'ha arribat a un acord
a mi em sona
podria ser
podria ser
que
tinc constància
que sí
ha signat algun tacte
sí
perquè precisament
els propietaris
s'han sentit beneficiats
si realment
esteu vosaltres
tinc constància
que no feu res
m'ho endreceu
exacte
doncs
fem alguna mena
d'acord
i punt
però la majoria
de les vegades
crec que no
però sí
jo
ara si no recordo malament
fa uns bastants mesos
30 minuts
a TV3
van fer un programa
sobre els ocupes
i parlaven
d'un tipus
de vivendes
que estaven abandonades
això passava
fora d'Espanya
Holanda
m'assembla
recordar
i arribava a un acord
amb el propietari
i deia
miri
jo li arreglo la casa
li pinto
li poso
li reformo
la instal·lació elèctrica
a les canyeries
és a dir
li deixo la casa
com a los chorros de loro
i vostè a canvi
me deixa viure aquí
i no sé si al final
pagaven algun canon
em sembla que era Holanda
perquè a veure Holanda
malauradament
per Espanya
a Holanda
estan avançats
amb tot
vull dir
llei d'eutanàsia
la legalització
de les drogues
aquests conflictes
morals de la societat
conflictes
vull dir
potser són
tenen un altre moral
o veuen
els temes
des d'un altre punt de vista
molt més
amb una ment molt més oberta
molt més liberal
a veure
molt més avançat
perquè realment
la societat evoluciona
i no és el mateix
ara que fa 50 anys
i evidentment
tal com evoluciona
la societat
la legislació
gràcies a Déu
i aquí a Catalunya
tenim la llei
d'unions estables
de parella
que això ja
és una innovació
bastant important
que respecta
l'estat espanyol
encara anem
una mica avançats
i no solament
en aquest aspecte
sinó que en molts aspectes
a Catalunya
anem molt més avançats
que el resto de l'estat
i crec
que s'hauria d'anar
renovant
la legislació
tenint en compte
les necessitats socials
i el tema
del moviment Ocupa
doncs jo crec que potser
si hi posessin
interès
el govern
de voler regular
evitaríem molts problemes
perquè
doncs
perquè poden haver
convenis
entre particulars
i el moviment Ocupa
per reformar les cases
a veure
és que hi ha moltíssimes
formes
de poder resoldre el tema
jo crec que sí
la imaginació
el que diem sempre
és la imaginació
que probablement
és el que ens pot ajudar
ens pot ajudar
a resoldre conflictes
que apliquem
amb velles fórmules
que en alguns casos
no funcionen
i justament
caldria buscar-ne de noves
jo no sé
vostès
servidor ha après molt
d'aquest tema
que fem cada setmana
aquí en aquest espai
que compartim
amb el Col·legi d'Advocats
de Tarragona
amb el grup
de Joves Advocats
Javi Terres
Lourdes Guibernau
gràcies per acompanyar-nos
una vegada més
i ens retrobem
en el proper programa
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies