Ara passen 3 minuts d'un quart d'una del migdia.
Aquí el seguim acompanyant des de la sintonia de la ràdio de la ciutat
al matí de Tarragona Ràdio Amatent
a través dels 96.7 de la freqüència modulada
i complint amb una cita mensual que tenim amb l'alcalde
amb una línia directa que estem a punt d'establir
en aquest moment a través del 977 24 47 67.
És el telèfon que vostès han de marcar
si volen parlar en directe amb l'alcalde i plantejar-li.
Com diem sempre, qualsevol pregunta, dubte, crítica
o suggeriment que tinguin al voltant de qualsevol tema ciutadà.
D'altra banda, també, com estem reiterant al llarg del matí,
demanem disculpes si en algun moment
en vostès troben alguna petita deficiència en l'emissió
i és que estem reajustant justament la nostra missió
perquè la qualitat de so sigui òptima.
El primer que farem és dir bon dia a l'alcalde.
Bon dia.
Bon dia, bon ara.
I és que anava presentant i anava mirant l'alcalde
que em deia els auriculars.
Clar, pensin que encara ens estem acabant d'instal·lar.
El que és evident és que la instal·lació és preciosa.
Vull dir, l'espai és molt bonic
i farem una inauguració quan estigui tot acabat.
Acabat.
Perquè els ciutadans i les ciutadans de Tarragona el puguin veure,
però és meravellós i hi ha que felicitar
l'esforç que heu fet tots plegats
perquè això queda així, felicitats de veritat.
i m'he donat la sensació que el que podem fer és repetir el programa un altre dia,
però avui no.
És que també hi ha que conèixer que en un dia de suspensió de la programació
doncs estan treballant tots perquè ho sàpiguen les persones que ens estan escoltant
i això és un mare magnum de papers que entren i que surten
i de canvis i càmeres de televisió.
Això és diferent.
Però ja sap què deien allò al CIR,
que la funció han de fer continuar
i el que passi darrere bambalines
doncs que hi hagi molts operaris, molts tècnics, moltes persones treballant.
No treu que nosaltres doncs complim amb el compromís de l'audiència.
És evident, s'ha de complir, sobretot recordar que s'ha canviat de freqüència
i que és un canvi substancial,
és una nova època per Tarragona Ràdio,
és una nova època per tots els professionals que estan aquí
i després d'uns anys doncs a tot arriba la innovació,
la tecnologia i ha arribat ara d'una manera espectacular a l'emissora.
I entrant una mica en el tema de la quotidianitat
doncs també ens agradaria dir,
l'alcalde ho deia ara que en definitiva aquesta és l'emissora
de tots els ciutadans d'aquesta ciutat.
Ciutadans que quan estàvem als antics locals de la Rambla,
que Déu-n'hi-do, van fer el seu paper, la seva funció
d'una manera creiem que suficient i esplèndida,
doncs pujaven els oients que ens venien a veure
o venien a buscar alguna entrada
o venien a parlar amb nosaltres i deien
escolteu aquestes escales, escolteu...
Ara no, ara venen els oients i dona gust, no?
Passeu, és casa vostra, seieu, còmode...
No, no, no té res que veure.
Tot això gràcies als ciutadans i ciutadans de Tarragona i a l'Ajuntament.
Naturalment, naturalment.
Les escales anteriors aquelles anaven molt bé
perquè hi havia el que abans se coneixia com un descansillo,
que és que quan giraves de tant en tant
hi havia un lloc per assentar-se.
Aquella de fusta del racó.
Aquella de fusta del racó.
i quan els antics van posar això
o quan l'arquitecte que va fer aquella casa ja va posar això
és perquè va fer unes escales...
Hi ha escales que pugen més que altres.
Hi ha una cosa que és una evidència.
Hi ha piscines amb la natació,
que és el que més o menys podria jo parlar perquè coneixo més,
hi ha piscines més difícils que altres.
I les persones pregunten,
escolti'm, una piscina, nedant amb una piscina,
com pot ser que hi hagi una piscina més fàcil, una més difícil.
No és que siguin ni més llargues ni més curtes,
sinó que hi ha piscines que inclús els nedadors diem que tenen pujada.
I aleshores se nota, no?
Depèn de la fórmula, com s'ha construït,
depèn del nivell d'aigua,
depèn de com se distribueixen els fons de l'aigua,
doncs hi ha piscines que tenen pujada o baixada.
Això s'han dit sempre.
Hi ha piscines que costen més de nedar,
hi ha piscines que són més de rècord que no ho són.
Bé, doncs, perquè ens entenguem i ens pugui explicar...
L'escala de l'antiga emissora de Ràdio de Tarragona a la Rambla
tenia una autèntica pujada.
Sí, sí, era de fer l'Everesca.
I l'arquitecte, quan ho va fer, va dir
que aquí l'única solució que tinc és posar un seient entre replà i replà.
La porta és ben oberta ja des de primeres hores d'aquest matí
i ho continuarà tota la ciutadania,
totes les persones i entitats d'aquesta ciutat,
com també tenim oberta el telèfon al 977 24 47 67.
Som conscients que no només ha estat un canvi d'ubicació,
també ha estat un canvi de freqüència des d'avui
amb a tema a través del 96.7 de la freqüència modulada.
Per tant, és possible que avui no rebem totes les trucades
que estem acostumats, eh, alcaldes?
És probable que avui haguem de parlar una mica d'altres temes,
però jo espero que parlem sobretot de temes d'interès ciutadà
que protagonitzin els mateixos oients.
Bé, però, primer, la data és una mica més complexa
i la segona és el canvi de dial.
Però, en tot cas, el que sí tinc és les respostes
als dos temes que s'havien plantejat anteriorment.
Però tenim trucada ja, alcalde.
Sembla mentida, però tenim trucada, eh?
Acabàvem de dir això.
No, dic per el canvi de freqüència, eh?
Val, val.
Donem pas a aquesta primera trucada, doncs.
Bon dia.
Bon dia, bona anè.
Si és tan amable, primer que tot...
Ja tinc una anèria que s'acopla.
Sí.
Oi que partarà una miqueta l'aparell de ràdio?
Sí.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
En qui parlem?
En Joan Pagès.
Endavant, Joan, quan vulgui.
Primerament, i no per criticar ni per res, eh?
Primerament, enhorabona, tant a l'alcalde com a tots valtros.
No tinc el got de conèixer, però ja vindré a conèixer-ho amb la nova emissora.
Enhorabona per la sonoritat és perfecta.
En principi notava una miqueta fregir,
perquè hi ha dues estacions entre banda i banda,
però, doncs, sintonitzat bé, la sonoritat, perfecta.
Vostè sent bé la ràdio a casa seva?
Ara sí.
Molt bé.
Bueno, jo és un musiquero d'aquests, de mirar-te i notificis, eh?
O sigui, un ràdio a casets, aprofitat de la brossa,
el vaig transformar i...
Bé, vostè esteu pel reciclatge, Joan.
Si va contratar...
Allà vore'ns.
Senyor Nadal, el vaig veure, doncs, el dissabte,
a la carpa.
El diumenge, el diumenge.
Ai, perdó, el diumenge, sí.
Fins que va passar pel costat i quan me'n vaig donar quantia ja estava baix.
Bueno, llavors, quan el Passadopla?
M'encantarà, tindre un èxit fabulós.
Molt fi, eh?
Està parlant del concert de la banda Unió Musical, no?
Exacte.
El Passadopla el van tocar dues vegades, eh?
El Tarraco, Festa Tarraco.
Tres al final?
Tres al final.
O sigui, al final dos.
Un bé, i llavors dos més.
perquè a casa i se'ls va obligar, si ho sap.
És el que sent.
Molt maco.
Molt fi.
No estan tan estrondures com els altres Passadopla,
l'emperitor Roca.
No se la pot desprestigiar,
però penso que està molt espanyolujada,
com jo vaig dir dies enrere aquí.
I, pel menys amb la Festa Tarraco,
penso que podem tindre un Passadopla nostre
i el podem substituir per l'emperitor Roca.
Joan, vostè ens trucava una mica per donar suport a aquest Passadopla?
Exactament.
És molt bo.
És que era fi, era fi, és fi, és fi.
És molt fi.
És que estava molt fina, la banda, eh?
Molt fina, molt fina, molt fina.
No, la banda no estava fina.
La banda sempre està fina,
el que va ser que va fer una actuació espectacular.
Alcalde, la banda sempre ha estat fina,
però diumenge va estar extraordinària.
I el cor estava molt bé.
Molt maco.
I deixi'm que li digui una cosa.
Les senyores, les dones,
que estaven a la seva esquerra,
estaven millor que els homes
que estaven a la seva dreta del cor.
Tenien més potència de veu
i afinaven més les senyores que els senyors.
Entre ells, perquè hi havia aquella noia
que és molt bona,
que era la cinquena o la sisena
de la fila de dalt,
que és la...
Ah, no em ve el nom.
No, no, jo també.
La filla del diaca
de l'església de Sant Joan,
que és molt, molt, molt bona.
La cinquena o sisena de la part de dalt.
Sí, sí.
Ara, a veure si hi ha algú que ens diu el nom.
Doncs que algú ens troba que ell ens digui el nom.
Jo ara no em mati.
És que no em surt.
Jo mentalment amb el passador
me'l vaig estar ballant les tres grans.
Mentalment, eh?
El que passa és que si em poso a fer el ruc,
dirà, mira, aquest està sonant.
No, però cal agafar-li el ritme
per les festes de Santa Té, clar.
Mulfi, mulfi, mulfi, mulfi.
Joan, alguna coseta més?
Res, mire, simplement això.
Doncs molt amable per trucar-nos, eh?
Per l'estreno, i a veure si aquest passa doble,
senyor Nadal, ja que vostè li van donar les partitures...
La tinc jo, sí, sí.
Eh?
La té l'Ajuntament, la té l'Ajuntament.
El fem nostre i el suficient per l'emperitura.
Molt bé, molt bé.
Repeteixo, no es pot espartigiar l'emperitura roca, eh?
Molt bé.
És molt maco.
Doncs gràcies, Joan.
Tenim algú nostre.
Gràcies, molt bon dia.
Adéu-siau, molt bon dia.
Aquesta senyora...
La que canta també, que diu vostè.
Va cantar el dia de la presentació
de l'opuscle del Sant Joan,
del Jesús de la Passió.
I molt bona.
I estava al cor.
I ho lamento, però tampoc no li puc dir el nom.
Si hi ha algun oient, 977, 244767,
que ens truqui, que ens ho digui.
Pot trucar per això, però també, evidentment,
per parlar amb l'alcalde, com acaba de fer el Joan,
que en aquest cas trucava per recolzar
aquest pas doble, Festa de Terracó,
un pas doble que és obra de Joan Baptista Massaguer,
que és l'actual director de la banda
i que es va estrenar, justament, aquest diumenge
en un concert extraordinari.
977, 244767.
Ara, alcalde, si vol, donem resposta
a algunes de les preguntes i de temes
que ens van plantejar en l'anterior línia directa.
El senyor Antoni preguntava
si el carrer Eivissa acabarà connectant
en Vidal i Barraquer pel carrer Francesc Bastos.
La meva resposta aquí va ser que sí,
però li vaig dir que seria una resposta provisional.
de fet, el carrer aquest, aquest tros
que va entre, diguéssim,
entre el pàrquing de Bastos i la Casa del Mar,
amb el pla general, amb el pla general de Tarragona,
es té a cobrir.
El que succeeix és que ens fa moltíssima por,
una por normal, però molta por normal,
no és greu,
és que tot aquell carrer estigui autènticament
ple de restes arqueològiques.
I aleshores el que suggereixen a l'Ajuntament,
el que suggereixen als tècnics
i el que suggereixen a la part d'arqueologia
és que no ens precipitem a l'opertura d'aquell carrer
perquè es pot donar lloc a un jaciment arqueològic
i que tinguem problemes.
I per tant, de la mateixa manera que els vaig dir
que sí, que efectivament estava valorat així
amb el pla general de Tarragona,
també li vaig dir,
escolti, tinc les meves recances en aquest moment
i em diuen que sí, que havíem comentat aquest tema
i era que teníem el problema de l'arqueologia
en el sentit que aquell carrer podria estar complicat.
I la senyora Anna Maria del centre
me va preguntar aquell dia
si s'acabarà el carrer davant del Palau de Congressos.
El que queda per fer és una tanca de separació entre el carrer
que es començarà d'una manera immediata.
El que també estem en aquells moments plantejant
són tres coses.
La plaça davant del Palau de Congressos,
la plaça que hi ha a interior,
que ja s'han tret els cotxes,
s'està fent un projecte per fer-ho a continuació una de l'altra
i s'està fent una negociació per comprar les dues cases
que justament estan davant del Palau de Congressos,
les que estan al carrer interior,
les dues que es troben a la baixada de les escales
a fer efecte de donar-li més amplitud.
M'acaben de comunicar que la filla del dia
que es diu Marta Mateu.
Ara!
Ara ha sortit.
Qui ha sigut?
Doncs no ho sé, m'ho acaben de comunicar.
Un oient?
Un oient que ha trucat, efectivament.
Moltes gràcies a l'oient.
Malgrat el canvi de freqüència, alcalde,
ja veu, la fidelitat és absoluta.
Però és molt bona, eh?
Sí, Marta Mateu, no se'ns oblidarà més aquest nom.
No, no, ja vostè ni a mi.
És molt bona.
Donem-vos una altra trucada. Bon dia.
Hola, buenos días.
El seu nom, sisplau?
Prefiero no dar-lo, pero si puedo, lo doy o no.
Vostè mateixa, no sé, aviam,
depèn del que ens vulgui explicar, també, no?
El problema de la basura del carrer San Domene,
que està al costat del ajuntament.
Quin problema és, concretament?
Doncs que tenim dos contenedores sin tapaderas
i que tenim, doncs, ara en verano,
doncs no se puede aguantar el olor
i que, por favor, o los cambian de sitio
o ponen unas tapaderas nuevas
perquè és que és horroroso.
És horroroso, de veritat.
Alguna cosa més?
No.
A veure si, por favor, el senyor alcalde,
que està a l'àdito del ajuntament,
no os puede hacer este favor
de cambiar los contenedores.
Que no nos cambien de sitio, vale,
però, por favor, poned tapas.
Que posin tapas, eh, que els tapin.
I, perdón, que estoy un poquito nerviosa.
Dona, no s'ha de posar nerviosa,
aquesta és una línia oberta,
ho diu el mateix nom de l'espai
i és casa seva, per tant,
no pateixi el...
Boa, afegir alguna cosa més?
No, nada más, solo...
Bueno, enhorabuena por lo de la ràdio nueva
y por las instalaciones nuevas
y nada más.
Moltíssimes gràcies
i esperem que vingui a visitar-les.
I, perdone, porque estoy un poco nerviosa.
Res a perdonar, al contrari.
Vale.
Adéu-siau, molt bon dia.
Alcalde, contenidors que estan fets malbé?
No, sí, és el contenidor del carrer Sant Domènech,
sí, sí, efectivament.
Doncs, la resposta que està veient...
Espero que, abans, dintre d'aquest estiu,
doncs, aquells contenidors que hi ha allà
són cinc o sis contenidors seguits
i estan, en aquells moments,
servint per la plaça de la Font.
I ara hi haurà un contenidor
de pujada i baixada
que es posarà al costat de l'Ajuntament
i se suprimiran tots aquells contenidors,
el que, efectivament, estan malmesos.
Ara ens baixaran 100 o 200 contenidors nous
per al problema de les tapes,
però necessitem arribar al mes de setembre-octubre
per fer la nova contracta.
I aquí, si la senyora té raó...
No, no, té raó.
Hem de demanar uns mesos més de paciència.
No, sí, no, però és que no crec que aquesta senyora no...
El que m'ha acabat de dir no és...
És de dinar i sopar de cada dissabte i diumenge,
perquè és que la meva filla veu al costat dels contenidors.
I aleshores aquest tema, doncs, el té present, no?
També li fan la reclamació.
Sí, clar.
977-24-4767.
Viu al costat mateix del contenidor.
Per tant, també aquest problema...
No, el problema és que és de dissabte i diumenge i de cada dia.
Tenim una altra comunicació. Bon dia.
Hola, bon dia.
Que podria parlar un momentet amb el senyor Nadal?
Sí, i nosaltres amb qui parlem, sisplau?
Amb el Joan.
Joan, quan vostè vulgui.
Vinga, Joan Tarragoní.
Endavant.
Bon dia, senyor Nadal.
Bon dia, bona hora.
Miri, jo estic molt content amb vostè,
perquè vostè per mi ha sigut un dels millors alcaldes de Tarragona.
Quants n'hi ha conegut?
Quin edat té vostè, que n'hi ha conegut molts.
Jo en tinc 60 i tants.
Home, així...
Perquè per mi hi han hagut dos alcaldes bons.
Jo li estic parlant des de la platja, que soc un jubilat i estic al dintre 40 anys de Tarragona.
Ben fet, home, ben fet.
I a més fa bon dia avui.
Per mi hi han hagut dos alcaldes bons, el senyor Lloret i vostè.
Però el de més ha sigut fullarac.
Escolti, uns pel règim i els altres per la monarquia.
Però el Lloret és parent meu, també.
Bueno, bueno, jo també tenia un parent que estava molt amb ell.
No, l'alcalde Lloret, que és l'alcalde de la República.
Sí, sí, sí.
Era el pare de l'oncle Lloret.
Té una plaça aquí, justament.
Sí, l'alcalde Lloret a la plaça aquí al costat.
I el seu...
Bueno, és igual, estem emparentats.
El digui el tràpid Boccarreal i es comentaré el resto de la història.
Ara jo només li vull dir una cosa, perquè jo passo diversos dies
i veig que això no s'ha arreglat, això, que hasta ho hem dit per on de zero,
amb el pitu Terrassa i d'allò.
I és el següent.
És l'avinguda d'Andorra, o sigui, l'antiga carretera de Valls.
Aquí a Tarragona, totes les avengudes que conflueixen a la plaça Imperial Pàrraco
tenen totes dues d'entrada i dues de sortida.
I allí, a mi, segons m'han dit, és perquè el president va dir que poguessin aparcar els cotxes a baix.
Ara cada dia es fot uns colls de botella, ja fa temps,
i sobretot amb hores punta com a l'honor dels col·legis, així.
És la sortida a Tarragona, que era fort, per anar cap a Sant Pere i Sant Pau,
la zona educacional, tots aquests llocs.
Hi ha dies, i l'altre dia al dematí, els cotxes,
sortint d'Estenislau Figueres, que té dues vies, per cert,
havien d'entrar tots, amb els que baixaven del marquès de Montolí,
que no podien entrar, i nosaltres tampoc,
a el que era l'antiga carretera de Valls.
Jo penso que aquí haurien de fer una determinació,
perquè a mi, segons s'hi ha preguntat per allà, m'ha dit,
això ho han fet perquè els veïns puguin aparcar, senyor meu.
Fagi vostè una prova.
Surti per Marquès de Montolí i Avinguda de Catalunya,
veurà com li és més fàcil.
Surti per allà dalt?
En comptes de sortir per l'Avinguda d'Andorra, li insinua, eh?
Escolti'm, escolti'm, senyor Nadal.
Fa 40 anys, a la plaça Imparelterrà,
quan hi era la plaça,
hi havia, el que diem, les quatre carreteres,
després de la d'Avallera de l'Argilaga.
Aleshores, no sé si em pot seguir, que vostè és més jove que jo.
El segueixo, el segueixo, el segueixo.
Allí ja hi havia una d'entrada i una de sortida.
Estem igual com fa 40 anys,
aquí hem anat com els crancs, senyor Nadal, jo ho veig aquí.
A veure, la gasolinera de l'Argilaga estava...
La gasolinera venia a lo que ara és la plaça Imperial Tarracó,
i allí es cruzaven,
allí eren les quatre carreteres,
que era la de València i després la que anava cap avall.
Sí, sí, sí.
La que anava cap avall, passava per lo que ara és la plaça Imperial Tarracó
i hi havia una via de sortida.
Ara tenim una via de sortida només, estem com fa 40 anys.
Jo ho veig així.
A veure, espere un moment, espere un moment.
La gasolinera d'Argilaga estava al Ramón i Cajal cantonar de Prat de la Riba.
Allò li dèiem les quatre carreteres.
Les quatre carreteres.
I una mica més...
Sorties d'allí per la carretera,
anaves cap a la Campsa i anaves cap a Reus, d'acord?
No, però jo vull dir, per anar cap avall...
Per anar cap avall, giraves cap a la dreta
i agafaves la carretera de Valls.
Agafaves pel que era el març d'antí,
el març d'antí, el març d'antí, l'esquerra, tot això.
Llavors, hi ha una via de sortida però fa 40 anys.
El tenim al mateix parc automobilístic que fa 40 anys?
No, no, no, té tota la raó.
Però, escolti'm una cosa,
jo solament li he dit que quan estigui a la plaça Imperial Tàrraco,
quan vostè arriba a la plaça Imperial Tàrraco,
en comptes d'agafar per l'avinguda...
Jo vinc per Estanislau Figueres,
jo tinc que passar per Nassos.
Què vol, que pugi el marquès de Montoliu,
que me'n vagi cap dalt i vagi per l'altre cantó?
A l'altre cantó?
A l'altre gitanos que anteixen els vedes dels cotxes?
Això, anar fent home,
és com que el Miracle vagi per la rebessada
i després vingui cap al Miracle.
Senyor Nadal, sí que el segueixo jo, sí.
Perfectament el segueixo.
Bueno, doncs n'ha d'haver equivocar.
Per tant, vostè, el que concreta és que en aquella zona
és complicadíssim.
S'haurien de tornar a deixar les dues sortides d'anar damunt
com hi havia, perquè n'han deixat una com fa 50 anys.
I al Parc Automobilístic,
me'n recordo que vam estrenar una vespa a casa
que era un 9.000 de Tarragona.
I ara, mirem vostè, com estem d'abassadari,
que ja no hi ha prou.
No hi ha lletres, ja.
Ja no hi ha lletres.
Ho veu, senyor Nadal, el que li vull dir?
No, no, prenem en compte.
Vostè em diu, a mi, i molt amablement,
que jo pugi per Montaliu,
me'n vagi a la rotonda de la garita del sentinella del quartel
i baixi per la dreta per tirar per amunt.
Vagi cap a la seva esquerra per anar a la carretera de Valls.
Bueno, sí,
pugi per amunt per la dreta i baixi per l'esquerra.
Quan diuen per Terres de Castella,
jo penso que per aquesta viaça no hi ha.
No, no, no, no, però, a veure.
A veure si ens vèiem un dia i l'hi explico.
Sí, amb un planell, Joan, eh, si és tan amable.
No, jo ja el segueixo perfectament, eh,
però jo crec que la mínima distància entre dos punts
és la línia recta.
Sí, home, sí, però també hi ha la comunitat.
Jo si baixo per Estanisol,
i que eres quatre o cinc vegades cada dia,
i vull entrar a la carretera de Valls,
escolti, allò és terrible.
Allò és terrible.
Nosaltres uns colls de botella...
Escolti, vostè, senyor Nadal,
jo sé que és una persona molt ocupada,
perquè té moltes obligacions.
Llavors envia algú que li faci un petit informe d'això.
Sí, ho faré, ho faré.
Així diu l'alcalde que ho farà, Joan.
Com no hem prosperat, no hem prosperat.
Joan, escolti, és que hi ha altres oients
que volen intervenir, eh, ho lamento.
Vinga, moltes gràcies, senyor Nadal,
per la seva amabilitat, eh.
Gràcies per trucar-nos, bon dia.
A cuidar-se, que tingui bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
És una zona que realment,
últimament està resultant força conflictiva
pel tema dels pàrquins,
aquella zona de la plaça Imperial Tarraco i tot plegat.
Sí, no.
Ara, puntualment.
Evidentment, aquest senyor el que té raó és en el sentit
que hi ha hagut un increment molt important de vehicles a Tarragona
i se segueix incrementant.
L'únic que també és evident és que a partir d'aquest increment
i que de la ciutat té, com té,
algunes coses ens hem de sacrificar
i efectivament l'ús per part dels veïns
de l'Avinguda d'Andorra de l'aparcament
impedeix una circulació.
Però també hi havia una altra evidència
que era que aquell carril del que parla aquest senyor
i que té tota la raó,
normalment estava ocupat...
Per cotxes en doble fila.
Llavors, clar, tot això, tothom té raó, no?
Però, és a dir, tothom té raó.
El problema és que moltes vegades
perquè les coses vagin com ell diu, que és correcte,
que n'hi hagi dos de sortida,
el que és evident és que es necessita un esforç
per part dels veïns de no aparcar amb carrega,
descarga, en qualsevol lloc,
perquè llavors, sense necessitat de res,
se'n queda un sol.
Donem pas a una nova comunicació. Bon dia.
Sí? Bon dia.
Soc jo?
Sí, és vostè. Hola, bon dia.
I qui és vostè?
Em dic Manel Nadal.
Com el calda?
Manel, endavant.
No som família, no?
No.
A veure, la meva expressitud és més senzilla que tota aquesta.
El que passa, escolti, Manel,
el que passa que l'altre dia va vindre un altre Nadal,
que sí, que n'hi ha bastants a Tarragona,
i dic que un dia hem de fer un sopar tots els Nadals.
Seria divertit.
A veure, la meva sol·licitud és bastant més senzilla.
Jo voldria veure quan fora possible
que posessin la placa amb el nom en el carrer
en el qual estic vivint,
que és el carrer Cassen.
El carrer Cassen.
És un carrer que ja està batejat amb aquest nom
i que encara no té la placa, no?
Sí, sí, fa temps.
Fa temps, fa temps, fa temps, a més.
Es va batejar...
Sí, fa temps, fa temps.
Bé, no, li van donar nom el novembre,
a mi van notificar el mes de febrer,
i va corrent el temps,
i la placa no es posa,
i tenim dificultats perquè ens arribi el correu,
perquè clar, no hi ha cap referència, dius, home...
D'acord, gràcies per dir-s'ho, eh?
Estan prenent nota, Manel, alguna cosa més?
No, no, només és això.
Gràcies per trucar-nos.
Vinga, adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Em sembla que l'Albert Vallbé volia fer un conjunt...
Perdó.
Pensava en veu alta, no?
No, és que em sembla que l'Albert Vallbé
volia fer un dia per posar totes les coses a l'hora
i que vinguessin les famílies,
i per això l'únic...
Però aviam, de tard o d'hora tindrà la placa.
No, no, és no...
Donem pas una altra trucada. Bon dia.
Bon dia.
El seu nom.
Em dic la tecla.
Quan vostè vulgui.
Jo volia dir-ho al senyor Calda
que, bueno, ell ja em coneix, no?
Nosaltres vivim a la carretera del cementiri.
Llavors, pugem per Rovira i Virgili
i passem per davant del cementiri.
I la carretera està molt bé,
però de la porta del cementiri,
una mica més per avall, on vivim nantros,
hi ha un munt de clots i coses així.
A tindre floristeria venen senyores grans.
Jo només li voldria demanar al senyor Calda
que fes uns quants pedaços allí.
perquè no...
Vull dir, fins i tot hi ha persones que cauen, eh?
Llavors, vull dir, no és que hi hagi molta, molta venda,
però la gent encara venen els fills de setmana.
Llavors vindrà tot sants i venen les festes
i si pogués fer uns quants pedacets,
aquell trosset que només són com uns 25 metres de casa nostra.
Val, molt bé, Tecla.
Val, senyor Calda?
Gràcies.
A vostè.
Veiem que pren nota, eh, Tecla?
Gràcies, bon dia.
Donem pas a una altra comunicació
perquè estem rebent moltes trucades,
com és habitual en aquesta línia directa
a través del 977244767,
tot i el nostre canvi de freqüència,
una freqüència definitiva,
ja 96.7 de la freqüència modulada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Ingrid.
Quan vostè vulgui, Ingrid.
D'acord.
És que jo també sóc veïna d'aquí,
a l'Avinguda d'Andorra,
i des que vam posar això del pàrquing
he vist que s'han reduït bastant el nombre d'accidents,
perquè abans sempre anaven els cotxes així molt,
superràpids,
i llavors des que hem posat això del pàrquing
doncs ha quedat, com a més, resguardat tot
i veig que s'han reduït molt els nombres d'accidents.
Per tant, vostè dona suport, doncs,
a la situació que hi ha ara en aquest carrer.
Sí, sí, jo crec que això ja no s'hauria de treure,
que està molt bé el pàrquing aquest,
i que per molt que a vegades el facin servir una mica els veïns,
però que abans sempre estaven cotxes a doble fila,
i a més hi ha un cartell que posa
prohibit córrer a més de 40,
i van potser 60 o a 100 i tot.
I sempre hi havia un munt d'accidents.
I ara, des que hem posat això del pàrquing,
sembla que s'hagi més.
Es va més lentament, per raons òbvies de la via?
No, normalment, quan un president d'una societat de veïns
o quan uns veïns ho demanen,
hi ha unes raons.
L'únic que passa és que és complex en una ciutat
que tothom estigui d'acord amb tot el que es fa.
Però vaja, la raó justament és la que explica aquesta senyora,
i en aquest sentit es va expressar el president de la societat de veïns.
Alguna cosa més, Ingrid?
Bé, enhorabona per les noves instal·lacions, i ja està.
Moltíssimes gràcies. Aquí l'esperem, que ens vingui a veure.
D'acord? Gràcies, bon dia.
977-24-4767, telèfon d'aquesta línia directa,
amb l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal.
Encara continuem rebent més trucades. Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Pilar.
Pilar, quan vostè vulgui.
Ja?
Endavant, sí.
Escolti, era sobre parlar del teatre, del Metropol.
Del Metropol, endavant.
Sí.
Ja puc parlar?
Sí, dona, i tant.
Miri, escolti'm, jo que voldria el que no m'agrada
les actuacions que fan aquest estiu.
Només fan dues obres de teatre.
Tot és música, orquestres de música, i clar,
volíem actuacions de teatre.
De teatre, allò, obres de text, vol dir vostè, no?
Obres de text, això.
És que...
No m'explico bé.
Sí, sí, sí, l'únic que passa és que potser l'estiu
és una cosa una mica més, diguéssim, una mica més fresqueta.
Roca-pulesca.
Sí, roca-pulesca, no.
Bueno, això, jo el meu idioma, jo parlo el meu idioma.
No, no, un adjectiu, però que és prou il·lustre.
No, l'únic que passa és que la temporada de teatre
possiblement és una mica més la tardor i és l'hivern,
i l'estiu és una mica més d'això de música.
En tot cas, jo els hi diré, en aquest sentit,
els programadors, que són professionals que ho fan.
Ah, qui està.
Vostè troba a faltar més teatre de, diguem-ne,
més tradicional, com sigui així, no?
Ah, sí, sí, que va bé a cinc hores com Mario,
bueno, això, aquest mateix, no, però...
Però d'aquest estil, clar.
D'aquest estil, alguna cosa més, no tanta orquestra de música,
ni tanta...
És tot, només dues actuacions de teatre, només dues.
Molt bé, Pilar.
Diga.
I altres anys, jo me'n recordo que va vindre aquell...
que ballava, aquell andalús, com s'hi diu.
Antonio Canales.
Ah, aquest.
Però en guany té el Rafael Amargo, que també balla molt bé.
No, però no hi està, n'hi ha molta orquestra.
Jo visco al costat, i m'agrada...
I haguera anat, i aquest any no hi va cap, cap ni una, la veritat.
No hi aniren cap, perquè no m'agrada cap, només a l'actuació de teatre.
A Agustí li agrada el teatre.
Aquí està, m'agrada el teatre, ja que en tenim un,
que hi ha hagut algunes molt bones,
i la gent que ho porta, ho porta molt bé, això li ha de dir.
Les safates que té, digue-li que són formidobles, eh?
Molt bé, ja els diré.
S'acompanyen al lloc, però bé, alguna cosa fora de sèrie, la veritat.
Molt bé, Pilar, doncs gràcies per la seva trucada, eh?
Ah, això.
No, ja no em diu res més, el senyor Nadal.
No, jo simplement és que, a veure,
el que fan les programacions són els tècnics,
no són els polítics, jo ja li diré que...
No, ja ho sé, ja ho sé.
...que hi ha una oient que ens ha dit que volia més teatre,
ja els hi diré, ja els hi diré.
I que les safates boníssimes, eh?
Molt bé, i els safatos també, no?
I els acomodadors també, pobrets, no?
I els acomodadors també, també.
En parlem...
Pobrets, no?
No discriminem ningú, Pilar, eh?
No, tant nois com noies.
Ara, ara va bé.
És que n'hi ha més noies, saps?
Per això l'hi deia.
Vale, vale.
N'hi ha més noies.
Els safatos.
Són majoria a tot arreu, Pilar.
Són majoria les dones, eh?
Ah, qui saps?
I que duri, també, eh?
Gràcies per trucar-nos, molt amable.
Vinga.
Adéu, si no, bon dia.
Adéu, 977, 24, 47, 67, digui'm.
Una matisació.
Neixen més nois que noies.
Però no sé per què són més dones, vivim més anys, alcalde.
Potser, jo què sé, jo què vol que li digui.
Les xifres canten, diuen que són més a tot arreu.
No sé si és que vostès s'amaguen més i les han sortit més.
No, el que viuen són més anys.
Més anys, sí que és veritat, eh?
Per alguna raó o altra viuen més anys.
Jo crec que biològicament hem carregat tant tota la vida, no?
Que aguantem el que ens donin.
Donem pas una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Montse.
Quan vostè vulgui, Montse.
A veure, mira, jo et truco perquè estic a Sant Pere i Sant Pau,
visc a Sant Pere i Sant Pau, a la zona de la plaça Catalunya.
I s'havia comentat que aquella zona, perquè està molt malament,
no està jardinada, hi ha llocs perillosos per la canalla
que juguen per arrempar-se i prendre mal.
I havia sentit comentar que potser estava en projecte el fet d'arreglar-la.
I era per confirmar una miqueta això.
A veure, a la plaça de Catalunya, el projecte està fet,
va sortir a subhasta pública per canviar tot el sentit de la plaça
i va quedar deserta.
Hem incrementat la quantitat dels diners
i està sortint en aquests moments a subhasta pública.
Jo diria que l'obra es començarà com més tard, el 15 de setembre.
D'aquest any?
Sí, sí, d'aquest any.
No, si l'obra, el que ens va passar és que el dibuix que va fer el disseny
o el projecte executiu que va fer el tècnic, va posar un preu.
I el preu, en el moment de sortir a subhasta pública,
els constructors o els que havien de fer la nova plaça de Catalunya
van dir que el preu no era real, que no s'ajustava,
que era més barat del que realment era el seu cos.
I no va compareixer ningú a la subhasta.
Aleshores, en aquests casos, el que es fa és augmentar el preu,
les partides s'augmenten de preu i es tornen a treure la subhasta.
I en aquest sentit li he de confirmar que està en aquests moments,
en aquesta tramitació, i que s'adjudicarà al mes de setembre
i que la plaça segur que entre el 15 de setembre
estan començades les obres.
Alguna cosa més, Montse?
Ja està, moltes gràcies.
A vostè per trucar-nos.
Adéu.
Adéu-siau, bon dia.
Són ara 12 els minuts que ens separen de la una del migdia.
Encara tenim temps de rebre alguna trucada més a aquesta línia directa.
Al matí de Tarragona Ràdio,
les trucades exocceeixen molt ràpidament un darrere l'altre.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Nuri.
Endavant, Nuri.
Només era per dir-li al senyor alcalde
que aquí al carrer Sant Magí
estan fent obres en una casa
i allí hi ha un colot
que si baixa una miqueta més davant
trauran petroli.
Les cotxes aparquen a la cera
i la gent han de baixar per baix.
El carrer Sant Magí diu, no, Nuri?
Molt bé.
Alguna cosa més?
Res més.
Era això.
Ara anirà a la Guàrdia Urbana.
Que hi ha un colot molt gros
i cada vegada és més gros.
per allà els cotxes aparquen a la cera
que no hi ha res,
a l'altre costat fan obres
i la gent han de baixar
per caminar per allà dintre el colot.
i si es trenquem alguna cosa...
Jo sóc de les persones
que em trenco de seguida...
No, es trenqui.
No, ja porto un munt de coses trencades.
No, dona.
Ja vaig caure al carrer Lleó
i em vaig trencar la munyeka.
Així és que...
Però el carrer Lleó com és?
Que va caure al carrer Lleó?
Perquè hi havia un colot.
I com que tinc poca estabilitat,
quan me se'n va el peu cap a un costat
vaig tota seguida.
Em sap molt de greu.
Nuri, però estàs recuperada ja, no?
Sí, gràcies de Déu, sí.
Doncs mira, gràcies per trucar-nos.
Vale, però només és això, eh?
Que s'humili perquè...
Som grans i...
No es preocupi que farem anar a mirar-ho de seguida.
Vale.
Gràcies, Nuri.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Bon dia, adéu-siau.
Deu minuts serà la una del migdia.
Aquí seguim el 977-2447-67.
Estem en la recta final ja pràcticament
d'aquesta línia directa.
Vostè sap que el Sant Per i Sant Pau
ara ha pujat de categoria?
És que a vostè no li agrada l'esport ni el que...
No, però jo tinc una pregunta del Nàstic.
Esperi, esperi, que donem pas a aquesta trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Dolors.
Dolors, des d'on ens truca?
De quina zona de Tarragona et donen?
Sí, sí, del centre.
Del centre, digui.
Miri, bon dia, senyor Arcalda.
Bon dia, bona hora.
A veure, jo fa ja he perdut la conta
dels mesos que vaig trucar
que em vaig dir de la plaça de la Font
de la casa del Moca.
Que em va dir que ja es podia arranjar,
que ja es podia arranjar.
La casa del Moca...
De la plaça de la Font.
Sí.
I em va dir que sí,
que llavors ja es podia
perquè la caixa tenia la...
La caixa, sí, sí.
Escolti, doncs allò...
És un autèntic desastre.
Home.
I ja que m'ho permeti,
em dóna mà.
No m'ho havia preguntat ningú,
cap periodista,
li agraeixo molt.
Home, és que...
Deixa'm que li digui.
Digui, digui.
És un autèntic desastre.
La caixa de pensions
està fent una autèntica...
M'està desesperant.
dona la impressió
que van presentar un projecte
i ara s'han tirat enrere.
Tenen l'autorització municipal
i, francament,
jo no crec que la caixa,
la caixa que tenia
que fer unes instal·lacions,
la caixa,
per dir-ho clar,
no crec que Tarragona
es mereixi que la caixa
tingui aquell local
i aquell solar
amb aquestes condicions.
A veure,
és que a volteu
llavors ja em va dir
que tenien un permís.
Sí, sí, sí.
A veure...
Com que no m'ho ha preguntat ningú,
si m'ho hagués preguntat
a un periodista,
potser que s'ha anat
amb més cuidada
al contestable.
I com ho pregunta vostè,
li dic clarament,
és vergonyós
que la caixa tingui
una situació
com la que té allà.
Des del llavors vergonyós,
perquè és que allò
et desmereix completament,
perquè és que dona
una mala imatge...
Fatal, fatal, fatal.
I a més,
ells saben perfectament
que jo els he fet
una oferta
de dir,
escolta,
si no ho voleu
per fer res,
escolta,
regaleu-ho a la ciutat
que com a mínim
recuperarem aquell espai.
Clar, ja sabem
que hi ha feia,
jo he viscut
a la casa del costat.
Sé que hi ha
una habitació
que entra a llibre,
que hi ha moltes voltes,
tot el que vulgui,
però bueno...
No, però ho van comprar
sapiguent les condicions
que ho compraven.
Perquè allò ho van sapiguent
i van presentar
un projecte
per fer una caixa
que el vam tindre
que donar suport tots
perquè Cultura
els hi donés permís.
I després vam presentar
la sol·licitud
de llicència a l'Ajuntament.
I després,
aquest tema
no els hi deu sortir
econòmicament,
no sé quin és el problema.
Jo he trucat
tres vegades
al director
de la Caixa Tarragona
he trucat a Barcelona
tres vegades més
i mai m'he tingut
l'oportunitat
i mai m'ho han preguntat.
I ja que m'ho pregunto a vostè,
sàpiga que considero
que la Caixa Tarragona...
Perdó,
la Caixa de Tarragona...
La Caixa de Pensions
no està actuant
correctament
en aquest tema
i que la ciutat
no es mereix
que la Caixa
faci una cosa aquesta.
De cap manera.
De cap manera.
Dóna una mala imatge
allà està en arreglant cases,
els façanes,
vull dir tot,
i allò és desastrós.
Doncs miri,
vostè i jo avui
s'hem quedat descansats.
que ho denuncio,
bueno, denuncio,
vull dir,
ho dic a tothom
que allò és una vergonya
i que no.
Doncs no serà
per les vegades
que he trucat
i cregui'm que...
Mira,
m'ha agafat avui recta.
Gràcies, Dolors,
molt bon dia.
Enhorabona
per les instal·lacions.
Moltes gràcies,
això és casa seva,
ja ho sap.
Adéu-siau,
bon dia.
Alcalde,
deia aquesta pregunta
del Moca
no me l'ha fet cap periodista
i déu-n'hi-do,
avui jo no li faré la pregunta
que més li han fet
durant tot l'any.
Quin és?
que és probablement
la pregunta que hem fet.
Escolta,
aquí la pregunta
més problemàtica
que tenim
en aquells moments,
la més greu...
Quina serà
la participació
de l'Ajuntament
al Nàstic
quan acabi
de constituir-se
en societat anònima?
Per exemple,
abans que deia vostè
que no m'agrada el futbol,
jo m'he assessorat
amb els meus companys
d'esports
i m'ha dit
Jolanda,
pregunte-li a l'alcalde
que el 24 de juliol
s'acaba el termini
per constituir
la nova societat anònima
del Nàstic.
i hi ha una mica més
de termini.
Això que m'ha fet vostè
no es té que fer.
És lleig.
Perquè vostè no en sap
de futbol.
Jo no, ni idea.
I aleshores vostè
el que ha anat
és a les modes del futbol
perquè no n'hi sé
ni m'interessa l'alcalde.
Vostè el que ha fet
és anar directament
al meu fetge.
Ja ho fa molta gent això.
Vostè ha anat
al fetge.
Hi ha molta gent
que ho fa, ja.
Ho he fet de pressa.
He anat de pressa
perquè dic que així no...
Doncs no tinc resposta.
No té resposta.
Veu, sempre ens ha de deixar
alguna pregunta
sense resposta.
Aquella de la candidatura
doncs també quedava
sempre sense resposta.
Aquesta com que està
contestada públicament
des d'ahir a la nit
doncs em deixa
sense resposta
aquesta del nàstic.
Ja he tingut una entrevista
llarga amb el president
del gnàstic
i l'Àngel Fernández
no farà ni una setmana
i vam estar parlant
en profunditat
d'aquest tema
i efectivament
doncs
n'hem de ser conscients
que la societat anònima
té aquest tir endavant.
Jo el que interesso
a tots els tarragonins
i tarragonines
que mirin de comprar
les accions que hi hagi
però de la mateixa manera
que em vaig manifestar
amb el seu dia
l'Ajuntament de Tarragona
almenys
per el que respecta
a la responsabilitat
que jo tinc
serà conscient
i és conscient
de les necessitats
del gnàstic.
Per tant
de moment
no pot dir
amb quin percentatge
participaria
ja ho acabaré de deixar clar.
Serem conscients
que això
s'ha de fer.
Ara la pregunta
és una altra.
Tenim una trucada
l'última.
No, esperis un moment.
Quedarem fatal
amb els oients?
No, que queden tres minuts encara.
La pregunta és
si pujarem o no pujarem
aquest any.
Aquesta és la pregunta.
Sí, però la resposta
està al vent
com deia el Bob Dylan
de moment.
Això ho deia una cantant...
Això ho deia Bob Dylan.
El Bob Dylan
estava interpretant
un espiritual...
Ho cantava la Joan Baez
però era del Bob Dylan.
No, la Joan Baez és posterior.
Això ho cantava
és un espiritual negre
d'una senyora
molt més antiga
que el Bob Dylan.
Com ara?
L'hi diré demà.
L'hi diré demà
perquè avui no tinc
el dia dels cantants.
Té un mercat
tot festiu
el programa d'avui
és normal
estem de festa
aquí a la ràdio.
Donem pas a aquesta trucada
en aquest cas.
Demà l'hi diré
perquè ho tregui
vostè per la ràdio.
Molt bé.
Confessaré que no és
de Bob Dylan
i que és d'una cantant
d'espirituals negres.
La resposta a la Telven
no és de Bob Dylan.
Molt bé.
La canta
és el que millor
l'ha cantat
és en Bob Dylan
però jo diria
que no és del Bob Dylan.
Ara puc haver comès
un error brutal
però ja em perdonaran.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Perdoni que l'hem fet esperar
una mica.
Tranquil·la, tranquil·la.
El seu nom, sisplau.
Marcelí.
Quan vostè vulgui, Marcelí.
Bé, jo al senyor alcalde
primer li volia dir
que en línies generals
la seva gestió
a l'Ajuntament de Tarragona
el balanç és bo.
Per tant, vull dir
felicitats
per la seva candidatura
a ser alcaldeable.
Moltes gràcies.
I ara vaig a la queixa.
Molt bé.
Bé,
jo per la meva feina
m'emoc molt per dintre de Tarragona
a nivell de tràfic.
Hi ha un punt
que a més visco allí
que és molt conflictiu
amb l'aspecte
que els vehicles
entren amb molta velocitat.
Fins ara, per sort,
no hi ha hagut cap mort
de vianant
però sí
bosses contra els cotxes
i tot això
bastant.
Llavors, es tracta
d'evitar
que aquests cotxes
vagin tant de pressa
i en conseqüència
evitar alguna mort.
Es tracta
del punt
de la rotonda
els 4 garrofins
ha vingut
a aquest punt
quan vaig
en direcció
cap a...
on vull dir, no?
Bé,
allí col·locar
alguna cosa.
Han presentat
la comunitat
de veïns
de la zona
a diversos
que és l'Ajuntament
i ens contesten
que ja s'arreglarà
amb un futur
amb un futur
amb un futur.
A Guàrdia Urbana
se'ls ha comunicat
més d'una vegada
i diuen
que allò
perteneix al MOPO,
aquella baixada
i que no tenen competències
de l'Ajuntament.
Suposo que quan hi hagi un mort
si hi haurà competències.
Per sort,
fins ara no n'hi ha hagut cap.
Vostè vol dir
que des de fora,
des de la circunvalació,
s'ingressa
als 4 garrofers
massa de pressa?
Tant si vens
per l'Avinguda de Catalunya
a direcció
a l'Avinguda d'Andorra
o al Laçà
amb el carrer
de la República d'Argentina,
i l'altre
del desviu
que vols entrar
a Tarragona
per anar
a Tarragona
o per anar
a donar la volta
perquè fa sempre Sant Pau,
alli entren cremadíssims,
cremats no,
cremadíssims.
Hi ha un pas de vellanans
davant de l'antiga ECA
que allí
clavades de frenos
estan les marques de terra
i després al revés,
quan arribes davant
del número 51
i tres quarts
del mateix,
cotxes volcats
no fa tant ni botó.
El que facis
de moment,
com que està
la inclinació
cap...
Sí,
el peralte és cap a...
És al revés,
però encara més problemes.
Gràcies.
Llavors,
si us pot arreglar
d'alguna manera,
sigui pactant amb el MOPO
si és que realment
aquella baixada
perteneix al MOPO
o que sigui competència.
D'acord.
Gràcies, Marcelí,
per la seva tocada.
A vosaltres.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
És complicat aquell punt, eh?
Sí,
perquè el peralte
està al revés
i ell està indicant
on és que passa
que potser
apretarem la senyalització
o potser serà qüestió
de posar algunes bandes
de disminució de velocitat.
Anem a mirar-s'ho.
No tenim més temps,
un minut i mig
i serà la una del migdia.
Hem de posar el punt i final
a aquesta línia en directe.
Si no,
vaig equivocada
probablement
a l'última de l'estiu.
Ens retrobarem
després de...
És que vostè fa vacances, no?
Jo encara no.
I vostè?
Jo no.
Jo tampoc.
Si vol venir el mes que ve,
tornarem a obrir els telèfons.
Faltaria més.
Alcalde, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Felicitats per els estudis.
Gràcies.
I si no ens veiem,
que tingui un bon estiu.
Moltes gràcies a tots vosaltres.