.
Ara passen vuit minuts, de dos quarts d'una del migdia.
Abandonem l'àmbit de la cultura per parlar d'esport des d'aquest espai.
Fem esport un espai que realitzem setmanalment
en col·laboració amb el Patronat Municipal d'Esports.
Avui ens acompanya la seva cap d'activitats, en Roser Barberà, bon dia.
Hola, bon dia.
I estem disposats a iniciar tota una sèrie de capítols
dedicats a parlar de l'esport de competició, d'alta competició, fins i tot.
Bé, aquí a Tarragona podríem parlar de competició i alta competició.
Crec que, a veure, no som una ciutat, podríem dir,
molt desenvolupada amb l'alta competició,
però bé, Déu-n'hi-do, la quantitat de nanos que estan competint
i estan fent esport de competició.
Encara que després això deriva en l'esport de lleure,
que és el que parlàvem anteriorment.
Res a veure amb el que parlarem avui.
No, res a veure amb el que parlarem avui, no?
Però crec que és una part molt important de l'esport.
que al mateix temps pot ser una mica esport de lleure, també,
l'esport competició, perquè, bé, com parlarem,
les persones que tenim aquí avui convidades són molt partidàries
que l'esport competició ha de ser un esport en ganar no se ho passi bé,
perquè és la principal motivació, passar-ho bé en aquestes edats.
Llavors, és molt diferent una cosa de l'altra,
però és una part molt important de l'esport tarragoní.
Llavors, jo crec que n'hem de parlar, evidentment.
I per parlar-ne aporten la seva experiència
i també les seves opinions.
dos esportistes coneguts de tothom.
Ens acompanya el Miquel Puigdevall,
que és tenista internacional i gerent del Club Tenis Park.
Bon dia, benvingut.
I també volem saludar l'Aurelio Tobilla,
que és entrenador nacional d'enbol i tècnic del Tarragona Enbol Club.
Bon dia.
Hola, com estàs?
Benvingut.
Això de l'esport d'elit, de l'esport d'alta competició,
de vegades tenim la imatge quasi que aquella noia estigui fent carrera
amb els marines, no?
Per la duresa, per la intensitat.
Aquesta és una imatge equivocada que tenim?
Bueno, yo creo que sí, porque, bien,
incluso yo, por ejemplo, un trabajo que realizo,
también hace falta una preparación física.
No tiene nada que ver la preparación física con un deporte, no?
Aunque el deporte pues lleva la connotación
de tener una buena condición física.
Entonces, esa idea de mi mur haciendo flexiones con un brazo
y todo esto, es bastante equivocada respecto a lo que es el deporte.
Per aquesta duresa, aquesta disciplina de sèrie,
si es vol assolir un objectiu.
Sí, claro.
O sea, si hablamos de deporte, para conseguir objetivos deportivos
hay que tener una mejor condición física,
el que la tiene mejor y el que la trabaja más
es el que consigue los éxitos, claro.
En el primer programa d'aquest espai parlàvem de l'esport escolar,
que és la base, és el fonament,
després del que pot ser l'esport de competició o alta competició.
Quan un nen o una nena comença a fer esport a l'escola,
després probablement entri en un club,
com s'inicia aquest procés?
És allò de qui detecta aquest nen,
aquesta nena té qualitats per arribar molt lluny?
Quin és el procés que se segueix?
En principi, el nen o la nena arriba als clubs
i diguéssim que aquí a Tarragona
les escoles de formació d'esportistes
són escoles que treballen més a nivell de base
que no a nivell de competició.
Encara no tenim una estructura muntada
com per poder desenvolupar esportistes a nivell,
per poder arribar a una alta competició.
Llavors, diguéssim que dintre d'aquestes escoles de base,
dintre d'aquests grups que competeixen,
dintre de les escoles de base,
diguéssim, equips de tenis, equips de handball,
equips de bàsquet...
Llavors, sempre, evidentment,
els resultats és el que et donen,
a vegades, que algú destaquixi,
els resultats i les aptituds tècniques, físiques,
psíquiques dels nanos.
Llavors, a partir d'aquí s'inicia un procés,
si es pot intentar desenvolupar aquest esportista a més alt nivell,
sempre que, bueno, que malauradament falten recursos
per poder ajudar aquest esportista.
I si les federacions no s'hi fixen i l'ajuden i el bequen,
doncs pràcticament, si no és a nivell privat,
aquest esportista es mor una mica dintre d'aquesta evolució.
De quines edats estem parlant?
Allò de dir, si aquest noi i aquesta noia s'ha de dedicar
professionalment a l'esport,
de quines edats estem parlant per iniciar tot aquest aprenentatge?
Jo penso que és molt important
que la primera fase de l'aprenentatge del CRIU
es faci a casa.
Jo he vist o estic veient nanos que amb 11 o 12 anys
estan marxant a Barcelona a escoles d'alta competició
per intentar ser professionals d'esports.
Llavors, penso que això és erroni.
Penso que el important és, diguéssim,
fins que el CRIU no està desenvolupat físicament,
l'únic que necessita és aportacions tècniques,
aportacions d'habilitats i aquestes aportacions
han de ser el millor possibles
i això crec que des de Tarragona es pot fer.
Crec que tenim tècnics preparats
i penso que el que hem de tindre cura
és que l'equip de gent que porta aquesta gent
vingui complementat per un metge,
per un fisioterapeuta,
que una mica complementi el desenvolupament del jugador.
És que des de fora, les persones que no coneixem aquest àmbit
tenim la sensació que aquests nens i aquests nenes
quan entren ja en aquesta dinàmica
sembla que hagin de perdre de vista la resta del món,
els estudis, la diversió, els companys
i que la seva vida estigui dedicada exclusivament
a l'aprenentatge de l'esport.
Una cosa és el desenvolupament emocional d'aquest jove
i una altra, doncs, la seva vida.
Abans l'Aureli deia, no, no,
és que ni que sigui alta competició
si no s'ho passa bé aquell esportista que ho deixi córrer.
Clar, és que jo crec que l'elitisme en el deporte
és el gran enemigo de la práctica deportiva.
És mi opinió personal, no?
Però jo crec que tot el món té que fer deporte
i els xavals hi ha que introduirles en ell
per que aprendan altres valors
i per que el seu cuerpo se forme també millor
i que tenga millor salut.
Esa té que ser la base.
I després, si algú té oportunitades
de arribar a una selecció olímpica o esas coses,
pues eso serà una conseqüència del altre.
Però la base té que ser que se practique deporte
i si pot ser el maior temps possible
en su entorn, no?
No tenir-se que desplazar.
Jo particularment tinc dues jugadoras ara
perquè estic també entrenant en Cambrils
i estan en el centre d'alta tenenificació de Lleida
i jo estic viendo que les conseqüències d'estar alli
són més negativas que positivas
perquè s'estan apartant molt de su grup,
empiezan a no gustar-le ja a su equipo
quan realment no estan amb ell
i empiezan a pensar en altres coses
que no tendrían que estar pensando cuando tienen 16, 17 años, ¿no?
Que es en fichar ya para ir a jugar un equipo de mayor nivel
cuando tienen que atravesar todavía varias etapas de formación.
En el món del tenis deu passar igual.
Sí, exactament.
Aquest tipus de sentiment, això que explicava l'Aurelio.
Aleshores, davant d'això...
Sí, és que jo crec que és una mica el problema que diem abans
que realment aquests nanos que volen anar a més
o tenen facultats per anar a més
tenen que marxar fora.
Per què?
Mirem aquí, Tarragona té el suficient volum
de gent competint i de gent, diguéssim, que s'està preparant
per a poder tindre uns tècnics, uns tècnics
per a que els puguin aportar a aquesta gent
uns coneixements d'alta tecnificació
però no tenen que marxar.
És que suposa...
Jo crec que suposa una experiència molt negativa
per als nanos d'aquesta edat.
Tindrà que marxar, allunyar-se dels amics, dels pares
i estar amb gent que no coneix.
Això jo crec que és totalment negatiu
perquè aquesta gent segueix fent aquest esport.
Sí, jo volia dir que amb això tenen raó.
L'únic que sí que existeixen els tècnics
però que aquests nanos, diguéssim, per exemple, amb tenis
potser n'hi ha un o dos que puguin optar
amb aquest entrenament, no?
Llavors, diguéssim, no hi ha aquesta estructura
per aquest un o dos.
Aquest un o dos necessiten fer un gasto
de la seva butxaca impressionant, no?
Per poder seguir endavant.
Llavors, això sí que manca aquí a Tarragona.
Tenen que marxar.
Jo aconsello que fins que no estan desenvolupats físicament
inclús, vull dir, no marxin d'aquí
perquè es perden, no?
El que deia l'Aurelio abans
que l'entorn canvia i ja no és el mateix, no?
La formació és molt important
però la formació inclús a nivell d'afecte de casa, no?
Marxar un nen amb 13 anys a Barcelona
en una residència, vull dir,
aquell nen necessita alguna cosa més.
Sí que l'entrenament pot ser perfecte, no?
Però quan arriba després a la nit a estudiar
després d'haver entrenat 5-6 hores
que també penso que a vegades
els entrenaments són molt bèsties
per segons quines edats
doncs a quin nen
després el meu necessita
el petó de la seva mare quan va a dormir, no?
És que l'aspecte anímic
per a donar un bon rendiment esportiu
és molt important.
Exacte, exacte.
I sobretot amb esports com el tenis, per exemple.
I qui ha de posar fre, això?
Qui ha de dir, escolteu,
que això que estem fent amb la canalla
potser no és el més adequat?
Qui ho ha de dir?
Doncs algú ho ha de dir
perquè aquí hi ha una...
No ho sé, penso que...
que pares tècnics
hi ha una...
Digues-me...
No sé com explicar-ho.
Una obsessió, potser.
Una obsessió per poder ser...
Sí, donar-li massa importància.
No sé, a vegades inclús...
El meu fill serà un campió del món, no?
Exacte, el meu fill serà un campió
i el meu fill, no ho sé,
sempre hi ha el xiste fàcil,
a veure si em retira.
Vull dir, vas pels campionats
i veus els pares i...
Sí, s'hi va una mica de mànagers, fícil.
Sí, no, no.
I això és supernegatiu, no?
No ho sé, algú ho ha de posar.
Evidentment, jo crec que s'ha de confiar
en els tècnics, no?
I crec que...
Vaja, jo, per el que conec,
no ho sé, jo he format jugadors
des de petit
i els seus pares m'han demanat
anem, dic no, dic
anem-hi quan hi ha d'anar, no?
I llavors, quan és el moment
i aquell nano necessita funcionar,
o estar en un altre nivell d'entrenaments,
amb uns altres companys per entrenar, exacte,
llavors és quan ha de marxar, no abans.
Si confien en tu,
tu t'has de mereixer la confiança dels pares, no?
Llavors,
llavors, és una qüestió més que res
que la gent,
que els pares confiïn en els professionals
i que, bueno,
que llavors se sentin
o sàpiguin guiar per ells, no?
Perquè un nano amb talent
que parlàvem abans,
no ho sé,
me'n recordo, la Conxita Martínez
va sortir o va començar a Monzón
amb un frontón, amb una paret.
No necessitava tanta sofisticació, no?
No necessitava ni entrenadors,
ni amb la paret de Casa Sebel
i donava la piloteta amb la raqueta
i ha estat guanyadora de Wimbledon, no?
Llavors, dius, bueno,
doncs...
quan estigui desenvolupat físicament
és quan de veritat
necessitarà aquestes cargues,
aquestes hores, aquestes...
competir més,
però mentre la formació
crec que ha de ser casa...
I no hem d'oblidar que també
jo imagino que podem parlar
d'aptituds naturals, no?
Hi ha persones que tenen
aptituds naturals
per una pràctica de l'esport
i no pas una altra.
Esmentaves la família,
els tècnics són les persones
que probablement han de dir
anem amb compte
que estem tractant
amb material sensible,
com són joves, són adolescents...
Els mitjans de comunicació
aquesta imatge que s'ha creat
dels esportistes de l'esport
també potser tenen
una part de responsabilitat, no?
Sí, por supuesto.
O sea, estamos...
Muchas, ¿no?
Estamos primando...
Creo que muchas tiene...
Dona, jo deia una mica...
Es que hay un negocio,
hay un negocio brutal.
Yo creo que hay dos factores
muy importantes
que influyen negativamente.
Uno es la difusión extremada
de determinadas disciplinas
porque se han convertido
en un negocio,
no ya en una práctica deportiva
para divertirse
viendo pues un espectáculo
pero a nivel de lucha,
de pelea, limpia, ¿no?
Y luego la otra faceta negativa
yo creo que es la política, ¿no?
También es mi opinión personal
y no voy a encontrar a nadie
pero yo creo que estos tipos
de centros de tecnificación
y de alto rendimiento
sirven mucho también
para justificar una serie
de presupuestos
y luego pues también
para intentar conseguir
deportistas pues mucho más preparados
para representar a un país
o a una región, ¿no?
Y decir nosotros tenemos esto
y vosotros no lo tenéis, etcétera, ¿no?
Pero yo creo que eso
lo que hace es perjudicar realmente
al trabajo de base
porque se está promocionando
que haya unas diferencias,
lo mismo que hay diferencias sociales
en la vida, ¿no?
Pues también en el deporte.
Que haya niños que crean
que están a la altura del betún
y otros pues que crean
que son los reyes del mambo.
Entonces es muy difícil
conjuntarlo todo
porque tú te encuentras luego
estos jugadores
que están en centros de rendimiento
que algunos pues tienes que tener
una batalla
para que bajen del pedestal.
Y los otros niños
que a lo mejor pues no van a llegar
a ser nunca unos deportistas de élite
pero que también es muy digno
lo que están haciendo
y les es útil
pues los tienes que levantar la moral
para que sepan
que ellos pueden hacer más
de lo que hacen.
Estem en una societat
que d'entrada
no prima gaire l'esforç,
sinó que prima
més aviat els resultats
i l'esforç de vegades
té un valor molt més important
que el resultat.
I en l'esport jo crec
que és molt més important
el tema de l'esforç
que no el producte final, ¿no?
Vull dir, lo ideal és
al llarg de la vida
el nen
per què li serveix aquest esport?
Que després arriba
a ser una figura bé
però són els mínims
i el que diem
per una aptitud especial
que té aquella persona, ¿no?
Jo no sé si hi ha estadístiques
però si agaféssim allò
noms que tots coneixem
de grans esportistes d'elit
famosíssims, milionaris
que estan a tot arreu
jo no sé quants han sortit
de centres d'aquests de rendiment
i quants han sortit
com la Conxita Martínez, per exemple.
No hi deu haver una estadística?
Bueno, la Conxita va començar
però evidentment...
No, després, després
és una mica fent la caricatura.
Sí, sí, la veritat és que...
Segur que trobem a tot arreu, no?
Però aquí, en aquest país
la veritat és que
i a nivell de tenis
tinc que dir que
que, bueno, l'èxit del tenis
espanyol
radica molt a nivell
a nivell privat
a nivell de...
Continuem parlant d'elits, doncs?
Sí, sí.
Des d'un altre punt de vista?
Bueno, sí, vull dir que
diguéssim que els centres aquests
del rendiment
funcionen, doncs d'acord,
funcionen, però...
d'on ha sortit
verdaderament la gent...
Sí, clar, clar.
Dels clubs que...
Dels clubs que...
Campanyen la base...
Dels clubs i dels professionals
i dels entrenadors
que, bueno, tenen els seus jugadors,
aposten a vegades uns
per els jugadors
i, bueno,
i inclús fiquen...
els conviden a dormir
a casa seva,
els ajuden
i hi ha uns altres,
doncs, bueno,
que els pares tenen diners,
ho poden permetre
i contracten també
un entrenador,
un físic,
però...
ha sortit molta gent
des de la iniciativa privada,
no?
Aurelio,
per què estem tan pendents
del futbol,
del bàsquet
i no d'altres esports
com l'envol?
Pues, bueno,
ahí iríamos a uno de los puntos
que hoy habíamos hablado
de comentar,
no?
Que es el tema
de l'espectáculo.
Pues, bueno,
pues el futbol es...
Dicen que es el deporte rey,
yo no estoy de acuerdo,
el deporte rey
es el que cada uno
quiere practicar
y le gusta
y para él es el mejor,
¿no?
Pero, pues,
es un deporte
que está muy difundido
porque, pues,
arrastra
una economía propia,
¿no?
Y, bueno,
pues interesa
que se promocione
ese deporte.
Entonces, pues,
todo lo que sale
por la caja tonta
que dicen,
pues,
es lo que los niños
van queriendo.
y, bueno,
pues esa difusión
está haciendo
que se pierdan
muchos deportistas
porque hay muchos niños,
muchos,
que no sirven tampoco
para jugar al fútbol
porque sus cualidades
o porque simplemente,
pues,
hay una...
hay una criba,
¿no?
Hay una barrera
que saltar
para llegar a ser bueno
y hay muchos niños
que empiezan
a jugar al fútbol
con esa idea
y luego, pues,
lo tienen que dejar,
¿no?
Sí,
pero en un dels programes
també vam parlar
de l'esport de base
que s'inicia a les escoles.
De fet,
es potencia
també molt a les escoles,
el que té més demanda
en aquest cas,
futbol,
bàsquet,
però aquests esports
sembla que costa
que arribin,
¿no?
Jo no sé com...
Qui ho podria fer
alguna cosa
perquè es generalitzessin
més altres esports
com ara l'Hambol?
Bueno,
el gran inconveniente
que nos encontramos
en las escuelas
porque el Tarragona
Handball Club,
que es donde yo estoy,
pues,
ofrece monitores gratuitos,
ofrece material,
ofrece instalación...
A las escoles.
Sí, sí,
o sea,
todo lo que haga falta,
¿no?
Nosotros nos pusimos en contacto
con 13 colegios
de la ciudad
ofreciéndoles
todas estas condiciones
y prácticamente
nadie contestó.
Entonces,
yo creo que el gran problema
es que
en las propias
asociaciones de padres,
las que funcionan,
porque no todas funcionan
como deberían ser,
están introducidas
también personas
que les gusta el fútbol.
Y entonces,
¿qué deporte se hace
en el colegio?
Pues el que...
Si hay un vocal de deportes
en la APA
que les gusta el fútbol,
pues ese es el deporte
que se hace más,
¿no?
También es verdad
que si hay más niños
que quieren hacer ese deporte
se tiene que practicar...
Probablemente es l'únic que coneixen.
Exactamente.
Deia ser que no coneguessin
d'altres.
Exactamente.
Hay deportes
que no los conocen
y no pueden saber
si se lo pasan bien
con él o no.
El tenis
és més complicat,
eh?
No,
la verdad es que...
Per les característiques...
ja s'ha...
Crec que aquest any...
Aquest any passat
s'han iniciat
unes classes
de minitenis
Es va fer un programa
así que a l'ESO.
I bueno,
i amb unes converses
que vam tindre una vegada
amb el regidor d'esports,
Raül Font,
a mi em va comentar
que, bueno,
que és que...
Per estudiar,
per portar aquest minitenis
als nanos més petits,
no?
Perquè diguéssim
que el minitenis a l'ESO
potser quedava una mica petit,
no?
Llavors,
bueno,
no és tan difícil,
no?
Perquè si hi ha ganes,
no ho sé,
amb una corda
fas una red
i tens material
i si hi ha ganes
es pot fer,
no?
Llavors,
crec que s'iniciarà
l'any que ve,
aviam si tenim sort
i poden conèixer
també els nanos.
Les ganes,
sobretot,
i nosaltres des d'aquest espai
ens hem sentit obligats
a parlar de l'esport d'elit,
però sempre anem a parlar
del mateix,
de l'esport de la gent,
de la gent que practica l'esport
per plaer,
també per una necessitat
de salut,
no?
No hi ha manera
que parlem de l'esport d'elit.
Bé,
perquè potser
és el que realment
és més important,
no?
És l'experiència agradable
que dona l'esport
i els valors que et dona
el de més
bé donat,
si arribes bé
i si no també,
però l'important
és la vida,
al fi i al cap,
quan s'acaba,
el que mires
és les experiències agradables
que has tingut
i punto.
I no els patiments,
eh?
No tant no cal patir tant.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
Miquel,
Aurelio,
que vagi molt bé,
molta sort
i bons resultats
en les vostres respectives
pràctiques esportives.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.