La una del migdia, en deu minuts, cada cop ens agrada més aquesta sintonia.
Fa espectacle, fa escalinata, fa teatre, fa escenari.
Sílvia Ferreres, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Obrim el programa demà del matí de Tarragona Ràdio
a aquesta relació d'algunes, només algunes, de les activitats
que es donen cita aquesta setmana a la nostra ciutat.
Anava a dir a diferents escenaris, però fonamentalment aquesta setmana
a l'escenari del Metropol, no?
Home, hi ha activitats a tot arreu, recorrent totes les activitats
que el programa TCC, tant de música com de teatre,
ai, perdó, de cinema, però jo em tiro una mica cap a casa
i destaco el del metropol.
Sí, és natural, és natural.
Comencem, en tot cas, recordant, no fa ni una hora i mitja
que parlàvem amb el president del jurat
del Premi de Composició Musical Ciutat de Tarragona.
Avui es farà públic el veredict, és una de les cites culturals importants.
I recordar que encara és tan deliberant,
és que encara no se sap a hores d'ara quin serà el guanyador o guanyadora.
Home, el que ens deia el jurat és que ho teníem francament difícil
perquè la qualitat de les obres era extraordinària.
Ja teníem damunt de la taula les 12 finalistes,
però que costava molt.
Però les pobres encara no havien triat.
No és com el Premi Planeta.
Sí, que a mi ens afadia.
Aquí som sèrius a Tarragona i fins a última hora no se sap.
I el veredict...
Mira que ja saben el planeta de l'any que ve.
I tant, però és que et regalen unes coses molt maques als periodistes.
Ho vaig sentir a la tele.
Surten amb uns lotes, amb uns quits.
Escolta, jo també ho vaig veure a la tele.
Valdria la pena.
I qui fos periodista a Barcelona i anar a l'alternetà,
perquè és una cosa.
També ho podríem fer.
Però cap al veredicta aquest, els periodistes poden vindre...
I que regalen partitures o un faristol o alguna cosa així també.
Aviam, aquí tenim un mòbil que sona,
però l'aturem de seguida.
Molt malament.
Lleig a aquestes alçades, Sílvia,
ja l'hauries de saber altres vegades.
Aviam, serà una urgència?
No, no sé què és.
Contestem en directe?
No, no, no.
No cal?
Està tancat.
Perdoneu.
No ho faig mai, això.
Perdoneu, perdonada.
Ai, que mi...
El premi avui a les 5,
a la sala d'actes de l'Ajuntament,
es farà públic el veredicta.
Demà ho podré veure als diaris,
escoltar-ho a les grans emisores de ràdio.
El primer lloc ho podreu sentir...
El primer lloc per una qüestió horària, eh?
Sí, bàsicament, no?
Perquè sou els primers,
i cuida't la veu, que em fas patir.
Sí, cap problema, com a nova.
Sí.
Molt bé.
Llavors, el dimarts,
on podríem anar?
Podríem anar a veure el concert de joventuts musicals,
amb el Corblago Vest al Metropol.
El dimarts, dius.
Però el tastet que jo recomano
seria veure la pel·lícula Cèl·lic,
del Woody Allen,
antiga ja,
antiga,
perquè crec que és de l'any 84 o així,
i més de dos.
Del 84 ja.
Jo crec que sí.
Està anunciada el 90,
però és d'abans.
Jo tenia 6 o 7 anys quan la vam fer,
però com que era molt precoç...
Estes coqueta,
si no dic alguna cosa d'aquestes de l'edat.
Doncs mira, potser la vaig veure al César.
Ja veus.
Mira què et dic.
Amb 6 anys anaves a veure pel·lis d'arte i ensaia.
A veure, no ens enganyem.
No cola, no cola.
No, però què s'ha de la feien al César?
No, doncs és una gran pel·lícula.
Per molt intel·lectual que fos i xata amb 6 anys...
No sé, ni ho era ni ho soc.
Ja t'ho dic ara.
Però a veure,
què sentia aquesta pel·lícula?
Ja ho vaig veure.
Una criatura de 6 anys al cinema César
mirant-se una pel·li del Woody Allen.
Una desgraciada de tota la vida.
Traumes per tota la vida.
Però que en tenia 8.
No vas tenir infantesa, César?
No, no, no.
Sí que em vaig tindre que anar a veure els pastorets.
Veus?
Ah, dels pastorets.
En parlarem, en parlarem.
En parlarem.
Bueno, anem al Woody Allen.
El Fèlix.
Gran pel·lícula.
La podem veure en edat adulta.
Molt divertida,
que ell es transforma,
depèn amb qui parla.
Jo recordo l'escena,
que és de les més famoses de la pel·lícula,
que està parlant amb dos rabinos,
no es diu?
I llavors ell també li surt la barba.
Li surt i continua la conversa.
I ara, clar,
visualment ha canviat molt
amb tot el tema digital,
però en aquella època
tenia molta gràcia que ell s'adaptava
a les imatges del Kennedy i tot això.
Doncs demà tenim esèlic,
a l'antiga audiència.
Bé, ja té quatre euros.
Llavors, el dimecres què podem fer?
Podem quedar a casa,
perquè no podem sortir,
podem sortir i veure moltes coses.
Per exemple,
anar a veure els contacontes.
Aquest és el segon dimecres de cada mes,
el Cafè Poetes,
en aquest cas amb la Carme González
i la Imma Pujol,
que tenen molt d'èxit
i estan treballant també molt
amb el tema de nens.
El divendres, dijous,
van anunciar
que també pel cicle Nadal
faran actuacions
al magatzem de la Cooperativa Obrera,
en aquest cas per a nens.
Les actuacions de poetes
a dos quarts de la nit,
està clar,
que són peregrans.
A l'Ajuntament,
això ho sabem,
quan van a dormir més grans.
És gratuït, eh?
En els contes és gratuït.
I tant,
i és molt agradable.
Llavors,
què podríem destacar també
d'aquesta setmana?
El Club de la Corbata.
Ah.
Amb Jordi Boixaderes
i això és al viol.
No.
Ai, ai.
En segreu ja s'han exaurit.
No.
La veritat és que la gent
es va avançar,
va començar a vendre
el mes d'octubre,
em quedaven dues poquetes,
però clar,
ara ja no en queden.
Doncs ja no en queden
aquells que tinguin la fortuna.
Última hora,
últimíssima hora,
a les vuit del vespre
del mateix dia,
sempre,
si la companyia ha fet
una reserva
i al final no té tants compromisos,
doncs en poden quedar
quatre, cinc,
o deu.
Això a vegades passa, no?
Sí, que això.
Que si tenim moltes ganes
a última hora
podem passar-nos pel metropol
a trucar per telèfon.
Sí, sí, sí.
I les noies aquelles
que són estupendes
i queden,
segur que les poden anar a la venda.
I és un dels èxits
de França
de l'any passat,
fet per un autor
bastant jove
i llavors tenim
un teta-teta
de dos grans actors,
el Jordi Boixadera
i el Francesc Albiol.
L'argument comença
en que són molt amics
i un dels dos
fa l'aniversari
i no em facis d'això
un o l'altre,
no sé,
que jo no l'hi he vist.
I llavors,
fa 40 anys,
que dius,
una miquena més
i entenen, potser, eh?
El Boixadera
és 45 i els deu tindre.
Sí, jo crec que
els 40 ja no és falant,
ja és 45,
molta veu, però...
Com que és bon artista,
doncs tu creus que fa 40 anys.
No, però la veu
és com el vi
amb el temps, eh?
Sí.
També diuen que hi ha
vins que es rovellen
amb el temps.
Ja, no, però aquell xic,
no, perquè la veu
cada dia millor.
En resum,
que tots dos,
bueno,
celebren els 40 anys d'un
i l'altre no ve
perquè assisteix
en una reunió
al Club de la Corbata
i a l'amic
li agafa un atac de banyes.
I s'enfaden.
Tant amics que som
i mai m'havies dit
que pertanyies
amb aquest club.
I no m'has portat mai
al teu club.
Clar.
I a sobre el dia
del meu aniversari
i em dic això.
I deu ser una reflexió
sobre l'amistat.
És un obre
que ha tingut
moltíssim èxit.
Però molt d'èxit, eh?
Moltíssim.
Home,
i són dos grans actors.
Doncs,
recomanable per a tothom
anar a veure això.
Llàstima que no hagi assistit.
Per a tothom
que hi tingui entrada, esclar.
Sí, home,
qui no tingui entrada, doncs...
Doncs ja l'explicarà la Sílvia
la setmana vinent.
Jo no hi aniré.
No tinc sopar d'empresa,
però no.
No tens sopar d'empresa?
No, jo el tinc el dia abans.
Ah,
és que ara miràvem aquí
més actes.
home,
perdona,
diumenge,
les matinals més menudes.
Home,
molt bonica.
La màquina del temps
de la companyia
l'està a Quirot.
Recomanat per a tota la família.
I una companyia
de teatre infantil
realment bona.
Sí, home,
totes les que venen
són molt bones
i a part de les de casa.
No,
ara en parlarem.
Però aquesta en concret
combina teatre
amb titelles
i està molt bé
per a tots els crios.
Doncs la màquina del temps
el diumenge,
ja em deia la Sílvia,
jo no puc recomanar
molta cosa més
perquè sembla
que com que
arriben aquestes dates
doncs hi ha molts sopars
d'empresa.
Clar,
home,
podem dir,
a part d'anar a sopar
el dijous,
el divendres,
podem recomanar
els concerts
que animen,
per exemple,
organitzar.
Per exemple.
Per exemple,
dius,
el sopar el tenim
el dijous,
doncs després
que podem anar,
no,
el dijous no hi ha cap concert
malament,
però el divendres sí,
el divendres tenim
diversos concerts,
Xirivita,
que és flamenc,
al mos,
que dius,
potser no fa per a sopar
d'empresa.
Només a dos quarts d'onze
jo no crec que s'hagi acabat
el sopar,
o Frank T,
Leim i Sargon,
que és un DJ,
a la sala golfos,
que aquest durarà molt,
que és hip-hop,
potser pels més joves.
El sopar d'empresa clàssica
on acaba?
Al port.
Sí?
No?
No sé,
no sé,
tu no surts?
No em feu aquí?
Jo no surto.
Ai, pobreta,
que valen xiquetes aquests.
No, jo sí,
no sé on acabem.
Jo és que
sóc i me'n vaig a casa.
Però això també diguem-ne
que forma part
de l'activitat
ja programada,
no?
Els sopar d'empresa de Nadal
que són aquells dies
que la gent surt
i intenta anar a algun lloc
i es troba amb un sopar d'empresa
de qui sigui.
Horrorós.
De qui sigui.
Hi ha alguna cosa pitjor.
I que ningú vol anar
però tothom hi va.
Hi ha alguna cosa pitjor.
Aquesta és la gràcia.
Trobar-te amb un cunyat de soltera
amb mares i sogres incorporades
i amb aquells crits.
Tu perquè surts molt
et passen aquestes coses.
No, ai, ai, no.
Tu perquè clar,
fa vida monacal.
Però m'ho han explicat.
Molt bé, Silvia.
Escolta,
alguna cosa més podem afegir?
Home, podem recomanar també
al Centre Cívic de Sant Salvador
el proper diumenge
la RAT i el Gat Mixerric
de la companyia Cant Teatre
que són d'aquí de casa.
I no sé,
i la resta
podeu seguir l'actualitat cultural
a la revista Públics
que edita l'empresa
i l'Ajuntament de Tarragona.
I atenció que en les properes setmanes
que resten per les festes de Nadal
que són ben poquetes,
un parell haurem de parlar
de pastorets ampliament
que són els clàssics de Nadal.
A més, a Tarragona
tenim les dues opcions.
Les dues formidables.
Les dues molt bones,
depèn de l'estil de cadascú.
No serem nosaltres
que diguem uns o els altres
perquè les dues són bones
i hi ha actors
que actuen a les dues,
que té mèrit això.
O sigui,
que fan sis dies de pastorets,
tres amb la salla
i tres amb la golfa.
Veus, és que clar,
i també hem de parlar
d'un altre acte d'activitat
de Nadal
realment destacable
que és l'actuació
del Quico,
el Celio,
el Noi,
el Mut de Ferreries
amb el conte de Nadal
també aquest que fan.
la seva particular
amb visió i interpretació
de Nadales,
algunes d'elles tradicionals,
algunes altres no tant.
I el dia abans,
el trencanous?
Això ja en parlarem
la setmana aquesta.
En parlarem la setmana vina.
No abansem feina
per la setmana vina ja...
Però que vagin a comprar
les entrades
perquè en queden poquetes
i si no es passarà
com a la corbata.
Sílvia Ferreras,
gràcies per venir.
Gràcies i cuida't.
Si tens sopar d'empresa,
que t'ho passis molt bé,
que ballis molt.
I em sembla que tu també en tens,
però no ho vols dir.
Doncs vinga,
adeu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.