Música
3 minuts i serà un quart de dues, avui hem agafat així en presta,
que podríem dir algun minutet que d'altre del programa demà
amb Sílvia Ferreres i el Marcelí, que aquí el tenim. Bon dia, Sílvia.
Bon dia.
Marcelí, bon dia. Bon dia.
Benvinguts, mira que sou bones persones. Escolta, que hem d'anar al Parlament uns minutets que us traurem.
El que us agreu és que no us hi haguéssiu enviat. De fet, el Marcelí ho ha tingut molt difícil fins a l'última hora.
Sí, jo ja sé que ho tenia difícil per venir avui.
El que ho ha deixat, ho ha deixat per vindre aquí.
Ja que parlem d'espectacle, no hi ha una pel·li que es diu El negociador?
Ah, sí?
Sí, hi ha una pel·li d'aquestes així com d'atrets i d'agents secrets i de...
Sí, no, Marcelí?
Té una trama així molt partícula.
Sembla que es fan d'inspira amb ell.
Sí, podria ser.
Tu és un home així com a molt pausat, molt...
Clar, és com s'ha de fer.
Ara, això no ha estat impediment perquè hagis passat un cap de setmana.
Intens també al Teatre Metropol, eh?
Hi ha hagut algun moment de buidor al teatre?
Perquè ha estat ple de gom a gom entre una cosa i una altra des de divendres, no?
No, crec que aviat em muntaran un pis allí i em deixaran a viure el teatre.
Directament ja, no?
Directament, ja.
Com una mena de...
Però escolta, ha vist la Carme Conesa.
Que simpàtica la Carme Conesa.
Vam parlar amb ella simpatiquíssima.
I és bona.
L'obra, què?
Molt pícara, no?
Molta picardia, allò que fa gràcia, no?
La comèdia, què tal?
Què et va semblar?
Jo, com que la veia del darrere i ho tenia tot tapat, poca cosa et puc dir.
Perquè sí que havia era molta llum.
Quan dic picardia no em refereixo a allò d'ensenyar coses.
Marcelí, aquest home és molt clàssic en segons què.
És que pensa que ella estava amb el mòbil en una mà i amb l'altra mà i a l'altra.
No podia estar pel que havia d'estar.
No digues mentides, que estava per la feina.
Aviam, la Carme Conesa, aquesta obra de teatre que feien, era en doble representació.
Sessió de tarda, sessió de nit, la qual cosa és molt dura i s'ha de tenir una base molt sòlida
per aguantar dues funcions seguides.
I al final era impotent o no, el xic que va trobar?
Bueno, ara ja es pot explicar.
Ara ja sí.
El Tarragona ja ha passat, resulta que tot era un sistema perquè amb ella li passés una malaltia que tenia.
No és que es busqui un impotent tal i qual, sinó que els impotents són els de la clínica mateixos.
El Jesús fa un paper d'impotent impressionant, el Jesús Cabrero, i a més una altra bellíssima persona.
I com es fa d'això?
És que clar, jo no sé si això es porta escrit a la cara, no en Marcelí.
Per tant, és que no ho sé.
Es porta escrit a la cara?
No, no, que dic, això no es porta escrit a la cara.
Ah, jo per la cara veig moltes coses, eh?
Però, per la cara s'endevinen moltes.
Ja s'està anant la cosa parlant.
Per què em mireu a mi?
No, aquí també em miraves.
No, no, em miràveu totes dues a mi, a veure el per què.
No, no, no, no.
Però a veure, la malaltia, què li passava?
La Carme Conesa...
Que ens truqui a algú i ens ho expliqui, li regalem una entrada.
Bona idea.
Què us sembla?
Bona idea.
Aviam, si vau anar a veure l'obra de la Carme Conesa o qualsevol altre espectacle,
ens truqueu a partir d'ara, el 977-24-47-67, què ens has portat avui per regalar?
Doncs, el que queda així de temporadeta, el gospel, que hi ha aquest diumenge al Metropol...
Mira, oi, hi ha més d'una entrada, eh?
I després, si no, el poema de Nadal...
I el poema de Nadal, hi ha més d'una entrada, també.
Que fan a la catedral, el dia 27.
Doncs, vinga, si volen anar-hi a qualsevol d'aquests espectacles, és ben fàcil.
A partir d'aquests moments, 977-24-47-67,
ens expliquen alguna activitat relacionada amb la cultura o el lleure que hagin fet el cap de setmana,
o bé, ens parlen d'aquesta obra que protagonitzava a divendres la Carme Conesa al Teatre Metropol.
De l'obra no diem res més, deixem que ho facin els espectadors.
És que jo no la vaig poder anar a veure perquè estàvem a l'altra.
Jo és que estava gaudint d'un gran acte i sopar, també.
Explica, explica.
Explico. Oh, jo...
No, sóc l'única que ho puc explicar, veïna, amb una vetllada de premis.
De premis, és que da, també.
Jo pensava que era una vetllada d'aquelles de sopar d'empresa.
Sí, però dius, hi haurà sopar i una mica d'ambient.
Sí, sí. Bueno, home, tampoc van posar música al final.
No va bé, Ibai.
Això ho vaig trobar a faltar.
És que per això estan els sopars d'empresa.
Sí, amb això també té raó, molt bé.
Perquè cada cosa al seu lloc.
És que aquests dies n'hi ha molts, eh? Els restaurants estan a tope.
Sí, sí, ja comencen a veure...
I vols que també busquen Ipotente, la gent que va a les empreses, o al contrari?
No ho sé.
Perquè aquests dies els sopars se poden acabar molt aviat o molt tard, eh?
Jo crec que hi ha molta llegenda urbana, això.
Però això sempre surt a les pel·lícules d'Amèrica.
Sí, què vols que et digu, Sílvia?
Sents el que jo...
Tan cansada que la gent va a sopar perquè sopa i se'n va a casa, tranquil·la.
És que tu també buss massa pel·lis, eh?
Ara anem a la realitat cultural, però com que avui és un dia així, de canvis i tot...
Això és una cosa que sempre m'agrada de les pel·lícules.
Em quedaré jo aquestes entrades del Gotspèl, si no ens truquen, eh?
Ja ho dic ara.
No, no.
Vostès mateixos.
Igual és que ja les tenen.
Ah, podria ser.
Saps el que m'agrada de les pel·lícules americanes?
Que allí, en lloc de sopars d'empresa, fan festes de Nadal a les empreses.
Ah, sí, al mateix lloc de l'empresa.
I sempre s'acaba fet fotocòpies del cul.
No ho he vist mai, això.
Però quines pel·lícules vas a veure?
Tu, molt culta, molt intel·lectual amb el tot, i vas a veure cada cosa, xata?
No, que això és per la tele.
Ah, sí, que sempre penso quina marranada és, però és que qui ho neteja.
Sempre ho penso, jo no ho faria mai.
A part que no em veig a la meva empresa amb tot això.
Els sopars d'empresa és una activitat que és habitual en aquesta època.
Pels restaurants és molt bona, perquè Déu-n'hi-do.
No, no, i s'omplen tots els locals, i aquests dies de sopar d'empresa se surt a la nit
i veus els carrers ple de gent a les dues, a les tres de la matinada.
És una activitat normal.
Què en feu aquí?
No t'ho sabria dir ara.
No t'ho sabria dir.
Pachà que l'organitzaves.
Ui, no, no, Sílvia, jo aquestes coses.
Jo els fastos no m'hi dedico.
No, perquè tu ets molt treballadora.
En fi, ens truca algú per les entrades del Gotspel o el Poema de Nadal, 977-24-4767.
Penso que tenim la línia ocupada, fort interessant que aquesta línia ens queda lliure
justament per poder parlar amb els oients i que ens expliquessin alguna de les activitats.
De fet, tenim les entrades del Poema de Nadal, però aquest ja és un acte que ens agafarà
cara a l'altra setmana.
El que sí que tenim és del Mississippi Gotspel al Teatre Metropol.
Home, és un espectacle d'aquells que no cal veure'l per poder-ne parlar.
L'any passat també van guanyar un premi.
Perquè sempre que...
Perdona, sempre m'havia distret.
Sempre que venen a actuar aquesta gent, després els donen un premi.
Fa dos anys que van actuar al Camp de Martí, també van guanyar.
Però tenim més coses aquesta setmana.
Sí, sí, sí, que tenim més.
Tenim molts concerts de Nadal, a part de sopars de Nadal.
Concerts de tot.
Del Conservatori, de l'Escola de Música...
Bé, tothom que té nens que estan estudiant música, ho saben que aquesta setmana toca fitxar això.
A més, tenim propostes interessants, com el Bar Group.
Tenim el Ruben Fortuny, que és un noi que és poeta, que també abans estava en un grup de rock de Tarragona,
que fa una proposta que es diu Menja't una cama.
Ja veus.
Però suposo que no se la menjarà, és això.
En el sentit literal, no, la cosa és allà.
Literatura contemporània, i propostes aquestes innovadores.
Tenim coses així com una mica violentes.
El divendres a la sala Trona tenim assassines.
Quina época en fas?
Ah, assassines.
Assassines.
Quic, quic, quic.
Home, però no els mataran.
També en sentit figurat, lògicament.
Sí, hi ha sants que es quitxen, perquè la sala és molt petita.
Això sí, la proximitat aquesta, la curta distància del teatre.
Després, una cosa que, ja et dic ara, que no hi aniré, perquè tinc un sopar de Nadal, però que...
D'empresa.
Sí.
Però que la proposta és interessant, és a la sala Golfos, un grup que es diu Cloaca Company.
Quina setmana, no sembla mentida que estiguem tan a prop de Nadal, quins títols d'espectacle.
D'empresa que veia, farem pastorets i poema de Nadal.
Sí, no, no, a mi ja m'està bé, que hi hagi una miqueta de contrast.
I ara, de debò, una cosa interessant, és el dijous al Teatre Metropol,
és un moment d'aquells que, de debò, escolteu i apunteu-vos d'anar-hi,
que és un homenatge a l'Esteve Polls.
Qui és l'Esteve Polls?
Recordem, el mes de novembre ja en vam parlar amb la de Sana Rianes,
i vam dir que era molt simpàtic i que tenia la creu de Sant Jordi...
Un senyor molt agradable.
...que està casat amb la Montserrat Salvador.
Que farà el poema de Nadal.
Sí, senyor, vull dir que tot queda a casa.
Senyor Esteve Polls, una seu d'homenatge,
i tenint l'oportunitat de parlar amb ell,
qui va ser, per exemple, el descobridor de la Núria Esper.
Imagina't si és gran, aquest senyor.
No, no, és gran, va venir aquí a la ràdio, gran, però...
Sí, va descobrir la Núria Esper.
Sí, perquè la Núria Esper, però...
El que vola, també.
Sí, també podia ser jove, l'Esteve Polls, quan va descobrir la Núria Esper.
Molt jove.
Molt amic de Sagarra, també ens ho va explicar, eh?
Sí, sí, sí, i estrenava totes les obres.
Sí, sí, tot un personatge, i tenim l'oportunitat de...
I vindrà gent de la companyia del poema de Nadal a acompanyar-los.
Tot això serà el dijous.
Tot això serà el dijous.
El dijous.
I després, a part que és gratis, que veus la Carme Samsa,
ara Montserrat Salvador, l'Esteve Polls,
que pots parlar amb ells?
Pica-pica.
També? De gratis?
No.
Bé, de gratis no, que ho paguem entre tots.
Però sí, sí, sí, per la gent que hi ha.
Home, de gratis em refereixo, que no aniràs a l'acta
i després et faran allò pagar el pica-pica.
Què dius, Marcel, i que sé que no.
Què es posen, aquests pica-piques, Marcel?
Està bé, eh?
Sí, és normalment, però...
Saps el que voldria saber què és el que posaran el pica-pica.
Doncs si tu no ho saps, jo...
Però em deixaran entrar.
Es deixaran entrar, a mi també em deixaran, eh?
A veure el pica-pica.
Però què es posa, què es posa?
Com el postó del xujol.
Què hi haurà, què hi haurà?
Què hi haurà?
Ah, doncs mira, hi havia com una espècie de...
A l'altre hi havia allò gallego, empanada gallega i entrepans,
i unes omelles salades molt interessants.
A veure, que tampoc...
Que no és un sopar, que és un pica-pica, que tampoc no...
I beguda bé.
Molt bé, molt bé.
Tenim aquí les entrades, eh?
Jo ho recordo, i el temps comença a exaurir-se.
I quedem, ens fem nosaltres.
Ens les repartirem, eh?
Si no, per anar a veure el Gotspell i el poema de Nadal.
El poema de Nadal ve...
Mira, tu veus el cor de la ciutat?
Sí.
Doncs, per exemple, aquí el tu...
És el cor de la ciutat, però fem poema de Nadal, pràcticament, eh?
Sí, perquè bé, el Paco...
Que ara no recordo com es diu...
El pare del Fede.
Sí, però això sempre passa, que quan un actor entra en un serial televisiu,
tota la vida li queda el nom del personatge.
Després ve la Paquita.
La Paquita.
La Paquita també actua.
Amb la Seana Negà.
Sí.
Aquesta sí que ens en recordem, perquè té un passat actural importantíssim.
S'ha creixet, aquesta xica, eh?
Quan estava a Estació d'Enllaç, estava més prima.
Sí, ho deixem, però la gent ja...
Quan anem creixent, es passa.
La Montserrat Salvador, la Carme Samsa.
Un altre que no me'n recordarà com es diu.
I saps què actua també el poema de Nadal?
L'àvia Adrià, que no es va morir perquè surt el poema de Nadal.
És que a la Terra no es moren, no?
No, era de mentida.
Doncs tots aquests.
Una altra cosa.
Hem passat ràpidament per allò de fer-ho venir bé, per la trucada,
per el tema de la Carme Samsa,
i no hem comentat allò que dèiem que al Teatre Metropol hi ha hagut festival
de les Barçantatecla, concert de la banda juvenil.
Déu-n'hi-do, per això jo deia...
Infantil.
Infantil, perdó, infantil.
Per això deia que va estar molt ple al teatre.
No, no, infantil al matí i concert de la banda juvenil a la tarda.
Mirem, han de parlar després d'una pas aquesta trucada,
si us poseu els auriculars, Sílvia,
així podrem sentir aquesta persona que ja la saludem.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Alicia Solà.
Què tal, en Alicia?
Sí.
Què tal, l'Alicia?
Bé, bé.
Què has fet aquest cap de setmana, que es pugui explicar, esclar?
Aquest cap de setmana què he fet?
Sí.
Doncs he anat a veure la pel·lícula del Nemo.
Ah, també està bé.
És una activitat que ens toca molt.
I que maca, no?
Sí, a mi me va agradar molt.
Que tenim canalla a casa, potser?
Clar, clar.
Tocava, ja.
Con la excusa de los niños.
No, no, però aquestes són agraïdes, eh?
De vegades s'ha de portar a la canalla a veure unes pel·lis que dius,
però d'altres que són ben maques, eh?
Sí, sí.
El cine està bé.
El que passa és que quan després has d'adquirir el vídeo o DVD
i l'has vist 400 vegades, ja no...
Bueno, ja, ja.
Sí, però això ja forma part de...
Està a punt de sortir la segona part de regla.
La primera l'he vist mil vegades, ara estic ja gaudint.
Esperant que surti la segona.
Però són agraïdes, eh?
Sí.
Millor veure mil vegades aquesta que no, Bambi,
per posar un exemple i amb tots els respectes.
Jo no l'he vist mai, Bambi.
O jo sí, un tipus de plorar.
No, perquè ploraria.
Sí que ploraria.
Si tu has vist Bambi, Alicia...
Sí, home.
I vas plorar amb Bambi o no?
Home, me va agradar...
Bé, sí, no, plorar, plorar no, però...
Va deixar una mica deprimida, però res més.
La emoció sí que arriba.
Però el nemo tampoc de mare, no?
No, però bueno...
És igual.
És diferent.
El mare és igual.
Els peixos són d'aquesta manera, que tampoc no...
No, però que la idea jo crec que no va por Bambi,
sinó que és més que dejas al niño, que...
Bueno, el peix en este caso, no?
Però que les dejas que vayan en libertad
y entonces pues comete sus fallos.
No sé, a mi me gustó en realidad.
Hi ha una mica de missatge i tot, no?
Sí, sí, jo penso que sí, eh?
Molt bé.
I escolta, Lissi, tu què vols anar?
Al poema de Nadal o a escoltar les meravelloses veus de Mississippi Gospel?
Doncs a Gospel.
Molt bé.
Doncs mira, t'hem de dir que és a dos quarts de vuit del vespre.
Això és important perquè de seguida és a les deu de la nit
i sobretot tenint en compte que tens canalla,
doncs pensa que és a dos quarts de vuit del vespre
i les entrades les trobaràs aquí a la ràdio el diumenge.
El diumenge m'apunta el Marcelí,
que ja ho pots dir tu, Marcelí, que tu controles el tema del calendari.
és el diumenge a dos quarts d'avui del vespre
i les entrades les pots venir a buscar aquí a la ràdio
i que les trobaràs en un sobre al teu nom.
Molt bé, moltes gràcies.
Alícia, gràcies a tu per trucar-nos.
De res.
Adéu-siau, fins la propera.
Adéu.
Doncs mira, l'Alícia anirà a sentir el gospel,
que mira, a mi també m'agrada molt això de la música.
Escolta, doncs he de trucar a ningú, truca't tu mateixa.
No, dona, no, això és pels oients, pels oients del programa demà,
que ens han de trucar, que encara queden cinc minutets
i ens podran trucar i gaudir-ne.
Què més m'expliqueu? No m'heu d'explicar res més?
Ara què dius això?
L'Uda Vittòria ho van sortejar, que jo volia anar.
Què surts ara, l'Uda Vittòria?
L'Uda Vittòria està més que sortejat?
Ostres, és que m'he fet il·lusió.
I ara imaginem el guanyador, l'han de trucar,
es posen en contacte amb ell
i podran anar aquest cap de setmana amb les despeses pagades.
Doncs altres propostes interessants.
Vinga, ràpidament.
A la 11, teatre d'aquest que val la pena mirar.
Amb anir de teatre, no?
Sí, serà al Metropol, no?
Ai, sí.
Però és el grup de l'11.
Si els envies a l'11, malament, eh?
Sort que ens pacta, ens porta al teatre,
menys mala del Marceler, que malament estem.
Sí, bueno, a l'11 és igual.
No, però també tenim teatre a l'11.
Per això.
En aquest cas faran la representació al Metropol.
La Maní de Teatre, que és el grup de teatre
que té l'Organització Nacional de Sexe de Tarragona.
Vam passar per aquí, per la ràdio.
Déu-n'hi-do, la il·lusió i les ganes
que tenien persones amb discapacitats visuals.
Algunes d'elles són cegues completament,
però ens van explicar bé que realment es desenvolupaven en l'escenari.
Aquestes activitats, tothom surt molt content.
I també actuen els del Club Baixell.
També actuen el mateix dia.
Sí, fan dues obres.
Recordem el dia i l'hora?
El dia és el dissabte aquest, dia 20, a les 7 de la tarda.
Doncs també estarà força ple al teatre.
I ja que ara la propera setmana començarem a parlar de pastorets, no?
Sí.
Com aquell que no vol la cosa.
La golfe, la salle...
Suposo que els entrevistareu l'home dels naços, el parc de Nadal...
Totes aquelles cosetes, sí, que ja formen part del guarniment nadalí.
Però que ja estem com a molt nadalencs,
hi ha una cosa que no és nadalenca i que fa riure, que això està bé.
El dissabte també hi ha l'Enric company amb tres monologuistes a la cooperativa.
Això també està molt bé.
Sí, sí, el cicle de...
Escolta, i sis euros, eh?
Ah, doncs és un preu més que assequible.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs, i són d'aquests del...
Jo és que no tinc parabòlica, però hi ha el canal Paramon o no sé què.
Bueno, es veu que hi ha un canal que sempre treuen nois d'aquests parlant tot el dia amb una paret...
Anem monòlegs i coses.
Sí, que tenen...
Ah, mira.
Sí, es veu que per fer monòlegs hi tenen una paret al darrere i parlen.
Doncs, venen tres d'aquests, no facis dir qui són.
Molt bé, doncs, abans de dir adeu, molt ràpidament l'última trucada.
Ja ha costat, eh? Bon dia.
Bona tarda, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Jordi Puerta.
Què tal, Jordi? Com anem?
Doncs anem fent, molt bé.
Molt bé, i què hem fet el cap de setmana?
El cap de setmana hem anat a llagrar això que hem fet sobre el feimers d'aquí de l'escola Cantorum.
Ah, molt bé.
I després també el part temàtic aquest que tenim aquí a prop i alguna exposició.
Doncs, escolta, has aprofitat el cap de setmana, eh?
Aquest se l'has guanyat bé, eh?
No has parat a casa, eh?
Déu-n'hi-do.
No sóc jo sol que vam anar allà al part temàtic.
Ah, d'imagino que molta gent faria cap a Port Aventura.
No és una cosa, per segureu.
Molt bé, Jordi.
Doncs, escolta, tens les entrades aquí a la ràdio.
Va bé.
On vols anar, per cert?
Sí, pot ser Pogospel.
Doncs, Pogospel sí que pot ser.
I estarà en el teu nom, d'acord?
Moltes gràcies.
Gràcies, Jordi.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs, escolta'm una mica de música gospel, justament per posar el poni final aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Marcelí, queda molta negociació encara, ja no, ja està tot dat i beneït, pràcticament, no?
Ella ho té tot fet, eh?
Ella ho tens fet.
Sí, falta sortir la foto.
Molt bé, doncs podrem comptar amb tu en el proper programa, així ho esperem.
Però el poder real és el que no surt a la foto, Marcelí, que no ho saps, això.
Sílvia Ferreres, gràcies.
Guapa, fins al proper programa.
Senyores i senyors, res més.
Música gospel.
Per posar el poni final a un matí de Tarragona Ràdio, que també ha estat especial en quant a continguts.
Tornarem demà, a l'hora de sempre, al punt de les 7 del matí, amb tota l'actualitat.
Una actualitat que ara arriba a través de l'informatiu Tarragona Actualitat.
Dos quarts s'han de dues en punt. Adéu-siau i acabin de passar un bon dilluns.