You remember the way things used to be
Our lives untainted by memory
And we laughed and we cried and we played and we fought
Never stop to think
Oh, never stop to think
That this could be
This could be
Oh, this could be
The big one
This could be
This could be
The big one
Oh, this could be
The big one
Explore us how we came to part
I never really wanted to
And now we flounder
In the wake of those days
We wish we'd never found out each other's ways
And we laugh and we flirt and we cry and make love
Could it be the same?
How could it be the same?
Oh, this could be
This could be
The big one
This could be
The big one
Oh, this could be
This could be
The big one
This could be
The big one
Oh, tell me how we came to part
I never really wanted to
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Molt bona nit.
Quan passa només un minutet del punt mateix
de les 9 del vespre i fins a les 10,
avui, com és dimarts,
comença Tarragona en blanc i blau.
A la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada,
trobem aquest programa que
bàsicament parla del Real Club Esportiu Espanyol.
Com dèiem,
Tarragona en blanc i blau
comença ara mateix amb els convidats
que tenim aquí a la taula,
Antoni Cancino, que estaran tots vosaltres
aquí a parlar-vos, i com no,
el control tècnic Lluís Comas.
Saludem ja els amics que tenim avui
aquí i comencem
amb un convidat,
parlem de luxe, ja que ha vingut
d'una miqueta més lluny
de la província de Barcelona,
concretament de Vilafranca, del Penedès,
i saludem ja
el seu president, el senyor Josep Prós.
Josep, molt bona nit.
Hola, bona nit.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies a vosaltres.
Doncs sabem que hi ha una tirada a Vilafranca aquí,
però com no,
l'espanyol pot ser,
no, segur,
no funciona gaire bé amb l'aspecte esportiu,
però com no,
nosaltres no fallem
i aquí estarem fins al punt mateix de les 10,
com cada dimarts.
Saludem també el president de la penya
espanyolista de Tarragona,
el senyor Manel Sant Romà.
Manel, bona nit.
Hola, molt bona nit.
El seu vicepresident,
que avui és el primer dia que està en nosaltres també,
el senyor Pau Martí.
Bona nit.
Bona nit.
També saludem el president de la penya
blan-blava de Torredambarra,
Josep Maria Ricord.
Josep Maria, bona nit.
Bona nit.
I com no, aquí a la dreta,
el Santi Ardeu.
El Santi.
Hola, bona nit.
Vicepresident de la penya també de Torredambarra.
Bé, hem de començar un programa
que durant tot el dia,
durant fa molts dies,
li estic donant voltes de com començar
una història que sembla
té molts problemes per acabar.
I m'explico.
Després de la derrota del passat diumenge
al Camp del Mallorca,
hem d'agafar el diari
i mirar la classificació de l'Espanyol al revés
per veure si estem primers o últims.
I bé, doncs podíem dir moltíssimes coses,
ja que se m'acudeix dir que, bueno,
doncs falta potser una miqueta de professionalitat
per part dels jugadors.
L'entrenador que, bueno, doncs parla potser més del compte
influenciat per un diari de Barcelona
en el qual crec que el van enganyar.
Concretament parlem del diari Esport,
que li vam fer una entrevista
i crec que, doncs, bueno,
doncs aquest diari el va enganyar
i per tant això va fer que l'entrenador de l'Espanyol
digués coses que suposo que devia pensar
però que en cap moment es tenia que dir.
Ahir va haver Consell d'Administració
de l'Espanyol i com no?
Hi havia una persona en la qual
doncs el seu jefe el va enviar allà
fa un parell de mesos
i ahir va dir que prou, que ja en tenia prou,
que potser no és de l'agrat de la seva persona
i també del seu jefe, estem parlant del senyor Lara
i del senyor Martorell,
que ahir també deixava el Consell d'Administració de l'Espanyol
que quan avui tindrem també...
Avui tenim un convidat de l'URSE,
com hem dit, del president de la penya de Vilafranca,
però tindrem al voltant de dos quarts de deu del vespre
un dels consellers de l'Espanyol,
el senyor Joan Collet,
que avui via telefònica podrà expressar-se en aquest programa.
Nosaltres li farem una sèrie de preguntes
que no entenem gaire,
a veure si des de dintre ens poden explicar
algun dels dubtes que tenim.
Però per resumir i per no fer una miqueta pesada
tota aquesta conclusió,
començo a dir que estic bastant emprenyat
en tot el que està passant.
No sé què hi penseu vosaltres,
si és que falta alguna cosa dintre del que és la presidència,
si és que falta alguna cosa dintre del vestidor,
si l'equip no funciona,
si tot plegat no va,
els resultats, Pau, no acompanyen.
Però vols dir que no hi ha alguna cosa més
amb aquest espanyol que volen fer d'estabilitzar
des d'algun lloc d'altre?
Bé, d'estabilitzats tota la vida ha sigut igual.
sempre ens han destabilitzat
i n'hem sortit i n'hem tornat ficants
i sempre hem estat igual.
El que passa, jo per la part estic molt disgustat
perquè jo tenia una confiança,
tants anys he estat sempre,
ara anirà bé, ara no anirà bé,
ara estava confiat en un president que tenim
que ho veia amb ganes.
I avui em surt a la televisió
i em diu que aviam si s'ho entrarà
i que si es pot guanyar amb el partit que tenim amb el recre.
Jo penso, com veu aquest bon senyor
que podem guanyar el recre?
Aviam, el plantej que podem fer amb el recre
és el mateix que vam fer amb el Sevilla,
perquè no es veu res més.
Tenim un porter que tira la pilota endavant,
un home que corre i al mig del camp no hi ha ningú.
quan s'arregla l'equip,
quan vol arreglar l'equip, es patlla més.
Llavors tot això és un circolvisiós
que cada partit diem el mateix.
Aviam què passarà.
Jo estic convocat que amb el recre
farem el ridícul com vam fer amb el Sevilla.
És molt dolent el recre aquest, eh?
Per el que vam veure l'altre dia amb el Belou,
és molt dolent, eh?
És molt dolent, però almenys
estaven convocats al camp, aquella gent,
que nosaltres no s'hem convocat al camp,
perquè potser veus un jugador en un lloc,
no baixa ningú per les bandes,
o sigui, no hi ha cap patró de joc,
no hi ha cap iniciativa de joc.
I almenys el recre aguantarà.
Si ens aguanta ja n'hi ha prou.
És que l'Espanyol avui dia, tal com està,
és només aguantar-ho.
Si ho podem aguantar ja està, ja està tot arreglat.
Jo recordo, Pau, que fa un parell de mesos,
potser un mes i mig o potser no tant,
un d'aquestos dies, com sempre,
que vaig comprar el blanc i blau,
hi havia dues pàgines o tres, o quatre,
no sé quantes n'hi havia,
en contra del fitxatge del de la penya.
Que si això, que si l'altre,
que el de la penya no, que el de la penya no,
que el de la penya no.
I m'hi jugo a alguna cosa,
que el 90% de l'espanyolisme avui en dia
hi té dipositada tota la confiança en l'Ivan de la penya
perquè veiem que el de més no funciona.
Josep.
Sí, efectivament.
Jo el primer partit a casa,
el segon el dia del Sevilla,
no el vaig poder veure,
però el primer partit em va decepcionar molt l'Espanyol.
Em va decepcionar perquè els vaig veure com agarrotats,
molt encursetats dintre d'un sistema de joc,
molt poca iniciativa individual per part de cada jugador.
I jo potser el futbol me'l miro una mica diferent
perquè he estat molts anys entrenant a futbol,
tinc el carret d'entrenador
i vaig sortir molt decepcionant,
no perquè s'hi ha perdut,
perquè el partit va anar com va anar,
amb l'expulsió del Sol de Villa,
doncs evidentment se'ns va atorçar molt,
però és que la sensació i la vibració que em va donar l'Espanyol
va ser molt dolenta.
Jo crec que hi tinc informació,
diguem-ne, privilegiada
per algun empleat que conec de l'Espanyol,
alguns directius que a micròfon tancat
et poden explicar una mica d'allò,
i hi ha un ambient enredit al vestidor.
Aquest ambient enredit l'estem veient tots.
Arriba aquí un entrenador,
es troba amb uns jugadors que no vol,
aquests jugadors no se'ls ha trobat equip,
se'ls vol deixar sense dorsal,
per altra banda hi ha tot un grupet
que eren els jugadors amics o partidaris
que continués al Flores,
que de moment el reben amb un ser recepticisme
i després es porten una sèrie de jugadors
que tots venen cedits,
que tots en els seus equips normalment,
la majoria no estan jugant,
i això fa que allò d'allà dintre
crec que és un vestidor bastant difícil de portar
i que hi ha un ambient molt enredit.
Jo crec que si aquest ambient no s'obsana ràpidament,
aquest any serà un any molt difícil per l'Espanyol.
Però no crec que sigui culpa de l'entradó, això.
Bé, però a veure, jo l'altre dia ho parlava amb el Ricord,
que ens vam veure,
crec que l'Espanyol d'una vegada per totes
té que marcar-se un patró del que vol ser.
Nosaltres crec que hem de tenir un director esportiu
o un manager content en els clubs anglesos
i que defineixi molt bé la línia de futur que té que té l'Espanyol.
Doncs hi ha de ser un 70% en jugadors de la Pedrera
i reforçat en una sèrie de jugadors.
I hem de fitxar entrenadors que estiguin conscienciats
de treballar amb el que tenim
i amb la idea del que ens agrada al públic de l'Espanyol
i el que el soci aficionat desitja que sigui el seu Espanyol.
Llavors, clar, ara aquest any
el que estem veient és que si n'en sortim
la meitat d'aquests jugadors, uns són cedits,
els altres són molt veteranos,
els altres no jugaran gens,
tornarà a vindre un altre entrenador
i la secretaria tècnica, la feina que tindrà
és per buscar equip a tots aquests jugadors que no serveixen,
més els que ja han quedat i d'allò.
I esclar, cada any planificar una plantilla sencera amunt,
una plantilla sencera avall, d'allò.
Jo crec, i coneixent una mica el Dani
que he tingut el plaer i opino
que és un gran president i ojalà duri molts anys,
però al Dani potser alguna vegada li falta
o potser no pot.
És que aquí també m'agradaria saber
fins a quin punt està lligat de mans
o està lligat de peus
pel tema de les accions
i pel tema de les decisions a prendre.
Però la directiva a l'Espanyol
és una mica el reflex de lo que és el vestidor de l'Espanyol.
Hi ha uns quants directius que pensen d'una manera,
uns altres que pensen d'una altra
i evidentment quan hi ha tres direccions diferents
o dues direccions diferents
és molt difícil poder anar bé
i això es transmet al vestidor,
es transmet a l'entrenador
i es transmet a l'entitat.
I crec que l'Espanyol el gran problema,
a part dels mitjans informatius,
que no ens han apujat massa
perquè tenim el gran arbre que és el Barcelona
que no ens deixa d'allò,
el tenim nosaltres.
És un problema d'identitat pròpia
que d'una vegada ens hem de marcar
el camí que volem seguir i seguir-lo.
i crec que cada any donem toms,
ara Pedrera, aquest any ho desmuntem tot,
ara d'allò,
i llavors jo crec que el problema és,
perdó, amb això acabo,
que el Dani tenia tantes ganes de fer un canvi
de la política del senyor Flores
o va quedar tan cremat amb el senyor Flores
que potser quan va parlar amb el Juan de
li va transmetre unes il·lusions
o uns jugadors que després
no han sigut els que volia el Juan de
i crec que aquí comença
el primer problema de l'Espanyol.
Jo, per les manifestacions que vaig veure
l'altre dia del Juan de,
em dóna la impressió
que està buscant que el fem fora
i com més aviat millor
perquè crec que veu
que té una papeleta molt difícil.
Doncs l'opinió del president
de la penya de Vilafranca, Josep Prost.
Manel, no sé, una mica així,
globalment el problema,
jo no sé si ell ha llegit o no,
a l'ASA avui,
perquè avui ens dedica quatre pàgines a l'ASA,
o sigui, quatre pàgines,
i hi havia una columna
que escriu el Quique Guàs,
el Tomàs Guàs,
que cada vegada em cau una mica més gordo,
no entens?
En el sentit que, no,
és un tio que, bueno,
la primera vegada que vaig fer un partit en directe
que va ser l'Espanyol Oviedo,
ell em va ajudar moltíssim
perquè, per desgràcia,
vaig perdre els papers
abans d'arribar a la tribuna de premsa.
Això són anècdotes que et passen
quan estàs molt nerviós
i comences a fer una cosa.
Vaig fer aquell partit famós
de l'Espanyol Oviedo
en el qual es despedia el Toni,
el cap de Vila també es despedia,
i, clar, tothom estava content,
tal i qual,
i vaig perdre els papers.
Clar, arribo a dos minuts de començar el partit
i no tenia cap alineació.
Clar, quan veus tota aquella gent
amb els números dorsals,
23, 27, 32 i 85,
dius, qui són aquests de l'Espanyol?
i el Tomàs Guas em va ajudar
i em va donar una alineació
i, bueno, doncs,
vam fer el partit
i va sortir fantàstic.
Però, cada vegada que el veig,
tant amb el Rondo
com amb les declaracions
que fa amb el diari,
doncs, m'assembla que,
home, ja sabem que és bastant madridista,
però m'assembla que ara
una miqueta ja es passa, no?
Però coincideix moltíssim
amb el que ha dit el Josep.
O sigui, el del vestidor,
el del president...
No, no, no, no.
El mateix que has dit...
És que em sembla que...
per això coincidim tots els socis
i aficionats de l'Espanyol, no?
Les paraules que acabes de dir tu.
A veure, no perquè ho digui
el Tomàs Guas,
doncs, hagin de ser
zona exclusiva d'ell, no?
Com si diguéssim.
Em sembla que tot el que has comentat tu,
a veure, ho pensem en realitat,
doncs, tots els espanyolistes, no?
I jo voldria fer una...
A veure, un incís.
La setmana passada
vam treure una mica el tema
del Juan de Perdamunt
i suposo que els que vam estar d'acord amb mi,
que els que estàvem aquí, a veure,
i a part em sembla que ho vaig dir jo mateix,
que, a veure, fins ara ningú
ningú li havia donat la culpa
al Juan de,
dels malresultats de l'equip.
A més, vam demanar des d'aquí,
des dels micròfons de Tarragona Ràdio,
vam demanar paciència,
paciència a l'afició
i paciència als socis.
Ara,
en tot el que ha passat
aquesta setmana,
en tot el que ha passat aquesta setmana,
els jugadors,
els grups entre els jugadors,
el senyor Ferran Martorell,
que ja no sé ni per què va entrar a l'Espanyol,
és que, clar,
ara li preguntarem amb el Collet,
ara li comentarem amb ell,
sí,
és que anirà perfecte,
anirà perfecte per despejar
tot aquest segle de dudes
que encara tenim sota
totes les coses que hi ha per dintre,
no?
Però bé, penso jo que el senyor Martorell,
a veure,
penso que,
és un home de l'àmbit i tal,
però bé,
està a la directiva
presidida pel senyor Dani.
Per tant,
si
no és novetat,
no és novetat
que dir
que aquest senyor
ja des de,
fa molts anys,
des de fa molt de temps,
no que ho simpàtic,
no que ho simpàtic,
el soci de l'Espanyol.
Per tant,
que a mi em diguin
que el senyor Dani
estava fart del Flores,
de les seves coses rares,
etcètera,
però per contra,
posa la directiva,
jo des del primer dia ho vaig dir,
aquest senyor
serà una bomba,
serà una bomba.
I en aquests dies
s'ha demostrat.
S'ha demostrat
que ha entrat a l'Espanyol,
a la directiva,
al Consell de l'Espanyol,
per promocionar-se
o digue-li com vulguis,
per promocionar
la seva fundació.
del Martorell.
Estic parlant del senyor Martorell,
exactament,
o sigui que...
Però aquesta és la madereta
de l'Ara.
No, no,
amb això estem d'acord.
Amb això estem claríssims.
Amb això està d'acord,
vull dir.
Clar,
perquè el Dani,
perdona,
el Dani diu,
és un dels màxims accionistes.
D'accionista,
re,
aquest tio.
Sí,
no, no,
ja et dic.
L'accionista...
Ja et dic.
El màxim accionista
espanyol,
el segon,
el segon.
Sí,
però amb els calers d'aquí...
Primer és el grup l'ara,
o diguem-ne...
Ja, ja,
però amb els calers d'aquí?
Amb calers seus.
Amb calers seus particulars?
Sí, sí.
Sí, sí.
Pot ser.
Sí,
en el moment,
les notícies que tinc,
és que en el moment
que Martorell va comprar
aquestes accions,
en aquell moment,
la seva disponibilitat econòmica
possiblement era millor
que la que és ara.
No sé la que és ara,
però diria que és inferior
a la que és.
Però ara jo et trec una conclusió
i et pregunto,
a veure,
la seva disponibilitat econòmica
era millor?
Ell tenia l'empresa tàndem
que, com sabeu,
anava malament
i el grup l'ara
l'absorbeix
amb una disminució de capital
i un augment de capital.
I ell queda com a director
de l'empresa.
Doncs fes tu
de, no sé,
de portaveu
d'aquestes accions,
però aquí darrere
els calers meus.
A veure si m'explico.
Bueno,
d'alguna manera.
A veure,
tot es resumeix
amb una cosa.
Tot es resumeix
amb un tema.
Fins que el tema l'ara
i el tema Dani
no estigui clar,
sempre anirem
donant bufetada.
No estarà mai.
perquè ara, per exemple,
el que ha dit el Josep
i és que és l'ideal,
s'hauria de posar
un director esportiu
a lo que és el Valdano
en el Madrid,
que només es pot dir
que parla el Valdano,
hauria de fer l'Espanyol,
on la persona qui sigui.
Però clar...
No el tenim.
Quantes vegades
has sentit parlar
el Sergio Morgado?
No ho sé,
però el tenim o no?
No se sap el que fa.
Em penso que és una persona
més d'aquestes
que hi ha allà dintre.
No ho sé.
Però doncs,
ara posarà una persona.
si es posa aquesta persona
serà sota
el benaplàcid
de Dani
i de Lara.
Si el posa Dani
el trobarà
a bombardejar.
Si el posa Lara,
a veure,
al final
el senyor Laura
haurà d'entrar.
Vull dir,
és la tremenda dualitat
que tenim
a dintre de l'Espanyol.
En el seu moment
es va dir
que el que volia
posar a la directiva
era l'Azca Horta
i imposat
pel sector
del Lara
va entrar
el Sergio Morgado
perquè
el Flores
no volia tindre
per sobre
l'Azca Horta
per por
de tindre
un possible recanvi
en el moment
que les coses
anessin malament.
Això es va comentar
i s'ha dit.
Llavors,
no sé si
s'ajusta
a la realitat,
però crec que té
alguna cosa
de realitat.
El cas
del Martorell,
que en aquest cas
ha sigut d'on ha vingut
aquí aquesta petita
no discussió,
sinó petita conversa,
a veure,
és el mínim
que es pot dir
dins de tot
el daltavall
que hi ha
avui en dia
amb el club.
A veure,
això és un factor
que potser és el 10%,
el 10 o el 20
com a molt.
Ara,
hem dit abans
que els jugadors,
doncs bueno,
per el que sigui,
estan també
que no es fan
entre ells
i clar,
és el que dic jo,
que tot el món
de Zerenya
del Barco
del Barco
que s'ha on dir.
I en aquest cas
passa això.
La gent es pensa
que aquí no ha vingut
el Santi,
però sí que ha vingut
el Santi,
sí.
El Santi,
està esperant
la seva oportunitat.
I més a més
tinc ganes de parlar.
Tinc ganes de parlar,
doncs 18 minuts
passen de les 9 del vespre,
estem a la sintonia
de Tarragona Ràdio
al 96.7
de la freqüència modelada
i això
és Tarragona
en blanc i blau.
L'actualitat de l'Espanyol
en conversa
entre nosaltres
i avui
a partir de dos quarts
tindrem també
el Joan Collat,
conseller
del Real Club Esportiu Espanyol
i tot seguit,
després de penjar
el senyor Collet,
m'assembla que podrem
obrir línia telefònica
i que recordarem
el telèfon
al 977
24
47
67
que és el número
de la ràdio
977
24
47
67
per la gent
per la gent
que també
tingui la seva oportunitat
de poder dir
la seva sobre l'Espanyol.
Endavant, Santi.
Bé,
jo fins aquesta setmana
havia estat
sempre molt
al costat de l'entrenador,
per mi era l'entrenador ideal,
era la persona
escaient
pel moment
que estava l'Espanyol
i que jo confiava
que este senyor,
el senyor
Juan de Ramos
podria tirar endavant
la cosa.
Se l'havia vist
bona voluntat,
havia entès una esportiva,
havia seguit
tota,
jo el vaig dir
l'altre dia,
havia seguit
tot el playoff
del filial,
segueix els partits
del filial,
quan ell no hi pot ser
sempre hi ha algú
del seu equip,
en fi.
És evident,
com molt bé
ha dit el Josep Prós,
que l'ambient
està enreredit,
que està enreredit
tant al vestidor
com a la Junta
com a tot
l'àmbit
de l'Espanyolisme.
Des dels
consellers,
fins a l'últim soci.
Bé,
nosaltres ens,
jo em centraré
principalment
en el que és
el vestidor.
Qui produeix
l'enrariment?
Jo
m'emollaré
i crec que és
producte dels jugadors.
O sigui,
l'entrenador s'ha trobat
des del primer dia
amb una sèrie
de problemes
que li imposen
donar dorsal
als jugadors
amb una sèrie
de companys
que ell havia descartat,
etcètera,
etcètera.
Però qui li imposa això?
Als jugadors,
als companys.
Sí,
els companys diuen
aquest dorsal
i aquest no.
els que tinguin dorsal,
no.
L'entrenador,
el moment que diu
Caves,
Òscar
i Àlex Fernández
es queden sense dorsal,
fan una reunió
d'urgència.
Els pesos pesats
del vestidor,
que tots sabem qui són,
capitanejats per Tamudo,
Morales,
Argençó,
etcètera,
etcètera,
ni algun més.
I aquests diuen no.
Els jugadors,
amb aquests
se'ls ha adonat
perquè ara demà
s'acaba,
es tanca el termini,
ja que els jugadors
no tenen temps
de buscar l'equip,
etcètera,
i els donen el dorsal.
Crec que tenen raó.
Bé, molt bé,
molt bé.
Perquè no es va fer bé
les coses, eh?
Molt bé.
Seguim.
Aquí hi ha que entrar
l'entrenador
i aquí estic jo.
Aquí estic jo.
Per això et dic,
per això et dic,
Pau,
que per mi aquest
és el primer problema.
Aquí és quan
l'entrenador
es comença
a acabar la fossa.
A partir d'aquí
perd totalment els papers
i el vestidor,
els jugadors
fan el que volen.
Llavors,
jo,
fins aquí,
tot això encara,
encara,
però arriba
un moment determinat
quan l'entrenador
ja es veu desfassat
que ja no sap
on està ni el que fa
que es deixa enganyar
per un periodista
que li diu
escolti,
veigílic
perquè ja està
més lligat que Macho
i vindrà la setmana que ve.
Llavors,
cony,
el tio es plota.
Diu,
home,
és que l'Espanyol
s'han estat venent
massa optimisme
d'acord
amb les possibilitats
de l'equip.
Llavors,
ell diu,
i qui l'ha venut
aquest optimisme?
Diu,
mirem-ho a l'hemeroteca.
l'hemeroteca està molt clara,
l'ha venut ell,
perquè el president
a la reunió,
en una reunió
d'una trobada
a la Botifarrada,
em sembla que era d'Argentona,
va dir,
bueno,
en guany intentarem
anar a totes,
no?
A la Champions.
Però bueno,
això.
Després d'un bon esmorzar
i d'un bon vi.
Però després
d'un entrenament
a la roda de premsa
de la concentració
de pretemporada
allà dalt
a la...
Peralada.
A Peralada,
el senyor
Juan de Ramos
amb una roda de premsa
diu
no vamos
a renunciar a nada.
Hay cuatro equipos
que luchan
cada temporada
por el título
y después hay un ramillete
que luchan
por estar en Europa,
entre los que estaremos
nosotros.
Y con posibilidad de estar
más arriba
si alguno de ellos
falla.
Está hablando
de Champions.
Ya no habla
de UEFA,
está hablando
de Champions.

no funcionarà, jo crec que això ho veu
el seguidor, la gent que va al futbol
està el més sec, un equip que juga
sense lateral i sense extrem
Milosevic no pot fer gols, perquè Milosevic
és un rematador, no és un creador de joc
és un tio que se li han de centrar
pilotes a l'àrea perquè la remati
i és un cazagol, és un golejador
i amb l'equip
que tenim, Milosevic
per mi no era el tio que nosaltres necessitàvem
nosaltres estem acostumats
a jugar per baix, amb tamudo, a la ratoneria
nosaltres estem gent d'aquest tipus
perquè de centro, igual que l'any passat
jugava Manel i Manel es fotia un fart
d'anar amunt i avall i mirar les pilotes
tot li passava de llarg, per què?
perquè són jugadors per jugar en extrems
a partir d'aquí
tot el que més, tot això
l'entrenador per mi ha perdut totalment
els papers, jo crec que l'entrenador en aquest moment
hauria d'estar cessat, qui serà l'entrenador
és igual, ja saps
que jo amb aquest entrenador
li tenia molta fe
l'any passat
ens vam sacrificar al Flores
sí, però era
en guany
en guany
en portàvem 3 anys a Flores
al final
és un cas totalment diferent
al final en llorarem-hi tot el Flores
mira que et dic
no, mai
tu ho he dit
mai
no, en llorar-lo mai
jo diria que hi ha hagut dos
dos èpoques Flores
abans de guanyar la Copa
i després de guanyar la Copa
si el Flores després de guanyar la Copa
ha sigut una persona més humil
avui encara seria l'espanyol
i tots veuríem l'aigua a la seva mà
perquè doncs havia treballat amb gent de casa
i era un home que més o menys
ens havia salvat de dos descensos
i que la gent li estava molt agraïda
jo crec que el seu problema és
no tindre suficient mà esquerra
a l'hora de parlar davant dels mitjans
jo el que en desconcerta del Juande
i crec que això crearà un precedent
és que el Juande en pocs anys
s'ha creat un nom dintre del futbol espanyol
i a mi el Betis
l'any passat va ser l'equip que en futbol
em va agradar més
de tots els que van vindre a Montjuïc
ens va dominar totalment
evidentment que té uns altres jugadors
però ojo, té uns altres jugadors
el Malito, el Benjamín
que no servien per res
jo havia estat
quan el Betis va baixar
dos cinc a Sevilla
i aquests jugadors s'arrossegaven pel camp
i no podien amb la seva ànima
i el d'allò
va fer un bon equip de futbol
i el Betis donava gust
veure-ho jugar a futbol l'any passat
aquest any
amb el fitxatge de l'Assunsao
i de l'Alfonso
que ara té més bon equip
evidentment
però el veia és un equip compacte
amb jugadors
sí, però compteu que era un equip
que pujava de segona
evidentment
jo crec que
l'amor propi de cada jugador
venia produït
perquè van estar
com deia el senyor Gil
a l'infierno
el Rayo Vallecano
les dues millors temporades
que ha fet
les ha fet
amb el Juan de Ramos
llavors
jo el problema
que vaig d'assessar
el Juan de Ramos
a passar
que crec
que ha perdut els papers
i un cas
que ens deixem tots
flagant
va ser no prendre
el Naves
a la concentració
d'allà
ell ha de prendre el Naves
entrenar com els demés
i si després no té els papers
adeu
bona nit
i gràcies
pels serveis prestats
i el Naves
és titular indiscutible
que ha de partit
com tots els socis
de l'Espanyol
que anem
al d'allò
sabíem
que si aquest Xavi Roca
que no estava en plena forma
jugaria
i aquest Xavi Roca
va ser un dels fitxatges
que ho va solicitar
precisament
exacte
sabíem
sabíem
i ara està
el banquillo
jo el problema
que veig
és que
aquest entrenador
si el fotem al carrer
això a nivell espanyol
crearà
que cap entrenador
amb una mica de nom
agafi el repte
de venir a l'Espanyol
jo crec que no
jo només vol dir
una cosa
del Rayo
i del Betis
per què
Juan de va treballar
i va triomfar
el Rayo i el Betis
perquè
tant a Madrid
a Madrid
menys
perquè Madrid
cadascú va la seva
o sigui
hi ha la rivalitat
entre l'Àtic
i el Real
però rivalitat esportiva
no hi ha més
i a Sevilla igual
hi ha la rivalitat
entre el Betis
i el Sevilla
que és rivalitat esportiva
no rivalitat política
entre cometes
aquí
aquí s'ha trobat
aquest senyor
amb una sèrie
i quan estic parlant
de rivalitat política
estic parlant
entre la gent
de la grada
entre el soci
entre el que ho sent
i l'empresari
o sigui aquí
el mateix empresari
ens ho va dir
que nosaltres som clients
i ell és l'amo
eh
estic parlant de l'ara
o sigui
no no ho dic
per si algú m'escolta
i no sap en qui parla
estic parlant de l'ara
de l'empresari
quan
i és la política
que hi ha
la bola
de la gent
que ho sent
del sentiment
i el que és l'empresa
i l'empresa
no deixa que funcioni
el sentiment
i el sentiment
el que vol
és el futbol
a veure
nosaltres
per què hi anem
a Montjuïc
nosaltres anem a Montjuïc
perquè sentim l'espanyol
perquè nosaltres
per ser clients
per anar a veure un espectacle
ens anirem
doncs no ho sé
si convé
al camp del Barça
que potser veurem millor
eh
sí no
així de clar
tu
potser veurem millor
hem anomenat dos cops
i no volem parlar de
avui estàs desveriant
avui estàs molt cremant
a mi
a mi
a mi
28 minuts
ni a mi tampoc
28 minuts
que passen
de les 9 del vespre
això
és Tarragona
en blanc i blau
a la sintonia de Tarragona
ràdio
el 96.7
de la freqüència modulada
cada dimarts
de 9 a 10 del vespre
l'actualitat
de l'espanyol
debats
entrevistes
de tot
i una de les entrevistes
primordials
d'aquesta temporada
és la que fem
amb un dels consellers
del Real Club Esportiu Espanyol
el senyor Joan Collet
molt bona nit
hola bona nit
gràcies per estar aquí
amb nosaltres
via telefònica
però doncs
el Joan
no falla mai
eh
home
intento no fallar mai
amb ningú
el que passa
que
en programes
com el vostre
doncs que és
100%
blanc i blau
doncs
encara menys
és igual
que sigui
alguna vegada
doncs
el diari
blanc i blau
o qualsevol
ja et dic
per exemple
el Javier Dearo
que dona els partits
els diumenges
també
hem acompanyat
en sembla que és
amb els de Com Ràdio
bé
tota la gent
que dedica
una miqueta d'espai
una miqueta de temps
a l'art espanyol
doncs
això és el que
necessitem
i el que hem demanat
sempre
Joan
tinc el gallinet
una mica
revoltós
avui tinc
el president
de la penya
de Vilafranca
el president
de la penya
de Tarragona
el president
de la penya
de Torredambarra
molt alterats
molt alterats
no solament
pels resultats
sinó també
per altres qüestions
que
bé
doncs
en uns quants
minuts
que estarem parlant
amb el Joan Collet
a veure si ens treu
una miqueta
els dubtes
que tenim
tinc el gallinet
una mica
esborotat
per què?
perquè els resultats
no acompanyen
perquè les coses
no van gaire bé
com es viu
des d'aquí a Barcelona
això?
bé
des del club
perquè jo tampoc
estic a Barcelona
bé
doncs
des del club
estic també
una miqueta lluny
home
jo sempre dic
que
tots els consellers
abans de ser consellers
som de l'espanyol
que som socis
llavors
imagina't
de la mateixa manera
que ho viuen
tots aquests amics
i companys
de presidents
de Penyes
doncs
si ho extrepolem
una miqueta
veureu com ho visquem
com ho vivim
des d'allà
jo per exemple
personalment
decebut
i sorprès
sorprès
pels resultats
o per la manera
de fer les coses?
no sorprès
perquè
home ningú
s'esperava
que a hores d'ara
estiguéssim com estem
jo recordo
que quan vam
van treure el calendari
i tots sabíem
que els primers partits
dels primers desplaçaments
eren al camp del Madrid
al camp del Barça
pensaves
bueno
home
algú es pot agafar
algú es pot
puntuar
en algun d'aquests dos camps
potser un empat
potser
però clar
ningú pensava
amb els altres
que potser eren
els que
ho donaven una miqueta
per fent
que ja es podia guanyar
i home
la veritat
és que et dic
que estic sorprès
perquè aquestes
no eren
les perspectives
naturalment
des del moment
que tu
estàs amb el tema
dels fitxatges
i estàs a dintre del club
doncs
fas les coses
que creus
que són les millors
tot i amb això
ja et dic
que tampoc
sento jo
ni cap membre
del Consell d'Administració
responsable
del tema
dels fitxatges
home
responsable sí
perquè des del moment
que estàs aquí
en el Consell
doncs
t'has de sentir responsable
però clar
això tampoc és una tasca
que sigui
que sigui del president
no precisament fitxar
però dic sorprès
perquè ningú s'esperava
al començament
i ningú s'esperava
la manera
que estem
que estem veient
l'Espanyol
com juga
i clar
doncs
després de sorprès
doncs molt decebut
al marge
de tots els resultats
i de totes les coses
que estan passant
nosaltres tenim aquí
un parell o tres
de preguntes
que ens
bueno
doncs
ens té una mica
preocupat
i una de les preguntes
que hem arribat
a la conclusió
tots nosaltres
creus que
que l'entrenador
s'errepenteix
d'haver vingut
a l'Espanyol o no?
home
jo penso que no
tampoc
et puc dir
que tinc una relació
personal
amb el Juan
i que hem parlat
el conec
de hola i adéu
per allà
els passadissos
i ens hem trobat
alguna vegada
per allà
els despatxos
i res més
home
jo penso
que un professional
com ell
dir això
vaja
jo no crec
que estigui repentit
no ho crec
el que passa
que nosaltres
ens hem donat compte
que doncs
des d'un diari de Barcelona
concretament
al diari Esport
se li va fer una entrevista
amb el Juan Den
al qual crec
que el van enganyar
de totes
totes
i es va deixar portar
una miqueta
pel que li va dir
un periodista
abans de dir
les coses que va dir
amb aquella roda de premsa
hauria d'haver parlat
una miqueta
no sé
amb algú del Consell
abans de
poder dir
coses que va dir
que va fer
molt
la sensibilitat
de tothom
tant jugadors
com els socis
un periodista
no pot ser
que destabilitzi
un club
i ho estic parlant
d'un periodista
de l'esport
ja m'ho has dit tot
quan m'has dit
el mitjà
jo penso
que aquí està
hi havia molta gent
i sobretot
periodistes
que degut
a tots els temes
de l'any passat
doncs
amb l'exentrenador
que tothom
va trobar
una baixanada
i una tonteria
i semblava
que tiréssim
el club
a mar
perquè en aquell senyor
que no se'l va arribar
mai a fer fora
sinó que se li va dir
que no se'l renovava
doncs
semblava
que estiguéssim
fent un pecat capital
molta gent
estava esperant
estava esperant
algun moment dolent
per sortir
no només
amb el tema
flores
sinó amb el tema
de la cantera
perquè
jo també
ho passa
que és un tema
que és molt llarg
i penso
que es mereix
un col·loqui
molt ampli
però per exemple
jo estic molt decebut
amb totes les coses
que estan passant
aquí a Catalunya
i ja no parlo
només estrictament
de futbol
sinó amb periodistes
que no tenen res
a veure amb el futbol
que potser els feia nosa
que feia dos o tres anys
doncs que l'espanyol
es parlava més de l'espanyol
amb el tema de la cantera
sortien els nanos
jugaven
havia n'haigut vegades
que no només la cantera
sinó que l'espanyol
havia jugat
amb 8, amb 9
ja està amb 10 catalans
en l'equip
jo suposo que tot això
en aquesta
no sé
anava a dir persones
però no m'ho vull dir
ni persones
aquesta mena de gent
que ja et dic
no són a vegades
ni periodistes esportius
però que representen
una miqueta
aquests poders fàctics
d'aquí a Catalunya
que sembla que hi hagi
només
tingui que viure
només un club
i un sentiment
i un equip
i tot això
llavors estaven esperant
la mínima
perquè aquest any
s'ha venut una miqueta
que s'ha acabat la cantera
s'ha venut
que hem canviat la filosofia
i s'han venut
moltes tonteries
i tota aquesta gent
ha aprofitat per sortir
a part d'aquests
doncs bueno
sí
també amb el tema esportiu
jo realment
no sé
que tenia
molta gent
amb l'exentrenador
cosa que respecto
perquè és que
al fi o al cap
tothom pot pensar
com vulgui
però han esperat
la mínima
per començar
a tirar
molta porqueria
a sobre
i qualsevol
problema petit
doncs ja se'n fa
una muntanya
i sembla que
tot se'n vagi
en orris
Clar
i l'avantatge
que tenen
els periodistes
envers el públic
de peu
que és la majoria
de gent
és que
clar
tothom se n'entera
del que passa
per la premsa
per la televisió
per la ràdio
del que els periodistes
volen que se n'enterin
lògicament
la majoria
no té ni idea
del que va passar
amb el Paco
ni del que
està passant
allà dins
només
pel que veuen
però nosaltres
també veiem
una cosa
un xic
no sé
desdibuixada
un mes i mig
dos mesos
com a molt
és el que ha durat
el senyor Martorell
dintre del Consell
i ahir
agafa
i bueno
agafa les maletes
i marxo
perquè ara
potser és l'oportunitat
de què va
aquest home
perquè
nosaltres
ja no
estàvem d'acord
en què entrés
va entrar
per el que sigui
però
de què va
perquè a la mínima
ha agafat
i ha marxat
la conclusió
que arribem aquí
entre tots els tertulians
i més igual
el que pensi
és que
tot això
ve de la mà
del senyor Lara
que està manipulant
una miqueta
tot l'aspecte
de consellers
que entren a l'espanyol
que ara entro
i ara me'n vaig
com si això fos
un col·legi
coses rares
hi ha aquí
home
no puc estar d'acord
amb vosaltres
amb aquesta valoració
que et dic
que la respecto molt
i el que passa
que no podem pensar
que sempre que passen coses
en aquest club
sigui culpa del senyor Lara
no, no, no
però sempre hi ha algú
vinculat amb ell
a vegades és un sentiment
és un paret
que molta gent el diu
que sembla que passi
qualsevol cosa
i que sempre sigui culpa del Lara
jo
el que sé
amb tots els anys que fa
que estic aquí dintre
és que ara actualment
el senyor Lara
l'únic que fa
és tenir unes accions
de l'espanyol
que són ben seves
perquè ha posat els diners
i que les pot fer servir
com vulgui
i que en aquests moments
no les vols fer servir
de la mateixa manera
que no les vols fer servir
estic convençut
que no està
tramant res
ni intentant fer res
perquè és que
si volgués fer alguna cosa
ja tindria allà
els seus representants
i tindria
les seves persones allà
i no té ningú
perquè ell va dir
que de moment
es retiràvem
el tema del Ferran Martorell
home
jo una vegada
el Ferran Martorell
va dir
no sé si va ser
Ferran Martorell
o un altre expresident
potser va ser el senyor Meller
quan es parlava també
que el Dani li deia
per entrar
i va dir una frase
que jo vaig pensar
que era molt idònia
que quan has sigut capità
no pot ser mariner
potser
el que no se li pot negar
ningú
en el senyor Ferran Martorell
és que és un gran pericu
i potser les ganes
d'entrar
de voler tornar a fer coses
i bueno
una vegada allà dintre
es va trobar
que potser no tenia
el protagonisme
que ella esperava
jo penso que potser
ja et dic
després d'haver sigut capità
potser no tenia
que haver entrat
hi ha altres coses
hi ha altres coses
del Ferran
que estic segur
que també
home
la pressió
que ha aguantat
amb el tema
de l'Anna Maria
home
jo penso que això
també ha afectat molt
i també l'ha ajudat
una miqueta
a dir
bueno
l'Anna Maria
és una persona
molt estimada
per tota la gent
de l'Espanyol
sobretot
per totes les penyes
una persona
no per ningú
una persona
que cada 15 dies
viatja amb l'equip
que viu molt l'Espanyol
llavors clar
hi havia un enfrontament personal
que tothom sap
i que tothom el coneix
i bueno
doncs no es va poder arreglar
parlant amb l'Anna Maria
que tampoc m'hi vull posar
tothom té la seva raó
no vull treure
ni posar-li a ningú
i jo suposo
que això també va ajudar
una miqueta
i bueno
entre una cosa i una altra
suposo que el Ferran
ha decidit
jo el que sí que puc dir
i això ho sabíem ahir
ho sabíem
que els titulars serien
que si
de seguida
ja ens deixa
que si això
no sé
per dir d'alguna manera
que la que s'enfonsa
el barco
és el primer que se'n va
i que tots aquests titulars
que ens volen posar
moltes vegades
aquesta premsa
aquí a Barcelona
jo el que puc dir
és que el Ferran Martorell
de la mateixa manera
que va entrar
va sortir
que és dient-li al Dani
Dani
si vols que entri
entraré
però encara que no entri
les meves accions
perquè el fi o cap
és el segon màxim accionista
saps que sempre
te l'has he donat
o te l'has he delegat
o he votat per tu
i ahir va marxar
dient el mateix
que hi havia uns temes
personals seus
però que
que bueno
que fora que no hi hagués
un canvi
de
de
de
de
de
molt
perillós
per dir alguna cosa
per al club
que ell les seves accions
sempre les al·legava
amb el president
amb el Dani
que ho seguiria fent
i així es va marxar
vull dir que tampoc
jo penso que marxa
en un moment delicat
però que tampoc
se li ha de donar
la importància
com això
ja
però podria haver esperat
una mica més
amb això
potser estem
totalment d'acord
voleu saludar
el Joan Collet
Joan, bona nit
Hola, bona nit a tots
Escolta
només
ja sou una bona colla
per qui hi ha
perillosos
estan tots alboretats
abans d'entrar
i quan has entrat tu
tothom ha callat
però
no, no
jo puc dir que
amb els presidents
que has dit
de Torredembarra
de Tarragona
de Vilafranca
la veritat és que
puc dir que tinc una
molt bona relació
amb ells
vull dir que
el respecte és mutu
doncs aquí tens les portes obertes
fas quan vulguis
vindre a fer una mica
de tertúlia
que tindrem més temps
el que passa
que tinc un tellluny
perquè jo també
estic uns quants quilòmetres
però cap amunt
o sigui que
doncs bueno
l'any que ve
el farem més amunt
això és rai
estem-ho a mig camí
ja està
Joan
hola
una pregunta
escolta
vols dir que
el Juan D
ha tingut el suficient
d'apoi de la plantilla?
home
clar
jo ara et podria
contestar
com a soci
et podria
contestar
que penso que no
i com a conseller
no sé què dir-te
és un tema
que
saps tu
que el vestidor
bueno
és que
el Juan D
el primer que va dir
és que no volia ningú per allà
és a dir que ja
amb el Paco Foles
ja no entrava en massa
però amb el Juan D
vull dir que
se'ns va dir això
i també s'ha de respectar
perquè ho fan molts entrenadors
tampoc et puc dir
que jo tinc una gran relació
amb cap jugador
perquè més o menys
els conec a tots
doncs el mateix que et deia
del Juan D
d'hola i adéu
i de fer la xerrada
cinc minuts
però tampoc tinc una gran relació
com perquè em diguin
si hi ha algun problema
clar jo home
des de fora penso que aquí
home el fallo és de tots
naturalment que
el que no podem dir
és que
és que l'equip va així
perquè el Juan D
és molt dolent
jo penso que aquí
home
els jugadors també estan fallant
perquè és lògic
és lògic que
que quan un equip va bé
no
no
jo sempre dic
que l'entrenador
el fan bons jugadors
i de moment
el Juan D
ho està fent malament
perquè els jugadors
també ho fan malament
Joan
bona nit
sou Manel de Tarraona
què tal
molt bé
escolta'm
i a tot això
tot aquest enrenou
que hi ha hagut
tots aquests dies
perquè l'any passat
torno a dir
d'aquests bicofres
van demanar paciència
a l'afició
demanant calma
a la gent i tal
què en pensa de tot això
el president
el Dani
de què
no t'interès la pregunta
que en pensa
de tot aquest enrenou
tota la dimissió
del Martorell
la relació
dels jugadors
amb l'entrenador
quina és la postura seva?
i més coneixent
el Dani
i fa mitja hora
que
suposo que l'home
quan es deu
assentar
al sofà
de casa seva
relaxat
deu anar trucant
a la gent
i a veure
i m'ha trucat
i Joan
com ho veus
i què fem
i què faries
i sempre fas la xerrada
home com ho veu
el mateix que dit
al començament
ho veu
com un qualsevol soci
preocupat
decebut
ningú acaba d'entendre
què ha passat
no podem dir
que l'Espanyol
va fer un gran esforç
econòmic
però
perquè ens hem gastat
la part del màxim
i no hem invertit més
per molt que molta premsa
segueixi dient
el que us deia abans
que estiguin tirant
tota la porqueria
que sembla que hàgim tirat
aquí 3 o 4 mil milions
no s'ha invertit molt
però bueno
eren jugadors contrastats
jugadors de categoria
que ningú
ho acaba d'entendre massa bé
i el que veig
jo em poso la pell del Dani
i la veritat és que
em sap molt de greu
ja no parlo
de conseller
de president
sinó inclús
quasi podria dir
d'amic
una persona
doncs clar
amb tot el que ha fet
amb tot el que ha tirat endavant
amb el tema social
amb el tema
de la societat esportiva
la quantitat d'hores
que està dedicant
amb tot el tema
del camp nou
vaja
amb els mals de caps
i les vegades
que ha tingut
que avançar diners
a la butxaca
o ha tingut que avalar
amb el tema econòmic
i que resulta
que un dia
un any
que és l'any
que més il·lusió tens
la pilota no entra
per la raó que sigui
i se li en va tot en l'aire
perquè el fi o cap
el futbol és així
pots fer molta cosa
però que et mana
el diumenge a la tarda
si guanyes o perds
clar
quan portes
tota aquesta moguda
tots aquests anys lluitant
fent tot això
i resulta
que l'any
que tens més il·lusions
la cosa va malament
la gent comença a parlar
de segona
i home
jo el veig
jo el veig
home
no us diré
que enfonsat
però sí que el veig
preocupat
nerviós
i que penso
jo em poso
amb la seva pell
i no s'ho mereix
i jo soc del parec
a veure
com a responsable
que és
ha d'assumir
doncs
les crítiques
no?
jo també l'hi he dit
moltes vegades
perquè tinc la confiança
per dir-li
Dani
quan vam guanyar la copa
el que va sortir
l'Ajuntament
al placó
va ser tu
no vam sortir nosaltres
llavors és normal
que quan les coses
vagin maldades
també te les fotin a tu
i això
ho hem d'assumir
no?
però
però clar
home
jo penso que
ell no és responsable
al fi al cap
la nostra taf
que quan estem assentats
al Consell
o a l'Egecutiva
és que et venen
i et diuen
hi ha aquest jugador
esclar
tu no pots valorar
tàcticament
ni tècnicament
si t'agrada o no
això ja ho fan els tècnics
i el Juan
tu l'únic que pots dir
és què val
no?
bé gratis
vale
què cobra
això
ho podem pagar
sí
l'entrenador el vol
doncs endavant
vull dir
aquesta és la responsabilitat
esportiva
aquí s'acaba
però no deixa de ser
que bueno
que és el president
i que naturalment
les crítiques
n'hi ha cap a ell
s'ha d'assumir
Joan Collet
conseller del Rècord
Esportiu Espanyol
gràcies per haver estat
a nosaltres
la emisora també
de Tarragona Ràdio
doncs et dona les gràcies
i bé
doncs a veure si entre tots
ho arreglem això
i mirem de tirar endavant
queda ben segur
que
pels vols del Nadal
ja estarem
tocant una miqueta
la paraula
aquella màgica
que deien de la UEFA
que aquest any
ja veuràs
com anirà tot bé
mira
si tot això que acabes de dir
se t'hi hagués segur
com es diu
aquí a Catalunya
que tocant fusta
sóc capaç d'agafar el cotxe
i anar-me'n al Montseny
ara mateix
no cal que vagis al Montseny
però si vine aquí
a la emisora
i llavors
et dir
eh te'n recordes
que t'ho vaig dir
doncs vinga
espero tant de bo
que tinguis raó
i bona nit
i molts records
i salutacions a tothom
a tots els pericors
de les comarques
de Tarragona
gràcies Joan
vinga adeu-siau
gràcies a Joan Collet
consellet de l'Espanyol
que déu-n'hi-do
l'explicació
que ens ha fet a nosaltres
només ens queden 15 minutets
per acabar de parlar
doncs
d'aquesta actualitat
de l'Espanyol
recordem doncs
que estem aquí
a la cintoria
de Tarragona Ràdio
i això és
a la 96.7
de la freqüència modulada
Tarragona
en blanc i blau
a veure
anem a PAMS
aquesta setmana que ve
no hi ha futbol
la gira de Dubai
eh
avui llegia també
un reportatge
el reportatge aquest
d'Ala
de Rius Manel
del Dubai
96.000 euros
de benefici
96.000 euros
que venen a ser
doncs
poca cosa més
de
quant?
el traduïm
100.000 euros
15 milions de peles
no no arriba
no arriba
15 milions
15 milions
per 15 milions de pesetes
hem de fer
3.800 quilòmetres
o 4.000
jo si ho diu Lás
no m'ho crec
que només cobrin això
i ja està
i llavors no és com
l'avantguàrdia
el que diu l'avantguàrdia
jo no m'ho crec
espera que anem a Dubai
i com amb el senyor
Buxo li ocorreixi
començar a tirar coets
allà baix se queden
bueno
haurem de passar
els partits de Lliga
potser encara ens anirà bé
a tu
perquè potser així
es faria amb la categoria
Manel
el que sí que plaça
partits de Lliga
és el Nàstic
això està fotut
sí
bueno
està una mica fotut
ja ho dius tu
està una mica fotut
perquè si ara
que és el comitè de competició
no tanquen el camp del Sevilla
perquè és lamentable
el que va passar allà
si no li foten
com a mínim
3 partits amb el Sevilla
ni a part de palau
ja està 5
no
estic dient
com a mínim
val o no
jo crec que si
si són coherents
si són coherents
i encara hem de creure
una miqueta
en la justícia
entre cometes
també
no sé si m'ho agafa
la ironia
no està claríssim
però a veure
jo penso que
li té de caure
un poc paquet
és molt més greu
que el de Màstic
està clar
molt més greu
sí
va sentir el president
del Màstic
el president del Màstic
ahir
em va sorprendre
no em va sorprendre
perquè és un noi molt jove
i comprenc les paraules
que va dir
que no té l'experiència
però diu
moments d'un llestimós
ha sigut que
el president
de la Federació Catalana
de Futbol
ens ha deixat
completament al marge
què esperava aquest bon noi?
és que la Federació Catalana
de Futbol
el president
està precisament
per no deixar créixer res
a Barcelona
ni a Catalunya
fora de Barcelona
exacte
ni a Barcelona
i a Catalunya
està complint
està complint
la seva missió
ho has de ser
Piguet
Josep Maria Andreu
el secretari general
el primer que m'ho trobi
el primer que li diré
serà això
el secretari general
de l'esport
si no ho vaig veure malament
és possible
que hagués estat
amb el partit
que es va donar
amb el Sevilla-Betis
o no?
no ho sé
no tinc ni idea
no ho sé
no, perdó
el del Madrid a l'avés
Maldonado
sí
Maldonado
del Madrid a l'avés
em va semblar veure
el palco del Bernabéu
potser no, potser estic
potser estic
el que passa
és un altre personatge
és un altre personatge
però podria estar
a la llotja
del Camp del Màstic
no?
eh?
podria estar a la llotja
del Camp del Màstic
perfectament
i allà donen
una miqueta
una miqueta
de suport també
el que passa
cap al
sol anar
per tots els camps
però com a secretari general
i sent d'aquí
que és de Comaruga
jo l'he vist al Camp del Màstic
perdona
jo no dic que no hi vagi
perquè jo el conec
i és un
poques vegades
l'hauràs vist
i el Camp de l'Espanyol
i el Camp del Barça
és una persona que era molt
molt al futbol
perquè és del Barça
això ja ho sabem
però
dic que en aquest moment
crec que es podia fer
donar un cop de mà
desconec eh
potser ho està fent
i ara estem anant
per pataneres
estic segur que no ho està fent
manca només 11 minutets
pel punt matriz
de les 10
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
de la freqüència modulada
tornem a repetir el telèfon
per si algú vol trucar
no tenim gaire temps
però si algú vol trucar
pot trucar al 977
24, 47, 67
i ja que tenim aquí
el president de la penya
de Vilafranca
el senyor Josep Prost
li preguntem
sobre
ja que les coses de l'espanyol
ja ho diu tothom
en el sentit
de les males coses
tal i qual
com està la penya de Vilafranca?
Home la penya de Vilafranca
en principi bé
vam tindre el moment
al git a la final
de la Copa del Rei
que vam poder fer
3 autocars
el qual és molt d'allò
però tenim una gent
molt fidel
no vull dir per el que és Vilafranca
que té 30.000 habitants
crec que tenim
sobre els 150-170 socis
de l'espanyol
i uns 180-200
de la penya
i es van mantenint
més o menys
4-5 altes
4-5 baixes
què es fa?
un autocar?
Sí, fem un autocar
que acostuma a anar
diria un 80-90% ple
de 56 places
encara són de Cantiveri o no?
No, ja no
ara sortim
de l'estació d'autobusos
i tenim
un local
que vam inaugurar
l'any passat
amb l'esforç
de la Junta
que es va fer
un fart
de treballar
i els ja és
estar molt agraït
perquè vam fer
un gran esforç
un local
de 80 metres quadrats
jo diria
molt maco
diria
dintre la nostra
modestia
dels més macos
que pot ser
que hi hagi
arreu de Catalunya
d'una penya
a l'espanyol
i bueno
doncs una mica
també molt preocupats
perquè hi ha molta gent
jove
que esperaven
que aquest any
seria un any
de rellançament
els dos primers partits
a l'autocar
anava
de gom a gom
i vam tindre
que agafar
cotxes a part
però bueno
els resultats
malauradament
ens han fet
tornar a tocar
de peus a terra
i si les coses
de seguida
no comencen
d'allò
l'assistència
acostuma a baixar
i el primer que notes
és que els primers
que acostumen
a fallar més
és la gent jove
la gent jove
és guanyadora
vol veure
una mica d'espectacle
vol guanyar
vol gaudir
d'allò
i els que ja
tota la vida
hi hem anat
doncs continuem
diguem-ne
siguem fidels
però els altres
d'allò
home jo crec
que ens passa a tothom
jo tinc una bot
que és del Barça
i l'estic inculcant
perquè sigui de l'espanyol
i em diu
tiet però si és que no guanyem mai
clar
és difícil
què li dic?
clar
perquè què li dic?
a mi m'ha fet molta gràcia
el que ha dit el collet
diu el Dani
és el que va sortir al balcó
dic però hòstia
per sortir una vegada al balcó
les hòsties que has de rebre
t'ha crucificat
i potser més val ser conseller
i no sortir mai al balcó
no sé si compensa
exacte
va fer molta gràcia
aquesta frase
no però el Dani
des d'avés ho ha fet molt
i és un home
que havíem d'agrair molt
però és clar
si l'hem criticat
o no s'havia criticat
ha sigut
per aquests motius
no
li falta una miqueta
d'energia
li falta una miqueta
amb uns determinats
d'imposar-se
això és 88
bueno potser ja ho fa
el que passa
no ho fa
en públic
no sabem també
el que diem
d'ella, quina mà té que va preta?
Jo crec que té darrere d'ell tot l'espanyolisme
de base. L'Espanya, jo crec que
el 99%
estem amb ell, i la majoria
de gent estem amb ell. Tot el que
al seu moment ens van classificar de clients,
els clients estem endant-hi.
És aquest el problema que té el patró.
Sí, sí, evidentment.
I la prova està que amb aquella famosa
assemblea que l'Ara va
posar les accions
diguem-ne en suspens,
ni a favor ni en contra, va ser
una sortida elegant, perquè
aquella assemblea, si algú hi va estar
present, no sé si hi veu estar ningú,
allò es veia vindre
una ventallada perquè s'havia
mobilitzat molta gent, i
no sé si sabeu que
va haver-hi un error en el recompte,
i abans d'entrar al Creueres dintre
es van equivocar d'un zero,
i li van dir que el Miller portava
diguem-ne delegat...
Si portava
mils, deu mil.
Deu mil. I allà va ser un cop
psicològic, i això va ser una anècdota
molt bona, de que
allà va veure que
el grup Lara en sortiria
perjudicat perquè hi havia molta més gent
que havia delegat els vots del que ells es pensaven.
Hi havia hagut un error de càlcul
que després, a l'hora de la veritat,
es va saber, no? Però crec que va ser
una sortida de dir, abans que em fotin
fora, deixo d'allò, i dintre,
de cara a la premsa, i de cara
als factors, aquests factors
fàctics que hi ha a Catalunya,
doncs era la manera de sortir una mica
més elegantment.
ara he pensat que, al nombrar
el senyor Meller, és que has nombrat
també amb un dels personatges
que el soci vol més
de l'espanyol. El soci que ja
som grans, i recordem
l'espanyol de tota la vida,
el senyor Meller és potser el que
recordem amb més afecte, i
la persona que ha tingut més...
El Soleil o Valverde, o no?
El Soleil o Valverde no vol dir res.
Qui? No, no, no, això és més tard,
el Soleil o Valverde.
Sí, sí, és d'abans, és d'abans.
El senyor Meller, per mi, ha estat
el president, bueno, juntament amb el Dani...
Però es va dir amb el seu dia...
Jo, el president que ha
engrescat més els osos.
Sí, sí, però es va dir amb un dia,
un dia que es va vendre el Soleil o Valverde
perquè el senyor Meller recuperés
els que li havia posat.
No, no ho crec, això no m'ho crec.
Ho dic que ho van dir, eh?
Jo no m'ho crec.
El senyor Meller, l'altre dia,
quan va acabar el partit del Sevilla,
li va dir amb una persona
que sortia al costat d'ell,
diu, te recordes que jo vaig fer fora el Santa Maria?
Diu, hi vaig posar un entrenador en mà de ferro
per dominar la plantilla.
Diu, que va ser Heriberto Herrera.
Diu, doncs això és el que jo faria ara.
Diu, posar un entrenador en mà de ferro
per dominar la plantilla.
Paraules del senyor Meller
sortint l'altre dia del camp.
Jo crec que la salvació de l'Espanyol
està precisament en no aguantar més
amb aquest senyor al banquillo.
i és una opinió molt personal.
Cuidado!
Abans t'ha arribat a mi.
No, no, no.
Manel, no, perdona.
Manel, no.
La semana passada.
La semana passada.
Però reconeix que no tota la culpa
és d'aquest senyor, ningú més.
No, perquè és molt complicat.
Avui per avui...
El 30% de Rosant Terraté.
Mira, mira, només et vaig posar un exemple.
El buc insigne, diguem, de l'Espanyol és el Tamudo.
El capità és el Tamudo.
L'home pesat del Bastori és el Tamudo.
Has vist o heu vist alguna vegada el Tamudo al camp,
cridant, espronant als jugadors.
No li heu vist mai.
No dic que no ho faci perquè no ho vulgui.
És un problema de caràcter.
Però la plantilla necessita també
un home a fora allà dintre que,
en tots els jugadors estrangers que han vingut,
els facin passar pel mateix aro.
I això hi fa falta.
I entre l'ajuda d'una cosa i l'ajuda d'una altra,
és l'única manera de tirar-ho.
A part dels problemes de directiva i de tot el que hi ha.
No se senten campanes que Camacho està a la volta de l'esquina?
Sí, home, clar.
Els diaris sí, però...
Sabeu que el Camacho amb el Dani no tenen massa bona noció.
No vindrà el Camacho.
No vindrà el Camacho.
Camacho és realista.
Jo les notícies que tinc
dels noms que han sortit,
a part del Camacho que el Barbas,
que tampoc hauria d'estar a la Junta,
ara no em sorra el nom,
el Torres,
s'ha entrevistat amb ell per fondejar-lo.
Els noms que es parlen és...
És el Márquez.
El Márquez Casanovas,
que jo crec que en aquest moment és el que hauríem de fer,
perquè hi ha abans quan...
Ell, que crec que amb el Flores es combregava bastant...
Sí.
No, abans i ara.
El gran error del Flores...
Ni combregava ni deixava de combregar.
A veure, vull que això que he dit clar d'una vegada.
No, no, no, no anava per aquí,
no anava per acusar-te,
perquè ets ben lliure de combregar amb qui vulguis.
Per suposat.
Evidentment.
Un dels grans errors del Flores
va ser deixar marxar el Casanovas del seu costat.
Si el Flores has tingut el Casanovas al seu costat,
en vez del Montiagut,
que el Montiagut, a part de jugar a la baralla
i compartir les botelles de whisky amb ell,
no sé si s'agerveix per alguna cosa més,
si has tingut el Casanovas al costat,
jo crec que el Tropelor l'hauria...
El va deixar marxar o el va fer fora.
El va fer fora.
Bueno, va ser una decisió del Casanovas
perquè doncs el Paco és molt Paco
i se li menjava tot el terreny.
I el Paco és molt Paco.
Se'l menjava tot el terreny.
El Paco va posar el Montiagut
perquè ballava el son que el Paco li deia.
Perquè hi hagués un al costat
i el que ells ha pogut fer la partida.
Exacte.
Però de consulta cada mica a poc.
A la Cerveceria Sant Mòrits, a Barcelona,
a les tardes el trobaran.
Doncs la pregunta era això,
Pau, si es punxa contra el recreativo,
salta l'entraó?
Això hauria de ser.
És que el que deia un Meneu
estic molt d'acord amb ells.
No, hauria de ser.
Què creus?
Que jo el trauré.
És que jo ho hagués tret ahir aquesta setmana, ja.
Ja, ja, però doncs...
Perquè jo penso que si el que tinguis que fer demà,
fes-ho avui.
Sí, però vols dir que és una mica anticipat tot això?
No.
Jo no crec que sigui anticipat,
perquè aquest noi ha demostrat que no té...
O sigui, si s'havia sublevat al vestuari,
ha demostrat que no tenia prou...
Que ha perdut els papers, i ja està.
Per posar-se-ne al frente.
Tu què creus, Santi?
Jo crec que...
Si no es puntua contra el recreativo...
Jo ho he dit abans,
jo crec que l'entrenador,
ell mateix, pobrec, s'ha perdut,
però jo el que t'imposo una cosa,
és en qui trobem amb mà de ferro
que sigui un bon tècnic,
perquè tots els noms que us ho tenen als diaris,
a mi, Crècics, Marquitos,
tota aquesta gent a mi em diuen molt poca cosa.
Això, la setmana que ve,
en parlem més extensament,
és que només ens manca un minutet i mig,
i vull l'opinió de tothom.
Manel, si es punxa contra el recre,
ha de saltar l'entrenador?
Sí, sí, totalment d'acord.
Josep Maria?
Si es punxa, salta, sí.
Josep?
A veure, has avançat,
però jo crec inclús que si es guanya,
hauria de saltar.
Encara vaig més lluny,
perquè els problemes que estem veient
no crec que per guanyar un partit,
que lògicament l'has de guanyar,
se solucionin,
perquè després anem a Màlaga,
ve el València,
i podem haver passat tres setmanes
i tornar a estar com estem.
Doncs això és l'opinió dels contretulians
que avui tenim aquí,
Tarragona en blanc i blau,
un programa que arriba ja al seu fi
perquè manca només 45 segons
pel punt mateix de les 10.
Josep Maria Ricor,
president de la penya de Torre d'en Barra.
Bona nit.
Bona nit.
Manel Sant Romà,
president de la penya espanyolista de Tarragona.
Bona nit.
Molt bona nit.
I l'altre president que tenim,
el senyor Josep Prós,
president de la penya de Vilafranca.
Moltes gràcies
i felicitats per un programa
que es parli una hora sincerament de l'espanyol.
que sàpiguis que quan vulguis estàs convidat, eh?
Això ho farem.
Pau Martí,
vicepresident,
gràcies,
bona nit.
Bona nit.
I el senyor Santi Ardegol.
Santi, gràcies.
Bona nit no és gaire bona,
però visc a l'espanyol.
Doncs aquí,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada,
el dimarts que ve,
a partir de les 9 del vespre
i fins al punt mateix de les 10.
Antoni Cancino,
que ha estat aquí amb tots vosaltres
i al control de so,
Lluís Comas.
Gràcies.
Molt bona nit.