¿Quieres ahorrar en todas tus compras?
En Hipermercados Eroski tienes la solución, porque cada precio es una oferta.
Hipermercados Eroski, para los que saben comprar.
L'excepcional preu VIP, un descompte garantit del 5% en tots els llibres.
Per això i perquè la seva opinió compta, no vindrà a la llibreria VIP per casualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer? Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP, al carregasòmetre número 24 de Tarragona.
Visíti'ns, no es quedarà indiferent. Llibreria VIP.
Tot gran està de celebració.
Fa 8 anys que estan a Tarragona i volen convidar-te a les promocions més especials de la temporada.
Altera't per la primavera i deixa't emportar per tota la moda jove.
Les tendències, les marques, els colors i tot a la teva ona i en talles grans.
Casa-te amb nosaltres i no et perdis els vestits de festa i cerimònia.
Tot gran, al carrer Cristofor Colom número 25 de Tarragona i a Valls, al carrer Avenir número 14.
Recorda, a tot gran, estem de primavera.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara passant 7 minuts, s'han de dos quarts d'una del migdia.
Camí d'aquest punt horari obrim, com cada dijous, l'espai Fem Esport.
Aquest espai que realitzem en col·laboració amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona.
Al llarg dels anteriors capítols hem parlat de moltíssimes qüestions relacionades amb el món de l'activitat física i l'esport.
Hem parlat d'esport d'elit, d'esport escolar, d'esport de base, d'esport de lleure.
I avui volem dedicar el nostre espai a parlar de l'esport que practiquen en l'actualitat a persones que tinguin algun tipus de discapacitat, ja sigui física o psíquica.
Al capdavant d'aquest tipus de persones hi ha diferents entitats que s'han interessat, sobretot en els últims anys, en poder donar aquesta oportunitat a que persones que anteriorment,
per diferents causes, no podien entrar en el món de l'esport, doncs ara hagin entrat d'una manera absolutament normalitzada
i entrant també en determinats circuits que els dona l'oportunitat de fer esport no només aquí, sinó també participar en diferents campionats.
Ens acompanyen dues persones que treballen molt de prop a tots aquests temes.
D'una banda es acompanya l'Anna Zanfano, que és la responsable del Departament d'Esports de la ONCE.
Bon dia, Anna. Benvinguda.
I saludem la Montse Foses, que és la presidenta de la CELL, és la Federació Catalana d'Esport i Lleure de Disminuïts Psíquics.
Montse, molt bon dia.
Bon dia. Soc coordinadora.
Coordinadora.
Coordinadora.
De la Federació.
Aquí teníem, doncs, aquesta dada.
Sí, però jo ho vull comentar-ho ja.
Que han pogut corregir-ho perfectament.
Aviam, jo crec que què és cert això, no?, que en els últims anys ha canviat moltíssim.
Les persones que tenien algun tipus de discapacitat física o psíquica, independentment del seu grau,
fa una dècada, per posar un temps, era impensable que aquestes persones poguessin practicar esport per diferents causes.
D'acord, llavors la CELL, per això, va intentar fundar una associació primer i ara una federació,
que som la Federació Catalana de l'Esport i de Lleure.
Fem les dues coses.
Amb esport, practiquem molt l'esport, practiquem molts nanos.
Tots els centres que tenim, nosaltres tenim 17 centres afiliats a la província de Tarragona.
Tots ells participen en algun dels esports, tant individual com col·lectius.
Els centres de la província, doncs, en tenim a Valls, en tenim al Vendrell, en tenim a Mora d'Ebre, en tenim a Reus,
en tenim, doncs, a tota la província, pràcticament.
Aleshores, nosaltres organitzem sis campionats a l'any, provincials o territorials, com vulguis dir-los.
Comencem amb eletisme, tenis-taula, natació, petanca, futbol, bàsquet i després, una vegada a l'any,
hi ha les escoles, diguéssim, les proves individuals que fan els nens més baixets, per dir-ho d'alguna manera,
que són les jornades escolars que fan tant de l'etisme com de futbol com de bàsquet.
Aquesta és l'oferta a grans trets, eh?
Aquesta és la gran oferta que fa la CELL.
A part que tenim l'Espla i el Carre Illida, i tenim cada tarda de 36 a 38 nanos cada tarda,
que fem lleure i fem esport.
Anirem aprofundint en totes aquestes dades, que ens ha donat la Montse una mica com a tarda de presentació.
Pel que fa a la ONCE, Déu-n'hi-do també, l'activitat, en aquest cas, adreçada més a persones amb discapacitats físiques, no?
Sí, a veure, l'ONCE, bàsicament, doncs, treballa, com ja es diu a la paraula,
Organització Nacional de Sex, doncs, treballa amb deficients visuals i sex, no?
Bàsicament, doncs, a la direcció administrativa de l'ONCE Tarragona i amb les seves agències, doncs,
Reus, Valls, Tortosa i Lleida, doncs, es practiquen bastants esports, no?
Bàsicament, els esports que es practiquen a nivell de competició són les CACs, l'atletisme, la natació,
al Golval, que és un esport específic per a sex, també es practica el ciclisme en tàndem
i també, doncs, bàsicament, ara estem començant, doncs, a treballar una miqueta amb judo
i, doncs, bàsicament, doncs, destacar que tenim ara mateix uns 160 esportistes practiquant algun esport.
Doncs, Déu-n'hi-do, la xifra no està gent.
Només a la direcció administrativa d'Aragona, que també cal destacar, doncs,
que, a nivell esportiu, doncs, depenem de la Federació Catalana d'Esports per a Sex,
que s'ha constituït ara fa poc temps i que molts campionats, doncs,
es fan a través de la Federació Espanyola d'Esports per a Sex.
Abans de continuar, s'incorpora aquí a la conversa la girent del Patronat Municipal d'Esports, Rosa Vallonrat. Bon dia.
Hola, bon dia.
Ahir parlàvem de la bicicletada, ara també ens comentava l'Anna, doncs, que el ciclisme és un dels esports que es practiquen,
persones que tenen disminució en la seva facultat visual
i que jo tinc entès que és dels esports que tenen força èxit, no?
Sí, a veure, nosaltres, com comentes, lo de la bicicleta popular,
nosaltres partem molts anys participant en aquesta bicicletada amb bastanta participació, no?
I a la gent sembla que li agrada.
Ens donava la Montse diferents xifres de participació de persones amb discapacitats psíquiques.
Parlem de totes les edats o, preferentment, gent jove?
No, de totes les edats.
Tenim, a partir dels 11 anys, per exemple,
tret d'un nano que només n'ha anat a 6,
els altres són de 30, de 40, de 50 i fins a 65 anys.
Tenint en compte l'experiència que té la Montse en el món de l'esport i l'educació física,
fa uns anys era impensable que persones amb una certa discapacitat psíquica
entressin en el món de l'esport.
Ja que s'integressin en altres àmbits de la societat,
però en el món de l'esport era impensable, no?
Pues sí, era impensable, però ara tenim molta gent que participa en teatit,
tant de petits com de grans.
Uns amb equips col·lectius i els altres amb individuals.
Els que no poden fer ni una cosa ni l'altra,
tenim unes proves adaptades per ells,
perquè hi ha persones de 40 o 50 anys,
o 55 ni 60, que ja t'he dit,
que no poden fer segons quins esports.
Però ells s'esforcen molt, juguen a la petanga,
o fan aquestes proves individuals que tenim,
tant en futbol com en bàsquet,
tiren a la canasta, tiren dintre d'una capsa
d'un metro i mig d'alçada,
amb pilotes diferents...
Hi ha moltes proves que poden fer
tot el nivell de nens
descapacitats.
Des del teu punt de vista,
quines coses aporta
aquesta pràctica esportiva,
aquestes persones amb el seu desenvolupament?
Moltíssim.
veure'ls participar amb ells,
disfrutes tu ja.
O sigui que disfrutes molt.
Els pares ja no cal dir-ho,
o els manitors ja no cal que ho diem.
Però mentre preparem aquells nanos,
tant la il·lusió que tenen per parar-t'ho,
com la il·lusió que tenen en el campionat.
Els hi donen una medalla,
els hi donen un diploma,
els hi donen un trofeig.
Això pràcticament és el de menys.
El que ells volen és participar,
i com més campionats poden participar,
millor.
És sorprenent i important,
sobretot quan parlaves de les edats,
perquè sempre ho relacionem amb gent molt jove.
Amb l'Anna també comentarem aquest tema de les edats,
aviam com va.
Penso que la Rosa vol intervenir.
No, més que res,
aquest tema que estàvem parlant ara,
perdoneu que hi ha arribat tard,
però és interessant,
i en el tema que hi ha arribat ara,
quan parlava Montse Foses,
jo penso que també,
quan parlem en altres casos de l'esport,
sempre parlem que és un factor important
d'autoestima i de formació,
evidentment també.
És a dir,
aquests nanos és un factor molt fàcil
que ells puguin recibir autoestima,
sigui la discapacitat que sigui,
física,
sigui que és com el que no en té,
discapacitat.
És un mitjà de formació d'autoestima important,
i aquests nanos que necessiten,
doncs,
reforçar l'autoestima,
penso que és molt, molt important,
i és un mitjà que no es pot oblidar
i que s'ha de reforçar.
També en el cas de persones
que tenen discapacitats físiques
és relativament recent la pràctica esportiva.
Sí, bàsicament, a veure,
és molt recent
i jo crec que a la província de Tarragona
s'està demostrant cada vegada més
i la gent està veient cada vegada més
que els esportistes,
que tinguin la discapacitat que tinguin,
poden practicar esport com una altra persona,
que no té cap discapacitat,
i això ho estem demostrant
amb els resultats que estan obtenint
els nostres esportistes
i també destacar
que jo crec que és un factor molt important
que a través de la pràctica esportiva
estàs realitzant una integració social
de què aquestes persones han discapacitat.
Jo és que recordo, a tall d'anècdota,
fa uns quants anys
que es parlava dels primers partits de futbol
que es jugaven
i cridava molt l'atenció
allò de la pilota,
amb el cascabell,
per tenir el sou a prop,
i això ens sonava com una raresa,
però ara ho tenim molt assumit,
com una cosa molt normal, no?
Sí, sí, bàsicament, doncs mira,
ara que comentes el del futbol sala,
a l'11 es practiquen,
hi ha dos grups destacats
a nivell de futbol sala,
que és la categoria de B1,
que són els sexes totals,
que aquests juguen en un camp específic
i juguen en una pilota de cascabells.
Això és, vamos,
absolutament impressionant
veure un partit d'aquests,
perquè estan jugant
jugadors que s'estan movent
per tota la pista,
totalment, doncs,
sense cap tipus de visió.
I és una cosa
que et paga la pell
d'anar a dinar,
perquè...
Amb unes habilitats, no?,
que s'ha desenvolupat.
Evitablement és admirable,
és admirable la tasca
que s'està fent
i concretament, doncs...
El primer partit que vaig veure,
perdona,
el primer partit que vaig veure
amb el cascabell a Barcelona,
des de l'EU i jo,
plorava,
perquè és que,
el que ha dit ella, no?,
seguint el cascabell
o seguint per la pista
i que no es perdien,
no es perdien els estrens
pel seu costat,
els defenses pel seu costat
i el porter,
quan sentia la pilota,
es movia tota la porteria.
Era impressionant.
Desenvolupen uns centrets
que nosaltres no tenim,
que no tenim desenvolupats,
que no els utilitzem
i és increïble,
és increïble.
Qui destaca, doncs,
que, per exemple,
els equips de sexe totals,
de futbol sala,
els porters són els únics
vidents que hi ha
a tot l'equip.
I després, doncs,
a futbol sala
també tenim els equips
de B2,
que són els equips
d'eficients visuals,
que aquests juguen
amb una pilota normal
perquè tenen resta visual
i la poden veure, no?
Aquests, doncs,
bàsicament seria
el que més s'aproparia
a l'esport de futbol
sala d'evidents.
Em deia la Montse abans,
home,
diu els diplomes,
el pujar, doncs,
com a guanyador...
D'acord, està molt bé,
però el que més els agrada
és participar.
Participar.
Però no oblidem
que l'esport té una vessant
competitiva.
Sí.
Respecte a la resta de Catalunya,
com tenim els nostres esportistes?
Molt bé,
nosaltres bastant bé,
a Catalunya i a Espanya,
perquè també tenim
campionats nacionals
i van una mica
amb selecció, diguéssim,
també per grups,
perquè nosaltres tenim
edats i nivells.
O sigui que tenim
molts nivells,
el que he dit abans,
uns fan proves adaptades,
els altres juguen
en equips col·lectius
que ja en saben fer,
els altres fan proves
individuals,
com l'alatisme,
o el tenis taula,
o la petanca.
Però nosaltres tenim,
inclús internacionals,
també els nanos nostres
també hi van.
participeu en proves
de caràcter internacional.
Participen,
sí,
nosaltres els sis campionats
que fem territorials,
seguidament,
o 15 dies després,
fem els de Catalunya.
I després els de Catalunya
seleccionen una miqueta.
Aletes d'Elite
no en tenim,
no en volem,
diguéssim,
la filosofia nostra
no és tindre un nano
molt bo
per poder anar a cinc,
per exemple,
no?
El que ens interessa
és que pels nanos
participin tots
i quan se's fa
un equip col·lectiu
sortirà igual
el dolent
com el bo.
La qüestió és
que juguin
i que disfrutin ells
amb el d'aport
que practiquen.
Clar,
si parlem de campionats
paralímpics
ja entrem en una competició
diferent
a la que plantejava la Montse.
Sí, ja entraríem
a alta competició,
al nivell
que bàsicament
a la 11
estem treballant
en dividir l'esport
en tres fases,
que serien
l'esport escolar,
l'esport de base
i l'esport de competició
i alta competició.
Sí, com podem parlar
de persones
que no tinguin
cap altra discapacitat.
És que el funcionament
català 11
és exactament
com podem funcionar
des de qualsevol entitat
amb gent
que no tingui
cap tipus de problema,
no?
I la prova
està amb els resultats
que tenen,
no?
A nivell de paralímpics,
no?
Com estem de nivell.
Com estem de nivell,
com estem de nivell.
Increïbles.
Home, doncs,
aquesta carta, doncs,
bàsicament de...
que a nivell paralímpic,
doncs, jo comentar-te
diverses dades
que per la província
de Tarragona
van participar,
si no recordo malament,
tres esportistes
de diferents entitats.
Dos, per exemple,
eren de la 11.
Teníem a la Sarai Martínez
i a la Débora Font
per l'esport de natació
i destacar, doncs,
que la Débora Font
va fer un record del món
en 100 metres brassa
i va fer bronze
a 400 lliures, no?
I la Sarai Martínez,
doncs, per exemple,
a les proves que va competir
ella de natació,
doncs,
va ser finalista
en totes les proves, no?
Que, per exemple,
era una esportista,
si no recordo malament,
si no hi va anar
amb 12 o 13 anys tenia,
que era la nedadora
més jove
que hi havia amb el campionat, no?
O sigui, que ser finalista
amb totes les proves
que va competir,
doncs,
és més que significatiu, no?
Encara hi ha persones
que els costa, no?
Entrar en el món de l'esport
persones amb discapacitats.
Costa una miqueta, encara.
Tot i que ha crescut molt
i és evident
i ho hem vist,
però encara...
Home, a veure,
jo crec que els pares
cada vegada
estan més sensibilitzats
en la pràctica esportiva
dels nens,
tant al món de discapacitats
com al món d'evidents, no?
O de persones
que no tinguin cap discapacitat.
Jo crec que cada vegada
els pares estan
més a favor
que els crios
practiquin esport
i com tu comentaves abans,
doncs, miràvem fa 10 anys
la pràctica esportiva
a Tarragona
i la mirem ara
i hi ha una diferència
totalment abismal.
Els pares, clar,
lògicament,
aquesta cosa protectora
que tenim totes les mares
i tots els pares,
doncs, de vegades
ens invadeixen
i amb aquests nanos
encara més, eh?
Però ara no,
ara ja s'han decidit
que participen en tot,
que vinguin a les playes
a disfrutar totes les tardes,
unes sortides
que fem cada dissabte
als dematins
o a les tardes
també n'endevinen
a 20 i escaig de nanos,
o sigui que com més temps
els tenim...
Són bona colla, eh?
Sí, com més temps,
si tinguessin encara més temps
per tindre'ls,
sortiríem encara més hores
de les que tenim mai.
És a dir,
que cada...
Venen.
Però encara hi caben més?
Sí, sí,
mira, anem al futbol diumenge,
25 nanos
i 3 monitores.
o sigui que cada dimensi
hem anat al nàstic
que ens donen les entrades
i ens anem al nàstic.
Quan fem una excursió,
no sé,
a qualsevol lloc,
a un puest,
doncs ens venen tots.
Fem la ronda
de monaments
per Tarragona,
tots,
i algun pare
al darrere seguint-se.
Ja, ja,
no us podeu queixar,
eh?
En participació no ens queixem.
Rosa,
volies afegir alguna cosa més, no?
No, no,
el més que,
com comentàvem,
de la participació
s'hi ha augmentat
i em penso que és important
el concepte,
com parlava l'Anna,
que cada vegada els pares
tenen més la idea
que per mitjà de l'esport,
jo penso que s'agafa ja
l'esport com un mitjà de formació
i llavors s'interpreta l'esport
com un gran mitjà de formació
i per tant
entra dintre tots els camps.
Deficients,
dificultats visuals
o deficiences altres físiques
qualsevol,
psíquiques
i com persones
sense cap deficiència
i tot.
O sigui,
no hi ha limitació
per fer esport
de cap tipus.
Cap motiu hi ha
que limiti el fer esport.
Sí,
perquè per tot el que ens heu explicat
hi ha una oferta,
podríem dir,
adient a cada persona
en funció de la seva discapacitat.
Hi ha professionals preparats
que tenen cura
de fer totes aquestes pràctiques,
que això és importantíssim també.
Sí,
hi ha gent bastant capacitada
per preparar tota aquesta gent.
En camp,
clar,
mateix hi van
molts nanos
d'autopromi
a nedar
amb els monitors vostres
i disfruten
una barbaritat.
Amb el delatisme
que vam fer
a Camp Clar
teníem allà
80 nanos
participants
i pares,
ja no cal dir,
o els avis,
els germans,
els doms.
Veus un companyerisme
entre ells
que és admirable.
A vegades
hauríem d'anar a veure
competicions d'aquest tipus
per veure
com entre ells
sí que hi ha solidaritat,
solidaritat,
perdó,
sí que hi ha tolerància,
sí que hi ha companyerisme.
és a dir,
veritablement,
veure,
jo fins que no hi ha
entrat els al patronat
no havia estat tan a prop
de totes aquestes situacions
i veritablement
et sensibilitzi
i et dones compte
que pots aprendre molt
d'ells,
no ells d'altres,
sinó d'altres d'ells.
cada dia surten
amb una cosa nova
i diuen
ostres,
tu no ho havies pensat
i et surt aquest nano
i tu tens una alegria
i el nano en té un altre.
Veig una competició
de ping-pong
per exemple
també,
bueno,
allò era,
és que s'ha de veure.
Sí,
s'ha de veure.
Tota una lliçó,
eh?
Tota una lliçó
de veritat
que sí
aquestes persones.
Jo,
per exemple,
si em permet
serà que comentar
la resa d'anar a veure
alguna competició,
comentar que
la setmana que ve,
el 27 i 28,
al Polisportiu
Sant Jordi,
a l'Avinguda Andorra,
es celebra
un campionat
de golval
de Lliga
de Primera Divisió
Femení
que es celebrarà
el dissabte a tarda
diumenge matí
i doncs
he donat
que és un esport
específic
només per a sexes.
Sí,
perquè en què consisteix
així breument
ho podem explicar.
Sí,
a veure,
bàsicament és un esport
que juguen
tres esportistes
per equip
i juguen
tots amb els ulls tapats
i el que consisteix
és en fer gol
a l'altra porteria.
Evidentment es juga
amb una pilota
de cascabells
que ha d'anar sempre
rodant pel terra
i és un esport
molt bonic
de veure.
I aquest cap de setmana
no,
l'altre?
El 27 i 28.
Molt bé,
el Papalló de Sant Jordi,
una bona manera
d'acostar-nos
a aquesta pràctica esportiva
que no coneixíem
fins que ens ho ha explicat
l'Anna
i també per acostar-nos
a aquesta manera,
a altra manera
d'entendre l'esport
potser més humana
que d'altres
conegudes.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més.
En Rosa Vallonrat,
gerent del Patronat Municipal
d'Esports,
moltíssimes gràcies
per venir,
Anna Zanfrano,
responsable del Departament
d'Esports
de l'Onze
i Montse Foses,
coordinadora
de la Cella Tarragona.
Gràcies, Montse,
bon dia.
Gràcies a vosaltres.