.
Ara passen tres minuts,
s'han de dos quarts d'una del migdia,
una setmana més, un dijous més,
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Fem esport amb aquest espai
que realitzem en col·laboració
amb el Patronat Municipal d'Esports.
Saludem, com cada setmana,
Rosa Vallonrat,
directora gerent del Patronat Municipal d'Esports.
Rosa, molt bon dia.
Benvinguda.
Avui continuem parlant en la línia de l'esport escolar,
però volem anar una miqueta més enllà.
L'esport escolar i, d'alguna manera,
com ha incidit aquesta pràctica
en els primers moments de la vida d'una persona
per després dedicar-se professionalment
a allò que se'n diu ser esportista d'elit.
Per això, avui hem convidat l'Àlex Aguiló,
que és jugador del Club Bòlei Sant Pere i Sant Pau.
Àlex, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem que arribi als nostres estudis
el Lluís Ramis, jugador del Nàstic.
No ha arribat encara
per una raó molt concreta i més que justificada,
perquè deu estar a punt d'acabar l'entrenament.
Evidentment.
L'hem agafat amb una hora una miqueta dolenta.
Per això.
Jo imagino que si arriba, arribarà
amb la llengua fora,
tot i que és un esportista.
Això, el recuperarà de seguida.
El recuperarà de seguida
i podrà incorporar-se a aquesta conversa.
Mòduls d'introducció.
Jo hi imagino que tots, aviam,
intuïm que quan un jove o una jove decideix,
doncs allò...
No es diu, jo de gran vull ser esportista.
Tu pràctiques esports i després ja les coses
van evolucionant d'una manera
que et tiren cap a un camió o cap a una altra, no?
Evidentment, vull dir,
els nens quan són petits se'ls pot...
Home, una vegada coneixen l'esport,
que gràcies a Déu avui dia
doncs estem encaminant l'esport escolar
ja d'una altra manera diferent
a la nostra etapa de quan érem nens, no?
Llavors els nens, clar, descobreixen jocs
que per mitjà d'aquests jocs
doncs se'ls porten possiblement
més endavant a un esport.
El que sí que està clar
quan parlem d'esport de base
és el que diem, no?
Que els nens no estan definits,
els nens se'ls ha de formar,
com hem dit en anteriors comuns,
inverses a nivell de desenvolupar
les qualitats motrius
que després els portin
a poder escollir un esport.
Però clar, el tema d'avui
és fins a quin punt l'esport escolar
té importància a l'hora
de poder dedicar-se
a nivell professional
un dia a l'esport, no?
Però l'Àlex va ser decisiu, no?
Sí, ha sigut una etapa
a més molt bonica en la meva vida, no?
Des de, com ha dit la Rosa,
en el començament,
a nivell psicomotriu,
des de ben petit
i després he començat amb molts esports.
Això sí,
no he definit des de petit a voleibol.
De fet, el voleibol
sempre he practicat juntament amb el futbol,
el handball, el futbol sala,
he jugat de tots els esports, no?
I això per mi ha sigut molt important.
Això és importantíssim, sobretot, no?
Diversificar el joc, no?
Dedicar-se només a un esport,
perquè si no també podríem entrar
en un camí una mica obsessiu.
Exactament.
Sobretot, jo crec que la culpa de tot això
són dos pares, no?
Que el meu fill serà jugador de tenis, no?
I m'aixaca, m'aixaca, m'aixaca.
Aquí entrarem després,
que és un punt molt important.
És el nen el que ha d'escollir
el que veritablement li agradarà jugar, no?
O el que veritablement un dia li agradarà fer.
I evidentment,
si són els pares que els posen en un esport,
o inclús siguen bo,
si no surt del nen veritablement,
no acabarà, tampoc.
O sigui, en aquell esport,
possiblement d'una gran importància, no?
És a dir, sí que els pares poden influir,
però evidentment,
ha de portar el nen dintre.
És a dir, és una cosa que...
O hi ha un interès...
Els pares, en el seu cas,
han deixat molta llibertat en aquest sentit.
Tu fes el que vulguis
i després, si vols escollir alguna cosa,
doncs escolleixis.
I si no vol practicar esport,
doncs no que no practiqui.
I no sabia si anava a ser el vòlei
o què anava a ser.
I mirava a ser el vòlei,
en el cas de l'Àlex.
Si m'ho permeteu,
saludem Lluís Rami,
jugador del Nàstic.
Bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
Sabem que acabes de...
L'entrenament ara mateix, no?
Ha acabat pràcticament.
T'agraïm molt que estiguis aquí, eh?
Gràcies.
Perquè jo imagino que porteu uns dies així
molt atabalats amb els entrenaments
amb aquesta pressió.
Perquè jo imagino que la pressió
que viu un nen, eh?,
quan està en competició escolar
no és la mateixa que pot viure un adult.
O proporcionalment ve a ser la mateixa.
Jo crec que sí.
Perquè jo crec que t'he dit abans,
la pressió ve més dels pares
que dels propis entrenadors
o dels propis companys, no?
Perquè veus aquells partits,
jo que he sigut entrenador
de nens cadets, de voleibol,
veus els partits,
els pares allà molt excitats
i entre ells i amb els nens
i a vegades perquè el nen ha perdut
castiga, que no sortiràs
i que no faràs això.
I això crec que és un error molt gran, no?
Això aprofita ara,
si ens estan escoltant els pares
que possiblement primer pare
o mares que porta els seus nens a l'escola
i van als seus partits aquells els dissabtes, no?
Doncs potser és important això, no?
És a dir, que el nen és el nen, no?
No som naltros reflexats amb el nen, no?
Que és un exemple.
No intentem que això,
no intentem que el nen
es pugui sentir, doncs, fracassant, no?
El meu pare m'esperava que fes
i no hi he fet, no?
Tot i que un dia més
aquest soroll de fons que escolta
és a l'hi a la nostra voluntat,
ho dic perquè sempre dient
no em toquin l'aparell de ràdio,
que el tenen bé,
que és que són, doncs,
que estan fent obres al costat,
cada dia hem de fer el mateix comentari,
però, clar,
és important també fer-ho, no?
Perquè estan parlant,
clac, clac,
tanquem el parèntesi
i reprenem el fil de la conversa.
Lluís,
en la teva vida esportiva,
l'esport escolar també va incidir
des de petitet ja jugaves a futbol
i allò,
jo de gran vull ser futbolista,
o no va anar així la cosa?
No,
la verdad sí,
cuando eres niño,
las cosas van cambiando
progresivamente,
¿no?
Y hasta que
no te adaptas
a un deporte
o no le coges el gusto
a un deporte
por diferentes razones,
sea por influencia
de tu familia,
sea por la ciudad
en la que te toca vivir,
que estás más centrada
en unos deportes
que en otros,
pero lo cierto
es que lo más importante
en un niño,
yo, por ejemplo,
antes de jugar al fútbol,
estuve muchísimo tiempo
corriendo en atletismo,
porque, bueno,
me metí en el colegio
a esa edad
a practicar este deporte,
me gustó,
pero, bueno,
por unas cosas u otras,
por influencias de amigos,
por influencias de familia,
pues uno se agarra
un poquito más
al deporte que más le gusta,
que en este caso
fue el fútbol,
y de pequeñito
pues empecé a practicarlo,
pues hasta ya
un poquito más mayorcito
que seguimos en ello,
¿no?
¿A quina edad
vas tocar la primera pilota,
¿ho recordas?
Pues no lo sé,
pero probablemente sería,
no fue muy pronto,
porque, como te digo,
hombre,
en el colegio
siempre hemos jugado al fútbol,
pero luego ya me empecé
a dedicar un poquito más
en serio al atletismo,
pero lo cierto es que
desde pequeñito
llevo jugando,
si bien aficionado,
ahora empecé
un poquito más en serio
en la escuela del Nasti
pues alrededor de los
de los 10-11 años
aproximadamente.
¿Y eres del que,
dels que et passaves hores i hores
en donant cops de pilota
contra una paret?
Com fan molts nens ara,
no?
Estan vinga, va,
que diuen tu
a la paret,
a la paret,
i vinga.
Sí, yo me crié en Tarragona
en un barrio que éramos un grupo
de amigos
y todos muy obsesionados con el fútbol,
¿no?
Era nuestra pasión
y bueno,
lo hemos practicado
pues prácticamente
todos los días,
¿no?
Siempre escogíamos como campo
cualquier terrenito
que tuviéramos disponible
y desde muy pequeñito
que ya en el barrio mismo
empezamos a hacer equipos
pues para competir
con otros barrios
y esto, ¿no?
Entonces,
ese espíritu de competencia
lo tenemos,
yo en este caso
lo tengo desde pequeño,
sea a nivel de amigos
de la zona donde vives
y luego, evidentemente,
pues cuando ya te dedicas
un poquito más
que entras en un club
un poquito más serio,
federado,
en la que las responsabilidades
ya son un poquito más
más importantes, ¿no?
Que passa que yo
tinc la sensació
que els esportistes d'elit
o el que també es coneix
com a esportistes professionals
no només teniu
una responsabilitat
respecte als equips
que representeu,
sinó respecte als més petits
perquè sou un model
de comportament
moltes vegades.
No teniu aquesta sensació
de que sou un model
pels vets,
en el cas del futbol,
del vòlei?
Jo de gran vull ser
com aquest jugador
o mira,
aquest jugador fa això
doncs jo ja també
ho puc fer.
Sou un model de comportament.
Transmeteu valors,
us agradi o no.
Sí,
lo cierto és que
jo me pongo
en el lugar
de molts chavals
que ara mateix
estan empezant
a treballar
en aquest deporte,
sean,
en aquest cas,
els que tinc més cerca,
que són els petits
que estan en la escola
de gimnàstic.
Jo de petit
estava en esa situació,
no?
Per mi,
els jugadors
del primer equip
eren
el mínim,
o sea,
llegar a aquestes altures
era
fantàstic
i ja era consciente
que era difícil
i que havia de treballar
molt,
no?
I bueno,
quan uno lo consigue
pues lo ve de otra forma,
no?
Però sigue teniendo
la conciència
de que els críos
se fijan molt
en todo el que fa
el jugador de fútbol,
en aquest cas,
el que té més cerca
que és el del primer equip,
i pot ser un modelo
a seguir per ells,
evidentment,
cogiendo
les coses bones
que tenim nosaltres
i deixant un poquit
les males
que també les tenim,
però bueno,
intentem moltes
a veces con los críos
dissimular-les,
no?
El voleibol
el mateix.
També, no?
Som un referent.
Sí, exactament.
Veus que
estàs entrenant
cada dia
i veus
els nois
que estan entrenant
al costat,
no?
Pots donar el cap així
i veur
el que està fent
allò,
aquell,
i veur
el que...
El que passa
és que a vegades
això es precipita
una mica,
no?
Volen
fer unes coses
que encara no estem
preparats,
no?
Perquè, clar,
el voleibol,
diguéssim,
quan estàs començant
és una mica avorrit
perquè has de començar
a fer el toc de braços,
el toc de dís,
has de fer-ho bé
i el que passa
és que els nois
ja volen rematar,
ja,
i volen agafar la pilota
i, clar,
i això,
en principi,
no és una mica bon,
és una mica dolent
perquè t'avances
una mica
els passos
que realment
tens que fer,
no?
Llavors,
agafes alguns vicis
i això,
en aquest cas,
l'entrenador
ha de mirar molt bé
en aquest sentit
perquè no agafa
aquests vicis,
no?
Clar,
en el cas del boli
potser no passa tant,
en el cas del futbol
que és un fenomen
a banda de ser un esforç
és un fenomen mediàtic
doncs ja,
jo crec que ja desmesurat
vull dir,
és una cosa impressionant
moltes vegades
aquests nens,
sobretot nens
perquè la pràctica del futbol
es dona més entre nens
i no pas entre nenes
les lligues de futbol femenines
no tenen aquest raó
ni de bon tros
tot i que hi ha moltes nenes
que practiquen
les escoles encara mantenen
però no,
és el futbol
protagonitzat pels homes
aquesta obsessió
que tenen molts nens
però de vegades
tornen a sortir els pares
de tu juga
que t'hi guanyaràs molt bé
la vida
tu futbolista
jo de gran vull ser futbolista
i clar,
són muchos los llamados
però pocos los escogidos,
no?
Sí,
ese es el sueño
en este caso
de los niños pequeños
yo pienso que debe ser
ahora mismo
cuando practican
este deporte
es disfrutar
sobre todo
los primeros años
es poco importante
es poco importante
que un jugador
que un chaval joven
empiece a coger posiciones
en el campo
y que tácticamente
trabaje bien
eso hay tiempo de sobra
para el crío
la prenda
lo importante
es que un crío
cuando vaya a trabajar
a entrenar
se lo pase bien
empiece a coger
conceptos básicos
de lo que es este deporte
que ya tendrá tiempo
de preocuparse
más adelante
si es que llega
si es que llega lejos
para otras cosas
de momento es disfrutar
ser insistente
porque esto es
lo que da frutos
ser insistente
y sobre todo
que te guste
creo que es un deporte
muy bonito
que
se disfruta mucho
cuando eres pequeñito
y que
cuando eres un poquito
más mayor
lo disfrutas
pero también tienes
muchos revés
porque el deporte
no es fácil
el aficionado
que va el domingo
al campo
ve una hora y media
de fútbol
a veces bueno
a veces no bueno
pero detrás de todo eso
hay un trabajo
de muchos años
que cuesta mucho
llegar ahí
hay muchos altibajos
lesiones que hay que superar
graves
y eso está un poquito
eso lo vive
un poquito más
solo el futbolista
entonces
los críos pequeños
yo creo que ahora mismo
lo que tienen que hacer
es ir a trabajar
con ilusión
sentirse
importantes
dentro del grupo
de chavales
que están
y nada más
los padres
ayudar en la medida
lo posible
esto
y exigir poco
porque cuando un chaval
es joven
estamos hablando
de categorías inferiores
pues lo que tiene que hacer
es disfrutar
y ser asistente
con el trabajo
así es lo que decía
abans
l'Àlex
de padres
que hasta
no sortirás
o no verás
la televisión
o un cásteg
porque no has
ganado el partido

un cap de setmana
estar con los compañeros
les famílies
les famílies
también
estarán entre ellas
les famílies
coneixer
els pares
dels teus amics
i viceversa
llavors
jo crec que la funció
bàsica
és això
abans deia la Rosa
que la pràctica
de l'esport a les escoles
ha canviat molt
d'un temps
senzà
és evident
vosaltres coneixeu
avui dia
com està l'esport
a les escoles
l'esport de base
aquí a Tarragona
o en les comunitats
on heu viscut
anteriorment
sabeu com funciona
una mica
jo sí
perquè
estic
dintre un patronat
i llavors
clar
estem en contacte
no hi ha res perfecte
què falta
home
falta
dinamitzar
encara més
és a dir
falta agafar més consciència
però sobretot
del que estem dient
que l'esport
sigui un mitjà de formació
estem parlant
de quina influència
té l'esport escolar
amb l'esport d'elit
i habilitatment
i és
aquí tenim dos esportistes
que
o en principi no
potser se van iniciar
més amb un atletisme
i després se n'ha decantat
cap a un futbol
evidentment
l'esport de base
és el que et permetrà
el dia de demà
arribar
si tens qualitats
i t'agrada un esport d'elit
però
els hem dit coses importants
l'important
quan ets petit
és disfrutar
és somiar
és agafar models
els agafen models
amb tot
no amb esport
el nen viu i creix
a base de models
i de voler arribar a ser
i fer com ho fa
aquell que ho fa millor
i això és bo
fixar-nos que ho fan bé
i no els que ho fan malament
però veritablement
jo penso que ha canviat
i ha millorat
perquè jo recordo
quan jo era petita
vull dir
esport a l'escola
era la classe de gimnàstia
que es deia gimnàstia
més a més la classe de gimnàstia
i si eres noi era rítmica
això era tot
com a molt
i vull dir
això
veritablement
ha canviat
com ha de seguir canviant
perquè
bé
com hem parlat anteriorment
bé
seguir mitjançant
penso sempre
a base i escola
per mitjà d'una unió
i pensar
que és una part important
formativa dels nanos
i que no es pot
ni oblidar
ni estancar
i com?
posar en petites metes
i cada dia millorant
ara posant-se una meta
mira, hauríem de fer
no, penso que hem d'anar
avui tenim això
i què podem fer
i què podem millorar
i igual com se fa amb tot
que es va avançant
doncs també tenim que anar avançant
per aquest camp
com contemples l'esport de base
el que puguis conèixer d'aquest àmbit
perquè clar
quan estàs aquí
que si concentracions
que si entrenaments
un no està per gaires coses
més
però una mica
quina és la visió que tens
de l'esport que fan els nens avui dia?
sí, jo estic un poc al dia
més que nada
por los sobrinos que tengo
que son todos pequeñitos
i que por suerte
i diuen el meu oncle es futbolista
es fan els xulos o què?
pues tengo entendido que sí
claro, normal
tengo entendido que sí
pero es normal
es normal
bueno, si eso les sirve
si eso les sirve para saber
que para llegar al deporte de élite
hay que ser, como te decía antes
insistente y trabajar
y no decaer
y sobreponerte a los problemas
que hoy en día puede traer
el deporte profesional
si eso sirve para que el crío
siga con ilusión
el deporte que está platicando
estupendo
ahora mismo yo creo que
un inconveniente importante
es las instalaciones
las instalaciones son muy importantes
de hecho, fíjate por ejemplo
que Barcelona a nivel de tenis
es una ciudad que tiene
unas infraestructuras muy buenas
y como fruto da muy buenos tenistas
eso no es casualidad
¿por qué no los ha dado
por ejemplo otra comunidad
y si la da Barcelona?
pues a lo mejor es porque tienen
esos medios
aquí por ejemplo
si no existieran en escuelas de fútbol
los críos
hoy en día
tienen mucho trabajo en el colegio
tienen muchas asignaturas
que tienen que ir al colegio
los padres trabajan
no tienen disponibilidad
muchas veces para llevar al crío
a practicar deportes
y si encima
no dispones de esas instalaciones
para que el crío
para que el crío empiece a practicar
el deporte que le gusta
pues es muchas veces complicado
y luego
si el crío más
si no lo coge de pequeño
a lo mejor ya con
con 14-15 años
tiene otro tipo de aficiones
ya no le apetece eso
ahora si de pequeñito
está influenciado
por unas buenas instalaciones
por la familia
que también es importante
que
que
que lo
lo
lo
lo introduzca en este mundo
el crío probablemente
sea que el deporte que sea
va a coger muchísimo
lo va a coger con muchísimas
más ganas
y va a tener una base
muchísima más sólida
para el día de mañana
asumir las responsabilidades
que
que
que son necesarias
para practicar
un deporte de élite
i si no
volen practicar
un esport d'élite
doncs
també
també
que s'ho prenguin amb calma
no passa res
no donem consells
en tot cas
alguna recomanació
fruit de la vostra experiencia
això de donar consells
es molt agosarà
no
és molt complicat
no
en temes
només per qüestió de salut
no
salut
del teu cos
no
i mental
no
és una qüestió
també
d'això
si a vegades
doncs mira
no te peteix
estar entrenant
cada dia
moltes hores
i cap de setmana
estar viatjant
concentrat
només per qüestió
d'això
de salut
no
estar bé
amb el teu cos
amb la teua ment
sociabilitzar-te
amb els companys
conèixer gent nova
no
es tracta d'això
també
no
és només
que es tingui
que ser professional
d'aquest esport
que estàs practicant
potser caldria
que se'ls expliqués tot
quan es parla d'esport
d'elit
els nens no ho saben tot
del que suposa ser
un esportista d'elit
és el que deies
tu abans
sí
tampoc
depèn de l'edat
però
a vegades
pensen que és jugar
i sortir en una foto
i formar part d'una col·lecció
de cromos
ser famós
ser ric
coses d'aquestes
quan són pequeños
tampoc
és que la responsabilitat
no són conscients
no són conscients
d'aquella responsabilitat
que implica
i és que m'imagino
un jugador de futbol
per exemple
allà al mig d'un camp
tu
i que veus tota aquella gent
jo marxaria corrents
només sortia al cambra
dius
home és que
hi ha milers milers
de persones
que m'estan observant
no, però això és com a tot
això és com a tot
això és
tu treballes
per a fer
un partit
un partit
bueno
i el més important
és que tens confiança
en que
en que tu estàs
capacitat per a fer això
si tu te sientes
capacitat per a fer això
i això es coge
a lo largo
de los anys
des de petit
tenint una bona base
estant acostumbrat
a treballar
amb més companys
sabent que
aquest deporte
en concreto
el futbol
és
com a molts
com el vòlegol
també en baloncesto
son equipos
son deportes de grupo
todo eso
la experiencia
te hace que
cuando tengas que competir
ante público
sea una cosa normal
y corriente
pero esto es
fruto de
mucho trabajo
ahora los críos
probablemente
cuando vayan a jugar
y vayan los padres
a verlos
sentirán lo mismo
que puedo sentir yo
con 10.000 personas
en el campo
¿por qué?
porque quieren agradar
porque todavía
no tienen la confianza
que irán cogiendo
durante los años
para poder
agradar
y lo importante
es que los padres
apoyen al crío
que el crío
se vea
que disfruta
que no tiene
ningún tipo de presión
que lo importante
como se dice
muchas veces
es participar
ahora mismo
no es importante
ganar o perder
es que el crío
es que el crío
coja conciencia
de que eso es un deporte
y que le gusta
y lo demás
viene luego
con la experiencia
ni más ni menos
Gaudir-ne de l'esport
en definitiva
si después de gran
doncs t'hi dediques
millor que millor
però si no
continues gaudint
d'una pràctica
que s'apren des de petit
i paralelament
s'aprenen aquests valors
que vosaltres
avui expressàveu
no?
Efectivament
jo crec que l'esport
està per això
no només per
competir al nivell
has de
tenir consciència
d'això
que l'esport
és salut
és convivència amb companys
és
si vols dedicar-te
professionalment
doncs és això
serietat
dedicació
molt d'esforç
molt disgustos
i clar
això és l'esport
i per això
cada dia us aquí fem esport
Rosa vols afegir alguna cosa més
ja per acabar?
Vull dir que fer esport
en definitiva
és gaudir
i que quan arribes
a un esport d'elit
es converteixi
en una responsabilitat
que llavors
sí com ha dit
l'Obias Maria
que intervull evidentment
si guanyes
tens una responsabilitat
és a dir endavant
llavors doncs
el guanyar
té un sentit diferent
a quan estàs fent un esport escolar
i això és important
que els pares
ho tinguem en compte
i que en principi
el que hem de tindre en compte
és que fer esport
és disfrutar
aquest seria l'objectiu
i com no volem
contribuir
a la pressió
que teniu
no us preguntaré
què passarà
en els propers partits
de la lliga
no preguntem
per això
ja estan els companys d'esports
no pressió no hay ninguna
no hay ninguna
yo creo que
más no podemos pedir
mira
los grupos
en este caso
el nuestro
trabajamos en lo que nos gusta
disfrutamos con lo nuestro
aunque como bien sabéis
también tenemos muchos disgustos
nos vienen a ver
10.000 personas
al campo
cosa que agradecemos mucho
y que nos sentimos muy respaldados
lo tenemos todo a favor
para sacar esto adelante
en este caso
entonces
el equipo
pressión no tiene ninguna
sabe
la responsabilidad
que tiene
y estoy seguro
que la asume
y que va a sacar adelante
moltíssima sort
a tots dos
moltíssimes gràcies
per dedicar-nos
una part
del vostre temps
Lluís Ramis
en jugador
del Nàstic
Àlex Aguiló
jugador del Club Bòleg
Sant Pere i Sant Pau
i Rosa Maria Vallonrat
directora gerent
del Patronat Municipal
d'Esports
gràcies
molt bon dia
gràcies
bon dia
bon dia