Com cada dimarts aquí al Mati de Tarragona Ràdio,
obrim aquest temps dedicat a conèixer diferents aspectes relacionats amb el món judicial.
És un espai impulsat pel grup d'advocats joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Una setmana més ens acompanya el president del grup d'advocats joves, l'advocat Víctor Roca.
Bon dia, Víctor.
I avui també ens acompanya Javier Terrés, que és el secretari, advocat també, naturalment.
Javier, hola.
Hola, bon dia.
Avui parlem d'una qüestió probablement desconeguda i sempre hem d'anar a parar el mateix,
a la referència cinematogràfica o literària que tantes vegades hem trobat aquell concepte d'incapacitat o incapacitació.
No, coneixem d'oïdes aquest concepte i és una figura legal molt complerta i molt explícita, no?
Sí, efectivament. I a més amb una transcendència social molt important, no?
A veure, avui parlarem, crec, del procediment d'incapacitació judicial, el que es fa als jutjats.
Però el que passa és que, diguéssim, en un parlar de carrer, es parla moltes vegades que la gent té una incapacitació,
ha aconseguit una incapacitació.
O t'incapacitaré, com una amenaça.
Exactament.
A veure, aquí hem de diferenciar, hem de diferenciar, perquè hi ha les incapacitacions que es demanen davant d'una administració,
davant d'alguna entitat, per raó que tens un tipus de manesmelia per realitzar un treball en concret.
Llavors, el que et donen són uns diners, una pensió.
I després hi ha les incapacitacions judicials, que són les que es produeixen en el jutjat,
són molt més rigoroses i produeixen unes qüestions finals molt més transcendents,
com és que et priven de la teva capacitat plena de drets,
que és una altra cosa que ja especificarem amb més detall.
Per on comencem?
Doncs, si voleu, comencem explicant el que és la capacitat, una mica, ja que parlarem d'incapacitants.
Sí, bueno, jo prèviament, perdoneu, volia fer un matí sobre el que deia el Javi.
Sí, que és el següent. Ja que estem aquí fent una miqueta de qüestions,
o tractant qüestions jurídiques una miqueta de carrer, a un nivell de carrer,
com deia el Javi, la incapacitat, terme incapacitat estrictament o literalment,
ho dic per si algú alguna vegada considera o sent la paraula incapacitat,
es té que dirigir amb algun professional,
el terme incapacitat es té que associar a la segona part de la frase,
que és incapacitat laboral.
Això vol dir que té que buscar-se un advocat laboralista.
té que tractar temes laborals,
advocat laboralista o expert en qüestions laborals,
que, com deia el Javi, són incapacitats a nivell de problemes de malalties
o accidents de treball, o que un es senti malament i digui
doncs mira, no puc desemploar aquesta feina o aquesta tasca.
Això seria un aspecte, una connotació.
Incapacitació, parlant en termes puristes o estrictes,
tindria que ficar-se dintre de l'àmbit civil,
recórrer amb un advocat civilista o expert en dret civil en matèria
de qüestions relacionades amb l'estat,
a cap i al fi l'estat civil o la situació civil d'una persona.
Perquè, com ara comentarà el Javi, que és expert especialista en la matèria,
es té d'associar a dos conceptes,
la capacitat en si per una possible minusvalia
o capacitat física o psíquica,
i la qüestió de majories i minories d'edat,
bàsicament amb aquests dos conceptes.
Diferenciar aquests dos aspectes
per si algú algun dia té algun problema
i ja directament sàpiga una miqueta on ha de dirigir-se,
on ha d'anar, perquè per començar o iniciar
menys que l'estalvarem la feina que ha de començar a preguntar i veure.
Deia el Víctor, el Javi és un expert
i és que ens hem descuidat de dir
que el Javi, entre altres coses,
també és advocat de la Fundació Catalana de Malalts Mentals.
Fundació de Malalts Mentals de Catalunya.
De Catalunya.
Si fa o no fa, ve a ser el mateix.
Aquest és el nom formal d'aquesta fundació
i això imagino que també t'ha dotat d'una experiència notable en aquest camp.
Una persona capaç, què és?
Una persona capaç des del punt de vista jurídic.
Sí, a veure, tota persona, pel fet de néixer,
inherentment té una sèrie de drets
i també contra una sèrie d'obligacions.
El Víctor, la Yolanda i jo,
pel fet de néixer tenim inherentment
aquests drets que poden ser des dels més fonamentals,
que reconeixen constitucions, el que sigui,
fins als més habituals de cada dia.
Però què passa?
També per poder una mica gestionar,
utilitzar aquests drets en plenitud,
hem de ser capaços de fer-ho,
hem d'estar en una plenitud de condicions.
Moltes vegades, normalment,
i desgràciadament per malalties de caràcter mental o de caràcter psíquic,
no podem governar-los, no podem administrar-los
i ni podem fer amb ells cap cosa
perquè és que ni els entenem,
ni sabem com funciona,
inclús utilitzar-los nosaltres mateixos
amb aquesta mena d'enfermata que tenim
podria ser contraproducció.
I els altres s'han de decidir per nosaltres.
Exactament.
Llavors, clar, això és una situació molt seriosa.
És una situació molt seriosa.
Vivim en un estat modern
on una de les característiques més fonamentals
és l'aspecte social,
l'aspecte de prevenció.
Llavors, és per el que realment
hi ha un interès en que aquesta situació
d'aquesta gent afectada
en tot moment quedi en alguna manera protegida.
És com una mena de protecció
davant d'unes situacions que podien quedar-se ells
doncs totalment enlaire en molts aspectes.
En principi, per tant,
està per protegir aquestes persones.
En principi està per protegir
aquestes persones incapacitades.
Aquestes persones potencialment incapacitades.
Però també, per altra banda,
si voleu, ho mirem des de l'altre vessant.
I és que una persona
que realment està malalta
i que no sap què fer, per exemple,
amb els seus diners,
o n'entén,
i per exemple és un oficial d'un banc
que dona crèdit a qualsevol persona
que hi passa o tira els diners,
doncs clar, pot ser un perill
per la resta de la societat,
per els clients,
i per un munt de relacions
laborals, econòmiques, culturals
que existeixen dia a dia en la societat.
Per tant, també és un perill per la societat.
No és una prevenció,
però com tota prevenció
el que assegura és un dia a dia,
una habitualitat
perquè, diguéssim,
els béns normal i corrents de cada dia,
les situacions de cada dia,
doncs es compleixin.
És per això
que es produeix
un procediment judicial.
Que depèn com i...
com totes les lleis
i com totes les coses en aquesta vida,
mal utilitzats o utilitzes
d'una manera perversa,
també podria perjudicar
precisament aquesta persona
i no pas beneficiar-la.
Això serien casos puntuals, ja.
Sí, són casos puntuals
i precisament
si actualment
les incapacitacions
es porten a terme
mitjançant un procediment judicial,
és perquè és una cosa
molt seriosa,
molt, molt, molt,
de les més principals
de tota persona humana
i, en teoria,
és el procediment judicial
on més garanties
es poden donar
perquè aquest procediment
doncs sigui analitzat,
sigui parlat
i en tot moment
doncs resolt.
Qui planteja
o qui promou
o qui comença?
De qui és la iniciativa
de promoure
un procediment
d'incapacitació
o declaració
de prodigalitat?
M'han posat aquí
una paraula tècnica,
m'encanta.
Sí, bueno,
després ja no se li canem
perquè és d'aquelles paraules
que queda bé, no?
Bé, a veure,
al cap i a la fi
aquesta situació
s'assimila una miqueta
a qualsevol
possibilitat
d'instar
a qualsevol procediment judicial
que, com molt bé
comentava en Javi,
en principi,
normalment,
excepte disposicions
expreses per part,
per exemple,
doncs d'uns pares
respecte a un futur tutor
que es pot fer
a nivell notarial,
etcètera, etcètera,
però qualsevol
ho deixaríem
o ho faríem general
amb qualsevol persona
amb interès,
amb cert interès,
però,
cuidado,
poden ser persones
directa o indirectament
vinculades
amb aquell futur
pròdigo,
com hem dit,
després ja,
en tot cas,
ja ho aclarirem,
o incapaç,
o incapacitat,
i existeix
una altra figura
que és la figura
del Ministeri Fiscal,
per activa
o per passiva,
què significa?
Que el Ministeri Fiscal,
que en molts procediments
la gent associa
acusador...
El dolent de la pel·lícula.
El dolent de la pel·lícula,
com surt a la televisió
no ho és pas,
el dolent de la pel·lícula,
i en aquests casos,
a més,
en principi,
hauria de ser el bo
de la pel·lícula,
no el dolent de la pel·lícula.
En definitiva,
està defensant
els interessos
de la societat.
Estàvem parlant,
exacte,
en termes molt pel·liculeros,
perquè això és com
els indis i els americans.
Són els referents que tenim.
Els indis sempre són
els dolents de la pel·lícula,
quan realment,
molt possiblement
no ho siguin.
Doncs, en aquest cas,
la figura del Ministeri Fiscal,
que potser
la comento
una miqueta més,
d'una manera més detallada,
perquè és òbvi
que els pares
poden instar
una declaració futura,
per exemple,
d'incapacitació,
a nivell d'assistent social,
posar-ho a coneixement
del jutjat,
però dic el Ministeri Fiscal
per activa o per passiva,
perquè poden posar-se
defensant
o defensant
que aquell,
per exemple,
aquella persona
és incapaç,
o defensant
la postura contrària,
que no hi ha suficient motiu
per incapacitar-la.
Una miqueta
arrel del que dèiem
de la protecció
com a òrgan protector
complementari,
el jutge,
protector d'aquest procediment
i protector d'aquests drets,
perquè,
com abans comentaves,
iolanda,
realment
és una qüestió
aquesta de la incapacitació
absolutament impregnada
de connotacions
de tipus moral,
ètic.
Hi ha situacions òbvies
que aquesta persona
és absolutament incapaç
de fer res
perquè està en un estat
molt greu
o perquè realment
té una futura,
una possible incapacitació
claríssima,
però, clar,
hi ha molts termes
intermitjos.
Malalties
d'aquestes
que se'n diuen
cícliques,
en moments
de lucides,
que en un moment
de desveriu
poden fer una disposició,
com deia el Javi abans,
brutal dels seus béns.
I moltes vegades
es planteja
realment
un conflicte,
un dilema
ètic-moral
greu.
Clar,
ve una persona
al despatx,
escolti,
què faig?
Incapacito
el meu cosí,
el meu nebot?
Sí,
una persona que probablement
un patrimoni familiar
que estigui al seu nom,
doncs,
producte d'aquesta malaltia,
faci barbaritats,
o al contrari,
jo insisteixo mirant-ho
també des de l'altra banda.
És una hipòtesi.
De dir,
aprofitem d'incapacitar-lo
per nosaltres
prendre les decisions
respecte a aquest patrimoni,
per això estan els tribunals
de justícia.
Aquest cas es dona
molt sovint,
per exemple,
dintre del que és
el sinus familiar,
una persona que normalment
és el titular
de tot dret,
no només patrimonial,
sinó qualsevol altre,
i que realment
hi ha un perill,
hi ha un perill
que tot allò
es perdi.
És el que es posa
de manifest.
A veure,
jo una mica
doncs completar
el que deia el Víctor,
dir que
efectivament
doncs aquestes persones
que poden
iniciar qualsevol
procediment
són tots els que pensem
del nucli familiar,
fins i tot els germans,
i normalment
el Ministeri Fiscal,
com molt bé ha de dir
el Víctor,
sempre tendrà el seu paper,
però a veure,
el Ministeri Fiscal
apareix sempre
com iniciador
de tot això
quan els familiars
no tenen interès
o no apareixen
o no existeixen.
Llavors, clar,
hi hauria alguna persona
que defensi aquest.
Llavors serà
instador.
El Ministeri Fiscal
és una mica
un lloc
una mica així
com de puzle,
no?
El Ministeri Fiscal
passarà a l'altra banda
quan hi hagi familiars,
llavors farà la contra.
Però en aquest cas
assumeix aquest paper.
Exactament,
o sigui,
és una mica
que sempre
aquest incapaç
per les possibles situacions
que poden haver-hi
de picaresca
i tal,
doncs,
tingui una veu
al seu favor.
I ja,
no sé si entraríem
massa en termes jurídics,
Víctor,
però estaria
allò del defensor judicial
que potser és una qüestió
massa jurídica.
Defensor judicial
llenar per al malalt
en situacions concretes
d'aquest procediment judicial.
Un procediment
que en quins termes
es desenvolupa?
A veure,
això normalment...
És d'aquells complicadíssims,
llarguíssims,
no, no.
L'únic...
Paritatges...
Paritatges sí.
Paritatges sí.
Paritatges és molt fonamental.
Té molta importància
la prova pericial.
Bé,
ara tornem a expressar-se
en termes jurídics.
Dintre de cada procediment
hi ha una sèrie de proves
que potser tinguin
més o menys transcendència.
Òbviament,
per exemple,
en un accident de circulació
pot tenir molta transcendència
documental,
un atestat,
per exemple,
i la prova testifical,
hi vist o no hi vist.
També la pericial
l'efecte és de valorar,
per exemple,
danx i lesions.
Doncs,
en aquests casos
d'incapacitat o incapacitació,
lògicament,
un pèrit expert
en la matèria
per valorar
precisament
la capacitat o incapacitat.
I, home,
també podria haver testifical
amb tant en quant
gent que vegi
si aquesta persona
va duent
una conducta
X o Y.
És a dir,
si aquesta persona
va desenvolupant
desenvolupant-se
amb termes
que puguin dur
a la incapacitació,
realment,
aquella persona,
doncs, bueno,
ha actuat d'una manera,
home,
tindrem que utilitzar
aquesta paraula
que no m'agrada
utilitzar en aquests casos,
que és la normalitat.
El tema normalitat
no m'agrada perquè...
entenem com a norma.
Exacte,
entenem-ho com a norma
perquè realment normal
ho som tots,
exacte,
que surt del comú,
no?
Efectivament,
és fonamental
també qualsevol
altre tipus de document
que facin un seguiment
d'aquesta persona
des del moment
que coneixem
que va estar malalta.
És molt important
també,
i la llei
ho diu molt clarament,
el que el jutge
rebi els familiars
o les persones
més properes,
no per falta que siguin familiars,
sinó amics,
coneguts,
per conèixer,
doncs,
antecedents
i a partir d'aquí
i sempre,
sempre vinculant-se
a el que s'ha actuat
dintre del procediment,
el jutge dictarà sentència
perquè és molt important.
Una persona
només pot ser incapacitada
per un jutge.
Ningú més,
ningú més
pot incapacitar
qualsevol ésser humà,
en aquest cas
en el nostre país,
però bueno,
en la resta del món també.
Hi ha una sentència
en ferm.
En ferm,
en ferm.
És una cosa
molt, molt important
és treure't uns drets,
una capacitat
d'obrar cada dia
i això és
quasi,
com diu l'article,
em sembla,
la 45 de la Constitució Espanyola
del més fonamental
que hi ha
en la vida
d'una persona.
Aquestes sentències,
per terme general,
no parlarem
en termes estadístics,
que és impossible,
normalment,
cap on es decanta?
A veure,
hi ha situacions
galopants,
o sigui,
que no pots dir
una altra cosa
i fins i tot
estàs fent un favor.
El que passa
és que també
les sentències
poden definir
una mica
la incapacitació,
o sigui,
la incapacitació
no pot ser total.
Igual pots fer
una sèrie d'actes
i uns altres no,
en concret.
Això el jutge,
prèviament,
després d'haver sentit
a tothom,
els metges,
metges pèrits,
doncs,
traurà una resolució
on ho especifiqui.
Especificarà en concret
què coses pot fer
i què coses no pot fer.
Clar,
inevitablement,
aquesta persona
incapacitada,
com podrà fer
la seva vida
cada dia?
Sobretot si no està internat
o si viu,
doncs,
en una casa.
Clar,
necessitarà algú
que respongui per ell.
I que respongui
dels seus béns,
i que respongui dels seus béns.
Llavors,
és quan entrem
en el nomenament
d'un tutor,
el famós tutor
que també sentim por ahí.
Tinc un tutor,
no sé què.
Doncs,
això també
tindrà que ser
acordat pel jutge.
Hi haurà
una sèrie
de candidats
que, bé,
ells,
doncs,
per el seu propi interès
ho demanaran,
o bé si no...
Si es presenten ells,
no es presenta ningú.
O bé si no tenen
cap mena de candidat,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs,
tindrà que buscar-se.
A on?
Es busquen en diferents llocs.
Hi ha institucions,
tant públiques com privades.
La fundació,
per exemple,
que jo represento
és una d'elles,
no?
Però,
bueno,
també segueix un procediment
i sobretot
molt controlat
per al jutge,
no?
A part del tutor,
si voleu parlem després,
també està la figura
del curador,
que és un tutor,
però, diguéssim,
en situacions
i en incapacitacions
una mica més febles,
eh?
Però és més o menys
el mateix.
És molt important
perquè aquest tutor,
en tot moment,
tindrà que rendir comptes
davant del jutge,
de tota la situació
patrimonial,
econòmica,
d'obligacions,
drets que té
aquest incapac.
D'una manera periòdica
o a instàncies...
Normalment es sol fer
anualment,
anualment,
però si realment
un jutge considera
que això ha de ser
cada X mesos,
doncs ho farà.
I tindrà que presentar
comptes,
etcètera,
etcètera.
Qualsevol persona
o institucions,
com ara esmentaves,
poden ser,
poden assumir aquest paper.
Sí.
Hi ha excepcions?
Hi ha excepcions,
doncs,
per exemple,
que realment,
doncs,
aquesta persona
que vol ser tutor,
doncs,
per exemple,
hagi sigut
condemnada
i estigui vigent
la seva condemna,
doncs,
per algun assumpte judicial.
o realment
tingui un interès manifest,
doncs,
perquè sigui contrari,
doncs,
en algun tipus de negoci,
deute,
un altre procediment judicial.
O sigui,
s'ha d'una mica perfilar,
no?,
qui és aquesta persona.
O sigui,
un enemic manifest de la família
de tota la vida,
no?
Aquestes persones,
doncs,
no se li deixarà fer.
Ara bé,
en tot moment,
el que sí que està clar
és que
es poden
proposar tutors,
el jutge,
quan no troba ningú,
estic parlant d'aquest pressupost,
poden proposar tutors,
però aquests tutors,
no únicament i exclusivament
per haver-los assenyalat
al jutjat,
han de ser
ja d'ofici,
diguéssim,
tutors.
Ho han d'acceptar.
És molt important, eh?
A tu ningú et pot obligar
a ser tutor.
És important saber-ho.
Sí.
Ho dic perquè
moltes vegades
ens trobem,
ens trobem,
no hi ha els clients,
diguéssim,
fundacions,
etcètera,
que ja coneixen
com funciona
tot aquest sistema,
sinó particulars
que em diuen
és que m'han fet tutor
d'un familiar
que no veig
en 45 anys,
jo no vull ser-ho,
no tinc capacitat
ni econòmica
ni existencial
per atendre'l
i jo això,
doncs,
no m'han dit res.
Nosaltres li diem
no es preocupi
que en tot moment
el jutjat,
primer,
li ha de posar
en antecedents,
li ha d'explicar,
li ha,
si és necessari,
doncs,
donar vista
de tot el que s'ha produït
en aquest judici.
Una vegada vostè,
doncs,
té coneixement
de tot això,
acceptarà o no acceptarà.
Clar,
perquè aquesta persona
no només es fa càrrec,
diguem-ne,
de temes crematístics,
materials,
sinó que ha d'assumir
la responsabilitat
sobre la vida quotidiana
d'aquella persona,
també.
Sí.
A veure...
Normalment són persones
que estan internades.
La majoria.
Normalment.
La majoria.
i així has de tenir
una certa atenció.
I té que vetllar,
lògicament,
per exemple,
podríem parlar en termes
de vetllar
per la seva educació,
per la formació integral,
per la seva reinserció social,
bueno,
tota aquesta sèrie de termes
que,
lògicament,
bueno,
més enllà del tema
purament material,
materialista,
gramatístic,
econòmic,
doncs, bueno,
són importants,
no?,
que és el fet
de vetllar
per aquella persona.
Jo volia comentar
com a breu anècdota,
per exemple,
que a vegades
el tutor es pot determinar
que estigui remunerat.
Es pot arribar a determinar.
És així, no, Javi, això?
Sí, sí, no,
efectivament.
Efectivament.
I després,
una qüestió també
relativament important,
per si algú es veu involucrat
en alguna d'aquestes situacions,
és que el tutor,
a part de fer rendició
de comptes periòdic,
hauria de fer,
o s'acostuma a fer,
una rendició de comptes final
quan s'acaba aquesta situació
de tutela, no?
Llavors, allí,
bueno,
realment el tutor
té d'haver sigut
una persona diligent,
en teoria,
i no aprofitar-se
de la situació,
és a dir,
hauria de ser una persona
inicialment,
bueno,
de certa confiança,
o de certa...
Perquè, clar,
al final,
es pot haver jugat
amb el patrimoni
d'aquesta persona,
directa o indirectament,
hi haurà gent més...
diferents tarannàs.
I al final,
fer una rendició
definitiva de comptes,
és a dir,
quan ha quedat el meu favor,
quan ha quedat el teu favor,
com s'ha distribuït,
o com s'ha anat
administrant
tot aquell patrimoni,
i bàsicament,
a nivell econòmic,
no?
A nivell...
Els temes que he dit
abans,
d'educació i tal,
home,
també s'ha de fer
una rendició
de comptes definitiva,
però això crec
que és una idea
important.
I introduir una idea
o matitzar
una qüestió
que abans comentaves,
Iolanda,
que era el fet
de l'estadística.
Jo torno a dir
el que dic
quasi cada programa,
incorre
en termes
d'estadístiques,
no m'agrada,
crec que es ha d'anar
més a la casuística
i més en casos
com aquests d'incapacitació,
que cada cas és un món
i com abans comentàvem
en en Javi,
hi ha matitzos
i es té a veure realment
si aquella persona...
Vull dir,
jo fer estadístiques
de com s'acostuma...
Clar,
és que és tan general
parlar amb aquests termes.
L'altre cas
que també existeix
normalment,
doncs és,
diguéssim una mica
el cas
que és polèmic,
que també si voleu
us ho explico,
donada la meva
experiència forense
que es diu.
També
pot passar el següent,
és normal
que una persona
totalment deixada
d'atenció
de la seva família
sigui internada
en els diferents centres
que existeixen.
Aquí,
concretament a la província
de Tarragona,
hi ha un dels més importants
en tota Catalunya,
que és l'Institut Pere Mata,
amb els diferents centres
i sanitaris.
I llavors,
doncs,
el que pot succeir
és que aquesta senyora,
aquest senyor,
aquest personatge,
doncs,
que estigui incapacitat,
doncs,
per una sèrie de gestions,
rebin unes pensions
molt importants,
donada a les seves...
Aquestes altres pensions
que parlàvem en un principi.
Llavors,
de cop i volta,
doncs, clar,
comencen a tindre
un patrimoni econòmic
important.
I comencen a sortir
els parents.
Llavors,
és quan comencen a aparèixer
els parents
per tot arreu,
inclús alguns
que venen
amb arbres genealògics
que se'n remunten
a l'Amèrica,
si és necessari.
Això hem d'anar
molt en compte.
Els fiscals,
tinc referències
que amb això,
doncs,
en els últims anys
van amb molta cura
i, per suposat,
els jutges també.
Ni molt menys
estem aquí
volent,
doncs,
apartar
l'incapaç
de la seva família.
Però,
precisament,
dintre d'aquest
primer prisma
que és la protecció,
també entraria
a una protecció
del
incapaç
davant d'aquella família
que pot ser negativa
pels seus interessos.
Imagineu-vos
fins a quin punt
el grau
de protecció
d'un incapaç
està considerada.
A veure,
no vull dir
que sigui
el més normal,
però que
aquesta polèmica
es dona.
Aquestes coses passen.
No té res a veure,
no parlo
d'incapacitat,
però jo no sé
ja que esmentà
amb la figura
del tutor,
aquesta manera
d'administrar
uns béns materials.
Els menors,
perquè pot haver
un menor
que hagi rebot
una herència
d'un parent,
clar,
és un menor
d'edat,
probablement
no té
els drets
en aquell moment
de poder
administrar
tota una sèrie
de patrimoni.
En el cas
dels menors
funciona més o menys
igual.
Sí,
efectivament,
els menors
també,
com precisament
ells no tenen
aquesta capacitat
de gestionar,
perquè encara són
menors d'edat,
la menoria d'edat
és un tipus
d'incapacitat.
Doncs,
clar,
tots aquests
individus
menors d'edat,
doncs,
clar,
els seus drets,
les seves propietats,
les seves obligacions
segueixen en peu,
per dir-ho d'alguna manera.
Se li nomena
també un tutor,
se li nomena
també un tutor
que també tindrà
molt semblant
a les altres
incapacitacions
que rendir
i una mica
explicar
davant de qui sigui,
davant de...
no,
de qui sigui,
no,
perdó,
davant de l'autoritat
judicial,
doncs,
tota una sèrie
de balanços
i, bé,
i d'explicacions
sobre l'estat
en tot moment
patrimonial
d'aquest menor.
Això fins a la majoria
d'edat?
Sí,
sí,
el que passa és que
també es pot donar
un altre supòsit
amb els menors
i és que els menors
neixin també
incapaços,
és a dir,
per una malaltia...
Es produiria una doble...
Exactament,
llavors el que es fa
és un procediment
d'incapacitat cautelar
per quan siguin
major d'edats.
Ara bé,
estem parlant
d'uns procediments
d'incapacitació
i d'una incapacitat
que sembla
que sigui total
per tota la vida.
Vull dir
que si aquesta persona
sana,
si aquesta persona
en tot moment
considerem
que se torna
una altra vegada
i utilitzant
aquest precepte
que tampoc m'agrada
a la normalitat,
doncs,
en tot moment
això es posarà
en coneixement
del jutjat,
en concret,
competent
i també,
llavors,
se li retornarà
tots els seus drets.
Llavors,
totes aquestes persones
al voltant
de l'incapaç
acaben amb la seva tasca
i amb la seva feina
i en tot moment
podria una altra vegada
des del primer dia
administrar
i utilitzar
els seus béns i drets
i obligacions
com vulguin.
I a instàncies
de qui es pot fer
aquesta rehabilitació,
podríem dir.
Doncs,
el mateix tutor
és una de les persones
que pot fer aquest informe
i després altres persones
que estiguin vinculades
i que coneixin
de l'incapaç
i fins i tot
si ha cobrat
l'ús de raó
i la normalitat
i perdó
aquest incapaç,
doncs el mateix incapaç.
A veure,
inclús és més,
si voleu
ens anem al principi.
Una persona
que està malalta
però encara té
una mica d'ús de raó
però sap
que per raó
de la seva malaltia
i per als metges propis seus
doncs al cap de
6 mesos
de generativa
doncs acabarà sent
una persona
desgraciadament
que no podrà governar-se
per si mateix.
Aquesta persona
encara en el seu ús de raó
pot fer
una mena
com d'escrit
no és un testament
però bueno
és una cosa
de disposició
de dir
com segurament
seré incapacitada
vull
primer
ser incapacitada
que és molt important
o incapacitat
i que aquesta persona
en concret
sigui el meu tutor
això també es podria fer
doncs és una opció
interessant
el procés a la inversa
per capacitar
a un individu
és complicat
o bé a ser
és més o menys
el mateix
és el mateix
però a la inversa
i reuneix
més o menys
els mateixos requisits
de prova
la prova
és molt fonamental
i sobretot
de garantia
el jutge
ha d'estar
vinculat
en tot moment
al que
en tot moment
s'ha fet
en aquell procediment
perquè
a veure
no tothom
com deia el Víctor
no tothom
pot ser
incapacitat
és una cosa
molt seriosa
i un dia
i un dia
una persona
per no
re
és el que em
preguntaven
a mi sempre
és que aquesta persona
no té el confesió
intel·lectual
de tal
però aquesta persona
pot cada dia
anar al banc
i saber quants diners
té
i saber si ha gastat
molt
o no
encara té
per comprar-se
una moto
escolta
no tothom
està afectat
d'aquestes coses
estem parlant
de qüestions
molt més serioses
és molt important
quan prenem
la decisió
d'iniciar
un procés
d'incapacitació
a una persona
perquè l'estem privant
absolutament
de qualsevol
poder de decisió
per tant
és un tema
que caldria
no prendre'ns-ho
tan alegrament
efectivament
i finalment
apel·lar
en casos
per exemple
en què
uns crius
perden els pares
en un accident
de circulació
per posar un exemple
per desgràcia
que succeeix
de tant en tant
apel·lar
o fer una crida
amb els parents
per exemple
que realment
vagin a protegir
amb aquell menor
òbviament
no s'aprofitin
de la situació
i que realment
si és necessari
posin en coneixement
tant parents
fins i tot
podria ser
alguna persona
algun veí
algun conegut
perquè per desgràcia
es dona
segons quins àmbits
posin en coneixement
de les autoritats
del jutjat
ministeri fiscal
assistents socials
aquesta situació
d'aquest menor
que pot quedar
desprotegit
i que realment
és un cas
d'incapacitat
ja hem dit
que era
el primer d'ells
la incapacitació
per problemes
psíquics
físics
somàtics
i la segona
per problemes
propis
de l'edat
i sobretot
insto a la gent
que ho faci
de manera curada
perquè moltes vegades
la gent va a la pela
i entraríem també
en un altre tema
probablement
en deixar-nos
de perjudicis
i fer tots
una mica
de testament
sobretot
quan hi ha
fills menors
que pot trobar-se
algú
en aquestes circumstàncies
la prevenció
en aquest món
que nosaltres
cada dia ens veiem
és fonamental
per arreglar
un munt de coses
que bueno
que si les haguéssim fet
en temps
no tindríem per què
veure'ns en aquell moment
i en aquella situació
però
en tot moment
jo també
ara fent una mica
de corporativisme
ho sento
jo recomanaria
sobretot
posar-se en mans
d'un company
advocat
l'advocacia preventiva
en aquest cas
seria
jo en una situació
d'una família
hi ha moltes famílies
que desgraciadament
pateixen
aquesta situació
els recomanaria
posar-se en mans
d'un company
d'un professional
que els dirigiria
no només davant
del que és ja
l'àmbit
estrictament judicial
sinó de totes les qüestions
de quines és l'estat
quines vies
es poden fer
perquè tinc constància
que bueno
es fa bé
es fa bé
i es fa
sobretot
amb molt de respecte
situacions
com la que abans
hem explicat
també existeixen
i sobretot
quan hi ha diners
com qualsevol altre assumpte
doncs encara més
però
jo el que recomanaria
sobretot
abans de tot
és
posar-se en contacte
amb un professional
també els gabinets
assistencials
dels diferents departaments
que existeixen
ja sigui locals
autonòmics
etcètera
però
sobretot
això
posar-se en mans
d'uns advocats
no és corporativisme
és que no tinguin cap altre remei
perquè alguna vegada
hem parlat
que si no entenem
el que escriu
totes les persones
que estan dins
de l'administració
de justícia
us necessitem
com a mínim
de traductors
que no és poca cosa
i recorre
el que deia ara
en Javi
l'advocacia preventiva
que en aquest cas
no seria
ni més ni menys
que segons quins casos
home tothom
té que estar pensant
sí que li ha de passar
alguna cosa greu
però
per exemple
que la gent no tingui por
en fer testament
i entre altres coses
disposar a aquesta clàusula
en el cas
que tingui fills petits
a veure
hi ha gent que
diu tinc 25-30 anys
jo desitjo tothom
molts anys de vida
lògicament
però
es pensa que
escolta'm
això pot ser etern
i que es té que morir
als 90 anys
fem testament
i no ho dic
perquè vinguin al despatx
a fer-lo
perquè al cap i al fil
es té que anar al notari
però assessorem-nos
en aquest cas
l'advocacia preventiva
seria deixar estipulat
què passarà
si em succeeix alguna cosa
que molta gent
realment
ens fa por
i m'incloc
perquè lògicament
fa una miqueta
més que por respecte
però seria
en aquest cas
la estricta utilització
del terme
advocacia preventiva
doncs
perquè realment
ho hem utilitzat
cada programa
en diferents àmbits
ho seguirem utilitzant
i en aquest cas
advocacia preventiva
seria precisament
disposar
per exemple testamentàriament
a nivell de notari
el futur
de persones
que m'envoltin
siguin menors d'edat
o siguin
incapacitades
o futurament incapacitades
d'una manera hipotètica
si hem conscients
si hem realistes
i si hi ha una persona
que té dificultats
doncs fem-ho
doncs
sota aquest precepte
de l'advocacia preventiva
continuarem
el proper dimarts
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
en aquest espai
impulsat pel grup
d'advocats joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Víctor Roca
Javi Terrets
gràcies per acompanyar-nos
a vosaltres