Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui tindrem al voltant de dos quarts de deu del vespre, si tot va bé i la línia telefònica no ens falla,
intentarem tindre el subdirector del diari As, aquí a Catalunya, que és el senyor Tomàs Guàs.
És un personatge una mica polifacètic, ja que la gent que veu el programa del Rondo el pot conèixer una miqueta perquè ahir, per exemple, va sortir amb la bandera d'Espanyol, com si fos un llençol per ell.
i tothom diu que la representació potser no és la millor, la que fa ell de l'Espanyol, però és una persona que ens identifica una miqueta i això també ens agrada.
Això serà al voltant de dos quarts de deu del vespre i si ens dona temps, doncs obrirem línia telefònica aquí a Tarragona Ràdio, que recordem ràpidament el número de telèfon per la gent que vulgui trucar a partir de dos quarts de deu del vespre, que és el 977-24-47-67.
Aquest és el número de telèfon, el repeteixo, 977-24-47-67.
Sabem que hi ha molta gent que ens escolta que són floristes i si algú té alguna cosa que dir sobre el Flores o sobre el Juande o sobre el Moya, doncs que truqui i digui la seva, perquè clar, en trobo la gent pel carrer i em fan els comentaris que m'agradaria que es fessin aquí a la ràdio perquè no solament jo pugui contestar, sinó també la gent que m'envolta que també pugui dir la seva.
Anem a buscar ja, si s'assembla, aquesta crònica que es va viure aquest diumenge, un diumenge que amb el 3 o a la mitja part i o el 3 o el minut 16 de la primera part, m'assembla, Josep Maria, que si no van apagar la tele és perquè no era teva.
No, hi ha gent que va apagar la ràdio, jo no la vaig apagar, però hi ha gent que sé que ho va fer, però havíem, inclús en el 3 a 1, 3 gols que va fer el Màlaga per fallos de la defensa, doncs l'equip estava jugant bé, estava jugant força bé.
I jo no us diré que tenia l'esperança de guanyar, no, perquè us enganyaria, però el partit no el veia perdut, veia que podia passar de tot, des que ens en fessin dos més,
perquè cada vegada que aquella gent arribava a la porta ens feien un gol, a que nantos poguessin fer un segon gol i posar-se dintre el partit.
I doncs en la segona part, l'aposta ofensiva del senyor Ramon Moya, doncs va ser la clau, la sortia del de la penya i del tamudo.
Arriscada que es podien haver fet 7 i en cap hi vam fer 4 nosaltres, no?
És que no tenia cap més remei, vull dir, era igual perdre 3 a 1, que 5 a 1, que 6 a 1, això era igual.
Van haver unes paraules del senyor Paco Flores l'any passat que deia, diu, les estadístiques estan per a romper-les,
i no sé, Santi, però potser hauríem de buscar molt, molt, molt, però molt lluny a veure el penal més ràpid de la història,
amb el minut 1 i mig, potser, o dos, no? Penal, eh? No el gol, eh? El penal.
Sí, sí, sí.
És que no ho sé.
Bueno, és que jo el penal tampoc el vaig veure gaire.
No, no, a veure, que sigui o no sigui és una altra història, però que va ser potser el penal més ràpid de la història no m'estranyaria gens, eh?
Potser sí, potser, home, el més ràpid no ho sé, però un dels més ràpids sí.
I pocs partits s'han posat 2 a 0 els 5 minuts, també.
No hi ha solament el penal, és que els cap de 2 minuts, el segon.
El segon.
Bueno, el València no sé si no anava a parlament.
No, el València va tardar una mica més en fer el segon, però bueno.
I el cap de 5 o 6 més, el 2 a 1.
I el cap de 3 o 4 més, el 3 a 1.
El quart d'hora anàvem 3 a 1.
El quart d'hora, 3 a 1, sí.
Un partit que va ser totalment elèctric, però com deia, i suposo que l'Ignasi també, doncs, era fet igual que nosaltres.
Em vas trucar el diumenge, em vas dir que havies apagat la ràdio, però bueno, amb el 3 o un minut 16 de la primera part, suposo que això no pintava gaire bé, eh?
Emprenyat una altra vegada.
No, sí.
Jo venia de portar els meus fills a l'estadi olímpic, per cert, venia de l'1 del Club Super 3, que per cert vaig passar per la gesta i m'imaginava marcant un gol al minut 92, que ens jugàvem la Lliga l'última jornada contra l'equip o l'altra ciutat, i vaig fer gol.
Vaig fer gol.
Vas fer?
Vaig fer gol, sí.
I bé, vaig posar la ràdio, i clar, entre que busco l'emissora que entro els túnels que no sé què, doncs ja anàvem, no sé si, ja ens n'havíem fotut dos, ja vaig tancar.
Llavors surto del segon túnel i fem el 2 a 1.
I quan surto del tercer túnel ja ens havíem marcat el 3 a 1.
Ens van acabar els túnels, oi?
I llavors ja vaig apagar, perquè vaig dir que ja no entenc res.
Doncs ens van acabar els túnels o no?
Sí, s'acaben els túnels.
Ens acaben els túnels.
A vegades em faco por jo mateix perquè m'estic tornant cada vegada menys fred, no?
O sigui, degut que fa ja un parell o tres d'anys que no estic ficat a dins del futbol com a semiprofessional, quasi bé, m'estic tornant una mica fanàtic.
Passional.
Molt més passional que abans, no?
I clar, i tenco, i clar, llavors quan estic a casa tot i 3-3, dic, cony, i vaig escoltar els últims 20 minuts.
Clar, el crit que vaig fotre quan va marcar el màxim va ser un crit important, eh?
I bé, vull dir, crec que necessitàvem una cosa així, no?
Això què significa?
Doncs home, de moment, que són 6 punts en dos partits, que almenys ens han donat una alegria, i que això sempre és important, no?
Perquè el futbol és això, és visceralitat i sentiments i passar que et pugin l'adrenalina, no?
Això és molt important.
Sobre la posta ofensiva, evidentment, que jugar amb 4, amb tota la gent que vam tenir al camp al final, és important.
Perquè, hòstia, és que Milosevic, Tamudo, Posse, Maxi, Ivan de la Penya, Roger, clar, hòstia, això.
El que passa és que també hem de ser conscients que no sempre podem jugar aixins i el diumenge jugar a tots, i, home, igual sí, eh?
Però que, clar, com has dit tu, Antonio, ens podíem jugar que ens en fotessin sis en comptes de remuntar a nosaltres.
L'important és que ens en donem compte que tenim gent per fer més del que hem estat fent ara.
Tots ens en donem compte. Tots. Què vol dir, això?
Que hem de lluitar per... Jo no dic res de tot això, sinó que ens permetin, entre tots, il·lusionar-nos una mica, no?
Entre tots. I repeteixo que espero que, ojalà, puguem lligar, doncs, més resultats positius
i que una vegada ja no ens veiguem el pou de la classificació i ens veiguem el 10, diguem, buf, ja està.
Perquè el que pregunto és per què nosaltres no podem somiar o lluitar o aspirar a estar on està la real societat aquest any?
O el que ha fet a l'Aleves aquests quatre últims anys?
O ja no parlo del cel i tal, que són aquells que s'han gastat més calés, no?
Perquè ja hi ha més... Però que ens permetin il·lusionar-nos.
i ens en donem compte que nosaltres, amb dos gols macos i amb un resultat així,
la gent es torna a il·lusionar, la gent torna a fer ganes.
Això que dius tu, Ignasi, ho ha de transmetre a l'entrenador.
Aquesta mentalitat guanyadora, eh?
I el Ramon Moya no ho van dir que el primer dia que ho transmetaria.
No, no, i està claríssim que llavors ja parlem de l'anècdota que ens va explicar el nostre amic de Vilafranca.
El Josep Prós.
Que, doncs, en aquest partit ja l'explicarem després, no?
Anem a buscar també el que per ell va representar, el fet d'estar al minut 16, Lluís, amb 3 a 1 en contra.
En ese minuto no estaba yo en este planeta, estaba bajando el start-it.
Y con este que íbamos 3-2 y se pito penanti a favor del espacio.
O sea, te perdiste toda la primera parte.
Por suerte por lo que veo, sí.
Qué suerte, ¿no?
Porque si no, me hubiera quedado en el start-it.
Mare de Déu, qué suerte.
Sí, pero en otro sitio, no en la playa, precisamente.
Bé, doncs, abans he fet esmena també de...
Com presentava aquest personatge, el Tomàs Guás, que el tindrem més tard,
per la gent que el coneix allà al Rondo,
i si hi ha alguna cosa que...
Suposo que n'hi ha molts que el veuen, no, al Rondo,
hi ha un personatge també que arriba sempre tard allà al Rondo,
sempre, que és el Pérez de Rozas, del...
Del periòdico.
Del periòdico, no?
Del periòdico, sí.
Doncs aquí també passa el mateix amb un tal Manel Sant Romà.
Manel, bona nit, eh?
Hola, bona nit, perdoneu, eh?
Oh, perdoneu, perdoneu.
Ets el que vius més a prop de la misura i el que vius més tard, eh?
Manel, són coses que passen.
Gajis de l'oficio, eh?
El ascensor.
De totes maneres, António, em sembla que t'has passat una mica.
Per un dia i a tu an de dia.
No, no, no.
Manel, deus estar content també, com tots, no?
Home, clar, jo ara us anava sentint al principi el que anàveu dient per la ràdio del cotxe
i lògicament és per estar molt content, no?
I il·lusionat a la vegada.
Però, clar, amb el 3 a 1 aquí també t'havies pensat igual que tots, no?
Home, sí, jo, tu que contaves abans, aquest Josep Maria,
que coneixies més d'un que havia apagat la ràdio,
doncs un d'aquests era jo.
Un d'aquests era jo.
I a part...
Sí, digue, digue.
No, no, quan va acabar el partit jo sabia d'un segur que l'havia apagat
i expressament el vaig trucar, no?
Aquest un és el meu pare.
El meu pare, jo sabia que ell havia tancat la ràdio.
Jo el truco, dic, escolta, dic, que has sentit el partit?
I em diu, no.
Dic, que no saps què hem fet?
Diu, no.
Dic, però si hem guanyat.
Diu, hòstia, què dius?
Llavors li vaig haver d'explicar, però...
S'ha de tindre fe fins a l'últim moment.
Sí, sí, això està clar.
Sí, però no estem acostumats, eh?
És que és per això, Mateu.
O sigui, no perquè no tinguéssim fet el tot, no,
però, clar, en 10 minuts o 6 minuts,
te fotin un 2 a 0 i ja dius, escoltem, això pot ser...
És que és una mica difícil tenir fe, eh?
Amb tal com hem portat les coses últimament,
i és complicant, no?
Sí, sí, sí.
Perquè hem estat tan acostumats l'any passat
a guanyar un partit amb tota la Lliga fora,
a saber que...
Clar, i se't posa 3 a 1,
i la manera que estaves veient com funcionava,
que aquesta gent t'arriba en 3 vegades,
que...
I és normal que una mica perdis la fe, no?
És fins a cert punt, doncs, lògic,
perquè, repeteixi, un futbol és una mica passió, no?
No és parlar d'astrologia,
ni de fer una reunió de químics o de físics,
que parles de fórmules i que tot...
No, el futbol és així, no?
Ignasi, ja era hora que fos la passió.
No, no, ja era hora.
Ja era hora, està clar, està clar.
Bé, doncs jo vaig veure la primera part entre famílies,
estava a casa de mon germà, que està aquí,
i, bueno, doncs pintava molt malament,
vam marxar amb un sopar de família,
a la mitja part,
i bé, ens vam enterar junts amb el 3 a 4,
quan encara vam tindre el pal del de la penya
i el fallo del Milocevic, no?
I quan vam escalfar, doncs, els tres jugadors que hi havia,
encara ho preguntaré aquí,
si els canvis són acertats,
jo crec que sí,
però el que passa és que jo, el Milocevic, per mi,
a la primera part ja l'hauria estret, no?
Perquè no va tocar ni bola.
Aviam, el tema és el següent.
Vam guanyar?
Sí.
Els canvis estan de puta mare.
Ja, ja, ja, perfecte.
Això és el sino de l'entrenador.
Per això dic jo que no hi entenc, eh?
De puta mare, perdona.
Fantàstic, fantàstic.
Si haguéssim perdut empatat.
Això és una paraula d'un gran entrenador, eh?
Sí.
No, no, però això està clar.
Vam guanyar?
Sí, els canvis són clavats, tio.
Bueno, però el partit estava descontrolat totalment amb el 3 a 1, eh?
Amb el 3 a 1, sí, però jo no vaig perdre l'esperança perquè veia que el lloc, almenys al mig del camp, era totalment de l'Espanyol.
És a dir, ahir arribàvem, al Màlaga arribàvem perquè, bueno, perquè tot l'equip es tirava molt endavant i el contacte que el Màlaga fa mal.
Primer perquè ja ha fet una bona, molt bona pretemporada, ha estat jugant la Intertoto, tot això, volguésser o no, físicament estan bé els jugadors.
I a l'Espanyol, doncs, es va trobar això, que amb 3 a 1 el que tenia que fer és no regular-se, sinó tirar endavant, tirar endavant.
Al mig del camp era totalment de l'Espanyol.
La posició de la pilota, de l'Espanyol.
O sigui, tan aviat, jo, abans de marxar, ja li vaig dir amb la dona, dic, avui a l'Espanyol almenys empatarà.
Almenys aquesta primera part.
Després, és el que dic, no vaig perdre l'esperança perquè veia que faltava el tamudo, faltava el de la penya, faltava...
El pose.
El pose.
Són jugadors que, si el partit ja és de l'Espanyol, vulguis no, aquests dos jugadors fan mal, quan surten.
Per això jo, almenys la primera part, doncs, bueno, van quedar 3 a 1, però jo en cap moment vaig perdre l'esperança que l'Espanyol un empat el tenia que treure d'allà.
Santi, sis mesos portava sense marcar el Dario Silva, i amb l'Espanyol li fa dos bolets.
Com sempre.
Manites de la caridad.
Sol passar el Dario Silva, tots sabem que és un gran jugador, molt ràpid, molt incisiu, que té un bon dribbling,
i que, a més, hi posa tot el que hi ha de posar, normalment, i s'ha ajut a porta.
De totes maneres, bueno, jo crec que estic d'acord amb tot el que heu de dir aquí, que va ser un gran partit,
però jo crec que hi ha que podríem anar una mica a l'anàlisi de per què va ser un gran partit.
Jo el partit ja el vaig començar a veure guanyat, abans de començar-lo, quan, per la ràdio,
el Moia va fer, quan li van preguntar com veia el partit, diu, mira,
diu, nosaltres, diu, a partir d'ara, diu, jo sempre surto a guanyar a fora de casa.
Diu, segurament que algun dia ens en fotran 3 o ens en fotran 4,
diu, però nosaltres sortiríem a guanyar.
I al final de Lliga, quan fem el còmput, veurem que la balança és a favor.
I, efectivament, si nosaltres mirem una mica la trajectòria de l'entrenador,
l'entrenador va estar a l'Hospitalet, va estar a l'Espanyol B, d'estos últims anys,
i partits com aquest n'ha guanyat molt.
O sigui, partits que a la mitja part s'estàvem perdent,
que ha fet un canvi tàctic total, canviant un parell o tres dòmens,
i canviant totalment el sistema,
ha funcionat.
El que ha dit abans Ignasi, evidentment, algun dia potser ens en fotran 6 o tu,
ho vas dir, no sé, però...
Ella ha dit 7 i jo 6.
Sí, bé, és igual. I és possible.
Però, de totes maneres, el que està clar
és que fins ara estem acostumats,
aquests darrers anys,
i ho sento, Manel, però jo torno el mateix,
el Fogues tenia l'acostum de canviar lateral per lateral,
central per central,
i no hi havia mai cap canvi tàctic.
Per primera vegada, en molts anys,
he vist un canvi total d'esquema inicial al final del partit.
Al principi de partit, la defensa estàvem retreçada,
a la segona part sortim amb la defensa més avançada,
això vol dir que les línies estan més juntes davant,
vol dir també que hi ha molt més pressing,
i amb els cracs que tenim,
el Roger, el de la Penya, el Tamudo, el Pose, el Maxi,
i no sé si m'he deixat al cap,
algun, doncs llavors això ha de funcionar.
I ell va funcionar.
I una cosa important,
que dos dels gols dels vancedors dels fitxatges,
que en Guancy tenia esperances,
que un va ser el Miló-Sevic i l'altre el Maxi.
Vull dir, és important que aquesta gent nova que s'ha fitxat
comencin a adaptar-se bé i que es comenci a notar.
Sí, sí, sens dubte, vull dir,
això ha sigut un...
Jo penso que això farà que augmenti la moral d'aquests jugadors,
perquè tots sabem que són uns grans jugadors,
el que passa és que per el que sigui fins ara
no havien acabat d'esportar.
No va tocar gaire el Miló-Sevic.
Va, fer un gran partit del Miló-Sevic.
Toni, el joc del Miló-Sevic no el compreu amb Tamudo,
que corre tot el partit.
No, no, no, no, no compren un joc.
El Miló-Sevic es pot passar 80 minuts sense fer res,
però veure-les passar i en sec clam te la clava a dintre.
Això és un delantero entronat.
Això és un delantero.
Això és el Miló-Sevic.
I és així.
Aquest senyor és un tio que ha fet gols sempre.
D'entrada, com que fa tants anys que està jugant,
sembla que tingui 36 anys o 37,
o que sea de la quinta de mi abuelo,
però és que el Miló-Sevic té 28 anys.
El que passa és que el Miló-Sevic porta dos anys
que ha jugat poc.
Doncs perquè, anem a veure,
perquè anar a jugar delanter a Itàlia és dificilíssim,
perquè cada equip té sis delanters i en juga un.
I a la que fas un gol et treuen i treuen un defensa.
Perdona, Ignasi, com va marxar Javi Moreno i com ha tornat?
Sí, sí, però molts.
I el José Mari.
I el Piojo i tots.
Els que han de jugar fora a Itàlia,
sobretot els jugadors espanyols,
fixats de la penya i tots aquests,
no han triomfat.
I molts, i molts.
I l'únic potser de Luis Suárez va ser.
L'únic que encara va fer delanter.
Perquè no era delanter.
Potser perquè no era delanter.
I aquest noi s'ha estat dos anys sense jugar.
A veure, arriba aquí.
I a ell li falta perquè és que...
Te'n dones compte.
Però el que passa és que cada gana de més.
La segona, ell ho va dir.
O la primera, que no jugava 90 minuts,
feia dos anys.
D'acord.
Bé, mentida.
L'any passat va venir a Saragossa.
I l'any passat a Saragossa va estar els tres primers partits
que no va marcar,
però em sembla que els últims set o vuit partits
va fer set o vuit gols.
Set o vuit gols.
El que passa és que el Saragossa estava fatal i se'n va anar avall.
Però aquest jugador és un molt bon jugador.
I és un jugador que si hem de parlar que sigui...
Ell és un gran jugador per jugar amb dos tios a la banda
que li fiquen pilotes.
Sí, senyor.
Però si no, és un delanter que fixeus en el quart gol de l'altre dia.
Et baixa a recollir la toca de primera.
O sigui, si esperem un Milosevic...
Clar, el Milosevic fresc,
aquell Milosevic que estava al Saragossa fa tres anys,
el Milosevic que va fitxar el Parma,
no és.
No és.
Però que és un grandíssim jugador que farà gols,
però que ha d'entrar.
I la segona part de l'ULO ja la va fer molt bé.
I l'altre dia va fer una feina d'equip...
Jo, com he venut en un resum,
una molt bona feina d'equip.
I segueixo dient que jo no sé com el Moya jugarà
perquè el futbol a vegades és molt senzill,
però és molt complex moltes vegades.
Però si es pot aconseguir que Tamudo i Milosevic juguin junts,
el Milosevic li farà molta feina amb el Tamudo.
És que el Tamudo amb el Flores,
que repeteixo, he sigut un defensor de Flores
fins que a aquest senyor se li van creuar les neurones.
Però jo he sigut un defensor per moltes coses.
Hi ha coses encara al defenso,
però Flores matava el Tamudo.
És que el Tamudo s'esbarallava sol contra sis.
I ara, només que en tinc un altre tio al costat,
de metro 90, que fot un dels colzes
i que li deixa pilotetes per allà,
jo crec que si tot va bé,
podem fer molts gols.
Ara, el Milosevic per mi està recuperant molt
la línia.
El que passa, clar,
la intenció és fitxar el Milosevic,
15 gols, amb 10 partits.
Això és el que es pensava la gent.
La gent es pensava
veure el Milosevic
i sortir al camp el primer dia
i ser un espectacle.
I a la pretemporada igual.
I s'ha de tindre en compte
el que has dit tu, Ignasi,
que ha estat dos anys gairebé que no ha jugat.
Però jo crec que si aquest home
recupera la xispa aquella que tenia,
que només la pots recuperar a base de minuts,
escolta, jo crec que ens pot donar
una segona volta molt bona.
I cada partit que passa
és jugar millor i Josep Maria.
O sigui, si tu analitzes
des de la pretemporada fins ara...
És un joc,
ocupa una posició al camp,
que és el que diem,
que no es veu un joc vistós.
Exacte.
No ocupa un joc vistós.
És un típic de l'antecentre,
com pot ser el cas de l'Urfai,
per a veure,
el primer que se m'ocorreix,
que són tios que cacen gols.
Pilota que xuta la defensa
amb el rebot amb ells.
Pilota que t'entrada...
O sigui, no són jugadors
que pel seu estil de joc...
Sí, són jugades.
Però lluita molt
i corre molt
i baixa molt a buscar coses.
No, no, no.
I es baralla aquí.
El que passa és que en antros,
durant...
Portem tres o quatre temporades,
tenim de davanter-centro
el davanter que fa més quilòmetres
de la lliga europea,
que és el Tamudo.
I el que li fa més falta.
Exacte.
I el tio que lluita més.
Llavors, clar,
qualsevol davanter que posis
al costat del Tamudo,
si no corre, no llueix.
És que t'hi cao en compte una cosa.
És aquest el problema.
Ni Figo,
ni Rivaldo quan estava aquí,
ni Zidane,
ni el jugador,
però això no ho diu un periquito com jo,
que me vuelvo loco
i que me tomau dos carajillos.
No, no.
Això ho diuen les estadístiques
als diaris.
El jugador de la lliga espanyola,
que ara és perquè es va lesionar,
però a les dues últimes temporades
li han fet més faltes
és el Tamudo.
No ho dic jo.
Ho diuen els datos.
Sí, sí, és veritat.
O sigui, ni Rivaldo,
ni Figo,
ni aquest,
ni l'altre,
ni el de més allà.
Tamudo.
I això és així que diu.
Jo el comentari que feia del Milòs
era perquè vaig veure lluitar moltíssim
en tot l'equip de l'Espanyol,
amb el Tresa o en contra,
correcte?
I em vaig dedicar a comptar
potser d'uns 22 minuts
que ni la va tocar.
Em referia a això,
ni la va tocar
i va pressionar dos cops o tres
al porter,
que era l'únic que va fer,
però no va ajudar
en cap dels jugadors enrere.
Va baixar enrere,
Toni, sí.
I a vegades, Toni,
estarà 80 minuts
que no la toca.
No, no, no.
Però cuidado
que quan no toqui te la clava.
En ese Supermadrit
que hablen los madridistas
també hi ha un tal Raül
que no toca való
en todo el partido.
Però en todo el partido.
Sí, sí.
¿Y te define?
Un partido de Champions,
un partido de Champions...
Raúl también baja a defender,
¿eh?
Viste cuando jugó
con la selección española
el pasado mundial,
Luis,
Raúl,
recupero balones,
luchaba...
Però es passa
molts partits
que no ho veus.
Però Raúl
està ahí,
està ahí.
A veure,
són jugadores diferentes,
és lo que hemos dicho antes.
El juego de Milosevic
no es vistoso
y no esperemos esto de él.
Així us esteu d'acord
en què és el delantecentro
que necessita l'Espanyol.
Jo estic d'acord
en què tenim
una gran plantilla
i ho dic des del primer dia.
Però bueno,
això ja ho hem dit.
I dins de la gran plantilla
hi està
el Milosevic.
Jo crec que jugaran tots,
jugaran Milosevic i Temudó junts,
jugaran separats...
De la penya,
a mi sincerament...
A mi sincerament...
Poden fer molt de mal.
Jugaran junts,
jugaran per separats.
Però a mi sincerament
ens hauria fet por...
L'equip són els onts
i la part de darrere.
Jo segueixo dient
que tenim els laterals fluixos
i jo penso.
I ho teniu.
Perquè, aviam,
Mauro Naves
no anem a descobrir.
Ho vaig dir la setmana passada
quan em vau trucar
que lucha,
que corre,
que suda la camiseta,
que té punt d'honor,
que tal.
Però...
Juga amb les sabates...
Però és justet
i és estranger.
I on segueix retorciendo
les entranyes
teniu un estranger
com el Mauro Naves.
Tenim un marbert
al costat.
I a l'esquerra
el Ricardo
és molt fluixet
i el David,
si ha de jugar
algú que jugui el David,
però és un naro
que no acaba d'explotar.
Explotarà, Ignasi,
explotarà.
Ja veuràs.
Va més.
Espero que explotaràs.
Va més.
No tenia confiança fins ara.
No tenia.
Però segueixo,
ara parlo de més
el que és del mig del camp
per endavant.
Jo penso que sí.
I el número.
ara el que t'anava a dir, Ignasi,
el centre de defensa
creus que està
en millors condicions
que els laterals?
Jo és que no ho sé.
Perquè evidentment
que el Domoró
estava fallant.
El Domoró
li va salvar el gol.
El gol que ens va fer.
El Domoró
els dos primers gols
van ser cantades d'ell.
Cada partit que passa
el bec més fallon.
Sí, sí.
Va començar molt bé.
Cada partit que passa
el bec més fallon.
Bueno,
i va marcar un gol.
I va marcar això.
Això ho va salvar.
Esperem que es posi bé l'Opo.
Perquè s'ha de fer
una molt bona...
No sé que no ho entén.
No, no, no.
Sabeu per què no el va prendre
Moya, l'Opo?
Per què?
I ho va dir el Moya,
ho va declarar.
Quan va acabar l'entrenament
l'últim dia, el divendres,
que tenia que donar
els convocats,
o sigui, tothom,
inclús els periodistes,
tenien gairebé clar
que l'Opo fora titular.
Acaba l'entrenament,
reuneix tota la plantilla
i davant de tota la plantilla
li diu amb el Lopo,
diu,
tu tenies que vindre a Màlaga.
Diu, però no vindràs
perquè estàs fent el tròpols
a l'entrenaments.
l'entrenaments diu no vens.
La setmana que viene titular,
seguro.
O sigui, més clar li va dir.
Sí, sí.
I és així mateix.
I això va prendre la maia,
en lloc de...
Josep Maria,
la setmana que ve titular,
segur.
Esto te digo yo
que esto funciona.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
No, no, i tant.
I tant.
Sí, sí.
25 minuts.
Passen del punt mateix de les 9.
Estem a Tarragona Ràdio.
Això és el programa Tarragona
en blanc i blau,
el 96.7 de la freqüència modulada.
Nosaltres d'aquí uns breus moments
intentarem tindre en directe
via telefònica
el subdirector del diari AS,
el senyor Tomàs Guàs,
que posarà una mica
el to d'humor
que té sempre
i també, doncs, a veure
què és el que ens explica, no?
Perquè ahir,
no sé si es vau adonar,
però va fer un comentari
sobre que se marxa tamut.
El que parlà un del bastidor
que no estava gaire tal qual.
No, no,
està un poco ido.
Però què parabólica tenís en casa.
Sí, sí.
Cadenas pillais.
El Tomàs Guàs.
Avui li preguntarem.
El que fa falta saber en quin to ho va dir.
Sí, no, no, no.
Aquell quan diu les coses...
Sí, bueno,
sempre lo dice con...
Seguro que el pulle el hacía alguien.
Jo ho veuré.
Faig el comentari
perquè de tots s'ha sabut
que el problema és que hi ha dit al bastidor
sempre hem dit
que hi havia dos bandos,
que hi havia tal i qual,
i sempre hem parlat
de lo mateix dels mateixos jugadors, no?
Per això no deia res més que això.
Ara,
no sé si potser sí que ho va dir
amb bastanta conya.
Ja que hem analitzat els laterals,
hem analitzat el Milo Siví,
que problema, Manel,
Argensó.
Va fer un paradón impressionant
a l'últim minut.
Però.
Però.
Sí, però, però.
Punta suspensiós, no?
Què et sembla?
A veure,
jo per mi l'Argensó
mai ha sigut un porter
per jugar a l'Espanyol de titular.
A veure,
l'any passat teníem...
Bueno,
seguim pensant,
suposo,
tots els espanyolistes
seguim pensant en Cavallero.
Senyor.
El Salvador de la Copa del Rei,
que va marxar bé
per unes causes
que em sembla que tothom
tot sabem.
Per Calés?
No.
No, diuen que al final
no va ser per Calés, no?
Perquè és el que,
bueno,
per el que tinc entès,
el Celta li va oferir...
Li va oferir més...
Cavallero no es volia anar.
Cavallero no es volia anar.
Bueno,
el cas és que el va empedre.
El Forrest va dir
que no ho necessita.
i tal, eh?
Llavors,
jo ho he dit,
des del primer dia,
per mi l'Argenson
no és un porter
per l'Espanyol.
Jo me'n recordo
l'any passat,
el dia del...
No sé si va ser el dia
del Rayo Vallecano,
pot ser.
Que anàvem...
Bueno,
el partit el van guanyar.
El van guanyar 3 a 1,
m'assembla.
Sí.
No, no, no.
2-2.
Contra el Rayo Vallecano?
Estàvem parat els 2.
A casa.
No, a casa, a casa.
Van guanyar 2-0.
Me'n recordo
una última jugada
que li va fotre
una espenta
amunt delanter
del Rayo
amb la pilota parada
i que dic
ai Déu meu,
ai Déu meu.
Mira,
aquest mateix diumenge
el paradón
que va fer
el xut de falta,
el que ha comentat el Toni,
5 minuts abans,
li xuten una pilota
una falta fluixeta,
se li va escapar
tontament
i sort que el...
Si les moqués totes...
Però el problema
és aquest,
que no dona seguretat.
Potser va val més
no ser tan espectacular
i tindre més
ser més sobri, no?
Sí,
que l'Argenson
estem d'acord
en que no és el porter
de l'Espanyol?
No, no, no,
jo crec que sí.
Mira,
sí,
vaig ràpid.
El problema
que hi ha
són les etiquetes.
Aquest noi,
el que l'ha cagat
amb perdó
és que estava
com estava
com una moto.
Però si mirem
una mica
l'evolució
d'Argenson
a ara,
s'ha centrat moltíssim.
Jo no dic
que sigui el millor porter
d'Iberoamèrica,
però que és un porter
que està complint.
Que en podríem tenir
un altre,
el Cavallero,
fantàstic.
Jo aquest estiu
vaig estar de vacances
a Canàries,
a Lanzarote,
i vaig anar a veure
un triangular
perquè ja portava temps
sense futbol
i jugava a l'Elche.
I vaig parlar
amb el Toni.
Vaig a costar
i va parlar
amb el Toni.
I el Toni em va dir
que aquest any,
aquest estiu,
ell s'ha ofert gratis
a l'Espanyol.
Gratis.
Va dir,
vinc a jugar gratis.
I el president
li va dir que no.
Perquè va marxar
com va marxar.
O sigui que possibilitats
de tenir porters
n'hem tingut.
El Toni,
a pesar de tot,
és un bon porter.
I ens hagués anat bé.
Ara,
per mi a l'Argençó,
no, no,
per mi a l'Argençó
tampoc estem sent justos,
la gent en general,
perquè seguim opinant,
seguim opinant,
doncs,
per el que era,
no per el que és.
Senyor Tomàs Guàs,
bona nit.
Què tal?
Bona nit.
Saludem el subdirector
del diari ASC,
que avui,
doncs,
gentilment
ha volgut
rebre aquesta trucada
d'aquí,
de Tarragona Ràdio.
Això és el programa
Tarragona en blanc i blau,
Tomàs,
un programa
que rebem,
doncs,
des de les zones de Tarragona,
les comarques del camp de Tarragona,
i fem un programa
cada dimarts
només per parlar de l'espanyol,
que,
bueno,
doncs,
és fàcil,
no ho és que ho trobem
en qualsevol lloc.
Nosaltres aquí a Tarragona
ho tenim, eh?
És un programa extraordinari,
segur.
Tomàs,
bé,
suposo que deus estar,
doncs,
com tots estem aquí,
no?
Avui som set aquí a l'estudi
i tots amb una cara
diferent
dels darrers
tres setmanes.
Amb aquests 15 dies
sembla ser que s'ha arreglat
una mica tot això.
Home,
jo a mi m'agradaria
que s'acabés la lliga,
perquè tot el que ve
serà segurament pitjor.
No la fotis ara.
Pitjor en quin sentit?
És broma,
no?
Home,
vull dir-te que la sensació,
la sensació de realitat
secar un 3 a 1,
la imatge de l'equip,
que serà una imatge
almenys rebel,
no?
De rebel·lia,
de dir,
no pot ser,
que això és un desastre
i anem a segona ve de cop.
I de guanyar el camp del Màlaga
de la 14 partit
sense guanyar
amb dos de la tercera d'importants
com aquests dos que tenen,
que en quart d'avui han fet tres gols,
doncs, home,
és una cosa com per en Gaudi
i per pensar
que realment
és un punt
d'inflexió important,
potser no
solament d'aquesta temporada,
sinó de fa molt temps,
no?
Fer quatre gols fora
i la imatge diferent
que va durar una mica l'equip,
no?
Doncs, home,
si hi agrada molt content,
tu diràs.
Això, doncs,
també suposo
que potser una de les consignes
del senyor Moya
va ser el tanto
que si perdem tres partits seguits
vindrà el teu amic Clemente.
Sí,
qualsevol cosa
podria passar.
Qualsevol cosa
podria passar.
Home,
jo el que sí que suposo,
suposo que l'experiència
amb el Juan de,
que jo considero
que és un entrenador
tan respectable
i tampoc.
L'altros també,
eh?
L'altros també.
Exactament.
El que sí que realment
t'ensenya
és que l'Espanyol
és un club diferent
per la seva,
per moltes coses,
però sobretot
reduint-lo al tema esportiu,
és que tu vens
d'una venda de Sarrià
que sense voler
et posa
en un camí
que jo vaig estar,
ho explico sempre,
jo vaig estar fa dos mesos
a Radio Haen
i a Radio Haen
em van explicar
que hi havia un nano d'allà
que va preferir
anar a jugar a l'Espanyol
i no a la Sevilla.
Que va ser
molt divertit
perquè el nano
va arribar aquí,
el van portar a classe,
li van donar la primera classe
en català
i el nano va tornar boig.
A la Genense, no?
Però bueno,
aquest nen té una idea
que estava calant
amb tota la gent
de fora de Catalunya
i et diria
inclús que de fora d'Espanya
que si tu tens
un nano jove
que té unes certes possibilitats
de jugar al futbol
a primera divisió,
a l'Espanyol ho farà.
I por ahí no.
Llavors,
és una línia
que això
és molt més raonable
portar-la a terme
amb un entrenador
de la casa
que un entrenador
de fora.