.
Un minut i mitja, serà un quart de dues,
fora més adient, inicia el nostre programa demà,
aquesta setmana a vora Nadal,
però ens agrada tant la nostra sintonia que no hem pogut renunciar.
En tot cas, la Nadal la deixarem per acomiadar aquesta nova entrega,
podríem dir-ho així, del programa demà amb Sílvia Ferrera,
Sílvia, hola.
Bon dia, jo l'heu.
Benvinguda, hem superat els sopars d'empresa,
que era un dels temes...
Home, encara en queden, però nosaltres l'hem superat.
El que passa que cada cop és com les compres comencen abans.
Sí, sí, sí, aviat ja passen de tecla que començarem a fer-los.
Els sopars i les compres ja passen de tecla.
Sí, sí, sí.
Doncs gairebé sí, perquè ja jo tinc la sensació
que tot el tema Nadal, sobretot de compres,
ha començat en guany abans, o és una percepció meva?
Que em faig gran.
No, és que cada vegada ets més organitzada.
Sí, també podria ser.
En fi, el que sí que ens hem d'organitzar
és tot el mantell de possibilitats de cultura,
de lleure per aquesta setmana.
Bona part d'aquesta activitat, evidentment,
passa pels clàssics de Nadal.
Clar, inaugurem la programació Nadalenca del Metropol,
s'incorpora a la moda del Nadal.
Hem posat ja l'arbre de Nadal molt bonic
amb les seves boletes.
Potser podríem fer un pessebre, també.
També.
Però com que...
A l'escenari.
Bé, ja tenim.
Quasi que no.
Però també tindrem l'exposició referent
als 50 anys de Pastorets de la Salla,
que han aprofitat per recollir fotografies antigues...
Això, el vestíbul.
Sí.
I llavors també, clar, Pastorets és un clàssic del Nadal.
Però anem per parts, si vols.
Vinga, sí, perquè ens hem d'organitzar una mica.
Aquest dijous comencem el cicle Nadal
pròpiament del Metropol
amb un clàssic del balet nadalent,
que és el Trencanous, de Tchaikovsky.
Amb una companyia que només es pot veure
en tota Catalunya del món mundial,
al Metropol.
A Tarragona.
El proper dijous, dia 19,
amb l'Odeixa Festival Balet.
I llavors, una de la trilogia de Tchaikovsky,
que hi ha el Llac dels Signes,
l'Avella Durment i el Trencanous.
Què dius?
Està lligat al Nadal.
És molt bonic.
Sí, home, i totes les nenes que estudien balet,
que en són moltes.
I no només les nenes que estudien balet,
perquè a vegades que parlem
amb persones que estan en companyies,
que estan treballant molt en el tema de la nació,
és clar, la gent no va al teatre,
a veure dansa,
sobretot dansa contemporània,
però aquests clàssics són el Trencanous,
l'Avella Durment,
que és preciosa.
Aquest tipus de ballet t'agrada a tothom.
I una tercera cosa que tothom va.
Nacho Duato.
Nacho Duato.
Dius, és guapo,
van donar uns de nones,
m'agrada Nacho Duato,
tothom agrada el ballet.
A la resta que portem companyies,
ara fa poca vint el Roberto G. Alonso.
Que a més és de Tarragona.
Costa, perquè a la gent no estem educats.
S'ha de programar i hem d'anar-hi per aprendre,
per agafar-li el punt,
que, a més, escolta,
és bonic també i aporta moltes coses,
un aspecte clar de dansa,
però aquests clàssics sempre són benvinguts.
Potser hauríem de promocionar-ho més.
Doncs vinga.
M'acupes les promontes.
Però bé, vaja.
Queden entrades, no?
Queden molt poques entrades.
Però queden.
En queden.
Però en queden
i és una oportunitat d'encetar bé
tot el segle nadalenc,
que només anar a escoltar
les Nadales del Bon IEM
i anar a fer sopars d'empresa...
Les Nadales del Bon IEM.
Què dic?
Que en classe?
Feia temps, sí, sí, sí.
Feia temps que no sentia...
Això, a veure, ara fem un break.
I del Demi Russo.
Demi Russo.
Els discos de Caixa Tarragona,
ara que estan d'aniversari,
jo crec que ens ho podem permetre,
que avui, per cert,
actua l'Alicia de la Rocha,
només pels clients i, diguem-ne...
Vips.
Vips, eh?
És una de les grans pianistes.
Jo sóc clienta, a mi no m'han convidat.
Escolta, clienta VIP, tens raó.
No, tens raó, perquè si només...
És igual.
Que si no, entrarem per uns camins.
Doncs ja farem coses.
Ja farem coses i els farem al buit.
Però això del disc que has dit és bonic,
perquè qui no té a casa seva
el disc de Nadales del Bon IEM
de la Caixa Tarragona?
Qui l'ha trencat perquè ha tingut
una botiga a sota
que ha estat durant 10 dies,
durant 10 hores seguides posant-la.
T'ha de Wish you a Merry Christmas,
perquè després feien el medley,
aquell que es diu,
era el poti-poti en català,
però que és el medley,
que aleshores barrejaven...
El Pupurri, el meu barri Pupurri.
Pupurri, tota la vida hem dit Pupurri.
Doncs això,
les Nadales del Bon IEM,
què s'escolten?
Tu què surts més?
Jo no surto gaire,
però no ho sé.
No.
No sé,
però em posen una mica nerviosa.
Però és allò de film musical,
de zona comercial...
De Sensor, potser.
De Sensor, també.
Sí.
Francina Trevin Crosby i Bon IEM.
Sí.
I Demi Russos.
Jo això del Demi Russos no em sap.
Demi Russos també té alguna Nadala molt bona, eh?
Sí.
En aquesta línia.
Tarragona Ràdio,
crec que ens hauria de fer...
Ara que farà els programes d'aquests nadalencs tan bonics,
crec que s'hauria d'incorporar Demi Russos.
Sí.
Doncs jo crec que sí,
que ens ho podem plantejar.
Tornem a la realitat.
Sí,
fet aquest parèntesi,
hi ha coses que mai moren, eh?
Com són aquests...
Clar, has començat tu,
que consti.
Sí.
Jo no volia treure el tema.
Sí, perquè és que jo tinc aquí Bon IEM.
I quan van vindre no era el mateix aquí a Tarragona.
Perquè vols dir que eren els mateixos Bon IEM?
No.
No.
De los programes de l'Iñigo,
no.
No, no, no.
Eren uns altres.
Eren uns altres.
És com el trio Los Panchos.
Clar, el trio Los Panchos,
que escoltaven els meus pares,
no són els que volten ara pel Montxata,
que no dormen en formol, eh?
Fa deu anys que van actuar a Tarragona
i jo vaig estar amb ells,
encantadors,
i si no dormien en formol,
eren els seus nebots que també estaven conservats.
Eren família,
Armando Manzanero només n'hi ha un.
Ja, i el Copaix Segundo.
Però Los Panchos s'han renovat,
ho dic jo.
No, és que no poden descomptar perquè s'han morint.
És com el pulguer i l'internet.
Un minut de silenci.
Pobre, també, no?
T'ho confusta.
És igual.
Escolta, Sílvia,
Bon IEM, que tu vas veure,
no fa gaire?
Sí.
Quant fa que van venir els Bon IEM?
Tres anys van vindre?
Sí, però no era el xic aquell
que feia aquelles tombarelles
i aquella cosa precursor del breakdance.
Sí.
No, no podia ser.
No, no podia ser.
No, no, no.
Maquíssim.
Bé, escolta, aquí, estem per una altra feina.
Va, siguem sèrios.
Al Metropol tenim...
Oh, sèrios,
i hem de parlar del Quico El Célio,
amb el Sèrio també no podem ser.
Això sí, però clar,
portem productes de molta qualitat.
Trencanous.
Trencanous i l'endemà, no,
i el divendres,
Quico El Célio.
Que passaran per la ràdio,
si més no ens ho han promès,
que vindran aquesta setmana l'Artur Galla,
vindrà amb la colla
i parlarem d'aquest disc de Nadal.
Sí, l'any passat van fer un concert
en benefici de la Fundació La Montanyeta,
que va ser encantador.
També van venir a la ràdio per aquest motiu.
I ells van prometre
que vindrien a presentar el Misteri de Nadal,
que a més fan deu anys
que ells estan actuant
i presenten el CD Cantret.
I actuen el divendres.
El divendres.
Insistim en un tema.
Alguna entrada queda?
Però molt poquetes.
Però cal que facin via,
perquè després tots són lamentacions.
I val la pena, val la pena,
perquè són dues hores de gran concert.
I són d'aquells en grups
que els ves una vegada
i dius,
i tornaré,
perquè tu passes bé.
Sí.
Tu passes bé i aprens coses.
I ara potser dic una mentida,
però si dic una mentida,
me la desmenteix.
Les paraules se les emporta el vent,
no pateixis,
tot i que aquí queda tot enregistrat.
El Quico El Célio i l'Artur Galla
era el tècnic de cultura
de l'Ajuntament de Tortosa.
No dius cap mentida.
No dius cap mentida.
No dius cap mentida.
No sé si encara ho és,
suposo que ara el pobre,
com que té tant d'èxit
i està tot el dia actuant,
no sé si ho pot ser.
Sí, però està molt vinculat
en temes també d'organització
i de coses.
És molt bo.
Jo crec que també han aixecat
una mica la identitat
d'allà baix,
que els convenia.
També és cert.
Perquè té una identitat pròpia,
jo vinc d'aquella terra,
i no es coneixia.
I ara almenys respecta
a l'anunci que els han fet a la tele,
pobres...
No l'he vist.
Ui, doncs no mata, eh?
Però és l'anunci del disc.
Sí, la promoció del disc.
I com és?
Com és?
Doncs estan allà...
Jo crec que els hi ha fet
la mateixa empresa
que els feia aquell
del Toma Openya.
Saps què?
El Toma Openya
que sortia ballant,
que era patètic.
Doncs jo crec que és
la mateixa empresa.
Sí?
Sí.
I no sé,
estan al mig d'un claustre
i diuen,
pues que bonito,
compra'm,
només li falta un pastisset
i allà...
No.
La borraina,
allò també amb mel.
Sí, sí, sí.
La cosa aquella boníssima.
Doncs bé,
Quico El Célio,
el divendres,
si us podeu ja escapar
dels sopars d'empresa,
Sí, sí, sí,
encara no l'han fet segur
que el faran aquest divendres.
I abans de començar
totes les trobades familiars
d'aquelles d'aquell mal de panxa.
És una bona manera
d'agostar-te-se.
A temes nadalencs,
l'altre dia sentíem
aquí al matí de Tarragona Ràdio
una versió que han fet
a la seva manera,
lògicament,
de Nit de Pau.
Després escoltarem
una altra versió
d'aquestes cançons de Nadal
que recull aquest treball discogràfic
que podrem sentir
en directe al Teatre Metropol.
Què més tenim?
No parlem de tot,
només parlem d'algunes
d'aquestes propostes.
Fem un tastet, sí,
perquè tenim la revista Públics
i els mitjans
com Tarragona Ràdio
ho presenten
molt millor que jo.
Però bueno,
és una mica de font recorregut
divertit,
ara amb aquestes hores també.
L'endemà,
què tenim?
Tenim dues coses diferents.
Parles de dissabte?
Quan dius l'endemà?
L'endemà estem parlant
del dia 21,
el dia abans de la loteria,
que ens pot canviar la vida a tots,
que dius,
no ens canviarà,
però...
La il·lusió sempre ha d'estar.
Doncs què podem anar a veure?
En euros, enguany.
Ui, sí que és difícil,
pobre xiquet.
No, no, no,
la sensació que et toca poca cosa, no?
Sí,
tampoc em tocarà,
és igual.
Al Teatre al Magatzem
tenim l'última oportunitat
de veure el cicle acústic
amb en Saladilla Sound System,
que són un,
com ho has dit abans,
no un medley,
un poti-poti.
Potser un medley,
poti-poti,
o pupurri,
o pupurri,
que no queda tan bé.
En el fons vol dir
gent agafada diferents...
Max Mix, no?
No es diu mix també.
Sí, però no és manmix en aquest cas
perquè són persones,
no són música.
hi ha gent del dos minguets,
hi ha gent de pomada...
Ah, doncs mira,
un rotllo ètnic,
com si diguéssim, no?
Sí, sí,
que agafen dos pals i toc a toc.
Sí, l'ampolla de nís,
ara que arriben a dalt.
Sí, doncs no fan ball de baston,
sinó que fan modern,
fan hip-hop
i street beat,
que no sé què és,
etcètera, etcètera.
Però també s'agafa
els clàssics catalans
i veus d'una forma moderna,
cosa que és molt bona
per a la tradició,
perquè si et quedes
amb l'ampolla de nís
i la barretina,
doncs no,
la gent va evolucionant.
Bé, gratuït,
gratuït,
amb invitació,
recollida d'invitacions
al Teatre Metropol
i a la Cooperativa Obrera.
Llavors,
una mica abans,
perquè això és a dos quarts d'onze
del vespre,
per un públic diferent,
inauguració del Parc Infantil de Nadal.
Atenció,
no se'm despistin,
enguany al Palau de Congressos.
Això mateix,
molt bé,
Iolanda per l'apunt,
preu baratet,
dos euros,
al matí o a la tarda,
i llavors els nens
tenen l'oportunitat
de gaudir
des d'una pista de circ
a diferents tallers,
enguanyar un de molt bonic.
És un hort,
no?
Un hort,
perquè la gent sàpiga
que els enciams
no van plastificats,
que les vejoques
no són congelades,
sinó que surten dels arbres.
Sí, sí.
És trist dir això,
però és que és veritat.
Els vejoques dels arbres,
Sílvia,
ara t'has passat...
Els arbres,
no, home,
encara ho sé,
això.
No,
és que ja estava pensant
en una altra cosa.
No,
que t'hem entès,
que és allò d'anar a buscar la punta.
No, però avui no tinc excusa
que tinc virus ni coses d'aquesta.
Avui no,
molt malament,
però és que és veritat,
és que la gent ho desconeixen.
És una activitat diferent
que s'afegeix a d'altres
que s'han fet altres anys
que han tingut molt d'èxit.
Sí.
Parc Infantil de Nadal
i després ja començaran
totes les representacions
dels pastorets,
que en tot cas,
doncs ja en parlaríem,
no?
Sí, però...
Perquè és a partir del dia 26,
ja comencen els de la Salle,
26, 27 i 28,
i després 1, 2 i 6 la golfa.
Sí.
No, però és que la gent
té un públic molt fidel
i va.
A veure,
què recomanaries un o l'altre?
No.
Jo recomanaria
que se n'assinien
a totes dues representacions.
Perquè són diferents, no?
Són dues visions diferents.
Un s'autonomenen
més autèntics,
a veure, no.
Més tradicionals, podríem dir.
A veure,
és l'ampolla de nís,
així o l'ampolla de nís
amb hip-hop, una mica.
Ja, ja, ja.
Però el text és clàssic,
és del Falqui Torres,
hi ha gent que intervé a tots dos.
Sí, sí, sí.
El senyor Toni Guerra,
per exemple,
que això s'ha de mereixer.
I està bé.
Recomanació.
Als nens molt petits
no els poseu a primera fila.
Per?
Que a mi em va passar,
l'any passat.
Perquè és allò que surt
el banyeta,
de sota del...
Que dius,
molta por no fa.
Quan tens...
Home, quan tens 40 anys, no.
No.
Però si ets canelleta petita,
impressiona.
Però si ets una canella
de 3 anyets o 4,
clar, et pega un susto,
que és la gràcia dels pastorets.
Però surt bo,
allà el banyeta.
És una experiència
per tota la vida, també.
Agafeu fila 10,
no agafeu fila 3, llavors.
Que ja és suficient,
hi ha una bona perspectiva
del muntatge teatral.
Però està bé.
Després ja parlarem
de cap a cada una.
Sí, i el que diu la Sílvia
és veritat, eh?
Si no hem vist
cap representació,
cosa que dubto,
doncs val la pena
veure totes dues.
Sí.
Perquè són molt diferents
i cadascuna porta...
Sí, sí, no, el ternal.
Mira, volen quedar bé
amb tothom.
No, de veritat que no.
És que realment és així, eh?
És d'aquesta manera.
I si no, a veure,
potser una injecció
de Falca i Torres
tan grossa
durant l'any.
Doncs en guanya uns
la que veus altres.
Clar, així tots contents.
Perquè està bé
tota gent d'aquí de casa
i que ho fa força bé.
Molt bé.
Doncs un altre any
que ens quedem sense veure
el Bruce Springsteen a Tarragona,
Sílvia,
però tenim pastorets,
trencanous i...
En parlarem,
no de Bruce Springsteen,
sinó de gent vinculada
a Bruce Springsteen
properament.
Molt bé.
Hasta aquí puedo leer.
Doncs escolta,
ho deixant per un altre dia.
Escoltem el Quico Alcelio.
Escoltem el Quico Alcelio
de tots aquests temes nadalencs
que versionen
des del seu Lò Misteri de Nadal
hem triat un clàssic,
Clàssic,
Los Peces en el Río.
La Virgen lava pañales
y los tiende en el romero
los pajarillos cantando
y el romero floreciendo
La Virgen lava la ropa
y San José la está atendiendo
Santana entretiene al niño
y el agua se va riendo
Pero mira cómo beben
los peces en el río
Pero mira cómo beben
volver a Dios nacido
Beben y beben
y vuelven a beber
Los peces en el río
volver a Dios nacer
La Virgen se está peinando
entre cuartina y cuartina
Los cabellos son de oro
Los peines de plata fina
La Virgen va caminando
Va caminando solita
y no lleva más compañía
y no lleva más compañía
que al niño de su manita
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Los peces en el río
Brincan y bailan
por ver a Dios nacido
Brincan y bailan
los peces en el agua
Brincan y bailan
de ver nacida el alma
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Blanc
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Brincan
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Bloque de treats
Brincan y bailan
Brincan y bailan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
Brincan
w
Bincan
Brincan