Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Malgrat l'agrip, el temps i tot plegat, però aquí estem i disposats a parlar d'un tema que en principi vostès diran, home, no sabem ben bé aquest tema, vols dir que ens implica? Jo diria que qualsevol tema que trobem, perdó, escrit en qualsevol codi, en qualsevol manual relacionat amb la justícia ens interessa a tots.
Avui parlem de justícia administrativa, que no vol dir justícia divina, eh? És una cosa molt diferent.
Sí, sí.
laboral, a nivell de qualsevol ens administratiu, des de l'Ajuntament, passant per la comunitat autònoma, qualsevol ens administratiu que ens puguem imaginar, es tracta de parlar una miqueta de les relacions entre el ciutadà i aquest ens administratiu.
I ja no les relacions normals, sinó quan es dona un litigi o una confrontació. Resumint, i per donar peu aquí als meus companys, es tractaria de veure una miqueta què passa quan es produeix un litigi entre un ciutadà i no un altre ciutadà o una altra persona privada, diguéssim, no?, dintre del dret privat, sinó quan intervé el dret públic, el dret administratiu, la relació ens centra un ciutadà de peu i l'administració quan hi ha algun conflicte.
Des d'una multa, hasta una sanció, hasta un incompliment, etcètera, etcètera, etcètera. Seria una miqueta per donar peu a la tertúlia.
És un tema importantíssim, si tenim en compte que, poc o molt, alguna vegada tots ens hem de veure les cares amb l'administració i algun petit o gran litigi tenim, com deia el Víctor, qui no té una multa?
Qui no té una multa, per exemple? No em diguis que tu no tens una multa, Regina, que veig fent un sessenyat.
Sí, ho juro. A veure, sí, sóc culpable.
M'han posat una multa potser és el més generalitzat, però de vegades són litigis complicats, no?
T'has donat la bandec a mi, mare de...
Però no ho diguis, això, dona, que et vindran a buscar, sigues discreta.
Aquesta és l'emissora municipal.
Com que ets advocada et penses que tu pots arreglar sola, no, no, no, no...
No, el problema que a vegades tenim els advocats és que ens fa molta banda recórrer les nostres pròpies multes, però bueno, això és una altra qüestió.
Jo volia donar peu a la Lourdes, perquè la Lourdes, mentre el Víctor estava parlant, estava fent unes senyals.
En el sentit que això, a més de justícia administrativa, s'hauria de dir injustícia administrativa.
I què passa quan un ciutadà s'enfronta amb l'administració?
Doncs el que passa normalment és que perd.
D'entrada, el ciutadà té aquesta sensació, que no val la pena entrar a la realitat, que perdran, no?
És la realitat.
A veure, jo, abans de començar, voldria dir una cosa.
Quan hi ha una qüestió que és molt òbvia.
Quan l'administració sanciona o imposa qualsevol tipus de qüestió administrativa amb una persona,
clar, moltes vegades aquestes sancions són d'una quantia petita, d'acord?
Llavors, clar, moltes vegades, perquè ets ciutadà,
afrontar-se amb l'administració li costarà molt més que no pas satisfer aquesta sanció
o satisfer l'impost que correspongui.
Això l'administració ho sap.
I de vegades, sentint-ho molt, jo ho sento molt, però els hi tinc molta mania,
se n'aprofiten, se n'aprofiten d'aquesta situació.
I, clar, només quan estem parlant de certes quantitats,
els ciutadans s'atreveixen a l'advocat
i s'atreveixen a pleitejar contra l'administració fins a les últimes instàncies
i fins a les últimes conseqüències.
Si no, doncs normalment, el que acaba fent el ciutadà és pagant.
L'administració no té pressa i té uns serveis jurídics al seu abast
que no ha de pagar com ha de pagar el ciutadà.
Si s'han de dipositar uns avals o no s'han de dipositar, tampoc...
És a dir, que té tot el temps del món, com deia la cançó de...
I tots els recursos.
I la legislació de la seva banda.
És a dir, hi ha uns procediments de constrenyiment administratius
que són diferents dels que se segueixen en un procediment judicial.
Hi ha uns procediments administratius sancionadors que els afavoreixen.
I, a més a més, ens trobem, que això ja és una qüestió que potser el Javi sap més,
que, a més a més, els tribunals moltes vegades tendeixen a fallar a favor de l'administració.
Ara entrarem una mica més en detall, però perquè ningú es pensi de dir...
Mira, ja està, ja han sortit, tan crítics...
Aviam, quan hi ha una sentència judicial en un litigi entre un ciutadà i l'administració...
No és una sentència judicial, és una resolució administrativa.
Una resolució administrativa.
Però pot haver-hi una...
Sempre que anem a contenciós.
Pot haver-hi una sentència, ara ho diré, pot haver-hi una sentència.
Sempre surt als diaris.
Això vol dir que és notícia.
Per tant, l'excepció és que el ciutadà guanyi el cas quan té un pleit amb l'administració.
Molt bé.
A veure, aquí el problema que hi ha d'entrada...
És molt trist això i és molt serió el que estem dient.
És una excepció i realment, com sembla aïllada, per això és notícia.
No es dona molt.
Però el problema que hi ha és que quan tu reclames, que seria la paraula contra l'administració,
està reclamant contra un ordre, un ordre propi, que precisament ells són part, també.
O sigui, són ells els que decidiran.
És com reclamar al teu, diguéssim, lladre o al teu delinqüent o al teu perjudicat
les coses que realment t'han de dir si estan bé o estan malament.
Clar, amb unes normatives i amb uns preceptes i amb uns articles que són ells,
precisament els que han de decidir si te'ls donen o no te'ls donen,
amb uns terminis, amb uns plaços que són els prefixats per ells.
Clar, això, en certa manera, què te'n dirà sempre?
Doncs que vulguis o no, en un gran percentatge, que la teva queixa sigui desestimada.
Llavors, és on t'hauríem de diferenciar.
Quan realment has arribat a aquesta última resolució dintre del que és la pròpia administració,
posteriorment hi ha la possibilitat dels tribunals de justícia.
O sigui que el que fan els tribunals de justícia és revisar aquella actuació,
aquell procediment de l'administració.
I aquests tribunals, generalment...
I aquests tribunals poden realment, dintre d'un altre àmbit, amb altres garanties,
uns altres principis i unes altres igualtats d'armes que potser dintre,
que és aquest el problema, que potser dintre del procediment administratiu no hi ha,
doncs podria haver-hi realment una estimació, una desestimació a favor o en contra de l'administració.
Però quin és el problema, com ha apuntat la Gina?
Que és molt car.
I realment, per quantitats petites de les que estem acostumats nosaltres a pagar
en el que és el dia a dia, de, bueno, del que és una multa, una sanció,
potser davant de l'Ajuntament per algun impost,
davant de subdelegació d'Hicenda per una llicència, per una construcció, per el que sigui,
doncs clar, et fas números i realment dius, ostres, doncs mira,
em quedaré amb la resolució aquesta dintre del que és aquest òrgan administratiu
perquè anar-me'n a pleitejar judicialment em sortirà molt car.
I és aquesta gran cosa.
I això que amb la nova llei de la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa
s'ha intentat millorar, no?
Però els resultats no són...
Però no, al final no s'encaixa per res.
És aquest el gran problema.
Aviam, ara no posarem cara de sorpresa,
ni els ulleres tampoc, perquè jo crec que això és una evidència.
Vosaltres, si alguna persona us va en valgut algun cas al vostre despatx
amb un litigi amb l'administració,
quan els dieu, escolti, això està difícil,
o pensi vostè que generalment quan es pleiteja amb l'administració
passa això, doncs encara de sorpresa o no?
Ja ho saben.
Home, jo particularment,
quan pleitejo o quan reclamo a l'administració d'entrada,
els explico exactament què és, com funciona,
i sobretot què és el que normalment ells dictaminen.
Si d'entrada, sí.
El que passa és que després hi ha una altra via.
Com l'administració té molts apartats per solucionar aquestes qüestions,
que és el pagament de moltes coses.
I, bueno, en certs aspectes considero que són molt més grans
els càstigs econòmics que no la jurisdicció, diguéssim, ordinària,
però en altres no.
Llavors, per exemple, estic parlant ara de l'administració de Vicenda.
Tu pots incomplir o no pots, o no, en el termini concret,
doncs potser no fas el que tens que fer o no tens que pagar,
però ells amb els recargos i amb els apremios ho acaben arreglant tot, no?
O sigui, és com una mena de possibilitat on realment si pagues allò s'acaba.
Però és difícil.
No vull dir amb això, no vull dir amb això,
que mai es pugui guanyar davant de l'administració.
Però serà més que res, i jo crec que en una gran quantitat de vegades,
Iolanda, per errors de procediment, més per qüestions de fons.
És a dir, l'administració ha de seguir uns preceptes
i potser a vegades, realment, com sabem quina és la rutina
de les oficines administratives, doncs s'equivoquen.
I un error de l'administració li pot costar molt car a l'administrat.
És aquesta la idea.
Per tant, parlem d'indefensió del ciutadà davant de l'administració.
És molt greu, això, no?
Jo no diria d'indefensió, perquè no és indefensió.
Vull dir, la justícia està oberta a tothom i tothom pot recórrer a la justícia.
El que passa és que faré un apunt, jo m'he anat apuntant determinats temes que han dit els meus companys.
En primer lloc, respecte a el que ha dit la Regina, resulta que l'administració té les de guanyar sempre.
Per què? Doncs perquè l'administrat per una cosa, una resolució que li fan pagar un recàrrec d'unes obres
o li amplien la llicència d'obres amb més quantitat de la que ha demanat ell perquè hi ha hagut una inspecció o el que sigui.
Vamos, que qualsevol cosa serveix.
Resulta que han anat a buscar un advocat, fer un recurs, i llavors si el recurs no et surt bé en el contenció,
et surt més car que pagar i callar.
Llavors, com que l'administració sap que aquesta teoria la té l'administrat,
doncs moltes vegades, el millor, sapiguent-ho o no tenint en compte el perjudici que li poden causar,
dicten una resolució, se li imposa una sanció per al motiu que sigui, i així es queden tan amples.
Resulta que l'administrat després en pot anar al contenció és el que s'atreveix, que en són menys.
Pot anar allà on vulgui, però la cosa està clara.
La gent sap les conseqüències que porta i tothom és molt conscient, perquè de part la gent ja t'ho ve de dir,
ja sé que és molt difícil, ja sé que em costarà car, però no hi ha cap possibilitat de poder arribar
a una resolució, a una sentència favorable a mi.
Els expliques que sí, que pot haver-n'hi, però malauradament el principi d'igualtat que tenen tots els ciutadans
davant dels jutjats i tribunals respecte a l'administració, que en principi ha de ser d'igualtat,
com tal com diu, no és així, perquè normalment les resolucions afavoreixen més a l'administració
que no pas a l'administrat, i això es podria veure en moltes de les resolucions.
Jo m'he trobat en algun cas d'algun contenciós contra algun ajuntament que resulta que l'ajuntament
s'aplana al que jo dic, és a dir, m'hi diu, senyora, vostè té la raó, i no li posen les costes.
Segur que si el cas hagués sigut a l'inversa, a mi m'hagués enganxat les costes al damunt.
I el client li dius, mira, mala sort. M'entens? Vull dir, i ens trobem en aquesta situació cada dia.
I jo crec que si la nova llei de jurisdicció de contenció administrativa, com ha dit el Javi,
s'ha reformat, i sobretot respecte al tema de costes, perquè aquest tema està molt, molt, molt modificat,
per què no és modificat per tots, per igual, i solament modifiquen respecte als ciutadans i administrats
que en el cas moltes vegades surten perjudicats, i no arriben allà justament per no tenir que pagar unes costes,
que si acas la que les ha de pagar en teoria és l'administració, el jutjat no els hi posa.
Escolta, però si tot això ho sabem tots, ho sabem els ciutadans, ho saben els juristes, ho saben els jutges, ho sap tothom,
és una situació que no és nova ni de fa tres dies, i és una situació que jo sospito que es perdran el temps, no?
És que és una rutina.
És a dir, que des del moment que ens...
És el sistema.
És a dir, qui legisla? Anem a veure, qui recapta? Qui legisla? Qui recapta? És el mateix que està legislam.
Qui porta el procediment administratiu fins a arribar al jutjat?
El mateix que...
Escolta, jo m'aixecaria i plegaria.
Perdoneu, estem també...
Esteu deprimint per moments.
Estem pentant-ho molt negre, a veure, jo, vinga, va, vaig a fer una miqueta de visió crítica.
No, no, intentarem fer un esforç perquè necessitem esforç per fer una visió crítica.
Com diuen els judicis de les pel·lícules, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat, Víctor.
No cal que maquillem res.
Jo volia posar un exemple que se'n va una miqueta perquè estem parlant constantment
que l'administració, els problemes amb l'administració normalment es dirimeixen davant d'un jutjat,
o es poden dirimir davant d'un jutjat contenciós administratiu.
Però hi ha altres situacions, altres instàncies judicials,
amb les quals també l'administració és part.
Per exemple, a nivell laboral, quan una persona té una incapacitat,
o una possible incapacitat, o li donen una possible incapacitat
i es té que plantejar un litigi amb l'administració,
és el jutjat de lo social.
La jurisdicció laboral, amb la qual l'administració,
normalment representada, o l'ens corresponent,
és l'Institut Nacional de la Seguretat Social,
trejoreria...
Temes laborals molt diferents.
Sí, però, a veure, al cap i a la fi, és una altra jurisdicció,
una altra ens judicial,
és l'administració part.
Llavors, és una cosa similar.
es té que lluitar, per exemple, contra una incapacitat,
o una pensió que t'han otorgat, o no que no t'han otorgat, etcètera, etcètera, etcètera.
El procediment administratiu primer,
la reclamació prèvia abans de recórrer a la instància judicial,
i davant del jutjat de lo social es dirimeix.
Al cap i a la fi, només he fet aquest exemple,
perquè la jurisdicció contenciosa no és l'única competent en aquests casos,
i, al cap i a la fi, de totes maneres,
el que interessa és el resultat pràctic.
A veure, és similar.
A veure, acostuma a aprovar el criteri de l'administració
per qüestions òbvies o lògiques
que són ells els que insten el procediment
i tenen la paella agafada pel mànec,
qüestions de recursos del ciutadà que té més dificultats,
i al cap i a la fi, malgrat ser una altra jurisdicció,
és molt similar en quant a funcionament, diguéssim,
l'únic que és un altre ens, un altre jutjat, un altre tribunal, diguéssim.
Parlaves de temes laborals, també podem fer
una diferència entre les diferents administracions,
que siguin, aviam si m'expreso bé i que ningú s'ofengui,
que siguin més toves o menys toves
en quant a resolució d'aquests temes.
És a dir, tenir un litigi amb l'Ajuntament
és diferent que tenir-lo amb Hisenda
o amb l'administració autonòmica
o amb la Seguretat Social?
No sé si coincidirem tots, però em sembla que no.
No, és el mateix.
Parlo per l'experiència...
Amb l'Ajuntament potser és més personalitzat.
Per allò de l'administració més propera.
Perquè tu pots anar a l'Ajuntament i parlar amb el regidor de tal
o amb el cap del Departament Jurídic...
És més accessible, com si diguéssim.
Potser sí que no pas l'administració i justícia.
A part, coneixes més la gent.
Jo tracto bastant amb administracions
i m'amoc més bé per l'Ajuntament
que no l'Ajuntament.
És a dir, si es tracta d'un Ajuntament petit,
a vegades és més fàcil
guanyar coses contra ajuntaments petits
perquè normalment tenen menys mitjans
i menys coneixements
i, per tant, fan alguna pifiada
més que no pas els ajuntaments grans
que ja tenen els seus assessors jurídics, etcètera.
Sí, l'Urdès, no em miris així.
Però estic intentant parlar el més genèric possible.
Però molt genèric, eh?
Sense dir noms.
Sense dir noms.
Sense dir noms.
Ens estem mossegant tota la llengua, eh, bro?
Jo el que vull dir és...
Avui m'esteu deprimint per moments.
Una vegada hem arribat a la seu judicial,
al procediment ordinari.
Hi ha algun tipus de matèria
que pots guanyar als ajuntaments
perquè realment el dret administratiu
és, diguéssim, més directe i més objectiu.
El que passa és que has d'arribar allà
amb tot el que comporta, eh?
Que són quantitats de diners.
Despesa, vamos, pel ciutadà.
Com, per exemple, és un apartat
que és la responsabilitat patrimonial.
La responsabilitat patrimonial contra l'administració,
m'explico,
la caiguda en un carrer de Tarragona
a causa que han pintat malament l'Ajuntament,
doncs, jo què sé,
una ratlla de el que sigui...
Sí, rellisques perquè hi ha un clot
i trenques un braç.
Amb aquí és més fàcil
i hi ha bastantes sentències
en aquest aspecte
on realment donen la raó a l'administrat.
Però perquè ho tenen malament
per el que és la pròpia, diguéssim,
síntesi del dret administratiu.
Ara bé, fins que arribes aquí,
és molt difícil, no?
És tot el que comporta.
Hi ha altres aspectes...
També cal introduir que aquí
hi ha la jurisdicció...
Aquí intervé la jurisdicció civil
i jo la penal.
Sí, però sí...
Clar, havíem dit que l'administració
pot intervenir a la jurisdicció social,
a la jurisdicció administrativa,
però també a la civil i la penal.
Sí, però...
En el cas d'aquest aspecte
contra les institucions d'entrada
és atractiva l'administrativa.
En qüestions, perdó,
de responsabilitat patrimonial,
ho comento perquè fa poc
he seguit un assunto molt similar.
Per temes de responsabilitat patrimonial,
en principi la jurisprudència aboga
perquè segueixi davant del contenciós administratiu.
Davant del jutjat,
contenciós administratiu,
encara que hi puguin haver responsabilitats civils,
encara que, clar,
com diu la Gina molt bé,
hi ha una companyia d'assegurances darrere
que és una persona privada
i la jurisdicció civil podria tenir,
com diem els advocats,
visse atractiva,
és a dir,
seguir-se per aquella jurisdicció.
Però, en principi,
les últimíssimes tendències...
Últimament es pot amb la...
Preval el criteri contenciós administratiu,
encara que, com molt bé ha apuntat la Gina,
hi poden haver responsabilitats penals,
claríssimament,
per negligències i imprudències.
En unes obres,
ara que tenim obres a la Rambla,
que està en un cau...
I responsabilitats civils.
Com que hi ha una companyia d'assegurances,
diguem, d'aquí no tenim tant de problema,
perquè l'administració,
sigui quina sigui,
pensarà,
al cap i a la FIPA,
la companyia privada d'assegurances
no paga l'administració.
I la constructora...
Ui, l'empresa que fa també les obres...
Bueno, és que aquesta és una altra situació, eh?
Que també la pots demanar
juntament amb l'administració pública.
Solidàriament es poden demanar tot.
A mi em passen les ganes
de demanar qualsevol després del programa.
Amb això us ho dic també.
Si causa la Rambla demanda, eh?
Sí?
Sí.
Perquè les mesures de seguretat
brillen per sa ausència.
Prometes per posar una falca?
És una falca,
és una falca per...
Fa poc va sortir el diari...
Va sortir el diari...
Compte que seguim estant
en una notícia similar
de la senyora principal, eh?
Una senyora que havia caigut a la Rambla,
que tenia intenció.
Va llegir el diari, simplement, eh?
Va sortir aquesta semana passada al diari.
A veure, abans,
ara han començat a arreglar-la una miqueta,
però abans,
el tram primer de la Rambla,
són famoses les trencades de cadera
de les iaies de Tarragona.
Perquè rellisca,
rellisca que hi ha la humitat.
De totes maneres,
apalhem que la gent
no vagi amb picaresca
i vagi a apropar-se massa
al bord de l'abismo.
Estem parlant d'accidents
i estem parlant...
Lògicament.
No, és esforguites,
no allò que vas a passejar a la Rambla
espessament a més
i et trenques la cadera.
Un exemple més popular,
diguéssim,
és el que hem vist, per exemple,
en l'apartat d'esports
amb el gimnàstic,
per un altre cost,
que no era la responsabilitat,
com em sembla
que ja en temps havíem explicat.
El gimnàstic,
com un club de futbol
que pertany a una competició esportiva
organitzada per l'Estat,
que és la Lliga de Futbol Professional,
va ser subjectiu
d'unes sancions
per tots els tarragonis,
ja coneixem,
d'entrada en el camp,
aquelles agressions, etcètera.
Molt bé,
això va provocar
una sèrie de reclamacions
i on el gimnàstic
era perjudicat
i va anar a arribar-se
al final
d'un procediment administratiu
on realment
se li suspenia
la possibilitat
d'organitzar
partits de futbol,
em sembla que eren
en quatre o cinc jornades.
Sí, quatre o cinc jornades.
Molt bé.
Què va fer el gimnàstic
per primera vegada,
diguéssim,
o de les primeríssimes vegades...
Sí, algun antecedent,
però pocs.
En primera vegada.
Doncs precisament
no estava d'acord
i amb tot el que comportava,
perquè va ser una decisió
molt difícil,
va interposar
un recurs
contenciós administratiu
entre la justícia.
La justícia ordinària
va donar-li la raó
temporalment
El va acceptar, aquest recurs.
Amb una pesa
que es diu
de, diguéssim,
temporal, no?
Suspenent
aquella suspensió
que tenia
el gimnàstic
donada
per un òrgan administratiu
depenent,
em sembla que és
de la Secretaria de Cultura
Però suspensió cautelar, eh?
De cautelar, exactament.
Provisional, he dit, no?
Del Ministeri de Cultura.
Aquí tenim, per exemple,
un dels efectes, no?
De com
l'administració de justícia
realment ha paralitzat
una decisió
de l'administració,
aquesta administració
prepotent.
Ara bé,
sapigueu
el cos
que pot tindre això,
és bastant fort.
Tenim uns fets concrets.
Tornem una mica
al tema
d'aquesta
indefensió,
entre cometes,
del ciutadà.
Un ciutadà, doncs,
pot
infringir una normativa,
pot tenir una multa,
la pot recórrer o no,
però quan parlem
de
la raó
és humà
i l'administració
pot cometre
molts errors
davant d'un error,
per tant,
no és un error.
Per l'administració
és aquell administrat
es troba
pleitejant
i amb un problema
realment greu
quan és un error
d'una persona X.
A més,
pot ser un error humà
tant tonto
com posar una lletra
i no posar una altra.
Davant d'això
també ens trobem indefensos?
Sí.
És que,
bueno,
permeteu-me,
companys,
és que realment
l'administració
té una sèrie
de principis
i de drets
que van molt
per damunt
de qualsevol
altre
dret normal
del ciutadà.
Té unes prerrogatives,
uns privilegis
i realment
estem enfront d'ells
i amb la seva
més pura essència
i potència,
diguéssim,
no?
La Regina
que ha treballat
per l'administració
ens podria explicar...
Ja m'ha tocat.
No,
però està bé
perquè coneixes
per les dues bandes
que això és interessant.
sobretot en un àmbit
en concret,
no?
A veure,
sí,
jo vaig treballar
en un àmbit
molt concret.
No cal,
detallar res.
A veure,
i què voleu
que us expliqui?
No,
doncs veig,
sense secrets
de reclamació
al percentatge
si això finalment
ho trobaves
que la indefensió
era un fet.
Jo treballava
en l'àmbit
sancionador de trànsit.
Vaig ser instructora
d'expedients sancionadors.
Llavors,
clar,
el que ens trobàvem
doncs era
una falta de mitjans,
evidentment,
i també a vegades
una falta de coneixement
del que era
la legislació administrativa
per part dels funcionaris.
encara que tots
n'en saben molt.
Sí que d'errades
se'n podia cometre.
És humà,
és normal?
D'errades
se'n cometen
i normalment
són errades
humanes,
però són
en realitat
errades humanes
que no tenen
una persona física
darrere.
Val?
Perquè
l'administració
doncs funciona
tot com un engranatge
i com tot
un seguit
de decisions
que sempre van
fins a l'última instància
i l'últim responsable
és el més alt responsable
qui en teoria
signa
aquella resolució
que ni se l'ha llegit
perquè ho fan
tot l'altre
ho fan funcionaris
o empleats públics.
Llavors,
al final
qui té la responsabilitat
és l'administració.
Val?
Llavors,
la qüestió
és que la legislació
administrativa
protegeix
l'administració
i té
moltes possibilitats
per quan hi ha
una errada
per poder-la salvar.
Val?
Hi ha uns terminis
de prescripció
i uns terminis
de caducitat
que normalment
tendeixen a favorir
l'administració.
Sí,
perquè no se't comunica
a temps
però com que surt
el botlletí
doncs es dona
per fet
que tu...
I el famós tema
del silenci administratiu.
Com si tothom
es llegís cada dia
al BOE.
En lloc del diari
ens llegim al BOE
cada dia.
a tots per ser de cas.
En teoria,
doncs a veure,
jo el que recordo
amb les notificacions
de trànsit
s'havia de fer
dos intents de notificació
en diferents hores
per un notificador.
Bueno,
això que es feien
en diferents hores
és una mica relatiu
i això que
se feien intents
de notificació
també sonarien
una mica relatius.
Llavors es publicava
el botlletí oficial
de la província.
Quan es publica
el botlletí oficial
de la província
és que n'hi ha molts
de botlletí,
el de la província,
el DOC,
el BOE...
Ja s'adona
per notificar
d'aquella persona.
Llavors el procediment
segueix endavant.
Ja no té possibilitats
de protestar.
Hi ha moltes vegades
i a l'administració
quan ja t'has perdut
el carro
de protestar
ja te pot contestar
directament.
Miri,
vostè ha protestat
en el seu moment
que ara ja ha passat
el termini
per proposar prova.
En tot cas,
jo,
si m'ho permeteu,
no ho dic
amb un ànim conciliador
ni de quedar bé
el que sí és cert
des del sentit comú.
Es pot entendre
perfectament
que una persona,
en aquest cas
un funcionari,
es pugui equivocar.
Només faltaria
que no tinguessin
dret a l'equivocació.
Només faltaria.
El que costa més
d'entendre
és que no es miri
realment
amb una miqueta
més de lupa
quan es tracta
d'un error
que aquell administrat
no surti perjudicat.
De tot cas,
el que es tracta
és que l'administrat
no surti perjudicat
per un error.
No de pensar
que una persona
no té dret
a cometre un error
que és molt diferent.
El problema,
jo volia parlar
d'un altre tema
però ho deixarem
per un altre dia.
Sí, tenim poc temps ja.
Perquè sé que tenim
molt poc temps.
el problema bàsicament
està en que
si és una administració
petita
aquest error
moltes vegades
pot subsanar-se
sense necessitat
de tenir
que anar a instàncies
superiors.
Vamos,
que si te'n vas
a un ajuntament
i tens
una resolució
que hi ha un petit error
de transcripció
de dades
o de fets
una mica inconexes
o que no tenen res
a veure amb la resolució
com a vegades
te pots trobar
perquè les persones
que fan
resolucions
són persones humanes.
tenen tot el dret
d'equivocar-se
com qualsevol.
Tu te'n vas allà
i pot ser
que no tinguis necessitat
de tenir
d'anar recorrent
a instàncies superiors.
Senzillament,
m'he equivocat
en aquesta data,
té vostè raó,
canviar-me i ja està.
Però si te trobes
davant d'administracions
de l'Estat...
És que moltes vegades
perquè es canviï
aquest error,
precisament perquè
s'estanc l'engranatge
del procediment administratiu
i de la legislació
administrativa
per canviar aquest petit error
hi ha d'haver
una resolució
d'instàncies superiors.
encara que sigui
una equivocació
de Casella.
És que l'administració,
perdona...
Ens esteu deixant, eh?
Que l'administració
acostuma a tenir
un principi
que és que no pot
o no acostuma
a poder anar
contra els seus propis actes
a no ser que hi hagi
un ent superior
que resolgui.
Això passa, per exemple,
amb la legislació laboral,
amb la jurisdicció laboral
que l'administració
no pot anar
contra els seus propis actes.
Entenem que
en aquest espai
hem de parlar de tot
i que hem de conèixer-ho tot.
En tot cas,
que ara la setmana vinent
escolteu que estarem
molt a prop
de les festes de Nadal,
mirem de fer un tema
que no deprimeixi gaire
els nostres oients.
Ja pensarem
en alguna cosa,
us sembla?
Defectes dels productes
que s'arregalen al Nadal.
Per exemple,
per exemple,
productes defectuosos.
Parlem una mica
de consum,
de dates de caducitat,
si no se'ns acuta
a alguna cosa millor
o els oients
ens demanen
algun tema
que tinguin interès
en particular.
el missatge
és ben clar.
Llegir la lletra petita
fins i tot
quan tractem
amb l'administració
no hem de pensar
que com que és
l'administració
i paguem els impostos
no hem de tenir
cap problema.
Podem tenir exactament
igual els mateixos problemes
que amb una empresa
privada,
per exemple,
amb la diferència
que després
si entrem
en processos judicials
són molt difícils
de resoldre.
Us agraeixo molt
la vostra companyia
una setmana més
a l'Urdes Guibernau
Regina Jové
Víctor Rocà
Xavier Terres
gràcies per venir
i en tot cas
farem una petita pausa
i canviarem
radicalment de tema
ens anirem
a través del telèfon
que més voldríem
de poder anar
en aquests moments físicament
fins a Itàlia
allà ens espera
Luca Belcastro
que és el guanyador
del Premi Internacional
de Composició Musical
Ciutat de Tarragona
un dels premis
de composició musical
més prestigiosos
de tot el món
ahir el jurat
va fallar
el veredicte
que ha donat
com a guanyador
Luca Belcastro
en una obra
que està basada
o inspirada
en poemes
de César i Pavese
de ambit