PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM-PAM...
PAM-PAM-PAM-PAM!
Canonitzacions!
Fons de tota solvència asseguren que hi ha cert malestar en el cel
a causa de les darreres canonitzacions meteòriques.
Avui en dia, fer-se sant ja no és com abans que calia suar la cancel·lada
abans d'entrar en el funcionariat beatífic.
Ara, enmig miraclet, entres en els vips de la eternitat in secula seculorum.
No s'hi val, home, no s'hi val.
De seguir per aquest camino, qualsevol dia santificaran l'avi de la Rambla
perquè per la seva intercessió a algun gelipolles se li hagin anivellat els collons.
Cal aturar aquesta bogeria, senyors, i posar-hi mans a l'obra.
De moment, els sants de sempre han iniciat manifestacions
i s'esperen mobilitzacions i actuacions radicals.
Sembla ser que santa justícia, santa llibertat i santa pobresa han marxat del paradís.
Santa tolerància i sant compromís s'ho estan pensant,
mentre que santa opressió, santa tu a callar, santa opulència, santa hermetisme i santa confusió
se'ls veu més contents que mai.
I aquí diu que el mateix Sant Pere remena els calaixos
per veure si troba una vella bandera anàrquica republicana i mazona
per refregar-la pels nassos de tant Ralph Lawrence, Lacoste i Fred Perry
com darrerament treuen el nas camí de Torreciudat a ment.
Santa Teresa i es tu
Santa Teresa i es tu
Santa Maria, ora pro nobis
Sant Mariano, ora pro nobis
Sant Vicenç Ferrer, ora pro nobis
Sant José María Escrivá
Cana Macana
Kobe
Cent Mariano
Sant Vicenç Ferrer, ora pro nobis
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
prou de pena i que ara ja poden sortir
i que no hi ha cap càrrec
simplement de tant en tant
anar a signar en algun lloc
a dir estem aquí, no hem marxat
o no hem apallissat a ningú
jo em pregunto què val apallissar un jutge
què val apallissar un policia
què val apallissar un metge
què val apallissar un compte comptes
o potser un controls, no ho sé
el que sí que és cert és que sembla ser
que per determinades penes
per determinats actes
no passa absolutament res
i per altres
doncs passa massa
això em va portar a la ment un petit conte
una història d'aquelles que es treuen
sempre d'aquells breviaris de la Índia
que deia si fa o no fa
així
una vegada
un home va rebre una bufetada d'un estrany
sense cap motiu aparent
i va anar a demanar justícia
el jutge li va demanar si estava
ben segur que la bufetada havia estat
intencionada
sí senyor
per suposat
i us he de dir
que la rebuda ben a desgrat meu
us demano que castigueu l'agressor
però el jutge
es va limitar a dir-li
que tot plegat
li semblava ben poca cosa
i que com a molt
li composaria una multa
de 10 cèntims
cèntims
l'agreujat
va trobar la indemnització
molt pobra pel mastegot
que havia aguantat
així és que
atensant-se fins al jutge
li va fotre una bona bufetada
a les galtes
tot dient-li
així em cobro jo
les bufetades que em donen
i si tens costum
a les indemnitzacions
que et pagui ell a tu
els 10 cèntims
que li has composat
i ara sí
i tot
no estan massa segur
que els més petits de la casa
estiguin al costat del transistor
però també penso
que n'hi ha uns quants
que són un pèl més grans
sé que la setmana passada
ens estaven escoltant
i eren nou vinguts
de cara a ma cana
i que al final
vam tenir una trucada telefònica
que no la vam oferir
així en viu
però sí que la vam atendre
en privat
aquest va ser el motiu
que no ens acomiadéssim
en absolut
la setmana passada
disculpeu-nos
però és que
vam sortir fora dels estudis
i no sé
em van dir
no sé si en aquestes hores
tindràs massa nens
però potser sí
qui sap
Anna, bona nit
bona nit
tu trobes que hi haurà
algú que ens escoltarà
en aquestes hores?
home, algú hi haurà
els meus segur que estan allà
a la white
a la white
al transistor
perquè avui
l'Anna Pacheco
que després ens parlarà
d'un altre tema
ens porta un conte introductori
una mica
en això
en l'acte
que s'està celebrant
i que es clourà
aquest diumenge
un conte
de la mitologia
de la mitologia grega
que parla sobre
la creació
de la Via Làctea
que Via Làctea
la traducció seria
el camí de la llet
fixat
perquè de llet
de llet va la cosa
de llet va la cosa
de llet va la cosa
d'una llet molt
molt especial
i que tot plegat
tindreu ara
l'ocasió
d'escoltar
la llet va la llet
diu la legenda
que un dia
Zeus
el déu dels déus
va decidir
baixar de l'olim
i fer una visita
a la Terra
a Zeus
tot li semblava
bonic de la Terra
especialment
als humans
tant és així
que el nostre protagonista
es va enamorar
perdudament
d'una formosa jove
d'aquella unió
va néixer
un preciós nen
a qui van posar
per nom
Hèrcules
un dia
i per tal
de dotar
de la immortalitat
al petitet
Hermès
el missatger dels déus
va baixar a la Terra
i se'n va endur
el nadó
cap a l'olim
quan van arribar
i després
del llarg viatge
el nen
estava afamat
Hermès
va agafar el petit
el va acostar
a la dona de Zeus
que estava dormida
i el va posar
al seu pit
el nen
afamat
com estava
va començar
a xuclar
amb tanta força
que va aconseguir
despertar
Hera
la dona de Zeus
ella
tota espantada
es va treure
bruscament
el nen
del seu pit
i de la llet
que va continuar
regar l'imant
es va formar
el que avui coneixem
com la via làctea
que viição
lağlu
que viità
asetide
La Via Llàctea
La Via Llàctea
Tots el pare, la mare, els germans, els tiets, els avis, els amics, els contacontes, les bibliotecàries, el pastisser, a tothom.
Sí? I que tingueu una molt bona nit.
I fins la setmana vinent, d'acord?
Venga, un petonet.
Anna, ja m'ha acomiadat els més petits, que jo m'imagino que alguns d'ells encara estan aquí.
L'Anna Pacheco és aquí perquè ens vol parlar d'un acte que tindrà lloc. Un acte o una cloenda d'actes?
És una cloenda més aviat, sí.
Però diguem-li que el punt culminant serà aquest diumenge a partir de les 11 del matí a la plaça de la Font
per celebrar, i sota el títol de gotes de salut per la mare i per als fills, per celebrar la Setmana Internacional de la Lactància Materna.
Sí, hi ha una història molt maca al voltant d'això. La setmana aquesta se celebra cada any la setmana 41 de l'any.
I això és per celebrar d'alguna manera que si una mare es quedés embarassada al gener, la setmana 41 de l'any és quan començaria a lletar el seu fill.
Perquè la setmana 40 neixeria el nen i la 41 començaria. D'aquí que se celebri cada any i més o menys cau aquestes dates, a l'octubre.
Parlarem una mica dels actes que tindran lloc per commemorar aquest moment o per commemorar aquesta setmana.
Tot això, al darrere hi ha una organització internacional, una organització que acolleix a moltes associacions i una d'elles és la vostra,
de la qual tu pertanys, que és la de Do de Pit. Do o Do? Do de Pit.
Do de Pit, Do de Pit.
Què és Do de Pit?
Do de Pit és un joc de paraules molt bonic que se li va acudir a un pare del grup per dir és que vosaltres el que teniu,
és un do, les dones, no? És un do que us ha otorgat la naturalesa, no?
I com que el català té aquest joc de paraules, doncs ens va agradar molt.
La possibilitat de dir-li Do i Do.
També per demostrar que un cantant també dona el millor de si mateix, no? Amb el Do de Pit.
I això, simplement era això, preguntar-te què vol dir Do de Pit i per què.
Però la pregunta per iniciar aquesta petita entrevista és, una cosa que sembla tan natural, tan normal com alletar,
realment necessita tota aquesta festassa, aquesta informació, aquesta, no ho sé, sembla mentira que hauria de ser una cosa que no necessites cap mena de propagació, per dir-ho així.
Doncs mira, igual que l'hàbit de comptar comptes s'estava perdent, perquè el nen avui en dia rem moltíssima influència, molta imatge, molta cosa visual,
doncs l'hàbit de la lactància també s'estava perdent.
A l'Occident per molts motius, per motius des d'estètics fins a... de falta d'informació, de... bueno.
I clar, els països menys desenvolupats, doncs també perquè com que ens volen imitar,
clar, les dones africanes diuen, és que nosaltres volem nens com els vostres, eh, sants i rossos i gordets, i clar...
Què vols dir? Que la llet artificial fa que els nens siguin rossos?
No, rossos no, però... no voldria ficar la pota, però vaja, sempre... sempre un nen de biberó l'infles més.
Hi ha com a més hormones a vindre, potser.
Però vaja, no sempre, no. Jo, clar, d'alguna manera defenso el meu.
Tanmateix acabes de dir per motius estètics. Motius estètics per part de la dona o per part del fill?
No, per part... a vegades hi ha dones que diuen, tenim... no, és que tinc por de donar el pit perquè me quedarà després lleig...
Els pits penjant...
I, a més, jo sempre guardo retalls de revistes, hi ha moltes models d'aquestes famosíssimes que donen el pit, i segur que elles...
I elles continuen després fent passarel·la, no?
Home, m'imagino que aquestes models, a banda de donar el pit i fer passarel·la, deuen tenir 50.000 mecanismes que a la millor les dones normals i corrents, entre cometes, això, no tenen?
Jo no... jo de les dones que conec no són noies normals i tenen uns pits normals, vull dir que...
Anna, el que sí que és cert és que ja que aquesta campanya, estadísticament, no s'alleta el que s'hauria de lletar.
S'ha perdut una mica, sí. En els darrers anys, curiosament, a Catalunya s'ha incrementat una mica, però tot i així les xifres encara són baixetes.
Falta, falta... jo crec que és desinformació per part de la mare. Hi ha molta por, molta pressió social, la mare quan surt de l'hospital surt molt desorientada, molt cansada, i clar, donar el pit, doncs, bueno, com tota la vida.
A veure, criar un fill és sacrificat, no? I ens pensem moltes vegades que, bueno, pel fet de donar el pit, doncs que jo què sé, se'ns acabaran moltes coses i al revés.
El nen té menys riscos de patir certes malalties, moltíssimes, d'al·lèrgies, respiratòries, en fi, milions, i la mare es recupera abans del part, té menys risc d'agafar, doncs, càncer d'ovari, càncer de mama...
I després una cosa molt important i molt maca és que es fomenta molt el vincle afectiu entre la mare i el nen.
És el que anava a preguntar. El vincle aquest, jo m'imagino que... que a veure, que els pits d'una dona, una de les funcions és aquesta, la de lletar.
I tenir el fill i no poder el lletar pot significar algun tipus de trauma, alguna manera de carença, no ho sé, efectiva.
És que hi ha molt poques dones que no puguin el lletar, en casos molt, molt, molt concrets, no? Malalties, no sé, el SIDA, per exemple.
No, no, em refereixo a que una persona decideixi, doncs, per l'estètica o pel que sigui, no el lletar, i que bé utilitzi un producte industrial o bé, doncs, ho transfereixi a una altra persona.
Sí, que doni vivero, perquè, clar, és més còmode.
Tu ets mare, i et dic mare de...
Vocacional.
Vocacional. I realment, trobaries que fos el mateix, no haver lletat els teus fills?
Home, no és just dir que una mare que dona vivero no estima igual els seus fills.
No, no, no, no, parlem, eh, de...
Però el que passa que...
No creus que pot ser que hi hagi sensacions que es perdin?
Jo crec que te perds el millor de la maternitat.
No sé si això molestarà algú, però és que és un contacte pell en pell.
És a dir, el nen surt de la teva panxa i, si li dones el pit, continua unit a tu, no?
O sigui, és enganxat.
Inclús a l'hospital, a Joan XXIII fan el mètode cangur, que és que res més neix el nen, el nen instintivament ja busca el pit de la mare,
perquè és un instint amb el qual naixem tots, no?
I que, clar, si el nen no el motives, doncs el perd.
Que si el nen, quan neix, el desvincules de la mare, el poses a una habitació separat, al niu, a la nurserí, que diuen,
no està amb la mare, doncs clar, i a més li enxufes un viveró, clar, aquell nen i aquella mare es perden una oportunitat tan bonica.
Ni que sigui, jo sempre dic, ni que sigui un mes que lletis el teu fill, però sabràs que, no sé, el meravellós que és ser mare, no?
Acabes de parlar de l'hospital Joan XXIII i has rebut nominacions o premis.
Sí, ha rebut un premi.
A causa d'això, diguem-li, del tracte que es té cap a la maternitat.
És un premi honorífic, que es diu Hospital Amido de los Niños, i és perquè ells fomenten i promouen la lactància,
ajuden a les mares, o sigui, els hi posen els recursos perquè una mare, si vol alletar, tingui mitjans per fer-ho i per poder solucionar problemes.
Anna, tenim el temps superreduit ja i voldria que repartíssim una miqueta aquest temps.
Primer, amb adreces. Algú potser està interessat en contactar amb vosaltres i després el que es farà aquest diumetge.
Sé que teniu una pàgina, sé que teniu una adreça o telèfons i qualsevol persona que es vulgui posar en contacte amb vosaltres
per resoldre problemes o per rebre informació, suposo que serà atesa.
I que cada 15 dies...
Ens reunim, sí.
On us reuniu?
Ens unim al CAP Jaume I, el CAP és allà a l'ambulatori, al carrer Jaume I.
No aquest divendres, o sigui, demà ja no, el divendres que ve.
I a partir d'aquell divendres, cada 15 dies.
Convidar-vos a tots el diumenge a les 11, hi haurà una actuació musical del Vicente Monera,
que bé tocarà música dels 60.
L'Oriol Grau finalment ens digirà, farà el manifest.
I després hi haurà una actuació infantil d'un pallasso, del Jordi Fa.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I finalment la gran enlairada de globus.
De globus blancs, el cel, no només a Tarragona, sinó a gran part d'Espanya,
es llançaran globus blancs, de tal manera que el cel per primera vegada estarà ple de gotes de llet.
Caramba, potser el mateix Hèrcules estarà contentíssim de pensar.
Mira, m'acabem de sintetitzar aquí a la Via Làctea.
Sembla ser que això es fa a tota Espanya, és simultani?
Sembla ser que es vol impulsar.
Qui hi ha al darrere de tot plegat d'això?
Quin organisme hi ha? Quin és l'interès de què...?
L'organisme és la UABA, que és una ONG internacional que dona suport a la lactància materna.
Vella pels drets a les mares i les dones.
O sigui, això va més enllà d'ensenyar les mares a donar el pit.
Nosaltres, les dones occidentals, certament estem bastant protegides en qüestió de drets i de drets a la salut,
però ells vellen sobretot per les mares del tercer món.
I volen conscienciar a les mares que afortunadament vivim a Occident
per ajudar a les altres que estan més desafavorides.
Més desemparades en aquest sentit.
Jo sé que l'Anna i alguns de vosaltres segurament la recordeu perquè no fa massa,
no fa massa, l'edició passada va venir aquí i ens va explicar, va llegir un conte
que a més a més és un conte de la seva producció.
I jo voldria recordar-vos als que ens escolteu que sou pares, que teniu nens
i que a més a més llegiu o expliqueu contes als vostres fills
que nosaltres volem impulsar una miqueta també des d'aquí a cana a cana
la secció dels pares que expliquen.
Avui ha vingut l'Anna i ens ha llegit, explicat la història
de la Via Llàctea, de comèrcules, doncs va passar a ser un semideu
en certa manera.
Però també et demanem, Anna, que tornis a venir un altre dia
però ja amb el paper de com a mare i que ens expliquis
la teva experiència com a contadora de contes familiar.
No solament això, sinó que ens expliquis algun conte,
és a dir, que facis la secció i tal que m'has fet avui pels petitets
dels que fas als teus petits.
I a tots vosaltres, també els que sou pares, mares
i que preneu consciència del efecte educador del món de la narració oral
també voldríem que us posessiu en contacte amb els altres
bé, venint aquí als estudis de Tarragona Ràdio
trucant al 24, 47, 67 o aquí a l'Avinguda Roma número 5
per participar una mica en aquesta cosa
de juntar una miqueta el que són els pares, els nens, els contes
què és el que expliqueu, què és el que us inventeu, quin és aquell personatge
perquè ho puguem compartir amb tots els que dijous, darrere dijous
a partir de les 9 i mitja fins a les 10, fem aquest programa al decana Macana.
Recorda, tenim un telèfon al 24, 47, 67
seràs benvingut amb les teves aportacions.
Ben aviat farem un nou certamen literari
i demanem a totes les persones que escriviu, que expliqueu
que vingueu aquí, que això ha de ser casa vostra.
Anna, moltes gràcies.
Gràcies a tu per convidar-me.
Faltaria més. Espero que tingueu molta sort, que hi hagi força participació.
Espereu que hi hagi molta gent, pares, nens, petits...
L'hora és bona, eh?
Sí, l'hora és bona i la plaça de Font és una plaça que la gent fa el vermut
i suposo que tothom s'animarà.
I el temps...
I que el temps ens acompanyi.
El temps esperem que acompanyi com aquesta música que escolteu ara,
que escoltareu d'aquí un moment del Raimon, que ens parla del seu país,
que si plou molt o no plou massa, acomiadarem el programa d'avui de Cana Macana,
el segon d'aquesta temporada, amb la música aquesta de Raimon
i amb les paraules aquestes de l'Anna Pacheco,
que us convidarà a tots els que vulgueu assistir a les 11 a la plaça de la Font.
Això el diumenge, no?
Sí, el diumenge esteu convidats tots.
Gotes per la...
Gotes de llet, salut per a mares i fills.
Això és un bon... és un bon tema.
I que el cel s'ompli de gotes de llet.
S'esperen molts globus?
Home, nosaltres, entre 500, tenim mil globus per repartir, no sé quants inflarem.
Doncs vinga, esperem que s'omfli en força.
Senyors, això ha estat tot.
La setmana vinent tornarem.
Avui ens ha acompanyat l'Anna Pacheco amb la seva història, amb la seva proposta
i els controls ha estat Lluís.
I qui us ha parlat, l'Agust, que espera que la setmana que ve torneu a ser amb nosaltres.
Cana Macana.
Si plou poc, és la sequera.
Si plou massa, és un desastre.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país, la pluja no s'ha ploure.
No aniré mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat, res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present,
la vida es quedava a la porta
mentre entraven cadàvers de pocs anys.
Obli del llamp,
obli del trol,
de la pluja i del bon temps,
obli del món, del treball i de l'estudi.
Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria?
El meu país, la pluja no s'ha ploure.
O plou poc, o plou massa.
Si plou poc, és la sequera.
Si plou massa, és un desastre.