La Tardor
Vaja, ja arriba l'estiu. La calor...
Les músiques estiu-enqués...
Més calor...
Encara més músiques estivals...
Per cert, parlant de músiques estivals, tropicals, caribenyes, ara em ve al cap una formació britànica de tecno dels 80 que van passar l'estiu en una illa del Carib.
Sabeu què va passar?
Al següent disc van saber reflectir els ritmes del Carib en la seva música tecnològica.
El resultat de tot plegat? Una fusió de ritmes i instruments mai aconseguit abans.
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
La Tardor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Efectivament, el que acabem de sentir fa molt pels temps de calor que corren.
No és el primer cop que escoltem aquestes peces musicals aquí.
i és que quan arriba l'estiu no ens podem estar a posar-les.
Com si d'una festa de comiat es tractés,
All Grop It Up i Jung Kulture ens serveixen per començar a dir adeu
a una altra temporada de radioactivitat.
Diem adeu a la que ha estat la quarta temporada de ràdio
amb cançons divertides i desenfadades de les OMD,
Orquestral Manovers Interdark.
Tots bé, amb aquestes dues peces del 1984 us hem volgut mostrar les nostres millors intencions.
Radioactivitat.
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
a la música tecno i alternativa dels anys 80.
A la música tecno i alternativa dels anys 80.
de ta cada vegades.
A D'ohra.
A D'ohra.
Bé, ambľa i já Anxa.
Bona nit, anem a encetar el programa número 170 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Avui som a 25 de juny del 2002 i ja fa 907 dies que vam estrenar el nou segle.
Afecte 2000.
Afecte 2000.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
Bona nit, anem a encetar el programa.
dies amb aquesta força, amb aquesta vitalitat.
1998. El més alternatiu que hem trobat és un tema
anomenat comercial i sona així de bé. Us hem de dir
que amb motiu de les imminents vacances d'aquest programa
avui acabem de treure tota la pirotècnia que teníem guardada
durant aquesta temporada. I de Castells de Focs
va la cosa i és que en aquesta primera part de l'espai
avui tindrem aquestes músiques alternatives que no s'han arribat
més recentment. O més ben dit, grups
com els Esos Ameritxen que acabem d'escoltar, o com els Oasis
que també veuen de les fonts dels anys 80 i
escoltarem d'ells cançons més o menys recents.
Any 2000. Un tema que va tenir molta fortuna
dels Oasis. Un grup també d'aquells alternatius, quan volen
ells, esclar. Doncs el tema porta per títol
Com no? Who feels love?
Faurf in el smoothies, quan volen
d'avui.
My spirit has been purified
Take a thorn from my pride
And hand in hand
We'll take a walk outside
Thank you for the sun
The one that shines on everyone
Who feels love
Now there's a million years
Between my fantasies and fears
I feel love
I'm leaving
All that I see
Now all my emotions
Fill the air I breathe
Now you understand
That this is not the promised life
Baseball card
There's nothing more to be
If you can be the remedy
Who feels love
And you can be the remedy
You can be the remedy
Si els oasis els van encassillar com el Brit Pop
I nosaltres els hem considerat sempre una mica alternatius
El que passa que la pel·le és la pel·le i al final tots cauen de quatre grapes
Per cert, recentment van passar per casa nostra
Van fer un concert la setmana passada a Barcelona
A Barcelona
Doncs bé, els oasis des de sempre han fet cançons diferents
Cançons que se sortien dels purs cànons convencionalistes
Doncs bé, el mateix 2000 des del mateix treball un tema que encara va tenir més fortuna
Us en recordeu?
El Go Let It Out
Va sonar molt
És una d'aquelles peces que també ens fan recordar els bons moments d'aquesta formació britànica
If you like yourself a lot
Go let it out
Go let it in
And go let it out
Pickle the bass
Life is precocious
In the most peculiar way
Sister psychosis
Don't got a lot to say
She gon' let it out
She gon' let it in
She gon' let it out
She gon' let it out
She gon' let it in
She gon' let it out
Is it any wonder why princes and kings
Our clowns are capers in Minnesota's breeze
Ordinary people that are like you and me
We're the capers of their destiny
We're the capers of their destiny
I'm going to leave in the city
I'm going driving out of town
And you're coming with me
The right time is always now
So go let it out
And go let it in
And go let it out
On the ship
Yes, yes, yes
With the oasis
Could we
On some or
se'ns arriben cançons noves i cançons que encara es deixen entreveure
el que porten a dins, aquella manera de ser, aquells infants terribles
que fan esbrinar alguna esperança que la música alternativa
encara no està per part dels ovejis, encara no està acabada del tot.
The Indian Times és la nova proposta que ens arriba ara mateix dels ovejis
i que sona molt contundent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
amb aquestes formacions que van voler ser algun cop alternatives i que en el camí han deixat alguna part d'aquesta música, per sort no tota,
i anem a agafar un altre camí nosaltres, un camí que ens porta a Los Ángeles al desembre del 1998.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!





!
!
!
!
!
!
!



!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
P!
!
T'està,
p!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Real Life, la vida auténtica, la que ens agrada a nosaltres és això, la música auténtica, encara que en aquest cas és una mica adulterada, perquè res a veure amb el tema original del 1911,
del 1981 dels Simple Menys.
Però bé, el senyor Rebent Meisi es va dedicar a posar-ho al dia, 2001,
i va quedar així d'aquesta manera perquè les noves generacions
coneguin la música que es feia a començaments dels 80,
encara que sigui una miqueta desvirtuada.
Però bé, de totes maneres creiem que això és la vida autèntica,
la de real life, és la música que ens agrada a nosaltres,
d'aquesta música autèntica de començaments dels 80,
passada pels sedars de les anys 2000, 2001, 2002, com vulgueu dir-li.
Esteu escoltant...
Radioactivitat.
A Tarragona Ràdio, els dimarts a la nit.
A Tarragona Ràdio, els dimarts a la nit.
Petites notícies, curiositats, actualitat d'internet,
Això i molt més a la miscel·lània de Radioactivitat.
Missi Online.
En la teva línia.
Doncs com us hem dit abans que avui el cel darrer programa de la temporada,
la quarta temporada de Radioactivitat,
havíem tret la resta de la piròctènia musical que ens quedava al Calaix,
doncs a Missi Online farem una recol·lecció de temes curiosos o notícies curioses
que ens van cridar l'atenció.
Una selecció, aquesta seria la paraula més adient.
Selecció de notícies que ens van, bé, impressionar, cridar l'atenció,
ens van incuriosir i ara us les portem així resumides perquè sabeu el que hem dit al llarg d'aquesta temporada.
Molt resumides, perquè és que si no necessitaríem diversos programes.
Comencem per una que en aquest cas ens va incuriosir, ens va intrigar molt.
Un titular que deia la tribu del dit gros.
Va aparèixer el dimarts 26 de març d'enguany, del 2002,
i deia que hi ha uns joves que els quals, els polzes, els tornen més àgils i musculosos per l'ús de mòbils i consoles de joc.
I que això, doncs, algun dia pot derivar en una mena de tribu, en aquest cas la tribu del dit gros,
que tindrien més habilitats, en aquest cas, doncs, a l'hora de fer anar el mòbil i els missatges d'aquests curs.
Bé, això és el que deia l'article.
Ara, els científics ho desmentien, perquè de teclejar un telèfon mòbil per enviar missatges
a arribar a desenvolupar aquest dit gros, hi ha molt de canvi.
No és el mateix que com l'homo sapiens es va ficar dret, ni molt menys.
Però bé, la notícia la vam llegir tota sencera i vam quedar força distrets.
Ara us hem fet una mena de resum d'aquesta notícia del dit gros, la tribu del dit gros.
Això va aparèixer al març d'enguany.
Una altra notícia que va aparèixer, en aquest cas, l'abril, el 17 d'abril,
ens preparava pel 13 de maig, que era un dia que estava convocat la música a parar,
a no sentir-se, per protestar per la música pirata.
I en aquest article, doncs, denunciaven les manipulacions de les multinacionals,
perquè el senyor que es dedicava a fer-ho tenia els seus arguments.
Una part d'aquesta notícia diu així,
el fet que sigui la indústria musical la que convoqui una propesta d'aquest tipus
sembla una broma de mal gust.
Els mateixos que porten un parell d'anys criminalitzant els pobres usuaris
que es carreguen MP3 de la xarxa i porten els tribunals Napster i altres empreses similars,
ara pretenen que defensem els seus interessos.
Ens han acusat de pirates, ens han dit que acabaríem amb la música,
que si seguim intercanviant cançons, els artistes no tindran diners
per viure ni poder gravar nous discos.
Ens han fet la vida impossible, creant sistemes de protecció
que impedeixen fer còpies dels discos comprats legalment
i s'han negat en rodó a baixar els preus del CD.
I ara tenen la barra de demanar que passem unes hores sense música
per protegir el seu negoci.
Doncs bé, ho vam deixar molt clar.
En les multinacionals, n'hi ha aigua.
Era una notícia que es van fer ressò, repeteixo, a l'abril,
i el 3 de maig va passar el que tenia que passar.
Va tenir molt poc ressò perquè amb l'indústria del disc
s'ha de tenir molt poca amistat.
Doncs bé, estem d'acord que s'ha de lluitar contra la pirateria,
però possiblement la pirateria que exerceixen aquestes multinacionals discogràfiques
és més escandalosa que la dels pop-manta que diuen aquests que van venent els discos pel carrer,
doncs ja estan batejats com pop-manta.
Doncs sí, no sabem qui són pitjors, si és pop-manta o les multinacionals.
Bé, una altra qüestió que ens va cridar l'atenció
va ser la que va aparèixer el divendres 26 d'abril d'enguany.
DIAC, Rússia, envia a l'estació espacial internacional ALFA
el segon turista especial amb la missió d'investigar sobre la sida.
Marc Shuttleworth, un joven milionari de l'Àfrica del Sur,
de 28 anys, compromès amb la lluita contra l'epidèmia de sida
que afecta el seu país, es va convertir el dijous 25 d'abril
en el segon turista especial de la història.
El cubet portador Soyuz 1 es va enlairar a les 8.26 d'aquell dijous hora catalana
des de Baikonur a l'Àsia central
i va portar la Soyuz TM34 amb els seus tres tripulants.
Deu minuts després s'havia situat en òrbita la nau
que el dissabte següent s'acoblaria a l'estació espacial ALFA.
Va tenir una setmana de vacances per l'espai,
una setmana que li van envaijar molt nosaltres,
que ja ens agradaria, però és que ell va pagar 23 milions d'euros
per poder estar allà dalt.
I nosaltres no tenim ni res, deixem-ho així.
No tenim ni un cèntim d'euro per poder fer aquests viatges tan magnífics.
Una altra notícia en aquest cas no ens va impressionar,
ni ens va encuriosir, ni res de res.
Ens va indignar, perquè va ser el titular d'un diari
i nosaltres creiem molt poc ètic aquest tipus de titulars,
perquè més aviat confonen i espanten la gent.
Perquè titular la notícia d'aquesta manera és una mica dur.
Diu així,
Vandellós aspira el primer reactor termonuclear del món.
Això en lletres ben grosses,
i amb la fotografia de la central nuclear de Vandellós 2.
Això és una mica irresponsable,
perquè amb qüestions nuclears s'ha d'explicar bé la cosa,
perquè la gent està de volta de tot, plegat.
I bé, doncs,
llegíem el següent d'aquesta notícia.
El govern espanyol proposa Vandellós
i l'hospitalet com a seu del primer reactor
d'experimentació termonuclear del món.
La candidatura oficial de l'estat espanyol
haurà de competir per l'emplaçament
amb les propostes de França, el Japó i el Canadà.
Aquests quatre països impulsan junt amb Rússia
el projecte ITER,
Internacional Termonuclear Experimental Reactor.
L'alcalde de Vandellós creu que la candidatura espanyola
té poques possibilitats,
però avança que si el projecte es fa realitat al municipi
tindrà una repercussió importantíssima al camp de Tarragona.
Doncs bé, això apareixia el divendres 26 d'abril
i com hem pogut sentir
de reactor termonuclear a Vandellós,
de moment res,
la cosa està en l'aire
i això de titular-ho d'aquesta manera
ja com si fos un fet ja fet,
valgui la redundància,
és una mica així, en certa manera, irresponsable.
Una altra notícia,
estem fent la selecció al Miss Online
de petites grans notícies
que hem passat pel programa
i que en aquesta quarta temporada de radioactivitat
i que a nosaltres doncs ens han cridat l'atenció.
Una que ens va, en aquest cas,
ens va fer la reacció contrària
de la notícia que us acabem de dir
del reactor termonuclear.
Una que ens va obrir les portes
a l'esperança que possiblement algun dia
possiblement sí que sigui veritat
que a Mart hi pugui haver vida
o es pugui crear vida.
I és que el dimarts 28 de maig
es va fer saber pels mitjans de comunicació
que s'ha trobat aigua a Mart
i diu així,
La nau Mars Odissei
detecta gran quantitat d'aigua gelada
sota la superfície del planeta vermell.
És una notícia
que venia
d'una anterior,
una que va sortir el 21 de febrer del 2002
que deia així,
buscar aigua a Mart.
La sonda Mars Odissei
comença la recerca
per saber si hi ha aquest element
al planeta vermell.
Doncs bé,
entre el 21 de febrer
i el 28 de maig
doncs la Mars Odissei
finalment va trobar l'aigua
i ens diuen
en aquesta notícia
que gràcies a aquesta aigua
es pot generar algun dia
vida.
I això doncs
no estaria gens malament.
Gent malament tenir un altre planeta
doncs poder
anar allà
doncs
bé,
a criar vida,
sempre és positiu.
El negatiu seria en aquest cas
la humanitat
com ho faria.
si faria com està fent ara
amb el planeta blau
doncs més val
que no hi vagi anar a Mart.
I és que ho tenim molt clar.
si la humanitat
ha de cometre els mateixos errors
que està fent,
ha fet,
està fent
i sembla ser que farà
en aquest planeta blau
anomenat Terra
més val
que no vagi a mar
acabat d'espatllar-lo.
Si hi ha aigua a mar
i han de fer
molt bé
el poc que queda
més val
que es quedin a casa.
Ara,
si algun dia
ens convertim
en humans
del tot
doncs
per què no?
Per què no?
Doncs bé,
anem acabant
la secció avui
de Miss Online
amb aquestes notícies,
petites grans notícies
que al llarg d'aquests mesos,
en aquesta quarta temporada
del programa,
us hem anat
portant aquí
cada dimarts.
Una notícia
que l'hem deixat
pel final
i que ens va
agradar molt.
Una notícia
que ens va portar
amb molts records.
i és que
deia així,
Blade Runner
el futur
20 anys
després.
Això va aparèixer
el 20 de març
d'aquest 2002
i deia així,
d'aquí a 17 anys
serem el 2019,
la data
on se situa
Blade Runner,
el film
de Ridley Scott
que compleix
en guany 20 anys
i les propostes estètiques
i conceptuals
del film
segueixen avui
intactes
i insuperables
pels seus
hereus.
En l'article
es dediquen
a repassar
com va sorgir
la idea
de fer aquesta pel·lícula
a partir
de la novel·la
del Filip Cadí
que somien
els androides
a novelles elèctriques
qui es va fer càrrec
de la pel·lícula
hem sentit
Ridley Scott,
el director,
qui en van ser
els actors
i la trajectòria
dels mateixos
que no van tenir
molta fortuna
excepte
el Harrison Ford
que sí que després
va tenir força èxit
doncs els altres
van passar
més aviat
penes
que no pas glòries
i és per això
que l'article
acaba així
d'aquesta manera
una manera
que ens va agradar molt
i volem
acabar
el volem repetir-ho
per acabar
diu així
tots plegats
els refereix
als actors
que hi van participar
i al director
doncs tots plegats
van donar
el millor d'ells mateixos
a Blair Runner
una d'aquelles manifestacions
artístiques
que només de tant en tant
la mà de l'home
és capaç de modelar
una experiència
estètica
inoblidable
capaç de fer
desitjar qualsevol
tenir el poder
de veure-la
contínuament
per primera vegada
doncs sí
nosaltres vam tenir
aquest plaer
quan la vam veure
per primer cop
i ens agradia
tenir aquesta fórmula
aquesta poció màgica
de poder tornar
cada vegada
que veigéssim
Blair Runner
com si fos
la primera vegada
perquè ens vam
notar
i encara estem
una mica
possiblement
traumatitzats
entre cometes
per la visió
per la primera visió
de la pel·lícula
l'any 1982
doncs bé
és
Blair Runner
la música
de Blair Runner
Raquel Son
la cançó
de Raquel
la noia
replicant
que al final
es queda
amb el Harrison Ford
us en recordeu
oi?
doncs bé
deixem-ho
deixem-ho
perquè són massa records
i recordem-ho
valgui la redundància
que són 20 anys
20 anys de pel·lícula
i Déu-n'hi-do
i Déu-n'hi-do
doncs bé
deixem-ho
perquè
ara
volem tornar
un altre cop
a aquestes músiques
que
darrerament
s'han deixat caure
i que
ens fan pensar
que
l'esperit
dels anys 80
no es va acabar
com va acabar
la dècoda
sí
perquè
l'any 2000
una formació
anomenada
Bloodhound Gang
treien temes
com aquest
que escoltarem
que l'hem sentit aquí
però que
val la pena recordar-ho
perquè
és una mostra
de les cançons
irreverents
dels nostres dies
tan irreverents
com van ser
fa 20 anys
Bébé
n'int'n'nhutin'
but mammals
So let's do it
like they do
on the discovery chanel
You and me
baby
ain't nothin'
So let's
do it
on the discovery chanel
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat, l'urani de Tarragona.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La gentecolereta és la carbohydrate!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Núria Cartanyà, que amb les seves introduccions a l'espai
han fet que la radioactivitat fos una mica més rodó.
Res més. Salutacions cordials d'en Beta. A reveure.
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
Beta75.tinet.org
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Beta75.
Fins demà!