Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i especialment en el concert que cada any dediquen a la música per a Cobla.
I també més endavant parlarem del cicle de concerts de Cunit,
on també hi serà present la Cobla, i concretament la Cobla Reu Jove a Enguany.
Parlarem de plecs i destacant la plec d'avui a la Metlla de Mar,
la pleca internacional de la Sardana, que enguany és a Lisboa
durant tot aquest cap de setmana,
per demà diumenge la plec del Priorat a Falset,
parlarem també del Premi de Cultura Popular,
que enguany ha correspost a l'agrupament dels bars d'en Saires.
Això, combinat amb moltes altres més coses,
amb la música per a Cobla, sobretot sardanes,
fins a arribar a la una del migdia.
I avui volem dedicar el programa a uns sardanistes que han tornat a ser pares,
l'Àngel i la Lourdes, que estan d'enhorabona pel naixement de la Gisela,
de ben segur que d'aquí uns anys formarà part del planter de sardanistes tarragonins.
Així doncs, l'enhorabona,
i comencem el programa amb una sardana alegre i desenfadada,
una sardana amb lluïment per als intèrprets de Tibla i Tenora,
escrita per un personatge singular,
Jaume Roca del Pec.
Aquest compositor, popular per unes quantes sardanes ben originals,
però amb unes característiques comunes
que permeten identificar-les immediatament,
va ser força polifacètic.
De jove havia estat concertista de piano,
però més endavant es va dedicar a la pintura,
esdevenint un apreciat aquarelista molt important.
Segur que coneixeu sardanes enèrgiques i balladores
com Alba o Gabina,
la que porta per nom Iris,
que va dedicar a una cobla d'aquest nom,
de la qual Roca del Pec en va formar part,
l'escoltem ara interpretada per la cobla marinada.
A
l'escoltem ara cap
el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
però potser també falta una miqueta de pedagogia, per dir-ho d'alguna manera,
amb molta gent d'aquí del país, també, que hauria de conèixer-ho més, oi?
Sí, perquè, a veure, quan tu dius que això és cert, la de pedagogia,
perquè quan tu dius o anuncies que hi haurà una coble,
tothom associa el mot comple amb el mot sardana.
I, bueno, no és així, no és aquesta la nostra intenció,
però també, a veure, hi ha moltes sardanes
que no són les sardanes que s'ofereixen o que es poden escoltar en una plaça
ni amb les característiques que s'escolten a la plaça.
Per exemple, per entendre'ns, aquest any mateix es presentarà un disc
que està dedicat a l'Enric Casals, que és un encàrrec de l'Ajuntament de Vendrell
amb la qüestió de la ciutat pubilla de la sardana,
el Vendrell 2002, que és ciutat pubilla de la sardana,
però es veu que la descoberta d'Enric Casals,
un germà de Pau Casals, que és el que va orquestar tot el pessebre
i que de cara a Pau Casals va ser un bon suport,
era un gran violinista també,
doncs ha estat una sorpresa trobar totes aquestes sardanes de Pau Casals,
com ho són les sardanes i les composicions d'en Josep Serra.
I és per aquí que penso que s'ha d'anar fent aquesta pedagogia,
que la música de Cople no és aquelles sardanes que de vegades trobem al carrer
amb un acte de festa o amb un acte d'una ballada de sardanes i ja està.
Hi ha alguna cosa més darrere de tot això.
Senyor Grandier, encara que no sigui el tema principal del nostre programa,
ara en aquest moment ja porten alguns concerts fets en aquesta edició del festival.
Com transcorra aquesta edició d'enguany?
Bé, doncs en principi portem quatre concerts.
Val a dir que s'han omplert gairebé tots,
és a dir, per exemple, penso que algun dia no es va omplir per poc.
El concert inaugural va ser extraordinari.
L'Alexander Rudin, que era un violonxelista rus,
és, vaja, un violonxelista rus va fer un concert extraordinari.
I també encara tenim el regús del gospel d'ahir.
Parada, el festival està anant molt bé
i jo diria que estem recollint els fruits de tot un treball anterior
que hem apostat per la qualitat.
I m'agradaria, doncs, que en aquest sentit,
això ja és un desig gairebé personal,
que el concert de Cople, doncs, també passés per aquests paràmetres.
Vull dir que, lamentablement, de vegades,
doncs, és, de tot el festival,
és el concert que potser hi ha hagut menys assistència.
I, bueno, i nosaltres aquí estem segurs que no ha de ser així
i que un dia o altre les coses anirem canviant
i en aquest sentit estem treballant perquè canviïn.
Però el que portem de festival fins al dia d'avui està anant molt i molt bé.
Val la pena, doncs, insistir.
Dijous, vinent, dia 8 d'agost o dos quarts onze de la nit,
la Cople Mediterrània, dirigida per Jesús Ventura,
amb una primera part, segons veig, en el programa de sardanes de qualitat,
d'en Josep Maria Guitari, el bandell de Ciutat Pobilla,
Enric Morera, Enric Casals, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda,
una segona part amb valls per a Cople,
des dels clàssics com Josep Serra,
amb molt més actuals com Manuel Oltra, Francesc Assú,
Joan Josep Blai o Jordi León.
I ja que parlem amb el senyor Grandia,
crec que és obligat fer referència a una altra intervenció,
una altra col·laboració d'ell amb el món de la Cople de la Sardana,
és que en el recent nomenament Proclamació,
millor dit, del banderill com a Ciutat Pobilla,
ell va ser l'encarregat de fer la lliçó magistral,
on els que van poder escoltar o llegir
comprovaran com va saber combinar, diguem-ne,
el toc poètic amb el toc, diguem-ne, crític
o d'anàlisi de l'actualitat de la Sardana.
Com que li va semblar aquesta experiència?
Bé, a mi com a no sardanista,
perquè jo no soc sardanista militant,
no formo part de cap colla,
em va semblar interessant, doncs,
que algú, diguéssim, fora del món,
del món pròpi de la Sardana pogués dir alguna cosa.
I si ho hagués de resumir molt breument,
jo vaig expressar un desig,
i crec que en nom de molta gent,
és que ja no parlem de la Cople,
perquè en parlàvem fa un moment,
i dèiem que la Cople ha evolucionat molt i bé,
és que la Sardana també emprengués aquest camí d'una evolució,
és a dir, que d'una vegada i per totes fos la dansa pròpia de Catalunya,
fos la dansa nacional de Catalunya,
i que això ens ho creguéssim tots plegats,
però que a la vegada, doncs, també intentéssim, doncs,
que el llenguatge de la Sardana
i l'expressió de la Sardana
fos un llenguatge entenedor
per tota la gent d'avui en dia,
i potser això seria un estímul
de cara a la gent jove
i de cara a que la Sardana
tingués una vigència actual.
No sé, a mi,
tornant a dir que m'agradaria un desig,
m'agradaria, doncs, que passés una mica
com el que ha passat amb el món dels castells,
que potser mai ningú s'huria pensat
que els castells fossin de rabiosa actualitat
com ho són ara.
Doncs bé, els mitjans que hem posat
perquè els castells tinguin això,
doncs, m'agradaria que els poséssim entre tots
al servei de la Sardana
i segur que seria la nostra dansa nacional
de totes totes, com ja ho és, evidentment.
Un bon desig,
que no en puc estar tan bé de dir
que segur que hi col·laboren,
això, col·laboracions,
val la redundància,
com la que fa el senyor Juli Grandia,
gerent de l'auditori Pou Casals,
no només programant aquest concert,
sinó també amb els enregistraments
de música per a Coula
que es realitzen,
ens consta,
amb molt d'encert
en aquest mateix escenari,
que produeix enregistraments
realment molt interessants
i després tindrem oportunitat
d'escoltar-ne un.
Moltes gràcies,
un cop més per estar amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres
i ja sabeu,
esteu tots convidats.
Fes el proper.
Gràcies.
Doncs, com acabem de comentar l'entrevista,
la Cobra de Cambra de Catalunya
ha portat a terme
la majoria dels seus enregistraments
a l'auditori Pou Casals
del Vendrell.
Un dels últims discos
que ja n'ha aparegut al mercat
és un recull
de 12 magnífiques sardanes
d'Agustí Borgunyó,
un autor rellevant,
però a les sardanes del qual,
majoritàriament,
ja no estaven a l'abast
dels aficionats en discos
i les que sí ho eren
calia cercar-les
entre centenars
d'enregistraments diversos.
Escoltem una sardana
enregistrada, doncs,
a l'auditori Pou Casals
de Sant Salve del Vendrell
l'abril de l'any 2000.
És una de les moltes de Borgunyó
que van rebre algun premi.
Concretament,
el quart de tema humorístic
i el premi extraordinari
Juli Garreta
del concurs Barcino
de l'any 1948.
Estem parlant
del Relotge de l'Avi,
tota una joia musical
plenament descriptiva
que interpreta
la Cobra de Cambra de Catalunya
de Jesús Ventura.
de Jesús Ventura.
De Jesús Ventura.
De Jesús Ventura.
de Jesús Ventura.
De Jesús Ventura.
Ventura.
De Jesús Ventura.
De Jesús Ventura.
Ventura.
De Jesús Ventura.
De Jesús Ventura.
de Jesús Ventura.
En general.
De Jesús Ventura.
De Jesús Ventura.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
.
...
...
...
Tornem a la Música!
Hi ha autors de sardanes que han aconseguit la popularitat per una o dues sardanes.
La resta de la seva obra resta desconeguda per la majoria de públic.
A qué seria el cas de Josep Albertí, autor de la culturally més interpretada?
Avui escoltarem una d'aquestes sardanes menys divulgades.
És les anelles de Terrassa i la interpretació és de la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
Fins demà!

!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Dilluns vinent!
Dilluns vinent, dia 5 d'agost, dins del programa d'actes de la Festa Major d'Estiu dels Pellaresos, a partir de les 6 de la tarda tindrà lloc un homenatge record al músic Javier Gols.
Concretament, hi haurà un concert a càrrec del cor dels Pellaresos, que enguany celebra el seu desaniversari interpretant-se algunes cançons de Javier Gols.
Posteriorment es descobrirà una placa commemorativa a la casa on va néixer aquest músic el 13 de juliol de 1870.
Valdria la pena que alguna entitat o organisme es preocupés per recuperar l'obra sardanista de Javier Gols, malauradament oblidada,
encara que sospitem que té un interès similar al de la resta de les composicions que va crear forts interessants.
I hem de parlar, hem d'avançar allò que segurament serà el nostre tema principal del proper dissabte.
El trentè plec de la Sardana, ciutat de Tarragona, serà dissabte vinent, com cada any organitzat pel Casal Tarragoní,
i potser també cal aclarir que una plec potser de transició,
després dels durs moments que ha passat aquesta entitat tarragonina,
sembla que reconduïda per una nova junta i de moment ha procurat realitzar les activitats habituals,
com a mínim aquestes activitats bàsiques que portava a terme el Casal Tarragoní.
Una d'elles era aquesta plec, ciutat de Tarragona, de moment enguany encara amb una data,
aproximadament la data habitual dels últims anys,
però ja en la perspectiva de que l'any vinent avariar-la per buscar una data potser més apropiada
per evitar les vacances de molts dels sardanistes de la ciutat
i potser també aquesta època de més calor.
De moment, però, enguany, aquest trentè plec de la sardana ciutat de Tarragona,
el lloc habitual dels últims anys també, el Passeig de les Palmeres,
a partir de les 6 de la tarda en la primera sessió i a partir de dos quarts d'onze en la sessió de nit,
amb les cobles, ressò i ciutat de Cordellà.
Un seguit de sardanes força atractives, un programa realment interessant,
entre el qual podem destacar dues estrenes del mestre Tomàs i l'embarador.
La primera serà la sessió de tarda i coincideix amb un modest homenatge
que el Casal Tarragoni vol oferir a una entitat tarragonina veteraníssima
i que sempre ha estat al costat de la sardana, com és el Cor L'Àncora.
És la sardana que el mestre Tomàs i l'embarador ha escrit expressament per aquesta ocasió.
També vol ser un homenatge alhora a tota l'obra de la qual parteix, de fet, el Cor L'Àncora.
S'anomena honorant el Selm Clavé.
I en la sessió de nit, també, com us deia, del mestre Tomàs i l'embarador,
una sardana escrita en homenatge al nomenament de Tarragona com a patrimoni de la humanitat.
Una sardana que té un origen, diguem-ne casual,
un origen en una conversa entre el mestre en una anterior estada a la nostra ciutat
amb la regidora de l'Ajuntament, Maria Massa Martorell,
que li va proposar escriure precisament aquesta sardana.
I la sardana, resultant, és el que porta per nom Torre Pilat.
Val la pena parlar, també, de la relació del mestre Gil amb aquest indret de Tarragona,
però us emplacem per un proper programa,
perquè té tota, tota una història,
que en algun moment de l'anterior programa ho hem apuntat una miqueta,
però valdrà la pena parlar-ne més extensament
i jo tinc l'esperança de poder-ho fer amb el mateix autor de la sardana.
una pleca que és de ciutat de Tarragona,
que, lògicament, també tindrà, com és habitual els últims anys,
el seu concurs de colles improvisades a la sessió de nit.
De moment recordem, doncs, a les 6 de la tarda i a dos quarts onze de la nit,
el passeig de les Palmeres dissabte vinent.
I, doncs, tornem a fer un altre parèntesis musical.
Darrerament, alguns intèrprets i instruments de coble
s'han pogut permetre el luxe de prescindir d'estar vinculats de manera fixa
en una formació concreta i es dediquen a l'estudi, a l'enregistrament
i a la interpretació lliure que combinen amb l'activitat en altres àmbits musicals.
En alguns casos d'aquest plantejament han sortit fruits interessants,
com és el cas dels tenoristes Jordi Molina i Jordi Figueroa.
Aquest últim, entre moltes altres iniciatives,
van registrar recentment un disc amb el pianista Jordi Vilaprinyó,
on hi trobem obres molt diverses i d'autors ben diferents
interpretades amb tenora i piano,
amb alguna col·laboració puntual en determinats temes.
Escoltem una de les tres danses per tenora i piano
que va escriure el polifacètic Marcel Casellas expressament per aquest disc.
És l'habanera L'home dels diatònics,
que interpreten Jordi Figueroa la tenora i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
I Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
i Jordi Vilaprinyó al piano.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, per una banda, ens hem de felicitar que finalment anunciïn les ballades de Sardanes els divendres a la plaça de la Font.

Quantes cobles hi ha, que es diuen la principal, Catalunya, un munt, un munt.
No, a mi el que m'ha fet gràcia és això de cogera de nou l'espectacle català de Sardanes.
És curiós, no?, és curiós, no?, senzillament com a cosa curiosa.
I l'altre diari és el diari avui de dimecres, com cada dia apareix la columna signada per Isabel Clara Simó,
que ens crida l'atenció també, que ens crida l'atenció també, sobretot després de les polèmiques que es van produir arran d'un comentari desafortunat sobre un concert, sobre la gira que va fer l'orquestra Ciutat de Barcelona Nacional de Catalunya per Estats Units.
Segur que recordeu el cas, es va comentar molt, després ens consta també que es va aclarar si m'ho va intentar arreglar-ho i justificar-se d'alguna manera, però potser encara ho va enredar més.
I ens crida també l'atenció un cop més és el comentari d'aquest dimecres que titula Folclore i és una defensa apassionada, brandada a Folclore en general, no es menta per res a Sardana, però suposo que s'interpreta que hi és.
En aquella ocasió era com, vaja, un despreci total per res a Sardana com a música folclòrica i en aquest cas doncs és tot tot el contrari, doncs mira, més val així.
I potser ràpidament, de moment només discerna constància, perquè el temps ens tira a sobre, hem rebut recentment dues revistes, no són per revistes noves, però doncs ens agrada
remarcar quan les coses es fan ben fetes, sobretot pel cas de l'obra, la revista de l'obra del Ballet Popular, potser l'únic negatiu és que no és fàcil aconseguir-la si no sou subscriptors.
La part positiva sobre el contingut, doncs perfecta, un disseny que trenca els tòpics de les revistes, diguem-ne, sectorials, les revistes que no són genèriques.
I sobretot, sobretot el contingut, entrevistes, comentaris, notícies, sobre, essencialment, la música poblada tradicional catalana, molt sobre música de coula, sobre sardanes, sobre esbars, però, atenció, no només això que us acabo de dir.
L'exemple, una entrevista amb el Ferran Torrent, escriptor, no es parla per res de sardanes de música para cobla, però no canta, entre cometes, entre mig de reportatges sobre el cicle cobla-cori-dansa,
o sobre l'espectacle, el can espiritual, la desbargancera de Mollet, per exemple.
Però, i allò que un cop més, com d'altres vegades, m'agrada remarcar, són els articles d'opinió.
Hi ha crítica, quan convé ser crític, i de manera molt assenyada, i elògic, quan es creu convenient.
I, senzillament, no em sap greu fer-me repetitiu, com cada mes, recomanar-vos aquesta revista.
I, potser, molts menys mitjans, però molta honradesa, la revista de la Unió de Colles Sartanistes també ha tret el carrer Unol Número,
on es nota, es noten les ganes de fer alguna cosa més interessant, després d'una etapa de crisi, podem dir,
on s'havia perdut aquell esperit també trencador inicial que havia tingut aquesta revista.
veurem si aquesta nova junta de l'Ogust també sap donar-li mitjans i aconseguir assemblar-se a aquesta altra,
que us comentàvem, de l'obra del Ballet Popular.
Potser tindrem ocasió, en propers programes, de comentar algun text concret d'aquestes revistes,
que crec que val la pena exposar-vos amb més deteniment i amb més serenor.
Potser ja recte final del programa, i fem aquest comiat sobre una sardana.
La Font del Turó, de Jesús Bosch, amb la cobla Flama de Farners.
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Sardana de Fons
a les 12 del migdia i el diumenge
a repetició. Dissabte vinent
parlarem, procurarem parlar més extensament
de la pleg de la ciutat de Tarragona.
Mentre tant, que us vagi
molt bé les vacances que tingueu,
vosaltres a suportar la calor i en tot cas
així teniu oportunitat de ballar-ne moltes
de sardaners. Fins avui.
Fins avui.
Fins avui.
Fins avui.
Fins avui.