Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No et vas casar amb ella?
Va preguntar l'amic
Però després de sospirar pel que mai no va arribar a ser
L'home va reconèixer que ella també cercava l'home perfecte
Cana mà cana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el setmanal del periòdico d'aquesta setmana
passada, el número, no sé pas
quin número, però que pertanyia als primers
dies de juny. L'enviava
una persona de no sé
on tampoc i que volia fer una reflexió
al voltant d'un article que ell havia
llegit en aquest mateix setmanal. I nosaltres
hem trobat que era força cana macanero
amb, diguem-li, amb la línia aquella
del carrier, del
círculo de los mentirosos, que està
ple, ple, ple, ple de petits
contes d'aquests que fan reflexionar
o que fan despendre
un somriure dels llavis, que
en definitiva és el que es pretén
amb totes aquestes històries curtes. Com estàs?
Com estàs amb aquests
junys tan calorosos?
Nosaltres, molt bé. Des d'aquí,
des del 102.6 FM, però
alerta, i dic 102.6 FM
perquè ben aviat s'acabarà aquesta freqüència
en el programa de cana macana
i, per suposat, a tot Tarragona Ràdio
en general, perquè ens trasladem.
D'aquí uns quants dies, encara
no, però d'aquí uns quants dies has de saber
tu que escoltes cana macana
que podràs sintonitzar
Tarragona Ràdio a partir del
96.7, si no m'equivoco
el Lluís diu que sí, gràcies Lluís
i que, a més a més, no solament
es canvia la freqüència, sinó també
la ubicació de la casa, perquè
ens emportem els mobles
els micros, els CDs
ens emportem les històries
ens emportem les companyoles
tan bones com sempre, i ben aviat
suposo que també la màquina del té i del cafè
ens emportarem i ens trasladarem
als voltants de l'Avinguda Roma
no sé pas quin número, de moment no ho sé encara, però
ja ho confirmarem, això
que sàpiguis que la pròxima temporada
cana macana sintonitzarà
a partir d'això del
96.7, estarem a l'Avinguda Roma
però que el número de telèfon
serà el mateix, el 24
47 67
número de telèfon que pots
anar marcant si d'aquí una estona
escoltes la nostra endevinalla
i et veus en cor de trucar-nos
no solament per això
per endevinar-la o provar d'endevinar-la
sinó per saludar-nos, per dir-nos què és el que estàs fent
en aquestes hores que escoltes la ràbia
i no ets per la platja, disfrutant-la
o potser per explicar-nos
alguna de les teves anècdotes
més coses, sí, una altra cosa
que sembla que estem fent aquí una reflexió
d'una mena d'agenda perquè tinguis en compte
el dijous, vinent, dia 20
ben segur que no hi haurà programa
perquè la casa
s'afegirà a la vaga general
que tindrà lloc al país
el dia 20 de juny no hi ha cana macana
i ben segur tampoc hi haurà altres
col·laboracions o altres programes
que vesteixen
la programació aquesta habitual
de Tarragona Ràdio, tingueu en compte
i per suposat hi ha la nostra
cita fora fins al dia 27
on hi haurà la cloenda de la temporada
de cana macana
amb la participació
d'un bon reguitzell de persones
que tenen alguna cosa a veure
amb el nostre programa
compte, comptes, col·laboradors
algun convidat especial
l'Ingrid en particular
que va guanyar el concurs
de narrativa cana macana
curta
és a dir, sirem uns quants
i unes quantes aquí al voltant dels micros
per ofertar-vos comptes
curtets, curtets
d'uns 3-4 minuts
i que giraran també al voltant
del món de les fades
el món de Sant Joan
un Sant Joan que aquest any
ja ens haurà passat
recordeu que amb les 3 edicions
anteriors
ho hem fet el dijous
abans que celebrés la nit
de Sant Joan
aquest any
trenquem el costum
i ens n'anem el dijous següent
a causa, per suposat
d'aquesta vaga del dia 20
ves, quin munt de coses
recorda
freqüència canviada
l'adreça canviada
el dia 20
vaga
i ara què et sembla
si ho provem
amb l'endevinalla
la setmana passada
va trucar un munt de gent
mirant d'encertar
aquella endevinalla
que al final
qui es va portar el sac
va ser
el Marino
no sé si Marino va venir
a recollir el seu llibre
avui què sabeu
que avui també
ara se'l porto aquí al sac
sí
avui també tinc un exemplar
de les llegendes històriques
de Tarragona
d'Amadeu Soberanes
que rifarem
o bé darem
a la persona
que encerti
la resposta correcta
de l'endevinalla
o de les persones
que truquin
que també podem fer una rifa
encara que no l'encertin
sí?
anem a veure
l'endevinalla d'avui
diu així
pare orella
passo la vida fent voltes
caminant a poc a poc
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc
a l'atornadival
vinga
pren nota
és senzilla
senzilla
passo la vida
fent voltes
caminant a poc a poc
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc
endevina
endevinata
24
47
67
si ens vols trucar
per l'endevinalla
sí
i mentre
tu romies
t'ho penses
tenim preparada
una d'aquelles cançons
terribles
dels titiriteros
de
Binèfar
en el cas d'avui
parlen
de les cobles
de la vella
els escoltes
ens truques
endevines
com tu volgués
24
47
67
cana
macana
a Tarragona Ràdio
vamos con las viejas
y que suba Víctor
a cantarse una
venga
se la dedicamos
a los que nos dicen cosas
una vieja y un viejito
cayeron dentro de un pozo
y la vieja le decía
ay qué viejo más cachondo
una vieja y un viejito
cayeron dentro de un pozo
y la vieja le decía
ay qué viejo más cachondo
la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la
la, la, la, la, la, la, la, la, la, la
Una vieja se sentó en una piedra caliente
Y cuando se levantó tenía la permanente
Una vieja se sentó en una piedra caliente
Y cuando se levantó tenía la permanente
Sembla ser que tenim la primera trucada de la nit
Hola, molt bona nit
Bona nit
Hola
Hola
Em dius el teu nom?
Joan Miquel
Hola Joan Miquel, d'on truques?
Aquí de mateix de Tarragona
De mateix de Tarragona
i escolta'm, Joan Miquel, què fas en aquestes hores
escoltant la ràdio?
Doncs estic amb els meus fills.
Ah, estàs amb els teus fills. I què feu, tu i els teus fills?
Intentar que s'opin.
Això deu ser una tasca molt feixuca, no?
Sí, una miqueta.
Quines edats tenen els teus nanys?
Doncs el gran va cap als 11 i la nena té 7.
7. I és difícil, difícil?
Bé, se fan les seves opinions de les coses.
I tu quines estratègies utilitzes? A veure, explica, explica.
Intento convèncer i suposo que acabem arribant a un content
perquè la imposició no dóna bons resultats.
Suposo que no cal cridar el cof i anen ni similars, no?
Vull dir...
Algun pare podria anar d'expert a l'ONU.
Estic seguríssim si algun pare o alguna mare anessin d'experts
les coses anirien una mica millor del que van.
Potser sí.
Joan Miquel, escolta'm, tu ets habitual de Canamacan,
és la primera vegada que...
Ens agrada molt els tres escoltar-ho.
Escolteu que anem a... Però és la primera vegada que heu trucat?
Sí.
Sí.
Hem intentat algun cop però no hem tingut sort d'agafar línia.
Carai, doncs avui... A veure, avui tens l'ocasió
d'emportar-te un llibre d'aquests,
Llegendes Històriques de Tarragona,
en el cas que endevinis l'endevinalla
i en el cas que no hi hagi ningú més que l'endevinir
i que no calgui fer la rifa.
Però apemem les coses.
Tu te'n recordes del text que he dit,
de l'endevinalla, vols que te la repeteixi?
Una miqueta, però si me'l vols repetir...
Sí, i tant, i tant, i tant. Mira, passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc,
però per més que camino sempre estic al mateix lloc.
Va, doncs hem consensuat que potser és l'agulla del rellotge.
Hem consensuat que potser és l'agulla del rellotge.
Doncs jo m'apunto aquí amb el número 1, Joan Miquel,
que diu que és l'agulla del rellotge.
Mira, no està malament. Per què, per què?
Això ho heu consensuat en aquesta manera?
Que si el sol, que si la lluna...
Ai, sols i lluna sempre surten, eh?
Cada setmana.
Pot ser un ruc donant tons allà a la...
Ep, ep! A una sínia!
Sí.
Ai, ai, ai, ai, quina imaginació que tenim els canemacanigos.
Hem anat a una cosa més pràctica, tenim més a l'abast.
Molt bé.
Ara, que avui en dia amb aquests rellotges digitals, atòmics i més a més,
no ho sé pas, eh, si es cau massa això de l'agulla del rellotge,
però encara se'n veuen, eh, d'agulla, Joan Miquel?
I de rucs també, per això.
I de rucs, se'n veuen, en volen i s'encenten a tot arreu, tu.
Joan Miquel.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies per trucar.
Has dit l'agulla del rellotge i t'apuntem amb el número 1.
Vinga.
I us felicitem els tres pel programa, eh?
Ei.
Ens donen la música i els textos també.
Molt bé, doncs moltes gràcies i que sigueu sempre benvinguts aquí.
Molt bé, fins una propera.
Adéu.
Adéu.
Joan Miquel, apuntem al número 1, l'agulla del rellotge,
perquè, esclar, ells deuen pensar, passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc, però per més que camino sempre estic al mateix lloc,
jo podria ser.
Però també han apuntat, no sé què, d'un ruc, d'uns ases, no ho sé, no ho sé.
Animeu-vos al 24, 47, 67.
Algú està d'acord amb el Joan Miquel?
O potser hi ha algú que vol afegir alguna altra solució?
Qui sap si més imaginativa?
O qui sap si més, més, més, més, més, no sé pas què?
Cana, macana.
Una vieja fue a buscar unas hierbas pa' dormir
y tardó cuatro semanas hasta que el avión vení.
Una vieja fue a buscar unas hierbas pa' dormir
y tardó cuatro semanas hasta que el avión vení.
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la-la...
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la...
I ara mateix la segona trucada.
Hola, bona nit.
Hola.
Hola.
Em dius el teu nom?
Sí.
Sí.
Hola, Pau.
Com estàs, Pau?
Molt bé.
Què tal?
Que ho tornem a provar avui?
Sí.
Sí, Pau, ho has rumiat força bé?
Sí.
Tu sol o t'han ajudat una mica avui?
Jo sol.
Ah, perquè, a veure, un noi...
Vuit anys, eh, que sí, Pau?
No.
Set?
Sis.
Sis.
Jolines.
Quasi, que em fa set, eh?
Escolta'm, Pau, doncs m'ha enganyat la teva veu
perquè estava pensant aquesta veu
i mira que t'he sentit vegades
i ja pensava aquesta veu ja fa gairebé vuit anys.
Sis i mig tirant a set?
Quant cauen, el set?
El 12 de novembre.
Buh, encara falta.
Sis i mig posem-hi, doncs, eh?
Sis i mig.
Escolta'm, Pau, com va el col·le?
Que s'acaba ja.
Molt bé.
Va bé, però que s'acaba?
Sí.
Sí.
Què faràs després de...
Els 35 dies.
Quants dies?
Sí.
Que els comptes?
Sí.
Que tens ganes o ho enyoraràs, això d'anar al col·le?
Bueno, tinc ganes, eh?
Tens ganes, tens ganes.
Què faràs aquest estiu?
Tens plans per l'estiu?
Oh, i tant.
Vinga, va, cuenta, cuenta.
A la piscina.
A la piscina.
A la piscina que n'hi has amb la mama?
No, sí.
Perquè jo sé que la teva mare és bona nedadora.
I avui hi ha una companya de la teva mare aquí, que és l'Alba, una sirena.
Una empresirena.
Eh?
Eh, Pau?
Doncs que són bones nedadores.
Però bé, bé, anem a la nostra, eh?
Ara deixem-nos estar de mamàs i, a veure, els nostres negocis que són l'endevinalla.
A veure si avui ens l'encertes.
Tu què penses que pot ser, Pau?
La terra.
La terra?
Sí.
On dia, Pau, t'apunten al número 2, terra.
No m'està gens mal...
I per què has pensat que és la terra?
Explica-m'ho.
Perquè sempre gira i sempre està al mateix lloc.
Carai, carai, carai.
No està malpensada aquesta, eh?
No està malpensada.
Sempre gira, sempre donen voltes, però sempre és al mateix lloc.
Doncs escolta'm, Pau.
Sí.
T'apunto amb el número 2 a veure si és la terra.
D'acord?
D'acord.
I et passo un moment la Núria, ara.
Au, venga.
Ui, la Núria, i tant.
La Núria també...
Sí, sí.
A veure, em des la Núria.
Núria.
Bona nit.
Hola, bona nit, Núria.
Com estàs, preciosa?
Sí.
Bé.
Bé, eh?
Ei, escolta'm, que t'agraden les endevinalles o tan bé?
Sí.
Digues que sí?
Sí?
Sí.
Ai, que sento la mama, sí.
Escolta'm, Núria, el Pau, em sembla que ha dit una resposta molt, molt, molt xula,
molt xula, eh?
Què et sembla, tu?
Que l'he endevinat o no l'he endevinat?
Sí.
Sí.
Sí.
La lluna.
Tu dius la lluna?
Ah, escolta'm, Núria, tu també vols encertar?
Va, jo t'apunto a tu també, Núria, la lluna, no fos casca, eh?
Fixa't.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Ara aquí mateix apunto que la Núria acaba de dir que la resposta de l'endevinalla d'avui
és la lluna.
Sí?
Núria, apuntada queda, eh?
I si ho endevines, què faràs?
Ah?
Que aplaudiràs?
Sí, sí, faré bravo.
Bravo.
Ah.
Núria, un petonet.
Moltes gràcies, bona nit.
Adéu, molt bona nit.
Pau, molt bona nit.
Molt bona nit.
Adéu, molt bona nit.
Ai.
Doncs vinga, ja tenim tres trucades, tres respostes possibles.
L'agulla del rellotge que diu Joan Miquel, la terra que diu el Pau, la lluna que diu la Núria.
Esperarem un minutet més, no fos cas que algú més volgués trucar i després ja ens n'anyarem
al conte dels petits, eh?
Que com la setmana passada gairebé que ens mengem mitja hora ja de les nou.
Però esperarem un minutet més, eh, Lluís?
I no fos cas que algú més volgués trucar.
La la la la la la, la la la la la, la la la la la la la.
La la la la la la.
Una vieja fue a buscar unas hierbas pa' dormir y tardó cuatro semanas hasta que el avión vení.
Una vieja fue a buscar unas hierbas pa' dormir y tardó cuatro semanas hasta que el avión vení.
Un viejito se comió cinco platos de judías, por la noche parecía un cañón de artillería.
Un viejito se comió cinco platos de judías, por la noche parecía un cañón de artillería.
Un viejito se comió cinco platos de judías, por la noche parecía un cañón de artillería.
Un viejito se comió cinco platos de judías, por la noche parecía un cañón de artillería.
Un viejito se comió cinco platos de judías, por la noche parecía un cañón de artillería.
I continuem amb la nostra història pels més petits.
Avui us he d'advertir que avui tenim aquí un munt de contes, en realitat dues.
L'Alba, que ja la coneixeu i que d'aquí una estoneta ens farà un comentari de llibres.
I l'Anna, que d'aquí una estoneta també ens explicarà unes quantes coses i després ho amanirà amb un conte mig inventat, mig de veritat.
No ho sabem pas, però no aneu a dormir, que això serà d'aquí una estoneta.
Però avui ho he trobat amb una sorpresa deliciosa i és que estava remenant per la biblioteca.
Ja ho sabeu, la biblioteca, aquell lloc ple de llibres i ple de bibliotecàries i bibliotecaris simpàtiquíssimes.
I sense saber pas com gairebé que ens ho pega amb un llibre que havia dalt d'una prestatgeria ahir d'ahir.
El primer que m'ha sobtat han estat els dibuixos que hi havia al davant de tot.
I m'ha semblat que eren força atractius.
I dic, va, va, va, mira'm-lo a veure, a veure què és el que diu.
I el llibre es titula Un do del mar.
I pensava, ah, que bé, ara gairebé ja a mitjans de juny, després de Sant Joan,
ja s'ho ventejarà, això d'anar a la platja i banyar-se, i al riu.
I jo què sé, i anar a mirar com s'escaleixen les ones allà a la platja.
I he començat a llegir el llibre i pensava, carai, però quin llibre?
Es cau molt el nostre programa, les nostres històries.
Recordeu que no fa ni dues setmanes que vam llegir aquella història de l'Anaïs Baudelat,
la sopa de pedres, que parlava de pedres.
I que, per cert, sí, sí, sí, sí, sí, tinc unes quantes pedres que encara he de repartir
per uns quants nens i unes quantes nenes que em vau trucar, i que les tinc, eh?
I que espero l'ocasió propícia per fer-les arribar.
Doncs avui em dono en compte que aquest llibre, que es titula Ondó del mar, que l'ha escrit una senyora que es diu Kate Banks,
i l'ha il·lustrat, l'ha dibuixat un senyor que es diu Jordi Hallensleven,
George, no Jordi, George, però jo l'he dit Jordi, no sé pas per què, Hallensleven,
sembla fet per cana macana, perquè parla també de la història d'una pedra i de les meravelloses coses que et poden dir una pedra.
Vosaltres us heu fixat quan trobeu un còdul, o quan trobeu una palleta, o quan trobeu una pedra d'aquelles que us fan espategar els ulls,
us heu parat a pensar que potser al darrere d'aquella pedra hi ha anys i històries i coses?
Doncs mireu, si voleu escoltar aquesta història, que també la podreu veure si aneu algun dia a la biblioteca,
o potser també a la llibreria de l'Alba, la podreu llegir i ara escoltar.
Heu apagat la llum i l'espelma està encesa, sí? Doncs vinga, que comença la vostra història.
El nen seu a la gatzoneta a la platja. Sota la sorra fina i humida descobreix una pedra amagada i la recull.
No sap que aquesta pedra va sortir de la terra, expulsada per la boca d'un volcà, i després es va refredar sota el cel de milers d'anys.
No sap que el terra es va anar aixecant, i en fer-ho va anar movent i empenyent la pedra fins que es va formar una petita muntanya.
Ni sap que més tard, quan van arribar els grans freds, la pedra va quedar presonera d'un casquet de glaç, envoltada de silenci blau i penetrant.
Mira, diu el nen, tot resseguint amb les puntes dels dits els clots i bunys de la pedra tan llesos, i després les seves arestes aspres.
No sap que quan es va fondre el glaç, la pedra s'havia convertit en una caverna, ni que els segles i els segles de pluja i vent van anar alterant el tamany i la forma de la pedra.
No sap que a l'antiguitat va créixer una ciutat al voltant de la pedra.
El nen fa girar la pedra entre els seus dits. Observa que està solcada de llargues estries.
No sap que la ciutat va ser abandonada, ni que la pedra, durant molt de temps, va servir de senyal per als que feien el camí d'Orient.
No sap que durant una època, al voltant de la pedra, s'extenia un camp de blat.
El nen es posa la pedra a la butxaca.
En arribar a casa, la col·loca en un prestatge al costat de la seva col·lecció de vidres polits pel mar.
No sap que un riu va negar el camp de blat i va arrossegar la pedra fins a l'oceà.
No sap que la pedra, durant llargs segles, va reposar al fons del mar, no gaire lluny d'un vaixell naufregat.
Ni que la pedra va ser retornada a la platja una nit de lluna plena.
Però el nen, des que ha agafat la pedra amb la mà, des que ha sentit la seva escalfor suau,
ha sabut que era un do del mar, un do meravellós.
Tu tens una pedra?
Un do del mar de Kate Banks, il·lustrat per George Hallens-Levin.
Te l'hem lligit aquí, però ens agradaria que el anessis a veure, a tocar, a disfrutar,
a la biblioteca, a la llibreria, te'l portis cap a casa i el tinguis ben prop teu,
amb les pedres, les petxines i els vidres, aquells vidres tan suos que trobes a la vora de la platja.
Ei, doncs venga canalla, uf, ja ha passat dos minuts de la mitja, de les 9 i mitja.
Fem una cosa, apaguem les pelmes, encenem les llums, fem els petons als pares, als germans, als tiets,
a tota la família, fins i tot als amics i als profes.
El Pau deu pensar, ui, els profes ben aviat se'ls acabaran els petons,
perquè esclar, d'aquí cinc dies, adeu escola, deixarem els llibres en un costat,
adeu els companys i a mirar la muntanya i a mirar les col·leccions de petxines
i anar a la platja i passejades amb bici i per la nit mirar les estrelles i explicar-nos històries.
No m'estranyaria gens ni mica que el Pau, com tants i tants altres nens i nenes que escolten cana me cana,
tingui ben aviat un do de mar.
Una pedra, potser, o una petxina, o un vidre polit, no ho sé,
o potser un tros de fusta que hagi sortit d'un naufragi d'algun vaixell pirata.
Ui, ui, ui, i ara ja ens n'anem, de l'olla, tu.
Nois, un petonet i fins al dia 27, que això estarà tot ple de compte a comptes, sí?
Doncs molt bona nit.

Los ahogan con cuentos.
Que el llanto del hombre lo taponen con cuentos.
Que los huesos del hombre los encierran con cuentos.
Y que el miedo del hombre...
Ha inventado todos los cuentos.
Yo sé muy poques cosas, es verdad.
Pero me han dormido con todos los cuentos.
Y sé todos los cuentos.
Tots els contes.
A Cana Macana, els dijous a la nit.
I ara, tal com abans us havíem promès i comentat,
tenim una visita especial d'una persona
que per aquells atzarts de la vida
ha anat a parar aquesta nit aquí a Cana Macana.
Anna, molt bona nit.
L'Anna és una persona que sabem que escriu,
que li agrada el món de la fantasia, de les rondalles,
que és assídua a la biblioteca d'aquí de Tarragona
explicant contes pels petits i pels no tan petits.
L'Anna és una persona que té nens,
és una persona que en sap en aquest món dels contes,
que és el que a nosaltres ens pertoca.
I avui la tenim aquí,
perquè ella també volia expressar-se per aquest mitjà,
com és el de la ràdio.
Anna, què tal?
Molt bé, molt contenta d'estar aquí.
Nosaltres, que ens visitis i que ens portis les teves coses,
perquè no és l'habitual que les persones vulguin compartir
una mica de les seves inquietuds,
com és aquesta, la teva, la inquietud pel món de la rondalla.
Explica'ns una mica com és que ets en aquest món de l'escriptura,
del món de la imaginació.
Suposo que em veu una mica per tradició familiar,
vull dir, per part materna vinc d'una família de pagesos,
pagèsos, tenien terres,
i a la nit explicaven quan ja acabava la feina del camp i això,
doncs el meu avi tocava l'acordió i la guitarra,
i primer comentaven com havia anat el dia,
i després explicaven històries.
I tot això, aquesta tradició oral familiar,
després l'àvia l'explicava la meva mare,
la meva mare ens l'explicava nosaltres,
i jo ara que soc mare,
també m'agrada fer aquest regal als meus nens.
Déu-n'hi-do, aquesta nissaga d'euralitat,
on la situem, en quin lloc, aquí a Catalunya?
No, no, els meus, la meva mare és de Jaén.
De Jaén.
Vull dir que vinc de molt lluny.
Allí sí que hi ha, diguem-li, un costum de l'euralitat aquesta.
Sí, sí.
Són, vull dir, és una família rural, no?
I, a més, vivien en un poblet que,
però perdut a la muntanya...
Digue'ns, digue'ns el nom.
És Cazorla.
Ah, Cazorla.
La sierra, no?
La sierra de Cazorla.
Sí, vull dir que fins i tot la casa d'ells ja no existeix.
A Cazorla es famosa per la BRA, no?
Dels animals aquells,
Sí, sí, sí, sí, és molt bonic, és molt bonic.
Que se senten els cops que es donen amb les banyes.
Sí, sí.
Carai, carai, això no ho sabíem nosaltres.
Sí.
I avui, és a dir, portem una persona d'aquelles que trenquen el tòpic,
perquè moltes vegades sempre es diu allò,
és que jo mai he tingut la sort que m'expliquessin històries
o que els meus avis ja no m'explicaven històries
o que ja no era costum, i tu dius, no, sí, sí, sí, sí,
jo vinc d'un lloc on és costum.
Sí, era costum, perquè no hi havia televisió,
no hi havia... tenien una ràdio,
però vull dir, molt...
apenes la sentia, no?
Era més aviat això, recollir una mica les vivències del dia
i després, doncs, donava peu a explicar històries i fantasies de cotilleu, també.
No sé pas la teva relació ara amb el teu poble, si...
No, ara ja no, els meus pares, vull dir, ja van venir molts jovenets aquí,
ja han fet la seva vida, i jo ja em considero catalana de primera generació, vull dir que...
No, no, t'ho preguntava pel fet de si aquest costum encara continua,
o és una cosa que s'ha perdut?
Allà sí, allà sí, jo hem anat algun estiu
i la gent encara surt al carrer perquè fa moltíssima calor,
i allà la gent surt amb una cadireta a la porta de casa,
són cassetes petites de poble,
i, bueno, comenten les coses del dia,
qui s'ha casat, qui s'ha separat,
o, bueno, les coses del dia.
Que és la forma més oral que hi ha...
Són els contes d'avant.
Exacte, exacte.
Doncs, ja sabeu quina presentació més excel·lent,
quina carta de presentació, ja diria, més excel·lent que ens porta l'Anna.
Però l'Anna, a part d'haver-nos sorprès amb aquests records familiars,
ens portava avui, doncs, una cosa que és tocant a les festes
que s'estan atançant de Sant Joan.
Explica-t'ho, tu mateixa.
Sí, doncs, el dia 21 de juny se celebra a l'hemisferi nord
el dia més llarg de l'any.
La natura, l'home i els estels es disposen a celebrar
una festa carregada de màgia i de poder.
Les fades surten a la terra.
Els pagesos donen gràcies per l'estiu,
per les collites, els fruits,
i per disposar d'unes hores de més
per fer les seves tasques i per divertir-se.
Però la nit de Sant Joan
és una data en la que nombroses legendes fantàstiques
parlen de portes invisibles que s'obren.
Es permet l'accés a grutes,
castells i palaus encantats.
S'alliberen de les seves presons
les reines mores,
les princeses i les infantes captives
gràcies a un embruix.
Bramen els dracs i volen els dimonis.
Surten els fullets i ballen a les fosques.
I sobretot, és la nit on les noies enamorades
somien i endevinen qui serà el galant que les festegi.
En definitiva,
l'atmosfera es carrega d'una alè sobrenatural
que impregna cada lloc màgic del planeta
i és el moment propici
per esgarrifar-se,
per il·lusionar-se
i explicar als nostres fills,
als nets o als amics
tota mena de contes i fantasies.
Com la que avui explicarem.
Comten els més vells
que el poble de Besalú,
la nit de Sant Joan,
s'obre una porta
que resta tot l'any tancada.
És la porta
que ens introdueix
en el coneixement del futur
i a les dimensions màgiques
de la realitat.
Al matí,
les noies maridables
del poble
es renten el cabell i la cara
amb les aigües beneïdes
i criden tres vegades
Sant Joan, Sant Joan,
vull un home per l'altar.
Doncs bé,
la nostra història d'avui
ens explicarà
que a la nit de Sant Joan
tot és possible.
Fa més de 200 anys
al poble de Besalú
hi vivia un conte
que havia quedat vidu
amb una filla
i onze fills.
El conte
va decidir casar-se de nou,
però la nova esposa
no va acceptar mai
els fills
que el conte
havia portat al matrimoni.
A la primera
que va fer fora
va ser a la filla del conte
i la va enviar
que cuidés el ramat
d'uns camperols
que vivien al poble
del costat.
I un dia
que el conte
havia sortit a caçar,
l'esposa del conte,
que era mig bruixa,
va convertir
els onze fills
en signes salvatges
i els va fer fora
de casa seva.
Al cap d'uns anys,
la filla del conte
que es deia Joana
va tornar a la casa
del seu pare
perquè els camperols
que la cuidaven
havien mort.
La marastra,
ben enfadada,
de seguida
la va fer fora
i li va fer
un malefici.
Un matí
va agafar
tres gripaus
i els va posar
a la banyera
de la Joana
i els va dir
us col·locareu
un al cap
perquè es torni
mandrosa,
l'altre al front
perquè es torni
lletja
i el tercer gripau
sobre el cor
perquè es torni
perversa
i dolenta.
Quan la Joana
va anar a prendre
el bany,
els gripaus
es van col·locar
on la marastra
els havia dit.
Però com que la noia
era tan pura
i tan bona,
els gripaus
van caure a terra
i es van convertir
en tres
boniques flors.
Llavors,
la marastra,
tota rabiosa,
li va tirar damunt
un oli molt potent
i quan el conte
va veure la seva filla
va dir
quin horror!
Aquesta no és la meva filla!
Fora d'aquí!
La Joana,
ben trista,
va abandonar
per sempre
la casa del seu pare
i es va posar
a caminar
sense saber
on anar.
A la nit
va arribar a un bosc
i allà
es va trobar
tan sola
i tan trista
que es va posar
a plorar.
Passava per allà
una vella
que li va preguntar
per la seva tristor.
Ella
li va respondre
que trobava
molt a faltar
als seus germans.
De sobte,
es van posar
al seu voltant
onze preciosos signes
que al cap d'una estona
es van convertir
en els seus germans.
Els nois
li van explicar
que durant el dia
eren signes
i durant la nit
es convertien
en persones
i que no sabien
la manera
de trencar
aquell malefici
que la dona
del comte
els havia fet.
Llavors,
la vella
que ho estava
escoltant tot
els va dir
La Joana
haurà d'agafar
aquesta nit
totes les ortigues
que pugui.
Les traurà
amb les seves
pròpies mans
encara que el mal
sigui insuportable.
Després
les trepitjarà
fins que es converteixin
en lli
i amb el lli
cosirà
onze cotes
de malla.
Quan les hagis
acabat
les posaràs
damunt
dels signes
i el malefici
quedarà trencat.
Però durant tot
aquest temps
durant tot
aquest temps
no podràs pronunciar
ni una sola
paraula.
Si dius
una paraula
només una
els teus germans
morirán.
La noia
va començar
ràpidament
la tasca
que li havia
encomanat
la vella
i així
van passar
els dies
i les nits
les nits
i els dies
i la Joana
cosia i cosia
sense parar
i sense dir
ni una sola
paraula
ve d'aquí
que un matí
cavalcava
pel bosc
un jove
cavaller
i quan la va veure
collint
ortigues
li va dir
què fa una noia
tan bonica
com tu
agafant
ortigues
però com que
la noia
no va contestar
ell la va agafar
i la va portar
al seu castell
on la va fer
la seva esposa.
La Joana
però
continuava
dia i nit
cosint les cotes
de malla
per als seus germans.
Un dia
va veure
que li faltava
un llib
per acabar
les malles
llavors
va esperar
la nit
i va sortir
del castell
cap al cementiri
on ella sabia
que allà
trobaria
moltes ortigues
però
quan sortia
la va veure
el bisbe
que sempre
havia desconfiat
d'aquella estranya
noia
i va anar
corrents
a dir-li
al jove espós
la teva dona
és una bruixa
i una traïdora
la meva dona
és una bona noia
va dir el cavaller
però si és cert
que ha sortit
al cementiri
per la nit
és que amaga
alguna cosa
li van preguntar
a la Joana
però com que la noia
no podia dir cap paraula
tots van pensar
que era culpable
i la van condemnar
a la foguera
la van portar
a la presó
i ella continuava
cosint i cosint
ja només
li quedava
una cota
de malla
l'endemà
la van portar
a la plaça
del poble
per cremar-la
i mentre
estava allà al mig
es van apropar
onze signes
ella
ràpidament
els va tirar damunt
les cotes de malla
i a poc a poc
els onze signes
s'anaven convertint
en onze joves
i formosos nois
llavors
la noia
abans que s'encengués
el foc de la foguera
va cridar
soc innocent
soc innocent
tothom va quedar
bocabadat
en veure com
els signes
s'havien convertit
en nois
i com la noia
que havia estat muda
fins ara
cridava i cridava
sense parar
que era innocent
estava tan nerviosa
que va caure
desmaiada
i el seu marit
va pensar
que s'havia mort
aleshores
el cavaller
va arrencar
la rosa
més bonica
que va trobar
al jardí
i la va posar
sobre el pit
de la seva dona
una llàgrima
del cavaller
va caure
damunt
dels llavis
de la noia
i ella
miraculosament
es va despertar
despertar
tothom
va tornar
al castell
ben content
i els onze germans
es van quedar
viure
per sempre allà
de la que mai
es va tornar
a saber res més
va ser de la dona
del comte
el dia que van tornar
els onze nois
a casa del pare
ella va desaparèixer
en un núvol de fum
volant
sobre el pal
d'una escombra
i a hores d'ara
encara no ha tornat
Anna
enhorabona
gràcies
carai
parla'ns una mica
d'aquesta història
bueno
les històries així
de fades
d'embruixos
d'amors
i m'agraden moltíssim
suposo que és un conte
que he volgut
recopilar
tots els ingredients
tradicionals
del conte
doncs els germans
els ritus
de passatge
que has de fer
tantes proves
una mica
aquest sacrifici
de la noia
per l'estimació
vers els altres
i al final
l'amor pur
de les pors
vull dir
al final
el triomf
de l'amor
una llàgrima
que cau
damunt
de la noia
que és la que
la que la fa
reviscular
un altre cop
tu tornaràs
a cana
ma cana
no?
sí
passa'm la talba
molt bé
la nens
ha obsequiat
aquí
amb una història
ambientada
amb els contes
tradicionals
populars
però de la teva ploma
de la teva
són els contes
que expliques
a la biblioteca?
normalment sí
és que em va molt
aquest tema
de fades
i massa
fantasia
potser
massa?
sí
trobes?
no, no sé
no, m'agrada molt
sobretot
sí
jugo
jugo molt
amb volar
no?
amb traslladar-me
a altres temps
i això
perquè bueno
la quotidianitat
ja la tenim
i força
i força
doncs Anna
moltes gràcies
i de bo de veritat
que et prego
que ens tinguis en compte
i que tornis
de tant en tant
aquí a cana ma cana
per escoltar
les teves històries
a més ja heu sentit
l'Anna és una persona
que es troncada
totalment
de la narració oral
de la seva família
oralitat
oralitat
total
Anna doncs
moltes gràcies
i siguis
molt benvinguda aquí
a cana ma cana
a vosaltres
i què us sembla
si ara canviem
una mica el registre
i posem una
música
d'aquelles
estrafolars
i estranyes
que mai sabem
d'on traiem
però que
sorten així

gladness
oh look
the orchestra
is getting ready
dance with me
George
laorry
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mentre escolteu aquesta música i abans que no se'ns acabi el temps, voldria dir que sí, que hem de nominar o hem de dir que una de les tres persones que avui hem comunicat amb nosaltres, efectivament, ha encertat.
La resposta a l'endevinalla. Resposta, resposta no, endevinalla que deia, passa la vida fent voltes, caminant a poc a poc, però per més que camino sempre estic al mateix lloc.
I jo crec que podem donar com perfectament vàlida la resposta que ha donat el Joan Miquel, que ha dit l'agulla del rellotge.
Tot i que la resposta de l'endevinalla aquest que tenim nosaltres i que és el que ens farceix d'endevinalles, no deia ben bé l'agulla del rellotge, deia el rellotge en general.
Però jo trobo que sí, a més a més, tot comptat i debatut, avui és el darrer dia en el qual podrem ofertar aquests llibres, aquests exemplars de llibres, que gentilment l'editorial Mèdol ens va donar perquè nosaltres regaléssim a les persones que es posaven en comunicació aquí a Cana Macana.
Un llibre que està molt bé, està molt bé, que convé llegir-lo. Jo trobo que potser les llegendes històriques de Tarragona no són les més divertides, ni molt menys són tan secoses com la història que ens ha llegit l'Anna.
Però que convé tenir-les per consultar-les, perquè no deixa de ser el nostre patrimoni, eh? El patrimoni oral, oral i escrit.
Llegendes històriques de Tarragona. Bons, voldria que sapiguessis, Joan Miquel, que tens a la teva disposició un exemplar de les llegendes històriques de Tarragona aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
I també et voldria dir a tu i a tots els que ens escolten que t'aprecis a venir-lo a buscar perquè podria ser que si vinguessis passat el mes de juliol, no, no, no, no el trobessis aquí sinó que haguessis de traslladar-te a l'Avinguda Roma.
Que tampoc estaria gens malament per conèixer els nous estudis que ens han promès que seran magnífics, seran una meravella, seran l'enveja de totes les altres emissores.
Joan Miquel, enhorabona, el vens a recollir com vulguis. Pau, la Terra, doncs has anat molt, molt a prop.
Però hem consultat amb el nostre astrònom particular i ens ha dit que la Terra sí que es mou, tot i que sempre estigui donant tombs, també donen tombs al voltant del sol i amb la qual cosa es mou.
Però mira, jo trobo que ha esfilat molt prim.
Núria, la Lluna. Clar, si el Pau diu la Terra, la Núria diu la Lluna.
Ei, dos petonets i vull que sabeu que teniu aquelles pedres de sopa de pedres.
D'acord? Doncs, ei, què us sembla si continuem amb l'Alba?
Que l'Alba... Ai, ai, ai, ja estàvem, el temps es quedó a ser.
Ja se'ns anem van, però ella porta avui coses interessants.
És a dir, una cosa, avui l'Alba, badallada, ha arribat badallant el temps, que si el sol, que si la feina.
Què? Molta feina.
Sí, molta feina.
Molta calor, però també moltes ganes de portar-nos coses.
A veure, molta feina perquè us porto un parell de llibres que encara no estan a la venda,
em sembla que deuen estar arribant entre avui i demà a les llibreries,
que són el guanyador i el finalista del Premi Barca Nova de Literatura Infantil i Juvenil,
que és un premi de creació nova, i dic que estic cansada perquè, entre altres coses,
tinc una vinculació amb aquest premi perquè formo part del jurat,
i llavors, quan estic molt contenta, molt orgullosa...
No, ha estat una experiència molt maca, però molt cansada.
Com és que formes part del jurat? Què has fet?
En qui has...?
M'han avisat ells.
En qui has... Clac, clac, clac, clac.
No, perquè l'editorial aquesta el que volia és que hi hagués un llibreter dintre del jurat.
Hi ha escriptors, hi ha bibliotecaris, hi ha gent vinculats al món de la literatura
i buscaven un llibreter.
Un llibreter especial perquè, a veure, això és un reconeixement, diguem, la vostra especialització.
Llavors ha fet que buscaven algú que conegués una mica el món infantil i juvenil
i, bueno, van anar tocant tecles i al final van anar per nosaltres.
I molt bé, de veritat que ha estat una experiència molt maca,
molta feina perquè es van enviar en total, em sembla que eren 98 originals,
que complien les expectatives.
Perquè tu has estat una bona jutgessa, és a dir, ho has llegit tot?
Jo tot, fill.
Quants has dit?
No, a veure, dels 98 es va fer primer hi ha un equip de tria, una selecció prèvia,
es va fer una selecció prèvia, i dels que em van arribar a mi em sembla que em van llegir 36.
36.
Vull dir que Déu-n'hi-do.
Has disfrutat o què?
Hi havia de tot, sí, la veritat que hi havia unes quantes coses.
De fet, dels que es van presentar hi ha els dos guanyadors i a més a més es publiquen 8 obres més.
que l'editorial ha decidit parlar amb els autors i que recomponguin una mica algunes cosetes per millorar-les
i editar-ne 4 d'infantil i 4 d'juvenil, amb la qual cosa és una bona...
És un bon premi, també, no?
És un bon...
Difusió de l'obra de la persona.
De fet, una mica la idea del premi aquest era aconseguir gent nova, sang nova, sang fresca,
que escrivessin en català a nivell infantil i a nivell juvenil.
Perquè potser estem una mica cansats que sempre són els mateixos, no?
Vull dir, ja està bé que hi hagi gent que s'hagin convertit en clàssics contemporanis, diguéssim,
però feia falta una mica de sang nova.
I la idea del premi és aquesta, no?
I, de fet, el resultat del premi ha estat, per una banda, el guanyador del premi sí que és un clàssic,
un petit clàssic, el Xavier Bertran té molta cosa escrita, sobretot de juvenil,
i una sorpresa que és la Teresa Brusseta, que és una valenciana, que en aquest cas és el seu segon llibre.
Llavors vull dir que tenim una miqueta de les dues coses, no?
Tenim l'experiència i tenim la novetat.
Doncs fem un tast.
Llavors, en principi, el guanyador és un llibre molt dur.
A veure, en principi, els premis aquests es donen, hi ha un guanyador i hi ha un finalista,
si el guanyador és de narrativa juvenil, el finalista és d'infantil i viceversa.
En aquest cas, el guanyador ha estat de narrativa juvenil i el finalista ha estat d'infantil.
Això està publicat al de juvenil a la col·lecció Octaviana Jove, de Barca Nova,
i en aquest cas el títol del llibre es diu El soldat que parlava amb els cruecs.
L'autor és en Xavier Bertran, i us preguntareu que què són els cruecs.
Sí.
Els cruecs són uns personatges imaginaris, una espècie d'amics que té el protagonista d'aquesta història.
Per què?
El protagonista d'aquesta història és un nen soldat, és un nen de vuit anys,
que un dia l'enxampen i se'l porten a la guerra.
I el llibre està escrit en primera persona, des del seu punt de vista de nen,
com ell viu la guerra, que moltes vegades la confon en un joc d'aventures amb els seus amics,
perquè a més enxampen amb ell i tots els seus amics i es porten allà al campament militar, de fet.
És molt dur, és un llibre molt dur, molt bèstia, moltes vegades,
vull dir, hi ha inclús algunes escenes que et fan arribar allò, la llagrimeta a l'ull,
però no de pena, sinó d'angúnia, no?
De ràbia continguda, d'ira.
I llavors feia una mica de por a l'hora de donar el premi amb un llibre així tan dur,
perquè dius, bueno, no saps com respondre a la gent.
Però vam arribar a la conclusió que són llibres que són necessaris,
vull dir, la literatura ens ha de fer patir en el sentit de pathos,
de sentiments, vull dir, ens ha de fer aflorar coses, ens ha de fer vibrar,
no tot ha de ser de color rosa.
I aquest, precisament, no és un llibre de color rosa,
és un llibre molt negre, però molt necessari, que pot portar molta reflexió,
vull dir, que un nano a partir d'uns 12 anys...
A partir de 12 anys?
12 anys, sí, un nano que estigui allò bregat en la lectura,
12 anys pots començar-lo a llegir.
Evidentment, doncs, amb 14 o així es poden tenir un apropament molt més directe.
El segon...
Tornem a recordar el títol.
Sí.
El soldat que parlava amb els cruecs, de Xavier Bertran.
Vinga, el tindrem aquí a puntat.
Molt recomanable.
Molt recomanable.
Sí, sí.
Per la pròxima temporada l'hem d'haver llegit, aquest.
El finalista, que és, diguéssim, totalment contrari en aquest,
és una història molt divertida, molt, molt divertida.
És un...
Segons va dir la mateixa autora quan es va fer el lliurement dels premis,
és un divertiment.
Divertiment.
Es diu Operació Terrubi,
i l'autora és la Teresa Bruseta, que és una valenciana,
que et dic que és el seu segon llibre,
i té una frascura i una gràcia escrivint increïble.
Està molt bé.
M'he donat compte ara, perquè jo havia llegit l'original,
i m'he donat compte ara, que hi ha el llibre publicat,
que s'han fet algunes modificacions,
algunes concessions al català d'aquí, diguéssim.
Ah, mal.
perquè, en concret, el Terrubi, que també ens preguntarem,
què és un Terrubi?
Què és un Terrubi?
Què és un Terrubi?
Què és un Cruè?
Què és un Terrubi?
Un Terrubi, segons l'autora, en la versió original,
era com una creïlla amb potes curtes i uns ulls blaus molt grossos.
Una creïlla.
Creïlla.
Es preguntarà, què és una creïlla?
Què és una creïlla?
Ja en tenim tres, Alba.
Doncs una creïlla, per als que tenen relació amb València,
és una patata.
Una patata.
De fet, a la versió...
Que a ella seria un trunfo.
No t'ho perdis.
Ah, doncs mira, això no ho sabia, veus?
Doncs està traduït com a patata, ja.
I parlen de patates.
Jo ara m'ho mirava i ja parlen de patates.
Vull dir que, amb aquesta manera, un problema menys superat.
Hauria estat bé que s'hagués aguantat la creïlla.
Doncs d'hora, temps de fer un tastet,
i ens queda un minutet perquè l'Alba havia seleccionat aquí...
Jo havia fet, sí, un trosset...
Va, encara que sigui...
Un minutet el tenim, no, Lluís?
Doncs va, amb aquest darrer minut fem un tast.
Aquest és el primer, del guanyador.
Els nens van rebre el nom de brigada dels macarrons.
Sembla una broma i no ho era.
No ho era gens.
El primer dia, en ratada, es va negar a menjar el ranxo perquè li feia fàstic
i va plurikejar quan el servent Gotzo li va ordenar que es deixés de punyetes i escurés el plat.
El capità Rufaig es va acostar a resoldre el problema.
No t'agrada aquest dinar, fill meu?
Doncs digues què vols, que t'agraden els macarrons.
Sí, els macarrons sí.
En ratada va somriure entre les llàgrimes
perquè va recordar els macarrons que li preparava la mare
amb molt de tomàquet i formatge gratinat.
El capità va ordenar al farinetes al cuiner
que li fes 10 quilos de macarrons.
Va obligar en ratada a menjar-se'ls
i quan el nen ja en tenia prou
el va estirar damunt de la taula i li anava ficant macarrons a la boca
empenyent-los coll avall encara que els vomités
i al final li va obrir la panxa amb 3 bales perquè hi cabessin més macarrons.
Senyors i senyores, això és el principi del soldat
que parlàvem als corets de Xavier Bertran.
Llegiu-lo, l'Alba l'ha recomanat
i nosaltres la recolzem en aquest aspecte.
Se'ns ha acabat cana-me-cana per avui
i us torno a recordar que la setmana vinent hi ha vaga,
és a dir, no fem programa en un principi
i que us emplacem al dia 27
on hi haurà l'especial i clovenda de temporada
cana-me-cana especial de Sant Joan
amb tot un reguitzell de persones que nosaltres estimem força
i que avui donem la benvinguda i la gratitud immensa a l'Anna
que ha estat aquí per compartir les seves històries.
També donem l'enhorabona al Joan Miquel
que s'ha emportat aquest darrer, probablement, ejemplar
de les llegendes històriques de Tarragona
i a tots els que ens escolteu
doncs això, dir-vos que estem molt i molt contents
de cana-me-canejar amb tots vosaltres.
El Lluís ha estat als controls i que us ha parlat.
Lagos, ei, molt bona nit.
Ciao.
Lluís ha estat a lliur de blogges
a lliur de blogges