Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tots sols, dormen els titelles.
Vindran dies clars, de pluja i tempesta, però han d'anar endavant.
Sempre hi ha un infant que espera els titelles.
Ells se n'adormit, tots sols, dormen els titelles.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà gana.
Gana mà.
Gana mà.
Gana mà.
Gana mà.
Gana.
Gana mà.
Gana.
Gana mà.
Gana mà.
Gana mà.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
Gana.
No, no és cert, no tinc cap convidada.
El que és veritat és que ella s'ha autoconvidat.
No us ha passat mai que, de tant en tant voleu fer alguna cosa
i de cop i volta i sense que sigui del vostre gust
ni que us vingui amb gana,
algú se'ls enganxa com si fos una lapa
i diu jo vaig amb tu on sigui.
Doncs avui m'ha passat exactament això,
que tinc aquí una autoconvidada,
sí, sí, perquè ella ha vingut i ha dit que vol entrar
i jo li he dit espera't sisplau
perquè jo no t'he convidat, no vull que vinguis,
però no hi ha manera,
amb aquests personatges, amb aquestes personatges,
no hi ha manera de tenir-les en ratlla,
però jo faré el que vulgui
perquè no se m'escapi fins a fons de l'hora,
perquè després del conte dels petits
segur, segur, segur que voldrà dir alguna cosa.
24 47 67, un telèfon,
el de Tarragona Ràdio, el de Cana Macana,
i per què? Perquè avui m'agradaria que truquessin,
perquè...
Tinc entrades, sí, sí, sí, sí, sí,
tinc entrades per anar al Teatre Metropol,
per veure les matinals més menudes,
ja ho sabeu, aquells espectacles tan xulis
que de tant en tant porten aquí al Metropol
els diumenges al matí,
i que són del gust de petits i de grans,
principalment de petits,
però jo sempre veig que els grans
s'ho passen d'allò més bé.
I de què tinc entrades?
Doncs, mireu,
per anar a veure el merduix Titelles,
que porten el seu espectacle
Verdagarianes.
No us ho voldreu perdre, que no?
Doncs l'única cosa que heu de fer aquí
és trucar al 24 47 67
a cana-me-cana i mirar d'encertar
aquesta humil i senzillíssima endevinalla
que ara mateix jo deixo anar
i que té una mica a veure
amb els propòsits de la convidada
que d'aquí una estona
jo ja no podré aguantar més.
Fuig!
Espera't, dona!
Sí?
Espera't, que d'haver temps per a tot.
Ella no diu res,
però jo l'intueixo les urpes
esgarrapant la taula.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Però jo sóc valent i fort.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I no vull que te tancis fins que no et toqui.
Sí?
A callar,
perquè ara mateix dic l'endevinalla.
Truqueu al 24 47 67
i podreu tenir la possibilitat
d'assistir aquest diumenge
a l'espectacle
les verdagarianes de Merdú i Xetitelles
a les matinals més menudes
que tenen lloc al Teatre Metropol d'aquí a Tarragona.
A la Rambla Nova, número 46.
Alerta amb l'endevinalla
que va, va, va de...
No ho sé pas.
Sense ser tinturer
faig blaus
si això es menesté.
De l'agutzill
sóc company
i del vell
que té algun any.
Fàcil, eh?
La torno a dir, la torno a dir.
Sense ser tintorer
faig blaus
si això es menesté.
De l'agutzill
sóc company
i del vell
que té
algun any.
I mentre sentiu
la sintonia
dels més petitons
per entrar en el conte
rumieu
i truqueu.
Cana me cana!
de l'agut, de l'agut, de l'agut, de l'agut.
de l'agut, de l'agut, de l'agut.
de l'agut, de l'agut, de l'agut.
de l'agut, de l'agut.
de l'agut, de l'agut.
de l'agut.
de l'agut, de l'agut.
de l'agut.
de l'agut.
de l'agut, de l'agut.
del vell que té algun any.
potser trobes que és un pèl massa difícil.
Que no ho és, eh?
A mi m'ha dit el tiet Lluís
que és un pèl difícil.
Jo li dic, no ho és difícil, home,
només cal que t'hi fixis una mica.
Però potser et penses
que pel fet de trucar
pots tenir les entrades.
Doncs sí, ja ho saps.
Aquí a Cana me Cana
no sempre cal encertar.
el que volem és que estiguis una estona amb nosaltres.
És a dir, si no et veus en cor de trucar
perquè et penses que no saps
la resposta de l'endevinalla,
truca'ns i digue'ns
hola, molt bona nit,
o potser pregunte'ns
qui és aquesta convidada que tens.
Ai, ai, ai.
Que no és cap de convidada.
i tu, tira cap allà.
Va, pesada.
És que pesada.
24, 47, 67, de Cana me Cana.
Per cert, i abans que se m'oblidi,
Anna, ja tens aquí la teva bosseta
de pedres i vidres, Cana me Cana.
No t'oblides de passar-la a recollir.
Sí?
Ei, i alerta,
que comença ja, ja, ja, ja,
la història d'avui.
No t'oblides...
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I... et vull dir que a partir d'ara estarem amb tu!
Que carbonària t'havia dit, ja us havia avisat, aquesta fa el que li dóna la gana i ara ja no l'he pogut pas aturar.
Vull saber si algú de vosaltres sap el nom de 3, 3, 3, 3, 3, 3!
Plantes medicinals!
Que no ho sabeu!
Carbonària? Carbonària?
Ha marxat!
Ha marxat!
El missatge ha estat ben clar.
La carbonària demana si algú sap el nom de 3 plantes medicinals.
Ho sabeu? Truqueu al 24 47 i 67.
Tant si és per dir-me 3 noms de plantes medicinals,
com si és per respondre l'endevinalla que abans us havia proposat.
i tindreu un parell d'entrades per anar a veure les verdagerianes de Merduix Titelles aquest diumenge.
El teatre metropola amb les matinals més menudes.
repensem-ho mentre escoltem una música bruixosa, bruixosa, bruixosa d'entriqui.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Però abans es procuraren un bon garrot triat d'una pila de llenya.
Per la baixada de Sant Martí els en sortia una altra.
Una dona coberta amb un mocador negre que seguia la primera,
ben separada d'ella, fins a tombar pel carrer de dalt,
per on baixava una tercera figura,
també amb la mateixa indumentària i el mateix posat.
Feien camí decidides.
Es comprenia que anaven a un mateix lloc tot
i que la separació entre l'una i l'altra es mantingués invariable.
Els homes es retiraren per decidir el que calia fer
o potser per allunyar la besarda que els feia la rara sortida de la taverna
per empaitar una bruixa.
Esclar, tres dones que fan el mateix camí i separades
en una nit com aquesta i surten fora a vila.
Són bruixes!
Però qui són?
Jo no les he reconegut de pas.
I vosaltres?
Tampoc.
Tant tapades amb el mocador
i enmig d'aquesta fosca no podem pas descobrir-les.
Mira!
S'han ficat pel camí
i ja van plegades.
Correm!
Passem-les davant i enfilem-nos al marge.
Ens vindran de cara i estarem ben situats
per descobrir-los el rostre.
Es posaren a curre,
fins a situar-se com havien convingut.
Però les bruixes,
per tal d'evitar que ningú no pogués identificar-les,
quan foren el tombant de la darrera casa,
abans d'entrar al camí,
es llevaran el cap
i ben embolcallat amb el mocador que els cobria,
se'l posaren sota la ixella.
Així,
sense cap perill,
recorrien aquest camí que les manaria a la platja.
De retorn,
l'endemà tornarien a ésser com tantes altafollanques.
Jo no sé ben bé com ho fan
per treure's al cap sense cap esforç i tant de pressa,
però deu ser
una de tantes fatilleries.
Quin sobressalt tingueren els tres homes
que volien sorprendre-les
quan al marge estan
presenciaren l'estrany espectacle de la comitiva.
Tres dones que caminaven en pas viu,
però sense cap.
Amb un farcell sota la ixella.
restaren tan sorpresos i esperverats
que els garrots els caigueren de les mans.
Ja tenien l'agrupada al damunt
quan entrar,
amb cops de vent,
una gotellada intensa
i l'espatec de trons i llams.
Em prengueren una cursa folla cap a la taverna
i allí
explicaren el que havien presenciat.
Era ben segur que hi havia
tres bruixes al poble
perquè havien anat reunint-se
amb el bruixam dels encontorns
aplegats a la platja de Tamarit.
Però no pogueren identificar-les.
Eren bruixes, això sí,
i ningú no podia dubtar-ne.
Només una bruixa es lleva el cap tranquil·lament
i se'l posa sota la ixella
i segueix caminant com si res.
una martingala d'aquesta gentusa
que seguiria ignorada.
De les hores en sa,
aquell és el camí de les bruixes
i avui encara se'l coneix amb aquest nom.
Però
ara no hi passen bruixes.
Almenys
d'aquelles que es llevaven el cap
per evitar és reconeguda.
a laIlla
i
compariment
a
laIlla
awesia
ac
a
a
,
le
all
fun
pu images
appelle
l'an
Ell se n'ha adormit, la fira ja és buida, la gent se n'ha anat, ja és tard.
I en una maleta de cartró forrat tan sols, dormen els titelles.
Sols, tots sols, dormen els titelles.
Ells estan cansats. Tot el dia, unes mans els han tingut ballant davant els ulls oberts d'uns bocabadats i infants.
Tots sols dormen els titelles, sols, tots sols dormen els titelles.
La bruixa i el rei, l'heroi, la princesa i el vell assenyat, tots dormen plegats en una maleta.
Ells dormen contents. El dia ha estat bo i la gent s'ha acostat al parc i ha omplert la barraca aplaudint el seu art.
Tots sols dormen els titelles.
Sols, tots sols, dormen els titelles.
Tots sols, dormen els titelles.
Sols, tots sols, dormen els titelles.
Vindran dies clars, de pluja i tempesta.
Però han d'anar endavant.
Sempre hi ha un infant.
que espera els titelles.
Adéu, titellaire.
Cana me cana. Fins la setmana vinent.
Tot i que la companyia ferroviària...
noia.
Noi.
Pria.