...
Su Excelencia, el Generalísimo Francisco Franco Caudillo
de todas las Españas, se dirigirá a ustedes en breves momentos.
El Mañuel en los dos, él pensaba que yo ya me había muerto
y todo a devolver a un niño como tenía que haber sido desde un principio.
Así es que entiendo que todo a devolver por el cauce que desde un mismo momento
yo había establecido y de qué mejor manera que estableciendo la renovación
de este rascosanto como toda la bandera.
Así es que si tú me oyes, nene, hay que hacer algo.
Me construyes un pinulí de 50 metros y sacas de donde sea trapo
para cobrir todo un campo de tenis.
¿Lo has entendido, Chema?
Españoles.
España.
España.
No us heu equivocat.
No us heu equivocat de sintonia.
Tanmateix que estigueu escoltant aquest regust agrarans i de fa tants i tants anys no tants per alguns,
això en realitat és cana ma cana.
I com que avui encetem la nostra nova temporada i us he de dir el nostre cinquè any aquí a Tarragona Ràdio,
voldríem fer-ho no amb l'homenatge a la bandera que té el seu espai,
més que espai té el seu camp de popol al mig de Madrid a la plaça de Colón,
sinó homenatge a una persona que torna a ser, no diria jo pas conegut,
que sempre ho ha estat, però que torna a estar al candeler.
Paco Ibáñez que musicarà lletres del seu amic Goy Tisolo,
perquè ella era una persona, com ho diu, amb molt mala reputació.
I què us sembla si, per trencar una miqueta aquest regust d'aquells vells temps,
entrem amb la música de Paco Ibáñez.
En mi pueblo sin pretensión tengo mala reputación,
haga lo que haga es igual, todo lo consideran mal.
Yo no pienso, pues, hacer ningún daño, queriendo vivir fuera del rebaño.
No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe,
no a la gente no gusta que uno tenga su propia fe.
Todos, todos me miran mal, salvo los ciegos, es natural.
Cuando la fiesta nacional, yo me quedo en la cama,
igual que la música militar, nunca me supo levantar.
En el mundo, pues, no hay mayor pecado,
que el de no seguir a la bandera.
No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe,
no a la gente no gusta que uno tenga su propia fe.
Todos me muestran con el dedo, salvo los mancos, quiero y no puedo.
Si en la calle corre un ladrón y a la zaga va un ricachón,
zancadilla pongo al señor y aplastado al perseguidor.
Eso sí que sí que será una lata, siempre tengo yo que meter la pata.
No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe,
no a la gente no gusta que uno tenga su propia fe.
Todos tras de mí a correr, salvo los cojos, es de creer.
No hace falta saber latín, yo ya sé cuál será mi fin.
En el pueblo se empieza a oír muerte, muerte al villanóvil.
Yo no pienso, pues, armar ningún lío,
con que no va Roma el camino mío.
No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe,
no a la gente no gusta que uno tenga su propia fe.
Todos, todos me miran mal,
salvo los ciegos, es natural.
El Paco Ibáñez, que en aquest cas no estava cantant o versionant
la Guiti Solo, sinó a Bracens.
El mestre dels cantautors com ell mateix s'ha ocupat de dir
aquests darrers dies quan l'han entrevistat
perquè parlés de la seva darrera obra.
Obra que mirarem de portar aquí,
i de tant en tant anant portant-vos-la a vosaltres.
I ara que us semblaria si sí, sí, sí, sí,
entréssim amb la nostra sintonia, la de Cana Macana.
Molt benvinguts a Cana Macana.
Som a la cinquena temporada d'aquest programa
que s'emet des de Tarragona Radio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
perquè fa que la persona que no hagi escoltat mai cana'm a can ni que ens volgui dir ei molt bona nit que sàpigui que tindrà un regal.
Perquè sabem que nosaltres acostumem a proposar endevinalles i altres preguntes capritxoses que sempre tenen alguna mena de regalet be sigui un regal gran.
Com l'any passat va ser amb els llibres de llegendes de Tarragona veurem si aquest any té continuïtat i això un regal petit com podrien ser les bosses amb pedres cana me cana o jo què sé alguna sinteta cana me cana.
Doncs bé, una espelma, una espelma Cana Macana, la primera que truqui, tant si és conegut com si és nouvingut,
per saludar-nos, donar-nos la benvinguda a aquesta cinquena temporada de Cana Macana.
Temporada que esperem que tingui una festa per commemorar aquests cinc anys a Tarragona Ràdio.
I ara, mentre esperem alguna possible trucada, què us sembla si escoltem aquella musiqueta tan dolça, tan dolça, tan dolça,
que encís a la canalla i sap que ha de començar el conte.
I ara, mentre esperem que ha de començar el conte.
I ara, mentre esperem que ha de començar el conte.
I ara, mentre esperem que ha de començar el conte.
I ara, mentre esperem que ha de començar el conte.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Galtes!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
somrient que sembla que la gent ha caure als dents de tan oberta que té la cara!
Vol dir que algú li ha fet un petonet a la galta!
Ei nois!
Molt bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs així aniran les coses!
També, per suposat, el que farem és portar aquells que expliquen contes d'una altra manera diferent,
manera diferent, com és el cas
d'en Joan Manuel Serrat, que ens
explicarà ara mateix una preciosa història
de com se va fer un príncep i una granota
per establir relacions, que no sé
pas si podreu escoltar
fins al final.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!