Sabeu, tant de dies seguits en pluja,
a la majoria dels humans d'aquesta banda del planeta
els hi provoca un cert estat depressiu.
Ja se sap, som mediterranis
i necessitem la llum del sol com la vida mateixa.
A nosaltres, tot plegat, ens va fer recordar
una plujosa i depressiva ciutat de Los Angeles del futur,
concretament de l'any 2019.
Ens referim, com no, a una gran novel·la
que va esdevenir més tard una gran pel·lícula.
Una experiència estètica inoblidable,
capaç de fer desitjar a qualsevol
tenia el poder de veure-la contínuament
per primera vegada.
All those moments of loss in time
like tears in your brain.
a la inflau la ihre
que encara Hawk
ja
que el charges na front
de allig14.
A la inflau l'anomyorm
atrotson
ja
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un dels moments àldits va ser cap al final, quan l'androide va deixar anar unes llàgrimes enmig de la pluja, mentre explicava tot el que havia conegut a l'espai exterior i que nosaltres, els humans, no arribarem mai a viure ni en somnis.
Tears in Rain va saber reflectir molt bé aquell moment.
Vangelis la va encertar a l'hora de musicar Blair Renner, una pel·lícula que celebra un guany 20 anys.
Felicitats!
Doncs bé, amb la música d'aquesta obra mestra de la ciència-ficció us hem volgut mostrar les nostres millors intencions.
Radioactivitat!
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Fins demà!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona nit
Bona nit, anem a encetar el programa número 164 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Avui som a 14 de maig del 2002 i ja fa 865 dies que vam estrenar el nou segle.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte .
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I can't stand the rain, 88!
O sigui, jo no puc suportar la pluja, versió 88, a càrrec dels precios Wilson, un tema dels anys 70 que van fer popular els Eruption, i que gràcies a les eines tecnològiques dels 80, van reconvertir en un tema d'anys.
d'anys d'anys d'aquella d'aquella dècada perduda.
A nosaltres, si ho voleu que us digui la veritat, no ens acaba de fer el pes d'aquesta reconversió.
Però bé, és el que hi havia i així doncs us ho hem mostrat perquè podeu comprovar que d'experiments se n'han fet sempre i a tot arreu.
Doncs anem a canviar el xip, perquè ara tot seguit escoltarem una cançó d'un grup de casa nostra, un grup que a finals dels 80, començaments dels 90, feia música alternativa.
Eren els kits, i són els kits, una formació de banyoles que no han deixat mai de fer la seva música, el seu aire.
Ara acabem de treure un nou disc que ja fa unes quantes setmanes us vàrem avançar.
És el Quist 7, un treball amb una portada kits, com ells mateixos, una portada amb un xinès mandarín i un flam, tot relacionant amb aquell anunci de quan érem tots petits del flam mandarín.
us en recordeu, oi? Doncs la portada ve a entendre que a dins hi podem trobar música de categoria kits, música com la que tot seguit sentireu.
Però atenció, els kits no han canviat, no han canviat perquè en aquest nou treball segueixen fent la música de sempre.
la d'un grup de rock obert a les noves sonoritats amb una essència i un espèrit propis.
O sigui, la música dels anys 80 que conreaven els kits, però passats pel túrmics d'aquestes eines que són els samples, els teclats dels nostres dies.
El tema escollit és Antimonium, una d'aquelles cançons que, a l'escoltar-la, te venen ganes de sentir la resta.
Escolteu, escolteu.
L'escolteu, escolteu.
L'escolteu, escolteu.
Et vaig sentir cridant enmig de la nit.
I vaig quedar-me quiet per no fugir.
No volia creure'm que fossin.
Que un dia deixessis d'existir.
Sé que no es podria sentir jo.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Ara sé que estava equivocat.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
Que senti la volia del teu cor.
del teu cor.
que senti la volia del teu cor.
que senti la volia del teu cor.
Doncs sí, els kits que ens arriben amb el seu treball
kit set i així l'ha mentejat.
Kit set no s'han trencat amb el cap
perquè les coses senzilles de vegades són les més genuïnes.
i Antimonium era la cançó que escoltàvem.
I com hem dit abans són d'aquelles cançons d'aquells temes
que si estàs a l'ona kitsch t'enganxen.
T'agafen ganes d'escoltar la resta del disc.
No ho farem ara perquè se'ns acabaria el temps del programa.
però anirem fent tast d'aquesta música que ens arriba des de Banyoles de tant en tant.
Per cert, el grup kitsch fins ara l'havíem qualificat com una mena de pop rock alternatiu.
A partir d'ara, gràcies a aquestes bases rítmiques tecnològiques que han incorporat,
podem qualificar-los, és una qualificació molt personal, d'aquesta manera,
pop-tecno-alternatiu.
Sí, una mica enrabassat, però és el que creiem que ens ha vingut hores d'ara,
aquest 2002, amb aquest nou treball, amb aquestes noves músiques de sempre, però amb noves bases.
I parlant de tast, hem de fer, ara tot seguit, per acabar la primera part de la reactivitat,
un altre cop un tast al que va ser el tecno-dans alemany, i en alemany dels anys 80.
Avui, amb una cançó d'un supervendes, el senyor Falco, el 1985,
traia un tema anomenat Rock Miemadeus, que va ser èxit a totes les sales de ball del moment.
Doncs bé, en aquell moment, aquí ens va arribar en versió anglesa,
era la llengua encara segueixent, i ho serà per molt temps, internacional.
Però, nosaltres, ara i aquí, us podem oferir la versió genuïna en alemany.
És la gràcia de l'especial que estem preparant del tecno-alemany i en alemany.
Per cert, que ja hem decidit que serà d'aquí dos dimarts al 28 de maig d'aquest 2002.
Doncs bé, anem a escoltar el Rock Miemadeus del Falco des del 1985 en alemany.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Es war um 17.80
Und es war irgendwie nur Plastik Money in den Modepanken gegen ihn
Woher die Schulden kamen, war wohl jedermann bekannt
Er war ein Mann der Frauenfrauen, liebten seinen Punk
Er war ein Superstar, er war so populär
Er war zu exaltiert, genau das war sein Flair
Er war ein Virtuose, war ein Rocky-Doll
Und alle so oft noch hatte Kappen
Rock me Amadeus
Amadeus, Amadeus, Amadeus, Amadeus
Amadeus, Amadeus, Amadeus, Amadeus, Amadeus
Amadeus, Amadeus, Amadeus
Amadeus, Amadeus, Amadeus, Amadeus
Amadeus, Amadeus, Amadeus
Come and rock me Amadeus
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Canvia, això sí, la llengua, però pels que aleshores, en aquell moment i encara ara, no dominen la llengua anglesa, de veritat que no notaran una diferència, això està clar.
Doncs bé, era el senyor Falco, des del 1985, amb aquest tema que va ser molt conogut aleshores, en aquell moment, Roc Mia Madeus, cantat en alemany.
A Tarragona Ràdio, els dimarts a la nit.
Fins demà!
Fins demà!

Petites notícies...
Curiositats, actualitat d'internet, això i molt més a la miscel·lània de Radioactivitat, Missi Online, en la teva línia.
Fins demà!
Dona pas a encetar aquesta segona part del programa Radioactivitat.
Una secció que ve donada per aquelles petites grans notícies i avui en tenim una que no podíem qualificar de petita, podíem dir una gran, gran i llarga notícia.
Us ho vàrem avançar la setmana passada.
Vam fer un petit tast, per dir-neu que faci referència a aquesta paraula, però és que ens agrada, perquè és el que vam fer.
Vam parlar una mica de...
La Guerra de les Galàxies, la PC2, la invasió dels clones, em sembla que es diu aquesta segona part.
Una cosa així.
Sí, sí. I aleshores, sí, no s'ha estrenat, nosaltres encara anem una mica perduts, segur que el proper divendres, després de l'estrena, tothom se sabrà de memòria, fins i tot els crèdits del final de la pel·lícula.
Doncs, vàrem parlar pel damunt que està a punt d'arribar aquest episodi 2 de la Guerra de les Galàxies, que els Estaturnits ho tenen molt clar i pensem fer campana amb molts per poder gaudir d'aquesta estrena, que ells ho tindran un dia abans, el dijous.
Aquí no sabem què passarà, però de moment hi ha molta expectació.
I el que dèiem, avui parlaríem més abastament d'aquesta segona entrega, del que seria la primera trilogia.
Vàrem intentar explicar, és una mica complicat.
Bona nit, Núria.
Bona nit.
Tu vas entendre això de les trilogies?
La veritat és que em vaig perdre bastant perquè no controlo gaire el tema.
Bé, els anys 70 es van fer una de les trilogies, són tres trilogies, i el senyor George Lucas va decidir
fer filmar la segona trilogia.
I ara, doncs, estan filmant el que seria la primera trilogia.
O sigui, han vist ja la pel·lícula número 1, l'episodi 1 de la primera trilogia, que va ser l'Amenaça Fantasma.
Ara s'estrenarà l'episodi 2 d'aquesta primera trilogia, i diuen que pel 2005 s'estrenarà l'episodi 3 de la primera trilogia.
Els anys 70, què es va fer?
Es va començar la casa pel Terrat, i es va fer l'episodi 1 de la segona trilogia,
que, per cert, avui a Tele 5 a les 10 es podrà veure l'episodi 1 de la segona trilogia,
i en què van venir els altres dos.
Sí, una mica complicat, però el senyor George Lucas va decidir ho fer d'aquesta manera.
Es veu que quan van agafar el guió van trobar més interessant començar pel mig,
que no pel principi, com s'acostumava a fer a tot arreu.
L'article és del temps.
Es va aparèixer la setmana passada, i us vàrem avançar de canal que parlava de l'amor.
I és que aquesta segona entrega, hi ha molt d'amor.
Amor en la galàxia, així es titula.
I sembla ser que el senyor George Lucas, després de l'episodi 1,
que hi va faltar, hi va mancar aquest amor,
ha decidit compensar-ho, ara, amb un excés de càrrega emocional.
A veure si així les adolescents i els adolescents hi van més, al cinema.
Són els trucs de Hollywood, perquè la gent piqui i vaig veure les seves pel·lícules.
Sí, com vulguis.
El somni de mil milions de fans continua.
Episodi 2, l'atac dels clones, el nou capítol de la Guerra de les Galàxies,
s'estrena també en català per satisfer la morbositat del món sencer.
Un planeta que en si a saber com el jove Anakin Skywalker,
un guerrer de puresa, es converteix en el malèfic Darth Vader.
La resposta és que, com tantes altres vegades, l'amor té la culpa.
Abans de Star Wars, entre nosaltres la Guerra de les Galàxies, no hi havia cinema.
O, almenys, no el cinema amb la grandiositat amb què el concebem avui.
Abans hi havia bon cinema, mal cinema, cinema intel·lectual, cinema coent.
Però no hi havia el cinema del que et deixa patrificat en la butaca,
amb educat demanant més i més i més i més.
Abans que el director George Lucas filmés Star Wars,
en realitat l'episòdic 4 d'una sèrie presumptament dividida en 3 trilogies,
tot i que el cineasta per ara només n'ha filmat dues,
no existia la necessitat d'anar al cinema per veure una pel·lícula.
Però avui, ningú no pot dir que sap de què va la cultura del seu temps
si no sap de què va a Star Wars.
Aquesta sèrie va canviar per sempre la manera de fer cinema,
la manera d'entendre'l i la manera de relacionar-s'hi.
I encara més, la manera de promocionar-lo.
Paradoxalment, ho va fer algú com Lucas,
que es mou al marge de la indústria de Hollywood,
i en canvi és l'home que més ha fet per ella.
Amor i guerra.
I ho continuarà fent en el nou Lliurement,
el que explora l'atracció pel mal d'Anna King Skywalker,
el cavaller Jedi que es convertiria en Darth Vader,
el Jedi Tenebrós, el Sith,
en nomenclatura mitològica de Star Wars,
que arribaria a ser pare de Luke Skywalker
i de la princesa Leia Organa.
Aquests foram els herois de l'episodi 4,
el qual, com te no us perdeu,
és el primer que es va rodar i estrenar.
Cal recordar que els episodis 4, 5 i 6
foren els de la trilogia clàssica
i relaten la lluita dels rebels contra l'imperi fosc
per restablir la llibertat en la galàxia.
En aquesta trilogia, Darth Vader m'ho dirà
i es redimirà ajudant els rebels a derrotar l'emperador.
La nova trilogia, de la qual ara s'estrena l'episodi 2,
anomenat l'atac dels clones,
compta l'origen de Darth Vader
i la transformació d'una república sideral
en un imperi dictatorial.
Falta saber si Lucas, com era la seva intenció originària,
quan acabi aquesta trilogia,
filmarà la que queda,
la que explicarà quin serà el futur de la galàxia
amb la república i la llibertat restaurades
i l'imperi fora de joc.
Un Jedi no pot sentir amor.
Aquesta sentència és la que posa el dia a la sèrie de Star Wars,
la targeta de presentació de l'atac dels clones.
En aquesta ocasió, l'eix argumental és molt senzill,
però també carregat d'èpica
i de manera inaugural acompanyat de fascinació romàntica.
perquè aquest segon episodi
és la porta a través de la qual
Anakin Skywalker es deixa seduir
pel costat fosc de la força,
aquella energia que mou l'univers,
que és l'essència de la galàxia
i que té als cavallers Jedi
una mena de sentons que defensen la república
amb les seves espases laser i les seves arts místiques,
els seus guardians aferrissats.
Però un Jedi, per accedir al privilegi de ser-ho,
ha de fer certs vots,
vots que impliquen renúncia i sacrifici,
vots que impliquen renunciar a la ira,
a l'odi,
i a l'amor i a les passions de la carn,
perquè si sent amor
pots sentir un torrent d'emocions
i les emocions l'aparten de la contenció espiritual
i l'aboquen a ser presa fàcil
del revers tenebrós de la força,
l'esperit temptat per la carn i les hormones,
una clucada d'ull de Lucas
a les legions d'adolescents
que acudiran a les sales de cinema.
Sembla aquest un dels pretextos argumentals
més interessants i morbosos
que han nodrit Star Wars.
De fet, quan Anakin Skywalker,
el desconegut actor Hayden Christensen,
deixi de ser un cas varó seduït
per la senadora Padme Amidala,
la potentíssima actriu Natalie Portman,
farà els primers passos
per convertir-se en el proper lliurament
de la sèrie Ender Vader,
el monstre vestit de cuir negre,
amb màscara de metall sideral
i veu cibernètica,
que va protagonitzar els malsons
d'una generació de fans.
Aquells que veien la primera pel·lícula de la sèrie,
estrenada ara fa 25 anys.
La història és arriscada i original.
No té principi ni final.
És un episodi de transició
entre els episodis 1 i 3 de la sèrie.
El primer, l'Amenaça Fantasma,
era l'episodi més esperançador,
aquell que donava cos a la llegenda dels jedis.
El tercer serà el més fosc,
la prova que el mal pot resultar més seductor que el bé.
Aquest segon, però, potser és el més important,
perquè és el que determina el destí d'Anna Kinn
i de tot el cosmos de personatges del serial.
L'aposta és alta.
Haurà estat Lucas a l'altura de les expectatives?
Aquesta és la gran incògnita.
Espectacle i dignitat
George Lucas és un productor i director estrany
que sembla devorat per la seva pròpia creació,
per tot allò que volia evitar.
Lucas pertany al clan de Martin Scorsese,
Steven Spielberg, Francis Ford Coppola o Brian De Palma,
la gent que en els anys 70 va barrejar, com mai abans,
els conceptes de comercialitat i qualitats cinematogràfiques.
Només en aquella època semblava possible
que la pel·lícula més taquillera de la temporada fos
Apocalypse Now i no Nunca me han besado o Bunyols per l'estil.
Tots cinc tenien en comú la voluntat
de no deixar que Hollywood dominés les seves pautes de treball.
La paradoxa comença quan tots ells comencen a realitzar
alguns dels films més comercials de la dècada.
El Padrí, de Coppola,
o Taxi Driver, d'Scorsese,
són la perfecta conjunció entre afluència de públic
i genoflexió de la crítica davant de la qualitat inqüestionable.
Les corporacions de Hollywood,
davant de l'èxit d'aquests cineastes compromesos
amb ells mateixos i amb la qualitat comercial,
intentarien engolir-los.
Però si resisteixen, sobretot Coppola,
que crea la seva pròpia i accidentada productora,
American Southrop.
Com que no pot dominar-los,
s'encarrega de crear pel·lícules que imiten l'estil d'aquests.
I això és el que farà també amb George Lucas.
Lucas provenia del cinema independent
i l'any 1977 estrenaria un projecte en el qual ningú no creia.
Aquells anys, la ciència-ficció era considerada
un gènere molt minoritari,
no exempt de valedat intel·lectuals
per influència de la pel·lícula d'Stanley Kubrick,
2001, una odícia de l'espai.
George Lucas proposava una història que canviava
la narració visual establerta fins a aquell moment.
Una història en què el diàleg tenia molta menys importància
que els efectes especials,
però en la qual l'argument era sòlid.
Un argument filat
a través d'escenes visuals,
d'una espectacularitat mai vista fins al moment.
L'argument s'inspirava en una vella pel·lícula d'Akira Kurosawa,
barrejada amb la nissaga literària Tune,
impregnat tot això de cert misticisme religiós.
El vestuari era insòlit,
la galeria de personatges al·lucinant,
els diàlegs divertits
i els efectes especials no eren d'aquest món.
George Lucas el va crear
amb el primer lliurament de Star Wars,
l'episodi 4,
la primera pel·lícula moderna d'aventures
que no era per a nens.
I justament per això,
per no tractar els nens com subnormals,
va ser devorada pels nens,
pels seus germans, pels seus pares, per tothom.
De sobte, tot va canviar a Hollywood.
Lucas, amb tots els personatges de la pel·lícula,
va inaugurar un tipus de marxandatge planetari,
joguines, còmics, llibres, samarretes, etc.
Adreçat tant a adults, col·leccionistes,
com a espectadors més joves.
I va crear una enorme expectació entre el públic,
amb el vaticini que hi hauria una continuació cinematogràfica del film.
Lucas, ràpidament, va crear el seu mètode particular
de finançament cinematogràfic,
de gestió d'empresa i, com era previsible,
d'investigació d'efectes especials.
Tot per mantenir-se allunyat dels grans estudis de Los Angeles
i fer les pel·lícules com i quan li donés la gana.
Els estudis mai no li perdonaren.
D'una banda, mai no seria ben rebut a Hollywood
ni a l'Acadèmia dels Oscars.
D'una altra, davant el fet que Star Wars es va convertir en el seu moment
en la pel·lícula més taquillera de la història,
ara ho és titànic,
els estudis van copiar la seva manera de promoure
marxandatge accessori
més constant generació d'expectació sobre la pel·lícula estrenar.
I el nou gènere que Lucas havia establert,
el cinema espectacle de màxima dignitat per a esperits joves.
Les còpies anaven desvirtuant el model
i on Lucas plantejava una sèrie amb una mitologia pròpia apassionant
que exigia una atenció intel·lectual,
la resta de productors només oferien circ sense argument.
La següent pel·lícula d'Star Wars, l'episodi 5,
l'imperi contraataca,
es va convertir en el millor de la sèrie,
una aventura implacable i subjugant,
que jugava amb nous conceptes en el cinema espectacle especial,
com ara la traïció,
la foscor desencadenada,
l'enamorament
i un final que deixava el cor de l'espectador a punt de l'infart.
Però la següent pel·lícula,
El retorn del Jedi,
és a dir, l'episodi 6,
era directament una pel·lícula per a nens,
una errada que acabaria marcant el final
de l'esplendor argumental del director George Lucas.
Amenaça fantasma,
amenaça real.
Lucas va caure en el seu propi parany.
Potser perquè no sabia com acabar la primera trilogia.
Potser perquè no sabia com continuar
conjugant cinematogràficament
la màgia i la tensió intel·lectual.
El retorn del Jedi es convertiria en la pel·lícula més fluixa de la trilogia clàssica.
George Lucas sembla aquí presoner de les seves pròpies criatures,
en comptes del domador que anteriorment els insuflava vida i moviment.
L'expectació del món es va convertir en massa forta per ell
i va servir a la galeria,
en lloc de fer una pel·lícula definitiva
sobre aventures siderals que tothom esperava.
Ho hem de reconèixer,
va comentar poc després de l'estrena.
Hem fet una pel·lícula per xiquets.
Però la taquilla va resultar, com sempre,
generosa amb ell
i el món va acudir a veure el retorn del Jedi
perquè veure cada pel·lícula de Star Wars
era ja com vestir texans.
Una moda popular inqüestionable
i ningú no volia quedar-se'n fora.
La pel·lícula va defraudar els incondicionals,
però va agradar els més menuts,
que el seu torn es convertirien en nous fans de la nissaga,
Lucas se'n va adonar
i va convertir la seva gran errada en un encert.
Els fans podien créixer,
però això no obligava Star Wars a fer el mateix.
Preferia obrir-se a noves generacions d'aficionats
que mantenir-se fidel als vells,
perquè, com també sabia,
els d'abans també acudirien a veure les noves pel·lícules.
Encara que només fos
per recordar la increïble sensació que visqueren
contemplant les batalles de l'episodi 4 o l'episodi 5.
I Lucas, fa pocs anys,
va restrenar la trilogia clàssica
perquè els nous fans coneguessin els antecedents
d'allò que es venia com l'esdeveniment més gran
de la història del cinema,
la realització d'una nova trilogia de Star Wars,
la que explicava l'origen de la Guerra Sideral
i del maligne Darth Vader.
El repte era enorme,
perquè amb tota la nova tecnologia actual al seu abast,
Lucas havia de controlar el disseny d'efectes especials
i l'escenografia perquè la història de la nova pel·lícula
semblés anterior cronològicament a la de la trilogia clàssica.
El primer film d'aquesta gènesi va ser l'Amenaça Fantasma,
el que explica els primers anys d'Anakin Skywalker.
Els fans de sempre es deceberen.
Era una pel·lícula infantil,
amb tants efectes especials digitals
que semblava de dibuixos animats.
Però els nens al·lucinaren
i feren Lucas molt més ric.
Ara, l'atac dels clons
pretén introduir amor, sexe, tenebre
i més guió en un film completament digital
en què cada segon ha costat 16.000 euros.
Possiblement, Lucas ha fet una pel·lícula
per gent de 12 anys,
però ara, per evitar les crítiques nefastes,
sense perdre de vista els fans de sempre.
Això és el que fa pensar
en les seues declaracions.
Si ho ha aconseguit o no,
ho sabrem el pròxim 17 de maig,
el dia de l'estrena.
Aquesta data,
la de la gran decepció
o la de la gran alegria,
depèn totalment de l'habilitat
d'aquest director
que ha transcendit el seu temps.
Fa molt de temps,
en una galàxia llunyana...
La Guerra de les Galàxies!
Una nova esperança!
Estem en un període de guerra civil.
Les nous espacials rebels,
atacant des d'una base amagada,
han guanyat la primera batalla
contra el malvà de l'imperi galàctic.
Durant la batalla,
els espies rebels han aconseguit
robar els plànols secrets
de l'arma més gran de l'imperi.
L'estrella de la mort,
una estació espacial de guerra
amb capacitat per destruir
tot un planeta.
Perseguida pels sinistres agents
de l'imperi,
la princesa Leia
s'escapa amb la seva nau especial
i amaga els plànols
que poden salvar la gent
i fer tornar la llibertat
a la galàxia.
Com si tenia que sonar,
no podíem deixar d'escoltar
la fanfàrdia
de la Guerra de les Galàxies.
Torno a recordar,
avui,
a Telecinco
han programat
una edició especial
de la Guerra de les Galàxies.
Ja fa una hora que roda.
Ha començat la pel·lícula a les 10,
però amb anuncis inclosos,
ja se sap,
les hables privades,
pot ser que
rodi molt més
enllà de la matinada.
Bé,
què és això,
la Guerra de les Galàxies,
edició especial?
És una nova edició
de la Guerra de les Galàxies
amb tots els efectes espacials
millorats i el color renovat
amb seqüències noves
i ampliades.
La Guerra de les Galàxies,
edició especial,
incorpora a la seva filmació
un seguit de novetats
i de brillants seqüències
que el seu director,
George Lucas,
va crear per celebrar
el 20è aniversari
de la primera versió,
la Guerra de les Galàxies.
Amb això
es podrà gaudir
novament
del triomvirat
de films
de ciència-ficció
de culte
imperible.
Doncs,
aquesta nova versió
es va fer
el 1997,
la versió original
el 76,
20 anys abans.
No deixem,
no deixem el tema galàctic
i ara
és
el moment
que soni
la música
després d'aquesta
llarga història
de la Guerra
de les Galàxies
de la Núria,
avui
molt,
molt galàctica.
És el moment
que soni
més música
relacionada
amb aquesta
famosa
sèrie
de ciència-ficció
i
ho faran
amb un tema
del 1985
a càrrec
d'una formació
que es feien dir
Koto
i que
van titular
un dels seus temes
així mateix,
Java.
Qui era el Java?
Doncs,
que hagi vist
la Guerra de les Galàxies
sabrà que
Java de Hat
era un
monstre
molt dolent
però
molt,
molt dolent.
Això sí,
la música
sonava bé.
The voice is coming
from space
newspaper.
Somebody's coming
to even
some drive the air.
Don't be afraid,
don't be afraid,
television's saying,
don't look at it.
Don't mention it,
the world is praying.
Somebody's coming
from strange world.
Deep voice
coming from the earth.
Strong voice
coming from the space.
pom first.
Jumping from the stars.
Jumping from the stars.
Jumping from the stars.
Jumping from the stars.
Jumping from the stars.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Res més!
Res més!
aquí a Tarragona Ràdio!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!