El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi


El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la gent pensi de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
El que la genti de mi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Autoband, en la nostra llengua, ve a dir autopista,
i ells reflecteixen molt bé l'ambient que es vivia als anys 70
en aquestes grans carreteres de molts i molts carrils.
A Alemanya suposem que autopista és sinònim de bona carretera
i de fluidesa, ens diuen que no, no del tot,
però suposem que una mica millor que pel sud d'Europa, segur que sí.
Bé, Autoband, un treball en el qual a la primera cara 22 minuts de música non-stop
era la presentació.
A la segona cara d'aquest disc hi van afegir ja temes una mica més cortets,
més convencionals,
i això ha estat una petita mostra del que tindrem avui aquí a Radioactivitat.
és un disc del 1974 i amb aquesta música us hem volgut mostrar les nostres millors intencions.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Bona nit, anem a ensat al programa número 66 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Bona nit, anem a ensat al programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Avui som a 28 de maig del 2002 i ja fa 879 dies que vam estrenar el nou segle.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
funded.
Bona nit.
Bona nit.
Bona n.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un demà!
Un demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sona aquest tema? No, aquesta no la coneixia.
Aquesta no la tenia controlada. Doncs podem dir
que sí, que és un tema que va sonar. El vam perdre
de vista i gràcies als recopiliatoris
una qüestió que precisament la setmana passada fèiem referència
gràcies a aquests recopiliatoris, avui dia
podem gaudir d'aquesta música perduda.
Recopiliatoris com el de
música tecno-alemany i en alemany
editat a Alemanya, occidental en aquell moment
i que ve carregat de cançons
algunes més conegudes i d'altres no tant.
És un doble LP, un doble CD
gràcies a la Núria que ens ha fet
arribar i que podem gaudir
d'aquests temes. Un grup que va ser molt conegut
aquí també va ser el que portava
per nom Reingold. Reingold va tenir
cançons amb èxit, però també va tenir
cançons que, pel que sigui, no van
traspassar les fronteres alemanyes
i que nosaltres creiem que no estaven gens
malament. Per exemple, el 1980
aquesta formació Reingold
treia una cançó que portava per títol
Flush i que sonava així de bé.
Flush, tu flis en alta
merced
Fins demà!
Fins demà!
Du erzählst von alten Zeiten
Wellen spiegeln sich in Form
Töne fließen wie ein Strom den Fluss hinauf
Ströme streuen diesen neuen Tonverlauf
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fosc d'aquesta música
que per cert no està gens malament
perquè a nosaltres això
de creuar la línia
aquesta línia prohibida ens s'agrada molt
i ens s'agrada perquè també sona
molt i molt bé
del tercer mil·lenni
o no
Radioactivitat
un programa del segle XXI
o no
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radiofl interested
Radioactivitat
Radioactivitat
Radio碱
Radioactivitat
Radioclub
Radio oscillator
un tendran. I la pare on diu reina
quina podia ser? Perquè la gent
sàpiga d'acabar la cosa. Königin.
Ah, bé, molt bé. König és rei.
Sí. Gràcies per les teves
classes en alemany. És
doncs aquest segon
grup
que volem
desmostrar
la música alemanya,
el tecno en alemany
que no era convencional.
Aquest que ens agrada tant a nosaltres
era una música
especial, en rara,
però que sonava molt bé.
És el cas del tema
que tenim preparat ara,
1981, una formació
anomenada DAF, D-A-F,
i amb un tema
que es deia així,
Der Mussolini, amb unes noies
que sembla
que estiguin
com castigades
per el feix, del feixisme
del Mussolini.
Escolteu, la cançó és una mica estranya, però
però a mi em ve aquesta sensació
com cada cop que l'escolto.
mua que és
?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De Ruebo i de Prinz, de Ruebo i de Prinz, de Ruebo i de Prinz.
Doncs sí, sabem que aquesta formació DAF solia fer aquest tipus de música bestial, brutal.
I ens recordava grups que després van tenir força ressò, el Front 242, per exemple,
un d'aquests grups eren belgues i que van tenir molt d'èxit, molt d'èxit en aquest tipus de música bestial.
Doncs ells, els DAF, a començaments dels 80, sembla que van obrir forat amb això de fer aquest tipus de música.
La que m'ha escoltat abans, Der Mussolini, i aquesta una mica més tranquil·la, però molt estranya, molt especial, molt industrial.
No, no recordarem una altra vegada... Bé, en el meu cas, no, si la Núria ens va fer el favor...
The Ruebo und der Prinz, el bandit i el príncep.
És el tema que acabem d'escoltar, gràcies.
I ara una cançó d'una enfant terrible de la música alemanya, la Nina Hagen, que va muntar la seva banda i es deia així, Nina Hagen Band,
i que ja al final dels 70 deixava anar les seves neures en forma de música, en forma de cançons.
1978. Heis, escolteu-ho.
La Nina Hagen, en aquesta ocasió, no ens obsequiarà gairebé amb cap dels seus famosos crits,
sinó que es dedicarà a dir-nos, repetidament, que té calor.
Mia ist heiß.
Mia ist heiß, ja, ich bin heiß, ach, warum sind dann nicht alle so heiß, ja, ist es dann ein Wunder?
Mia ist heiß, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach, ach.
Ich war Zuhause unter meine kalten Brause
Und da kam Herr Wixmann unter meinem Wasser
Hörnach war das toll
Ihm tropfte ab der Schweiß
Er sagte
Mir ist Zeit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, de fet aquí el tractament de deu és el típic seu, però la música és una miqueta més pausada i sembla que tira cap a reggae.
Sí, però bé, hem pogut tastar una mica que aquesta senyora, aquesta enfant terrible, també va col·laborar que el tecnoalternatiu alemany, en alemany, fos una mica més conegut arreu.
Ella sí, també va traspassar fronteres, va poder arribar aquí al nostre país i va ser força coneguda.
Sí, però començava a traspassar les fronteres de la mateixa Alemanya, perquè ella venia de l'est i va saltar cap a l'altra banda.
Mira, aquesta no la sabíem. Gràcies per la informació. Avui la Noria ens està ajudant molt perquè és experta en temes alemanys.
No ve el cas per què, però podem constatar que està molt informada sobre la qüestió.
I parlant de l'Europa de l'est, de l'Alemanya de l'est, la famosa DDR, que venia a ser una mena de democràtic, déus l'en republic, no?
Sí, el de democràtic, entre cometes, però el títol el tenia.
Sí, que era la república democràtica, entre cometes, Alemanya.
Doncs els que no van poder traspassar la frontera, evidentment, van haver de patir aquell règim autoritari.
Però anaven fent la seva.
I ja vam tenir en un dels programes anteriors de radioactivitat una mostra de la música que es feia en aquest país enrere,
a l'altre costat, l'altra banda del teló de set.
Avui us volem mostrar una altra formació que també va fer la seva música,
trencant les cadenes del comunisme opressor.
Carat, 1982, ens deia allò de Der Blaue Planet.
Em sembla que vol dir una cosa així, el nostre planeta blau, no?
Sí, aquesta és bastant transparent, no?
Sí, sense ser a Alemanya em sembla que l'hem encertada.
Sonava molt i molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, és una mostra
del tecnoalemany i en alemany
des de l'Europa de l'est
de l'Alemanya Democràtica.
Molt en cometes, eh?
Núria, molt entre cometes.
Diuen els que la van viure.
Doncs bé, és avui
una mostra,
un petit tast
d'aquest especial
tecno-alemany
i en alemany aquí a Radioactivitat.
Fia setmanes que ho anunciàvem
i avui ho hem deixat anar tot,
totes les cançons, una mica
tot condensat, però esclar,
el nostre temps és limitat
i hem d'anar per fer-ne, però
esperem que us hàgiu fet
una petita idea de com
sonava aleshores.
I bé, ara rescatem
una microsecció
que teníem una mica abandonada.
Era la secció a la qual
ens dedicàvem a treure la pols
aquells enregistraments d'ona curta
que havíem fet a començaments dels 80
perquè aquí a les emisores
convencionals del país
sembla ser que no tenien
gaire tirada aquest tipus de música.
Ens tenien que buscar la vida.
anem, doncs, una altra vegada
amb aquesta secció.
Enregistraments retrobats.

Música
Doncs sí, aquesta era la música
que vam enregistrar una emissora d'una curta
Radio Monte Carlo, on es va sortir
i vam poder enganxar aquest tema
que no sabíem ni com es deia
ni qui el cantava ni res
Avui la Núria l'ha escoltat prèviament
i ens ha pogut donar
una mica de llum sobre la qüestió
Un personet que va ser molt
però molt conogut
Sí, encara ho és, de fet és d'aquella època
que encara s'aguanten, és molt respectat
Tenia un grup abans de funcionar
en solitari, el Joachim Witt
aquest és el seu nom, que es deia
Split, i amb aquell grup
ja va tenir uns bons èxits
i després en solitari
també, i amb els anys s'ha anat convertint
en el títol d'aquesta cançó
precisament
no fa gaires mesos
el vèiem en una portada
d'una revista de música
i sortia anomenat com el
Golden Erriter
el cavaller daurat
Doncs sí, era el tema
que vam enregistrar i que no sabíem
fins fa poc temps
que es deia així
el títol d'aquesta cançó
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.