.
Camins dissortats, estranya llum, bèsties salvatges,
però també arbres amics, jardins de desig, velles trobades.
Pels boscos del pensament, nits emboirades, pedres sagnants, pous de besarda,
però també festes de pluges, humides valls, arbres d'ensaires.
Pels boscos del pensament, la serp vigila,
i entre els esbercers i l'espedat, l'amic envia.
Pels boscos del pensament,
Pels boscos del pensament, l'espedit, com a l'espeditat,
l'espeditat, l'espeditat, l'espeditat,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
1984,
Brons Criwit,
ens feien la pregunta,
why?
Per què?
I es preguntaven moltes coses que no entenien,
com per exemple,
per què perseguien les persones per la seva preferència sexual.
I és que Brons Criwit va ser un dels abanderats del moviment gay a la Gran Bretanya.
Així ho van fer saber en el seu disc del mateix any, 1984,
anomenat The Age of Conscient,
l'edat de la consciència.
i en el mateix, en aquest treball, van dir moltes coses.
La pregunta encara era...
Estava a l'aire.
Encara es preguntàvem per què.
Però ells, en aquest disc, van dir moltes, moltes coses.
I és el que farem avui a la primera part.
Escoltar gent que va dir moltes coses als 80 i als 90.
Sí.
Són gent que estava conscienciada.
Hi havia un missatge pel mig.
I nosaltres, a hores d'ara,
el 2002, recollim missatges com el que ens va fer arribar el grup de Peix Mot el 1985.
Un tema, Sheik, que diguis, que és tota una declaració de principis.
Un tema, Sheik.
Un tema, Sheik.
Un tema, Sheik.
Un tema, Sheik.
Tranquil.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
en Adam!
I van saber conjuntar, doncs això, els temes més comercials, amb ritmes per vendre, per ballar.
Els de Pes Mot, tots recordem la seva primera època, eren bastant ballables en ritmes de discoteca.
I, de tant en tant, deixaven anar aquesta gota de compromís.
Compromís com el que trobàvem amb el senyor Philip Glass uns anys abans, el 1983,
3. Ell hi va
posar la música a
una pel·lícula, una
pel·lícula minimalista,
una pel·lícula d'aquelles
en la qual les imatges
es repetien una i una altra
vegada, i
és per això que va fer una música
com a ell li agradava,
la música
minimalista.
Però, amb la curiositat
que
a la primera part
d'aquesta pel·lícula, d'aquesta banda
sonora, i va incorporar
un llenguatge d'una tribu
nord-americana anomenada Shopee,
una manera de reivindicació
que
als Estats Units
també existeixen altres
cultures. Koeniskaski.
Aquí venien a dir
que
la Terra no és
el centre del món, és
tan sols
un racó de l'univers.
Us podeu imaginar
que les imatges
que il·lustraven aquesta música
eren els coets
de la NASA
que anaven en recerca
del espai perdut.
no es
ni
no
no
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Possiblement una persona que ho va tenir clar, uns anys més tard, va ser el Michael Field,
el 1994, quan va treure un treball anomenat Sons des de la Terra Distants.
I en el mateix, que és tot un compendi de viatges a través de l'univers,
hi trobem una peça que diu així, Prior for the Air, o sigui, la pregària per la Terra,
i és que al nostre planeta blau li convé una bona pregària.
El 94, tornem a insistir en Michael Field, ho va fer en música, nosaltres ho demanem ara, en paraula.
El 94, tornem a insistir en Michael Field, ho va fer en música,
i el 94, tornem a insistir en Michael Field, ho va fer en música,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un privilegi!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Avui és el torn del Limbo. El Limbo torna amb noves músiques dels U2.
Per cert, bona nit.
Bona nit.
Estrenem també nova sintonia de la teva secció.
Sí, molt acertada, per cert. Podem escoltar aquest tema de fons dels Radiohead, que es diu In Limbo.
Quina casualitat.
Quina casualitat, doncs sí. Parlant d'U2 i de Radiohead, un grup que també ha rebut una mica d'influència dels U2.
Doncs avui, si et sembla, continuarem en el repàs d'aquesta discografia d'U2 durant els anys 80.
Molt bé, sí, perquè refresquem la memòria de la gent, dels U2, que fa 15 dies vam fer un tast, un petit tast, dels primers, tres primers LPs dels U2.
Doncs avui continuarem amb els tres següents.
Aquesta segona trilogia, doncs comença amb el disc de In For Catawalt Fire, segueix amb el de Joshua III i el Ratalanham, trilogia que comprèn els anys del 1984 al 1988.
I amb aquesta trilogia es comprerta, diguéssim, una dècada en la que U2 va tenir un gran protagonisme.
I, sobretot en els darrers anys, l'escena mundial va reconèixer els U2 com a un dels grups més futurs.
I ara estan en actiu encara, però se suposa que el dia que deixin de funcionar com a grup,
se'ls reconeixerà encara més la seva aportació a l'escena musical.
Com ha passat amb les grans formacions?
Que van ser i van desaparèixer.
També perquè han tingut l'oportunitat de saber-se actualitzar en l'àmbit musical, de buscar noves fronteres i de plantejar-se nous objectius a nivell musical.
No, no, és el que penso jo.
Jo penso que, com en aquests moments encara estan en actiu, se'ls valora, però és el que passa sempre,
que el dia que deixin de funcionar, suposo que el seu reconeixement encara serà molt més gran com ha passat amb altres formacions.
No vull comparar-los amb els Beatles, no.
És inevitable.
És un altre món, però suposo que s'avaluarà molt la seva aportació.
Segur que sí.
Anem per feina.
Comencem amb l'àlbum dient Forqueta Valfire, àlbum publicat a l'octubre de 1984, en el que ens trobem una portada molt suggerent,
una portada elegant, de color vermell, en la que destaca una fotografia en blanc i negre,
una fotografia en la que es veu el grup i un castell de fons, un castell de Moidrum, al contat de Westhead, d'Irlanda,
a Irlanda, la terra dels U2.
Molt bé, aquesta dada.
És difícil d'aconseguir dades d'aquestes.
Suposo que en els webs dels fans o del grup s'ha poden aconseguir, o ha costat molt.
Hi ha pàgines web molt complertes de fans que es dediquen a trobar quasi bé curiositats, detalls,
impossibles de saber si no és excel·lent.
Això del castell, el nom del castell, això ja és un detall, una dada bastant detallista,
la redundància.
Doncs ha vingut bé a escoltar aquest tema de fons, que es diu A Sort of Homecoming,
una manera de tornar a casa.
Sí, sí, va sonar molt en el seu temps.
Va sonar molt, i en aquest cas l'estem escoltant en directe.
I bé, és una de les cançons que particularment m'agraden més d'aquest disc.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més.
M'agraden més.
M'agraden més.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.

M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
M'agraden més d'aquestes.
A sort al Homecoming que em podeu comprovar un disc com aquest,
a l'Enferret o a la Fire, on s'aprecia en molts matisos
i on es troba també la mà de Brian Eno i de Daniel Lanua
en les tasques de producció.
Sí, va ser molt important aquesta persona, el senyor Brian Eno.
Possiblement, va ser un dels culpables que arribessin on van arribar.
Va donar un toc, potser, de textures, d'atmosfera,
que es nota especialment en aquest disc
i després també en les següents col·laboracions que van tenir amb els sudors.
El títol d'aquest disc, si vols, podem parlar d'això,
perquè també té la seva història.
El títol, Diomphorquet of the Alfire,
va estar inspirat en una sèrie de pintures i dibuixos
realitzats per alguns dels supervivents a l'atac de Hiroshima i Nagasaki.
Aquests dibuixos i aquestes pintures van ser exposades als Estats Units
a principis del 1984 i el grup, quan es tapa de gira als Estats Units,
els va poder veure al Museu de la Pau de Chicago.
Van quedar tan impressionats que van decidir posar-li aquest títol en el disc.
Un disc que és ple de compromís social, de compromís polític...
És el que anem a dir.
sembla que només pel títol del disc ja és una declaració de principis,
de compromís, que és el que dèiem a la primera part de l'espai,
gent que tenia alguna cosa a dir.
Els sudors sembla que sí, que ho van fer.
En aquest disc especialment, i per això hi trobem referències,
a part de les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki,
també amb cançons com MLK i Pride,
en la qual hi ha referències evidents a la figura de Martin Luther King.
Avui no us posarem la cançó Pride perquè suposo que esteu cansats d'escoltar-la.
És el que dèiem també fa 15 dies,
que tampoc no cal recrear-se amb els temes que tothom coneix.
Val la pena, de tant en tant,
cercar dins del disc i trobar aquelles joies,
aquelles perles amagades,
que sonen tan bé com les que van sonar més.
Prefereixo haver triat, i us posarem,
el tema que representa el disc,
el foc inoblidable,
diuen Forqueta Valfair.
L'essència del disc pot ser representada en aquesta cançó,
i avui també especialment per l'essència.
L'essència del disc,
Calabarà
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit