Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
On és la diferència?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És cert que Xavier Sabaté està més acabat que les maraques del matxín?
I els preguntem, tenen alguna cosa a veure les tetes sociològiques del franquismo amb la plaça de la Font?
Al fons, pujant les escales, ens preguntem...
No serà que, en el fons, estem governats per incompetents que ens foten el pèl?
Su excelencia, el generalísimo Franco de todas las Españas y periferias, se dirigirá a los televidentes radiooyentes.
Españoles, Españoles de la Meriferia, a mí no me metáis en vuestros rolletes de plutocracia.
Cada gallinero que se limpie su mierda, y hablando de cagadas, Piqué, Piqué, Súbeme un par de papeles de Salamanca que me cago.
Hoy me ha entrado diarrea, con tanto acto con la bandera, una grande y libre, pero como no sopla el viento, la veo más floja que a la que yo tengo el gusto de sacudir cada mañana a las 3.30.
¡Viva España!
¡No! ¡Vaya tren que ha pasado por los campos de los monegros! ¡Este sí que sabe inaugurar!
¡Ansmitán, Sofía! ¿Cómo con este tren? Podríamos comprar uno como este para jugar en la sanzuela. ¿No te parece?
Señor conductor, ¿para qué sirve este botón?
¡Majestad! ¡Majestad! ¡No lo toque! ¡No lo toque! ¡Onde el nombre! ¡Que soy el dey de España! ¡Para qué sirve este botón!
I parlant de tot, de tot plegat, què en pensa el machín?
Te estaría cuidando como cuido mi vida, que la vivo por ti
No me cansaría de decirte siempre, pero siempre, siempre
Cana Macana
Que eres en mi vida
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bona nit, nit, nit, nit de Cana Macana.
Oh, si més no, els trossos de Cana Macana.
Ja sabeu, fins que no arribem als mitjans de desembre, farem la meitat del programa.
És a dir, mitja hora o 30 minuts, pel que vulgueu d'aquesta manera.
Avui hem començat una miqueta recuperant aquella vella veu generalíssima.
Per molts de vosaltres és una cosa estranyíssima.
Per alguns de nosaltres l'hem patida i altres l'han riguda.
El que sí que és cert és que hem barrejat una miqueta aquestes darreres notícies
que han sortit de l'intercanvi d'insults entre l'alcalde i l'oposició deien-se que si tu ets un pijo,
que si no ets un pijo, que si tu ets un nou ric, que si tu ets això, que si tu ets allò.
Mare de Déu, senyor, però quin personal que ens està governant.
La veritat és que fan enriure.
Jo proposaria que muntessin una paradeta a les fires i que fessin 4 o 5 centimets.
Si el tema se'ns ho permet, després de la història dels petitets,
tindrem una entrevista amb l'alcalde.
El tindrem aquí amb nosaltres, a veure si és capaç de respondre'ns 3 preguntes,
ja que ell va dir, després que el declaresin no culpable de tots aquells casos
que li imputaven de tràfic d'influències, que passava full el tema
i que no volia fer un sol comentari més.
Nosaltres el posarem a prova i mirarem a veure si és capaç de no fer un sol comentari més.
Tanmateix que sàpiguis que ets a Cana Macana,
al programa de les històries, de les il·lusions, de la nit, de la fantasia,
al programa dels dijous a partir de les 8 i mitja, 9 i mitja, perdó, a Tarragona, ràdio.
I ara, sense més demora, els petitons. Vinga, a la sintonia.
I és que avui, petits, us porto una història, una història que no sé pas d'on l'haig treta.
Ai, mare de Déu, senyors, que a vegades remenem d'uns llocs que sembla mentira.
Avui us porto la història d'un senyor que era molt important.
Vosaltres sabeu qui són les persones importants?
Doncs de vegades poden ser els metges, de vegades poden ser els escombriaires,
de vegades poden ser la senyora de la neteja, de vegades poden ser els alcaldes,
de vegades poden ser, no ho sé.
Qui és un senyor important?
Pregunteu al papa i a la mama i els posarem en un compromís.
Què vol dir ser important?
Què vol dir això de ser més que no ho sé pas?
El que sí que és cert és que avui us porto, petits, petites,
una història que es titula
El cas de l'importantíssim important senyor.
Paret.
Eh, eh, eh, eh, eh.
Tanquem la llum, eh, eh.
Enceneu l'espelma i els que tingueu aquelles barretes d'incens que fan tan bona olor,
enceneu-les, sí, perquè ara veu el vostre conte.
El senyor Paret era molt important.
Tan important que tothom que passava pel seu costat
li feia una gran reverència de les de tocar el nas als genolls,
encara més, diria jo,
de les de recollir del terra un dineret d'or.
El cas és que el senyor Paret era tan important
que ningú no sabia pas per què era important.
Però això sí, eh,
tothom se'l mirava amb molt de respecte i molta admiració.
El que és l'admiració?
No ho sé pas, deia la senyora Angeleta,
però és com unes pessigolles que fan que et vulguis semblar
a qui et mires.
Ah!
Cada matí, el senyor Paret anava a treballar al seu despatx
i tots els treballadors deien
Mireu, mireu, el senyor Paret.
És molt important.
Cal que ensemblem al senyor Paret.
El senyor Paret el sentia,
però feia veure que no se n'adonava.
El senyor Paret s'estarrufava de gust,
pensant que tothom el tenia per un home important
i que tothom se li volia semblar.
I si és que el senyor Paret va pensar,
si sóc tan important,
cal que tothom ho sàpiga.
No puc portar les mateixes coses que els altres.
Sóc important,
sóc diferent,
sóc admirable.
El senyor Paret va decidir comprar-se una maleta important.
No pas una maleta qualsevol,
com les que tenen els treballadors qualsevols.
No! Una maleta important!
Quan va entrar a la botiga de les maletes,
la botiguera li va donar les bones tardes,
però no li va fer cap reverència.
És ben estrany,
va pensar en Paret.
Tothom em fa reverències,
sóc important.
Senyor Paret,
tinc una maleta pensada per vostè.
Una maleta important
per a una persona important.
Que estrany!
va pensar el senyor Paret.
No li ha dit pas que jo volia una maleta.
Senyor Paret,
aquesta maleta és tan important
que fins i tot canta!
Un home important!
Una maleta important!
Què li sembla?
El senyor Paret no se'n podia venir,
però la maleta era tan important
que la va comprar.
Deu cèntims de plata!
Quin goig que feia el senyor Paret
i la seva maleta cantant.
Tothom en tenia la boca plena.
Esclar!
El senyor Paret és important
i porta coses importants.
Ahir vaig tenir el gust
de trobar-me'l al quiosc.
La seva maleta
va fer una demostració d'òpera
que mai de la vida
m'hagués pensat.
No fa ni una estona
que el senyor Paret
era a la plaça
llegint el diari
i la maleta ha començat
a cantar una cançoneta
tan delicada
que ha fet plorar de gust
a tots els veïns.
Demà per la nit
la maleta del senyor Paret
farà un recital
a les festes del barri.
Tothom hauria volgut
tenir la maleta
del senyor Paret.
Però esclar,
el senyor Paret
era important
i només a ell
era permès
tenir coses importants.
Però un dia
va succeir
una cosa terrible.
El senyor Paret
estava cridant un taxi.
Taxi! Taxi! Taxi!
Tenia la maleta
ben agafada parlant-se
i la gent que passava
a prop deia
Ara,
la maleta
del senyor Paret
cantarà.
Fem una rotllana
per escoltar-la millor.
El senyor Paret
se sentia important
perquè la gent
li feia reverències
fins a tocar el nas
al genoll.
però la maleta
no va interpretar
òpera
ni va cantar
cap cançó romàntica
ni cap rock.
La maleta
va fer un romanso
mal aparellat
que deia
El senyor Paret
avui no s'ha canviat
els calçotets.
Renoi!
Quan la gent
va sentir allò
no s'ho podien creure.
Però van veure
com el senyor Paret
es posava vermell
i s'apressava
a pujar-la al taxi.
un senyor important
es canvia
els calçotets
cada dia.
El senyor Paret
va mirar-se la maleta
quan ja era
dins del taxi.
Se la va mirar
amb molta estranyesa.
No m'ho pots fer
tu i jo
sóc important.
El senyor Paret
no s'havia canviat
els calçotets.
Un altre dia
fent cua al cinema
la maleta
va tornar a cantar
Cabàs, Cabàs, Cabàs
en Paret
es fica el dit
al nas.
En Paret
es fica el dit
al nas.
Quina vergonya!
En Paret
es fica el dit
al nas.
Però quina vergonya!
El dia
de la festa
del barri
la maleta
va tornar
a cantar
Paret,
Paret,
Paret
quan no et senten
et fas
un pet.
Oh!
Allò ja
va ser massa.
Tot el barri
s'enreia
del senyor Paret
perquè la maleta
cantant
li descobria
tots els secrets
que tenia.
I algú va dir
el senyor Paret
no és important.
El senyor Paret
és com tots nosaltres.
Ai!
Però jo no em faig pets
ni em fico el dit
al nas
i em canvio
les calces.
Va fer una nena
petita.
Sí!
Però et fiques
el dit
al pot
de la malmelada
xafes tots
i et passes
menjant la xocolata.
Ah!
El senyor Paret
va deixar
de ser
una persona
important.
principalment
perquè ja
ningú
plegava
l'esquena
per fer-li
reverències
quan passava.
Tothom
es limitava
a dir-li
bon dia
si era de matí
o bona tarda
si era
per la tarda
tal com fan
les persones
ben educades.
El senyor Paret
va decidir
desfer-se
de la maleta.
Va encendre
la llar de foc
i va llençar
a les flames
la maleta.
Com que era
de bona fusta
de seguida
va cremar
i ben aviat
de la maleta
cantant
no hi quedava
res més
que un filet
de fum
que es va
escapar
per la xemeneia
fins a tocar
el cel
i convertir-se
en un núvol
que més aviat
semblava
una maleta
de fum.
El senyor Paret
va treure el cap
per la finestra
i va veure
aquell núvol
dalt de tot
que el vigilava
i va pensar
que potser
més li volia
no posar-se
el dit
al nas
o canviar-se
els calçotets
i no fer-se
pets d'amagat.
No fos cas
que el núvol
es posés
a cantar.
gràcies
Gràcies.
Carai, carai, amb el senyor Paret.
Ja veieu que a vegades no som tan importants com semblem, eh?
Hi ha gent molt estirada i gent que potser no se la nota estirada
i es pensa que és molt important i tots ens semblem una mica.
Tinguem com tinguem els ulls, tinguem com tinguem el cabell,
diguem el que diguem, tots ens semblem una miqueta.
Pel bo i pel dolent.
Ei, nois, no sé si encara esteu per aquí,
però vinga, apaguem les espelmes, encenem la llum
i aprofitant aquesta oloreta tan bona que ha deixat el bastonet d'incens,
ens n'anem a rentar les dents i després petons a tret i a tort, sí?
Però això és el més bonic del món, la veritat.
Donar petonets als que més ens estimen
i també als que no ho saben que ens estimen, sí?
Doncs vinga, fins la setmana, vinent.
Molt bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I tal com us dèiem abans i abans que se'ns acabi el programa,
una entrevista amb l'alcalde.
Sabeu que he dit?
Giro plana pàgina i no penso fer un sol comentari més.
Nosaltres avui el tenim aquí al costat,
el alcalde.
I nosaltres el posarem a prova
I és que li farem tres preguntes
Estem disposats a que trenqui el seu silenci
Senyor alcalde, molt bona nit
No respon
Començarem amb la primera pregunta
Senyor alcalde
És cert que va demanar la canonització conjunta de Sant Escrivà de Balaguer
A Més Nupi?
No respon
Passarem a la segona pregunta
Senyor alcalde
Apostaria vostè per un govern de coalició amb Ralph Lauren, Fred Perris i Lacoste?
No respon
Passem a la tercera i decisiva de les preguntes
Senyor alcalde
És cert que si la façana de l'Ajuntament no té una bandera espanyola de grans dimensions
És perquè taparia el balcó i això li podria treure protagonisme?
No respon
Després d'aquestes tres preguntes
El nostre benvolgut alcalde
Ha passat
La prova
El nostre premi per haver passat aquestes difícils preguntes
No haver-hi respost tal com ell havia dit i certament
Haver passat pàgina
Serà una musiqueta
Diu en Paco Ibáñez
Recordant a Góngora
Ande jo caliente
Ríase la gent
De Luis de Góngora
Ande jo caliente
I ríase la gent
Sabe dir
Les dir
Les fer
Traten otros del gobierno
Del mundo
Y sus monarquías
Mientras gobiernan
Mis días
Mantequillas
Y pan tierno
Y las mañanas de invierno
Naranjada y agua ardiente
Y ríase la gente
Y ríase la gente
Busque muy enhorabuena
El príncipe mil cuidados
Como píldoras dorados
Que yo en mi pobre mesilla
Quiero más a una morcilla
Que en el asado reviente
Y ríase la gente
Y ríase la gente
Y ríase la gente
Cuando cubra las montañas de blanca
Y ríase la gente
I llena
Nieve el enero
Tenga yo lleno el bracero
De bellotas y castañas
Un home de 86 anys mata la seva dona
per evitar-li patiments
de l'avui, d'avui dijous.
No volia que patís més, va confessar, l'home, de 86 anys,
els policies que van detenir-lo després de matar la seva dona.
L'ancià, segons fons familiars,
s'hauria volgut impedir que la seva esposa, de 83 anys,
que estava molt malalta i que no es podia valer per si mateixa continués patint,
després d'estrangular-la cap a les 11 del matí,
l'ancià va sortir al carrer cridant com un boig que havia matat la dona
i, quan la guàrdia urbana, alertada per un veí, va anar a detenir-lo,
no hi va oposar cap tipus de resistència.
L'home va passar la resta del dia d'ahir a la comissaria
de la Prefectura Superior de la Policia de Barcelona.
La policia, segons va explicar un portaveu del cos,
va estar fent gestions perquè l'home passés a disposició judicial
ahir mateix a la nit per evitar que hagi de passar tota la nit el calabós,
tot i que està acusat d'homicidi.
Els investigadors tenien bastant clar que havia estat un assassinat
per compassió, que en tot cas no era un cas típic de violència domèstica.
Les mateixes fonts van assegurar que l'homicida que durant tot el dia
havia estat molt abatut havia explicat que només es penedia
de no haver-se suïcidat després.
En tot cas, els investigadors van comprovar que la víctima,
abans de ser estrangulada, no havia estat sormesa a cap tipus de maltractament.
Els fets van passar ahir, a Barcelona.
En hora de l'ancià, una de les familiars que van acudir al lloc dels fets,
va explicar que el parricida s'ho estava passant molt malament
per la salut de la seva dona, que tenia el Seymour i necessitava atenció
a les 24 hores del dia perquè ella sola no podia fer res de res.
Però, segons Efe, hi havia encara un altre fet que el preocupava més
i és que la família, en contra del que ella opinava,
havia decidit ingressar a la dona en un geriàtric abans de finals de mes.
Aquest fet podria haver desencadenat la tragèdia.
La mateixa família va explicar que la parella sempre havia estat molt unida
i ben avinguda, de la mateixa manera.
Opinaven així els veïns, en 39 anys que fa, que són veïns.
Mai els havia vist discutir, mai un havia aixecat la veu a l'altre.
Eren encantadors, va dir una veïna, que va quedar sorpresa
i molt afectada pel succès.
Cana ma cana.
Aquesta nit els controls, Lluís,
que us ha parlat Lagos
i encantat d'haver estat amb vosaltres.
Fins la setmana vinent.
Molt bona nit.
Fins la setmana vinent.