Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Droger 7
Fins demà!
Defins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem amb el sumari!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que escoltarem, lògicament, parlarem del programa
d'aquest trentèplec de la Sardana, ciutat de Tarragona.
Després tindrem temps, segurament,
de parlar-nos de moltes altres coses més,
per exemple, no només d'aquest concert,
d'aquest disc que es va presentar dijous al Vendrell,
sinó també d'un altre concert interessant,
el que la Cobla Rejova realitzarà a Segur de Calafell.
Evidentment, també parlarem d'aquesta novetat discogràfica
i l'escoltarem ja en autèntica primícia al nostre programa.
Parlarem de la preparació de la propera ciutat d'Ubilla.
Enguanyo és el Vendrell, però la propera Ripoll ja està preparant-se.
I quan pràcticament acaben d'arribar, fa poques hores,
l'expedició tarragonina a la pleca internacional de la Sardana,
enguany a Lisboa, doncs ja sabem quin serà
el proper pleca internacional de la Sardana.
Això i moltes més coses us les comentarem des d'ara
i fins a arribar a la una de la tarda.
Max Havard, sens dubte, és el compositor de sardanes més popular de la Catalunya Nord.
De fet, els altres autors de la seva generació o anteriors
rares vegades van accedir als ambients sardanistes del Principat
i els més joves tot just ho comencen a fer actualment.
També és cert que la qualitat de les sardanes de Max Havard
és superior a la dels compositors de la seva època.
Com també és veritat que les seves sardanes tenen aquell ganxo
que pocs saben aconseguir i que té com a resultat
que s'interpretin força i a gust dels músics i balladors.
La que d'escoltarem és una d'aquestes.
S'ha ballat molt des que va ser escrita l'any 1978
per un encàrrec de la colla sardanista Marvolany
i també s'ha enregistrat diverses vegades.
Aquesta és l'última gravació que ha anat a càrrec de la cobla cada que és.
És arrelada del cor de Max Havard.
S'ha ballat molt des que ha anat a càrrec de la cobla.
S'ha ballat molt des que ha anat a càrrec de la cobla.
S'ha ballat molt des que ha anat a càrrec de la cobla.
S'ha ballat molt des que ha anat a càrrec de la cobla.
que ha anat a càrrec de la cobla.
que ha anat a càrrec de la cobla.
que ha anat a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
a càrrec de la cobla.
i comencem el tema d'avui parlant de Tarragona.
i és que avui se celebra aquí a la ciutat
el trentè plec de la càrrec de la càrrec de la ciutat de Tarragona.
com cada any és el passeig de les palmeres,
Balcó del Mediterrani,
i té sessions de tarda i nit.
Les cobles que interpreteran la càrrec
seran la ciutat de Cornellà i Rassò.
En les dues sessions que es faran,
la de la tarda començarà a les 6 de la tarda
i a la nit a dos quarts del vespre.
Nosaltres tenim el programa
i us anem a fer una miqueta de presentació
del que hi podreu trobar.
En principi, al marge
el bonic que pot quedar un
número tan rodó, com el trentè plec
de la càrrec de la càrrec de la càrrec de Tarragona,
sempre queda bé.
També no hem d'amagar
que hi ha un aspecte,
un morro,
si em permeteu l'expressió entre cometes,
després de
les vicissituds que ha experimentat
l'entitat organitzadora,
el casal tarragoní.
Després que es plantegés la dissolució
d'aquesta històrica entitat,
després que sorgís una junta
completament nova,
que decidís tirar-la endavant,
doncs ara molts es poden preguntar
què passaria amb les principals activitats
del casal tarragoní.
de la càrrec de Tarragona
però potser el més important,
el repte més destacat,
ha estat aquest trentè plec de la càrrec de la ciutat de Tarragona.
I els mateixos organitzadors reconeixen,
ja ho vam comentar la setmana passada,
que es podria definir aquesta plec
com un plec de transició.
De fet, amb el temps en què han disposat
per preparar-lo, poques variacions,
pocs plantejaments nous podrien fer,
i això sí, s'ha programat,
més o menys per les mateixes dates dels últims anys,
al mateix lloc, com la Tessa ha dit,
al Passeig de les Palmeres,
amb les mateixes cobles, precisament,
de l'últim any, la Rassó i la ciutat de Cornellà,
i això sí, hi ha algun petit detall,
algun altre detall, potser no tan petit,
que també val la pena destacar
respecte a altres edicions.
I en l'edició de tarda,
aquest és potser un dels detalls
que us deia més destacats,
es farà un homenatge al Cor L'Àncora.
El motiu, doncs que,
segons ens explica,
una persona que coneix molt la història de la ciutat,
sobretot en l'aspecte més tradicional,
Jordi Morani Clanchet,
un dels socis fundadors del Casal Tarragoní.
Per cert,
el Cor L'Àncora va ser una de les primeres entitats,
organitzacions, digueu-li com vulgueu,
que va interpretar sardanes aquí a les comarques tarragonines.
Potser abans que es ballessin,
que ho interpretés una cobla,
el Cor L'Àncora ja en va incloure el seu repertori.
una llarga trajectòria de molts anys,
que també mereix ser reconeguda de moltes maneres
i una modesta aportació des del que ha volgut fer el Casal Tarragoní.
I un homenatge que anirà afegit també
amb una participació en principi era inesperada,
però que al final ha enriquit aquest acte.
Es tracta d'una sardana dedicada al Cor L'Àncora en concret
i també per extensió a tot el fenomen dels cors de clavé
a l'obra d'aquell gran músic.
El mestre Tomàs Gilmen Brado va escriure la sardana honorant
en ser un clavé que s'estrenarà,
s'interpretarà per primera vegada en públic
en aquesta sessió de tarda de la Plec, ciutat de Tarragona.
I en la sessió de nit, doncs com cada any,
també no des del principi de la Plec,
però sí que des de fa bastant de temps,
amb força èxit,
se celebrarà el concurs de colles improvisades,
aquells concursos al qual no hi poden haver colles
establertes legalment, diguem-ho així,
no hi pot haver en cada colla
més d'un determinat nombre de balladors
que consti que formen part de colles de competició,
és a dir, colles com el seu nou mítica,
muntades improvisadament allà mateix a la Plec,
és a dir, completament obertes a tothom.
I un altre detall que val la pena destacar a la tarda
és una altra estrena i una altra sardana del mestre Tomàs Gilmen Brado.
Aquesta ocasió dedicada a un indret,
que a ell li porta molts records,
i jo espero poder parlar amb ell,
que ens ho expliqui de primera mà quins són aquests records.
Es diu Torre Pilat,
i només us avanço que el mestre Gilmen Brado
hi va tenir una relació molt directa,
per una banda gens agradable,
i després per l'altra, doncs molt més agradable.
Això, com deia, us ho comentarem segurament la setmana vinent,
tindrem ocasió de parlar amb el mestre Gil en persona
i enregistrar una entrevista per a tots vosaltres.
En definitiva, però, allò més important és que la Plec avui en sessions de tarda,
a partir de les 6 i sessió de nit,
a partir de dos quarts d'onze,
el passeig de les Palmeres,
i amb aquesta perspectiva,
que ja s'ha apuntat en algun lloc de cara a l'any vinent,
de variar les dates,
potser es pensava que el mes d'agost no era la data més adient,
per fer una Plec a la ciutat de Tarragona,
i també per hi ha possiblement l'horari i el lloc.
Però això seran coses que, evidentment,
caldrà parlar més endavant.
I pel que fa a la Plec Tenguany,
el que ja tenim a punt de començar,
un programa realment molt interessant,
a més a més d'aquestes estrenes de les Sardanes,
un programa variat,
amb autors clàssics i amb autors molt recents, també.
Estorrem la música, en aquest moment referenciada a Tarragona,
i és que d'ijos a la nit,
en el transcurs del concert de Cobla,
que cada any inclou el Festival Internacional de Música
Pau Casals del Vendrell,
es va presentar un nou disc de la col·lecció
que publica l'Associació Músics per a Cobla.
Es tracta d'enregistraments realitzats
per la Cobla de Cambra de Catalunya,
que, recordem-ho,
està formada per músics pertanyents a diferents formacions
d'arreu del país.
Aquesta vegada el disc estava destinat a recuperar
part de la valuosa,
però oblidada obra sardanista d'Enric Casals i de Filló.
Són 13 sardanes de gran qualitat,
escrites en èpoques molt diverses,
repartides al llarg de la llarga vida d'aquest músic
que va viure a l'ombra del seu germà,
Pau Casals,
de qui s'encarregava, entre altres coses,
de realitzar els arranjaments de les seves composicions.
En el disc podem escoltar les sardanes
Al Vendrell, Anjuli Garreta, Lluny,
Montserrat en Primavera, Tarragona,
Angoixa, Sardana de Carrer,
Recordant Conrat Saló, Heroica,
Trista, Tres Amors i Catalunya Avant.
Un disc en definitiva molt interessant,
d'alta qualitat des de molts punts de vista.
La interpretació, la selecció,
aquest detall afegit de recuperar sardanes oblidades
però que eren molt interessants.
La mateixa presentació i disseny del disc,
de l'etapa i del petit llibret que inclou
no només les salutacions de rigor de l'alcalde del Vendrell,
ja que el Vendrell ha patrocinat aquesta edició concreta,
compaginant o ajuntant, per una banda,
la novetat, la intenció ja prèvia que hi havia
d'aquesta entitat pública,
publicar aquest disc amb la coincidència
que el Vendrell sigui Ciutat Pubilla.
Però potser allò més remarcable d'aquest llibret
són els comentaris que el periodista Jordi Lara
realitza sobre el compositor Enric Casals,
sobre la seva obra i,
més concretament, sobre cada una de les peces que inclou.
molt recomanable un cop més
i, com en altres casos,
només lamentar que no sigui possible
que aquests discos
tinguin una distribució comercial normal i corrent.
En aquest cas,
es poden adquirir per subscripció
mitjançant aquesta entitat,
Músics per Cobla.
Ara ens permetreu
que la nostra particular estrena d'aquest disc
la fem amb la Sardana Tarragona.
de la Sardana Tarragona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De tant en tant ens permet delactar-nos amb interpretacions com aquesta.
Seguim, seguim el programa i ara el torn de l'agenda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
hi haurà!
...
i aquí detallem!
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El passet de les palmeres amb la cobla Reus Jove.
Per dimarts vinent, dia 13, a la tarda, una hora sense determinar com arruga, amb la cobla Marimba.
I a les 8 del vespre, a Roda de Barà, a les piscines de Baixa Mar, amb la cobla Reus Jove.
Passem el dijous, dia 15, recordeu, dia de la Mare de Déu d'Agost.
Segur que hi ha moltes més ballades a les que us diríem, però aquestes són les que hem pogut recollir.
Migdia i nit, el pla de Santa Maria, amb la cobla Amoga.
També el migdia, a Vallmoll, amb la cobla Costa Brava.
També el migdia, a la Canonja, a la plaça de la Raval, amb la cobla Marina.
A la una, a Vallfogona de Riu Corp, davant l'església, amb la cobla Reus Jove.
A les 8 de la tarda, a Bellbell del Penedès, amb la cobla Rassó.
També a les 8, a Roda de Barà, al Tenis Barà, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
A dos quart de nou del vespre, a Altafulla, a la plaça dels Vents, amb la cobla Sabadell.
I finalment a les 9, a Emposta, a la plaça del Mercat, amb la cobla la principal Repitenca.
I pel que fa ballades, pel divendres dia 16, a la tarda, a l'Hospitalet de l'Infant, amb la cobla Amoga.
A dos quart de vuit del vespre, a Falset, al pont de la carretera, amb la cobla Reus Jove.
També a dos quarts de vuit del vespre, al pla de Santa Maria, al carrer Major, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
A les 10 del vespre, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Ciutat de Terrassa, també.
I a Tarragona, al seu propi cicle, de ballades d'estiu, a dos quarts d'onze de la nit, a la Rambla Nova.
Atenció, perquè coincideix amb determinats actes de les festes de Sant Magí, i en comptes de la plaça de l'Alfant, a la Rambla Nova.
Serà, com sempre, amb la cobla la principal de Tarragona.
Dissabte vinent, dia 17, a partir d'aquest dia i fins al dia 20 d'agost,
les cobles del Col·legi Pare Manyanet de Reus realitzen la seva habitual estada al poble de Caseres, a la Terra Alta.
Durant aquests dies, realitzen diverses actuacions com a cobla i com a banda.
A les 8 del vespre, a Salou, al passeig Jaume I, amb la cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I també a Salou, però una estona més tard, a dos quarts d'onze, festes del barri que hi ha al voltant, de la Torre Vella,
una exhibició a càrrec de la colla Terra Una Dança.
I acabem l'apartat de ballades, parlant de dues ballades pel diumenge, dia 18, a dos quarts d'una del migdia,
al Forja, a la plaça de dalt, amb la cobla Reu Jovem,
i a les 8 del vespre, a Santa Coloma de Caral, amb la cobla Maravella.
I us parlem ara de concursos.
Demà diumenge, a dos quarts de set de la tarda, a Preixana, el Campionat de la Terra Ferma i Colles Lliures.
I pel dijous dia, 15 a les set de la tarda, a Manlleu, a la plaça Fra Bernadí, amb les colles lliures, cobla i genisenca.
Com veieu, en aquesta època de l'any, pocs concursos, serà fins que no acabi el mes d'agost,
que tornarà amb esplendor l'activitat habitual de les colles de competició.
Sí que hi ha activitat aquesta setmana pel que fa als esbars, i comença avui mateix,
com tots els dissabtes al mes d'agost, el 32è Festival de Dança Catalana,
a càrrec de l'Esbar Dança Aire de Vilavella, a l'Hort de la Badia, d'aquesta població.
Serà a dos quarts d'onze de la nit.
I pel divendres dia 16, a dos quarts d'onze de la nit, també, a Tarragona, a la plaça La Font,
actuació de les bars Santa Tecla dins els actes de Sant Magí.
I pel que fa a concerts, pel dijous dia 15, a dos quarts de nou del vespre, a Tarragona, Cala Romana,
un concert amb la cobla, la principal de Tarragona.
El dissabte dia 17, a les 10 de la nit, asseguda Calafell, a l'església de l'Assumpció,
concert de cobla i orquestra de cambra.
Una singular experiència que aportaran a terme la cobla Reu Jove
i l'orquestra de cambra del Real Cercle Artístic de Barcelona,
que interpretaran obres individualment i conjuntament,
dues peces d'Antoni de Villasante,
el poema sinfònic amb tres moviments miratges
i la suït catalanesca sobre motius populars catalans.
I finalment, pel dimensi dia 18, a dos quarts de sis de la tarda,
al Forja, a la plaça de les Monges, amb el cobla Reu Jove,
concert dins la Festa dels Avis.
Lluís Albert és una de les persones que ha estudiat de manera més seriosa
l'història del fet sardanista, especialment des del punt de vista musical.
Però els bons sardanistes saben que també escriu sardanes d'una gran delicadesa,
amb un aire de poesia que no els resta que siguin balladores.
La cobla Montgrín se'ns interpreta una d'aquestes sardanes,
possiblement no de les més conegudes,
però sí que va obtenir el premi de la sardana
que anys enrere atorgava l'obra del Ballet Popular,
entre les que s'estrenaven al llarg de l'any.
Es tracta de la sardana Dols Cap Vespre,
que va rebre aquell guardó l'any 1961.
i la sardana Dols Cap Vespre,
i la sardana Dols Cap Vespre,
i la sardana Dols Cap Vespre,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'onantatge!
Essaou que em coneixeu com a presentador o director del programa Nidia de TV3
i un text que ens parla d'un Enric Casals, que segur que és desconegut per molts
dels que ens esteu escoltant, o almenys el coneixement que en teníem fins ara era bastant superficial.
un home que va estar, malgrat la seva vàlula, molt a l'ombra del seu germà, Pau Casals,
un autor, un Enric Casals, que era a part de la seva pròpia composició,
qui feia els arranjaments de totes les composicions d'en Pau Casals.
Pau Casals essencialment era un intèrpret de violencial,
però també va escriure amb aquesta salvetat,
que era el seu germà el que, entre moltes altres tasques,
administratives, etcètera, feia aquests arranjaments.
Això ho explica el Jordi Lara en el seu escrit.
I una altra part, que aquesta sí que m'agradaria lligir-vos,
ve d'escriure quin és el valor de les seves sardanes.
moltes havien quedat oblidades, amagades,
sens dubte per la dificultat interpretativa que comporten,
potser també perquè costava que arribessin,
que fossin enteses per bona part del públic,
però sobretot també per aquesta modestia que tenia aquest home
que, com deia, havia quedat molt a l'ombra del seu germà.
Diu coses com això el Jordi Lara.
Diu que quan escriu aquestes primeres obres,
parla d'alguns títols concrets,
ho fa amb una actitud creativa independent dels mestres
que en aquell moment estaven fent escola,
Josep Serra, Garreta, Morera.
Creades amb una tensió comunicativa esquinçada a flor de pell,
aquestes peces són, fet i fet, magnífics poemes expressionistes.
Farcides d'idees abstractes i també descriptives,
els temes s'assucceeixen a diferents plans sonors,
creant un discurs expressiu d'una modernitat excepcional
per al gènere i l'època.
De vegades, aquests continguts superlatius,
exagerats, que també reflecteixen els títols,
aquesta impaciència del narrador,
força l'ortodoxia de la instrumentació per a cobla,
uns fiscorns i un contrabaix agudíssims,
una trompeta a l'uníson amb la tenora pel registre baix.
En aquest terreny, haurem de convenir que qualsevol estirobot
no pot respondre a la imperícia del gran instrumentador,
que va ser Enric Casals,
sinó a l'efecte dramàtic o grotesc,
a l'exploració desvergonyida de nous registres expressius.
Aquesta concepció de l'acte comunicatiu
té inevitables conseqüències formals.
Només pels imprescindibles curts i llars
reconeixem algunes d'aquestes peces com a sardanes.
Fins on hagués pogut arribar
a la llibertat expressiva i formal de la sardana
com a gènere si Enric Casals
hagués aprofundit aquest camí.
Un camí que tendia a la ruptura amb la tradició,
a la destrucció del gènere,
quasi diríem al caos,
i que hauria acabat fruitant, inevitablement,
un nou ordre.
Segurament cap altre jove creador sardanístic
que havia tingut com ell
l'oportunitat de formar-se des de menut
el malic del magnífic bullici artístic
de l'Europa d'entre guerres,
al costat dels grans mestres del moment,
tastant les diferents tendències de primera mà,
tot plegat a una atmosfera artística
sucosa i sugerent.
Amb el valor que ofereix una formació similar,
fent cap mas dels seus coneixements
i la rauxa de la joventut,
podia llançar-se a l'experiment
de crear una nova sardana
que no tingués res a veure
amb el que el gènere havia estat fins aleshores.
Per entendre'ns,
hauria pogut inaugurar
un model de sardana
fora de la tradició catalana.
I això que ens diu el Jordi Lara
bé, també ens explica
que no va poder ser, evidentment,
tot això que es podia endevinar,
però sí que va crear
unes sardanes
que ara moltes, insisteixo,
han pogut recuperar sardanes diferents,
sobretot tenint en compte
l'època en què van ser escrites sardanes,
sobretot també per ser escoltades,
i en algun cas
per ballar
i per ballar a gust.
Insisteixo també en això,
us recomano aquest disc.
Enric Casals i de Filló,
Cobla de Cambra de Catalunya,
dirigida per Marcel Sabater,
amb una selecció del milloret
dels músics actuals de Cobla
i publicat per Músics per Cobla
amb Vingançant,
l'editora Picap.
Un petit apartat
que dediquem cada setmana als textos,
però és hora ja de tornar a la música,
ara amb un criteri de selecció
diferent, aquell que definim
sota el títol de la relíquia.
La relíquia d'avui ens porta a la sardana
enregistrada no fa massa temps,
el 1998,
però escrita molts anys enrere,
el 1924.
El seu autor, Joaquim Palmada,
ens ofereix amb aquesta obra
una mostra de música senzilla,
però plena d'autenticitat,
amb tot l'aire vuitcentista
que caracteritza les sardanes
d'aquella època.
La sardana porta per nom
en el Jardí de l'Amor
i té un origen curiós.
Joaquim Palmada va trobar
la inspiració en un petit poema
publicat en un full de calendari
al qual li va posar música
en forma de sardana.
La versió que escoltem
és de la Cobla,
la principal de l'abisbal.
iού?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!