Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Què dius? Se celebra les ganes de menjar fins a traconar-se,
les ganes de fer veure que tots ens estimem.
Mentira, mentira, mentira.
Doncs la icona, el símbol de tot plegat aquí a Tarragona, al mig,
encara està despullat.
No té ni una sola llumeta.
He vist que és dins d'una mena de cilindre metàl·lic
i que l'antafonen uns quants, no sé si són claus per mantenir-lo recte,
perquè no puguin ni tan sevols queixar-se
quan el vent li faci moure les branques,
però allí està, sense llums, sense res,
de res, aguantant i esperant el moment, diguem-li, de la seva mort.
La seva mort abans d'una llarga agonia
que nosaltres, els bons cristians, en diem Nadal,
una agonia que l'omplirà de llumetes,
que l'omplirà de bones intencions i de papàs,
de papàs, donant-los la mà als nens i dient-li
no veieu que és bonic això, que és bonic?
Doncs no, no és bonic, no és bonic.
Probablement la setmana vinent portem aquí a un senyor
que vol endegar una mena de campanya
i promoure una manifestació per salvar aquest arbre.
Perquè la boigeria aquesta de consum,
de llum falsa, la tonteria aquesta que ens rebarga
cada vegada que se tancen les dates aquestes de desembre,
no està massa bé.
I aquest senyor, i aquest senyor em vol fer una crida
perquè des d'aquí, a Tarragona,
des d'aquí, de Cana Macana, des d'aquí, a Tarragona Ràdio,
totes les persones que tinguin un mínim de sensibilitat,
ja no diria ecològica, i no voldria ja anar-me'n cap al rotllo aquest
que ha succeït a les costes de dalt de Galícia,
sinó un mínim, un mínim de seny,
es neguin a participar en aquesta farsa
que és aquest ornament, ornament inexistent.
Mare de Déu, senyor, però això no sé si és fins la setmana vinent
que portarem aquest home i que ens farà una crida
perquè tota Tarragona, sí, sí, sí, sí, sí,
amb el mateix interès i gràcia que van a veure
els porta-aeronaus i porta-avions dels americans,
es posin al davant de l'arbre i diguin
per Nadal, Nadal, sisplau, tens de fer els gelipolles.
Cana Macana.
Cana Macana.
Avui, petits, petits, petits, no tan petits,
potser us porto no un conte sencer, sinó un retall,
perquè el que faré és llegir-vos un fragment, un trosset,
d'una història de la que no us vull dir el títol.
I per què no us vull dir el títol?
Perquè m'agradaria que amb la companyia dels papàs
feu una trucada i mireu d'endevinar-me el títol,
el títol del conte, del trosset del conte que jo llegiré.
i, escolta, truqueu perquè s'ho val, eh?
Perquè tinc unes quantes entrades.
Per cert, que la setmana passada no va trucar ningú per anar a veure la gent de Merduix.
Van fer un espectacle preciós.
Uh, com plorava.
Berta Gariana, se'ns vam emocionar força, de bo, de bo, de bo,
tot i que no fos un espectacle pels més petitets.
Potser era pels més grans, potser fins i tot a partir de 35 o 40 anys,
però els que ja teníem una edat i podíem escoltar,
no voleu que us digui, el Canigó, en versió títoles,
per part dels de Merduix, ens vam emocionar i vam pensar
oh, i com ens feu cantar, i com ens feu recordar aquelles coses.
I els nens petitets ens miraven i ens deien
però què feu, que ploreu.
Així són les coses, certs?
Doncs mireu, jo tinc unes quantes entrades més,
que em va passar l'altre dia a la Núria,
perquè pugueu anar a veure el dia 1 de desembre,
aquí també al Metropol,
que fan a les matinals més menudes,
Tabata Teatre, amb la seva obra Grumic.
Sí?
Doncs vinga, 24, 47, 67.
Encara que no ho sabeu, truqueu igual que jo el que vull és dir-vos
hola, molt bona nit, com estàs?
Perquè ets a Cana Macana.
Fa molts anys, hi havia un emperador a qui agradaven tant els vestits nous,
que gastava tots els seus diners en els vestits més elegants.
no s'interessava ni pels seus soldats, ni pel teatre,
ni li agradava sortir de passeig pel camp,
sinó era per lluir els seus vestits nous.
Tenia un vestit diferent per a cada hora del dia.
i de la mateixa manera que d'un rei es diu
és el consell,
del nostre home es deia
l'emperador
és el vestidor.
La ciutat on vivia l'emperador
era molt alegre i bulliciosa.
Cada dia hi arribaven moltíssims estrangers.
Una vegada
es van presentar un parell de pocavergonyes
que es feien passar per teixidors,
assegurant que sabíem teixir les teles més meravelloses.
no només els colors
i els dibuixos eren preciosos,
sinó que les peces de roba que confeccionaven
posseien la miraculosa virtud
de ser invisibles
en totes aquelles persones
que no fossin aptes per al seu càrrec
o que fossin estúpides
sense tenir cap mena de remei.
Deuen ser uns vestits magnífics,
va pensar l'emperador.
Si els tingués,
podria saber
quins són els funcionaris
més ineptes del regne
per als càrrecs que ocupen.
Podria
distingir-ne els intel·ligents
i els que són curts de gambals.
Vinga, fet!
Que es posin
de seguida
tot així.
L'heu escoltat, aquest fragment?
En sabeu el títol?
Potser també en sabeu l'autor?
Doncs va, vinga,
animeu-vos aquí al 24, 47 a 67,
Cana Mecana, Tarragona Ràdio.
Tenim unes quantes entrades
per anar a disfrutar
de les matinals més menudes
al teatre Metropol.
Tot plegat,
mentre escoltem
una música, música, música
que ens té preparat
en Lluís.
I sembla ser que tenim
la primera trucada.
Hola, bona nit.
Hola.
Hola.
Em dius el teu nom?
Anna.
Hola, Anna.
Anna.
Què ets tu,
qui va trucar fa uns dies?
Sí.
Sí?
Anna, t'he de preguntar una cosa,
que vas venir a recollir les pedres.
Sí.
Ah, pedres o petxines o vidres.
Què eren?
Pedres, petxines o vidres?
Pedres.
Pedres i vidres.
Sí, sí.
Saps d'on els vam agafar,
aquests vidres?
Sí.
D'on els vam agafar?
No ho sé.
Ja no ho saps.
Esclar que no ho saps
perquè els vam anar a agafar nosaltres.
Doncs els vam anar
a buscar a la platja
d'aquí Tarragona.
però no a la platja d'aquí al costat,
al davant mateix,
la del Miracle.
No, no, no.
Vam anar a la platja llarga
i algun dia explicaré
com ho fem per agafar aquests vidres.
I Anna,
com te trobes?
Bé.
Bé.
i veig que has tornat a trucar
perquè tens ganes d'anar al Metropol?
Sí.
De veritat?
Sí.
Ja ho saps.
Mira, eh?
T'ho torno a dir, eh?
Quan...
Escolta'm,
Anna,
si adivinessis la resposta
amb qui n'hiiries?
Amb el papa,
amb la mama,
només amb el papa,
només amb la mama,
amb qui n'hiiries?
Amb l'Eli.
Qui és l'Eli?
Amb la germana.
Ah,
només n'hiiríeu l'Eli i tu?
Sí.
Carai,
carai,
carai,
carai.
Doncs bé,
l'Eli i tu.
I...
Bueno,
fem una cosa.
I si féssim també
un parell d'entrades
pel papa i la mama?
Vale.
Guai,
del Paraguai?
Sí.
Ah,
però encara no ho has encertat,
xica.
Anna,
anem a veure.
Tu saps quin és el títol
del conte,
del trosset de conte
que jo he llegit?
Sí.
Quin és?
El vestit nou de l'emperador.
Molt bé,
Anna.
Sí,
senyora,
sí,
senyora.
Oi,
oi,
oi,
oi,
oi,
gràcies,
gràcies,
senyors i senyores,
que sou aquí a l'estudi.
L'Anna,
l'Anna,
que ja és client fidel
d'aquí de Cana Macana,
ho ha encertat.
Anna,
enhorabona, eh?
Molt bé,
molt bé.
Què fem?
Anem a veure,
què fem una cosa?
Les deixem aquí,
les entrades,
jo se les daré al Lluís
i d'aquesta manera
podreu venir-les a recollir
i anar al dia 1 de desembre
al Metropol.
Faré una cosa,
jo en deixaré una per tu,
una per l'Eli,
una pel papa
i una per la mama,
vale?
Sí.
Sí?
Va bé?
Sí.
Doncs vinga, Anna,
un petonet, eh?
Adeu.
Adeu.
L'Anna ha guanyat
un parell d'entrades,
no un parell,
quatre per aquesta magnífica trucada.
Ho ha encertat,
el vestit nou de l'emperador,
però encara tinc més entrades
i com les podríem,
com les podríem administrar?
Perquè l'Anna no m'ha dit
qui va ser l'autor
del vestit nou de l'emperador
i jo m'agradaria
que em tornéssiu a trucar,
el 24, 47, 67,
a veure si encerteu
qui és l'autor,
qui va ser l'autor
del vestit nou de l'emperador.
I és més,
daré dues pistes.
Jo daré dos noms.
Un autor
podria ser
Charles Perrol.
Per què no?
I un altre autor
podria ser
Hans Christian Andersen.
Va, vinga, va,
atreveix-te a trucar,
24, 47, 67,
que encara tinc entrades,
sí?
Vinga,
i mentrestant
continuem escoltant
la música
d'Edith Candens.
wittle,
de la música
Fins demà!
Fa molt de temps, quan va néixer la memòria dels humans, encara no sabem exactament quan eren els ases, els rucs, com totes les altres criatures que habitaven la Terra, vivien en un país on no els mancava res.
Quin error van cometre? Ningú ho ha sabut mai i potser no ho sabrà mai ningú.
Sembla que un dia una gran sequera arrasar aquell país a través del qual se n'has tenent una fam terrible.
Després de paraules i més paraules en consells i assemblees interminables,
es va decidir que la reina Fari i el seu seguici de cortesans marxessin a la recerca de terres menys desolades, regions més hospitalàries i un país més benèfic.
I aquí teniu els ases, camina que caminaràs.

Fari no ho havia sentit a dir mai.
Però la dona no crec que pugui negar-li res, perquè si no recordo malament, mai no he vist negar-li res a una dona, ni he vist maltractar-la, a menys que estigués boja com un gos rabiós.
Així doncs, Fari va decidir continuar sent femella i transformar-se en dona aquella mateixa nit.
Nar, el conseller moro del rei Anger era segurament l'únic d'aquell regne que practicava sincerament la religió de l'Alcorà.
En això no tinc cap mèrit, ja que he de mostrar-me digne dels meus avantpassats, que introduïren per la força l'Islam en el país de l'Anger.
Però Nar també es diferenciava dels altres per un altre motiu, el color de la seva pell, que no li permetia amagar ni el més petit dels secrets.
Encara avui, quan un d'ells s'avergonyeix, se sent aquesta dita.
Què s'han passat, l'àrab?
Nar, el conseller era, doncs, molt fervent, i no faltava cap de les cinc pregàries del dia.
La pregària de Sal Salatut Subahà, la del Sal Salatú Yurí, la del Sal Salatú Hasirí, la del Sal Salatú Mahirí i la del Salatú Lisseí.
Un matí, quan feia l'evolució al llac d'Anger, va tenir una gran sorpresa en veure unes dones que s'hi banyaven.
La bellesa d'una d'elles, a qui les altres envoltaven, era tan gran que l'enlluernador Sol i Xen va entelar-se per al Tafanenar.
I oblidant evolucions i pregàries, va córrer a despertar Burr, el rei d'Anger.
Burr, vil-la-hi, guala-ho, en veritat, en nom de Déu, si dic mentira que em tallin ara mateix el cap.
He trobat una dona al llac, la bellesa de la qual no es pot descriure.
Vira el llac Burr, vine, és digne de tu, dinga, dinga, dinga, dinga, vinga.
Burr, acompanyar el seu conseller Moro al llac d'Anger i tornar a Palau amb la famosa dona i el seu seguici, i en va fer la seva esposa favorita.
Quan l'home diu el seu caràcter, espera'm aquí, només cal que l'home es giri perquè el caràcter el sigueixi com si fos la seva ombra.
L'home no és l'únic que pateix aquesta desgràcia.
Els ases, com totes les criatures que haurien de viure felices i sense preocupacions a la cor del rei d'Anger, s'enfadaven i s'enradiaven cada dia més.
Els malcava el que, de fet, és l'alegria i la felicitat de la seva naturalesa d'ases.
Bramar, fer pets, rodolar per terra i clavaguitzes.
Així que un dia demanaren a Burr, argumentant que feia massa calor, l'autorització per anar-se a banyar cada dia al llac a l'hora del crepuscle.
I Burr els ho va concedir.
Un cop reunides les carbasses, les olles i la resta d'estres de cuina, anaven tots al llac i es treien els bubos i les altres robes i entraven dins l'aigua cantant
Així que cantaven, es transformaven en ases i sortien de pressa de l'aigua, corrent, clavant guitzes, rodolant per terra i fent molts i molts pets.
Ningú mai no va molestar-les.
L'únic que hauria pogut fer-ho, l'únic que sortia del poblat a l'hora del crepuscle per fer les seves evolucions
i la pregària del Salatut Mahribí, Nad, el moro conseller, se n'havia anat amb pelegrinatge a la Meca.
Fatigades i felices, Fari i el seu seguici retornaven a prendre forma de dona i retornaven a casa de Burr, amb les carbasses i les olles netes.
Les coses haurien pogut continuar sempre així, si, per exemple, Nad hagués mort en el camí de la Meca
o si l'haguessin fet presoner cap a l'est en el regne dels Bàmbara
o en el dels Fulag o en els dels Haussa i l'haguessin forçat a ser esclau
o hagués preferit quedar-se la resta de la seva vida a prop de la Meca per poder estar més a prop del paradís.
Ai, però Nad, retornar un bon dia i justament quan es feia de nit
i abans d'anar a saludar el seu rei, se n'anar cap al llac, aleshores va veure les dones
i amagat darrere un arbre va sentir la seva cançó
Va dinar, frase que vol dir
Oh, billahi, wallahi, no és possible, quina sorpresa, però si aquestes dones es transformen en ases, en sumeres, en rucs, les posa de Burr i tot el seu seguici, són sumeres!
Nad arribava a la casa de Burr, però no li va poder res, res del que havia vist i escoltat, ja que tothom volia saber coses del seu pelegrinatge a la Meca.
Però enmig de la nit, el seu secret, ocult entre el cuscús, el bé i l'afartament, l'ofegava i l'ofegava
Ai sí que va anar a despertar el rei
Burr, billahi, wallahi
Si dic mentira, que em tallin el cap ara mateix, però la teva dona més estimada no és humana
És un as, és un ruc!
I el rei contesta
Però què em dius, Nad? Quin dimoni t'ha robat la raó en el camí de la salut!
I Nad continua
Demà, Burr, demà, insalach, que vol dir si Déu vol, t'ho provaré
I l'endemà, Nad, el conseller, va cridar al diàli, al juglar del rei, i li va cantar la cançó de Fari i li va dir
Abans de dinar, quan la nostra favorita caroni damunt la seva cama, el cap de Burr, el nostre rei, perquè s'endormisqui, en lloc de cantar la glòria de rei difuns, tocaràs el teu gàmbare i cantaràs la cançó que jo t'he cantat
Que potser la va sentir, a la meca, aquesta cançó? Li preguntarà el diàli a Nad
I Nad respongué
Ets curiós? Curiós com tot diàli que s'estimi? No, no l'he sentit de la meca, però ja t'adonaràs del poder de la meva cançó
Arribat el moment, en el que Nad esperava, Burr estava somnolent
El cap, damunt la cama de la seva esposa favorita, esperava que Nad tornés a explicar el seu pelegrinatge a la meca
El diàli, que entorrejava dolçament, netejant el seu gàmbare, hi ha un senyal de Nad propíssim
Murr i esposa, cantar la cançó
Burr, rei meu, va dir la reina plorant
Impedeix que el diàli, que canti aquesta cançó
Però, per quina raó? Estimada meva, la trobo molt bonica, va dir el rei
És una cançó que Nad va sentir a la meca, explicar el diàli
T'ho prego, amo meu, t'ho prego
Atura'l, perquè em fa molt de mal dins el cor, perquè es canta en la nostra terra en els funerals
Però això no és prou raó per fer callar el diàli, va dir el rei, mentre el diàli continuava cantant i cantant
De sobte, la cama de la reina, que sostenia el cap de Burr, es va endurir i sota la roba aparegué una ungla duríssima i després una pota
L'altra cama també es transformà
Les orelles se li allargaren, el seu rostre bonic també, rebutjant el seu reial espós
Fari, transmutada nasa, enmig de la casa es va posar a clavar guitzes a tort i a dret i va desencaixar la mandíbula d'anar al moro conseller
En les cases veïnes, en les cuines, en els patis, les guitzes i els i-a, i-a, indicaven que el seguissi de Fari havia seguit també la mateixa sort de la seva reina
Com ella, com la seva reina, foren ensinistrades a cop de garrot i de regnes, igual que tots els ases que inquiets i sense cap notícia de les seves dones
Sortiren en la seva recerca i passaren pel regne d'enguer
I diu Amadokumba
I és després de Fari que els ases aprenen a cops de garrot i trot encarregats per tots els senders i camins sota el sol i sota la lluna
De Miquel Esomba, del Camerún
I ja heu vist la terrible i la trista història de Fari
Fixa't, eh, quan abans els ases, les someres, els rucs eren feliços i per culpa d'una sequera van haver de visitar la terra dels humans
I així els va anar aquestes transformacions, aquestes metamorfosis, és ben curiós, eh
El món dels ases n'està ple de transformacions i de això, metamorfosis
Potser és que els ases i nosaltres ens assemblem força en el comportament
Potser amb les guitzes, potser amb els pets, potser amb les ganes de revolcar-nos pel terra
De tot, de tot, una mica
Bé, trobo que ja són les 10
Ho deixem avui per aquí?
La setmana vinent tornarem una estoneta més aquí a Cana Macana
El que sí que és cert és que en comptes de dos quarts de 10
Començarem a les 9 de la nit
I podrem adelantar una miqueta aquesta secció dels més petitets
Perquè puguin anar a dormir d'hora
Aquí m'han dit, home, Agus, fes-lo dels petitets una miqueta abans
Perquè és que no pot ser que aquesta gent se'n van a dormir tardíssim
I no pot ser, no pot ser, no pot ser
I, per cert, també continuarem regalant aquestes entrades
Les magnífiques entrades que en aquest cas s'han portat avui l'Anna, la seva amiga Eli, el papà i la mamà
Per anar a veure el Tabata Teatre Grúmic el dia 1 de desembre d'aquest any
A les matinals més menudes al Teatre Metropol
Mireu, l'altre dia, torno a recordar, vam anar a veure les Verdagarianes amb el grup Merduix
I no estava ple, ple, ple, ple al teatre
Què passa, què passa, què passa
Que els diumenges al matí, quan es fan aquestes coses, preferim fer, potser, encara estem dormint
O potser preferim fer el ronso
Doncs vinga, va, estireu la màniga als papàs
Perquè paga la pena anar a escoltar aquestes històries
Aquests espectacles que fan aquí a Tarragona
També us he de dir que ens han arribat uns quants exemplars de llibres de poesia i de narrativa
Per regalar a les persones que es posin en contacte amb nosaltres
Els que ens truqueu amb les endavinalles
Amb les propostes diferents que llancem des de Cana Macana
I per propostes, recordeu, la del primer certamen Cana Macana Calilé
Conjuntament Cana Macana amb l'herberia Calilé
Proposen aquest certamen de conte curt
Teniu de temps per enviar-nos les vostres obres de conte curt
És a dir, com a màxim uns tres fulls fins al 1 de febrer
Un conte que sigui una història vostra, una història diferenta
Una història que surti del vostre cap i, per suposat, amb un tema totalment lliure
Sabeu que l'any passat vam fer la convocatòria amb un tema molt clar
Tinguem en pau el Nadal
Aquest any no, res de Nadal
Res d'una convocatòria que sigui prefixada
Aquest any, totalment lliure, sí
Sabeu que hi ha dues modalitats fins als 12 anys
A partir dels 12 anys
I que hi ha uns suculents premis
50, 50, 50, que no són ni 20 ni 30
Sinó que són 50
I encara que siguin menys que 100
Sempre són més que 10
50 euros amb llibres de la llibreria Calilé
Pel guanyador de cada una de les dues modalitats
Fins a 12 anys
I a partir de 12 anys
Sí, ves tu rumiant i corre la veu
Perquè, cana me cana, necessita això
Gent com tu que ens escolti
Fins la setmana vinent als controls
El Lluís que us ha parlat
La Lagos, ciao
Fins la約z- evil
Fins la veritat
Fins la veritat
Bona nit