Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'Undòs i seguit, l'espai sadonista que té raó a ràdio
dedica cada dissabte al món de la sardana.
I els que intentarem que passeu una estona ben distreta
són l'Àngel, la Maria Rosa i la Núria al control de so.
Ja ho sabeu, des d'ara i fins la una,
molta música i informació que us avancem tot seguit
en el sumari d'aquest programa número 334.
I avui us parlarem de com va anar aquella pleg ciutat de Tarragona
d'avui fa vuit dies.
Escoltarem, encara que amb uns enregistraments, diguem-ne, casolants,
les sardanes d'estrena.
Vam parlar també amb el mestre Gil.
També en aquesta conversa ens explicarà alguna cosa curiosa
de la seva relació amb Tarragona,
una relació que té uns orígens,
que combina la part més desagradable
que pot viure una persona a la seva vida,
amb tot el contrari, ja ho vereu,
amb la mateixa experiència.
Parlarem del seu llibre que es presenta avui al seu poble,
però parlarem ja de cara al futur,
dels aplegs,
de tot el seguit d'activitats que es pertenetar-me els propers dies
a les comarques tarragonines.
Destaquarem l'apleg d'avui a l'Aleixà,
el de demà a Cornudella.
Us parlarem, evidentment no podia ser d'altra manera,
de la festa major de Tarragona,
amb ballada inclòs el dilluns, el vespre,
amb la cobla Reus Jove.
Us parlarem també avançant encara més
pel proper cap de setmana
de la Universitat Catalana d'Estiu a Parada
enguany amb una atenció molt important
i molt interessant a l'hora
de la música per a cobla i de la sardana.
Les safraderies, evidentment.
Safraderies diverses
i avui possiblement amb alguna
petita sorpresa final.
No ho sé, serà una miqueta un pèl d'aventura.
Ja ho veureu, perquè això combinat
amb la resta de notícies, la música
i tot allò que ens ajudarà
passar una bona estona, com deia la Rosa,
espero, fins a la una de la tarda.
L'any 1996, Calella de la Costa
va ser proclamada
Ciutat Pobilla de la Sardana.
Com és costum,
es va estrenar
la sardana del Pobillatge, que en aquella ocasió
va anar a càrrec de Jordi Molina,
tota una garantia de qualitat i d'aire nou.
Efectivament, Molina no va decebre,
va escriure una sardana ben ferma,
encara com pel complicada de ballar,
si no s'està atent.
Calella, Ciutat Pobilla, ha estat un dels èxits
sardanístics dels últims anys
i aviat va ser enregistrada en el disc del Pobillatge.
Ara, però, us oferem una versió més recent
a càrrec de la Cobla Marinada,
formació que actualment dirigeix el mateix Jordi Molina.
Escoltem, doncs, Calella,
la Ciutat Pobilla de Jordi Molina amb la Cobla Marinada.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina amb la Càrrec de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla de Jordi Molina.
La Ciutat Pobilla.
La Ciutat Pobilla.
La Ciutat Pobilla.
La Ciutat Pobilla.
Efectivament, dissabte passat, Tarragona celebrava el Trenteplec de la Cerdana.
Ciutat de Tarragona, el Passeig de les Palmeres, organitzat pel Casal Tarragoní.
I tal com anunciàvem en aquest programa, era una valoració personal,
però segur que tothom ho entès així.
i el mateix Casal n'és conscient que era una edició de trànsit,
ho qualificava jo, una edició en la qual se seguia la tònica del lloc,
les cobles, l'horari, la data habitual dels últims anys,
però dins d'aquesta entitat, el Gasal Tarragoni,
hi ha intenció de canviar-ho, això.
No es tracta d'esmanar el plan a ningú, segons diuen,
sinó senzillament d'evolucionar i de buscar allò que es cregui cada moment,
que és el més adient, i una de les coses que s'ha cregut més adient
és buscar una altra data, probablement a primers de maig,
un diumenge, sessions de matí i tarda,
i allò potser que és més difícil d'aconseguir, de trobar,
és el lloc, el lloc ideal per fer una pleca,
una pleca amb les característiques amb les quals es celebra a Tarragona.
Tot això segurament serà tema de conversa, de comentari,
propers mesos, de cara a la propera edició,
el 31è plec de la 7a ciutat de Tarragona.
Aquest 30è, i un cop més, potser és convenient aquí,
posar-hi valoració personal, segur que inclús dintre de la Junta del Casal
cadascú podria fer la seva pròpia valoració,
doncs referint-nos a que és de dissabte passat,
la meva valoració personal és que tenint en compte
tots els condicionants,
una junta que feia molt poc que havia entrat al Casal,
completament nova,
una pleca amb una data que s'ha demostrat a ple mes d'agost,
quan tothom és de vacances,
no és la més adient,
tenint en compte això molt més,
el mal temps, per cert,
minuts abans de començar l'aplec,
realment feia una pantolera,
doncs que jo hi era,
doncs perquè hi havia de ser,
però comprenc que no convidava gaire a anar fins al Passés dels Palmeres,
un lloc on per poc mal temps que faci,
en seguida es nota.
Es nota abans allí,
que en qualsevol altre lloc de Tarragona,
doncs tenint en compte això,
insisteixo,
doncs deu-n'hi-do,
deu-n'hi-do la participació
que hi va haver en aquest aplec,
sobretot en els moments centrals,
per exemple,
el concurs de colles improvisades,
realment ferm,
tot un set de colles
que es van prendre molt seriosament
dintre del que correspon,
dintre del que cap,
a un concurs d'aquesta mena,
on allò més important és passar-s'ho bé.
També un moment,
doncs,
emotiu,
l'homenatge al Cor L'Àncora,
una entitat més que centenària de la ciutat,
possiblement la més antiga de la ciutat,
o poc se li deu faltar,
i que està passant uns moments,
doncs, delicats.
Bé, potser em direu que delicats
la majoria d'entitats culturals,
però valia la pena reconèixer
la seva llarga trajectòria
i que sempre han estat al costat de la Sardana.
Potser alguna vegada,
allò exigerant,
o potser no tant,
hem dit que va ser la primera
agrupació musical,
així en general,
que va interpretar Sardanes a Tarragona
en el seu moment,
potser quan encara ni tan sols
havia vingut cap cobla
a interpretar-ne.
En tot cas,
doncs, sí,
s'ho mereixien,
es va fer aquest homenatge
al qual s'hi va afegir
el mestre Gilmen Brado,
que érem nosaltres,
en aquesta pleg,
i va estrenar dues sardanes,
una de les quals
dedicada al Cor L'Àncora,
i també,
per extensió,
a tot aquest fenomen,
històric ja,
i suposem que també en futur,
que són els cors de Clavé,
honorant en Sant Clavé
el nom d'aquesta sardana.
Després,
en la sòcia de nit,
una sardana,
diguem-ne,
compromís,
de fer a temps,
el mestre Gilmen Brado,
en una conversa
amb la regidora
de l'Ajuntament,
Maria Mercè Martorell,
es va comprometre
a fer una sardana
si Tarragona era anomenada
Patrimoni de la Humanitat,
i ara,
amb motiu d'aquesta pleg,
i és que hi ha també
l'estrenar d'altra sardana,
doncs,
va voler ajuntar
el mestre Gil
a les dos fets
i estrenar,
que ell va voler posar-li
el nom de Torre Pilar.
Després en parlarem
per què.
I acabem potser
pel que fa
a aquest comentari
de l'Aplec,
dient que comptàvem
amb les cobles Ressó
i Ciutat de Cornellà.
Molta diferència
potser qualitativa
entre les dues formacions.
A l'estiu,
potser,
per algunes cobles
no és el millor moment,
moment de vacances,
també,
sobretot quan són cobles
no professionals,
radicalment diferents
són les cobles orquestres
o altres formacions
amb una dedicació
més plena.
Però formacions
com, per exemple,
la Ressó,
gent molt jove,
gent que,
evidentment,
aquesta és una activitat
secundària
o complementària,
doncs fa que
els resultats,
com vam poder comprovar,
no siguin els mateixos
que, per exemple,
la seva companya de plec,
que era la ciutat de Cornellà.
En definitiva,
crec que
millor,
com deia,
que el que es podia preveure,
tenint en compte
el temps i altres condicionants
i esperem que l'any que ve
torni a haver plec
a Tarragona
amb potser
amb ànims renovats
i amb noves perspectives.
i us deia
que el mestre
i amb l'embrador
havia escrit
aquestes sardanes
que es va estrenar
a la nit,
sessió de nit,
Torre Pilat
i que té una raó,
una raó de ser.
Vam poder conversar amb ell
al llarg de la plec
i ens va explicar
el motiu
d'escriure
aquesta sardana,
el motiu d'escriure
ja us l'havíem dit,
però el motiu
de dedicar-la
a aquest indret
de la ciutat.
Veieu el que ens deia?
S'han estrenat
dues sardanes
de Tomàs Gil i l'embrador,
una dedicada
al cor l'àncora
i l'altra
porta el nom
de Torre Pilat.
El motiu,
segons s'ha anunciat
aquí a la plec,
era el nomorament
de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat.
Però ens consta
que el mestre Gil-membrador
té alguna relació
almenys
recolada
amb la seva biografia
amb aquest indret
de Tarragona.
Un record
potser no massa
bo, em sembla.
Bé,
en quatre paraules,
vaig estar pres
aquí
en època de Franco,
quan l'any 39 i 40
vaig estar pres
aquí a Pilats.
I particularment,
llavors això va ser
motiu
que em vinculés
jo molt
amb Tarragona,
deixant de part
els sofriments
que es patien
quan un està
pres allà.
La Torre Pilats,
llavors,
que diem Pilats,
que ara,
doncs,
he posat Pilat
perquè,
Pilar,
perquè el diccionari
de la llengua catalana,
el diccionari,
ja està així,
ja està així,
Torre Pilat.
I també hem lligat
a algun lloc
en aquell indret
o en relació
amb aquell indret
vostè va conèixer
la seva senyora,
és possible?
Sí,
és que la meva senyora
baixava,
era de Vilanova,
Descornalbou,
la meva senyora,
i baixava amb una amiga
a veure un germà
d'ell,
de l'amiga,
eh,
i,
clar,
doncs,
aquell germà
estava a la coral
que jo dirigia,
jo era el director
de la coral
d'aquí,
de la presó,
eh,
i, clar,
doncs,
la vaig conèixer jo
perquè teníem,
jo era un destí,
un destí,
no que em deien,
tenia una permissitat
d'anar per moltes sales
i això em va permetre,
doncs,
entrar al locutori
i veure una noia
com aquella
i, mira,
i allí va començar
el nostre romans,
sí, sí,
ella fora
i jo a dins
i vam començar aquí
d'aquesta manera
i fins que ella,
doncs,
ara fa 17 anys
que em va deixar
però encara la porto al cor.
Una experiència
realment emotiva,
tot plegat.
La seva vinculació
en Terragona
després també ha seguit,
moltes sardanes
ha dedicat vostè a la ciutat.
que particularment
sempre que m'han demanat
alguna cosa
ho he fet
amb molt de goig
perquè Terragona,
doncs,
per mi ha significat
més,
particularment,
el principi
dels amors
que vaig tindre
amb la meva dona,
no m'entén,
deixant de banda
els sopriments
que també he tingut
perquè això
aquí no ha patit
en la guerra,
tots ho han patit
d'una manera o d'altra,
però particularment
l'afecte
després dels sardanes
i dels amics
ha sigut molt maco,
cosa que he tractat
moltes pobles,
moltes ciutats,
moltes capitals,
moltes detes
i tot això
de la sardana
i aquí
són dels campeons
en la mobilitat
que t'obren el cor
i això
et fa estar content
i agraït
a la vegada
encara que els facin
sardanes
doncs,
s'estàs content.
I aquest món
de sardanes
que hi ha dedicades
a la ciutat
o gent de la ciutat
evidentment
n'hi ha de diversos estils
com evidentment
és tota la seva obra,
n'hi ha potser
més espelladores
més per escoltar d'altres
però em sembla
que n'hi ha una
que ha tingut
més èxit de totes
Tarragona a Ciutat Pobilla.
Sí, sí, sí,
Tarragona a Ciutat Pobilla
ha sigut una
de les sardanes
no meves
que s'hagi tocat més
perquè està la flama
a la sardana
que aquella
s'ha tocat més bé
però Tarragona
a Ciutat Pobilla
me consti
o per molts
que ho han pogut
analitzar ben bé
que és la
la sardana
del pobillatge
de més èxit
de totes
les que s'han fet.
Vostè fa molts anys
que viu a Barcelona
però és d'Horta
de Sant Joan
a Terralta
no el té oblidat
el poble, oi?
No,
jo soc una persona
que no
ni oblido amics
ni pobles
ni situacions
ni res
m'agrada viure
l'actualitat
però sempre
amb el record
de tota la història
de totes les coses.
Aquest proper dissabte
hi té una cita
em sembla.
Sí, aquest pobre
aquest el dia 17
que és dissabte
a les 8 del vespre
a l'Ajuntament
se farà presentació
d'un llibre
que he escrit jo
que es titula
Les meves vivències
i explico particularment
totes aquestes trífugues
d'arque deia
de la Torre Pilats
la meva senyora
i de totes les coses.
Bé,
és un llibre
que explico
tot el bo
i dolent
de la meva vida.
I per una persona
que està molt acostumada
a escriure música
a escriure un llibre
s'ha de la diferència?
Sí, sí,
molta diferència
perquè si domino
una mica la música
la gent
suposa
que pensen
erròneament
que tot el que més
ho puc fer
també la mateixa facilitat.
I escriure un llibre
d'aquesta manera
i és preferit
escriure 50 sardanes
que no pas
que no pas
fer 200 diners
allà
per a combinar-ho.
i després
el meu català
és del poble
encara que tingui
algunes connotacions
de Barcelona
perquè visc allà
però
no és aquell
català
tan perfecte
com uns altres
com el d'aquí mateix.
Moltes gràcies.
Bé,
gràcies a vosaltres
per donar-me
l'ocasió aquesta
de poder estar aquí
i ja
hem estrenat
aquestes sardanes
i doncs
i tot el poble
tot Tarragona.
Era el que ens explicava
el mestre Gilmen Brador
en aquella conversa
així que fa del vol
durant la plec de Tarragona.
Ja ho veieu
una història
que anava de pel·lícula
eh?
L'home
per una cosa d'aquelles
va anar
a un locutori
que no era el que li correspondia
i hi havia una noia
i Flash
allò era a primera vista
i mireu
un munt d'anys
doncs
de relació
i moltes més coses
que ens podria explicar
i que segur que explica
en aquest llibre
que algú que ja ha tingut
oportunitat
de fullejar-lo
m'ha dit
que inclús pot ser
a part d'això
d'aquestes històries emotives
i que us pot tenir
algun punt
picant
picant en el sentit
que algú
no sé si es pot arribar
a molestar
però sí que
senzillament
el mestre Gil
ho explica tot
sense cap mena
de problema.

Fins demà!
I ara voldríem escoltar la primera de les sardanes que es va estrenar a l'Aplec de Tarragona
i us hem de dir el que diem sempre en aquests casos, es tracta d'un enregistrament fet casolanament,
per dir-ho així, eufemísticament.
Era la sardana honorant en Sant Clavé, de tot masil i membrador,
i aquesta la va estrenar la cobla ciutat de Cornellà.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Més o menys sonava d'aquesta manera.
Vespre i nit a la plaça de la Creu del Terme
amb l'escobla juvenil de Gramunt i Tàrriba.
també per avui hi ha el 24è plec Vila de l'Aleixà.
A dos quarts d'avui del vespre i a les 11 de la nit a la plaça de la Vila.
Serà amb la cobla contemporània.
I en cas de mal temps es podria fer el casal.
Hi haurà sopar fred a la plaça.
Per demà diumenge el 15è plec de Sant Lidari i Sacalm.
Matí tarda a la plaça Gravelosa.
Amb l'escobla Ciutat de Girona,
Genissenca i Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
I un altre plec a les comarques meridionals.
El 26è plec de Cornudella de Montsana.
A les 6 de la tarda i a les 10 de la nit
a la plaça de la Vila amb l'escobla Reus
i la principal de Tarragona.
I ja us ho anunciem la setmana passada.
També anuncien un sopar de germanor
a la mateixa plaça.
fins i tot indicant en què consistirà
amb pa torrat, arengades, cançalada, etc.
Per dissabte vinent dia 24
a plec del Canigó a Prada de Conflent.
Tarde i nit dins la Universitat Catalana d'Estiu
amb l'escobla Reus Jove i la principal del Llobregat.
També pel dissabte vinent a plec de nit
a Sant Julià de Vilatorta,
a la plaça de Catalunya
amb l'escobla Flama de Farners i Lluïsos.
I també el 22è plec de Canigó
a les quarts de 7 de la tarda i a les 10 de la nit
al Parc del Pescador
amb l'escobla Ciutat de Terrassa i Flama de Farners.
Hi haurà sopar de Germanó i a la sessió de nit
coca i vidols per a tothom.
I acabem els aplecs amb els del diumenge, dia 25.
El 30è plec de Paralada, matí i tarda
als Jardins del Casino
amb l'escobla Reus Jove, Ciutat de Girona i Mediterrània.
I el 23è plec de Vilanova d'Escorn al Bou
a 2.45 de la tarda i a 2.45 de la nit
a la plaça de la Font
amb l'escobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Hi haurà un sopar popular.
I ara ballades de sardanes.
Diguem que a partir d'avui fins al dia 20 d'agost
les cobles del Col·legi Paramanyanet de Reus
fan la seva ja habitual i tradicional
estada al poble de Caseres, a la Terra Alta.
Durant aquests dies es realitzen diverses actuacions
com a coble o bé com a banda.
Avui també a les 8 de la tarda
a Salou el passeig Jaume I
amb la coble Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Després també a Salou a dos quarts d'onze de la nit
hi haurà una exhibició de la colla Terragona Dansa
a la Torre Vella dins les festes del barri.
I sardanes per demà diumenge
en format de ballada normal i corrent
a dos quarts d'una del migdia al Forge
a la plaça de dalt amb la coble Reus Jove.
I a les 8 de la tarda Santa Coloma de Caral
amb la coble Maravella.
El dilluns dia 19, recordem-ho, Sant Magí.
A les 8 del vespre Santa Coloma de Caral
al treballar de sardanes al passeig de la muralla
amb la coble Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I a les 9 de la nit a Tarragona
a la Rambla Noble amb la coble Reus Jove
dins els actes de la festa major de Sant Magí.
Per cert, que el programa oficial de les festes de Sant Magí
aquesta ballada l'indica com a dos quarts de deu.
No ho sé, com és festa, podeu anar passejant per la Rambla
i si no és a les 9 serà a dos quarts de deu, evidentment.
Si no hi ha cap canvi.
Us parlem ara del dimarts dia 20,
a la tarda Roda de Verà,
al Poli Esportiu amb la coble Maravella.
A les 8 del vespre, més sardanes a Santa Coloma de Caral,
aquesta vegada amb la coble Montgrins.
I per divendres, vinem dia 23,
a les 10 de la nit al Vendrell,
a la Rambla amb la coble Reus Jove.
Una altra vegada sardanes a Tarragona,
ara dins el cicle habitual d'estiu de cada divendres,
a dos quarts d'onze, a la plaça de la Font,
amb la coble la principal de Tarragona.
L'essabte, vinent dia 24,
al migdia, a Berberà de la Conca,
amb la coble Amoga.
També al migdia, a la Juncosa del Montmell,
amb la coble Rosaleda.
A les 7 de la tarda, al Callà,
a la Torre d'Anguiu, amb la coble Montgrins.
I a les 8 del vespre, un altre cicle,
al de Sol a U, al passeig Jaume I,
aquesta vegada amb la coble Ciutat d'Igualada.
I per l'illumenge, dia 25,
al migdia, a l'illa, amb la coble Pare Banyanet.
A la una, a Blancafort, amb la coble Tàrrega.
A la tarda, a Moradebla, amb la coble principal Repitenca.
Amb exhibició a càrrec de les colles,
xerinola i toc de dansa, les dues de Tarragona.
I més sardanes, el dumenge, dia 25,
a dos quarts de set de la tarda,
a Castellvell, a l'Ermita, amb la coble Reus.
I us parlem ara dels concursos.
Per dissabte vinent, dia 24,
a les 8 de la tarda, a Roses,
a la plaça Rahola, amb les colles lliures.
El dumenge, dia 25, a les 6 de la tarda,
a Juneda, a la plaça Jacint Verdaguer,
dins el campionat de la terraferma.
I també per a colles lliures, ja serà.
Fins la setmana següent,
que començarà a animar-se, altra vegada,
aquest àmbit de l'activitat sardanista,
la dels concursos, la competició,
de colles sardanistes.
I pel que fa a esbars,
tots els dissabtes del mes d'agost,
a dos quarts d'on, tota la nit, a Vilavella,
Hord de l'abadia, el 32è festival de dansa catalana
a càrrec de l'esbar d'ençai de Vilavella.
I anunciem cap al diumenge.
Demà diumenge, a les 5 de la tarda,
a la metlla de mar, a la plaça Nova,
a actuació del cos de dansa de l'esbar d'ençai de Tarragona.
I el divendres, dia 23, a les 10 de la nit,
a l'Arbós, a la plaça de l'Ajuntament,
no ens ha arribat informació de l'esbar,
però sí de la cobla, que hi haurà,
que serà la principal del Llobregat.
I anunciem-vos que els dies 24 i 25,
dissabte i diumenge vinent,
actuaran dins del Festival Nacional de Danses de Calahorra,
a la Rioja, l'esbar d'ençai de Tarragona,
concretament el seu cos de dansa.
I finalment, parlar-vos dels concerts,
però avui dissabte a les 10 de la nit,
asseguda Calafell, a l'església de l'Assumpció,
el concert de cobla i orquestra de cambra.
La cobla, rei jove i orquestra de cambra
del Reial Cercle Artístic de Barcelona
interpretaran obres individualment
i conjuntament dues peces d'Antoni de Vilassante.
El poema sinfònic,
amb tres moviments, miratges,
i la suït catalanesca sobre motius populars catalans.
Per demà, diumenge, a dos quarts de sis de la tarda,
al Forja, a la plaça de les Monges,
actuació de la cobla rei jove,
serà un concert dins la Festa dels Avis.
i pel dissabte dia 24, al migdia,
al Vinyana, concert vermut amb la cobla ressò.
Escoltem ara la segona sardana de Tomàs Gil i Membrado
que es va estrenar l'issabte passat a la plec de Tarragona.
Com ja hem dit, és la que porta per nom Torre Pilat,
dedicada a aquesta construcció que ara forma part
del patrimoni monumental de la ciutat,
però que anys enrere va fer les funcions de presó,
tal com va experimentar en la pròpia carn el mestre Tomàs Gil.
Fruit d'un compromís adquirit pel mestre
amb la regidora de l'Ajuntament de Tarragona,
Maria Mercè Martorell, fa un temps,
aquesta sardana vol ser també un homenatge
al nomenament de Tarragona com a patrimoni de la humanitat.
Escoltem com va ser interpretada a Torre Pilat
dissabte passat a la nit al passeig de les Palmedes
per la cobla ressò.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, anem dins l'àmbit de les notícies,
les notícies d'actualitat del món de la sardana.
Avui, dues, però prou importants.
Tal com ja us hem aportat en altres moments del programa d'avui,
aquests vespres farà l'acte de presentació del llibre
Les meves vivències, un volum amb un aire autobiogràfic
del compositor Tomàs Gil i Membrado.
Tal com ja es podia endevinar en un altre llibre,
Tomàs Gil i Membrado dins la història,
que va publicar fa un temps la revista Som,
dins la seva col·lecció Moss,
la vida d'aquest músic és força rica en experiències
com per interessar els sardanistes
i, per què no, un públic encara més ampli.
En definitiva, estem parlant d'una perspectiva més
d'una època ben especial de la nostra història,
però redactada per una ment plenament lucida,
malgrat la seva edat ja ben avançada.
El llibre Les meves vivències
és una edició de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan,
població on recordem-ho va néixer Gil i Membrado.
La presentació es portarà a terme avui a les 8 del vespre
al mateix Ajuntament.
Estudiar, donar a conèixer
i posar de part les potencialitats a la cobla
i per extensió de la sardana com a eina de futur
és l'objectiu de la jornada que promou en guany
la Federació Sardanista de Catalunya
en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu
que se celebra a Prada de Conflent.
Cada vegada més es prodiga arreu
la difusió de músiques de caràcter ètnic,
un fenomen que gaudeix d'una notable expansió
en el mercat discogràfic
i que ha obert uns circuits que tenen una gran acceptació.
És una forma de projectar la singularitat cultural dels pobles
i a l'hora de trencar amb els corrents globalitzadors
de ritmes i melodies impersonals i estereotripades.
Tot i que anys enrere ja s'havien realitzat
alguns cursos de diferent caire,
tal com recorda la convocatòria
de la Federació Sardanista de Catalunya,
per primer cop a la història
de la Universitat Catalana d'Estiu,
la Sardana i la Música Pracobla
tindran un lloc preeminent
en aquest important fòrum d'estudi i debat.
Aquest és el contingut de la proposta d'aquesta jornada
que està previst de celebrar
dissabte vinent, dia 24 d'agost, a Prada.
Començarà a les 9 del matí
amb la presentació de la jornada
La Cobla, eina de futur,
a càrrec dels responsables
de la Universitat Catalana d'Estiu
i la Federació Sardanista de Catalunya,
amb els agents institucionals i artístics col·laboradors.
Concretament, a la taula hi haurà
Joan Domènech Ros, rector de l'UCE,
Joan Maloquer, gerent de l'UCE,
Bartomeu Durant, president de la Federació Sardanista,
Joan Vidàli Galliolà,
president del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
de la Generalitat
i Joan Lluís Moraleda, compositor.
A un quart de 10 s'oferirà la lliçó inaugural
a càrrec del músic blai majoral
sobre la música,
bial majoral, perdó,
sobre la música com a fet identitari
als països catalans,
obrint-se després un debat.
A les 10, presentació de les darreres novetats discogràfiques
més interessants per Esteve Molero,
músic i periodista de Puig Ara
i comentarà algunes novetats discogràfiques
com 150 anys de la tenora,
la nova música de Cobla,
Sardanes d'Agustí Burgonyó, etc.
A dos quarts d'11 de la nit,
obertura d'un col·loqui sobre la Cobla,
eina de futur.
Els ponents seran Jordi Molina,
temerista i compositor,
Jacob Jordà, vicepresident de la Federació Sardanista
i Jordi Lara, escriptor
i actuant de moderador Antoni Anguela.
A les 4 de la tarda,
projecció de documentals del programa de TV3,
Nídia, Juli, Garreta,
la nova música de Cobla
i intèrprets històrics.
Després vindrà la part lúdica de la jornada,
la Cobla, eina de futur.
A les 5 començarà la plec del Canigó,
presentat pel periodista Quim Rotllant.
Hi haurà animació per a la dansa,
càrrec de diferents monitors,
amb sardanes i valls de parella,
amb les Cobles Reu Jové,
la principal del Llobregat.
I ja al vespre, a les 9,
concertem la Cobla,
la principal del Llobregat,
a la plaça de la Vila de Prada,
presentat per la periodista Ruth Martínez.
Estrena de l'obra per a Cobla,
amb percussió de Joan Lluís Moraleda,
una boa, peint, un elefant.
Finalment, a les 10,
actuació d'Urbàlia Rurana,
amb participació de la Cobla, Reu Jové.
I anem ara a escoltar una sardana de Joaquim Serra.
Serà amb un disc, amb un enregistrament,
diguem-ne, d'estudi.
Ara sí, no us espanteu.
És una sardana de joventut del 1928,
sobre el nom de la qual s'explica una petita anècdota.
Sembla que el polític escriptor Josep Puig Pujada
es va suggerir a Serra tres noms per posar una sardana
i que el mestre va triar el més curt.
No sabem quins eren els dos que van quedar rebutjats,
però Déu n'hi do, de la llargada de l'escollit.
La noia alegre que no sap plorar.
Us l'ofelim en una versió recent de la principal de l'abisbal.
La noia alegre que no sap plorar.
La noia alegre que no sap plorar.
La noia alegre que no sap plorar.
La noia alegre que no sap plorar.
La noia alegre que no sap plorar.
la noia alegre que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
que no sap plorar.
plorar.
que no sap plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
plorar.
pl tasks
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Bon dia!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mira, us truquem des del programa
en dos i seguit de Tarraona Ràdio.
Estem en directe.
Caram, mòdia.
A veure, és que hem rebut moltes preguntes.
De gent que ens pregunta com és que a les ballades sardanes
no hi ha tarimat o bé no hi ha cadires pels músics.
Com va passar ahir, per exemple, per la nit,
a la ballada sardanes.
No sé si ens podíeu informar com funciona això exactament.
Doncs mira, és que no sóc la persona dient,
em sap molt de greu, perquè heu trucat a taquilles
del Teatre Metropol, sabeu,
i els dissabtes no hi ha ningú de cultura,
perquè ja estan de dilluns a divendres.
Jo el que si vols puc intentar localitzar
a veure si trobo alguna responsable,
que podria ser que estàs treballant en aquests moments.
Ah, ho dic perquè, home, perquè aquest telèfon
ens dona com a informació, les festes de Sant Magí
i les festes ja han començat.
Sí, les festes han començat, el que passa que els incidents
del per què, doncs això ja és l'organització
i en aquests moments jo no li puc respondre.
Clar, però a veure, no es tracta tampoc de buscar culpes,
tampoc no, es tracta de saber com funciona exactament això.
Clar, és que jo en aquest cas, des de taquilles,
des de aquí del Teatre Metropol,
el que fem és una informació dels actes,
on han d'anar, però no dels mecanismes interns.
Això pot ser millor adreçant-se a un responsable de cultura.
Si vostè li sembla bé, jo puc mirar a veure
si hi ha algú de cultura que es pugui posar avui,
però clar, és un dissabte, en un principi ja està de dilluns a divendres.
I me l'espera un momentet.
No, a més o més queden 6 minuts de programar.
Oh, sí, ho sé.
Ja no tenim temps.
Em sembla molt de greu, però per part de mi davant
no li puc dir res.
Escolta, el que sí que podríeu fer és mirar...
Ara, mira, fem de transmissors de la gent que ens truca,
i ens ho fem arribar i si ho pot fer arribar la persona dient.
Oh, i tant, miri, aquesta sí que és la nostra feina, miri.
El que preocupa ara és que hi hauran trimat a la ballada de dilluns,
a la ballada de dilluns, de festa major.
Molt bé.
El seu nom, jo sóc Maribel, d'aquí de taquilla, si vols dir.
Perdona, perdona, m'he presentat el programa a l'emissora
i no he dit el meu nom, dic Àngel.
Ah, de molt de gust, senyor Àngel.
Doncs no pateixi que tots els oients que els han trucat a vostès
per dir-li si hauran trimat a dilluns,
per part meva passaré nota als responsables de cultura.
I perdona per agafar-te de sorpresa, eh?
Bé, això també una mica de sorpresa va bé per la vida, no?
Clar que sí.
Doncs moltes gràcies.
Vinga.
Bon dia.
Bé i bones festes.
Gràcies.
I no sé si tindrem temps de dir totes les seferteries que tenim previstes.
Un 5 minutets, encara no, uns 4 minuts ens queden.
Intentem-ho.
Ara fa 15 anys, ai 15 dies, perdó,
es va celebrar l'edició d'enguany de la pleca internacional de la Sardana,
aquesta vegada a Lisboa.
Com us podeu imaginar, la festa no va estar mancada d'anècdotes
i fets curiosos ben dignes d'estar presents en aquesta secció de xafarderies.
Veiem-ne ara unes quantes que podem trobar a la secció homònima
a la nostra del web de l'agrupació sardanista Tarragona Dança
que va organitzar una expedició a la capital portuguesa.
Diu així, la pleca internacional de Lisboa, com ens en dient,
va tenir una part oficial força reixida,
molta gent, bon ambient, bones cobles
i algunes xafarderies que us podem explicar.
Per exemple, que en representació de les colles
hi va assistir l'Antoni Samper,
president de la Unió de Colles Sardanistes,
i que la representació política de l'acta
la va aportar Artur Mas, consellent cap de la Generalitat.
Aquí potser apuntem nosaltres,
potser per això les emissores institucionals
de la Generalitat parlaven d'aquesta pleg
a cada butlletí de notícies de diumenge passat,
cosa que no fan mai ni bojos.
Sabem que es van trobar, van tenir
la segona reunió formal en cinc mesos,
es refereixen Antoni Samper i Artur Mas,
però no us podem adelantar encara
què es va concretar dels temes que l'UX de la Generalitat
tenen a l'agenda.
No va agradar en general la presència notòria
i bastant molesta de rodamons, borratxos
i penjats diversos a la plaça Figueira,
mentre feien els actes de la pleca internacional.
Això és qualificatius de l'UEP,
de l'agrupació torronadansa.
La policia, present al recinte en quantitat important,
només va actuar quan aquests personatges
molestaven directament els participants.
Una part poc agradable va ser també la situació
que va viure el grup sardanista de Vilanova de Bellpuig,
un acompanyant fidel de la pleca internacional.
La colla Solixent va demanar actuar l'exhibició de colles,
com han fet altres anys,
i el silenci de la Diputació de Lleida I
i la negativa rotunda de Defolc,
l'entitat organitzadora de la plec,
després argumentant que la representació lleidatana
ja la portaven els castellers de Lleida,
no ho va permetre.
Van demanar ballar sense cap mena de compensació econòmica
i van tornar a trobar un no per resposta.
Finalment, van decidir vestir-se
i fer la seva exhibició particular i reivindicativa.
A Madrid, uns dies abans,
ja es van trobar amb una situació similar
que es va poder resoldre per la mediació del cercle català.
Una llàstima.
Per cert, sabem que la Ux
té ja fixada una entrevista amb Badifolc
per parlar de la presència de les colles
a la pleca internacional en el futur.
Això és el que expliquen els amics de la terrona dansa
en el seu web,
en la seva secció també de xafarderies.
La setmana passada us van presentar
l'últim disc publicat per l'entitat Músics per la Cobla,
consagrada a treure la llum música de qualitat per a Cobla,
però que restava oblidada.
Ja sabem quins són els seus projectes més immediats.
Doncs ara s'ha empascat la idea,
ni més ni menys,
que publicar l'obra integral de Sardanes
de Joaquim Serra.
Treure'n un primer àlbum,
que serà el primer de quatre,
i que aniran completant abans, diuen, de l'any 2007.
Sempre amb la Cobla de Cambra de Catalunya.
I anem a aprofitar els últims segons de programa
recordant-vos que la ballada del cicle és cicle d'estiu,
habitualment a la plaça de la Font,
la de la setmana passada es va haver de suspendre
per culpa de la pluja,
i això implicarà l'allargar una setmana més el cicle.
De fet, diu el mateix nombre de ballades,
però en aquesta ocasió,
per motiu de la pluja,
es va haver de plaçar aquesta ballada
i durarà una setmana més.
I un cop més,
parlar-vos del mestre Gil Membrador.
Abans ho apuntàvem molt de passada al principi.
Ballada de l'última sardana de l'Aplec de dissabte passat.
Tarragona, ciutat Povilla,
sardana de Germanó,
el mestre allí ballant,
i al moment d'arribar al saltat de la sardana,
l'home fent com una expressió d'alegria,
com fan la gent més jove
a les sardanes de Germanó dels concursos.
Això, als 87 anys d'edat.
Ja em sembla que és una bona manera també
d'acabar el programa,
amb aquest homenatge a un home
que és incansable,
malgrat la seva edat.
Gràcies, amics.
Acabem el programa.
A punt de sonar l'una de la tarda.
Fins i sabta, vinent.