La soledat del corredor de fons
L'hem patit de la forma més convencional, amb pròpies carns
Ara, però, aquesta frase incorpora més excepcions
Té un significant més ampli
El que més ens agrada és el de tirar endavant un projecte gairebé sol
Sense rendir-se a les primeres de canvi
Aquesta sensació de corredor de fons
L'hem tingut moltes vegades
Quan ens hem esforçat a donar a conèixer cançons de fa 18 anys
Per exemple, que van marcar un abans i un després
En el panorama musical tecno i alternatiu dels 80
La soledat del corredor de fons
La soledat del corredor de fons
La soledat del corredor de fons
La soledat del corredor de fons
La soledat del corredor de fons
La soledat del corredor de fons


La soledat del corredor de fons
La soledat del corredor de fons
La soledat del corredor de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat del corredor de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons

La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
La soledat de fons
Efectivament, va marcar un abans i un després
en el panorama musical tecno i alternatiu dels 80.
I no estem exigirant pas, doncs no en va,
aquest tema va donar nom a l'alapé dels escocesos,
simple menys.
Un treball, per cert, farcit de grans composicions musical.
Era i és la bona música del segle XX.
Una música que ens fa seguir endavant
en aquesta llarga i dura cursa de fons.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Bona nit, anem a encetar el programa número 177 de Radioactivitat.
Radioactivitat
Un programa amb Afecta 2000
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Echt!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del 1984
i gràcies a aquesta i les altres cançons
van fer possible que
els cinc almenys renguessin
volada. Doncs
ens havíem quedat
que tot anava a canviar el 85
gràcies
a la gira americana, però
volem saber com va ser.
Resulta que
a la banda havia
sofert ja algunes modificacions
Brian McE
s'havia anat per cedir el seu
lloc a Henry Hislop
però tampoc aquesta bateria
es va quedar molt de temps, li feu
reemplaçat per Mike Ogletree
A més dels canvis
Jim Kerr, ja ho hem dit abans
es va casar amb Chrissy Hindi cantant
dels Pretenders i això va fer que
simplement actués de taloner
del grup en la gira americana
del 1984
on es van donar a conèixer
Bona fórmula
el simplemenys fent de taloner
dels Pretenders
una bona manera de presentar-se
davant del públic americà
El resultat de tot això
de tot plegat
fou que el 1985
la cançó Don't You Forget About Me
fou número 1 als Estats Units
quan Anglaterra
no va passar del número 7
l'àlbum Once Upon a Time
va completar el seu millor moment
de popularitat
Don't You Forget About Me
fa una de les cançons
de la pel·lícula
The Brieffast Club
ja
ho sabeu que sí
aquí a Radioactivitat
més d'algun cop
hem fet esment
d'aquesta pel·lícula
The Brieffast Club
una pel·lícula
en cançons tan interessants
com aquest
Don't You Forget About Me
que avui no
avui no toca
perquè avui
estem de ple
amb sons
amb fascination
en l'actualitat
simple almenys
són
Jim Kerr
Charles Burchill
i Michael McNeil
amb la nova incorporació
de John Ghiblin
al baix
i Mil Gaynor
a la bateria
el seu estatus
de gran banda
va adquirir
el definitiu relleu
amb l'aparició
del doble àlbum
enregistrat
el 1987
en directe
a París
la ciutat de les llums
després
d'una extensa
gira mundial
iniciada
el 1986
el 1985
a més a més
van intervenir
en el Life Aid
aquells festivals
d'ajuda
al tercer món
tan populars
que van ser
a mitats
dels 80
doncs
més actualment
simple almenys
encara resisteixen
a desaparèixer
perquè
darrerament
han editat
un treball
amb sons
tecnològics
adaptats
als nostres dies
sons adaptats
al segle XXI
que en sons
força interessants
que us les portarem
aquí a l'activitat
perquè podeu comprovar
l'evolució
d'aquesta banda
escorcesa
que es resisteix
a morir
perquè encara té
moltes coses
a dir
com la música
que feia
el 1984
i que deia
molt
molt
de la seva
creativitat
no
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé!
Avui!
Tocava un altre cop repassar els primers anys deudors!
El Limbo no es limitarà tan sols de parlar-nos d'aquesta banda irlandesa!
Però estem!
Estem ficats en els començaments d'aquesta formació!
Per causes de força major!
El Limbo no pot ser nosaltres!
Avui!
Això sí!
L'esperem d'aquí a 15 dies!
Perquè ens expliqui com va anar tot això dels sudors!
Ara fa més devinats!
Un Humer i Beau!
CAipedia!
Ca geben!
Ca действ crema!
Toca ess...
Coba ess...
for amb entered Ciara!
No avi!
Plà ess!
Dia锁 per dir.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això sí, el que farem és repassar alguna de les notícies tecnològiques alternatives que van sorgir al llarg d'aquest estiu.
Sí, fins ara no hem trobat el moment. Resulta que se'ns ha acumulat la feina, però avui sí. Avui hem vist el forat i hem dit, el que va passar l'estiu, no tot, algunes coses interessants, les repassarem en el dia d'avui.
Us recordeu que fa set dies us comentàvem la pel·lícula Minority Report, us dèiem les meravelles d'aquesta nova entrega del senyor Steven Spielberg.
Una pel·lícula, recordem-ho, basada en un relat breu de Philip Cadick. Un relat del 1956 i que posa l'acció a un 2054 als Estats Units.
Penseu que Philip Cadick és el mateix que va escriure el llibre en el qual es va envasar per fer la pel·lícula Blade Runner i aquí és on volíem arribar.
Resulta que aquest estiu es van celebrar els 100 anys de ciència-ficció al cinema i amb el viatge a la lluna de George Mellies va inaugurar el cinema fantàstic.
Un segle després és un bon moment per revisar les obres mestres d'aquest gènere.
L'article deia així, recordem que això és de l'estiu passat, quan feia calor.
Què hi ha entre el naif coet del viatge a la lluna i els espectaculars vols d'edifici a edifici de Matrix?
Ni més ni menys que 100 anys de distància.
Encara molts creuen que el cinema fantàstic, la ciència-ficció i sobretot els efectes especials són alguna cosa recent.
Lo cert és que acaben de complir un segle de vida.
Aquest és el temps que ha passat des que George Mellies, un dels pioners del setè art i el pare indiscutible del gènere de ciència-ficció,
Rodara, el 1902, la seva obra mestre, viatge a la lluna.
Ell fou el primer a experimentar amb efectes especials.
Per exemple, va sometre la pel·lícula a múltiples exposicions i simulava la desaparició dels personatges en pantalla.
Avui, els personatges no tan sols desapareixen, sinó que es transformen i fins i tot volen.
Perquè el cert és que el gènere, a passar de ser centenari, disfruta d'una salut de ferro.
Tanta que la revista nord-americana Wider ha elaborat el top 20 de les millors pel·lícules de ciència-ficció,
aprofitant l'estrena de Minority Report, la darrera de Spielberg, i el centenari del film de Mellies.
Segons Wider, el número 1 és, atenció, Blade Runner, del 1981, de Rilley Scott.
Va seguida per Gataka, del 1997.
Al tercer lloc se l'emporta Matrix, del 1999.
Per davant de pel·lícules d'oculta com 2001, una edició a l'Espai, La taronga mecànica, Alien, Parc Juràssic i La guerra de les galàxies, per aquest ordre.
Són les conclusions dels experts que, preveient la polèmica, han obert una adreça de correu electrònic per als dissidents d'aquesta llista.
L'adreça és la següent, mobilist.wiredmac.com
Us ho llegirem tal com es llegeix, perquè no us en passeu cap lletre.
movialist.wiredmac.com
Aquesta és l'adreça darrere de correu electrònic perquè, els que no estiguin d'acord, diguin la seva.
Doncs, a nosaltres no ens ha desagradat gens que aquesta revista nord-americana, recordem-ho, Wired, dedicada a les noves tecnologies, a internet,
hagi posat com a número 1 de pel·lícula de ciència-ficció al llarg de 100 anys, Blade Runner.
Els que escolten aquest espai saben la nostra predilecció per aquest film del Raleigh Scott.
és que aquí, tornem a insistir, es van conjuntar tres factors.
La bona direcció d'aquest personatge, anomenat Ridley Scott.
La bona actuació del Harrison Ford.
La bona música de l'Evangelis.
I com no, la bona novel·la del Philip Cadick.
He dit tres, doncs són quatre.
Doncs bé, és 100 anys de ciència-ficció.
I aprofitant, doncs, que s'ha estrenat Minority Report, una pel·lícula recomanable, força interessant,
hem comentat aquesta notícia que va aparèixer fa uns quants mesos, quan feia calor.
Per cert, quan feia calor, van passar coses com espantar el personal
que d'aquí uns anys cauria una roca a la Terra i tot s'aniria a fer norris.
Se'n recordeu d'aquell meteorit que, per allà el 2019, havia, doncs, d'impactar contra la Terra.
No se'n recordeu?
Sí?
Sí.
Sí, segur.
Han passat uns quants mesos, però va ser sonada la notícia perquè es va poder veure per tots els mitjans de comunicació.
Doncs bé, el mateix estiu, pocs dies després de produir-se aquesta notícia, un escriptor va dir la seva en un diari
i va titular la notícia com, d'aquesta manera, Friboloides, perquè ell va considerar aquest escriptor és, podem dir el nom, no cal amagar la identitat.
És el Josep Maria Espinàs. Doncs ell, al diari i al periódico, al mes de juliol, va decidir dir la seva sobre aquesta frivolitat
d'anunciar aquesta catàstrofe amb tant de temps vista.
Deia així, quan al meu televisor va aparèixer la notícia de l'asteroide, de moment em vaig quedar molt tranquil.
Ja s'havia parlat altres vegades de roques que, circulant per l'espai, seguien unes òrbites que les acostaven perillosament.
A la Terra. El que em va deixar parat és que una persona que va opinar sobre el fet va dir que no havíem de patir,
perquè la probabilitat que l'asteroide topés amb la Terra era molt escassa.
Només una entre 10.
Home, un 10% és un risc molt alt.
Va ser un error de qui parlava?
Ho vaig entendre malament?
Sort que ben aviat algú va advertir que es tractava d'una possibilitat molt remota.
Llegint la premsa, m'he calmat del tot, però aleshores he tingut la sensació que ens prenien el pèl,
que algú havia fet un ús abusiu dels mitjans de comunicació.
En primer lloc, perquè anunciar l'impacte per al 2019 no és el mateix que pronosticar-lo per al 4.019,
o com ha passat altres vegades, per un futur encara més llunyà.
La majoria de lectors de diaris estaran en la plenitud de la seva vida d'aquí a 17 anys.
I per què els han d'espantar amb la possibilitat que el primer de febrer del 2019
s'acabarà tràgicament la seva trajectòria vital?
Però l'anunci de la catàstrofe és encara més grotesc i irritant
quan llegeixo que l'astrónom Peter Bond
diu que l'amenaça pot desaparèixer abans de dos mesos
i que el professor Joe Manz, un dels autors del càlcul fatídic,
declara que és massa aviat per determinar si el xoc es produirà,
o no, senyors, si pensen que d'aquí a dos mesos
la previsió pot ser errònia, no podien haver esperat una miqueta?
Si és massa aviat per estar segurs, per què són tan imprudents?
Per què s'ha de posar en circulació una alarma tan bèstia
si es reconeix que el marge d'errores immens?
No els sembla una pedanteria ridícula arribar a precisar el dia primer de febrer?
Em fa pensar en la famosa anècdota
Diu així
Saps que demà hi haurà una eclipsi a les 7 menys 5 de la tarda?
I l'escepti contesta
Ja serà quarts de vuit
Bé, és el comentari d'aquest escriptor
que fa aquesta columna al periòdico
i que va trobar com una gran frivolitat això d'espantar la gent d'aquesta manera
Ens recorda una notícia que també va aparèixer no fa gaire
a un mitjà de comunicació local
en el qual s'alarmava la població amb un titular
amb lletres gruixudes
que deia que hi hauria la possibilitat
que s'instal·lés a Bandellós
el primer reactor de fusió nuclear
unes paraules que els no entesos en la matèria
poden fer agafar por
En aquestes coses sempre ho hem dit
S'ha d'anar molt però molt en compte
Doncs bé, deixem aquestes notícies repescades de l'estiu
Ho deixem de moment
Ens repescarem més en propers programes
quan tinguem algun foradet
perquè a l'estiu van passar coses que no caduquen
Coses com coets que s'envien a l'espai
i que trigaran uns quants anys a arribar al seu destí
O sigui que tenim temps per explicar
què faran aquests coets o aquestes naus d'aquí uns anys
Doncs bé, no esperem uns anys per explicar-vos
però no corre pressa
Ja ho sabreu el seu temps
perquè encara queda temps perquè arribin al seu destí
Doncs bé, l'ho he dit
Acabem per avui la secció Miss Online
i ho farem com sempre amb bona música
i ara amb una música de pel·lícula
Una música que ens recorda a les pel·lícules de Mad Max
Aquelles pel·lícules en les quals es descriu un futur ple de desgràcies
Després d'una guerra nuclear
Unes pel·lícules en les quals ens recorda els nens
els nens desvolguts després d'aquestes guerres nuclears futures
Esperem que no arribi mai a aquest futur
però mai se sap
Suffer the Children
Una cançó dels Tears for Fears del 1983
que ens recorda aquestes pel·lícules de catàstrofes
i és que el títol de la cançó ho diu tot
Salveu els xiquets
It's a sad and fear
When there's no one there
It calls out in the night
And it's all fear
At least it seems afraid
When you give us life
And I was mad
That if you find you want to pick him up
But there's no one around
And you're facing
Oh, just talk to him
Cause he knows in the start
We hope to be
Only child
And only room
And he's in front of the time
But he's in front of the time
And it seems so strange
That at the end of the day
Making love
So good
Doncs bé
No ens queda temps
Per més
Se'ns acaba el programa
Se'ns ha acabat les seccions
Se'ns ha acabat el programa
Però
Tranquils
Tornarem
D'aquí a set dies
Avui ha estat
Un espai
Dedicat al
Pop rock alternatiu
Dels anys 80
Això que està sonant
És una bona mostra
D'aquesta música
Que
Anava per altres canals
No anava pels canals convencionals
I és la música
Que ens agrada a nosaltres
L'alternativa
Anar per una altra via
Doncs bé
Hem d'acomidar-nos
No abans
Sense recordar
Qui ha fet possible el programa
La Núria
La Núria Cartanyà
Se n'ha sortit molt bé
L'hem de felicitar
Perquè avui
S'ha hagut de barallar
No amb un LP
Sinó amb tres LPs
Avui
Hem portat tres LPs
D'aquells
Del segle XX
Del segle passat
Se n'ha sortit
Ho podem dir
Ho podem donar a fer
Vosaltres
Ho podeu comprovar
Esperàvem
També
Avui
Tenir
La col·laboració
Del Limbo
No ha estat possible
Però
Esperem
Que d'aquí 15 dies
Sí
Sí que estiguem vosaltres
Per parlar-nos
Els primers anys
D'O2
Res més
Salutacions cordials
D'en Beta
I salutacions
Fins
D'aquí a 7 dies
Aquesta és la nostra adreça electrònica
Beta75
Arroba
Tinet
Punt
Org
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio
Produït per Beta75
D'aquí a 7 dies
D'aquí a 7 dies
D'aquí a 7 dies
Fins demà!