Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
passat, de fulles i de fulles.
Doncs avui us llegirem pels petitets
una història que ens està
agradant, que es titula
A l'osito, Winnie Pooh
i l'àrbol de miel. Però això
serà d'aquí una estoneta, recordeu,
24, 47, 67
amb el 9, 7, 7
al davant. Si sou capaços d'encertar,
d'endevinar,
l'endevinalla que d'aquí un moment us proposarem
i encara hi haurà un altre concurs,
perquè hem decidit que de tant en tant posarem
músiques, de pel·lis, de pel·lícules
i nosaltres direm, a veure, aquesta música,
quina pel·lícula? La saps? Va, truca'ns.
I potser saps el
director o potser saps els protagonistes
o potser saps alguna cosa més
que nosaltres no sabem? Truca al 24, 47,
67. Això és Cana Macana,
això és Tarragona Ràdio,
això és La nit dels dijous.
Diu així, l'endevinalla d'avui.
Fixa't, fixa't, i a més a més hi ha
diverses possibilitats, però jo començarem
amb la primera. Possibilitats no,
més que possibilitats hi ha diferents enunciats,
diferents maneres de proposar
aquesta endevinalla. I la primera de totes
és aquesta. Diu així,
ep, para orella, eh? Sempre vaig
amb ma germana
i amb delit fem nostra ruta
amb les cames al davant
i els ulls darrere la cua.
Què és?
Què vols que te la torni a repetir?
Anem a veure, anem a veure.
Més fàcil, hi ha una versió
més fàcil, amb pistes. Tu no ho
endivinaràs. Una punta
i dues puntes, i més avall
dos forats.
La primera, sempre vaig amb ma germana
i amb delit fem nostra ruta
amb les cames al davant i els ulls
darrere la cua. O bé,
tu no ho endivinaràs.
Una punta i dues puntes, i més avall
dos forats.
24, 47, 67.
Si t'atreveixes a trucar-nos
per dir-nos molt bona nit, o
potser per dir-nos també, eh,
jo sé la resposta. La saps?
Doncs vinga, a cana-me-cana.
Mentre acabem l'Ènia i després
escoltarem una altra música, eh, però
mentrestant, acabem amb l'Ènia.
A cana-me-cana.
A cana-me-cana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Felicitats!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan décimo!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va!
Van!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El tiet Lluís m'està dient que això és molt difícil, molt difícil, molt difícil que doni més opcions, més oportunitats.
Anem a veure, una altra possibilitat de dir aquesta antepiralla fora aquesta.
Encara no obro la boca, imaginem-me una boca, que ja se'n veuen les dents, però no en té de dents, no en té de dents.
I quan clavo queixalada, imaginem-nos que clavem queixalada, no deixo pas sencer.
Com si es queixes les coses, o com si les esquincés, o com si les partís, com si les trenqués, com si les deixés sense fil.
Jo què sé, és una cosa, és un estri, que fins i tot els agrada molt als nens utilitzar-lo perquè d'aquesta manera desenvolupen les seves habilitats.
És fàcil, no?
Vinga, va, 24, 47, 67, ja.
Dues entrades per anar a veure el grúmic, o potser la possibilitat de tenir un llibre, o qui sap si una bosseta de pedres i vidres cana me cana.
Vinga, anima't. Mentre escoltes el triqui, esclar.
A Gewaltible
Mentre escoltes el triqui, escoltes el triqui, escoltes el triqui.
Mentre escoltes el triqui.
Mentre escoltes el triqui.
Experienentre es luyés.
Mentre escoltes el triqui.
Mentre escoltes el triqui, escoltes el triqui.
Imuncia al replí.
Mensónis Ionel
Mentre es romp, esтр hemasa el plató.
FTwo irées ao lixo
Superi uwrald,
Armand la 수라� chords de gençà.
focus un부 soap a cola en la magenta
amb mi Panzonis otocha que el triqui.
Sincerifa el triqui.
En mí pausa en anymorec escrever.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
estrenau que s'enfonsava perquè has dit
avui no es truca ningú, doncs truco jo, eh que sí?
¿Eh que has pensat això?
Sí, sí. Sí, sí.
Marino, com estàs? Bé. Ja feia temps que no
parlàvem amb tu, doncs és un plaer tornar-te
a recuperar aquí a Tarragona
Ràdio, a Cana Macana. Tu saps la resposta
de l'Andevinalla, Marino? Sí, jo penso,
vaja, penso. Pensa-t'ho bé, eh, perquè he donat
tres possibilitats.
Vinga, Marino. La tijera. Molt bé, home!
Molt bé! Vinga, que tenim
els aplaudiments per aquí preparats.
Els tenim o no? Sí!
Sí, Marino.
Allò era bona. Sí, senyor. Les tijeres.
Les tijeres. Com ho has endevinat?
Per què?
La veritat és que les possibilitats
eren fàcils, no? Sí, no, no, no.
No tan fàcils. No. Mira, jo et diré una cosa.
Jo he donat la tercera de les possibilitats
perquè el Llués, el Tih Llués, controls,
ha començat a dubtar.
I avui també tenim una convidada allà a la peixera
que deia, ostres, és que és com una mica difícil.
M'han fet dir la solució i quan l'han sentida...
Però a veure, jo trobo que
amb l'última possibilitat, la d'encara no obro la boca
que ja se'n veuen les dents i quan clavo queixalada
no deixo res sencera, fas tan fàcil, no?
Sí, sí.
Marino, com va el nàstic?
Oh, malament.
Escolta, em saps què havia pensat?
Sí.
Ara que el nàstic està on no hauria de ser, eh?
Sí.
De tant en tant podríem parlar del nàstic.
Bueno.
No t'agradaria a tu parlar una mica del nàstic?
Si quieres, ¿por qué no?
Eh?
Si quieres, ¿por qué no?
Hombre, des del punt de vista d'un aficionat
que pateix, perquè tu pateixes, eh?
Mucho, mucho.
Buah.
Però això suspiro, és que passa.
Que ve que ha apurat, eh?
Que ve que ha apurat.
Ara, què et fa patir més?
Tu ets del Barça o del Madrid?
No, jo sé del nàstic.
Només del nàstic?
El que passa és que he de parlar una mica del Barça o del Madrid,
però va segon.
Ja.
I la gent sap que són del nàstic,
al camión porto del nàstic.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Però fan patir, no, aquesta gent?
Bueno, bueno, bueno.
Escolta, Marino, però com que avui és el primer dia
que t'incorpores amb nosaltres,
jo m'ha de tirar-te la llengua cada vegada que ens truquis,
perquè ens parlis una miqueta del nàstic,
ens facis una mica de valoració de com ha anat el partit
o del que tu has vist, perquè, escolta'm,
pot ser una cosa interessant.
Però avui, com que és el primer dia,
jo et diré una cosa, tinc diverses possibilitats.
No sé si tu acostumes a anar al Teatre Metropol
a veure espectacles infantils.
No.
No, no, ja t'he vist, ara me'l posat, diu.
No, però...
No t'has sentit que tinguis un llibre, no?
Exacte, jo anava pel principi,
per anar eliminant coses.
Fora l'assumpte de l'espectacle infantil.
Fora?
Fora.
Aleshores, et dono l'opció que treguis
entre un petit llibre de narracions curtes,
en català,
d'una autora que es diu Teresa Costa Gramunt
i que avui, si ens donem temps, en llegirem un.
També tenim la possibilitat de, també, un petit llibre
Llunes llargues, de Maria José Castillejo.
O jo no sé si a tu t'agrada el teatre.
T'ho dic perquè aquí tinc un catxo llibre.
Sí.
De Joan Puig i Ferreter, teatre complet, el volum número 2,
on hi ha la dama alegre, el noi mimat, arrels mortes, aigües encantades,
del qual m'encantaria llegir-te en un fragment,
però és impossible perquè hi ha plàstic,
és a dir, el tenim precintat.
Tu mateix, pots triar?
Oi, també, si vols, les pedres que ara m'agrada, va ser pesat, no?
Digue'm.
Tu mateix, tens?
No, és igual, qualsevol.
Qualsevol, m'ho dices triar més?
Sí.
Doncs fem una cosa.
El que més t'agrada és tu.
Escolta'm, Marino, perquè tu no tindràs cap petitet
o cap petitet per anar el diumenge a acompanyar-lo al teatre.
No, tinc la meva filla aquí, m'estàs dient que no,
que no volen anar al teatre.
No volen anar al teatre, no volen anar al teatre.
Però la teva filla no està a l'Escurri?
No, és la Lídia.
Ah, ah, estava pensant, estava pensant,
que hauria d'anar al teatre, eh?
Però bé, jo feia una cosa,
et deixo aquí un llibre que trio jo
i que tu podràs venir a buscar com vulguis a partir d'allà, d'acord?
Molt bé.
Marino, gràcies, eh?
Vinga, ho dic.
Vinga, bona abraçada.
Gràcies, adéu.
Adéu.
El Marino, encantador, ens encanta.
A més, a més, és això el que l'Idea,
que ha salvat la nau, allò que dius
que no ens truca ningú, que no ens truca ningú.
Doncs el Marino diu que us etxo un cable, faltaria més.
I nosaltres, a canvi, un llibre, sí?
Ja ho sabeu, aquí en Cana Macana
sempre mirem de tenir cosetes per a vosaltres.
I ara, abans que se'ns facin massa tard
i ens tirin les orelles, com ja comença a ser habitual,
entrem amb el Winnie Pooh,
un osset especial.
Sí, sí, sí, sí, Núria, ja sabem que t'encanta.
Ei, tanqueu les llums, enceneu les espelmes.
Vinga, que comença la història.
El oso,
al que sus amigos llamaban Winnie Pooh o Winnie a secas,
se encontraba un día caminando por el bosque,
canturreando orgullosamente para sí mismo.
Aquella mañana había inventado una cancioncilla
mientras hacía sus ejercicios fortalecedores delante del espejo.
al estirarse todo lo que le era posible cantaba
y cuando se inclinaba para tocarse las puntas de los pies,
después del desayuno repitió una y otra vez la cancioncilla para sí mismo
hasta perfeccionarla y aprendérsela de memoria.
y ahora ya podía cantarla de corrido.
Decía así,
Bueno, pues iba tarareando esta cancioncilla
y caminando alegremente preguntándose
qué harían todos los demás
y también cómo sería eso de ser uno de los demás
en vez de uno mismo.
Cuando de pronto se encontró frente a un banco de arena
y en el banco había un gran agujero.
¡Mmm!
exclamó Winnie.
¡Ram tam, taram tam, tam!
O yo no sé nada de nada
o este agujero significa conejo
y conejo significa compañía
y compañía significa comida
y que escuchen mis canciones y cosas así.
¡Ram tam, taram tam, tam!
se agachó,
metió la cabeza en el agujero y preguntó
¿Hay alguien en casa?
Del interior del hoyo
llegó un repentino ruido
y luego se produjo un largo silencio.
¡He dicho que si hay alguien en casa!
gritó Winnie muy fuerte.
¡No!
contestó una voz.
Luego añadió
¡No hace falta gritar tanto!
¡La primera vez te he oído perfectamente!
¡Qué lata!
exclamó Winnie.
Entonces,
¿no hay nadie en absoluto?
¡Nadie!
Winnie sacó la cabeza del agujero
y meditó unos momentos.
Después se dijo a sí mismo
¡Pues tiene que haber alguien!
¡Porque alguien tiene que haber dicho!
¡Nadie!
Así que asomó de nuevo la cabeza
por el agujero y dijo
¡Conejo!
¿No estás ahí?
¡No!
contestó Conejo,
esta vez en tono distinto.
¡Pero!
¿No es esa la voz de Conejo?
¡No creo!
¡Al menos!
¡No pretendía serlo!
¡Ah!
Dijo Winnie.
Sacó la cabeza del hoyo,
pensó un poco más
y luego volvió a asomarse
para decir
¡Bueno!
¿Serías tan amable
de decirme
¿Dónde está Conejo?
¡Ha ido a ver a Winnie!
¡Que es un gran amigo suyo!
¡Pero si ese soy yo!
exclamó el oso
¡Sorprendidísimo!
¿Qué yo?
¡El oso Winnie!
¿Estás seguro?
Preguntó Conejo
aún más sorprendido
¡Del todo seguro!
¡Ja ja!
¡Ah bueno!
Pues entonces
¡Pasa!
Así que Winnie
empujó
y empujó
para meterse por el agujero
y al fin consiguió entrar
Tenías toda la razón
dijo Conejo
mirando a su amigo
detenidamente
¡Eres tú!
¡Me alegro de verte!
¡Ah!
¿Quién creías que era?
Pues
no estaba seguro
y ya sabes
lo que pasa en el bosque
No puedes dejar
que cualquiera
entre en tu casa
Uno ha de tener
mucho ojo
¿Qué te parece
tomar un bocado de algo?
A Winnie
siempre le había gustado
tomar un poco
de cualquier cosa
a las once de la mañana
y le alegró mucho
ver cómo Conejo
sacaba los vasos
y los platos
cuando su amigo
le preguntó
¿Qué quieres con él?
¿Miel
o leche condensada?
Winnie
se sintió tan excitado
que dijo
¡Las dos cosas!
Y luego
para no parecer ansioso
añadió
¡Ah!
Pero no te molestes
en ponerme pan
por favor
después de esto
nadie habló
durante largo rato
hasta que
tarareando
para sí mismo
con voz algo pastosa
Winnie
se levantó
le dio la zarpa
a Conejo
y dijo
que debía irse
¿No te puedes
quedar un poco más?
Preguntó Conejo
cortesmente
Bueno
dijo Winnie
podría quedarme
un poco más
si
si tú
si tú
y miró
muy fijamente
hacia la despensa
La verdad
es que yo
también iba a salir
explicó Conejo
Ah
bueno
entonces me iré
Adiós
pues adiós
¿Estás seguro
de que no quieres
nada más?
¿Queda algo?
Conejo
levantó las tapaderas
de las fuentes
y respondió
No
no queda nada
Ah
eso creí
dijo Winnie
moviendo la cabeza
Buenos días
tengo que irme
comenzó a subir
por el agujero
empujando con las patas
delanteras
y apoyándose
en las traseras
y al cabo
de muy poco
su hocico
volvió a asomarse
al aire libre
y luego
las orejas
y luego
las patas delanteras
y luego
los hombros
y luego
¡Vaya!
exclamó Winnie
Será mejor
que vuelva atrás
¡Qué lata!
dijo Winnie
Tendré que seguir
adelante
¡Uy!
Tampoco puedo
gritó Winnie
¡Vaya qué lata!
Conejo
que también quería
irse a dar un paseo
como la puerta
delantera
estaba bloqueada
salió por la de atrás
y rodeando la madriguera
fue a ponerse
frente a Winnie
y le miró
¡Hola!
¿Estás atascado?
preguntó
¡Pues no!
dijo Winnie
como sin darle importancia
¡Solo descansando!
Pensando
y canturreando
un poquito
¡Venga!
¡Dame una zarpa!
El oso extendió
una pata
y Conejo
tiró
y tiró
y tiró
de ella
¡Ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay!
¡Me haces daño!
Conejo
dijo
La verdad
es que estás atascado
y con enfadada voz
Winnie
le reprochó
y todo esto
por no tener puertas
lo bastante grandes
Conejo
contestó firmemente
¡No!
Todo se debe
a que comes demasiado
Aunque no quise decirlo
antes ya pensé
que uno de nosotros
estaba comiendo de más
y que ese no era yo
Bueno
Bueno
Iré a buscar
a Cristóbal Robin
Cristóbal Robin
vivía en el otro extremo
del bosque
y cuando volvió
con Conejo
y vio la parte de Winnie
que asomaba
por la madriguera
dijo
¡Oh, so tonto!
Pero lo dijo
con voz tan encantadora
que todos recuperaron
las esperanzas
Jadeando un poco
Winnie murmuró
¡Ay!
He estado pensando
que tal vez Conejo
no pueda volver
a emplear nunca
su puerta delantera
y eso no me gustaría nada
Ni a mí tampoco
Estuvo de acuerdo Conejo
¿Emplear su puerta delantera?
Dijo Cristóbal Robin
¡Claro que volverá a emplearla!
Eso me parece bien
Comentó Conejo
Si no podemos sacarte
Winnie
quizá logremos
volverte a meter
Conejo
se atusó los bigotes
pensativamente
e indicó que
una vez metieran
de nuevo al oso
en la madriguera
Winnie se quedaría dentro
y aunque a nadie
le agradaba más
que a él
la idea de ver a Winnie
lo cierto es que
algunos seres
estaban hechos
para vivir en los árboles
y otros para vivir
bajo tierra
y...
¿Quieres decir
que nunca
podría salir?
Preguntó Winnie
Quiero decir
contestó Conejo
que habiendo llegado
a este punto
es una pena
desperdiciar tus esfuerzos
Cristóbal Robin
asintió con la cabeza
Entonces
solo hay una cosa
que hacer
Tendremos que esperar
a que adelgaces
de nuevo
Uy...
¿Y cuánto tiempo
cuesta adelgazar?
Preguntó Winnie
Pues calculo
que alrededor
de una semana
¡Pero yo no puedo
quedarme aquí
una semana!
Claro que puedes
quedarte oso tonto
Lo difícil es que salgas
Te leeremos cosas
Dijo Conejo
alegremente
y añadió
Espero que no nieve
Y estoy pensando
viejo amigo
que ya que estás
ocupando buena parte
de mi casa
¿Te importaría
que emplease
tus patas traseras
como tendendero?
Es que...
Vamos
Lo que quiero decir
es que como a ti
no te sirven para nada
pues que sería
muy conveniente
colgar en ellas
la ropa
para que se seque
¡Una semana!
¿Y de comer?
¿Qué?
Me temo que nada
para que adelgaces
antes
contestó Cristóbal Robin
pero te leeremos cosas
Winnie
empezó a sollozar
mas se encontró
con que no podía hacerlo
por lo muy atascado
que estaba
y mientras una lágrima
le resbalaba
por el hocico
dijo
¿Entonces
querrás leerme
un libro
que dé ánimos
de los que ayudan
y confortan
a un oso
en grandes aprietos?
Así
que durante una semana
Cristóbal Robin
leyó uno de esos libros
a la parte norte
de Winnie
y Conejo colgó
su colada
en la parte sur
y en medio
Winnie
notaba como iba
adelgazando
cada vez más
y más
al final
cuando ya hubo
pasado la semana
Cristóbal Robin
gritó
¡Ya!
Así que agarró
las patas delanteras
de Winnie
y Conejo agarró
a Cristóbal Robin
y todos los animales
y parientes de Conejo
le agarraron a él
y todos tiraron a la vez
Durante mucho rato
Winnie solo dijo
¡Ay, ay, ay!
¡Ay, ay, ay!
Y luego
de pronto hizo
como un corcho
que sale de la botella
y Cristóbal Robin
y Conejo
y todos los amigos
y parientes de Conejo
cayeron de espaldas
al suelo
y sobre todos ellos
cayó
¡Winnie!
¡Libre!
Así que
tras una reverencia
de agradecimiento
Winnie Pooh
continuó con su paseo
por el bosque
canturreando
orgullosamente
para sí mismo
pero Cristóbal Robin
le miró con mucho cariño
y pensó
¡Oso tonto!
Qué, sí o no?
Una passada
Eh que sí
Primer que tot
el trobarem en català
i podríem
fer una mica en català
o una mica en castellà
perquè trobo que això
ha estat per nosaltres
a Cana Macana
un descobriment
L'autor
Miles Milner
no us ho sabria dir pas
investigarem
El que sí que sé
i a més a més
ho poso aquí
en el pròleg
d'aquesta obra
és que
la Walt Disney
doncs es va inspirar
per realitzar
la seva pel·lícula
Winnie Pooh
i l'arbolito
o l'arbol de la miel
no l'he vista la pel·li
a la millor
algú de vosaltres
l'ha vista
i ens en podria
fer algun comentari
ja sempre he demanat
que ens truqueu
i tal
el que sí que és veritat
és que
aquest llibre
que és
po, po, po, po, po, po
poesia pura
ens ha arribat a l'ànima
i pensem
que de tant en tant
així
dosificant-ho
deixant d'anar
gotetes de mel
us llegirem
els capítols
de les històries
de l'Ocito
Winnie Pooh
i l'arbol de la miel
fixeu-vos
el llibre que tinc
a les meves mans
és una joia
és un tresor
és un llibre
de l'any 69
sobre
una obra
que es va escriure
l'any 1926
oh
quina passada
El Ocito
Winnie the Pooh
El Ocet
petitet
petitet
petitet
ja ho heu vist
a més a més
estaria molt bé
que poguéssiu tenir
el llibre
a les vostres mans
perquè veuríeu que
moltes de les frases
molts dels comentaris
estan en negreta
en comptes
estan en cursiva
que hi ha
lletres capitals
en llocs on
si suposa
que no hi haurien de ser
i és que
l'autor o l'autora
és que ho desconec
ara mateix
absolutament
el que fa és donar
preeminència
molt al llenguatge
i a la comunicació
entre aquest
el Winnie Pooh
un Ocet
probablement de peluts
i el Cristóbal Robin
que és un nen
que acostuma
a portar el Winnie Pooh
agafat per una de les potes
i puja a les escales
amb el soroll
del cap
del Winnie Pooh
que va donant-li els graons
cotoplum
cotoplum
potoplum
potoplum
de la mateixa manera
que va anar que guai
de tots recordats
de tots recordades
doncs agafava el seu Ocet
i el deixava caure
i donant una puntada amorosa
entre pit i espatlla
el feia volar uns metres
però això és una altra història
per suposat
una altra història
que no ve el cas
el que sí que hem de fer
ara
és
bufar
ben bufada
l'espelma famosa nostra
d'escoltar els contes
encendre les llums
i com que ja teniu el pijama posat
començar
a fer el repertori
de petons
de braçades
a xugar-nos una mica
a les llàgrimes
perquè és que
jo he estat a punt
aquest conte
aquestes històries
m'ha emocionat
de veritat
i això
petonets pel pare
per la mare
els germanets
els avis
els ciets
els cosins
els amics
les amigues
els companys del cola
el forner
l'home de la verdura
el senyor
i la senyora
que cada dia
miren que el trànsit
del carrer vagi bé
jo què sé
a tots aquells
sí
i
que no mecaniseu
molt bé
bona nit
fins la setmana que ve
xau
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
ara us he preparat
una cançó
dels titiriteros
de Binefer
heu cantat mai allò
d'una sardina
dos sardines
tres sardines
i un gato
doncs
a veure què us sembla
aquesta versió
titiriteros
de Binefer
lluès
punxeu
que no se'ns adormin
ja ja
ja ja
una sardina
una sardina
una sardina
dos sardines
dos sardines
tres sardines
tres sardines
y un gato
y un gato
se apostaró
se apostaró
la manera
la manera
la manera
de meterse
de meterse
en un zapato
en un zapato
chichi
chichi
chichi
guagua
chichi
chichi
chichi
chichi guagua
que lo repita
que lo repita
la Eva
una sardina
una sardina
dos sardines
dos sardines
tres sardines
tres sardines
y un gato
y un gato
se apostaró
se apostaró
la manera
la manera
de meterse
de meterse
en un zapato
en un zapato
chichi
chichi
chichi
chichi
guagua
a chi
chichi
chichi
chichi
chichi
guagua
guagua
guagua
guagua
guagua
guagua
guagua
que lo repita
el guiri
una sardina
dos sardines
dos sardines
Tres sardines, i un gato, s'hi apostarà la manera de meterse en un tapat.
La Chichichichihuahua, Agua, guagua, guagua, guagua, guagua, chichi, que lo repita, que lo repita nadie.
Hem trigat mil·lenis a dibuixar el nostre amor, i mereixeria l'eternitat.
Però no he de demanar el favor dels déus, acceptem el risc enressolant per l'aventura,
que ara el nostre amor és un tatuatge a la sorra de la platja, i no hem de lluitar contra el mar per estimar-nos.
Josep, Casa de Sus, en rocs.
Ja m'he decidit, Marino.
El forat negre és el llibre que t'endurà.
Josep Maria, Riera i Gassiot, apunta-t'ho bé al forat negre, i quan vulguis el podràs venir a recollir aquí a Tarragona Ràdio.
El Lluís en farà un apartat perquè tu tinguis a la teva disposició.
I ara un altre concurs.
També hi ha en joc qualsevol dels llibres que tenim per aquí, o potser un parell d'entrades,
o qui sap si hi ha una abraçada descomunal en l'aire.
El concurs reu en el següent.
Ara mateix el Lluís picarà una música, que és una música que té a veure en alguna pel·lícula.
És una pel·lícula famosa, famosa, famosa de fa alguns anys.
Es tracta que si encertes el títol de la pel·lícula, o potser els actors,
principalment potser els actors més coneguda, o el que tu en vulguis,
truca'ns i tindràs la possibilitat aquesta d'endur-te alguna de les nostres meravelloses mercaderies.
Sí? Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
, a l'orella.
, a l'orella.
, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
Vinga, a l'orella.
I sembla ser que algú creu haver endevinat aquesta sintonia.
Hola, molt bona nit.
Hola, bona nit.
Què tal? El teu nom, sisplau?
Lídia.
Lídia?
Sí.
I d'on en truques, Lídia?
Des de Terraforta.
Lídia, saps el títol de la música?
Sí.
Quina és?
Cantando bajo la lluvia?
Cantando bajo la lluvia.
Sí.
Lluís...
Diu al Lluís que no.
Diu que no.
Escolta'm, clar, perquè això són gotes...
Gotes de lluvia que...
No?
Sí.
I aleshores pensaves allò de cantando...
No és cantando bajo la lluvia.
No.
Què et vens a referir? Aquella pel·lícula del Gene Kelly?
Sí.
Doncs no. Mira, et daré pistes, vale?
Vale.
Mira, resulta que aquesta pel·lícula parla de dos bandolers.
Dos bandolers?
Dos bandolers dels Estats Units, jo que sé, de principis del segle o finals del segle XVIII, ai perdó, del segle XIX, que tenen una sèrie de problemes amb la justícia perquè ells doncs són d'aquelles persones lliures i que no volen lligar-se a res, no?
Aquests dos bandolers, un és ros, molt ros, molt ros, i l'altre no ho és tant, amb uns ulls blaus. Són una parella supersimpàtics. Un d'ells es diu Pol a la vida real i l'altre es diu Robert a la vida real.
Ai, no sé.
Ai, no sé.
A tu et sona un tal Paul Newman?
Paul Newman.
Paul Newman. Lídia?
Que la fa Paul Newman.
Sí, és un dels actors. Et sona un tal Robert Redford?
Robert Redford, sí.
Sí.
Et sona una pel·lícula que en Salma li diuen aquí Dos Ombres i un Destino?
Sí.
Et sona?
Sí.
Et sona, no?
Sí.
Doncs, escolta'm, Lídia, et soni o no et soni, encantadíssim que hagis trucat i que sàpiguis que per haver mitjans sortat la sintonia aquesta, aquí uns aplaudiments que et preparem per tu sola i la possibilitat, no la possibilitat, perquè triguis, escolta'm, Lídia, no sé.
Jo tinc per aquí una estesa de llibres, en tinc un que sembla molt interessant i que...
Perdona, una què?
Una estesa de llibres tinc aquí.
Sí.
Mira, tu puc dir el que tinc. Entrades per anar al teatre.
Sí.
No sé si has estat atenta abans, em sembla que sí, que hi havia un tema de teatre infantil, no sé si t'interessa massa el teatre infantil a tu.
Home.
Home, vinga, parlar-ne.
Teatre faig.
Lídia, i què fas de teatre? Parla, parla.
Home, ara, no sé, estem mig fent una obra.
Mhm.
Amb qui fas teatre?
Eh?
Amb qui?
A Bona Vista.
Mhm.
Amb quin grup?
Com?
Sou un grup o sou... feu un taller?
Sí, sou un grup amics, tenim una monitora, i llavors, doncs...
Qui és la monitora?
Verònica.
Verònica.
Mhm.
I què és el que esteu preparant?
Si es pot saber, eh?
Eh?
Si es pot saber què és el que esteu preparant.
És una obra sobre el mariner.
Mhm.
Un mariner, doncs, que se'n va de viatge, i quan arriba, deixa la seva dona, no?
I a l'arribar, doncs, ha canviat molt, i veu un amic.
Llavors li diu que no li digui res a la seva dona.
I res.
Va presentar la seva dona, la seva dona l'ha sigut fidel, i tot això.
Què és tot això?
Eh?
Què és el tot això?
No li ha sigut fidel?
Sí, sí.
Ah, li ha sigut fidel?
Sí, ha estat molt preocupada per ell.
Ah, no té morbo, la pel·lícula?
Ai, la pel·lícula, l'obra, no té morbillo, eh?
Eh?
Va, no, no, fidelitat, fidelitat.
Continuem.
Sí, sí.
Vinga, vinga.
I clar, quan...
Quina amorriment, no?
Això de que sigui fidel i tal, no?
Perquè...
Sí, molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Que aquest té molt d'or, no?
Sí.
I li parla una mica del seu marit.
Aha.
El propi marit va, diguem que, disfressat.
Aha.
I...
I res.
Com que té molta plata, diu que...
Al final, la dona el mata.
Anda.
Perquè, clar, per aconseguir que el seu marit arribi...
Sí.
Necessita diner.
Sí.
I clar, el mata i agafa el seu diner per fer-li arribar el seu marit.
per fer-li arribar el seu home perquè torni.
I clar, l'obra es queda amb un final que la gent ha de suposar.
Aha.
Que, clar, el seu...
Que s'haurà de quedar esperant.
Sí.
I clar, com l'ha matat, doncs...
Ostres, doncs té el seu intríngulis, no?
Sí.
Escolta'm, quan estreneu?
Doncs la volem fer per Sant Jordi.
Ei, fem una cosa, Lídia, per què no ens tens una mica el corrent de...
Ens recordis algun dia?
Escolta'm, aquella obra l'estrenem.
Perquè dels de Cana Macana puguem venir.
Vale.
I...
Jo truco.
Ah, està.
Encantadíssim.
Mira, fixa't, Lídia, no ho has encertat perquè tu volies dir...
Aquesta era el que tu et pensaves...
Eh, que sí?
Gene Kelly i companyia...
Sí, que no...
Aquesta no era.
Però, fixa't, has fallat estrepitosament a l'assumpte aquest.
Perquè ara direm la veritat, clar.
Perquè dius, sí, sí que em sona.
Però no et sona absolutament res, em fa l'efecte.
Has fallat estrepitosament.
Però ens has explicat una història preciosa, preciosa, preciosa, preciosa, preciosa,
que ens has regalat aquí a una primícia de la vostra obra,
del que esteu preparant.
Què es titula, El mariner, així?
Eh...
El vell mariner.
El vell mariner.
El vell mariner.
És un clàssic o és d'alguna persona que l'ha escrita per vosaltres?
No, crec que és un clàssic.
És treta d'un llibre.
Sí?
I res.
Escolta'm.
La vau portar a la monitora, entre d'altres.
Molt bé.
La monitora és la Verònica.
Sí.
I sou, que és un centre cívic o un centre...
Sí, el centre cívic de Bona Vista.
De Bona Vista.
I esteu preparant aquesta obra que, amb vistes a Sant Jordi,
podria ser que poguéssim assistir a la seva estrena, sí?
Seria sobre la tarda, o sigui, set i mig, avui.
O sigui que...
Molt bé.
Doncs, escolta'm, Lídia.
Enhorabona.
Perquè, sí, has fet una aportació increïble aquí a la Modena,
amb la qual cosa em fas el doble de feliç.
Vinga, fem coses.
Te puc oferir el llibre que li donarem al Marino, ja no,
perquè era únic.
I tenim aquí un llibre que es titula...
El Marino és el meu pare.
Ja ho sé, ja ho sé.
Ja ho sé.
Ja ho sé, Lídia.
A veure, ja ho volia dissimular una mica, aquí, com dient,
fixa't quina ajentada que ens truca.
Ai, no, no.
Ara...
Ai, ai, ai.
Ara ho hem espatllat una mica, això, eh?
Perquè ara mateix teníem preocupats totes les emissores de Tarragona, dient,
però què passa amb aquest programa que no pare a tocar?
Clar, això és trampa, això és trampa...
Ai, ai, ai.
Això no ho sent ningú.
No, però aixem independent.
Jo estic a la meva habitació amb el meu...
Aix independent, home.
Tinc estudiant.
He escoltat el meu pare a la ràdio i dic, ostres.
Ostres, no pot ser, jo també.
Està diferent de competència i ens sentaré la cançó.
Doncs, Lídia, fareu biblioteca entre el teu pare i tu.
Sí, sí, sí.
Però mira, tens la possibilitat de...
Mira, jo tinc aquí un bon llibre de teatre, no sé, del Joan Puig i Ferreter.
Hi ha tres, quatre obres a dins d'aquest volum que te'l puc oferir.
O també un llibret petit que es diu Llunes llargues de Maria José Castillejo
que promet força, és de poesia.
O també, aquí n'hi ha un altre temps, espai de la Teresa Costa Gramunt,
que són històries curtes.
No ho sé.
Però tot és teatre?
No, l'únic que és de teatre és el de Joan Puig i Ferreter, que és teatre complet.
No ho sé, tu mateixa.
I de què va, més o menys?
Ho saps o no?
No t'ho podria dir, Lídia, perquè està prescintat en plàstic.
I era per... saps allò?
En canvi els altres sí, eh?
No ho sé.
Fem una cosa.
Vinga.
Tu que ets teatre, emporta't el de teatre,
i si veguessis que no et fa el pes, em dius, Agus,
Pallisses, més que Pallisses, demana-li la direcció d'aquesta santa casa,
que posi corses més divertides.
És una possibilitat, eh?
Tu mateixa.
Què fem?
Doncs... m'agafo el de teatre.
Perfecte.
Així ja ho comento amb la profe, la monitora.
Que sí, que sí, que sí.
Vinga, va.
Doncs molt bé.
Lídia.
Digue'm.
Escolta, moltes gràcies per trucar.
I tingue'ns en corrent de la vostra obra de teatre, eh?
Jo truco, que ens sàpiga el dia.
Un dia.
Ah, per cert, tu quin paper fas?
Jo de dona.
Ah, fixa't, quina cosa, no? Quina cosa més estranya, de dona.
Jo em va agradar tant.
Clar, vas dir, aquest és el paper de la meva vida.
Ho vaig llegir així, de manera improvisada, no?
Sí.
Clar, per ordre, vinga, va.
Ara surt la dona i que lleixo jo primera.
Molt bé.
I res.
Però és llarg el paper?
El meu?
Sí.
Bueno, està bé.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Va, va, va, l'hem de venir a veure.
Lídia, que se'ns en va el temps, eh?
Vinga.
Doncs, escolta, moltes gràcies per estar amb nosaltres i confiar-nos les teves il·lusions.
Vinga, bona nit, Lídia.
Vinga, adeu.
Adéu.
Avui, teníem previst un conte de transformacions, un conte preciós japonès que parla d'un home
que va acollir a casa seva una persona que li feia una tela fantàstica i meravellosa,
però el temps, el temps i ens diu que prou.
Mentre estem acabant d'escoltar aquesta història d'alegria, ens acomiadarem de tots vosaltres.
Avui hem fet l'hora completa.
feia temps, eh? Feia temps.
I la veritat és que la possibilitat aquesta de parlar, de posar música d'una forma més relaxada,
ens ha omplert de joia.
Reitera una altra vegada, cap i cua.
Serafina Martorell, enhorabona, artista completa, completa.
Crec que avui era el darrer dels dies que es podia assistir a l'exposició local adjunt de la biblioteca del barri Fortuny,
a contemplar la seva exposició de quadres de les ermites del Montsant.
Però segur, segur, segur que si estàs interessat en veure coses de la bona,
ella t'acollirà a casa seva perquè puguis gaudir d'aquests quadres,
d'aquesta obra de l'artista de casa nostra.
Serafina Martorell i amb redundància perquè és una persona estimada aquí a Cana Macana.
Molt bé, avui hem tingut la família del Marino.
Hem tingut el Marino, la Lídia, que ens han parlat en la distància.
Sabem que és una gran artista de teatre, tot i que amb el tema de músiques de pel·lícules,
fluix, fluix, fluix, fluix, però a canvi ens ha obsequiat amb una deliciosa història
i hem tingut, per suposat, els controls del tiet Lluís, que avui ens ho ha manit, com sempre, d'una forma impecable.
I amb tots vosaltres, encantadíssim d'haver-ho Cana Macanitzat durant aquesta horeta, l'Agust.
Recordeu, hi ha un certamen de conte curt que està a la vostra disposició.
Calilé Cana Macana.
Contes per Nadal.
Tens temps fins a principis del mes de febrer de l'any vinent.
de l'any vinent.
Mentrestant, que el Cana Macanitzis força.
Molt bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.