Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
que no sap vendre el producte.
Bon dia i benvinguts al programa de sardalista de Tarragona Ràdio,
un dos i seguit, amb la seva edició número 339.
En directe iniciem una hora plena d'informació i música
relacionada amb el món de la sardana.
Us parlem, l'Àngel, la major Rosa, la Tessa, el control tècnic, el Lluís,
i com sols ser habitual, iniciem l'un dos i seguit d'avui,
donant-vos quatre pinzellades dels temes que avui tractarem.
Això serà en el sumari.
I avui, d'alguna manera, tornarem a intentar agafar el ritme habitual del programa
fora de l'estiu.
Tornarem a tenir convidats aquí als estudis de Tarragona Ràdio a l'estiu
fora d'alguns casos excepcionals, doncs donem pas preferent a l'agenda d'activitats,
sempre molt nombrosa, i a la música.
Però és bo, és bo, de tant en tant, parlar, parlar amb gent,
oferir visions diferents sobre aquest tema que ens ocupa definitiva
la sardana, la música per a cobla, els esbars.
I avui tindrem, doncs, els primers convidats d'aquesta nova temporada,
podríem dir-ho així, del programa.
Un cop han disserat les festes majors de la ciutat enrere.
Tindrem també, evidentment, encara agenda,
sobretot dins l'àmbit dels aplecs,
força important,
i com som així de, algú dirà,
jovinistes, doncs destacarem els aplecs
de les comarques meridionals,
l'aplec de demà a Constantí.
En l'apart de notícies, tornarem a parlar
dels Premis de Música per a Cobla de Banyoles,
corregint la notícia de la setmana passada
i ampliant-la.
Oferim també alguns detalls curiosos.
Detalls curiosos també a l'apartat de Xafarderies.
I tot això, combinat, evidentment, amb música,
això sempre present al nostre programa,
procurarem arribar, passant-ho bé,
fins a la una de la tarda.
Fa poques setmanes estrenàvem un nou disc
enregistrat i promogut per la Cobla Contemporània,
que porta la denominació d'Autors Contemporanis,
tot jugant amb el nom de la Cobla
i la característica comuna dels compositors implosos en el CD.
La primera sardana d'avui pertany
a aquest primer volum d'Autors Contemporanis,
i ja us vam anunciar que estan preparant el segon.
I és una sardana que ha obtingut cert èxit els últims anys.
A l'ombra de la rectoria, de Joan Lluís Moraleda,
és una obra de qualitat original i alhora engrescadora,
cosa poc fàcil d'aconseguir.
Escoltem-la.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
!


Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
O'on jo tenia la por i els mals de caps!
Bé!
Aquesta actuació singular com deia abans també ha anat acompanyada o acompanyat tot un munt d'actuacions de ballades normals i corrents, concerts, aplecs... ha estat un any intens no?
Bé!
Sembla ser que enguany doncs ha sigut potser l'any de la consegració, no és que no ho estiguessin però diguem que el nombre d'actuacions ha sigut una mica més elevat del que havia sigut en anys anteriors, tot i que la segona temporada va ser una temporada bum i per tant vam fer 99 actuacions o 100, per tant Déu-n'hi-do, però enguany vaig estar comptant l'altre dia doncs estarem parlant d'una cent vintena d'actuacions
entre els aplecs, les ballades i altres feines doncs que són més esporàdies com potser doncs no sé, el dia de la Mare Déu d'agost doncs a la festa major i et demanen no sardanes sinó una processó i doncs tenim aquesta vessant de varietat dintre de la formació que podem oferir altres coses i a vegades se'ns requereix per això.
I ara que el volum d'activitat mimba, no del tot, doncs ara em sembla que és quan us plantegeu fer, celebrar el vostre aniversari
i la primera activitat em sembla que és una mica de desconnexió amb el ritme habitual, no? Parlem-ne una miqueta d'aquest aniversari.
Doncs sí, bé, avui és el primer dissabte des del mes de febre o març que no tenim res i a més no hem posat assaig perquè tocava, a més aquesta setmana hem tocat tres dies entre setmana perquè eren les festes majors de Reus a Misericòrdia i a més no hem tingut prou que hem anat a la festa major del Prat
de Llobregat, tocant i matí, tarda i nit i llavors vam dir prou perquè aquí al final petarem.
I després d'això el faig venir aquí a la ràdio, fixa't.
No passa res.
Doncs sí, bé, aquest últim trimestre de l'any coincideix amb el temps encara fa cinc anys, doncs es pot dir que es va formar a la Cobla en dos mesos,
pensa que el 20 de setembre aproximadament no estava la formació tancada ni el 25 de setembre teníem nom i abans has parlat de l'Aplec de Constantí?
El dia abans de l'Aplec de Constantí de fa cinc anys vam fer un sopar a casa meva per decidir el possible nom de la Cobla que, com passa sempre, no va ser reu jove.
Van sortir mil noms però aquest no.
I a partir d'allà vam dir, doncs, octubre, novembre i desembre cal celebrar-ho.
La primera activitat és Desconnexió i com que feia temps que sí, et van sortint opcions que potser no pots anar a fer viatjats per Europa,
per exemple, en guany no vam poder anar a la Pleca Internacional, tot i que se'ns va oferir a la Cobla.
Ja fa dos anys també hi va haver gestions però no van acabar d'anar endavant, però en guany sí.
I l'any passat vam tenir la sort que pel pont del Pilar vam anar quatre dies a Bèlgica a tocar només una sola tarda
i poder passar quatre dies i també van ser com unes mini vacances i una mica, doncs, de visitar països.
I en guany, doncs, ens hem plantejat per celebrar aquest aniversari fer un viatget més llarg, almenys de vuit dies, no?, una setmaneta.
I, doncs, van sortir un parell o tres de països europeus.
També va sortir algun nom d'alguna altra zona de l'estat espanyol perquè hi ha zones molt bones
i que també, doncs, al·legats no s'han visitat i són desconegues.
Però, doncs, bé, al final vam creure-ho per tu que els Països Baixos eren un país on ens feia gràcia.
L'any passat ja n'havíem estat parlant per la proximitat amb Bèlgica de fins i tot arribar-nos-hi
i feia gràcia gent de la Cobla i, doncs, finalment es va escollir aquesta destinació.
T'ho era o no t'ho era?
Doncs no, va haver-hi un petit contacte amb la gent del Casal Català,
però, diguem que ens vés agradat, si s'hagués de fer alguna cosa així,
doncs, potser amb més temps, amb més antelació,
perquè la impressió que em va donar és aquesta, potser el fet que faltava poc.
Has vés pogut muntar alguna història amb la Cobla d'Amsterdam,
amb la principal d'Amsterdam i, qui sap, no?,
però, doncs, finalment l'objectiu inicial era anar en plan d'oci,
de turisme i de relax i, per tant, no ho vam posar com una prioritat,
sinó com una possible opció i, quan algú va sentir que s'hagin de prendre instruments,
em va dir, et mataré, perquè la idea va ser meva, no?
Ara toca desconnectar.
Però després, no, després, per més endavant, esteu preparant alguna cosa.
Sé que encara ho esteu gaudelligant i voleu reservar els detalls per més endavant, també,
però algun avançament ens pots fer, a grans trecs.
No, sí.
Resulta que, doncs, bueno, com deies, que de poca hi ha activitat
i mimba molt, menys ballades, per no dir pràcticament res,
i a plecs, doncs, en queden dos o tres fins a acabar la temporada.
Llavors, el que passa és que a les Cobles, doncs, bueno, a Barcelona és una altra història,
i van en fent balladetes, perquè a l'hivern es fan bastantes ballades,
però aquí queda molt mort.
I les Cobles que estan en igualtat de condicions, doncs, frenen bastant el ritme
i fins i tot, doncs, es permeten fer un període de minivacances,
que poden ser de 15, 20 o 30 dies, no?
Perquè, doncs, no hi ha activitat.
Però a nosaltres, el Taranà no va per aquí i cada any, des que vam començar,
ens hem plantejat tres objectius sempre al cap de l'any
i un és el, que ja és tradicional, el concert de Nadal, no?
Que el fem sempre per dates pròximes a Nadal
o vacances nadalenques
i on s'ofereix un repertori força ambiciós.
Llavors, aquest projecte, que doncs ja serà el sisè any consecutiu que es fa,
doncs implica un treball intens
i, per tant, no ens podem permetre les vacances,
sinó que quan tothom comença aquesta desconexió,
i això a nosaltres és quan ens hem de posar més les piles,
perquè el repertori és molt més exigent que les 200 sardanes que puguis tocar durant l'any o 100,
que són balladores senzilles i, amb tot el respecte, doncs, sempre hi ha una sardana que pot tenir una dificultat, no?,
però, doncs, el que busca el ballador, en el fons,
el ballador real de plec,
i el que trobes, la realitat, és que bon saltar i ballar
i si els hi toques coses segons com musicals,
doncs, a vegades, ens hem trobat amb queixes, amb queixes.
Per malament que soni, és així,
o sigui, la realitat és aquesta
i nosaltres som els primers
que potser no voldríem que fos així,
però, contra la gran desmases...
És qüestió d'adaptar-se.
No podem fer gran cosa.
El que demana el públic.
I aquest concert, suposo que hi haurà
alguna cosa extra,
que és el que dèiem abans,
que potser és el que encara esteu acabant de dir.
Si habitualment ja és força gros
i destacable, doncs, perquè es fan
algun tipus de sardana important
o algun tipus d'obra,
doncs, enguany, la volem fer i molt grossa.
Llavors, el que us puc dir
és que serà ja el dissabte 21 de desembre
al Teatre Bertrino de Reus
i tot i que complirà també
la doble condició de concert de Nadal
amb tot el que us deia abans
de coses de qualitat,
enguany el que volem és que sigui
una mica més participatiu, més obert,
no només nosaltres, que podríem haver-ho fet
o que portà un altre cop la convidada,
però no. Vam creure-ho per tu fer una cosa diferent,
involucrar les entitats que tenen, potser, doncs, una relació més directa
amb la nostra cobla i llavors, doncs, em creu que t'ho porto fer tota una sèrie de col·laboracions
que, doncs, s'estan acabant de tancar totes, però que sembla que totes han anat pel bon camí
i, doncs, si us puc avançar, que hi haurà sorpreses
com, doncs, a part de sentir serranes de concert
que totes tindran algun què especial
doncs, podrem escoltar música
d'esbar, per tant, música catalana,
dansa catalana,
podrem tenir entre
nosaltres el goig de tenir
una colla sardanista d'aquí a Tarragona
perquè
es vegi que la relació entre la ciutat de Reus
i Tarragona
són bones i que hi ha bona harmonia
i, doncs, bé,
la gent de l'agrupació
serranista d'Arragona dansa
s'han ofert per participar també en aquest acte
totalment desinteressadament
i a l'última part del concert
podem dir que és on hi haurà més sorpreses
i hi haurà experiències amb percussions
i amb veu
que, tot i que no és nou
últimament, doncs, no abunden gaire
tot i que, per exemple, a la cloenda de l'any de la tenora
si no recordo malament
es va fer una experiència amb veu, vídeo i coble
que va fer en Jesús Ventura
però, clar, ja implica més mitjans
i llavors, bé, és qüestió de veure
quin material trobem
quin repertori es pot escollir
i de tot això n'estem acabant de parlar
I en seguida en parlant amb el programa
bé, el temps ja se'ns acaba
potser només, a part de donar-te les gràcies
per fer aquest esforç
després d'una temporada intensa
dedicar aquesta estoneta
del primer dia de vacances
als oients de Tarrona Ràdio
i ens agradaria que ens presentessis
la sardana que tenim preparada
Fresca Rialla, d'Antoni Planàs
pertany al disc que vau enregistrar
amb sardanes reusenques
pels autors o per la dedicatòria
i que interpreteu vosaltres, evidentment
i hi ha moltes sardanes d'Antoni Planàs
Doncs sí, Fresca Rialla
diré que és una sardana que ja estava enregistrada
la pretensió del disc era que no fossin enregistrades
però esclar, era una gravació dels anys 50
de principis dels 50 per la famosa Copla Barcelona
jo vaig tenir l'oportunitat de sentir el disc
i esclar, se sentia horrorosament malament
i vam crear l'oportú de digitalitzar
i que tinguéssim la música d'aquesta sardana actualitzada
i d'Antoni Planàs, doncs, bueno
va haver molta feina a l'hora de triar
i aquesta sardana es va encobre perquè està premiada
i és la sardana Fresca Rialla
La sardana d'un autor, potser d'un autor
de més qualitat dels que ha donat Reus
Sí, diguem que a Reus no és que hi visqués massa
però va néixer-hi
va començar-hi els estudis
però, doncs, diguem que quan la gent es fa gran
com el que està passant actualment
doncs, si un destaca o vol fer camí
sovint es té que, desgraciadament
es té que anar a la gran ciutat
que és Barcelona o València o Madrid
o l'estranger
i l'Antoni Planàs, doncs, es va dedicar
professionalment a la música
va estar vinculat al quartet renaixement
amb el mestre Tuldrà
ell era xalista
i, doncs, també va estar amb altres formacions orquestrals
i, finalment, va morir a Barcelona
Doncs, escolta'm la llista sardana
Fresca Rialla, d'Antoni Planàs
amb la Cobra Reu Jove
Gràcies
Gràcies a vosaltres
Ens ha parlat de la Cobra Reu Jove
del que ha fet darrerament
i del que està preparant
i, com deia, ens seguiran parlant
Gràcies un cop més
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
A la tarda, a la plaça del Mar, a la platja, amb l'escobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Ciutat de Terrassa.
Pel que fa, demà, diumenge, el 27è plec de Sant Cugat del Vallès, matí i tarda, als Jardins del Monestir,
amb l'escobla La Principal de Llobregat, Juvenívola de Sabadell, Mediterrània i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
També hi haurà un concurs de colles improvisades a la tarda.
El 20è plec de Vila de Constantí, a dos quarts de 12 del matí i a dos quarts de 5 de la tarda,
a les Escoles Velles, amb l'escobla Ciutat de Terrassa i Juvenívola de Gramont.
A la tarda hi haurà venen amb coca i cava i una exhibició de danses tradicionals catalanes a càrrec del grup Bell Rodó.
I pel proper cap de setmana, pel diumenge, dia 6 d'octubre, 48è plec de Sant Quirza de Besora,
matí i tarda, al Pavelló Municipal, amb l'escobla Lluísos, Ciutat de Girona i la principal del Llobregat.
Al matí, concurs de colles improvisades.
També el 28è plec de Malgrat de Mar, matí i tarda, al Parc del Castell,
amb l'escobla la principal de l'Avisbal, Salvatana, Mediterrània, Juvenívola de Sabadell i Premi Anenca.
I el 15è plec de Martorell, matí i tarda, a la pista Jardí del Progrés,
amb l'escobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Milenària i Ciutat de Cornellà.
Al matí, concurs de colles improvisades.
I per tancar aquesta agenda de plecs, pel mateix dia, també el 15è plec de Vilanova de Bellpuig,
tarda i nit, al Pavelló Poliesportiu, amb l'escobla, que no sabem el nom, no estan anunciades.
Tornem de ballada de Sardanes, que és l'aspecte que més minva ja en aquesta època de l'any.
Per avui mateix, a les 7 de la tarda, aquí a Tarragona, al carrer del Cronista CC.
Recordem, com comentàvem la setmana passada, una ballada singular,
és patrocinada per un establiment comercial, amb la Tala Seria Jordà.
Recordeu aquells porxos, que hi ha al carrer del Cronista CC.
Seran la Cop, la Reus, interpretaran una ballada i valls vuitcentistes.
Per demà diumenge, a la una del migdia, asseguda Calafella, a la plaça de la Fana, amb la Copla, para Manyanet.
Pel que fa a concursos, per avui dissabte, a dos quarts de sis de la tarda,
a Vallfogona de Balaguer, al carrer Major, campionat de la Terraferma i colles lliures amb la Copla, a Maravella.
També avui, aquesta nit, a les 10, a Igualada, al Camp d'Esports del Cipreret,
promoció 1, promoció 2, honor veterans grup A i colles lliures, seran amb la Copla, Rassó.
Demà diumenge, a dos quarts de set de la tarda, Sitges, a la plaça de la Fregata,
14 concurs de colles vàlid per a l'honor infantils, honors juvenils i colles lliures, amb la Copla Marinada.
El diumenge, dia 6 d'octubre, a dos quarts de 12 del migdia, a Blanes, al Passeig del Mar,
al territorial comarques gironines i colles lliures amb la Copla Genisenca.
I també, a la mateixa hora, a dos quarts de 12, a Cornellà, a la plaça de la Sardana,
a honor a la Vins, honor veterans grup B i lliures, amb la Copla Viladolesa.
Tis hores, que rogues!
I finalment, pel que fa als bars, avui dissabte, a dos quarts de sis de la tarda,
l'esbar d'ençà de Tarragona, a Vista Vella, a l'Ermita.
I doncs, tornem a fer un parèntesi musical,
i és que darrerament han aparegut un bon nombre de cobles formades per gent jove
i moltes vegades ben preparada.
Això ha fet que l'estadística de les actuacions hagi experimentat una mutació notable,
ja que aquestes formacions han anat desplaçant les clàssiques cobles orquestres.
La majoria d'aquestes gairebé han desaparegut dels aplecs,
i excepte les de més renom, com la principal de Bisbal, Montgrins o Salvatana.
Les restes limiten a fer les ballades de festa major.
Això no vol dir que algunes d'aquestes cobles orquestres no segueixin apostant
per aquesta segona faceta, la de Cobla, com és el cas de la Costa Brava,
una formació que acaba de treure el mercat, un curiós disc,
amb versions de cançons populars catalanes interpretades per l'orquestra i els seus cantants,
però també sardanes i una obra de música per a Cobla.
El disc porta el títol genèric de Catalunya Nord, que també és el d'una sardana
que trobem en dues versions, instrumental i cantada.
Escoltem aquesta segona que la Costa Brava en formació de Cobla
ens ofereix amb el seu vocalista Raül.
És que...
Txullós el vell Pirineu, estem per cada costat,
dues terres mirant el mar, que són la nostra Catalunya.
dues al·les brodades d'or, llueixen sota el cel blau,
amb clapes de color verd, dels boscos hortes i serralades.
Del canigó fins la vall d'Aran, a l'hivern tot és cobert de neu,
del vell Espí fins al Montsià, la tardor d'Aura, Pulles i Prats.
Catalans, tants i vols, si són del nord o el sud,
tots parlem, cantem i dansem units,
com germans que s'abracen i es donen les mans,
tot fent honor a les nostres tradicions.
Els del nord un bon dia varen ajudar,
obrint portes a grans celebritats,
i el món entorn guarda un bon record
de la Catalunya Nord.
de peus, agrestes i altius,
els cims contemplen ufans,
les gestes dels catalans per defensar la seva terra.
Història escrita amb la sang dels nostres avantpassats,
lluitant per la llibertat i per l'amor a la nostra senyera.
La neu se'n fos i l'arbre ha frotat,
i és que la primavera ha arribat,
la costa brava vermella a l'estiu,
a Catalunya és aire festiu.
Catalans, cancivol si són del nord o del sud,
tots parlem, cantem i dansem units,
com germans que s'abracen i es donen les mans,
tot fent honor a les nostres tradicions.
Els del nord un bon dia varen ajudar,
obrint portes a grans celebritats,
i el món en per guarda un bon record
de la Catalunya Nord.
i potser ens havíem deixat de dir,
en aquest estat d'anar que hem escoltat,
Catalunya Nord,
de Josep Llobet,
i que la lletra era d'en Vicent Sabater,
la coula, com us havia dit,
a la costa brava, amb la veu del Raül.
La setmana passada us comentàvem
que s'han presentat un total de 22 obres
a la 18è edició del Premi Seret Banyoles,
que enguany ha convocat el foment de la sardana
d'aquesta població,
i que aquesta vegada està dedicat a obres lliures
que no són sardanes.
També dèiem que el dia 31 d'agost es va cloure
el termini d'admissió d'originals,
però cal aclarir que és avui, no?
La setmana passada,
quan els membres del jurat estan valorant
aquestes peces musicals que opten als guardons,
establerts en aquesta convocatoria,
i que són els següents.
El Premi Manel Cederra Puigferrer dotat en 4.000 euros
i el Premi Especial Any Verdaguer dotat en 3.000 euros.
A més, el jurat pot concedir excessis de 1.500 euros
a cada premi així com 1.000 euros
a la millor sardana presentada per un autor jove de menys de 30 anys.
El lliurament d'aquests premis es farà el dia 21 d'octubre
en el concert habitual de la Festa de la Música
per a Cobles de Banyoles.
Tenim a mà el llistat de les 22 obres participants en aquest concurs
i podem comprovar com, a més de les obres destinades a una formació clàssica de Cobles,
a vegades amb percussió,
altres introdueixen instruments aliens o formulacions poc habituals en la música per a Cobles.
Anem a veure com a curiositat algunes que ens han semblat més curioses.
I no les anem totes, però, per exemple, la que porta al número 1,
ha estat el títol Les Soldades del Compte Arnau,
està indicada com a il·lustració musical per a Cobles i percussió.
Una altra, amb el títol Sentiments,
com a recull d'estats d'ànim en 5 peces breus per a Cobles i percussió, també.
Una altra és concert a les golfes,
obre per a iniciació de les escoles a la música per a Cobles,
per a Cobles i percussió, també.
Sempre és interessant fer aportacions d'aquest tipus.
Una altra, amb el títol La Goja de Banyoles,
que és un títol bastant repetit en aquesta llista d'obres participants,
és per a mezzo soprano i cobla.
També hi trobem una altra, com us deia,
amb el títol La Goja de Banyoles,
per a cançó i dansa.
Per a Cobles, percussió, soprano-solista,
corda de veus blanques i conjunt de corda.
Com veieu, hi ha diverses opcions.
També hi trobem una suite per a violoncel solista i cobla
de 13 instrumentistes més dos percussionistes.
Una suite per a cobla, percussió i mim,
és a dir, no és només música.
Una altra per a cobla, dos percussionistes,
cor i narrador.
Una altra per a cobla i quatre cantants femenines.
i potser la que sembla més ambiciosa,
la número 22, la fantasia concertant,
per a dues tenores solistes, tres cobles i percussions.
I, curiosament, el lema era la cobla del segle XXI.
L'Agrupació Cultural Folclòrica Barcelona,
una de les entitats sardanistes amb més prestigi
i que des de fa anys ha caracteritzat, entre altres coses,
pel suport que ha ofert als informadors sardanistes,
ja que és ella la que va tenir la iniciativa
de crear un servei de notícies amb aquesta finalitat,
doncs aquesta entitat ha de celebrar l'aniversari ben rodó,
el 80è.
Les festes del 80è aniversari d'aquesta entitat
comencen avui mateix amb un solemne acte
al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona,
el pregó de festes,
que pronunciarà el conegut folclorista i etnocoreògraf
Manuel Cubeles.
També la festa arribarà a la plaça de Sant Jaume,
punt de Barcelona on aquesta veterana entitat
fa més de 50 anys que hi organitza ballades de sardanes
i que pel 6 d'octubre ha programat una ballada doble.
A més hi haurà un bon nombre de celebracions de caire social,
però l'acte més rellevant i significatiu
serà la represa de les celebracions del Memorial Joaquim Serra
al mes de novembre
i que en guany tindrà un marc excepcional,
l'Auditori de Barcelona.
En l'Escobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Mediterrània
oferiran aquest gran concert
que inclou l'estrena de l'obra Homenatge a Joaquim Serra
titulada Variant de Colors de Joan Alberta Margós
i també un concert per a Timbales i dues cobles de Sant Imoles.
Això serà el dia 29 de novembre a la nit.
Encara que ja en la recta final, encara s'està celebrant el centenari dels esbars.
Actualment resta oberta al públic l'exposició
Esbars 100 anys en dansa, 1901-2001,
que organitza l'agrupament d'esbars enceres al Museu d'Història de Catalunya,
al Port Vell de Barcelona.
Aquesta mostra ha d'eretjar per diverses poblacions,
però hem de lamentar que no estigui previst que es pugui veure a les comarques tarragonines.
Però encara a l'entorn del centenari dels esbars i en el marc del Museu d'Història de Catalunya,
els dijous 3, 10 i 17 d'octubre s'anuncien els actes següents.
El dia 3 es farà la presentació d'un enregistrament sonor de danses tradicionals editades en un doble CD.
El dia 10 hi haurà una conferència sobre l'ensenyament de la dansa tradicional visió en dual,
a càrrec de l'Amèlia Boluda i Joan Serra.
I el dia 17 una taula rodona sobre els objectius dels esbars després de 100 anys.
La setmana passada us oferíem una peça interpretada pel tenor Jordi Molina i el pianista Ramon Escalé,
que ens servia per il·lustrar la notícia sobre la gira que aquests músics estan portant a terme aquests dies per a Europa.
Fa poc, però, el Jordi Molina ha publicat un altre disc anomenat Tenores,
on inclou obres d'estils ben diversos escrites per a diferents conjunts de tenores exclusivament.
Intervenen la majoria dels millors instrumentistes actuals, generalment en formació de sextet,
però també en quartet, en triu, i finalment la composició que cal considerar l'origen del disc, Aniversari,
que Molina va crear per a l'ecloent de tot festival d'inici de l'any de la tenora.
En aquella ocasió la va fer i es va estrenar per a 150 tenores,
simbolitzant el segle i mig de la tenora i tres percussionistes.
En el disc la trobem per a 24 tenores i un percussionista i resulta igualment espectacular. És aquesta.
I'll see you inвер Otter bucks!
E Turét balans!
I really have a fer i!
I never have a fer i!
Gradu Re
I just ovipi Jens,
This is ведu
oncé
Un稱
Un
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!