Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
l'últim pas
que faran serà una connexió
amb la contemporaneïtat i el futur
i arribaran fins aquí davant
mateix de Tarragona Ràdio
i si tot va bé, com està previst
i entra dins l'horari
del nostre programa, doncs els tindrem
aquí a l'estudi de Tarragona
Ràdio, els més joves, la colla
xerinola de Tarragona, els més petitons
la categoria a la vins, però avui també
es parlarem de moltes altres coses
segueix l'activitat sardanista
potser mimba molt en l'apartat de
de ballades de sardanes
mimba poquet a poquet pel que fa a plex
tot i que encara en queda algun de molt important
però hi ha cites certament destacades
dins l'àmbit de les colles sardanistes
concursos, concursos importants encara
un d'ells demà a Dominga a Terrassa
també un concurs encara que sigui
en la categoria lliure a Banyoles
on forma part de tot un conjunt d'activitats
realment extraordinària
les primeres cobles del país
i moltes més coses
es parlarem també de les creus de Sant Jordi
és a dir, que la Generalitat ha anunciat aquesta setmana
i que també impliquen alguns sardanistes
en parlarem més endavant
resultats de concursos
i per una banda els anunciem els que s'han de celebrar
després vindran els resultats
i a veure si el temps ens ho permet
ser farteries
i evidentment al llarg de tot el programa
tot plegat combinat amb la música
la música per a Cobla
Comencem el programa d'avui
amb una sardana d'autor jove
un nom segurament desconegut
per la majoria dels nostres oïdors
Es tracta d'Eduard Font
membre d'una àmplia nissaga de músics
de Torruella de Montgrí
que quan la seva població va commemorar
el 25è aniversari del nomenament
com a ciutat pubilla de la sardana
va voler fer un joc de paraules
a l'hora de batejar una sardana
que va escriure amb aquell motiu
Tenint en compte que tant el pubillatge
com ell mateix complien 25 anys
la sardana es va dir 25x25
la van registrar la Cobla Montgrins
que va dir 25x25
la небatria allanici
i fin de compte que mark la cuánt sexual
acquiesc 여러� Jubel de Buckliss
que va dir 25x25
que va dir 75x25
que fin de puesto
iechat
onostar
de expense
on concentrate
que va기
vaca
que va dir 25x25
que va dir
que vavoler
on ir rev aljun
que va dirunt
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltarem un dels temps de la seva obra,
quatre moviments en forma de sinfonia.
Una bona mostra de la modèstia de Bernat,
ja que es tracta d'una autèntica sinfonia per a Cobla.
Amb aquests quatre moviments,
Josep Maria Bernat va voler expressar musicalment
els diferents estats d'ànim que pot tenir una persona.
Ara escoltarem el segon temps, batejat com Esquerzo.
Es tracta d'una obra per a dues cobles i timbales
que van registrar la Cobla de Cambra de Catalunya,
formada per una curada selecció dels millors músics de Cobla
dirigida per Jesús Ventura.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un minut per dos quarts d'una de la tarda, esteu a la sintonia de Tarragona Ràdio, i ara, el moment per dos quarts d'una de la tarda.
Un minut per dos quarts d'una de la tarda, esteu a la sintonia de Tarragona Ràdio, i ara, el moment, dins de l'un dos i seguit, el programa sartanista d'aquesta casa, el moment de fer una mirada a l'actualitat del món sartanista.
I aquests dies, la població de Banyoles celebra les festes de Sant Martirià, una festa major que, des de la perspectiva sartanista, té una importància d'abast nacional pel volum, la qualitat i l'esperit de renovació dels actes d'aquest caire que inclou.
Efectivament, les que s'anomenen competències bàsiques de cobles i la festa de la música para coble es demenen novament al plat fort de l'activitat sartanista del mes d'octubre.
Enguany s'han introduït algunes novetats o millores que s'afegeixen a un programa ple d'atractius.
Pel que fa referència a la programació, cada una de les cobles participants en les competències prepara lliurement aquelles composicions que poden ser millors rebudes pel públic, ajustant-se a les modalitats de les cinc rondes que configuren cada competència.
Els assistents podran votar quina cobla ha interpretat la sardana que els ha agradat més i participaran en el sorteig de diverses tortades de Banyoles.
A la cobla més votada se li lliurarà un trofeu que l'acreditarà com a guanyadora de la competència.
En la competència de cobles grans hi ha una ronda de sardanes d'estrena escrites especialment per aquest autèntic esdeveniment sardanista que es viu anualment a Banyoles per Sant Martirià, com dèiem.
Per això, per motivar els autors que han estat escollits per les cobles prèvia consulta amb l'organització, se'ls compensaran 300 euros i, a més, la sardana més votada tindrà un premi de 600 euros pel seu autor.
Cal remarcar també la sardana estereofònica, que és també un moment que singularitza la festa de Sant Martirià i que, després de la bona acollida solida l'any passat, fa que es repeteixi en guany constituint veritablement un comiat de la ballada del diumenge.
L'estructura de la festa és la següent.
Com sempre, s'ha preparat pel dissabte a la tarda la competència de cobles joves amb les cobles Vell Puig-Cobla, Ciutat de Terrassa, Mediterrània i Milenària.
A la primera ronda s'ofereix una sardana per escoltar, amb dos curs i dos llars.
A la segona ronda una sardana per ballar, a la tercera ronda una sardana obligada, d'algun instrument o de coble.
A la quarta ronda una sardana popular i a la cinquena ronda ballables per a coble.
El diumenge a la tarda es farà la competència de cobles grans, amb les cobles Ciutat de Girona, la principal de l'Avisbal, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i la Salvatana.
A la primera ronda s'interpretarà una sardana per escoltar, amb dos cursos i dos llars.
A la segona ronda una sardana d'estrena, a la tercera una sardana obligada, d'algun instrument o de coble.
A la cinquena ronda una sardana per ballar i a la sisena ronda una sardana estereofònica.
Somni, com dèiem.
Hi haurà votació popular per escollir la millor sardana de cada ronda i se sortejaran obsequis entre els concertants.
D'altra banda, la festa sardanista de Banyoles inclou altres ballades amb dues i tres cobles.
La presentació, demà diumenge, de l'espectacle de música i dansa Dones d'Aigua, a cura de les bars, font coberta,
amb direcció coreogràfica i artística de Leo Quintana i música de Paco Viciana.
I demà al matí, el concurs de colles sardanistes amb dues cobles.
El punt final de la festa serà dilluns al matí, amb la festa de la música per a coble,
amb la principal de l'Avisbal, la Salvatana i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
presentant, entre altres peces, obres premiades en el 18è certamen Saret Banyoles
i en guany, algunes sardanes cantades amb la participació de les cantants Montserrat Cristau i Núria Feliu.
I parlant de concursos musicals, demà diumenge se celebrarà a Bic
el concert de lliurament dels premis d'una altra convocatòria destacada,
el Premi Societat General d'Autors i Editors de les Sardanes 2002.
Serà a les 6 de la tarda, el Cinema Vicatà, amb la participació de la Coble Mediterrània,
que, a més de les finalistes, interpretarà obres del compositor Bicatà, Rafael Subiracs,
amb motiu del centenari del seu naixement.
14 sardanes configuren el CD que han registrat la Coble Sabadell amb motiu del seu centenari.
Es tracta d'una selecció que reflecteix el nivell i les inquietuds artístiques d'aquesta formació,
que enguany ha estat distingida amb un dels premis a la continuïtat
concedits per l'obra del Ballet Popular amb motiu del Dia de la Sardana,
guardons que tot just es van lliurar ahir la nit.
Les sardanes enregistrades són Primavera, de Juli Garreta, Present de Noces, de Manuel Oltre,
Sota la Parra, de Josep Maria Roera, Juïosa, de Fèlix Martínez Comín,
Sant Pere de Roda, de Francesc Basíl,
Baixant de la Font del Gat, d'Enric Morera, Marinera, d'Eduard Uldrà,
Brassada, de Conrat Saló, La Noi Alegre que no sap plorar, de Joquim Serra,
Les Cumares, de Josep Serra, el barri de Sant Pons, d'Agustí Burgunyó,
Lita, de Manuel Sedarra, Puigferrer, Sabadell, de Joquim Serra i Camprodon, de Joan Manent.
La presentació d'aquest CD tindrà lloc el proper divendres, dia 25 d'octubre, a la nit,
en un concert de sardanes i música per a Cobla,
comemoratiu de les noces d'or de la Cobla-Sabadell,
interpretat per una formació de 22 instrumentistes,
és a dir, tots els músics que han estat membres de la Cobla-Sabadellenca
i que encara estan en actiu.
Aquest concert tindrà lloc al casal Pere IV de la capital vellesana.
Per a més endavant, entre altres activitats,
hem previst la presentació d'un llibre sobre la història de la Cobla.
Aquesta setmana s'han anunciat els noms de les 38 persones i les 17 entitats
a les quals la Generalitat de Catalunya concedirà la creu de Sant Jordi en l'edició d'enguany.
Aquest guardó està destinat a reconèixer la tasca cultural, cívica i de servei al país
de persones físiques i entitats de tot tipus,
com és el cas de la Congregació de la Sang de Tarragona.
Des de la perspectiva sartanista, cal destacar que una de les persones
que rebrà la creu de Sant Jordi és Salvador Saumoy i Pellicer,
un vetre activista de la Sardana en diferents fronts des de Sabadell.
Però molt especialment cal remarcar la seva participació en la creació l'any 1974
a l'Escola Experimental de Música de Cobla i Banda,
que esdevindria la Cobla Joveníbola a Sabadell,
actualment una de les formacions de Cobla més prestigioses del país.
En tot aquest procés ha estat una peça valuosíssima.
Però també cal fer esment d'un altre guardonat, Juret Lluís Vilaseca,
exsecretari general de l'esport de la Generalitat
i en tot moment també promotor d'activitats sardanistes.
El seu principal càrrec esportiu el va desenvolupar
durant els Jocs Olímpics de Barcelona,
on la Sardana hi va tenir una presència remarcable
i posteriorment ha impulsat activitats com els concerts de primavera
que patrocina un important firma d'assegurances.
Doncs fem ara un parèntesi musical
i és que entre els compositors consegrats
a la creació de sardanes de plec o balladores,
actualment destaca Miquel Tudela.
És un veterà instrumentista de Fiscorn
que ha creat moltes sardanes força engrescadores
ideals per ballar amb ganes.
Avui farà deu anys que va escriure aquesta cara...
Aviat, millor dit, avui, no exactament.
Aviat farà deu anys que va escriure aquesta cara us oferim.
50 plec de Manlleu.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Gilberte.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
L'interpreta la Cobla Sant Jordi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa un moment parlàvem de resultats de concursos de colles i haureu comprovat que hi havia una sèrie de noms que anaven sortint sovint.
Evidentment ja us hem comentat que només parlem de les classificacions on surten colles de la ciutat de Tarragona, de poblacions veïnes com Constantí o bé les classificacions del bàsic d'honor, els més importants.
I un d'aquests noms és la colla xerinola, ja ho hem avançat a començar el programa, que són els més petits, els més petits aquí de la ciutat de Tarragona, també els més petits evidentment de l'agrupació sardanista Tarragona Dansa.
I també us hem avançat que avui, avui no ballen sardanes aquest matí, avui el que fan una gincama per la ciutat de Tarragona.
I un dels punts d'aquesta gincama, un de les proves que havien de passar era arribar aquí als nous estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma.
I ho dic perquè sembla que hi ha hagut problemes amb això. Ara en parlarem.
Tenim tots els participants d'aquesta gincama amb els monitors, un munt de gent, tenim els estudis de Tarragona Ràdio envaïts, completament envaïts,
però ells mateixos em sembla que han designat uns quants dels seus membres perquè ens ho expliquin una miqueta com va això, com va aquesta gincama d'avui i com ho estan vivint.
Presenta-vos vosaltres mateixos, els que esteu davant del micro. Tu mateix.
Jo em dic Albert i quan era petit es va apuntar a Montgermana a ballar sardanes i després me'n vaig apuntar jo.
Van començar pel col·legi que va anar el David i la Montse i llavors va anar a Montgermana i es vam apuntar.
I avui de gincama.
Sí.
I tu com et dius?
Hola, jo em dic Meritxell i bueno, sóc nova d'aquest any allà a la colla.
Doncs molt bé, ja d'entrar participant a totes les activitats. I tu?
Jo em dic Anna i fa una pila d'anys que estic ballant però ara aquest any força divertit.
Com que en tens molts em sembla?
No.
Home no, doncs no.
Quants en tens?
Ara 10.
10? Escolta.
Ja veieu quina marxa porten els membres de la colla xerinola.
Avui, com dèiem, doncs de gincama. I a veure, suposo que més o menys tothom sap a què és una gincama.
Però en aquest cas, en què ha consistit? Així, a grans trets. Tu mateix.
Doncs bueno...
Heu de fer una sèrie de proves, no?
Sí, anàvem fent proves i bueno, les teníem d'anar acertant i es teníem d'anar fent dibuixos al que anàvem veient.
Però anàveu per diferents llocs de Tarragona.
Bueno, sí, anàvem... Hem anat per la catedral i tot això.
Comença dient, potser, a veure en quina hora s'heu trobat, on s'heu reunit i què heu fet.
Si us han donat la sèrie de proves ja directament, o ens han dit heu d'anar cap aquí, cap allà o com?
Com ha anat això?
Bueno, ens hem reunit a la cooperativa, que és on assajem sardanes.
I bueno, allà hem quedat tots i hi havia alguns que han arribat una mica tard, però bueno, hem pogut començar bé.
Quina ha estat la primera prova?
Bé, doncs primer hem anat per Tarragona seguint una pista.
I quan anàvem al lloc ens deien als monitors què havíem de fer.
Si havíem de dibuixar, havíem de fer una prova, diferents coses.
Hi ha hagut un moment que era anar a Tarragona Ràdio, no?
Sí.
I quin problema hi ha hagut?
Què passa? Que la gent no sap que hi ha a Tarragona Ràdio?
A Tarragona? Què ha passat? A veure.
No, que hem anat a preguntar on era i tothom ens ha dit que estava a la Rambla Nova.
Mare de Déu, encara no saben que estem a l'Avinguda Roma, amb uns estudis esplèndids, no? Que són macos?
Què dieu? Dieu tots vosaltres aquí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
És que quedi clar.
Però no només la gent del carrer us ha dit que era la Rambla Nova, sinó que els estants d'informació turística també, no?
Sí.
Això ja és una miqueta greu.
Doncs mira que hem fet propaganda.
Doncs bé, però al final ho heu trobat.
Sí, sí, al final sí.
Qui us ho ha dit?
Qui us ho ha dit que era aquí?
El David.
El David al final.
El David és un dels monitors.
Hi ha hagut ajuda al final.
Al final hi ha hagut ajuda.
Molt bé.
I quines altres activitats feu al marge de ballar sardanes?
Que suposo que balleu sardanes i queda evident quan parlem dels resultats i d'altres coses.
A veure, què feu?
Doncs, o sigui, fem un dissabte assaig i un altre dissabte fem activitat.
I el primer dissabte es tenia que anar a la costa caribe, però com que feia mal temps i tot, doncs no.
Aquest estiu que ha fet, eh?
Sí.
Bueno, i ara anirem a Halloween, a Porta Aventura, i a veure com va tot.
A veure si us ho passeu bé.
I això d'anar...
Tu em sembla que ets una de les més noves de la colla, no?
Sí.
Abans ja em sembla que ja ho hem comentat.
Com ho veus així des de la perspectiva de la novetat?
Bé, és molt divertit perquè no és cada dissabte...
Bé, és cada dissabte ballar sardanes, més o menys, però és que si fos cada dissabte així seria una miqueta dur.
Llavors ens ho compagin anar amb sardanes i activitats diverses.
Sí, és molt divertit.
Molt bé.
I tu, Anna, amb la teva experiència de tants anys de ballar sardanes i d'estar a la colla, això d'anar de concurs per aquests mons de Déu, com ho veus?
Mira, així, sí.
No estàs convençuda, eh?
Home, alguns són divertits.
Alguns més que altres.
I en fer primers.
Ah, això anima, no?
Fer primers.
Hem començat molt bé la temporada, eh?
Sí.
I ara teniu clar quin és el proper concurs?
O encara no us ho han dit?
O esteu pensant només en la Gincama, vosaltres?
No, el pròxim concurs és a Balls, que és una final.
I, bueno, ara anem en primer lloc.
I si a la final de Balls queden primers, doncs ja està, som primers.
I vosaltres que us sembla que podríem dir als que ens escoltin que s'engresquin a venir a la colla?
O us sembla que ja està bé, ja sou prous?
No, sí, sí, que s'apunti més gent, que ens ho passem molt bé.
Sí?
Sí.
De veritat?
Sí, sí, sí.
No ho dius perquè ara estàs aquí?
No, no.
Hauria de veure la cara que posa.
I com els dic?
Què han de fer per venir a la colla?
Per exemple, anar un dia a l'assaig.
Sí, anar a la cooperativa i parlar-ho.
Molt bé.
I els rebreu bé, suposo.
Sí.
Queda clar.
Colla Xerinola, de l'agrupació Cerenista de la Reunerans, evidentment són dels més petitons.
Quines edats són, exactament?
No sé si els monitors ens ho podeu aclarir.
Quines edats?
Si algú que ens està escoltant es vol animar,
a dir amb el David, vine, home, vine, ara es resisteix.
Hola.
Tenim més de 5 anys fins a 12.
I més grans també els accepteu a l'agrupació.
Sí, vull dir, actualment dic el que tenim.
Però si veig gent de 13 o 14 anys, nosaltres els acceptem encantats.
Molt bé, doncs gràcies per estar aquí.
Em sembla que no ho ha acabat encara, la Gincama.
falta una última pista, que a veure si l'esbrinen, i és la pista final.
Però tampoc no puc adelantar res, perquè si no...
No es pot dir encara.
No, perquè ells no ho saben, i es tracta que l'encertin i trobaran una petita recompensa.
I amb premis, doncs.
Sí, sí, sí, sempre.
Molt bé.
Tots gràcies per venir fins aquí, per pensar amb nosaltres.
Mira de pas, aprofitem, doncs ens ha vingut bé per fer més propaganda encara d'on està raó a ràdio.
Aquí a l'Avinguda Roma, cap al començament de l'Avinguda Roma,
és la casa de tots vosaltres, com s'acostuma a dir.
Doncs gràcies un cop més, i passem ja a la recta final del programa.
El temps que ens quedi, són uns 4 minuts encara no, per les xafarderies.
I, com deia, no tenim massa temps, no tenim temps per dir-les.
totes les xafarderies, però farem així una tria ràpida i pel damunt.
Hem rebut la informació, com sempre habitualment, molt exhaustiva,
de les activitats de les cobles para Mañanet.
I ens ha cridat l'atenció que un anterior bolletí ens anunciaven com una cosa així futura
i no gaire concreta, la creació d'una coble semiprofessional, deia,
amb músics procedents, evidentment, de la para Mañanet.
Doncs bé, amb l'últim bolletí d'activitats s'anuncia la festa de Santa Cecília
pel propi dia 16 de novembre, i vesperon, presentació oficial de la nova coble ciutat de Reus.
És a dir, que a Reus hi haurà la veteraníssima coble Reus,
la coble Reus Jove, precisament sorgida amb gent que havia estat a la para Mañanet,
les cobles de la para Mañanet, cobles escola, podríem dir-les d'alguna manera,
i ara, doncs, un altre coble més, Déu-n'hi-do, la coble ciutat de Reus.
I si abans parlàvem de la creu de Sant Jordi, doncs hi ha qui s'ho treballa, això de la creu de Sant Jordi.
El passat concurs, dissabte, dissabte passat del Vendrill,
s'anunciava que qui ho volgués podria anar a signar
per demanar la creu de Sant Jordi a la colla d'ençàries del Penedès,
és una colla ja molt veterana, si no recordo només em celebraven el 56 aniversari,
i són molts anys de treballar per aquesta dansa,
no només anant a concursos, sinó organitzant-los, els concursos,
i també fent moltes altres coses per la sardana.
Doncs bé, no està malament, d'ells mateixos ha sorgit la iniciativa,
i tothom qui ho vulgui es pot adherir a aquesta proposta.
El que no sabia personalment és que es pogués fer això, aquesta proposta,
demanar la creu de Sant Jordi.
Doncs bé, ja ho sabem, i també, ja que parlàvem del concurs del Vendrill,
vam poder veure en una altra actuació, en un altre concurs,
la colla Plançons, de la Selva del Camp,
no només els havien pogut veure darrerament a la seva presentació,
tot just a la ciutat d'arreus.
Em sembla que tiren endavant i que anirà fent concursos arreu del país.
I també ha de ser xafarderia al concurs de l'endemà.
Aquest Ellbisbal, una situació poc habitual,
els que hi érem ballant en colles,
van poder patir, entre cometes, si voleu,
un error de la cobla, una cosa que pot passar,
passa en concursos, passa en ballades, normalment,
però passa molt poques vegades que una cobla s'equivoqui,
la interpretació, la sardana tingui un tiratge diferent a l'habitual.
Bé, això passa amb una ballada i té una importància relativa,
però un concurs, evidentment, té més transcendència.
Es va dir que es tornaria a començar la sardana,
però d'aquí totes les colles, unànimament cridant,
set tirades, set tirades, és a dir, fer-la en reducció de tirades,
tenint en compte, sobretot, la temperatura
que es vivia en aquell moment, en aquell concurs
i el cansament que patien moltes les colles.
És una anècdota i, òbviament, cal d'esperar que no es repeteixi gaire sovint.
A punt de sonar ja a la una de la tarda, amics,
queden, com sempre, un munt de coses,
el tinter i el plat dels discurs.
Gràcies per estar amb nosaltres també els que ens heu escoltat
i els que heu vingut aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
Tornarem a ser aquí el proper dissabte a les 12 del migdia
i els diumenges han diferit a les 11 del dematí.
Que tingueu una molt bona setmana.