Toc de castell
Passen 3 minuts, l'opunt de dos quarts, som 10 d'octubre, és el programa després del concurs.
I del concurs en parlarem, l'analitzarem i sobretot parlarem en clau de futur, la primera mitjola d'aquest programa.
No ens en podem desdir, tampoc evitar parlar de dues grans notícies del concurs.
També hi ha una dolenta.
La primera, doncs els castells de Vilafranca van guanyar amb un 3 de 10 amb 4 remenilles carregat, entre d'altres castells.
La segona, intent primer històric mai de la vida, un 2 de 9 amb forra.
I prou, o sigui, 2 de 9 amb forra, és un 2 de 8 net damunt d'una pinya.
Compte, ho va fer la vella en l'última ronda per guanyar el concurs.
I va arribar a punt de col·locar el cotxador, però lluny de carregar el castell.
Vaja, improvisat.
I sobretot, una altra notícia important, els de Vilafranca ara han anunciat per tots sants, atenció,
pilar de nau amb forra, manilles i puntals.
4 pinyes.
Vaja, això per tots sants.
Això ho sentirem en aquest programa.
Això durant la primera mitjora del concurs en parlarem i després recuperarem les seccions habituals del programa.
Les que vam aparcar la setmana passada perquè era el programa especial del concurs.
Totes menys una.
I la sentireu.
Totes menys una, sí senyor.
Perquè hi ha una secció, ja que la majoria de colles de Tarragona, en concret la meitat, dues,
han acabat la temporada amb el concurs, el pati, la secció del pati, ha dit adeu.
S'ha acabat.
Però aconseguirem mantenir l'estat d'opinió dels castellers.
Com?
Amb enquestes.
Si la passada setmana us vam fer una enquesta i només per participar vau poder optar a guanyar el llibre, que sorteixem cada setmana, avui no serem menys.
I repetirem una enquesta que ja surt en un dels mitjans de comunicació més moderns, que és internet.
Al portal casteller, al montcasteller.com, hi ha una enquesta que nosaltres considerem bastant encertada.
És la següent.
S'ha de limitar encara més el número de colles que participen al concurs?
Si vosaltres voleu participar-hi, heu de trucar al 977-24-4767.
977-24-4767.
Qualsevol resposta és bona i qualsevol resposta pot optar al llibre que sortegem cada setmana.
Les meravelles del món casteller, segona part.
Recordeu, creieu que s'ha de limitar encara més el número de colles al concurs?
977-24-4767.
Toc de Castell. Diades més destacades.
I a més de tot, hem de saludar els dos nostres col·laboradors de sempre, el Jordi Suriñac i el Joan Fortuny.
Bona tarda tots dos.
Molt bona tarda.
Què tal?
Bé, després d'un concurs maratonià, set hores gairebé, o més.
En ressaca post-concurs, eh?
Ja hem passat quatre dies.
Sí, però bé, encara queda... a algú li queda la seqüela encara per les espatlles, me sembla, eh?
Ah, sí? Mala sort.
Sí, sobretot a les colles de Tarragona.
Després en parlarem.
Per aquí, segurament va ser molt especial aquest concurs de castells.
Va ser pel nostre convidat, el nostre cronista casteller, a la tertula de les meses destacades.
Estem a l'espera que arribi el casteller de la colla jove xiqueta a Tarragona,
que és l'agrupació local a qui li toca a moment.
Però demà en tenim entre nosaltres el Joan Ciurán.
El Joan, bona tarda.
Molt bona tarda, tingués.
El Joan és el cronista casteller de la cadena CER.
i que aquesta, la retransmissió del concurs de castells, ha estat la seva última retransmissió
després de...
Quantes retransmissions has fet, Joan?
No ho sé, però Joan...
A veure, i a més a més, és l'última...
És que, a veure, l'altre dia ja m'ho deia el company, no?, que feia la retransmissió amb mi, no?
Em donava les gràcies per 20 anys i no sé quantes històries més, no?
I, a veure, i l'únic que faig, i això és l'únic acord que he arribat amb l'empresa
a la qual pertanyo a la cadena CER, és que durant 20 anys he estret del carro,
i ara deixo d'estret d'aquest carro, penso que hi ha gent jove que ha d'estret del carro,
però la ràdio, em sembla que vaig néixer abans...
La ràdio jo vam néixer més o menys al mateix moment.
Per un estil.
Sí, però un estil jo, els castells els porto dintre, i per tant, una mica més o menys vinculat
amb el món de la ràdio, amb el món dels castells, sempre hi estaré, o intentaré estar-hi sempre.
El que passa és que l'any que ve vull fer una mica de descans, una mica de reces,
i després suposo que tornarem, doncs aquí m'adamani la col·laboració.
Gràcies, senyor Canya, bona tarda.
Senyor Canya, què tal?
Bona tarda.
Com va anar el concurs?
Bé, molt bé.
Nosaltres, ara estàvem parlant amb el Joan de com plantejar aquesta tertúlia,
tenim una miqueta de temps, volíem començar per recacaríem què és la colla guanyadora.
O com a mínim la colla revelació.
Capgrossos de Mataró, no?
Capgrossos de Mataró.
Sí, com ho veieu?
Tothom ha parlat, clar, la guanyadora ha sigut Pilar Franca, segons el duel aquest,
però jo penso que ha sigut la que ha trencat esquemes amb aquest concurs,
capgrossos, que encara que ha sigut una revelació entre cometes,
perquè durant tota la temporada ens ha anat demostrant que és una colla
que treballa i que tothom ha treballat ho ha demostrat,
però penso que potser és el futur, a partir d'ara,
aquest tipus de colles que han sortit en aquest concurs.
Com ho veieu?
Sí, sí, està claríssim.
Vull dir, ja fa dies que parlem bé dels capgrossos,
vull dir, la trajectòria que porten amb aquests sis, set anys d'història és impressionant
i crec que va ser simplement la confirmació d'una realitat.
Vull dir, l'actuació que van fer ja l'havien anunciat
i, a més, la van fer a la perfecció.
Bordant, no?
Exacte.
I, bé, vull dir, és impressionant.
Una mica, és la colla que jo crec que ara veig més possibilitats
per davant de les colles de Tarragona, això encara que em dolgui.
La colla que més possibilitats té d'apropar-se
i d'incorporar-se amb aquest G4 de colles grans del qual parlem a vegades.
Quina creieu que és la diferenciació d'aquesta colla envers, per exemple,
les de Tarragona, ara que has comentat les de Tarragona?
Quina diferència hi pot haver?
Home, jo crec que ara tenen a favor la il·lusió,
és una colla molt jove,
la il·lusió que tenen també és molt important,
els dirigents són molt importants,
o sigui, s'han caracteritzat per uns dirigents molt preparats,
molt assenyats,
que han estudiat molt i han agafat una mica
el millor de cada colla de les colles punteres, no?
Sí.
S'han fixat en Vilafranca, s'han fixat en Minyons,
amb els Ballencs, amb les colles de Tarragona, també.
L'altre dia també el Javi Castellví, parlant amb ell,
també se n'enrecordava de quan els xiquets de Reus
van arribar a fer el seu primer castell de nou
i sempre va confessar que li hauria agradat molt aquell 3 de 8
que en aquella època feien els xiquets de Reus.
Vull dir, això és molt important, no?
I a més, també això dintre d'una ciutat com Mataró,
la qual, tot i que la colla és nova,
l'afició pels castells ja ve de temps.
És una mica una excepció amb el nord,
perquè durant les santes, la festa major de Mataró,
sempre hi ha hagut castells i sempre el públic responia molt bé
als castells que es feien per les santes,
no com altres places del nord, que ha costat molt més instaurar els castells.
Jo no la veig tan diferent, tampoc, eh?
Els capgrossos de Mataró, amb el tarannà de jove de Tarragona,
de xiquets de Reus, de Minyons de Terrassa...
És una collona, una nova fornada.
A veure, aquí es diferencien els xiquets de Tarragona
i la jove dels xiquets de Tarragona,
perquè són dos estils diferents de fer castells de Tarragona, no?
Sí, sí.
La jove de Tarragona ha arribat molt més fàcilment
als castells en el que als xiquets de Tarragona, per exemple,
i altres colles, no?
Sí, sí.
Però vull proposar aquests dos exemples, no?
Les colles que neixen avui en dia,
o que fa 20 anys que van néixer,
com és el cas de la jove de Tarragona, aproximadament,
van néixer, jo diria que d'una manera,
treballant molt el màrqueting.
Sapiguem fer molt bé el que porten entre mans
i com fem saber a la resta de gent
allò que fem a la nostra colla.
Moltes colles això no s'han fet.
S'han fet castells perquè toca fer castells,
perquè no...
A veure, és una tradició que no cal fer propaganda,
que no cal anar a buscar la gent,
que es fa perquè, bueno, perquè s'han de fer, no?
En canvi, quan neixen a la jove de Tarragona,
quan neixen a Minyons de Terrassa,
quan neixen xiquets de Reus,
jo diria que són tres colles que van néixer molt juntes,
doncs és una manera diferent de fer castells.
Hi ha hagut colles, els Minyons de Terrassa
que han s'ha pogut arribar molt aviat dalt
i que més o menys es mantenen,
tot i que, doncs, penso que també té la seva baixada,
oi que no són els Minyons de fa tres anys, per exemple.
La jove de Tarragona està ressentint-se
d'aquesta baixada ara
i els xiquets d'Arraus ja l'han ressentit,
aquesta baixada.
Per tant, les coses van de cara amb els capgracos de Matoro,
però què passarà d'aquí 15 anys?
La gent, quan hagi perdut aquella il·lusió
de fer aquells castells tan importants
i no sé què,
continuar arrossegant aquells castells.
Hi ha tradició suficientment,
per molt que digui el Joan Ramon,
castellera per poder aguantar aquest ritme
i penso que és una manera d'entendre les coses
o de veure els capgracos de Mataró.
Però aquesta caducitat que estàs comentant,
creus que és d'aquí a poc
o aquesta colla sembla que tingués bastant abransida?
No, encara no.
El que passa és que, a veure,
no els hi desitjo en cap moment,
perquè, a més a més, soc molt amic lleig,
perquè he estat al seu local,
perquè he anat a fer xerrades amb ells
i ens uneix una forta amistat.
Però no han quigut encara.
No han pres mal en els castells d'engar
i això, Joan Ramon, tu ho saps,
que quan caus un castell important
i comences a tindre aquelles coses
que no ens agrada tindre a les colles,
el pensament és diferent.
I de moment va tot de cara.
No sé la caducitat.
I m'agradaria que no la tinguessin, aquesta caducitat.
Però, a veure, és que és el moviment
que es veu en totes les colles.
El que passa és que amb colles,
com, per exemple, el jove de Tarragona,
que en un determinat tenen 700-800 persones
que perden la plaça,
encara que els hi margi el 50% del personal,
els hi queden 300 i 400 persones,
que moltes colles voldrien tenir
per poder fer castells.
O no?
Sí, sí, ja sé.
Però ara cada vegada tenim...
Ara cada vegada en tinc menys, a més a més.
Però bé, per la primera batzegada vostra,
la primera, diguem, aquell moment
que la jove de Tarragona se'n ressent ja
que no té tanta gent a la plaça,
però continua tot així tinguent gent.
I, en canvi, això amb els capgrossos de Tarragona
encara no s'ha donat el cas.
I espero i desitjo de tot cor
que no els s'hi doni el cas, no?
Però hauríem de saber què passarà.
Tant de bo que no els doni aquest cas.
Només un apunt,
continuant amb el que havies apuntat ara del màrqueting.
Hi ha un fet molt important.
Enguany, tots els mitjans de comunicació
hem parlat, i moltes setmanes,
dels capgrossos de Mataró.
En un cas que em ve ara al cap,
cap castellers de Barcelona,
també han cadenat algunes temporades bones,
i moltes vegades, des d'aquí Tarragona,
quedaven una miqueta a l'oblit
i no en parlàvem.
I també havien fet castellers de Mataró.
D'acord que el capgrossos de Mataró
ha estat la revelació,
que l'hem cadenat a 5 de 8,
que només són 6 anys...
Han s'ha pogut fer un teixit d'amistats molt bona.
No el dubtis.
Han s'ha pogut fer un teixit d'amistat molt bona.
I que vas a qualsevol plaça
i que et trobes el seu cap de colla,
el germà del cap de colla,
i 5, 6, 7 persones més
sempre saludant-te,
s'han fet amics d'absolutament tothom,
i això potser és un fet important.
A nivell d'anècdota,
no sé si sabeu que 50 capgrossos
van passar la nit a Tarragona,
el dia abans del concurs.
La canalla també.
Sí, sí.
Van portar la canalla la nit anterior
perquè descansés.
Molta gent de tronc
i els que van vulguer,
ells van...
Sí, sí.
És un plantejament diferent.
És una altra història.
És una altra història.
I per mi no ha sigut tanta revelació.
Jo he portat,
perquè com que tinc molta mala memòria
i massa creuen els cables en tant en tant,
penso que l'única sorpresa
d'aquest any al concurs
han sigut els xiquets de Tarragona.
La resta
és la classificació lògica
que portem veient tot l'any
a qualsevol dels rànquings
que veiem al Panorama Castellé.
Hi pot haver algun petit canvi
pels primers llocs?
Sí o no?
Sí, sí.
Jo sempre ho dic,
el concurs és l'actuació,
a vegades es diu
la temporada és una cosa
i el concurs és una altra.
Aquest any no.
Però normalment el concurs
també reflexa una mica
el que s'està veient
durant la temporada
i excepte alguna petita variació
com has comentat,
doncs més o menys
la lògica castellera
que es podria dir
se compleix també el concurs.
Anem parlant
d'aquestes colles castelleres
i a veure si es va omplir
la lògica.
Castellers de Vilafranca primers,
veia de xiquets de Baix segons,
amb un duel,
crec,
opinió personal
que apassionant,
com veu veure aquest duel,
com veu veure el 3 a 10
i sobretot
l'intent de 2 de 9
amb folre,
només amb folre,
de la vella de Baix.
Que vols que s'enfadi
o que queden contents?
El que tu creguis.
Aquí tot un punt d'opinoc.
Vaja.
Jo penso que el concurs
va durar dues hores i mitja massa.
A partir d'aquest moment,
tot el que passa
a partir d'aquest temps
penso que és anar a buscar,
com dirien els castellans,
rizar el rizo.
Et refereixes
els intents a l'Avella
per intentar...
Un cop l'Avella
fracassa amb el seu intent
de 2 de 8 sense forra,
el concurs ja s'ha acabat.
El concurs ja s'ha acabat.
El Joan Ramon
ja està.
Jo no hi estic d'acord.
Aviam,
jo crec que
les que coneixem
l'Avella,
més o menys
tots els coneixem,
sabem que el concurs
no s'acaba
fins a la cinquena ronda.
Això està claríssim
perquè ja ho han demostrat
durant altres concursos.
Sí que és veritat
que no els hi van sortir,
però clar,
evidentment,
eren uns intents
de castells límit.
Llavors,
el 3 de 10
sí que va ser
una mica decebedor,
però aquí es demostra
la gran dificultat
d'aquest castell,
que fins i tot
tenint molta gent a plaça
com tenia l'Avella de Baix,
se'ls va esfonsar el peu.
Vull dir,
no només tenir molta gent...
La clau,
perdona,
Joan Ramon,
és que l'assaig,
que és on s'ha de preparar el caset,
també se'ls va enfonsar el peu
perquè en l'assaig
no hi ha tanta gent.
Ah, aquí està.
Exacte.
Que tot i tenir molta gent
necessites haver-ho assajat prèmiament.
Això està claríssim.
Avui ha vingut un castell de la colla
per al que el deiu,
un castell de la colla vella
a la botiga que tenim nosaltres.
Que a més a més
ve cada setmana,
ens veiem cada setmana
i ens fem petar la xerrada
cada setmana
castellanament parlant.
I hem de dir
que hi havia molta gent
de la vella emprenyada
que no havia anat al concurs.
No diré ni el motiu
ni el porquè,
però que hi havia gent
emprenyada a la colla vella
que no havia assistit
aquest any al concurs de castells.
I ara,
per què va dir el motiu?
Jo sé el motiu,
jo sé el motiu.
No el pots dir?
A mi que ho he tancat,
jo us ho diré.
Doncs érem molt de cordó,
eh?
Però no van vindre els enfadats,
imagina't.
Tot i així,
jo crec que
sort de la vella
que va ser,
jo crec que va animar el concurs.
I a més,
una cosa és que la meva cosa
és el lògic.
Hi ha gent que ha comentat
que l'intent de dos de nou
en folre va ser agosarat.
Jo crec que,
a veure,
dins d'una certa lògica
sí que és veritat,
pot semblar-ho,
però no ho és tant,
perquè és veritat
que la vella
va estar treballant molt
el dos de vuit
sense folre.
Sense folre, sí.
Era molt difícil,
tots els que quan el vèiem pujar
molt possiblement
no el carregaran,
però va ser un intent
crec que molt digne
i a més...
Per què el va tirar
la colla vella
aquest castell?
Per guanyar el concurs.
No el dos de nou en folre,
m'hi refereixo,
aquest castell,
el castell aquest,
que era dos de nou en folre,
perquè faltaven 14 mil punts
per guanyar el punt.
Van mirar la taula...
I els 14 mil punts
el castell que coincidia
era aquell.
Si hagués sigut
el 4 de 10
amb l'agulla
i el moixonat dalt,
te n'ho hauria estirat.
No ho sé,
sí, sí,
és una lectura
que es va fer a plaça.
Jo, però a veure,
en aquest cas sí,
podria ser,
perquè a veure,
recordo l'any 98
que van improvisar
un 4 de nou sense folre,
sense haver-lo treballat.
I el 96,
tot i haver-lo treballat,
van tirar un 5 de nou
en folre,
potser un parell
de setmanes abans
de la prova estaca
després per Santa Úrsula
el van afir plenament.
És diferent,
però s'havia treballat,
havies fet molts 5 de 8,
és diferent.
El 4 de nou net,
l'únic que se li pot acusar
d'improvisar
és el 4 de nou
sense folre
de l'any 98.
Però jo aquest 2 de nou
jo no el puc...
A veure,
potser sí que el folre
el van improvisar,
però l'estructura...
Ja et diré
que la vella vaig
no havia provat,
no havia assajat mai
res del 2 de nou en folre.
Sí,
però amb aquest castell
estareu d'acord amb mi
que una colla
que sap fer folres,
que sap fer folres
de sobres,
que ha treballat
l'estructura de 2 de 8 net,
escolta,
no és cap...
Es fica en un d'una pinya gran.
Ah, exacte.
Jo trobo que...
El mateix me li lleva a veure
que d'un castell
que potser és factible,
quan ells ho diuen,
potser serà bravo.
La Franca sí que l'ha treballat.
Exactament.
Vaja,
suposo que el secret és...
Jo quan parlo de tot això
és que nosaltres
el moment que s'acaba
la segona ronda,
entrevistam el Juan Atxo
en directe,
li posem els auriculars
i parlo amb el Juan Atxo.
I li diu,
Juan Atxo,
no t'entenc,
per què fem aquest 2 de 8
en forra,
ai, 2 de 8 ara
sense forra,
si no et serveix per res,
per absolutament per res
te serveix aquest castell.
Jo sí que em serveix
per moltes coses,
sobretot per donar ànims
a la colla
que en casa d'escarregau
ens donen molts ànims
per enfrontar un 3 de 10
que necessiten descarregar
per poder guanyar el concurs.
i remarco que necessiten descarregar.
Jo crec que estàs equivocat.
No, no,
amb puntuació,
amb puntuació a les mans
i ho vam seguir.
El 2 de 8,
descarregar.
Descarregar.
Descarregar era.
Era el 3 de 10
descarregat per guanyar.
Perdó, perdó.
Aviam, aviam.
Si no,
penso que els números
que tenien aquest 2 de 8 net
no necessitava.
Amb el 3 de 10,
carregant-ho ja teníem prou,
no fa falta descarregar-lo.
Sí, Joan,
sí, clar,
perquè
carregant el 2 de 8
eliminen
la diferència aquella
entre 4 de 9 amb 8.
Correcte.
A veure,
aquestes les dues que van fer,
però correcte.
Però és que a més a més
el 2 de 8
se'ls queda en mi intent.
Bueno.
Sí, sí.
M'ha trencat els esquemes.
El duel,
en qualsevol cas,
va ser apassionant.
Fiqueu-vos un moment
a Joan-Joan Ramon Escascos
perquè vull que escolteu
un tall de veu.
Nosaltres també vam entrevistar
en aquesta ocasió el Melilla,
també vam entrevistar
a Tarragona Ràdio Juan Atxo
durant la retransmissió
i el Melilla,
just després
que els castellers de Vilafranca
ja es proclamessin campions
després d'aquest intent
del 2 de 9
amb forra de la Vella,
li vam preguntar
pel concurs lògicament
i també pel més enllà
perquè a Castellers de Vilafranca
encara li queda
molta temporada per endavant.
I és això
el que ens va dir el Melilla,
cap de colla
de Castellers de Vilafranca.
Bueno,
estem fent
algunes cosetes
pel Pilar de 9
que encara s'ha de veure.
Pilar de 9
amb forra,
manilles i puntals.
Sí, esclar.
I llavors
aquest 4 de 9
perquè el 3 de 10
ja el deixarem estar
i aquest 4 de 10
ja ens toca fer
i és que
jo no els hi perdonaré
si no el fan.
Joan, Joan Ramon,
Pilar de 9
amb forra,
manilles i puntals.
Serà fent el vostre
retransmetre-ho.
Sembla que no
retransmetrem
però jo
com a mínim
vull estar a plaça
el dia de novembre
per veure-ho.
A veure,
l'estructura de Pilar
la tenen millor que mai.
O sigui,
ningú hagués dit
que tothom
pensàvem
que quan es retirés
l'Olga,
la quart del Pilar
mítica
dels primers Pilar,
doncs pensàvem
que Vilafranca
patiria
i resulta
que han tret aquest noi
el Marc
que ja l'ha fet
enxaneta,
l'ha fet
d'aquí
i, bueno,
els pilars de 8
que han fet aquest any
han sigut increïbles,
insultants,
vull dir,
millor que molts pilars
de 5
de qualsevol colla.
Llavors,
aquí,
simplement,
l'única dificultat
serà
lligar aquest tema
de les manilles
i els puntals.
Però el que és
l'estructura
no tinc cap dubte.
Si aconsegueixen
lligar una miqueta això,
vull dir,
segurament,
jo no dic
que no el puguem veure
carregat,
descarregat
serà difícil
però jo...
avui dia
ja no m'ho sorprèn
res, eh?
Jo tampoc,
jo no gos
ni dir res.
És factible,
Joan?
Home,
si ells ho diuen,
penso que sí,
jo sempre dic
que la potència
de cada colla
la tenen els seus castellers.
I si cada casteller
hi posa
tot el que ha de posar
i més a més
una estructura
tan ferma
que em tenen
i més a més
jo diré
que és el pilau
com ho has dit
això,
el pilau de nou
en forra de manilles
i puntals.
Em sembla que aquesta
quarta pinya hipotètica
salia de dir així.
I ales.
Ha dit que...
Em sembla que va comentar
que anirien unes 11 persones
en aquests puntals.
És una mica més petit
que les manilles
però tot i així
és un...
El són 18, no?
Es que van a les manilles.
Sí, sí.
Tot i així
és una pinya grandeta.
Fem per la decisió
allà d'al·l...
Si ell ho diu
és factible.
Volant.
Ens ho hem de creure
si més no, no?
Doncs molt bé.
Veurem, esperem
aquest intent
de pilar de nou
en forra de manilles
i puntals
per el dia 1 de novembre
però ara molt ràpidament
abans de parlar
de les colles de Tarragona
que volem dedicar
els últims minuts
d'aquesta tertúlia
volem passar
a les colles
que han estat
una miqueta revelació
d'aquest concurs.
Joan.
Doncs bé,
podríem parlar
d'unes quantes.
Per exemple
amb Arrecs de Salt
una colla
que va fer
una molt bona actuació
amb aquell pilar
de sis tan maco
que van assolir
que a més era el primer
o sigui que
se li va haver
un pilar molt fet
i es van ensenyar
en tres també
molt macos
que penso que en guany
podran fer
i bé,
altres colles
doncs no sé.
Sagals d'Osona
per exemple
que van fer
una actuació
molt completa
aquí més podem remarcar
que serà de Lleida
també
que van fer
una actuació
també amb el 4 de 8
molt maco
i Vilada Gràcia
també
i Vilada Gràcia
també que va ser
amb aquells 2-7
també descarregat
i el 4 de 8
Potser ens hem equivocat
potser les paraules
no són revelació
sinó és constatació
com deies de Sant Joan
com has vist aquesta
perquè aquestes colles
estan amb 4, 8 i 2, 7
aquí
i consolidats.
Sí, sí
i més a més
la Vilada Gràcia
el primer 2-7
que descarregaven
i el primer 4-8
que carregaven
i aprofundaven
a la plaça d'Oros
per fer-ho
s'està demostrant
que amb ganes de treballar
i amb la feina
que es pot arribar a fer
avui en dia
i sobretot
amb la feina
que ens han ensenyat
a fer tota aquesta gent
antiga
com el Joan Ramon
tota aquesta gent
que fa molts més anys
que fan castells
i que han sigut
una manera de
jo diria que diferent
de fer castells
que de la Vella de Valls
o que de les joves de Valls
de les colles aquestes
més tradicionals
si hi ha dedicació
si hi ha seriositat
en les colles
o dit d'una altra manera
si es fa una colla castellera
i no un agrupament
escolta per anar d'excursió
i intentant pujar
un damunt de l'altre
es poden fer coses
molt serioses
i ho estan demostrant
tota aquesta gent
jo penso que no
home sí que hi pot haver sorpreses
però si els analitzes fredament
què és el que fan
durant tota la temporada
i els vas mirant de raó
i veus que
peta el que ha de petar
i no hi ha cap més sorpresa
una cosa
que a mi m'agradaria destacar
del concurs
és que la majoria de colles
van sortir
satisfetes
del concurs
o fent la millor actuació
de la temporada
o fent algun castell inèdit
com Marrex de Salt
Vila de Gràcia
etc.
i bueno
l'excepció potser són
les colles de Tarragona
i les joves de Valls
però la resta
van fer
molt bones actuacions
i van sortir contentes
això confirma
el concurs
tot i la seva llarga durada
doncs com una diada
evidentment de referència
doncs bé
ara parlem de les colles
de les colles
de Tarragona
abans una pausa
per publicitat
però abans
però recordar
que tenim una enquesta
us preguntem
si vosaltres
esteu d'acord
amb que hi hagin
18 colles
per a si s'ha de ser
en el concurs
o si encara
voldríeu reduir-lo
i si ens dieu
que sí
que voleu reduir
us demanem
que ens diéssiu
quantes colles
voldríeu
977-24-47-67
jo penso
Tarragona
Tarragona
ràdio
Tarragona
ràdio

més fàcil
còmode divertida
i a preus joves
Autoescola
Tarragó
més de 50 anys
d'experiència
amb material didàctic
classes per ordinador
i el professorat
més qualificat
No t'adormis
i passa a informar-te
Autoescola Tarragó
Ramla Nova 106
Tarragona
Autoescola Tarragó
la teva autoescola
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Manquen 4 minuts
per a les 9 del vespre
continuem aquí
amb temps de tertúlia
Toc de que ser
Tarragona Ràdio
estem amb el Joan Ciurana
Joan Ramon
i hem tallat
abans de la publicitat
el Joan Ciurana
que volia comentar-nos
aquest aspecte
si s'havia de reduir
o no
el nombre de 18 colles
participants
És que no seria
costat de colles
el que m'intentaria fer
seria
els castells
a plaça
i amb això
redueixes tot
Redueixes rondes
No, senzillament
a veure
Si hi ha limitació
de 3 de 8
per exemple
que és el castell
mínim exigible
per anar al concurs
de Castells de Tarragona
tirar 3 castells
per sota
seria 4 de 8
Torren 7
5 de 7
Castell mínim
que es pot tirar a plaça
5 de 7
I així limites
moltes coses
no limites
el nombre de colles
però sí que limites
les rondes
i hi ha moltes colles
que si no tenen
cap d'aquests castells
ja no podrien participar
perquè a més a més
no serveix per res
absolutament per res
limitar el castell
amb el 3 de 8
i després convides a les colles
que no t'arribin a fer el 3 de 8
Joan Ramon
com ho veus?
Sí, jo crec que
aviam
els últims concursos
sempre s'han anat
a la 5 de la tarda
i fins i tot
algun any més tard
aquest concurs
l'havien plegat
a dos quarts de 6
llargs
em sembla
ben passadets
hem arribat a plegar
a les 6 llarges
també
jo crec que sí
jo crec que ara
a veure
el model
es pot discutir
hi ha moltes opinions
aquí
però
tot i que pot sonar
una mica dur
perquè
bueno potser
però jo me quedaria
faria el nivell
el concurs
apostaria
sempre ha tingut dues característiques
nivell competitiu
i una mica
representació del món casteller
però avui dia
doncs no
jo crec que el tema
de representativitat
no es pot
tal com està el món casteller
de moment
no es pot
mantenir
llavors jo soc partidari
un concurs
com a molt
de 10-12 colles
i les 10-12 colles
millors del món casteller
que vulguin venir
siguin o no siguin
de Tarragona
si a lo millor
les xiquets
i jo de Tarragona
si no s'espavilen
potser aviat
tampoc estaran
entre les 10 o les 12 millors
però jo crec que
que la resta
de les 4 colles
de Tarragona
ja tenen les actuacions
les 6 actuacions
de Tarragona
Sant Jordi
11 de Setembre
Santa Tegla
Sant Magí
per fer castells
i el concurs
és independentment d'això
i per mi
ha de ser això
el Mundial dels Castells
Parlem
Parlem ara
Sí, perfecte
ens has donat
peu a comentar
el que volíem
les actuacions
i el futur
sobretot
de les 4 agrupacions
de Tarragona
li hem preguntat
li hem fet aquesta qüestió
al Jordi Haria
al Jordi Haria Manzano
al cronista
de Casteller
del diari de Tarragona
sense anar més lluny
i ell
ens ha respost
a això
El concurs
ha posat de manifest
una cosa que
em temo
que la majoria
ja intuïem
encara que
sempre és més còmode
mirar cap a altra banda
les colles tarragonines
no estan bé
gens bé
de fet
cap d'elles
pot valorar
la temporada
que s'acaba
com un èxit
de fet
ni tan sols
com una bona temporada
unes
les més petites
continuen estancades
sortint i entrant
de períodes
més o menys crítics
en què fins i tot
a vegades
la seva supervivència
sembla amenaçada
les altres
les més grans
perden importància
cada any que passa
en el context general
del món casteller
de fet
mentre a nivell general
el fet casteller
continua ple de salut
i de força
a l'escena castellera local
se la veu malalta
cada any que passa
menys puixant
més debilitada
el concurs mostra
amb una certa cruesa
que mentre que hi ha colles
que creixen
i que il·lusionen
les agrupacions castelleres
tarragonines
cadascuna al seu nivell
ofereixen un espectacle
d'un cert conformisme
d'un cert cansament
d'un cert desencís
l'afició local
davant d'això
va perdent l'interès
deserta de les actuacions
i cada dia segueix
amb menys atenció
el que fan
les colles de la ciutat
els castellers però
en lloc de preocupar-se
en lloc de provar
d'esbrinar
que és el que no va bé
continuen en certa manera
encastellats
en l'autosatisfacció
i en l'immobilisme
amb una manca
de respecte
moltes vegades
cap als aficionats
així doncs
vist el que s'ha vist
el més probable
és que l'any vinent
sigui una còpia
empitjorada d'aquest
segurament
encara hi haurà més gent
que desesdarà
de les places
cansada
en certa manera
de la indolència
dels seus castellers
i com cada any
ningú provarà
de posar-hi remei
d'aquí dos anys
en veu baixa
potser ens tornarem
a planya
del paper
de les colles
de Tarragona
i segurament
continuarem
estant tan lluny
d'una solució
com ho estem avui
Bé
la veritat
és que ens ha deixat
una mica
més mal que estem sentats
el Jordi
perquè si ens arriba
a agafar drets
ens senta
com ho valoreu
això
que acaba de dir el Jordi
Sí
bé
part de raó té
jo potser
crec que el veig
massa pessimista
massa pessimista
però
a part de raó té
ja fa dos o tres temporades
a més que
una mica es veu
però clar
també és cert
una cosa
jo
a veure
les colles castellers
sempre
jo sempre dic
no es poden criticar
dels castells
que fan
en el sentit
que sempre donen
el màxim
amb la gent que tenen
assagen
durant tot l'any
hi ha unes estructures
que surten bé
altres que no
més complicades
i costa molt
la feina
de les colles
és cada vegada
més
més complicada
sí que és veritat
que
que bé
doncs que
no sé
que
a nivell de ciutat
a nivell de patronat de castells
potser caldria
alguna mesura
que ara no hi entrarem
per
intentar fer les diades
més àgils
més interessants
i clar
aquí també entra
i per reviscular
també una mica
l'afició castellera
que vingui a donar
una mica de cop de mà
que és una de les coses
una de les bases
que sempre hem impulsat
des d'aquí el programa
que potser l'afició
de Raonina
no acaba de donar
aquell impuls
encara que sigui
el dia que vas a fer
l'actuació
ja no dic
en els moments d'assaig
però com a mínim
el dia de l'actuació
que a vegades
falta molt curdo
la pinya
jo sempre dic
també tot i així
que lo difícil
que és lo que
han d'intentar
aconseguir
les colles de Tarragona
la que vulgui tirar endavant
és il·lusionar
i motivar els seus castells
vull dir
perquè per militància
no vindrà
la gran massa
per militància
vindran els 100
120
130
que viuen
la colla
que la senten
però clar
per militància
i obligació
els castells
no poden ser una obligació
els castells
són per passar-s'ho bé
i allí
els assajos
i les actuacions
doncs
a vegades
ho passes malament
perquè aquests castells
tots sabem que es pateix molt
sobretot els grans castells
però tot i així
ha d'haver una il·lusió
i una motivació
per superar-se
per fer alguna fita
que no s'ha fet mai
i això és el que és
difícil de trobar
perquè
no ens enganyem
això és propi dels castells
s'arriba a un nivell
ja costa moltíssim
mantenir aquest nivell
doncs imagina't
per superar-lo
llavors
si et veus lluny
de superar aquest nivell
és difícil
il·lusionar els teus castellers
penses també que potser
jo és una de les coses
que veig
com me fixo molt
amb la gent que puja
i per exemple
dels troncs
hem arribat en guany
potser al límit
és un canvi generacional
que estem observant bastant
amb les colles de Tarragona
hi ha molta gent nova
als troncs
i això potser
també s'està pagant
sí però no
escolt home
els castells
el que no volen
cap castell
vol angúnies
vol angúnies
jo penso que
Tarragona
en aquest moment
hi ha angúnia
de cornisses castellers
hi ha angúnia
a les colles
fem la fenya
que fem
anem caminant
no autoexigim
jo penso que aquest any
els xiquets de Serralló
han demostrat
que és una colla
que ha tingut moltes alegries
des de Sant Joan
cap aquí
si voleu
però les ha tingut
i que passa
és que
exigir cada any
tindre aquell mínim
doncs a vegades
no es pot fer
però és que
perquè no es pugui fer
no és que estiguem tocats
ni malament
ni fotuts
ni que estem a punt de morir
no senyors
aquesta autoexigència
aquesta angúnia
és que la jove
aquest any
acabarà l'any
sense haver fet
aquest castelló nou
doncs l'any que ve
s'hi tornarà a intentar
potser s'estan tirant pedres
a la nostra teula
jo penso que sí
sí, això també és veritat
a vegades
ens autopressionem
ens autopressionem molt les colles
les colles mateixes
ens autopressionem
ens exigim massa
però també una mica
els mitjans de comunicació
sí, sí, sí
començo per nosaltres
però també a vegades
les colles mateixes
ens autopressionem massa
i això no és bo
és el que diem
els castells s'han de fer
per il·lusió
o per ganes
no per obligació
també si has de fer
un castell de nou
per obligació
difícilment sortirà
jo l'altre dia
que vaig fer
la retenció
del concurs
amb dos companys
de Tarragona
ho veia
els notava
que estaven
com anguniosos
com si els hi hagués
una cosa al món
és que la jove
a Tarragona
sense castell de nou
és que el xicatge de Tarragona
a dotzena posició
escolt home
no passa res
a veure
el xicatge de Tarragona
segurament que es va equivocar
que això és el que no es pot dir
perquè no queda èticament bé
que els comunistes castellers
diguem que els xicats de Tarragona
es van equivocar
en el plantejament a plaça
jo tot i així discrepo
jo crec que no es van equivocar
perquè el problema dels xiquets
va ser simplement
que li havien perdut la confiança
al dos de vuit en folre
llavors
era
amb el dos
si haguéssim pogut fer
el dos de vuit en folre
a segona ronda
que no podien
perquè
perquè hi havia un cert risc
doncs
llavors evidentment
s'haguessin plantejat
molt més tranquil·lament
i estic segur
que no haguessin acabat
amb la dotzena posició
però
tenia aquesta dependència
del dos de vuit
van haver d'anar a arriscar
des de segona ronda
i per això no
o sigui
vi l'angúnia
bé
però jo crec que també aquí
també se'ls ha de valorar
els xiquets
que van donar la cara
i que ho van intentar tot
a veure
el que passa és que
a veure
l'actuació dels xiquets de Tarragona
4 a 8
4 a 8
intenta 4 a 8 amb agulla
3 a 9 amb folre
jo crec que l'únic
que se'ls pot criticar
mínimament
que tampoc em sembla d'acord
és el millor
per
l'intent de dos de vuit
amb folre
potser
ja se l'havien jugat
amb el 4 a 8 amb agulla
el 3 de 9
potser llavors
anar a 3 de 8
2 de 7
i llavors
segur que no haguessin quedat 12
però bé
també
m'assembla bé
que arrisquessin
també
ja ens és igual
vull dir
volem sortir una miqueta
carregant només el 2 de 8
feien la millor actuació
de la temporada
o sigui
igualava la millor actuació
de la temporada
jo no trobo tan criticable
la estratègia dels xiquets
en cap moment
però és allò que dèiem
és que no és tan criticable
senzillament
des de fora
no sabia
una situació
que dius
home
te fots un hòstia
de 4 a 8 amb agulla
te fots un hòstia de 3 de 9
ves a seranar els ànims
fes un 3 de 8
si et convé
perquè el 3 de 9
després ja el tu podràs tornar a fer
si et convé
si tens prou força moral
per poder-ho fer
i a vegades
després te ve una quarta hòstia
és l'angunya que deia
de fer castells
però també s'acaba bé la temporada
és un dia que dius
és igual
la jove
la jove l'intent de 4 de 9
i els castells
a Tarragona
perdó
el concurs
vist des de Tarragona
els concurs
vist des d'una altra ciutat
des d'un altre lloc
té un prisma
totalment diferent
bé però
és això
s'ha d'entendre
per tant entre els xiquets
i la jove
que arrisquessin tant
també s'ha de veure
que acaben temporada
llavors
la jove per exemple
també l'intent de 4 de 9
amb folre
a les 5 de la tarda
se'l podia haver estalviat
però
doncs bueno
la gent de la colla
doncs havien fet 3 castells
ens quedava una ronda
i ens quedava
doncs això
les ganes
no
aquí van ser més
jo reconec
les ganes
no l'obligació
les ganes
d'hòstia
d'acabar la temporada
fent
carregant al mínim
com a mínim
un castell de nou
i per això es va intentar
però sí que també
podria ser criticable
senyors
ja no tenim
més temps
i déu-n'hi-do
em sembla que ha estat
la tertúlia més llarga
de la temporada
només destacar una cosa
3 de les colles de Tarragona
xiquets de Tarragona
jove xiquets de Tarragona
i xiquets de Serrallo
ja n'ha acabat la temporada
xiquets de Serrallo
només es queda
una petita actuació
i les seves respectives diades
l'única colla
l'única agrupació
que encara no ha acabat
són els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
haurem d'estar atents
d'aquest 2 de 7
que vam plantar
l'última ronda
vam fer un intent
amb acotxador col·locat
sembla que
com a mínim
podrien tenir
una alegria
en aquest sentit
i a veure
si queden 3 actuacions
durant aquest mes d'octubre
i a veure
com evoluciona
Joan Ciurana
cronista
de la cadena Serr
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
ja ho sabeu
per aquests 20 anys
i per la tertúlia avui
i Joan Ramon Ocanya
també moltes gràcies
ens està emocionant
el Joan
no no
només no m'ho veureu
l'enquival
no et preocupis home
el primer programa
el convidem
una altra vegada
gràcies a vosaltres
una pausa
i en seguida tornem
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Aquest dilluns 14 d'octubre
tornem a obrir
la línia directa
amb l'alcalde de Tarragona
dilluns
a partir de les 12 del migdia
l'alcalde Joan Miquel Nadal
respondrà en directe
a les preguntes
dels ciutadans
si té qualsevol queixa
dubte
consulta
o suggeriments
sobre qualsevol tema
de la ciutat
truqui al 977 24 47 67
i l'alcalde
li contestarà
a través de la ràdio
dilluns 14 d'octubre
al punt del migdia
obrim la línia directa
amb l'alcalde de Tarragona
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Tarragona Ràdio
et convida
a l'acte de lliurament
del segon premi
de comunicació
Ciutat de Tarragona
vine el divendres
18 d'octubre
a les 8 del vespre
al Saló d'Actes
de l'Ajuntament
i després
t'esperem al sopar
a l'Hotel Imperial Tàrraco
fes la teva reserva
al telèfon
977 24 53 64
apuntat a la festa
de la comunicació
a Tarragona
t'ho recomana
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Seieu
que comença
l'Aula Castellera
L'Aula Castellera
d'avui
us vol parlar
de dos fets
dos coses relacionades
amb mitjans de comunicació
un és premsa
i l'altre és internet
el de premsa
primer de tot
és un opúscle
una espècie de pulletó
que es diu
al món casteller
terminologia bàsica
direu
de què va això?
doncs simplement
us explicaran
què és cada peça
d'un castell
molta gent
o sobretot nosaltres
ho donem per fet
per entès
i els que no sou versats
amb els castells
potser no sabeu
doncs qui és la crossa
qui és un contrafort
o qui és una agulla
doncs això
ho podeu saber
i qui ho ha fet?
doncs el Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
i és gratuït
ho repartiran
als centres de primària
i secundària
ho van repartir
aquest dissabte passat
en les primeres jornades castelleres
que va haver-hi
el 5 d'octubre
primeres de Tarragona
i també ho van repartir
durant el concurs
als espectadors
vaja
això ja s'ha fet
ho han fet a Terrassa
i
com és que han trigat una mica?
doncs per qüestió de pasta
i el Rapsol IPF
ha ficat els diners
per tant ho han pogut fer
això ho podreu veure
als centres de primera i secundària
és una introducció
com diu
bàsica
al llenguatge
la terminologia castellera
i l'altra cosa
que està relacionada amb internet
i també amb el concurs
és una porra
vaja
tothom ha jugat una porra
i fins i tot
hi ha colles de Tarragona
que han fet porra del concurs
a veure quines són
les 5 primeres colles
del concurs
doncs bé
a la plana
del montcasteller.com
del qual hi ha l'enquesta
que nosaltres també repetim
l'enquesta
per cert és
si creieu que s'han de limitar
encara més
el número de colles
podeu contestar
i podeu optar
només per participar
al llibre
977-24-47-67
doncs bé
el montcasteller
fa aquesta enquesta
però el mateix temps
ha fet una travessa
i la persona
que ha guanyat la travessa
havia d'encertar
doncs
les 5 primeres colles
i per desempatar
doncs
quins castells
puntuarien de cadascuna
atenció
ex cap de colla
dels Minions de Terrassa
Marius Boada
de Terrassa
ha guanyat
un lot
de cabes
Hill
és el que ha guanyat
per aquesta porra
del montcasteller.com
el Marius Boada
que va ser cap de colla
dels Minions de Terrassa
en una època bastant gloriosa
doncs
ha fet fins i tot
10 encerts
i atenció
va encertar
els 3 castells
dels Cacbrossos de Mataró
i també va encertar
els 3 castells
que puntaria
la colla jove de Tarragona
i també va encertar
i també va encertar
la colla jove de Tarragona
que hi ha
Una música que segur que agrada a nuestro convidado, el Lluís.
Lluís, bones.
Hola, bona nit.
Bona nit.
És la persona que ens parlarà com va ser dijous passat del seguiment per internet del concurs online.
I voldríem saber, Lluís, com ha anat tot això.
La gent ha pogut consultar arreu del món per internet com ha anat el concurs en directe.
Doncs mira, ens centrarem només en l'apartat concurs 2002 online, que és el que més interessa, com vam fer la setmana passada.
Sí.
I us explicaré què és el que he trobat avui, avui mateix, aquest matí.
Sí. Podríem dir-ho de la següent manera, serveis mínims.
Això vols dir?
Sí. Doncs he parlat amb el responsable aquesta mateixa tarda de la pàgina web, el Lluís Soler,
i ens ha explicat que ha tingut un petit problema físic que està de baixa i aleshores no ha pogut actualitzar la pàgina com hauria de ser.
Això sí, ens ha explicat el que pensen fer quan estigui la cosa ja, o sigui ell, pugui anar a treballar i pugui anar a actualitzar la pàgina.
Això significa que no tindrem dades de quanta gent ha pogut arribar?
De moment no.
Quan pugui aquesta persona, que és l'encarregada de la pàgina web de l'empresa ESI, quan pugui tornar una altra vegada a la feina,
podrem consultar a través d'aquest menú, que és el concurs 2002 online, tot com va anar.
De moment només podem trobar les classificacions, que és molt.
On hem d'anar? Quina direcció?
Doncs tornem a recordar que és www.tinet.org, la barra, i perquè no ens compliquem en la tilde, aquella que no sabem com se fa,
doncs posem concurs de castells 2002 i arribem a la pàgina...
En concret és concurscastell02.
Això mateix, concurscastell02.
I aleshores ens farem cap al menú principal, clicarem al submenú concurs 2002 online,
i allí podem trobar les classificacions per rondes, o sigui, la primera ronda, la segona ronda, la tercera, la quarta, la cinquena,
i fins i tot va apuntar la sisena de desempat, que no hi ha res, està buida, perquè no es va utilitzar.
Vaja, però és que tampoc està dins de les bases del concurs.
Hi ha una ronda de desempat, si quedessin empatat en tots, que també tindria conya empatar després de cinc rondes i amb penalitacions, que n'hi va bé.
Però no és impossible.
Però no és impossible, i si algun dia passés, Déu ni d'una de les veus que s'aixecarien...
Doncs les bases contemplen una última ronda, una sisena ronda de desempat.
Doncs els de la pàgina s'han guardat en salut i han ficat sisena i entre parèntesi desempat.
No està plena perquè no la van utilitzar.
I a cada ronda, doncs, tal com van als castells, els que van fer castells, els que van fer els punts, etcètera, etcètera.
I al final trobem la classificació.
Fica classificació, però se sobreenten que és la classificació final.
I entrem aquí i trobem colla guanyadora, castellers de Vilafranca.
Llinja tres grosses.
Evidentment, doncs, tindria que resaltar-ho, no?
Quan entres també a cada colla, cliques a cada colla, resulta que hi trobes la seva taula classificatòria particular,
hi trobes l'escut de la colla i després també l'adreça internet de cada colla.
Molt interessant.
Així pots anar...
Enllaços.
Sí, són enllaços, els links que diuen.
I pots anar a cada pàgina de cada colla, si vols saber més de la mateixa, no?
I bé, doncs, això és el que podem trobar.
També podem trobar l'apartat Càmera Online, que ara de moment està fora servei.
Però us explico el que m'ha dit el responsable, el Lluís Soler, el responsable de la pàgina web...
De l'empresa, eh, sí?
Això mateix.
Que diu que la van tenir una mitjana d'entre 40 i 50 persones veient el vídeo
i anava més lent perquè ells van fer les proves amb una o dues persones connectades.
Aleshores, doncs, va anar més lent, però aquestes persones els van comentar que es veia força bé.
Anava una mica més lent, però es veia força més bé que fa dos anys que era fotografia per fotografia.
Aleshores, doncs, aquí ja s'ha guanyat qualitat respecte de fa dos anys.
Però, a més, em va dir que han tingut contactes amb TV3 per mirar de cara d'aquí a dos anys
poder fer, donar la senyal de TV3 per internet.
Això representaria que tindrien més opció, més qualitat, perquè hi haurien més càmeres,
utilitzarien la infraestructura de TV3 i podrien veure en detall tots els castells,
no amb una sola càmera que tenien ells, sinó amb el material que disposa TV3
i podrien veure fins i tot si posa o no posa el peu l'enxanet, eh?
Recordem que TV3 tenia vuit càmeres. Vuit càmeres són vuit angles diferents.
I recordem que hi ha alguna colla que no està molt contenta de la retransmissió que ha fet TV3
perquè el 4 a 8 que va encarregar Castellers de la Vila Gràcia per la retransmissió de TV3 no es va veure.
El primer que carrega una colla i TV3 en ronda conjunta, que és el que molta gent i molts aficionats es queixen,
a les rondes conjuntes no s'acabava de veure tot.
En tot cas, quantes càmeres hi havia, webscams, per poder veure aquest vídeo?
Sí, aquest vídeo només disposant, em sembla que em va dir dues o tres càmeres, molt poc.
I a més, càmeres de baixa resolució, no els objectius que fan servir les TV3
que poden poder comprovar que es podia veure el detall si posaven o no posaven el peu.
Ja sabem de què parlem, no?
Aleshores, doncs, si arribant a aquest acord, d'aquí a dos anys podem tenir per internet el que dona el senyal de TV3.
Es veurà, evidentment, dependrà del servidor, de la línia que tingui, si és cable, si és fibra òptica, etcètera, etcètera, no?
Aquesta és una de les coses que ens ha comentat que tenen previst de millorar de cara a dos anys, no?
De moment, la prova de fer en vídeo, cosa que és nou en guany, ha anat molt bé.
I després, doncs, de visites, doncs, més o menys visites ja normals, no?
Allò de saber com va la classificació, perquè s'anava actualitzant segons com anaven fent els castells.
Doncs les visites no m'han pogut donar quantitats, perquè això encara ho han d'estudiar,
però han calculat l'an gros més o menys com fa dos anys.
Això és, com sempre, una cosa que ho tenen bastant controlat.
És bastant estable i com fa dos anys també de tot el món.
O sigui, si hi ha un aficionat als castells que està a Austràlia o està a Sud-amèrica,
o està a Sud-amèrica, evidentment va tornar un altre cop a entrar aquí a internet
per veure què és el que passava a Tarragona aquell dia, fa uns quants dies.
Perquè si ets aficionat i t'has de perdre els castells, si a més a més no el pots seguir, ja seria massa.
També volíem aprofitar que estava Lluís aquí per preguntar-li sobre l'altre concurs.
Hi va haver el concurs castellent, hem parlat àmpliament durant la tertúlia,
però el concurs últimament, en les últimes edicions, ja també en les dades dels anys 70,
però últimament s'està convertint com una mena de plataforma reivindicativa.
D'una part del catalanisme, com molta gent sap,
però també d'altres, plataforma reivindicativa de moltíssimes coses diferents.
Hi havia unes quantes pancartes.
Amb el Nàstic, suport a un càmping d'Ulardrola...
No, no, suport no.
En contra.
En contra, no al càmping d'Ulardrola.
No al càmping d'Ulardrola.
I fins i tot al costat de la Vella Baix hi havia una pancarta que deia
Supporters Mollet Vella Baix.
Lluís Apeu de Plaça, quin avient?
Com ho vas veure tot això?
Doncs, home, nosaltres vam comentar l'aspecte de les pancartes.
Les més sonades, evidentment, quan van sonar Segadors,
que va sortir l'estelada d'allí,
se sap per què es va desplegar aquella estelada, no?
Una rèplica per una bandera molt grossa que està per allà a Madrid.
A veure qui la té més grossa.
Sí, això mateix.
Aquí no entrem, és el que es va veure a plaça, no?
Van voler desplegar aquesta bandera, una rèplica,
i és la guerra de les banderes.
Nosaltres no entrem ni sortim, és el que vam veure.
Una altra pancarta, també, que no havíem vist mai,
és la de Catalunya i es no té espany,
de la joventut nacionalista de Catalunya,
bastant grossa, i que es va poder veure per la televisió.
La van tindre molta estona allà penjada.
Sí, sí, sí.
No la van retirar, cosa estranya.
I les pancartes són típiques del Nàstic,
i la del càmping, aquesta va ser comentada.
Jo vaig preguntar a gent de Vilafranca,
perquè Eulard Olà està a prop de Vilafranca,
bé, a la zona del Penedès, no?
I vam dir, però a nosaltres, que ens ve aquesta pancarta, no?
I ens van dir, home, és que aquí ja és un paretge natural,
i volen ficar un càmping.
És clar, per la gent que ho viu el dia
i que està en el seu lloc,
doncs veuen que és molt important.
Per nosaltres, els tarragonets vam considerar
que no tenia tanta transcendència.
Però bé, és una plataforma que aprofita tothom per dir la seva.
No, deixa'm dir una altra...
Digues, digues.
De la qüestió d'internet.
No, no, deixa'm-ho de les pancartes.
No, que abans d'acabar,
també m'ha comentat una cosa que s'ha de posar,
que encara no hi són,
per això he dit que la pàgina d'enternet serveix mínims,
que són fotografies.
De cada castell?
Evidentment.
Estan pensant, com a mínim,
una fotografia de cada castell,
però evidentment les colles punteres
miren de treure dues o tres.
Han d'anar amb cuidador i això
perquè les petites no s'enfadin,
però se suposa que les grans sempre,
com passa als mitjans de comunicació,
els diaris sempre surten més fotografies
que no pas les petites.
Recordem l'adreça,
per poder anar per internet.
Quina és?
Doncs la TIC, pre-doble B,
TINET.ORG,
la barra i concurs Castells 2002.
Sí, és així,
és molt fàcil.
Doncs ara passarem a una altra activitats,
l'agenda d'activitats,
però abans volia recordar-vos una pancarta
que també hi era,
i no diem res més.
Nàstic, no afluixis.
Què fem?
L'agenda d'activitats de Tot de Castell.
Doncs bé,
comencem l'agenda d'activitats.
Ja hem dit que d'aquí a finals d'octubre,
començaments de novembre,
les colles de Tarragona
i altres colles
estan preparant les seves diades
amb castells,
però sobretot amb molts actes festius
per als castellers
que després de tota una temporada
d'assajos i actuacions
també es mereixen una miqueta d'esbarjo,
per què no dir-ho,
però ens volem centrar
en una activitat
molt important, crec jo.
Aquest dissabte 12 d'octubre
és el dia del Pilar,
com molta gent sap,
i mentre alguns
es dediquen a fer desfilades militars,
els segals d'ozona
aprofiten aquesta data
prou significativa
per dur a terme
una iniciativa també ben peculiar,
i és que la colla osonenca
dins dels actes
del seu cinquè aniversari,
recordem que els segals
fan cinc anys en aquest 2002,
volen celebrar el dia del Pilar
aixecant un Pilar de 4
a les 51 localitats
de la comarca d'Osona.
Així doncs,
els segals organitzen
una gran caravana de cotxes,
tots els segals
amb cotxes particulars
aniran voltant
una per una
per les 51 poblacions
de la comarca d'Osona
i en l'airari
Pilar de 4
o la Pilar de 5.
Això només en aquest dissabte,
dia 2 d'octubre,
festivitat de Pilar.
Vaja,
per fer la foto
a cada poble,
està bé, eh?
Sí, sí, sí.
Té un poca feina
és un dia festiu.
Exactament.
Però personalment,
jo la trobo
una gran activitat.
Com a mínim,
home, a més,
això enllaça una miqueta
amb l'esperit,
ens ho comentaven
des dels propis
cassellers de Sagas d'Osona,
és una colla
que porta el nom
d'una comarca,
no d'una població.
I què millor
homenatge
d'una colla
que porta el nom
d'una comarca
a totes les poblacions
d'una comarca
que fer-hi cassells
a les 51 localitats.
Menys que sigui un Pilar,
que és un castell.
Home,
això de cara
a plegar gent
pot ser molt important.
És una mica
màrqueting també.
i captar gent
d'altres localitats.
Sí, tu ho has dit,
és la colla de la comarca.
Per ràpidament,
per acabar aquesta gent
d'activitats,
recordar
que el dia avui,
avui és dia 10 d'octubre,
doncs fa unes poques hores
s'ha acabat el pla
per entregar
les fotografies
per al 13 concurs
de cassells fotogràfic.
Ja ho sabeu,
és aquell concurs
que es va organitzar
en cada dos anys
des de la Generalitat,
des de la Generalitat
de la Generalitat
de Catalunya,
que hi tenen dret
a participar
els joves
d'entre 16 i 35 anys,
doncs bé,
que sapigueu,
hem anat recordant,
això sí,
durant el llarg
de totes aquestes setmanes
la possibilitat
de poder participar-hi,
doncs que avui
s'ha acabat el termini
per poder lliure fotografies
que per a aquells
que no hi hagin pogut presentar
i per a que agafin
una miqueta de ràbia
tenien un primer premi
de 1.000 euros,
un segon premi
de 600 euros
i un tercer premi
de 450 euros.
No, està bé, està bé, no?
Està bé, home.
Està bé, està bé.
Està bé.
Toc de castell,
l'agenda.
I després del concurs
encara no s'acaba
la temporada.
Potser per les colles
de Tarragona
o gran part
de les colles
de Tarragona,
sí,
queda una actuació
de xiquets de Serralloc
que si no se m'enfaden
i 3 actuacions
encara dels castellers
de Sant Pere i Sant Pau
però sobretot
per les colles
de la zona
no tradicional
i també de la tradicional
perquè queda Sant Úrsula,
queda Tots Sants,
encara queda molta temporada
i prova d'això
és que tenim actuacions
i ben importants
en aquest cap de setmana.
Comencem
en aquest dissabte
dia 12
Sant Feliu de Llobregat
és festa major
i s'hi citen
els xiquets de Reus
els castellers de Lleida
els muixiganguers d'Igualada
i els castellers de Sant Feliu.
Anem ara als monjos
on l'organització
Cal Rubió
a partir de la 1 al migdia
aturan els castellers
de Vilafranca.
I a Caldes de Montbui
també aquest dissabte
a les 12 a migdia
s'hi citen
3 de les colles
2 de les colles
no, millor dit
que ja ens fem un amolic
la colla guanyadora
del concurs
per nosaltres
Capgrossos de Mataró
amb la colla
que podria ser guanyadora
del concurs
si hi participés
Minions de Terrassa
juntament amb la colla local
amb els castellers
de Caldes de Montbui
recordem
Minions de Terrassa
Capgrossos de Mataró
i Caldes de Montbui
Això era el dissabte
i ara el diumenge
anirem amb una de les tradicionals
una de les tradicionals
més tradicionals
al Vendrell
per la Fira de Santa Teresa
a partir de l'1 al migdia
es veuran
donant en cita
3 colles
que gairebé sempre
són les mateixes
com a mínim
la colla dels nens del Vendrell
com a colla local
aquest cop acompanyada
amb la nova del Vendrell
la colla que va vindre més tard
i sempre una clàssica
d'aquesta plaça
com és la colla de Joves
de Xiques de Valls
amb una tosió
que serà televisada
en diferit
al vespre
i que bé
doncs esperem
esperem que torni a servir
perquè la colla de Joves
de Xiques de Valls
vagi preparant
els castells
per Santa Úrsula
i que els nens del Vendrell
puguin assolir
aquest 4 d'avui
que van intentar el concurs
i que no van completar
La canalla
La canalla
La canalla
Van fer el 2-2-6
recordem-ho
Realment però
la imatge de
les joves i el Vendrell
està íntimament lligada
i si no recordem
que va ser precisament
en aquesta localitat
on les joves de Valls
va descarregar
el 2 de nou
amb forra i manilles
l'únic del seu historial
i acabem l'agenda
Barcelona
diumenge a les 12 de migdia
festa major de les Corts
amb 3 colles
els castellers de Barcelona
els castellers de Vilafranca
i els capgrossos de Mataró
Doncs bé
vaja
diria que hi ha més gent
que vol reduir colles
al concurs
diríem que
almenys aquí a Tarragona
o gent que ens escolti
del camp de Tarragona
vol reduir
el nombre de colles
i
però vaja
la persona
que hem triat guanyadora
és el Gabriel Molina
per a ell
entre 10 i 12 colles
recordem que
un dels convidats
l'Ocanya ha dit 12
justament
i que el Joan Cibonà
també ha dit
que s'hauria de reduir
però no en concretat
Gabriel Molina
pots venir a buscar el llibre
Les Mereves del Montcastell
segona part
escrit pel Xavier Bruton
i el Jaume Omala
aquí
a l'avinguda Roma 5B
escala B
primer, primera
vaja
el tindràs aquí
el teu nom
Gabriel Molina
ja tens el llibre
Les Mereves del Montcastell
i acabem
el programa d'avui
doncs acomiadant-nos
després d'un concurs
que ha donat molt de si
nosaltres n'hem parlat
llargament
i simplement
també
recuperem
les rimes castelleres
recordeu aquest llibre
que donàvem
rimes castelleres
del Quim Román
doncs
la nostra
altra locutora
del programa
la Núria Cartanyà
ens les ha gravat
i ens ha donat
un últim poema
un últim poema
per poder acomiadar
aquest programa
el títol
el títol són
Rivalitats Castelleres
Un motor massa freqüent
que ens implica competència
menys tenint la resistència
d'una colla en un intent
Esdevé qüestió inherent
de gelosia
l'essència
rebutjant la suficiència
despotrica tot dient
Injúries i falsedats
vers la causa de s'enveja
ja que l'ànima els colpeja
en ser pels fets rebaixats
Però no els hem de fer cas
si això fas
t'ho trobaràs