Comença Toc de Castell.
Els col·laboradors que vam tenir l'any passat, l'Eduard Miquel,
perquè ens parlin de tres importants diades històriques en aquest mes d'agost.
La Bisbal, el Catllà i l'Arbós.
I a part d'això, una entrevista a l'estranger.
Ens anem a l'estranger perquè volem saber qui són els angelets de Vallespí a la Catalunya Nord.
Per tant, un programa una mica farcit i us avancem quina és la pregunta d'aquesta setmana.
Importantíssima perquè és una persona, un personatge clau en el segle XX de Catalunya.
Quin va ser el primer president del concurs de Tarragona, del Castells?
Quin va ser el primer president del comitè organitzador
i també dels que estaven a plaça, el president al cap i a la fi,
el cap visible del primer concurs de Tarragona, del 1932.
97, 24, 47, 67.
I si us hem dit que avui és primer d'agost,
doncs volem parlar amb una persona que ens vol al mateix temps comentar
dues actuacions que es faran aquests primers dies d'agost.
Parlem amb un reusenc, un reusenc enamorat de Tarragona, amb el Jordi Suárez.
Parlar de castells a primers d'agost és per mi,
parlar sobretot de dues coses,
la diada d'agost de Reus i Firagost de Valls.
Precisament dues diades que ja tenim a tocar.
L'una em toca de ben a prop.
A Reus un bon dia ens vam empescar això de la diada del turista.
La voluntat era difondre el fet casteller entre les persones de fora vila,
que en aquesta època ens visiten i que es queden bocabadades
quan veuen les torres humanes.
Veure els castells amb uns altres ulls, amb una altra mirada,
que és el que fan aquests guiris, si em permeteu l'expressió,
és un exercici que a vegades els més aficionats també hauríem de fer.
Aquesta mirada distant, més freda, no tan apassionada,
ens permet adonar-nos de l'espectacularitat dels castells.
fins i tot de les construccions de sis.
Ens permet adonar-nos de l'extrem esforç que suposa a aixecar fins i tot un pilar de quatre.
Tampoc vull exagerar, però si feu com jo o com ells
i us poseu a mirar un pilar de quatre com si acabéssiu d'aterrar a Reus
a primers d'agost, provinents de Düsseldorf o de Mànchester,
em sembla que us ho miraríeu així.
És clar que també hi ha lloc en la diada d'agost de Reus
per als reptes castellers i per als entesos.
Els xiquets de Reus, sense anar més lluny, recorden aquesta diada com la de grans gestes.
Aquell primer 3 de 9 amb fol recarregat.
En ple agost, aquell assoliment va caure a Reus com una brisa fresca
que engrescava el fet casteller d'una ciutat que,
al cap de pocs mesos, va veure aquest 3 de 9 descarregat
de manera espectacular al concurs de Tarragona.
La mirada dels aficionats més aficionats també és exigent,
en la diada d'agost, com a termòmetre de les colles locals,
per saber què són capaces de fer en una diada al Mercadal,
la plaça per excel·lència de Reus, en una diada que no és de festa major.
Els primers dies d'agost també és el moment de la diada ballenca de Fira Agost.
Ah, Valls, mai hi atreva, i menys en una diada que es fa allà al vespre,
amb els llums ja encesos al llarg de tot el carrer de la Cort,
tot atapaït de gent que busca i rebusca
per entre formatjos menxecs i pots de mel,
i ves per on, al final del carrer de la Cort, a la plaça del Black,
entre tendals i alguna màquina agrícola,
hi pots veure castells de 8, o si les colles s'engresquen, castells de 9.
I acabo.
Amb aquests dos exemples us he volgut transmetre
les meves sensacions de primers d'agost,
de la flaire de vacances d'estiu,
de l'olor de vespre, el vespre estiuenc,
en què la festa castellera es barreja amb l'ambient d'agost més autèntic.
Arreus per aquest ambient i gust d'admiració per allò desconegut,
que s'hi respira, i avalls per l'essència
i el gust del camp que tot ho enveeix.
Si no les coneixeu, testeu aquestes diades.
Crec que hi trobareu un què.
El pati
I continuem amb l'opinió, una opinió més propera,
la dels castells de peu d'aquesta ciutat.
Dilluns de la setmana passada va sortir publicada una notícia
en què hi havia el rumor que els xiquets del Serrallo,
colla d'aquesta ciutat,
s'estaven replantejant anar al concurs o no
per el nivell que tenen actualment.
I han preguntat als patis d'assaig de les colles d'aquí
què n'opinen de la publicació d'aquesta notícia.
Escoltem-les.
Soc David Porta, castells de xiquets del Serrallo,
i la meva opinió sobre la notícia que va publicar el diari de Terraona
el dilluns passat, trobo que, vaja,
d'aquella notícia, en aquell apunt s'obrava
perquè no tenia res a veure amb el que se referia,
amb el que parlava del concurs,
perquè eren rumors i, com a tals,
no tenen reu de pes d'estar publicats.
Si fos veritat, sí, però és que el ser rumors,
vull dir, hi ha molts rumors en el món castellet,
i en el món esportiu,
i si els diaris es dediquen a publicar això,
doncs, no ho sé,
millor que es dediquin a fer un mundo deportivo
o un mundo casteller,
perquè els seus rumors no tenien lògica de pes
a l'estar publicats.
Ja que això jo crec que pot fer mal a la colla,
i, a veure, en tot cas,
serà la Junta o la Presidència qui digui l'última paraula.
Em dic Antoni Durant,
perdoneixo la colla jove dels xiquets de Tarragona,
i, bueno, opino que, no ho sé,
és una cosa que han de decidir ells,
però que, si no s'arriba fins a cert nivell,
doncs, poder s'hauria de replantejar-s'ho.
Soc el Francesc de la Morena,
de la colla castellet de Sape i Sant Pau,
i crec que aquests rumors sobre la colla del Serrallo
que no participaria al concurs no s'haurien de publicar,
perquè, com s'ha demostrat, són rumors falsos.
I això perjudica tant a la colla com a tot el concurs en general.
Jo el dia de seguida és la xiqueta de Tarragona,
i a mi personalment em sap molt de greu,
la veritat és que em sap molt de greu,
que puguin decidir en un moment d'anar-hi.
Em sap greu, primer, perquè som de Tarragona,
i, segon, perquè, collons, és una colla important,
em sembla, dintre de l'àmbit de Tarragona.
I em sap més greu, no només perquè siguin de Tarragona
i com a colla de Tarragona aquí poguessin anar,
sinó perquè com a colla de Tarragona no tenen el nivell com per anar-hi, diguem, no?
O sigui, que no van al concurs, no per ser colla de Tarragona,
sinó no al concurs,
perquè potser no consideren que tingui el nivell suficient.
I això em sap molt de greu, la veritat.
Toc de Castell. Diades més destacades.
Us recordem la pregunta d'aquesta setmana.
Podeu aconseguir un llibre rimes castelleres.
Subtítol, Quim, un rima era casteller.
Doncs sí, és el regal que us donem avui,
si encerteu la segona pregunta.
Quim va ser el primer president del concurs de Castells de Tarragona del 1932?
Un personatge, un gran personatge, un gran català, universal.
Pot ser el català més universal que hi ha hagut al segle XX.
Quim va ser el primer president?
Ai, 1900.
977-24-47-67.
977-24-47-67.
Perdoneu-me.
I ara us presento els que ens portaran una mica a les regnes d'aquesta tertúlia,
el Jordi Sorignac i el Joan Fortuny.
Bona tarda a tots dos.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Doncs comencem el repàs aquest cap de setmana.
De les diades més destacades el comencem al Tafulla,
perquè en aquesta població el dissabte dia 27,
els xiquets de Tarragona van coronar per segona vegada el 2 de 8, full rat.
Doncs sí, els xiquets intentaven aquest castell,
que si recordeu ja van carregar a la Riera,
i bé, aquesta vegada no va anar tan bé com aquest dia
i van tindre certs problemes
i el castell només va quedar encarregat, justet,
perquè el nen va anar bastant llest per carregar-lo
i bé, doncs, no més carregat.
Després l'actuació va continuar amb castell de 7 i mig
perquè la caiguda va ser una mica espectacular
i la canalla es va espantar una miqueta
i ja van acabar amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla
que esteix per a Serena.
Els castellers d'Altafulla,
que era la colla que convidava les dues colles,
com els xiquets de Tarragona i els joves de Valls,
que era l'altra convidada,
doncs va fer sense problemes els castells de 6 pisos,
entre ells cal destacar el 4 de 6 amb l'agulla,
i per part de la colla jove xiquets de Valls
feia la clàssica de 8,
però carregant només el 2 de 8 amb folre,
també un castell que se'ls va complicar més del compte
al moment de carregar-lo
i la sortida de la canalla també va cedir.
El 3 i el 4 es van fer amb suficiència.
Deixem Altafulla i passem a l'espluga de Francolí,
perquè en aquesta població la jove va sorprendre tothom
carregant el pilar de 6 després de 3 anys sense aconseguir-ho.
Correcte, des del 99 no feien aquest pilar de 6 carregat,
un pilar de 6 que sabem que feia temps que estaven treballant,
però penso que també el que s'ha de valorar,
potser encara més que aquest pilar,
és la resta d'actuació que van portar,
com el 2 de 7, el 3 de 8 i el 4 de 8,
la clàssica de 8 que havien fet per Sant Joan
i que suposo que ha donat força empenta la colla tarragonina.
Per part de la colla joves de Valls, direm que sí,
aquesta vegada va reformar-se després que la nit abans o la tarda abans
no havia pogut descarregar el 2 de 8 en forra,
aquí sí que el feia i acabava amb el 3 i 4 de 8,
doncs la clàssica de 8 completa pels ballencs.
L'altra colla de Valls, la Vella,
torna a tenir un altre cap de setmana completament maratònia.
Però maratònia del tot, eh?
Aquesta colla de Vella no sabem quina marxa porta
o què és el que menja,
perquè si és castells de 8 descarregats en un cap de setmana,
em sembla que hi ha poques colles que ho puguin fer.
I bé, doncs, castells com el 2 de 8,
el 3, el 4, no sé, el pilar de 6 descarregat,
primer que van fer en Ulles,
no sé, 9 de 7, 3 per sota,
tota la gamma i una mica més.
Acabem el repàs de les dades,
comentant dues festes de barris de Tarragona
amb actuacions a les colles de la ciutat.
Primer, al carrer Maria Cristina.
Doncs al carrer Maria Cristina,
actuava la colla jove de Tarragona i els xiquets d'Arreus,
amb bona actuació també per a les dues colles,
direm que saben que la jove de Tarragona
ja venia d'actuar pel dematí a l'Espluga
i això van prendre una mica més de tranquil·litat
i van fer castells com el 5 de 7,
el 4 amb l'agulla,
castells de Barcelona una miqueta,
i també bona actuació pels reusencs,
que van fer el 4 amb l'agulla i el 5 de 7,
doncs castells també que són importants per a ells.
A les festes del barri de Riuclar,
els castellers de Sant Pere i Sant Pau
descarreguen el 3 de 7.
Doncs, a banda d'això,
diuen que actuaven les altres tres colles de Tarragona,
cosa inevitable també,
que tres colles de Tarragona s'ajuntin per fer castells,
i bé, doncs els castells de Sant Pere i Sant Pau
descarregaven aquest 3 de 7 com el Màxim Castells,
una bona actuació.
Els xiquets del Serrallo,
que s'assassenaven una miqueta
d'aquests problemes que havien tingut aquestes darreres setmanes
i fèiem bé els castells de 6,
inclouint també el 4-6 amb l'agulla,
a veure, tenen canalla nova,
estan treballant bastant,
vaig parlar amb el Guali,
em va dir que estàvem bastant més tranquils
i que semblava que la cosa anava començant a arrollar una miqueta,
i els xiquets de Tarragona,
amb castells de 7 i mig,
amb el 4-7 amb l'agulla,
i després proves de 3 i 4
per anar treballant aquests castells
que encara resten com és el 3 de 8 en properes actuacions.
Hem posat les dades damunt de la taula,
ara fa falta comentar-les.
Comentar-les amb especialistes.
Carles Cortés, cronista de la Cadena C, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I com sempre un casteller d'una de les 4 colles de la ciutat,
en aquesta ocasió,
Sergi Odeloso Rios,
de la Colla Jova de Xiquets de Tarragona.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Potser la nota més destacada
o la que sorprèn més
és el Pilar de 6,
carregat per la Colla Jova de Xiquets de Tarragona,
a l'Espluga de Francolí.
Sergi, lògicament estaves allí.
Com vas veure aquest Pilar?
Home,
ens va fer molta il·lusió fer-lo,
perquè precisament recuperàvem
el Pilar de 6 que feia 3 anys que no el fèiem,
i el qual no havia dit
que l'haguéssim deixat d'assajar.
Durant aquestes dues temporades
que no l'havíem portat a plaça,
el continuàvem assajant,
però no acabàvem de trobar,
sobretot pels pisos alts,
en Xeneta i el Quim, diguéssim.
no acabàvem de trobar les persones
que el podien tirar endavant, no?
Però bé, ara ja és allò,
comptes amb la gent,
comptes amb la canalla per poder-ho fer,
ja feia molts dies que s'estava assajant,
i bé, aquest va ser el fruit, no?
Però vaja, jo de l'actuació,
potser el més espectacular
i el que mediàticament sobresurt més
és aquest Pilar de 6,
però crec que vam fer el 3 i el 4 de 8,
primer, un 4 de 8 importantíssim per nosaltres,
perquè veníem de tota una ratxa
de pràcticament 18 4s de 8
descarregats consecutius
i ens havia caigut el feia 7 dies.
Aleshores, doncs bé,
ja ho vam atribuir una mica,
encara ara no sabem exactament
per què ens va caure,
però va caure,
i aleshores era el primer
que començava la ratxa
i va ser un 4 de 8,
doncs perfecte,
i després el 3 de 8,
un 3 de 8,
que jo crec que tornem a tenir
un tronc de 3 de 8
com feia anys que no el teníem,
vull dir, molt segur,
molt ben agafat de mida,
molt rodó,
i que són el 3 de 8,
sabem que obre moltíssimes portes
tant per Castells de 9
com per Castells de 8 i mig.
Carles, que...
No, realment m'agrada,
a mi m'agrada sentir
que les colles de Tarragona funcionen
i m'agrada sentir que la jove,
per exemple, funciona
i que estan molt contents
i que estan motivats,
sobretot,
i després de descarregar
una altra vegada el 4 de 8
i després de fer el Pilar de 6
i això és bo,
o que els xiquets de Tarragona
descarreguen el 2 de 8
quan el van descarregar l'altre dia
o el van carregar el passat diumenge.
Vaja, és bo sentir
que les coses van funcionant
o que els castellers de Sant Prés i Sant Pau
han descarregat aquest 3 de 7
i és un pas endavant
i a poc a poc van fent pessetes,
o que els xiquets del Serrallo
també estan en la seva feina
d'anar fent pessetes,
potser més petites
i que no són tan espectaculars
o no es veuen tant,
però m'agrada sentir-ho
perquè ara potser feia
un cert temps
que costava veure arrencar
les colles de Tarragona
i no sé,
noto quan el Sergi explica
que van fer el Pilar de 6
o que van tornar a descarregar
el 4 de 8,
se li veu aquella il·lusió
de dir
és que estem fent les coses bé
i això tard o d'hora
tindrà els seus fruits
i això és molt important,
que es deixi a més veure tot això,
perquè moltes vegades
també els castellers
o els responsables de les colles,
lògicament d'altra banda,
ho deixen una miqueta cap a dins,
no anuncia a la colla jove
que tirarà un Pilar de 6,
que també és molt lògic,
però agrada veure't sorprès
per un Pilar de 6,
en aquest cas perquè és la jove,
però vaja,
pot fer qualsevol colla
que estigui en aquesta situació,
que potser s'amaguen
a l'hora de dir
que faran aquest castell,
però després el tiren
amb seguretat i el fan.
Jo m'agrada sentir-ho,
de veritat,
i a més quan llegeixo també
els diaris,
el que expliquen les cròmiques
de les diades castelleres,
o quan escolto la ràdio,
o quan miro la televisió
i sobretot parlo a nivell de Tarragona,
i si voleu ja en parlarem
després de les colles de fora,
però m'agrada sentir
que les colles de Tarragona
tornen una altra vegada
a estar més il·lusionades,
o que veuen una miqueta més de llum
que no pas altres temporades.
Amb aquest Pilar de 6,
lògicament,
la jove dona un pas...