Comença Toc de Castell.
Bona tarda, s'han solucionat els problemes que triem amb la nostra emissora
i ara ja comencem la nostra quarta entrega d'aquesta onzena temporada tot de Castell.
Avui és dijous i tornem al nostre horari habitual.
Dissabte passat va ser una excepció i a partir d'ara,
si no hi ha cap mena de bagaix general prevista a tot el territori espanyol,
haurem de fer els programes dijous.
I per què diem que us recordem això?
Doncs perquè tornem amb el concurs i podeu trucar en directe per guanyar avui dos àlbums castellers,
perquè va quedar un vacant de la setmana passada.
Per tant, ja us avancem la pregunta del dia, que és la mateixa de l'últim programa.
Per tant, que hagi pogut mirar en tot aquest temps les respostes, la sabrà.
En a quina edició del concurs de Tarragona va haver-hi el màxim número de colles?
Quin any era? I us avisem, avisem.
És a la dècada dels 90.
I quantes colles hi havia a la plaça d'Abraus de Tarragona?
Algú va trucar i va dir més de 30.
No, no us passeu, no hi havia 30 colles.
Aquestes són les dues preguntes, 977-24-4767.
És el telèfon de la ràdio, 977-24-4767.
Podeu trucar ja.
I al final us deixarem aquests dos àlbums castellers entre els que hi ha encertat les preguntes.
Per tant, comencem el programa.
I l'opinió la tenim a enguany, i avui volem dir, del Guillermo Soler, que és la responsable del punt casteller que sortirà.
demà, aquest divendres, amb el Punt Diari.
Escoltem-ho.
Dilluns passat vam poder gaudir d'una nova la secció castellera mitjançant les actuacions de Sant Joan de Tarragona i Valls.
Una experiència que a vegades pot ser reveladora.
Així, després d'una diada tipus a la plaça del Plat, amb castells de nou, èpica,
i tots els ingredients que se li suposen a aquesta mena d'actuacions,
a la tarda era el torn per la més modesta plaça de la Font i les colles de la nostra ciutat.
Vaig donar l'honor de ser l'anfitrió d'una companya vellenca que assistia per primer cop al Sant Joan de Tarragona.
Ara sabràs el que són els castells, vaig dir-li.
Coneixedor que, com a vellenca, estava mal acostumada en molts aspectes.
Aviat va entendre el sentit de les meves paraules.
D'entrada, no totes les coses eren al plaça a l'hora que, suposadament, començava l'actuació.
I quan totes hi eren, llavors el que faltava era l'ambulància.
Més retard. Poc públic.
Algún castell que, només d'haver al començar a pujar, sabies com acabaria.
I quan em va comentar que ella, a Valls, entre castells i castells, acostuma a aprofitar per fer una ciberreta o dues,
no vaig poder evitar de dir-li que era una sort per la seva salut que fes castells a Valls i no a Tarragona,
perquè a la nostra ciutat, entre castells i castells, es pot fumar un o dos paquets.
Però estic sent injust amb aquest Sant Joan.
Sent una mica seriós, el cert és que, tot i que la manera de patir algunes de les tarragonades habituals,
no totes exclusives de la nostra ciutat, en definitiva va ser una diada maca.
Dic maca, que no vol dir extraordinària ni excepcional.
Això seria, per exemple, el concurs.
Sant Joan va ser simplement una diada maca.
Però la nostra ciutat, que una diada sigui maca, s'ha convertit darrerament en una excepció, un fet extraordinari.
I va ser una diada maca perquè va funcionar, realment, amb una certa agilitat,
sense haver de recórrer a fórmules estrambòtiques.
Perquè només hi va haver una caiguda.
Perquè almenys 3 de les 4 colles van sortir de plaça amb la satisfacció d'haver fet exactament els castells que teníem previstos.
Potser no s'hi van veure grans construccions, però no és d'això del que estem parlant.
L'afició castellera terragonina, que existeix, mereix més diades com aquesta.
Diades maques, simplement.
Les actuacions extraordinàries, els grans resultats, els castells de nou, arribaran després.
Una diada maca amb castells de 8, amb castells de 7, satisfà els terragonins que encara tenen la moral d'assistir a una actuació a la seva ciutat.
No cal més.
I la prova és que una diada maca també agrada a una vellenca acostumada a les sangs o llàgrimes de la plaça del Rat.
I continuem amb la pregunta de la setmana passada que fèiem els patis d'assaig de les colles tarragonines.
La pregunta era, tornaríeu a fer vosaltres com a castells de peu una exhibició castellera igual que la de Sant Jordi?
És a dir, de dos en dos, sense repetició, tot per agilitzar l'actuació per motius extracastellers.
I això són les respostes que hem recollit aquesta setmana.
Em dic Laura Palau i sóc de la colla Chiquet del Serrallo.
I la meva opinió és que no estaria d'acord en tornar a fer un sistema així,
perquè crec que després passaria com va passar, que quan actua dues colles alhora i resulta que una s'espera per el que sigui,
i acaba actuant sola.
Jo crec que, encara que l'actuació s'allargui més, jo crec que l'hi ha d'anar als castells s'està allà fins al final.
I no hem de fer l'actuació més ràpid ni fer de dos en dos, ni per futbol ni per anar més de pressa.
No estic d'acord.
Em dic Roger Guardiola, sóc de la colla Chiquet de Tarragona, i estic a favor d'una part d'aquesta forma d'actuar,
que és la d'anar a dues colles i dues colles, i per allarger una mica l'actuació,
però no amb el de no poder repetir els castells, perquè algun fallo sempre pot tenir qualsevol.
Marc Valls Puig, Chiquet de Tarragona. No estaria disposat a repetir una actuació com la de Sant Jordi,
perquè trobo que, primer, les actuacions són molt curtes, i segons, et desvirtuen una mica el que és una actuació de castells.
Me llamo Verónica Espinosa, soy de la colla Castilla-Saint-Ré-Saint-Pau,
y no me gustó la solida de Sant Jordi, porque era toda muy rápida y todo.
Y, no sé, es que era muy rápida, y tan rápida no, porque es un agobio y tienes que ir muy corriendo y todo.
Doncs bé, us avisem ja que la setmana que ve canviarem de pregunta i anirem amb la gravadora amb una nova opinió per a vosaltres.
I la pregunta està relacionada totalment amb el concurs.
Estem al començament d'organitzar aquest concurs i volem saber quines colles vindrien per actuar, ja ho sabeu, el primer diumenge d'octubre.
Doncs la pregunta és, vosaltres, castellers de Tarragona, voldríeu que Minyons de Terrassa i Bordegassos de Vilanova vinguessin al concurs de Tarragona?
Això ho sabrem a partir de la setmana que ve.
Toc de Castell, diades més destacades.
I ara sí que anem al tema principal en aquesta primera secció del programa, que és les diades que s'han efectuat aquest cap de setmana passat.
I per parlar-nos tenim el nostre company del programa, el Jordi Surinyac. Jordi, bona tarda.
Hola, bona tarda, Javi.
Avui crec que monopolitzarem una mica el tema per Sant Joan, però abans recordem les preguntes del concurs que fem setmanalment.
Us avisem. Unes preguntes que vam fer la setmana passada i va haver-hi algú que va respondre una mica erròniament.
Doncs, quin any va haver-hi el màxim número de colles al concurs de Tarragona?
És la de la dècada dels 90.
I quantes colles hi havia a la plaça de Braus a aquella edició?
Eren menys de 30.
No us ho podem ficar més fàcil.
977-24-4767, 977-24-4767, si voleu guanyar un dels dos àlbums que avui sortegem entre qui ens serveu aquesta pregunta.
I ara sí, Jordi, si vols presentem primer els convidats.
Doncs, per comentar les diades més destacades del passat cap de setmana i de Sant Joan,
tenim avui dijous en Joan Borràs, cronista casteller de la cadena CER.
Bona tarda, Joan.
Hola, molt bona tarda.
I en Jordi Mallol, casteller dels xiquets de Sarraio.
Hola, bona tarda.
Doncs, com havia dit a Javi, monopolitzarem aquesta secció amb dos Sant Joans.
Primerament el de Tarragona, el de la nostra ciutat, el que realment ens interessa,
i després ens n'anirem cap a baix perquè va ser allí on vam veure'ls, els més castells de nou d'aquest cap de setmana.
Comencem per Sant Joan.
Què van fer les colles?
Doncs les colles, en general, van complir les seves expectatives.
Anem repassant una a una.
Podem començar a ser un cas per ordre en què van actuar.
La primera colla que va actuar va ser la colla jove de xiquets de Tarragona, que va completar el 4-8, el seu cinquè de la temporada.
Va continuar amb el 3-8, un 3-8 força treballadet, però que va significar el seu primer 3-8 també d'aquesta campanya.
I va acabar amb el 2-7, completant així el programa que teníem previst.
Joan Borràs, com vas veure la colla jove?
Doncs, a veure, el seu principal castell que volien fer, a banda de que el 4-8 i el 2-7 ja l'havien fet aquesta temporada, era el 3-8, ho van assolir.
Per tant, doncs, evidentment que devien estar força contents per aquesta actuació.
El 4-8, que ja n'han fet uns quants aquesta temporada, i ja es va veure que, ja s'ha vist les diferents vegades,
que el tenen força bé, i el 2-7, que ja en algun dia han tingut alguns problemes, com el Vendrell,
però que en aquesta ocasió també ho van poder descarregar.
El 3-8 va significar algun problema, es va haver de treballar una miqueta a nivell de 3 i quarts,
però es va descarregar sense més complicacions, no, Joan?
Sí, a veure, tots els que estàvem allà a la plaça ho van poder veure, i per tant, doncs, res més a dir.
La segona colla en actuar van ser els xiquets de Tarragona, els xiquets també van completar el programa que teníem previst,
van iniciar l'actuació descarregant el seu segon carro gros, el 4-8,
van continuar descarregant el que era veritablement l'objectiu de la diada, el 2-7,
un 2-7 amb molts canvis, hi havia canvis a gairebé tots els pisos,
i van acabar descarregant el seu segon 4-7 amb l'agulla de l'any.
Jordi, com vas veure l'actuació dels matalassers?
Home, la vaig veure realment bé, no?
Vaig veure un 4-8 de l'estil matalassé,
dels últims que acostumen a fer,
traient pes del castell,
amb castellers joves als diferents pisos,
després va haver un 2-7 treballadet,
perquè no es pot dir que fos d'aquestos de postal,
sinó que treballat,
però precisament amb aquests canvis que heu comentat,
un canvi cada pis té potser més valor per ells,
que no passa el 4-8,
que ja l'havien fet.
I després el 4-7 amb l'agulla,
que és un castell que l'ha d'assolir plenament,
els matalassers no han de tenir cap mena de problema,
i l'únic que vaig veure és el Pilar,
que el van tenir que defensar una miqueta més a nivell de segons en un moment,
però bé, els vaig veure bé.
Comentava el mateix dilluns el Jordi Andreu,
el cap de colla dels xiquets de Tarragona,
que el 2-7 que es va tirar a plaça era el 2-7,
l'estructura de 2-7,
que ell es pensava per ficar damunt del forra del 2-8,
un hipotètic intent de 2-8,
que aniria més endavant.
La tercera colla que va actuar van ser els castellers de Sant Pere i Sant Pau.
S'havien proposat descarregar els primers castells de 7,
els primers castells de 7 de l'any,
i efectivament així va ser la seva actuació.