Comença Toc de Castell.
Bona tarda des dels nous estudis d'aquí de Tarragona Radio, aquí a l'Avinguda Roma,
que són uns nous estudis que, de certa manera, ens impressionen una mica acostumats a l'espai que teníem allà a la Rambla Nova.
Però tot de Castells continua. Ha viscut molt, moltes seus amb aquesta emisora.
Va viure a la part alta, va viure a la Rambla Nova i ara estem aquí a l'Avinguda Roma.
Anem baixant de mica en mica, potser ens aproparem al final de Reus.
Però vaja, és Tors Amunt, és el cinquè programa d'aquesta temporada, l'onzena.
I avui tenim un programa una mica especial, perquè avui tindrem dues entrevistes així paral·leles als castells,
però que tenen relació amb els castells.
La primera serà a un italià, un italià que està estudiant i que li agradaria fer una tesi de llicenciatura
per a la universitat italiana sobre els castells.
I tindrem una entrevista amb ell perquè ens expliqui per què ha escollit aquest tema
i quines conclusions han d'estar traient.
I també, doncs, tindrem una entrevista a una persona que ha fet poemes sobre castells
i ha publicat el llibre, es diu Quim Román.
També tindrem l'entrevista amb el Quim Román.
Això en aquest cinquè programa, que com sempre us regalarà avui dos àlbums castellers
del Dià de Tarragona complets amb els cromos.
Són dos perquè anem acumulant.
I avui la pregunta serà més senzilla.
Comencem.
Venga, amb força, eh!
Amor!
I la persona que tenim per donar-nos la seva opinió
és una persona que ja porta molts anys, molts anys parlant de castells.
I des de la nostra ciutat veïna, des de Reus.
Escoltem què ens vol dir el Joan Ciorana.
Sembla que tenim problemes amb la línia telefònica.
Intentarem localitzar el Joan Ciorana ara mateix.
En tot cas, us hem de comunicar una notícia important sobre el Joan Ciorana.
Ha estat la veu de la cadena SER durant molts anys, fins i tot dècades,
en plural, dècades, de les retransmissions castelleres.
I el Joan Ciorana avui ens volia fer una mena de comiat
per a l'antena radiofònica, per a les zones arsienes
que han estat a la seva casa durant tant de temps.
I el Joan Fortuny, que tinc al costat, em va dient que sí amb el cap.
Perquè el Joan Fortuny ha conegut el Joan Ciorana en moltes batalles, no, Joan?
Bona tarda.
Doncs sí, hem conegut el Joan Ciorana, com dius tu, en moltes batalles castelleres,
i ara estic ben parlant.
Però bé, jo sento que el Joan Ciorana és una persona que aprecio
perquè és una persona que estima molt el món dels castells,
doncs que deixi de parlar d'ells, com a mínim, no?
Com a persona i com a amic.
Doncs el Joan Ciorana ens vol dir unes quantes paraules.
Joan, endavant, quan vulguis.
Quan l'altre dia em van trucar els bons amics de Toc de Castells de Setdó
de Tarragona Ràdio per demanar-me una entrada pel seu programa,
els hi vaig dir de seguida que sí.
Però un cop vaig penjar el telèfon, em va passar pel cap la següent pregunta.
De què parlarà, Joan?
Vaig estar a punt de tornar-los a trucar i dir-los que no podia fer aquest comentari
per qualsevol motiu.
Però ràpidament em va desaparèixer aquest mal pensament,
encara que segueixo preguntant-me de què parlaré.
Tot i que estic segur, i a més a més molt segur,
que hi ha molts temes en aquest món,
tinc la sensació que aquesta vegada, que aquest món que se lleia,
cada dia es torna més per a punyetes i mirat.
Per no anar massa lluny, l'altre dia vaig escoltar sense voler
una conversa en què es feia una mena d'aposta
per saber quants dies tardarà en aparèixer el primer article
en què, d'alguna manera, renyaran el patronat de Castells de Segona
per les bases del concurs a Castells d'enguany.
De ben segur que també aquest comentari ja anirà a càrrec d'alguna vaca sagrada.
I em vaig dir, per això això passa cada dos anys.
I n'estic convençut a més que sense aquesta discussió
es perdria una part important del concurs.
Per tant, tot segueix igual.
Aquest tema, per tant, ni tocar-lo.
Podria parlar de les noves colles castelleres que no han pregut rassament?
perquè, ja em perdonareu, però una actuació dels Nyerros, dels Xerrics, dels Batussers
i dels Angelets, entre d'altres, no em direu que això no s'assembla més a un cartell d'un concert de rock
que el d'una actuació castellera.
Però posats a mirar, ja fa anys, que van aparèixer uns bordegassos o uns briballs, per certar-ne algun.
Per tant, tot això tampoc és nou.
Aparquem-ho.
De què parlaré, doncs?
Què té diferent aquesta temporada que no hagin tingut les anteriors?
Les diades sense assistència sanitària i, per tant, les colles que es neguen a actuar?
Tampoc.
Si els conisses castellers s'expliquessin.
Ja ho tinc.
Aquest any, per mi, no té un fet que fa molts anys, dues dècades, per ser més exactes, que no em passa.
Aquest any deixaré d'exercir de cronista casteller.
Sí, em jubilo, després de 20 anys d'informar sobre el fet casteller.
Serà per això, però, que tot em sembla igual?
No ho sé.
El que sí que penso fer és que, després del concurs de Castells de Tarragona,
diré adeu a aquest món que, quan vam començar,
tot era diferent.
Sense tants perespunyetes, ni tants primmirats i les vaques sagrades,
però segurament no eren tan sagrades.
Companys, bon programa i fins sempre.
El pati.
Doncs fins sempre, fins sempre, i segurament et tindrem algun dia més aquí, Joan.
Tot i així, nosaltres volem continuar el programa,
segurament formar ja part de la nostra vida, com també de la teva, gràcies a la teva col·laboració,
i ara ja us volem dir la pregunta de la setmana.
Una pregunta senzilla i que pot tenir una mica de problema,
i sobretot pels qui no teniu tants anys, com aquí el Joan Fortuny, per exemple.
Escolta, m'estàs posant a caldo ja, eh?
No pots dir això.
Ha començat bé el programa avui, eh?
Ha començat molt bé.
Molt bé, molt bé.
La pregunta és, on es va fer el primer concurs no oficial abans de la ciutat de Tarragona?
Perquè se'n va fer a una ciutat abans que a Tarragona.
Quina ciutat era?
Si la sabeu, truqueu al telèfon en directe de Tarragona Ràdio
per donar-los la vostra resposta.
I ara, si us plau, escolteu el que volen dir les colles
sobre una pregunta que han fet aquesta setmana,
hem anat als patis perquè ens diguin què opinen sobre,
si volen o no volen, que els minyons i els bordegassos,
com deia el Joan, uns noms una mica roquers,
vinguin al concurs de Tarragona.
Sergi de los Rios, de la Colla Jove, Chiquets de Tarragona.
Bé, respecte a la pregunta,
doncs si s'hauria de convidar o no a bordegassos i a minyons de Terrassa,
jo considero que sí, que s'haurien de convidar
i aleshores estar oberts a que poguessin participar al concurs de castells.
L'altra cosa és, doncs, a veure la decisió que ells finalment prendrien,
però com a mínim són dues colles, doncs, que, sobretot minyons,
que han demostrat, segurament, que fan castells d'altíssim nivell
i crec, doncs, que a Tarragona també ens agradaria veure'ls.
Em dic Angela García Fernández,
soc de la Colla de Chiquets de Tarragona
i sí que estic d'acord, perquè puja el nivell del concurs
i es veurien castells més impressionants,
tot i que la nostra colla quedi més enrere.
Soc Jordi d'Antonio León,
soc casteller de la Colla de Chiquets del Serrallo de Tarragona
i la meva opinió sobre la pregunta
és que el concurs milloraria
si vinguessin les colles que ara, diguéssim,
estan reputjant venir, com són els minyons de Terrassa i els bordegassos.
Aquesta és la meva opinió,
tot i que cada colla és sobirana
al moment de triar l'opció de venir o de no venir al concurs.
Soy Julio Sánchez,
pertenezco a la colla castellera de San Pedro y San Pau
y bueno, creo que sí, sería bueno que vendrían.
Pues porque, bueno, son dos collas grandes,
hacen castillos grandes, bueno,
y las collas pequeñas, pues,
tú tomas un poco de ejemplo
y aprendes también de las collas como estas, ¿no?
Yo creo que sería importante para el concurso que vendrían.
Toc de Castell, Tarragona Ràdio.
Encara busca pis?
Vingui a Finques August,
tenim l'habitatge que necessita.
Escolti, impecable eixaleta arrenclarat
a boscos, tres habitacions,
calefacció central, pati i jardí
per 128.600 euros,
21 milions i mig de pessetes.
Finques August,
carrer August número 10,
telèfon 977-24-0874, Tarragona.
El carrer Sant Anna,
al cor de la part alta,
restaurant Eugeni i Montse,
Palau d'Alvaró.
Tasta les nostres especialitats
en un entorn incomparable.
Sempre t'oferim
la millor cuina de Tarragona.
restaurant Eugeni i Montse,
Palau d'Alvaró,
carrer Sant Anna,
número 3.
Informació i reserves,
telèfon 977-24-1464.
El centre de Tarragona,
al carrer Portalet,
cantonada amb la plaça de la Font,
Casa Guàs.
A Casa Guàs hi trobaràs tot el que et pugui fer falta,
roba de dansa i gimnàstica,
complements per a disfresses o disfresses senceres,
complements per a teatre i festes de fi de curs,
i moltes idees que t'agradaran.
No busquis més.
Casa Guàs,
al carrer Portalet,
número 1,
telèfon 977-23-41-22,
Tarragona.
Tarragona Ràdio,
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Toc de Castell.
Diades més destacades.
Pot haver-hi dubtes,
ja els agrairem.
La pregunta és,
a principis de segle es va fer un concurs,
abans del del 32,
que va ser el primer que es va fer a Tarragona.
A quina ciutat es va fer?
El primer de tots.
El primer de tots.
El primer?
Fàcil i impossible.
És que és una gran ciutat.
Molt gran.
Molt gran.
Heu de trucar al 977-24-4767.
No sortireu per antena,
perquè us agafarem fora d'antena
i així no donareu pistes a qui truqui després.
977-24-4767.
Quin va ser el primer concurs?
On es va fer?
I no és Tarragona, eh?
Ja us ho hem dit.
Abans el de Tarragona.
A principis de segle.
I ara doncs passem a la secció de diades més destacades,
perquè aquesta setmana justament hem tingut una gran actuació,
que podia haver estat més,
però ha estat una bona actuació, vaja,
i ha estat a Terrassa.
I d'això ens parlarà el Jordi Sorignac i el Joan Fortuny.
Bona tarda a tots.
Molt bona tarda, normalment.
Hola, bona tarda.
Bona, Jordi, què?
Com ha estat el cap de setmana que estigui?
Com us veus, això?
Doncs bé, primer de tot,
si em deixes presentar els nostres convidats avui,
tenim en primer lloc la cronista castellera d'aquesta setmana,
la Raquel Sants.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Cronista del diari Apunt.
I com a membre de les colles joves xiquets de Tarragona,
el Sergio de los Rios.
Sergio, bona tarda.
Bona tarda.
I això és el meu cas.
Perdona.
Toca de la família.
Toca de la família.
Toca de la família.
Doncs comencem el repàs a Terrassa,
com molt bé deia Joan,
la diada més important d'aquest cap de setmana,
en què s'han vist castells més grans.
podem fer com altres vegades,
de repàs colla per colla.
Comencem, lògicament, pels minyons.
Els minyons portaven en cartera grans castells,
en van fer uns de grans,
però altres grans es van quedar pel camí.
Dos de nou amb forra i manilles,
un intent desmuntat de quatre de nou,
una llenya de quatre de nou,
tres de nou amb forra i pila de sis.
Comencem, Raquel.
Estaves a Terrassa.
Què et va semblar?
Estava a Terrassa.
Doncs el dos de nou m'ha semblat impressionant.
O sigui, no hauria tingut mai la sensació
que estàvem a principis de temporada,
perquè vaig veure un dos de nou molt segur,
un dos de nou molt ràpid,
i la veritat és que els minyons em van impressionar.
I més si tenim en compte
que arribaven a la seva festa major,
doncs, havent descarregat el 3 i el 4 de nou
només l'any.