Comença Toc de Castell
Bona tarda, estem al sisè programa d'aquesta temporada, onzena de temporada, som 11 de juliol,
i avui tenim un tema principal en aquest programa.
Resulta que a dos quarts de nou, és a dir, d'aquí 20 minuts clavats, hi ha una presentació d'un llibre important.
És Les Meravelles del món casteller, segona part, escrit pel Joan Baumola i el Xavier Brutons.
A tots dos els tindrem, però gravats, perquè ara mateix estan a Vilafranca preparant la presentació del llibre a dos quarts de nou.
Amb ells parlarem d'aquest llibre, que és una segona part, i d'aquelles excepcions que les segones parts a vegades sí que són bones.
I a part d'això us farem una presentació una mica pel camp de Tarragona d'una nova colla d'enguany,
que són els matossers de Molins de Rei. Parlarem amb el seu president, el Rafa López.
Tot això amb un programa que també té una pregunta. Una pregunta per arribar a optar a un àlbum dels castells tot ple de cromus.
I la pregunta és molt senzilla.
Quin castell la colla jove del xiquet de Tarragona va fer el 1994 per primer cop en el segle XX en un concurs de castells?
D'acord?
977, 24, 47, 67.
El primer intent, el primer intent del segle XX d'un castell.
El primer intent. No diem el castell sinó el primer intent.
977, 24, 47, 67.
Comencem.
I ara sentirem, diguéssim, una mena de presentació.
del Joan Baumola, un dels coautors del llibre Les Meravelles del món casteller, segona part,
que ens parlarà lògicament d'aquesta novetat editorial que ens acompanya a partir d'avui,
a partir de dos quarts de nou del vespre a Vilafranca.
Joan Baumola.
Les Meravelles del món casteller, segon volum, neixen de la voluntat d'homenatjar el món casteller,
deixant el llegat de l'anàlisi exhaustiu, de les plasmacions més emblemàtiques del que són capaços de fer les millors colles del país.
És a dir, dels castells que coneixem com de gam extra, el dos de nou amb forra i manilles,
el pilar de vuit amb forra i manilles, el cinc de nou amb forra i el quatre de nou amb l'agulla o el pilar.
Partint, doncs, d'aquesta filosofia d'admiració cap a les consecucions que des dels anys 90 en sa no només han emulat,
sinó que han superat amb escreix el que havien fet els avantpassats castellers del gloriós segle XIX,
Aquest llibre mira d'aportar coses noves.
Així, d'una banda, es fa un estudi sobre la documentació històrica d'aquests castells
i, seguidament, s'analitza i recorda, de manera molt exhaustiva,
la manera com aquestes construccions van ser somiades, concebudes, treballades, asejades
i, finalment, dutes a plaça, amb més o menys sort.
Recordem, també, aquelles jornades èpiques
i ens recreem, d'alguna manera, en aquells moments culminants de la història castellera.
A més a més, igual com el primer volum dedicat al 3 de 10 i al 4 de 9 net,
una de les parts més atractives del llibre cal buscar-la, sens dubte,
en les declaracions que fan els protagonistes que han intentat o fet aquests castells,
els que realment saben el pa que s'hi dona.
Castellers, de diferents posicions que ens descobreixen els secrets,
les maneres de treballar-los, les dificultats, les seves preferències respecte a un o altre castell,
es tracta d'una roda d'opinions interessantíssima que ens ajuda més a veure la manera diferent
com cada colla treballa i analitza aquestes conseccucions gegantines.
En definitiva, Les Meravelles del món casteller, segons volum,
és un llibre escrit des de l'admiració al món casteller
i amb voluntat que sigui gaudit pel món casteller,
però, òbviament, amb tota la seva extensió del concepte,
castellers, aficionats, professionals que d'alguna manera estan relacionats amb els castells
i també vol ser un instrument per a qualsevol persona que estigui interessada a saber més sobre els castells,
que val la pena recordar-lo, és una d'aquelles coses bones del nostre país, en exclusiva.
Ho recordem que el Joan Balmala ha coescrit aquest llibre juntament amb el Xavier Brutons
i després entrevistarem el Xavier Brutons, una entrevista gravada,
perquè ara mateix estan a Vilafranca a punt de fer la presentació del llibre.
I ara volem sentir l'opinió dels castells de peu en el pati, al seu lloc d'assaig,
i la pregunta que fèiem la setmana passada la recuperem.
Voldríeu que vinguessin els bordegassos i els minyons al concurs d'enguany?
Soc Gerard Salvat Figueres, pertany a la Colla de les Xiques del Serrallo,
i jo crec que seria bo que vinguessin els minyons i els bordegassos,
ja que el fet castellar s'enriquiria i com més siguem més rurem.
Perquè la cosa no seria cosa com ara, de dos o tres, com és ara. Estiria més obert.
Me llamo Libertad Fajardo, soy de la Colla de la Castellera de Sant Pereixampau,
i me gustaría que vinieran porque a todas las calles no gustan que ver castellos grandes
seria importante para aprender algo.
Jo soc Pat Prats, soc de la Colla Jove, de Tarragona,
i a la pregunta de si me semblaria bé que vinguessin minyons i borregassos del concurs,
me sembla que sí, que estaria bé que vinguessin.
Toc de castell, diades més destacades.
Us recordem la pregunta del concurs d'aquesta setmana.
Quin castell, quin intent va fer la Colla i Jove,
dels Xiques de Tarragona en un concurs, per primer cop en el segle XX?
Un intent d'un castell. Justament n'en parlen en aquest llibre del Xavier Bruton i el Joan Baumala.
El 94 va ser aquest intent, va ser per primer cop en el segle i no es va arribar a fer.
I haguessin guanyat el concurs, l'haguessin rebut.
Vaja, la Colla i Jove, el 1994, un gran castell que van intentar.
I ara sí, el 977, 24, 47, 67, si voleu optar en aquest àlbum dels castells amb tots els cromos,
gentilés del Dià de Tarragona.
I ara us presentem als dos companys que ens porten sempre la tertúlia semanal,
el Jordi Sorignac i el Joan Fortuny.
Bona tarda a tots dos.
Hola, bona tarda.
Molt bona tarda.
Doncs comencem aquest resum de les diades més destacades.
avui no serà tant, diades més destacades.
Això sí.
Perquè l'activitat castellera d'aquest cap de setmana passat no va ser gaire gran.
Per fer-ho tenim, com sempre, dos companys, un cronista casteller, Guillermo Soré, bona tarda.
Hola, bona tarda.
La cronista castellera de Dia i Dia al Punt.
I com sempre també un casteller d'una de les quatre colles de la ciutat,
en aquest cas els xiquets de Tarragona, en Gerard Salà, bona tarda.
Bona tarda.
Comencem per tu, Gerard.
No teníem ara la secció del pati representant els xiquets de Tarragona?
Et traslladem la pregunta a tu.
Estaries d'acord que vinguessin Minyons de Terrassa i Bordegassos de Vilanova en aquest concurs?
Home, doncs, per bé, del concurs seria molt bo que vinguessin aquestes dues colles.
Que competíssim velles, joves, Minyons i Vilafranca seria el màxim.
I llavors sí que sabríem quina és la millor colla del món casteller.
Que ara mateix no ho podem fer.
Que ara mateix, numèricament, no ho podem fer.
És el Fèlix.
És una diada, però, eh?
Bueno, competint una diada, per dir-ho.
Bueno, sí, però no deixa de ser una competició.
És com la Lliga Mundial, gairebé, no?
Clar, però juguen un dia.
I per nosaltres, pels xiquets, també seria molt bo que vinguessin els Bordegassos
perquè tindríem un rival directe que ens motivaria a fer, a donar el màxim, com sempre fem.
Senyors, diada més destacada.
Aquest diumenge passat, a Premià de Mar, els capgrossos de Mataró van tornar a descarregar.
Per tercera vegada consecutiva, 2 a 8, 3 a 8 i 4 a 8.
Guillermo, aquests no afluixen pas.
No, aquests no afluixen pas i, bueno, també és un estímul que vinguis al concurs.
També.
Em temo, em temo que ja no són una colla que...
Ja, jo sempre ho he dit, que, a més, com que conec bastanta gent de la colla,
i són uns tios que són, bueno, no sé si els coneixeu, però són ja molt simpàtics,
que te'ls trobes a tot arreu, que et saluden, estan a totes les diades,
quan no tenen actuació, és a dir, el gos que normalment fan vacances,
te'ls trobes allò a tot arreu, a l'Arbós, a l'Avisbal, a tot arreu.
I jo sempre els he dit, dic, sí, sí, bueno, ja d'aquí a poc, tranquils,
que començareu a caure malament.
No, no, nosaltres no ens baranyem amb ningú.
Sí, va, tranquils.
I, evidentment, és això.
El problema és que ja comencen a ser un estímul,
o sigui, aquest any el concurs també serà un estímul tant per xiquets com per jove,
en aquest sentit, perquè el que és evident és que és una colla que,
si les coses no acaben, diguem-ne, sortint malament,
i esperem que no ho sigui, doncs que aquest any han de fer el 3 de 9,
han de fer el 5 de 8.
I, bueno, aquest any, d'aquí dues setmanes, ho han de fer en principi.
D'aquí dues setmanes, la seva diada important,
la seva diada més important, abans de l'escans de vacances,
el mes d'agost, la diada de les Santes,
han col·locat ja sis anys del 3 de 9 en un assaig,
també vam poder parlar meig,
personalment vaig poder parlar meig de la diada a Barcelona,
el 33 aniversari,
ens havien comentat ja llavors, ja fa 3 setmanes,
que havien col·locat dos usos del 5 de 8.
Tiraran els dos cassets, Guillermo, en saps alguna cosa?
Per el que jo sé, sí,
o sigui, el programa que porten per Festa Major
és 2 de 8, 3 de 9, 4, 5 de 8.
Per tant, la idea és, el que no sé si una mica no,
el que no sé és quin ordre seguiran,
si potser, diguem-ne, sortiran forts
i sortiran ja de 3 de 9, per exemple,
o si preferiran sortir de 2,
que és un castell que aquest any, a més,
ja és un castell que no els dona cap problema.
General, com ho veus, aquesta colla?
Una de les colles que, de les poques que apunten,
perquè si us fixem una miqueta,
ara parlàvem abans, el micrófon tancat,
del rànquing casteller, entre cometes,
perquè això dels rànquings també és una mica aleatori,
i potser el que més apunta és aquesta colla, no?
Home, si ara mateix hi ha una colla favorita
per la quarta plaça del concurs,
és Capgrossos de Mataró.
I si vingués Bordegassos,
crec que igualment la gran favorita
per la quarta plaça és Capgrossos.
I els xiquets i les joves hem de lluitar...
Perquè venen a Barcelona, potser, no?
Sí, però Barcelona en guany,
l'any passat va anar molt bé,
però en guany jo no he sentit...
Sí que potser hem fet 2, 3 i 4 de 8,
però tampoc van fer aquells...
Em sembla que van fer 2 intents de 3 de 9,
un intent de 3 de 9,
però no sé, en guany Barcelona,
des d'aquí no es treuen les vibracions
que teníem l'any passat de Barcelona,
com que feien quasi com a por, no?
En guany fan la tripleta,
Barcelona dèiem l'any passat.
El que va ser Barcelona l'any passat
va començar molt malament i va acabar molt bé.
Sí, però el problema de Mataró
és que, clar, tu sents, tu sents
i dius, bueno, xics,
però és que aquesta gent no cau mai.
I no desitjo ni molt menys que caiguin,
mal aniríem, no?
Però és que el sents i dius,
bueno, és que aquells no cauen mai.
I segurament és la pròpia filosofia de la colla
que volen no tirar un castell
fins que el tenen absolutament segurs
que és molt difícil que no el descarreguin.
Però fixa't que el mèrit és que no cauen mai,
però és que no desmunten mai.
O sigui, tu fixa't,
si tu et mires les estadístiques,
els castells es descarreguen.
Ni es desmolten, ni es carreguen,
ni queden intent.
Sí, però, per exemple,
jo l'any passat vaig anar a les Santes,
que actuaven amb Milafranca,
i, per exemple, van caure del 3 de 8
quan anaven a tirar el 5 de 8, no?
Però, bueno, va ser un 3 de 8
que va caure també precisament per això,
per no desmuntar-lo, no?
Però, clar, després comencen a mirar
les altres actuacions
i és que tenen una efectivitat
absolutament brutal, no?
I, clar, ja no estem parlant de la colla
que, hòstia, en 4 anys s'ha encarregat
el 4 de 8, no, no.
Estem parlant d'una colla
que està a punt de fer castells de 9
i que no desmunta mai, no cau mai,
no té problemes de canalla,
és que sembla la vella.
Perquè la vella, problemes de canalla no en té,
desmuntar aquells no desmunten res,
i la diferència entre la vella i aquests baios
és que aquells fan uns castells
que l'altre dia vaig veure el 3 de 8 aquell
per la tele, no sé on era,
i és que, escolta,
aquell 3 de 8 és absolutament fantàstic.
Perdona, perdona.
Digues, digues, digues.
Els xiquets de Tarragona,
abans d'afrontar, abans del 98,
abans d'aconseguir carregar el primer 3 de 9 en Folra,
també van seguir, podíem dir,
una trajectòria una mica paral·lela.
Van encadenar un parell de temporades
completant 2 de 8, 3 de 8, 4 de 8
amb gran assiduïtat,
podríem dir també que amb gran facilitat,
Sí, però amb gran facilitat
fèiem el 3 i el 2 de 8,
el 4 de 8 era...
Potser que ho sabia què tal és.
Era una lluita, però sí, és veritat.
El que passa que la diferència
potser que hi ha entre
Naltos aquells dos anys
i Mataró
és que nosaltres fèiem els castells molt bé,
però és que amb aquests, a més,
no només es veu molt bé,
es veu un treball tècnic
a tot el castell,
no només a tronc,
es veu un treball tècnic a Pinya,
a Folra, a Canalla,
i nosaltres sí que teníem
un treball molt bo tècnicament,
però és que nosaltres
també vivíem molt de l'experiència
dels últims anys
de dos o tres anys enrere
que estan vivint una miqueta
d'aquesta feina, no?
Aquests no estan vivint
de la feina de fa
cinc anys, sis anys enrere,
és que aquests van
any a any
i no tenen
aquesta
experiència que tenim nosaltres, no?
I per tant,
aquests una miqueta sorprès.
Sí, dues coses també,
jo crec que és que no és només això,
és que aquest divendres
en principi tenen programat
un assaig d'aquests públics
a carrer,
que bueno,
ells compten 500 persones.
Clar, és que a més és això,
a Mataró...
Quina colla avui en dia?
Quina colla avui en dia
suma 500 persones amb un assaig?
Clar, és que
passava a Vilafranca
i sents 2.000 persones
amb un assaig a la plaça
i dius, bueno, clar,
és que és Vilafranca,
però a Mataró?
Sí, sí.
I després,
i després, bueno,
de lo que comentàvem,
això de les caigudes,
aquesta jo crec que és
la gran incògnita,
en el sentit que, bueno,
que és,
ahir ho comentàvem també
amb el Joan Ramon Ocanya
i amb el Joan Veumala també,
que és la gran incògnita,
perquè si realment,
és a dir,
és evident que si a més
entren en, diguem-ne,
en la nova dimensió,
que és el 5 de 8,
3 de 9
i anar per aquests castells,
cauran una mica més,
algun dia cauran.
I quan acabes
d'un 3 de 9
o d'un 5 de 8,
les coses es posen...
Són caigudes molt dures
per una colla
que comencen a fer els castells.
Ah, exacte, es posen sèries.
I ells mateixos
sempre no tenen cap problema
a reconèixer-ho
i admetre-ho
que ells tenen la por
de què passarà
el dia que caiguin
i prenguin mal.
I aquí és on realment
una mica s'ajuguen ells
als quartos, no?
És a dir,
caldrà veure el dia
que caiguin,
que tinguin una mala actuació,
que caiguin,
que...
Quina és la reacció de la colla?
Si la colla diu,
bueno, hem caigut,
sabem que el joc és aquest
i aquest risc,
però continuem endavant,
o si realment la colla
una mica es queda
molt tocada psicològicament.
Exacte, exacte.
Aquest cap de setmana
castellerament parlant,
no hi havia altres actuacions
en què es realitzessin
grans castells,
només comentar
les actuacions
de l'única colla de Tarragona
que ha actuat aquest cap de setmana,
que van ser xiquets de Tarragona
i per partida doble, no Gerard?
Sí, vam anar a la inauguració
de les piscines
del Club Natació Tarràcon,
vam fer dos pilars de quatre,
dos pilars de quatre,
no et puc dir res més.
Esportar la meva història.
Ben defensats.
Treballats.
Ben defensats.
I després vam anar a Constantí
amb una actuació
que a mi personalment m'agrada molt,
que és la de l'esclerosi múltiple
i les piscines de Constantí.
Vam fer castells de sis,
però diguem que
en algun dels castells de sis
vam alleugerir
molt, molt el pes
on a segons anaven
canalla,
anaven gent de 14, 15 anys
a segons,
que dit així
sembla castells de sis,
però per nosaltres
és molt important
que aquests crios
comencin a fer castells de segons
a castells de sis
perquè són els que
si no en guany,
que ens agradaria molt
que fos en guany,
han de ser els quarts
de castells de vuit,
que d'aquí poc
haurien de ser
quins de castells de nou.
I això és el que nosaltres desitgem.
I fins aquí
el repàs
dels castells
d'aquest cap de setmana,
però no fins aquí
la secció
de les diades més destacades,
perquè avui
en aquests últims
cinc minutets
que ens queden
volem fer un repàs
ràpid,
haurà de ser,
del que ve fins ara.
Ara, aquesta setmana
ha estat una mena d'impàs,
què ens ve fins ara?
Què ens ve a partir d'ara, Joan?
Home, actuacions,
si comencem a mirar...