This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Passen set minuts de dos quarts d'onze.
Tornem al Parlament de Catalunya.
Segona sessió del debat d'investidura.
Està parlant des de fa uns minuts,
des de fa uns 20 minuts aproximadament,
el portaveu parlamentari del grup de Convergència i Unió, Artur Massa.
Tornem, doncs, a la cambra catalana amb Lluís Comas i Teresa Ortega.
Tere, què està dient en els últims minuts
el portaveu de Convergència i Unió?
Doncs ara mateix està comentant les propostes concretes de finançament
que va deixar veure ahir el líder socialista Pasqual Maragall.
Abans, però, s'ha referit en concret al paper del partit dels socialistes.
Ha deixat anar frases com que Maragall serà president
tot i haver perdut clarament les eleccions.
El mèrit de Maragall ha estat rebre l'atenció de l'àrbitre
per aconseguir ser anomenat president de la Generalitat
i s'ha referit, d'altra banda,
als vincles del partit dels socialistes de Catalunya amb el PSOE.
Ha dit que no és un partit d'estricte obediència catalana
i ha demanat llibertat d'actuació plena a Catalunya
pel govern de la Generalitat.
En aquests moments, com dèiem,
Mas està comentant, està criticant la política,
el programa, les propostes de finançament dels socialistes.
Ha dit que la proposta dels socialistes
sobre aquest tema va ser decebedora.
i que és justa, no pot ser eterna i permanent.
Això passa exactament igual que li pot passar a Espanya
amb els fons estructurals europeus.
Arribarà un moment que quan s'arribi a uns determinats percentatges de renda,
les altres comunitats de l'estat espanyol
han de deixar de rebre aportacions
d'aquelles comunitats com Catalunya
que fan un esforç fiscal superior
o que simplement creen més riques.
Jo l'hi hauria formulat en aquests termes.
Vostè avui
ho podria plantejar en aquests mateixos termes?
En aquests mateixos termes que acabo d'exposar.
Seria molt important saber la seva resposta
perquè se l'ha de votar com a president
i podent-ho fer d'una altra manera,
podent votar una altra opció sobre temes
tan centrals com el finançament,
seria bo saber que tots plegats no estem votant
d'entrada un programa a la baixa.
La darrera cosa que li volia dir,
tot i que tenia algunes altres coses a comentar,
però suposo que no hi haurà temps,
és sobre el tema del nou estatut.
En aquest sentit, jo li he de reconèixer,
sense cap mena de problema,
que hi ha avenços importants
en les seves posicions tradicionals.
I són.
I ho celebro molt, de veritat.
perquè aquest, com els hi deia,
és un gran tema central de país.
Tothom s'hi ha referit,
o pràcticament tothom s'hi ha referit,
en termes positius,
abans de les darreres eleccions.
És una de les grans feines que tenim,
si no la principal,
en aquesta propera legislatura.
I, per tant, jo celebro
que hi hagi aquest avenç
en aquestes posicions tradicionals
per part del Partit Socialista.
Ara bé, deixi'm dir-li també
que jo ho hauria presentat d'una altra manera.
I aquesta altra manera,
a més a més de recollir algunes coses
que vostè mateix ha comentat,
per exemple, la representació europea,
que em sembla que està ben pensada
i ben equilibrada,
a més a més d'això,
hauria parlat d'altres coses.
Per exemple,
hauria parlat dels drets històrics de Catalunya.
Vostè no en va fer cap menció.
Jo hauria parlat dels drets històrics de Catalunya.
Perquè, com vostè sap molt bé,
Catalunya no neix amb la Constitució.
Ni la Generalitat de Catalunya
tampoc neix amb la Constitució.
O és que els drets històrics
no els haurem de fer valer
en aquesta negociació del nou Estatut d'Autonomia,
com han fet altres en alguns moments
a dintre mateix de l'Estat.
Jo hauria parlat d'estricta bilateralitat,
que vol dir que Catalunya
ha de tractar de tu a tu
amb el Govern central,
no a través d'organismes
interposats i multilaterals.
Catalunya ha de tractar de tu a tu
amb el Govern central
des d'un punt de vista del nostre ideal d'autogovern.
Què és del que es tracta ara de fer?
Allò que no es va poder fer l'any 79
ho hem de fer ara.
I si ho fem ara
necessitem poder tractar
de tu a tu amb el Govern central.
Bilateralment.
Hauria parlat d'una altra cosa
que vostè no en va parlar
d'una forma explícita.
Li hauria dit
administració única
en tots els ets i uns.
Vostè en el seu document
el pot repassar
i en la seva exposició
parla de delegació progressiva
de competències
que depenen de l'Estat.
No es tracta de delegació
progressiva
de competències
que té l'Estat.
No es tracta d'això, senyor Maragall.
Això ja vindrà d'aquesta manera.
Malauradament.
Com ha vingut també progressivament
el desplegament de l'Estatut
contra tota mena
de circumstàncies i obstacles.
Ja vindrà això.
L'Estat central
el porti qui el porti
ja serà gasiu
a l'hora de la veritat
en desplegar
aquest nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Malauradament serà així.
Però es tracta de veure
què hi fem en aquest Estatut.
Què hi posem?
Posem-hi de cop
totes les competències.
No progressivament.
Les que volem.
Les que necessitem.
Totes les que té l'Estat central.
Totes aquelles que es puguin transferir
en el govern de la jove.
Li hauria parlat
del compromís
de tots aquells
que hem de donar suport a l'Estatut
perquè conjuntament a Madrid
reclamem la modificació
de totes les lleis
que durant més de 20 anys
amb governs diferents
s'han fet en contra
de preceptes
de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
i d'una interpretació
flexible
de la Constitució espanyola.
Artur Massa
parlant
des de la tribuna del Parlament
de la reforma
de l'Estatut de Catalunya.
Una de les qüestions
igual que
el nou sistema de finançament
que segurament
centrarà al llarg
de tota la jornada
el debat
entre els grups parlamentaris
en aquesta sessió d'investidura
del president
de la Generalitat.
Pendents, doncs,
en aquest matí de dimarts
igual que dilluns
d'aquest debat polític
tan important
a la Cambra Legislativa Catalana.
Aquí, en directe,
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Falten dos minuts
per arribar al punt
de tres quarts d'onze.
Tornem a la publicitat,
repassem l'agenda cultural
i mirem de parlar,
si és possible,
d'aquest Premi
de Composició Musical
Ciutat de Tarragona
que ha abautut
un autèntic rècord
de participació
en l'edició
d'aquest any 2003.
d'aquest any 2003.