Vull ser el president de tothom, de tots, i ho seré.
S'inicien els segons 25 anys de l'autonomia catalana.
Voldria que, així com la majoria ho viu amb alegria, amb il·lusió, amb entusiasme, deixeu-ho dir,
la majoria ho he vist en aquest moment, que si té un element de tristor,
ha de tenir també per ells un element d'orgull, pel seu paper decisiu.
Vostès han dut el vaixell de Catalunya fins aquí.
I ho han fet, si no al nostre gust, sí, amb gran dignitat.
Ningú els ho podrà negar.
Vull agrair també al grup socialista Ciutadans pel Canvi,
que emergeix d'aquesta fase d'oposició en la qual vostès entren,
la més difícil de les virtuts, que és la fe, de les tres virtuts.
I ara toca el catalanisme d'esquerres.
El meu partit i els Ciutadans pel Canvi, però també l'Esquerra Republicana de Catalunya,
que ha tingut un paper clau en l'obtenció d'aquest triomf,
que jo crec que ho ha de ser en alguna mesura també de tots els catalans.
Hi ha iniciativa per Catalunya vers Esquerra Unida i Alternativa,
que sap perfectament que mereix tot el meu respecte i la meva admiració.
Toca el catalanisme d'esquerres, superar la performance,
superar el que Convergència i Unió ha fet en tots aquests anys.
No serà fàcil.
Aquest Parlament, el que tots ens devem, i jo en primer lloc,
serà, n'estic segur, l'ull permanentment obert sobre la realitat catalana.
Vull tenir, finalment, un record pels presidents Poblet,
Barrera, Xicoi, Reventós, Rigol,
perquè ells han sigut els que amb gran honor han presedit
aquesta sala en la qual avui el poble de Catalunya
m'ha conferit la més gran de les responsabilitats
que un ciutadà de Catalunya pot tenir.
Milloraré de tot cor, ho torno a dir.
Serà digna de la seva confiança.
Moltes gràcies.
Gràcies.
S'aixeca la sessió.