This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Josep Félix Ballesteros va néixer a Tarragona el 27 de desembre de 1959.
És casat amb la Maria Creu des de fa 18 anys i té dos fills,
l'Oriol de 16 i la Laura de 7.
Mossèn Tomàs els va casar.
És professor d'educació integrada a la ONCE,
va cursar estudis de ciències físiques
i es va llicenciar en ciències de l'educació per la Universitat de Tarragona.
Ha estat conseller de l'Ajuntament en les àrees de cultura, joventut, festes i universitats,
així com president de la Fundació d'Estudis Universitaris i de Tinet.
També va ser membre de diverses entitats d'esplais juvenils
i sotsecretari del Consell Municipal de la Joventut.
Actualment és president de l'Agrupació Socialista de Tarragona,
a més, és soci de diferents entitats culturals i esportives.
Ha viscut a Tarragona tota la vida on actualment resideix, al carrer Vidal i Barraquer.
Li apassiona llegir i passejar per Tarragona i dedicar temps als seus fills.
Senyor Josep Félix Ballesteros, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Sentíem ara que una de les aficions que té és estar amb els seus fills.
Suposo que, justament, després de quatre anys d'absència a l'Ajuntament de Tarragona,
tornar a la política activa i, a més a més, tornant, liderant el partit
i aquesta candidatura del partit dels socialistes,
no sé si li ha costat molt de convèncer la família.
A la seva dona i als seus fills, també.
El que sí és clar és que va ser un pacte familiar.
Vam fer una assemblea familiar.
Habitualment, abans de les eleccions,
teníem una assemblea familiar cada divendres
i en una de les assemblees familiars vaig plantejar el tema.
La família s'ho va pensar, vam discutir
i van decidir que em deixaven presentar-me.
Per mi això va ser el pas previ a dir sí a tot el demés.
Però sí, i malgratament, potser els pobres són els que més pateixen
aquest ritme frenètic d'activitat.
Però, d'alguna manera, intentem compatibilitzar-ho.
Compatibilitzar-ho com podem, perquè no sempre és possible.
Segur que els seus fills han notat una miqueta
aquesta activitat nova del pare,
perquè porta un any llarg de campanya,
de campanya intensa, de campanya no sé si dura o no,
però no creu que està sent massa llarga?
O ha estat massa llarga per a vostè?
No, no, no.
Jo, si aquesta pregunta me l'hagués fet fa sis mesos,
li hauria dit, jo no sé com arribaré al final,
perquè realment el treball ha estat molt intens
des del 24 de maig de l'any passat.
ara farà un any, per tant, el dia de reflexió, no?
I jo ja he explicat que soc com la...
M'ha passat com les dinamos aquelles antigues de les bicicletes, no?
Que com més pedalaves, més llum feien, no?
I realment estic arribant en una forma extraordinària.
Jo mateix estic sorpresa, perquè...
Bé, no només per l'ambient, que hi ha molt d'optimisme,
molta confiança, molta il·lusió, molta esperança,
sinó perquè el tipus de campanya que hem fet
és un tipus de campanya molt de proximitat amb la gent,
de treballar amb la gent, d'estar a prop de la gent.
Jo m'he arribat a trobar amb veïns a la Vall de la Regressada
un dia que quasi plovia a les 8 del vespre,
tot fosc, enmig d'una plaça, no?
I realment és extraordinari.
És extraordinari que la gent et faci arribar les seves propostes,
les seves il·lusions, els seus problemes,
les seves crítiques també.
Jo crec que han de ser molt benvingudes
perquè tots n'hem d'aprendre, no?
Després, doncs, d'aquesta llarga campanya,
pràcticament un any, arribem al final de la cursa.
En aquesta recta final de la cursa,
les enquestes diuen que els socialistes
s'apropen a Convergència i Unió en la intenció de vot
de cara a aquestes eleccions el proper diumenge.
A vostè també li surten aquests números?
Sí, sí, sí, sí.
De fet, recordaran que nosaltres aquestes dades
ja les teníem abans de final d'any
i, a més a més, les vam fer públiques,
que es va ratificar amb una segona enquesta que teníem
i que ens donava un empat tècnic
fins i tot amb un lleuger avantatge per part nostra
davant de Convergència i Unió.
I aquestes són les dades que s'estan,
amb matisos i amb algunes correccions,
que s'estan repetint al llarg d'aquests dies.
I, per tant, jo, de tota manera, tinc la sensació
i és una sensació, perquè això no està científicament corroborat,
que la gent jove ens donarà la gran sorpresa amb aquestes eleccions.
d'una banda perquè anirà a votar molt
i, d'una altra banda,
perquè el seu vot,
que són molts,
pensi que hi ha tres anys que la gent que ha fet 18 anys
no ha pogut votar.
Per tant, és un allau de votants joves molt important
que poden produir
canvis notables,
canvis notables en el mapa polític
i, per tant, en la configuració del futur ajuntament.
Aquesta importància del vot jove
li dona perquè, segons vostè,
seria el vot del no a la guerra?
Foramentalment, sí.
No a la guerra,
ja no faré el recurs fàcil del no a la guerra,
no al prestigio, no al decretar.
És a dir,
és un no a una forma de governar
que ha comptat poc amb la població.
Llavors, els nostres joves
han fet un eslògan
que és
si no van escoltar la teva veu
que sentin el teu vot.
I és una manera...
A mi em va passar ahir,
si em permet que expliqui l'anècdota,
una cosa molt curiosa,
anava per Prat de la Riba
cap al Mercat Central,
amb una companya,
amb la Carme Crespo,
i passàvem pel carrer.
Hi havia, en un banc,
hi havia quatre joves asseguts al banc
i vaig sentir,
quan just havia passat,
vaig sentir que aplaudien.
Em giro,
perquè pensava que s'estaven fent conya.
I em giro i em diuen
tu ets el socialista,
el Ballesteros?
Dic, sí, sí.
Ànim, força, endavant,
això ho hem de guanyar,
no a la guerra.
Això a mi no m'havia passat mai
amb cap campanya electoral,
especialment dels joves.
i, bueno,
si voleu, és una anècdota,
i per tant no representativa,
però és una mica la sensació que tenim
que aquesta vegada la gent jove,
afortunadament,
i això és una gran notícia per la democràcia,
doncs volen dipositar la seva veu
i que se senti la seva veu
en forma de vot.
Per aquesta raó,
pel no a la guerra,
o intentant aprofitar
aquest vot contestatari
o aquesta opinió contestatària a la guerra,
és per aquesta raó
que aquesta última setmana de campanya
vostès, els socialistes de Tarragona,
han llançat aquest lema
de votar Nadal
és votar el PP?
Aquesta és una de les raons,
no ho negaré,
perquè seria absurd dir-ho,
dir el contrari,
però la raó fonamental
és perquè en aquesta ciutat
la majoria de la gent
no sabia que el PP
governava la nostra ciutat,
inclús que el PP havia estat,
un regidor del PP,
havia estat alcalde accidental
de la nostra ciutat
durant un temps.
Aquesta és una situació
no gaire normal a Catalunya,
jo diria que de les ciutats importants
és l'única,
i a més a més,
perquè jo crec que,
no crec,
tinc confirmat
que si poden fer,
cosa en aquest moment
no massa probable,
però si poden fer
majoria absoluta
al PP i Convergència i Unió,
la faran.
La faran,
perquè a més a més
ho tenen parlat,
tot i que ho neguin,
la faran.
Jo amb tots els debats
que he anat
i aquest matí
justament teníem un,
doncs he vist
una coincidència
de plantejaments
extraordinària,
cosa que no és
ni bon ni tolent,
però és una evidència,
una evidència
que posem damunt la taula
perquè els tarragonins
i les tarragonines
valorin
si val la pena
continuar
amb aquest pacte
PP-Convergència
o si val la pena
apostar per un canvi,
per un canvi
per millorar la ciutat.
Insistim,
de totes maneres,
en el tema
de la guerra,
segurament estem
traient de lloc
el motiu
de les eleccions
municipals,
potser estem posant
les eleccions
molt en clau general
i semblen més
les eleccions
d'Aznar i de Zapatero
que no pas
les eleccions municipals,
en aquest cas
a l'Ajuntament de Tarragona.
En el cas de Tarragona
són Aznar,
Zapatero,
Pujol,
Mas,
Durant i no sé quants
perquè jo he vist
la concentració
més alta
de consellers
i els càrrecs
de la Generalitat
de Barcelona,
la concentració
més alta
per metro quadrat
a Catalunya.
Això vol dir
que una mica
de nervis
deu haver,
perquè hi hagi
de consellers
aquest desplegament
de presidents,
només n'hi ha un,
a la nostra ciutat
i és molt simptomàtic.
És veritat,
s'estan fent
poc en clau local
però és que és inevitable
perquè la guerra
va marcar una mica
l'agenda
de la precampanya
i la guerra,
a més a més,
va copsar molt
la consciència ciutadana
que era necessari
que ens escoltéssim.
Hi ha un govern
que va governar
i que ens va posar
en una guerra
il·legal,
il·legítima,
injusta,
absurda
i perillósíssima,
com hem vist
en els darrers esdeveniments,
ens ha posat
en aquesta tessitura
en contra del 91%
de la població.
En contra del 91%
de la població.
Per tant,
és inevitable
que aquests temes
acabin contaminant,
entre cometes,
la campanya municipal.
Però,
nosaltres,
des del primer dia,
que els temes
que hem posat
damunt la taula
són temes
de la nostra ciutat,
del nostre territori
i fonamentals
pel nostre futur,
com el tema
del Pla Director
Turisme i Química,
com el tema
de la alta inseguretat,
que és extraordinàriament alta
a la nostra ciutat,
com el tema
de la ciutat ben cuidada,
perdó,
en aquest cas seria
mal cuidada
i que cal que estigui ben cuidada,
com el tema
de la ciutat cara,
en la que cal pagar
per tot,
com el tema
d'un govern
que està poc a prop
dels ciutadans
i dels seus problemes.
Això és el que
nosaltres hem intentat
posar damunt la taula.
Com a resposta,
el que hem obtingut
del candidat Nadal
i d'alguns
dels seus correligionaris
és insults,
desqualificacions
i inclús de tipus personal.
Bé,
jo ja vaig dir
que no em trobarien
amb aquest tipus
de picabaralles
i no m'hi trobaran.
En qual sol cas,
i el fill del que dèiem,
per acabar amb el tema
de la guerra,
el fill del que dèiem
de les eleccions
d'Aznar
i de Zapatero
o d'altres polítics
que no són
estrictament locals,
el resultat que obtingui
vostè
el pròxim diumenge
creu que serà
més mèrit
de la política general
del PSOE
o de la gestió local
que han fet els socialistes
en els últims anys?
Ui,
això...
Això és molt...
A veure,
jo li diria
la resposta de Manuel
que és conseqüència
del treball
que hem fet nosaltres
aquí a nivell local,
però li estaria...
Però reconeix
que l'onada
a favor del socialista
en general...
Li estaria enganyant
si li digués,
si no li digués
que la influència
del bon moment
de Zapatero
i també del bon moment
d'en Pasqual Maragall
sobre aquesta campanya
no existeix
i ens influeix
positivament.
Per tant,
jo no soc d'aquells
que m'atribueixo
tots els mèrits
de tot
des de l'època dels romans.
No, no.
Jo m'atribueixo
els mèrits
que crec que tinc
i el meu equip de gent,
que són molts,
però també és veritat
que hi ha una sensació general
que la cosa va molt bé,
que és convenient un canvi
per Tarragona,
per Catalunya
i per l'Estat
i que això
ens afavoreix.
I ens afavoreix igual
que ens va perjudicar
en el seu moment
la davallada
dels governs
de Felipe González.
Per tant,
estem en una...
Nosaltres vivim a cavall
entre allò que se'n diu
el local,
lo global
i lo local.
És així.
També passa igual
amb Convergència,
és a dir,
Convergència,
els resultats que tindrà
no són exclusivament
com a conseqüència
de la gestió
del candidat Nadal,
sinó també
com a conseqüència
de la política general
de Convergència.
Tornem a parlar
de les enquestes.
Ja dèiem que
les últimes que han aparegut
aquests dies
donen un resultat
bastant ajustat
a la ciutat de Tarragona.
Vostè creu que l'alcalde
dels propers quatre anys
ha de ser necessàriament
el de la llista més votada?
Miri,
si tenim en compte
que l'actual candidat Nadal
va ser alcalde
sent no la llista més votada,
és a dir,
la moció de censura
ells tenien 10 regidors
i nosaltres 12.
Doncs jo no feia priorismes
amb aquest tipus de càbales.
Jo crec que serem
la llista més votada,
ho crec ara
i que el que queda,
suposo,
gravat i ho tenen gravat,
ja m'ho recordaran
el dia 26 o el 25 a la nit,
però jo no feia priorismes.
És a dir,
nosaltres hem de fer
una lectura global
de la paraula
o del vot dels ciutadans
i a partir d'aquí
fer les majories possibles.
Per nosaltres
només hi ha una majoria possible
amb la nostra participació
que és aquella
que no inclogui el PP
i a més a més
aquella que suposi
un veritable canvi
per la nostra ciutat,
un canvi per millorar
no només les persones,
les persones,
les idees
i sobretot els mètodes.
Ara mateix
ha descartat el PP
d'un futur govern
amb els socialistes.
ara i abans
i fa uns dies.
Sí, però també
en els últims dies,
senyor Ballesteros,
vostè ha insistit
en descartar
o en dir
que no pactarà
amb Convergència i Unió.
En qualsevol cas
els ciutadans
o molts ciutadans
recordaran
que vostè
i el seu partit
fa uns set anys
aproximadament
i en un ambient,
per cert,
en un ambient polític
molt més difícil
i molt més hostil,
el seu partit
i vostè mateix
van formar part
de l'equip de govern
amb l'alcalde Nadal.
Tant han canviat
ara les circumstàncies
de fa set anys
ara
per descartar
justament ja a priori
el pacte
amb Convergència i Unió?
Sí, perquè
si parla
amb molts tarragonins
i tarragonines
és igual
la seva edat
i condició,
empresaris,
ciutadans de peu,
de ponent,
de llevant,
del nord i del sud,
hi ha la sensació
que en els darrers anys,
en els darrers 3-4 anys,
Tarragona
no ha aprofitat
prou
totes les seves possibilitats,
no ha avançat
tot el que podia avançar
i és més,
s'ha deteriorat
en el dia a dia,
les zones verdes
mal cuidades,
la ciutat deteriorada,
només cal passar
pel carrer Sant Francesc
o pel carrer Gasòmetre
o pel carrer Podaca
o per una part
del Vidal i Barraquer
o pel carrer Granada
i veurem
que efectivament
hi ha un alt
nivell de deteriorament
de l'urbanisme,
del dia a dia,
del que fa
qualitat de vida
pels ciutadans.
Aquest deteriorament
s'ha produït
en els darrers temps.
Jo estic molt orgullós
de l'etapa
amb la que vam estar junts
en Convergència
perquè pensi
que era un moment
en què l'Ajuntament
estava amb greus
dificultats financeres.
Nosaltres,
com a socialistes,
vam fer un sacrifici
per la ciutat
perquè sempre és
molt perillós
aliar-te amb algú
que numèricament
és superior amb tu
i, per tant,
té moltes possibilitats
de tenir
totes les recompenses.
Aquella etapa,
jo crec que vam salvar
la situació de la ciutat
a nivell econòmic
i la vam impulsar
de manera clara
cap al futur
i la prova
en què no només
nosaltres vam encertar
fent aquest acord
per la ciutat
sinó que, a més,
els ciutadans
ho van reconèixer
és que les últimes eleccions
nosaltres vam pujar
en vots
i en regidors
i Convergència i Unió
va baixar
espectacularment
en vots
i bastant en regidors.
Per tant,
jo no me n'amago
que vam estar governant junts,
per tant,
seria negar la història.
Igual que el candidat Nadal
va governar
gairebé 4 anys
amb el Josep Maria Recasens,
que cal recordar-ho,
Joan Miquel Nadal
va ser regidor
de Brigada de Serveis Públic
amb el Josep Maria Recasens.
Per tant,
d'aquesta etapa fosca
de la que parla
el candidat Nadal,
ell és responsable
entre un 30 i un 40%.
Allà ell,
si se n'avergonyeix
d'haver fet
el que va fer,
jo no.
Vostè no se'n penedeix
però ara no repetiria.
Ara no repetiria
perquè estic convençut,
primer,
perquè la majoria de la gent
demana un canvi.
Això sí que està constatat,
a més a més,
científicament i amb enquestes.
I aquest canvi
no és possible
en aquest moment
que passi per Convergència i Unió
i pel Partit Popular.
Se'ls han acabat les idees.
Estan perdent oportunitats.
Miri,
un exemple.
L'any Gaudí,
nosaltres aquí tenim
37 edificis modernistes
en aquesta ciutat.
Tenim l'única obra
autèntica de Gaudí
de tota la nostra demarcació.
Bé,
resulta que l'any Gaudí
a nosaltres ens va passar per alt.
Però resulta que dos milions de visitants
van venir a Catalunya
a visitar Reus,
Terrassa i Barcelona.
Aquesta és una oportunitat perduda
lamentable.
La nominació de patrimoni
de la humanitat.
Només el 16%
de la població de Tarragona
sap que són patrimoni mundial.
Bé,
això són oportunitats perdudes
i com aquesta moltes altres.
No ho vull fer molt extens.
i llavors,
com que estan instal·lats
amb aquesta sensació
de fi d'etapa,
d'aferrar-se a la cadira,
de no tenir idees noves,
de no impulsar
ni donar confiança
pel futur,
és pel que nosaltres diem
que en aquest moment
convé un canvi.
Jo sempre he dit
que convé un canvi
no per fer fora ningú.
A mi,
Joan Miquel Nadal,
quan estigui a l'oposició
no em sobrarà.
Jo comptaré amb ell
i amb la seva opinió.
Evidentment,
com de la majoria
o tots els tarragonins
i les tarragonines,
siguin de grups polítics,
siguin de sindicats,
siguin d'associacions empresarials
o siguin veïns de peu
que no estiguin
amb cap entitat.
Si descartem,
doncs,
el Partit Popular
i també Convergència i Unió
i tenint en compte
que sembla segur
que no hi haurà
cap majoria absoluta,
només li queda
l'opció de pactar
amb Iniciativa per Catalunya
i amb Esquerra Republicana.
Ja creu que ells,
sobretot d'Esquerra Republicana,
estan per la labor,
que es diu?
Bé,
jo crec que hem de fer
tots plegats la lectura
dels resultats del dia 25
i si creuen
que aquesta ciutat
necessita un canvi
per millorar
i és bo
que al futur
ens en plantegem
amb confiança,
amb il·lusió,
amb ambició
i amb noves perspectives,
jo crec que acabaran
d'estar d'acord.
Jo no puc decidir per ells,
evidentment,
seria una presumpció absurda,
però em dona la sensació
que arribarem a un acord segur
perquè, a més a més,
la ciutat ens ho demanarà.
La ciutat ens ho demanarà.
Ahir dimecres,
la Química i el Turisme
signaven el Pla Director
de la Generalitat
amb la presència
del consell
en cap Artur Mas
aquí a Tarragona.
S'empenedeix ara,
senyor Ballesteros,
d'haver dit
fa una setmana,
fa pocs dies,
que el polígon petroquímic
estava amenaçat de mort
pel Pla Director?
Dues setmanes.
No, al contrari,
m'enorgulleixo
d'haver destapat
la caixa dels trons.
És a dir,
aquest Pla Director
s'estava coent
amb negociacions fosques
en determinats despatxos.
Jo el que vaig fer
és obrir això,
obrir les finestres
d'aquesta caixa tancada
que era el Pla Director
i posar damunt la taula
els riscos
que per la indústria química
tenia,
i eren molts,
però també pel turisme.
Pensi que jo
vaig estar reunit
amb l'AEQT,
però també em vaig reunir
pocs dies després
amb la Federació de Turisme.
I jo penso que no era,
i les modificacions
que s'han anunciat ara
demostren
que teníem raó,
no era un bon Pla Director,
perquè limitava
l'hipotètic futur
de la química.
Això que s'inventen ara
que hem aconseguit
que no superi
el perímetre actual
del polígon sur,
això nosaltres
ho hem dit sempre,
i a més a més
està dit des de l'any 84,
i està posat
amb el Pla Parcial
de la gran indústria.
No calia fer
un Pla Director
per dir això,
calia aplicar-lo.
Per tant,
jo considero
que vaig fer bé
el que vaig fer,
a més a més,
amb les mostres
de suport
i de solidaritat
que he rebut,
no només
des del sector industrial
i dels treballadors,
pensi que són 30.000 treballadors
i el 15%
del nostre producte anterior brut.
També des del sector turístic
m'han aplaudit
la valentia
de parlar obertament
d'aquest tema.
Per tant,
jo ho seguiré fent.
És veritat
que vaig rebre
alguns copets
a la galta
i a alguns revés.
Bueno,
escoltem,
un polític
ha d'estar disposat,
si creu molt
en allò que diu,
a desgastar-se
una miqueta.
Però és que jo crec
que en aquest cas
no només
no m'he desgastat,
sinó que he aconseguit
situar un tema fonamental
pel present
i pel futur
de la ciutat
en el pal de paller
de la política
tarragonina.
Igual que el tema
de la inseguretat.
Nosaltres,
durant tota aquesta campanya,
hem anat
marcant la pauta
del debat polític
perquè,
modestament,
i em permetim
la immodèstia,
nosaltres som
els que tenim
les idees més clares
en aquests temes.
i els que hem sortit
amb més contundència
perquè, a més a més,
hem detectat
preocupació amb els ciutadans.
La inseguretat
és enorme,
és extraordinària.
A Tarragona
tenim 46 delictes
per cada 1.000 habitants.
Lleida té,
entre Lleida i Girona
tenen 0,5
o 1,5 delictes
per cada 1.000 habitants.
Aquest és un tema
que preocupa
profundament
a tots els ciutadans,
als botiguers,
als comerciants,
als empresaris,
als ciutadans
que no tenen cap negoci,
als treballadors,
als d'aponent,
als de llevant,
a tothom.
I això s'havia de posar
damunt de la taula.
Per què?
Perquè afecta negativament
a la nostra convivència,
per suposat,
afecta negativament
a la nostra imatge
com a ciutat.
Sortir amb estadístiques
d'aquestes
com una de les primeres zones
de l'Estat
amb inseguretat
ens afecta negativament
i, per tant,
afecta negativament
al progrés,
al turisme,
al comerç...
Parlem d'inseguretat,
parlem de pla director,
parlem també
de la façana maríptima.
Ens situem el proper dilluns,
ja han passat les eleccions,
sigui el resultat que sigui.
Vostè, senyor Ballesteros,
què proposarà fer
amb el projecte
de la façana maríptima?
Aquest és el projecte
més important
d'aquest segle
per a la ciutat,
urbanísticament parlant,
n'hi ha d'altres
que són també molt importants.
Per tant,
el que cal fer
és prendre-s'ho seriosament.
No fer un projecte
preelectoral
com el que s'ha fet ara,
igual que es va fer
el 99,
que l'actual candidat Nadal
va presentar un ascensor,
o igual que va fer
el 95,
que ja va presentar
una altra façana marítima
que va quedar en papers.
El dia 26,
invitar
a totes les forces polítiques,
però no només
les forces polítiques,
els col·legis professionals,
la cambra de comerç,
els empresaris
i les entitats de la ciutat
i els mitjans de comunicació,
a treballar
conjuntament com a ciutat
amb un projecte
que és bo per tots.
Aquí ningú
ens hem de penjar
cap mena de medalla.
Ara bé,
amb dues previses.
La primera,
jo vull alliberar
de barreres
el litoral marítim
de la ciutat.
alliberar de barreres
vol dir alliberar-lo
del tren
però també
de les cases.
Jo vull
aquell espai
de la façana marítima
no pels especuladors
i els promotors
sinó
pels ciutadans.
Jo vull
zones verdes,
vull passejos,
vull espais lliures
d'entrada.
Segon,
vull que el finançament
estigui molt clar
des del principi.
Des del principi.
Per què
el finançament
d'una obra
d'aquesta envergadura
ha d'anar
a costelles
dels tarragonins?
Per què?
Jo vull que
el Ministeri
i jo vull que l'Estat
es mulli,
aquí sí que
s'ha de mullar
i ens pagui
el que ens toca
que ens pagui.
Com a mínim,
igual que Vic
que va ser el 80%
o Girona
que va ser el 100%
o Cádiz
que va ser el 100%.
Per tant,
aquestes són
les dues premisses
i una altra
que si vol
és menor
que és que
no en posin
un ascensor
en el balcó
sisplau,
que no ens trenquin
un dels paisatges
més bonics
i més emblemàtics
de la nostra ciutat
que posin
unes escales
discretes,
posarem el que sigui
però que no
en posin
un ascensor allà
que trenca
tota l'estètica
d'aquell espai.
En campanya
es fan moltes propostes,
els candidats
no paran de
presentar propostes
als ciutadans,
algunes les estem
escoltant
en aquesta entrevista
amb el cap de llista
dels socialistes
però ara
jo li demano
que em digui
una proposta
del PSC
que estigui convençut
que no n'hi ha
cap altre partit
polític a Tarragona
que la presenti.
Una de ben diferent
o d'original?
Per l'envergadura
la candidatura de Tarragona
als Jocs del Mediterrani
és un projecte
molt ambiciós
realista
és a dir,
no és fer volar coloms
és realista
és possible
que l'aconseguim
i a més a més
és un projecte
que faria avançar
aquesta ciutat
en 12 anys
aproximadament
el que
d'altra manera
hagués avançat
en 50 anys.
Tindríem
totes les infraestructures
resoltes
en aquest període
de temps
tindríem
tot el pla
d'equipaments esportius
i els equipaments esportius
potents
resolts
en aquest termini
de temps
i sobretot
tindríem
les entitats
que es dediquen
a l'esport
de la ciutat
molt fortes
amb grans recursos
no només d'equipaments
sinó econòmics
i d'activitat.
Per mi aquest
és un projecte
col·lectiu
que com a ciutat
necessitem
necessitem il·lusionar-nos
al voltant
d'un gran projecte
que situï Tarragona
en el mapa d'Europa
i en el mapa del món
i aquest per mi
és un dels grans reptes
que tenim
i el tindrem
no
com a alcalde socialista
Bafelis Ballesteros
ni com a partit socialista
ni com a ajuntament
l'hem de tenir
com a ciutat
per tant vull dir
que tota la ciutat
s'ha d'implicar
en un projecte
com aquest
i per nosaltres
ha de suposar
aquest projecte
ha de suposar
el mateix que per Barcelona
van suposar
les Olimpiades
un gran salt endavant
amb garanties
de futur
aquest és un projecte
de mig termini
parlem d'uns 12 anys
però jo ara li demano
com s'imagina
els propers 4 anys
el proper mandat municipal
doncs miri
amb un ajuntament
que estigui
molt a prop
de les preocupacions
de la gent
que cuidi més
el dia a dia
les petites coses
que millori
la qualitat
de vida
que aprofiti
al màxim
les possibilitats
que tenim
amb la declaració
del patrimoni
i el nostre patrimoni
que tingui
un gran museu
nacional arqueològic
que faci
que es multipliqui
per 3
el nombre
de visitants
que tindrem
a la ciutat
però sobretot
m'imagino
un ajuntament
molt i molt
a prop
de la gent
jo proposo
inclús fer allò
dels pressupostos
participatius
és a dir
que entre tots
decidim
amb què volem gastar
els diners
que paguem
a l'ajuntament
per tant
m'imagino
un ajuntament
que ha canviat
i que a més a més
està millorant
de manera notable
no només
l'urbanisme
de la ciutat
sinó la convivència
l'optimisme
la il·lusió
l'esperança
i la confiança
en el nostre futur
que és extraordinària
per anar acabant
aquesta part
li faig una pregunta
que hem fet també
als altres candidats
que ja han passat
per aquests micròfons
i per aquests estudis
si pogués
demà mateix
què trauria de Tarragona
què canviaria
de la imatge
de la ciutat
de la imatge
dels carrers
en fi
què li fa
especialment ràbia
i si pogués
la canviaria
o la trauria
demà mateix
suposo que no deu ser
metafòric
suposo que deu ser
real
alguna cosa concreta
doncs miri
l'entrada
al final
de la via
de l'imperi
l'entrada
a les muralles
és un autèntic
desastre
amb aquella escultura
amb un munt de pals
de senyalització
amb un banc
allò
probablement
deu ser un dels indrets
més fotografiats
de la ciutat
i resulta que és
un cúmul
de barreres
de pals
de coses
estrafolàries
allà al mig
i si em permet
una altra coseta
doncs aquesta escultura
probablement
la situaria
en una rotonda
perquè
a l'entrada
de la ciutat
perquè el que cal
és dignificar
les entrades
a la ciutat
és a dir
a mi el que m'han comentat
molts visitants
escolteu
és una ciutat
que no està malament
que és bonica
encara que pot millorar molt
però té unes entrades
de tercer món
absolutament
de tercer món
el convido
ara a continuar parlant
de Tarragona
però des d'un altre punt de vista
s'atreveix a passar
una mena de test
del tarragonisme?
Sí, i tant
i tant
Comencem
Amb aquesta sintonia
cada matí
d'aquesta setmana
estem saludant
la Yolanda García
Yolanda, bon dia
Hola, bon dia de nou
La Yolanda
que ve acompanyada
de la seva urna
i de les seves preguntes
tarragonines
Jo no sé si
vostè ha participat
senyor Ballesteros
bon dia
Bon dia, bon dia
Ha participat alguna vegada
en algun concurs
l'escola
la tele
no sé
Mai
Mai
Ni omplir una bulleta
del cafè soluble
perquè toqui alguna cosa
No, perquè a més
les acabo guardant
totes al despatx
però com que tinc
un despatx tot ple
de papers i llibres
se m'acaben perdent
Doncs avui és el dia
Que recordi cap
Avui és el dia
de participar en un concurs
jo li recordo també
com a la resta de candidats
que han passat
per aquest espai
que no hi ha premi
no hi ha premi
ni un trist diploma
ni un reconeixement
no hi ha res
només l'orgull
d'encertar-les
I dos petonets al final
Home, doncs sí
jo crec que aquí
els podrem recollir
entre tots
Quan vulgui
vostè mateix
en remenin
en remenin
i a l'atzar
Són tres
ho dic perquè guardi forces
No, no
Una, una
D'una en una
Així donem una mica d'emoció
posem una mica també
de música
No es veu per fora
està molt ben lligadet
i molt ben pregadet
Ui, ui, ui
Ui, ui
Aquestes de nota?
Tinc testimonis
que la urna
estava aquí
i l'ha agafat a l'atzar
Molts testimonis tenim
Quants personatges
integren els nanos vells
en el seguici popular?
Per favor
Ara explicarem
per què m'ho sé
perquè jo soc portador
dels nanos vells
Per això jo he dit
que hi ha molts testimonis
que poden
no tenim notari
però poden mirar
que ha estat absolutament fortuït
Aviam una altra
perquè això té truco
Va, és igual
No té truco
És molt fàcil
Però aviam
És el paper que ha agafat
No, no són 13
13
Efectivament
Uns aplaudiments de plàstic
tot i que era
per el perfil del personatge
era
si vol agafar-ne un altre
A veure si aquesta és una miqueta més difícil
De moment
de 3
Una
No recordarem els triomfs
ni les misèries
de la resta de candidats
però tots porten una mitjana
molt decent
ja l'hi dic també
Molt bé
Vol dir que estem ben preparats
Home, doncs aquesta
no està malament tampoc
Ja entrem en un territori
diferent
però que també està relacionat
amb la festa
Quina és la talla més antiga
que processona
divendres sant
a Tarragona?
Ui
Això s'ho pensa
Ai, aquesta
Aquesta és més difícil
Ara diré una a l'atzar
El Sant Sepulcre
El Sant Cris
dels pagesos
o del Sepulcre
anònim
del segle XVII
Efectivament
Llàstima que no tenim cotxes
ni apartaments
ho diem cada dia
Per les properes eleccions
mirarem de tenir un detallet
Dubtava entre dues
Doncs ara la tercera
Aviam si té la mateixa fortuna
Si vol agafar-ne
la tercera
que ja
li donarà
doncs el títol
de
de tarragonisme
Passat la prova
Aviam
Bé
Quan surti d'aquí
compri l'hoteria
Francament
Sí?
Ara mateix
Monocupons
La tercera pregunta
Quins són els quatre animals
que hi ha a la font del centenari?
Animals d'escultures
Un elefant
Un cocodil
Un hipopòtam
i l'últim
en farà la guitxa
Un lleó?
Un què?
Un lleó?
No
Un os?
Ara, ara sí
Un os
Bé
Admetem-nos com a animal
Sí, sí
Li donarem com a bono
Una mica d'aplaudiments
Primer una mica de xulets
Una mica
No ha estat gens malament
Aviam
Jo no és per desmereixer ningú
El primer candidat
que vam entrevistar
aquesta setmana
també les va encertar
Les tres està empatat
amb un altre dels candidats
Ho diem, Ricard
Diem que
Javier Magro
Va encertar les tres
Francesc Ricomà
en va fallar una
I Dolors Comas
Era difícil
I Dolors Comas
també en va fallar una
que tampoc no estava malament
de grau de dificultat
Senyor Ballesteros
Enhorabona
L'ha encertat
Això no és una competició
de totes maneres
No, no
Però ha passat la prova
És un joc
Estim molt content
perquè vol dir que
tots són bons tarragonins
I és que a més a més
jo estic convençut
que els tarragonins
en general
no podem fer altra cosa
que conèixer la ciutat
i estimar-la
Molt bé
Jolanda
encara ens queden preguntes
per demà, no?
Sí, per demà
el candidat a l'alcaldia
per Convergència i Unió
el senyor Joan Miquel Nadal
també tindrà les seves preguntes
per fer
Molt bé
Doncs també haurà
d'aprovar aquesta prova
aquest test del tarragonisme
Jolanda, moltes gràcies
i fins a mà
A tu, fins després
Doncs gràcies a la Jolanda García
Nosaltres acabem ja
aquest tram
amb Josep Feliç Ballesteros
justament dissenyant
dibuixant un perfil
del candidat
de la seva persona
Un perfil
que com la resta de la setmana
ens porta la Marta Montagut
Marta, bon dia
Molt bon dia
Com has vist avui
el senyor Josep Feliç Ballesteros?
Doncs el candidat
Josep Feliç Ballesteros
ha arribat amb uns minuts de retard
acompanyat per la seva responsable de premsa
Tots dos s'han disculpat del retard
Això sí
Ha arribat somrient
i saludant cordialment
a diversos companys de l'emissora
Porta un tratge gris
amb camisa blanca
per ser impecablement planxada
i una corbata vermella
amb ratlles blaves
Tot just
ha arribat a l'estudi
s'ha tret l'americana
i ell mateix l'ha penjat a la cadira
S'ha remangat molt curosament
les mànigues
amb dos doblecs
si no ens hem descomptat
mostrant un rellotge platejat
amb una clàssica esfera blanca
Ha apagat el mòbil
i l'ha deixat a sobre de la taula
No porta cap tipus de paper
Quan li han dit
que li faria amb el test
del bon tarragoní
s'ha mostrat divertit
i sobretot despreocupat
Ha decidit seure
de cara a la finestra
Ha mantingut les mans agafades
al voltant del peu del micròfon
en un posat relaxat
Quan mou el cap
no pot evitar arronsar les esquenes
a la vegada
No gesticula excessivament
amb les mans
Els seus moviments són circulars
i no massa amplis
A parlar de les enquestes
s'ha rescat
la Galta breument
No sabem si aquest tema
inconscientment
el posa nerviós
Tampoc no sabem
quina és la seva pel·lícula preferida
però no aniria amarrats
si diguessin que és
Dulce Pajaro de Juventut
sobretot
si el citat ocell
vola fins al col·legi electoral
i vota
per la seva candidatura
La seva responsable de premsa
ha decidit escoltar l'entrevista
des del control tècnic
i no des de dins de l'estudi
Josep Félix Ballesteros
s'expressa amb un to molt greu i lineal
quan contesta les preguntes més serioses
tot i que no costa que somrigui
davant de determinades preguntes
de que era més anecdòtic
Ha utilitzat una paraula força curiosa
com glocal
entre global i local
un d'aquells neologismes
que van molt bé
per descriure situacions difícils de descriure
Per cert, que el somriure del candidat
és un dels més visibles de la campanya
però no l'han aprofitat
pels cartells electorals
com podem veure per la ciutat de Tarragona
S'ha tornat a rascar la galta
per cert
quan li han recordat
amb les aliances municipals del passat
amb Convergència i Unió
S'expressa en català de manera correcta
encara que el bueno
és una constant
a l'inici de totes les preguntes
Diu estar orgullós
d'obrir la caixa dels trons
al voltant del pla director
on de fet
ha utilitzat moltes vegades
la primera persona del singular
tot i que s'ha disculpat
per la immodèstia
Un altre detall
en els temes més importants
ha tingut tota l'estona
la cella dreta aixecada
fet que li dóna certa agressivitat
a la mirada
Nomera contínuament
amb els dits
les propostes i les queixes
sobretot amb el dit gros
de la mà dreta
Suposem que aixecarà
i molt aquest mateix dit
si els resultats electorals
hi són propicis
Per cert, també
que potser
en els seus somnis
privats
s'imagina com un centurió romà
entrant a Tarracot Triomfal
per l'entrada de les muralles
o uns accessos
a la ciutat exemplars
Per cert, que s'hi porta
els seus fills
al zoo
abans els podrà instruir
a la fonda del centenari
Senyor Josep Félix Ballesteros
que li ha semblat aquest perfil?
Home, fantàstic
jo el que et demano
sempre que tinguis
el copyright tu
que me'l passis
perquè m'ha agradat moltíssim
Sí, és realment així
A més, m'ha descobert coses
que jo no sabia
això del dit gros
la veritat és que no ho sabia
Ho acaba de fer ara mateix
per exemple
Ara mateix ho acaba de fer
l'anarcament de la cella
també, això m'ho va descobrir
el faro
perquè amb els acudits aquests
sempre em dibuixen la cella així
i algun dia
ho vaig preguntar
a la meva dona
i dir
i tant
ho fas
des d'aquest connect
que ho fas
i sobretot
un altre
que és el de
gratar la galta
No s'havia adonat mai
És una observadora
extraordinària
Marta Montagut
moltes gràcies
És el perfil
de la Marta Montagut
amb el que acabem
ja aquesta conversa
que hem tingut avui
amb el cap de llista
amb el candidat
del partit dels socialistes
de Catalunya
a l'alcaldia
de Tarragona
Josep Félix
Sant Ballesteros
Sant Ballesteros
s'ha trobat a gust?
Molt
Moltes gràcies
per haver vingut
Molt, com sempre
que vinc aquí
Gràcies per haver
participat
aquesta estona
amb nosaltres
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
i com diem
els altres
candidats
molta sort
que els vagi molt bé
aquesta recta final
de campanya
i també el proper diumenge
Moltes gràcies
Gràcies i bon dia
Bon dia