Serà aquest proper diumenge,
quan tots els carnavaleros de la ciutat
es desplacin fins a la capital del Baix Camp
per seguir el ritual de cada any.
Enguany és l'anada arreu.
Serà el 23 de febrer, com dèiem,
el tret de sortida d'una festa de carnaval
que anirà presidida per aquesta reialesa habitual de cada any.
Avui, per obrir boca i obrir la temporada de carnaval també a la ràdio,
hem convidat i han vingut, a més a més,
el rei i la reina del carnaval.
Es tracta, la reina, bon dia.
És la Yolanda Fuentes, de l'Associació de Veïns d'Icomar.
I el rei, bon dia.
Bon dia.
És l'Esteve Rovira, de la comparsa, aquí a Marro.
Com esteu?
Bé, abans som Esteve Torres.
I què t'he dit jo? Rovira?
Doncs no he estat jo, ha estat qui m'ho ha escrit.
Esteve Torres, per favor, no podem ofendre la reialesa d'aquesta manera.
On s'ha vist? Faltaria més.
Què tal? Com esteu? Cansats i encara no ha començat?
Nerviosos, però el que pugui vindre.
Encara no sabem com anirà.
Tenim moltes ganes i, en principi, una mica nerviosos.
Escolta, vosaltres ho teniu molt per la mà, això del carnaval,
però probablement hi ha persones que s'incorporen a aquest cicle de l'any.
El tema de ser el rei i la reina, a què ho veig? Jo ho podríem explicar, si us sembla.
Per què sou vosaltres i la comparsa que representeu i no pas una altra.
Què us sembla? Què ho explica?
Bé, nosaltres, en principi, perquè ens van escollir com a rei, perquè ens van puntuar la disfressa, la carrossa, l'equip de música.
En principi, ho puntuen tot i el conjunt d'aquesta puntuació, al final, ens ha donat a nosaltres com a guanyadors de l'any passat.
La reina, doncs, ve a ser el mateix, crec jo.
La reina, el mateix.
I dins de la comparsa, com es decideix qui serà el rei i qui serà la reina? Això ja és més d'ordre intern, com si diguéssim.
A veure, nosaltres, el que és més... s'intenta agafar, doncs, unes miqueta, unes característiques, no?
Això no és ni com les mises ni com les pubilles.
No, no, a veure...
És una altra història, no?
Sí, sí, a la meva associació, el que es fa és, a veure, s'apunta gent, tota la gent que tingui també...
també bastanta disposició, d'acord? Perquè són molts dies els que tens d'anar i vindre i tota la història,
però, bueno, doncs, la gent sempre diu que té moltes ganes, però, clar, també tens d'estar conscient dels dies que tens d'anar i no tens d'anar.
Ja no has de tenir compromisos laborals, etcètera, etcètera, que puguis disposar d'uns dies.
I tens cap a una setmaneta de vacances.
Que l'has de restar d'un altre moment de l'any, eh?
Clar, una miqueta, doncs, la treballa personal, doncs, es modifica una mica, no?
I te t'ha agradat moltíssim per ser reina, o rei.
I aleshores, doncs, hi ha persones que es presenten i la mateixa comparsa decideix finalment
quina és la persona que pots representar millor, si té aquesta oportunitat, aquesta disponibilitat,
qui ha de representar la comparsa?
Sí, a veure, en el meu cas va ser que, doncs, bueno, que es va apuntar dues o tres persones,
però després realment, doncs, suposo que per treball, que és el més inconvenient que n'hi ha,
doncs, no van poder, no?
I llavors, doncs, bueno, van decidir que sigui jo,
doncs, vaig agafar una setmaneta de vacances i endavant.
I tu per què vols ser reina?
Jo...
Ja des de petita tu volies ser reina quan fossis gran, o què?
No, a veure, suposo que això és...
Totes les persones, no? Ser reina una vegada...
Home, ser princesa quan ets nena, encara, no?
No sé, però ser reina una vegada i poder representar...
Reina per un dia.
Clar, i poder representar la teva ciutat en què siguin quatre dies,
jolines, aquí no l'agrada, això.
Ja parlarem, ja parlarem de tot el que has de fer i la feina que t'espera.
I això de ser rei, com es fa la teva comparsa?
Bueno, a mi m'ho han fet dit.
Ha dit?
Ha dit, m'ho han dit.
És allò, apa, por decreto.
Sí, a veure, nosaltres, diguéssim, doncs, més o menys, som pocs homes,
però no sé què passa a les comparses.
Que és com un erem, la comparsa aquí a Marro?
No, bastantes comparses, hi ha molts pocs homes, no?
Sembla que no es decideixin...
Esteu sol·licitats, doncs.
Sí, sembla que no es decideixin a disfressar, no?
A, diguéssim, a disfrutar del Carnaval.
Sempre, no ho sé, això és cada un i el seu caràcter,
però, en principi, sé per, diguéssim, que m'ho han explicat també,
i com a mar, també pateix del mateix.
És a dir, que la majoria són dones.
Sí, hi ha molta dona, diguéssim, molta dona que, doncs,
li agrada disfrutar els dies i, doncs, se disfressen i, diguéssim,
no s'ho passen molt bé.
Nosaltres, doncs, som igual, tenim, diguéssim, homes majors de 20 anys,
m'assembla que som 6, amb una comparsa que, doncs,
igual si presentarem...
Esteu com a les colònies aquelles antigues,
on la gent emigrava a Amèrica, escolta...
Aleshores, doncs, més o menys, bé, sé que, doncs, bueno,
igual hi ha 40 dones per 6 homes.
Quin espectacle.
Sí.
Mai millor dit.
La diguéssim, la dones prendre decisions, no?
Qualsevol diu alguna cosa, no?
No, però realment, doncs, nosaltres, doncs, a mi, l'any passat,
doncs, fa dos anys va ser, m'ho van dir,
aquell any vaig, diguéssim, li...
Com ho diria?
No li vaig dir, ho va ser un altre company meu,
perquè, doncs, també, jo creia que era primer ell que jo,
i, aleshores, aquest any, doncs, m'ho van dir,
aquest any seràs tu, i, doncs, ho hem assumit
i esperant que arribin els dies.
I, escolta, vols dir que no us porten així, en braços, a tots?
Sí.
Quan s'ha de prendre una decisió, jo crec que és tot el contrari.
Jo tinc la sensació que us mimen molt.
A veure, clar, ens tenen de mimar, si no marxem...
A la vostra també feu el mateix amb els senyors,
els mimeu molt perquè no marxin, perquè són tan poquets, no?
Sí, perquè ens tenen de mimar, una miqueta, sí.
Ahà.
I, escolta, una cosa, això de...
Tu també tenies il·lusió de ser el rei del carnaval i tot això?
Sí que te'n fa, te'n fa, perquè dius,
són quatre dies que, doncs, tal com ha dit la Joli,
doncs, representes la ciutat, diguéssim,
vius el carnaval al 100%,
no és igual com els altres anys que surts a concurs,
i hi ha molts més nervis,
hi ha molts, diguéssim,
diguéssim que hi ha molta més preparació,
hi ha...
Tothom se té de, diguéssim,
conjuntar més dins la comparsa
i patir més.
Home, clar, perquè no n'hi ha prou
en posar-se la disfressa
i rebre, doncs, el càrrec de rei.
Jo imagino que,
tot s'ha de dir, eh,
aquí l'Esteve
sembla un xic molt simpàtic,
molt obert,
però sembla molt formalet.
I la formalitat amb el carnaval
poc té a veure.
Tu, què passa?
Que et transformes
quan et poses la disfressa?
Ets un altre?
Com actuaràs?
O quina creus que serà
la teva actitud
al llarg d'aquest carnaval?
No ho sé.
Perquè no el veus molt formal?
No, no ho és.
No ho és?
Per tant,
ja us coneixeu profundament.
Com us heu de conèixer
el rei i la reina?
Una miqueta,
si no seria molt fred
el dia de carnaval.
Us han presentat prèviament?
Sí,
i hem ballat.
Heu ballat.
Estem preparant, diguéssim,
tots els actes
on tenim d'anar tots dos,
aleshores, doncs,
per anar bé
tens d'agafar una mica
de confiança,
es tenen de conèixer.
Home, una mica no,
jo diria que si parlem del carnaval
molta confiança
heu d'agafar l'un de l'altre,
en principi.
Bueno, doncs sí,
en principi,
com vulguis.
No, no,
jo estic amb un manual a la mà,
això és el que diu
el manual del carnaval,
jo aquí ja no entraré.
No, sí,
diguéssim que ens tenim
de conèixer
com a persones
i aleshores
com a amics, no?
I després una miqueta
de parafernàlia
i de cosa
que s'ha de muntar,
perquè haureu de fer
una mica de numeret.
Sí,
sempre,
un numeret, no,
disfrutar les festes.
Disfrutar,
però home,
però vosaltres heu de mantenir
un protocol
quan aneu pels fostos.
Hi ha protocol al carnaval?
Naturalment,
el protocol del carnaval.
No,
m'assembla que no.
Vols dir que no?
No,
el carnaval no n'hi ha de protocol.
Ah, no?
No,
tot és festa.
Doncs justament,
però si tu et poses a ballar
cap a un costat
no s'anirà ella cap a un altre.
O sigui que en aquest sentit...
Ella,
teòricament,
el carnaval és la meva concubina
i allà un vagi i jo
té d'anar a ell.
Per això,
i tu ho portes bé,
això d'haver de seguir un senyor?
per una vegada a la vida
doncs perquè no,
o sigui,
sí.
Però haureu de ballar junts,
alguna cosa?
Això no n'hi ha problema.
Les coreografies,
tot això,
ho heu preparat conjuntament?
Sí,
això és el que jo us deia,
home,
expliqueu-me alguna cosa d'això.
Bueno,
això no es pot explicar massa.
Res.
Te podem dir
que això serà una sorpresa
i que aleshores
doncs nosaltres
estem ensejant
i estem preocupant-se
doncs que quedi molt bé
i que tothom li agradi.
Tu dius que no hi ha protocol,
però això és com
els viatges reials
i perdonin, no?
Que ja s'han de seguir
una sèrie de normes,
per molt que tu diguis que no,
perquè vosaltres
heu d'estar a determinats llocs
a determinades hores,
això sí que és cert.
Teniu una agenda
molt atapaïda.
Bastant.
Aleshores,
teniu clar
tot el que heu de fer
i com us heu de comportar
i quin ha de ser
el vostre posat,
les hores que estareu de peu,
tot això,
ho teniu clar?
Sí,
no.
No.
No vull que me lleven,
saps?
Sí,
més o menys,
més o menys.
No,
però doncs,
bueno,
sabem que tenim d'anar
als actes
que hi hagi a la ciutat
pel carnaval,
sabem que tenim d'anar
a la Rua Infantil,
a veure,
saps que hi ha un protocol,
diguéssim,
que ens han programat
per assistir
a totes les festes.
Aleshores,
doncs,
bueno,
com saps que tens
aquests horaris,
són quatre dies,
bueno,
quatre dies,
nosaltres comencem
el dia 23
i no parem
fins al dia de l'enterro.
Perquè vosaltres
n'heu a Reus també,
lògicament.
Sí,
aleshores,
doncs,
ja no parem
fins al dia de l'enterro.
I és cada dia,
cada dia...
Cada dia,
tens algun acte,
tens algun...
que assistim a algun lloc,
aleshores,
doncs,
ja sumeixes,
per això diu la Joli,
que agafem les vacances.
A més a més,
clar,
ja són,
doncs,
ja vénen d'anys,
no?,
això d'agafar les vacances
per Carnaval
per poder-lo disfrutar
i per poder-lo,
doncs,
preparar-nos.
I sou conscients
que malgrat tot,
doncs,
sereu un punt de referència,
poc o molt tothom
us miraran
en un moment determinat
al llarg de totes les festes
del Carnaval,
eh?,
us miraran
i això
que et mirin molt
i que siguis
al centre d'atenció,
doncs,
també estareu subjectes
a les opinions
de tothom.
Sou conscients d'això?
Sí.
I això com ho porteu?
Molt bé,
a veure...
Que us mirin
i que parlin de vosaltres
i tot això?
Tenen cada opinió per tot.
No sé,
jo porto bé.
Penso que tens
molt poca vergonya
en el bon sentit
de la paraula,
no?
Sí que tinc vergonya,
no?
En el bon sentit
t'ho dic, eh?
No, no,
l'estat,
per exemple,
sap que sí,
no sé,
que sou una persona
bastant tímida.
La cosa és que pot ser
que em fiqui
el paper quan arribi,
no?
I fer una miqueta
d'actriu,
no?
És allò
que tenen les màscares.
Desconeixen una mica,
però sí que tens nervios
i sí que penses
que la gent et mirarà
i que hi haurà
opinions per tot,
però realment
vas a disfrutar
i a passar-t'ho
superbé,
no?
Prèviament es presentaven
les dades del carnaval,
es parlava,
doncs,
que en guany
estaríem rondant
les 3.000 persones,
aproximadament
unes 27 comparses,
si no vaig equivocada,
si m'equivoco,
que em corregeixi algú.
Aviam,
tota aquesta gent
que participa
de manera activa
de fa mesos,
que ja preparant
la seva disfressa,
les seves carroses,
però després hi ha
tota aquella gent
que no vol sortir
de manera organitzada,
que espontàniament
li agrada sortir al carrer
i disfressar-se
o mirar senzillament.
Per a totes aquelles persones
una mica de missatge
sí que teniu,
no?
I podíeu aprofitar
que sou aquí
per convidar la gent
a que participés
una mica d'aquest carnaval.
Al cap i a la fi
sou la màxima autoritat
del carnaval,
vosaltres?
A veure,
nosaltres som
la màxima autoritat
del carnaval.
Nosaltres, diguéssim,
estem al carnaval
perquè ens agrada
i creiem que a tothom
que es disfressa
li agrada el carnaval.
Aleshores,
que vagin associacions
o no vagin associacions,
que vagin grups
o que no vagin grups,
això ve particularment
el que li agradi a cadascú.
Però realment,
jo crec que tothom,
tothom,
els dies de carnaval,
diguéssim,
se fica la màscara
encara que vagi mudadet
i arregladet,
se fica la màscara
i va a disfrutar-ho.
Perquè si no
ens ve a veure a nosaltres
és perquè realment li agrada
i li agrada veure les disfresses
i després potser s'anirà a sopar
i s'anirà amb algun ball,
amb una màscara
i ballarà.
Aleshores,
és disfrutar aquests dies
que realment són quatre dies
i que, vaja,
són per disfrutar
i passar el millor possible.
I tu, Yolanda?
Potser que siguin els quatre dies
que realment pots fer entre cometes
el que vulguis, no?
O sigui,
te pots disfressar
el millor
el que diries
en un dia normal
no ho faria, no?
Fer coses
descarades
entre cometes, no?
I, no sé,
ser a disfrutar al màxim.
No et faré que posis exemples.
No et faré
perquè encara va posar
en un compromís
i ho veuràs tu.
I escolteu,
hi ha els que no els agrada
el Carnaval?
Que teniu alguna cosa
a dir-los?
Que vinili.
O aquest si no els agrada
doncs re, mira.
Sí,
si no els agrada
doncs,
bueno,
doncs que
facin molt.
Paciència,
paciència.
Parlaria com el rei
de Carnaval
i diria les quatre coses
que puc dir com el rei de Carnaval
però en principi
m'emoderaré una mica.
Us reserveu.
Ja veig que esteu molt reservats
i no per res sinó
perquè segur que us esteu reservant
per tot el que us espera
que no és poc.
Comença el compte enrere.
Estareu en la mirada
de tothom
perquè sereu una mica
la bandera
en el bon sentit
de la paraula
d'aquests dies
de festa a la ciutat de Tarragona.
Us agraïm molt
tenint en compte
que teniu feina
de la feina
de la vostra vida laboral
habitual
i feina també
d'acabar d'enllestir
els últims detalls
del càrrec
i també de la comparsa.
Gràcies per venir avui
a la ràdio.
I Holanda, Esteve,
bon Carnaval.
Igualment, gràcies.