.
Dos minuts, un quart de dues,
i ens han seguit al llarg de tot el programa.
Recordaran que en l'hora anterior hem tingut oportunitat,
a través d'un reportatge elaborat per Marta Montagut,
de conèixer una miqueta quin és l'ús que se'n dona en l'actualitat
al mòbil, més enllà de rebre o de fer una trucada telefònica,
sobretot al col·lectiu més jove,
que sembla que tenen la mà més trencada a l'hora d'utilitzar aquest estri.
Un treball de la Universitat en Rovira i Virgili,
sobre demanda de serveis des del mòbil,
ha arribat a la final d'una competició de caràcter internacional
sobre intel·ligència artificial.
L'estudi l'han presentat al grup de Sistemes Multiagent
que ha coordinat Antonio Moreno i Aida Valls,
que avui ens acompanyen.
Antonio, Aida, molt bon dia.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona, primer que tot,
perquè és important arribar a aquesta fase, no?
Sí, estem bastant il·lusionats
d'haver arribat a la part final d'aquesta competició
i esperem ara, la primera setmana a febrer,
quan es realitzi aquesta fase final,
a veure si tenim sol i podem tornar a Tarragona amb algun premi.
El 6 de febrer és la final?
Per què no ens contextualitzeu una miqueta
el que és aquest premi, el que és aquesta competició?
Una mica per fer-nos la idea de la importància que té, no?
Aquesta competició està organitzada per un projecte europeu
que es diu Agent Cities,
que engloba tota una xarxa europea de tots els grups de recerca
que treballen en la provisió de serveis intel·ligents,
serveis proporcionats per agents
que utilitzen tècniques d'intel·ligència artificial.
Aleshores, dintre d'aquesta xarxa,
en la qual participa la Universitat Rovira i Virgili
des de fa bastants mesos,
s'han organitzat tota una sèrie d'activitats
per intentar coordinar una mica
el treball de tots aquests grups de recerca.
I ara que aquesta xarxa ja està anant cap al seu final,
perquè a l'estiu ja finalitza el seu funcionament,
han organitzat aquesta competició
per donar una mica de publicitat
a tota la feina que s'ha anat realitzant
dins d'aquesta xarxa.
El que passa és que la competició
no l'han limitat només als membres de la xarxa,
sinó que és una competició a nivell internacional
i, de fet, s'han presentat molts treballs
de fora d'Europa,
de llocs com Estats Units,
Nova Zelanda, Austràlia, Japó,
inclús Pakistà, els Emirats Àrabs.
I de Catalunya, dos.
De Catalunya.
De Catalunya hi havia diferents treballs
en la fase, diguéssim, inicial.
Diguem-ne, que han quedat finalistes,
en prefereixo dos.
Han quedat...
Bé, hi ha dues modalitats dintre de la competició,
perquè s'està fent recerca,
investigació en el que s'anomenen infraestructures,
que són diferents maneres de muntar els programes aquests
per donar aquests serveis,
i després aplicacions ja que donen els serveis a l'usuari.
Nosaltres estem a la fase d'aplicacions,
hi ha tres grups catalans,
i després hi ha un altre grup català,
a la fase d'infraestructures, encara.
Jo us demanaria que,
ara quan parlem del treball,
que simplifiqueu en la mesura del possible
el vostre llenguatge,
perquè les persones que no estem en aquest món
de les tecnologies ens perdem,
i és una feina prou important
la que esteu fent perquè arribi a tothom.
De fet, una part de l'objectiu de la feina
que feu vosaltres quotidianament
és simplificar els sistemes
perquè aquesta tecnologia arribi a tothom,
o pugui ser accessible a tothom,
i no només amb persones que siguin mínimament expertes en el tema.
Sí, la idea seria poder facilitar als usuaris,
a qualsevol persona,
accedir a uns serveis que hi ha a la ciutat
i que ara els mitjans que hi ha són més difícils de trobar
o més costosos.
Per exemple, en el que nosaltres presentem de la salut,
per exemple,
per poder reservar hora ara en un metge,
o has d'anar fins al teu cap,
o fins a l'hospital,
o trucar,
ara estan comunicant,
ara no és horari d'atenció a l'usuari.
Això ens passa quotidianament.
És el que ens passa cada dos per tres.
Llavors, per exemple,
amb el sistema nostre,
podries des d'un mòbil
o des d'un ordinador portàtil
o un ordinador vulgaris
que tinguessis a casa connectat a internet,
doncs reservar hora amb el teu metge
quan tu volguessis del dia.
El sistema ja s'ocuparia
que sigui en aquell moment...
Fas la sol·licitud.
Sí, tu fas la sol·licitud
i després ja et respondries.
A grans trets,
aquest és el fil conductor
del treball que heu presentat.
El treball és una mica més complex.
Per això, com que jo l'he dit a l'Aida,
simplifica-ho,
ho hem entès perfectament
i ja li veiem
una utilitat social extraordinària, no?
De fet, s'ha de tenir en compte
que des de fa 10 anys
estem entrant clarament
en l'era de la societat de la informació,
la societat del coneixement.
el que vol ara tothom és
tenir un accés el més ràpid,
el més flexible
i el més barat possible
a tota mena d'informació.
Això és...
La gent quan va pel carrer
necessita poder accedir
a informació turística
o informació de cines
o informació d'hospitals
o informació de qualsevol mena.
El que vol és poder aconseguir
aquesta informació
de la forma més ràpida possible.
Això significa,
a través d'internet,
amb un PC normal a casa
o un PC portàtil
o inclús de formes encara més simples
com a través d'un telèfon mòbil
o amb l'ajuda d'una agenda
electrònica personal
d'aquestes que es porten a la butxaca.
La complexitat, doncs, del treball,
on rau aquesta complexitat
que deies que va més enllà
d'aquella explicació inicial
que ens donava l'Aida?
Bé, el sistema
que nosaltres hem desenvolupat
està composat d'una sèrie de mòduls
que és el que nosaltres
tècnicament li diem agents
que són capaços
de realitzar determinades tasques.
Aleshores, és el treball conjunt
de tots aquests mòduls
el que fa funcionar el sistema.
Aleshores, tenim mòduls
que s'encarreguen de gestionar
tota la informació de l'hospital,
mòduls que s'encarreguen
de gestionar la informació
d'un departament de l'hospital
com el de pediatria,
mòduls que s'encarreguen
de gestionar, per exemple,
l'horari concret
d'un doctor d'un departament.
I aleshores, entre tots aquests
petits mòduls, petits programes,
treballen entre ells
i es comuniquen
i coordinen la seva activitat
per dur a terme
finalment tota una gestió
de la informació hospitalària.
Aleshores, l'usuari
podrà fer coses
com demanar hora
per ser visitat per un metge,
per exemple,
o també podrà fer altres coses
com consultar les dades
de quins són els centres mèdics,
els departaments o els doctors
que hi ha en una ciutat determinada
o inclús consultar el seu historial mèdic.
El seu propi historial mèdic
també el podria consultar a través d'internet,
el seu, evidentment,
perquè les dades mèdiques són confidencials sempre.
Sí, en el prototipus...
La targeta sanitària...
Sí, en el prototipus que estem desenvolupant ara,
que fem servir dades simulades i tot això,
però ja tenim uns historials mèdics inventats
i a través d'unes contrassenyes
i amb tota la informació segura,
de manera que tu pots accedir només tu
a les teves dades
i que si algú capta la teva trucada telefònica,
doncs no pugui...
Home, aquest sistema deu interessar moltíssim
a les autoritats sanitàries, no?
O hauria d'interessar?
Hauria d'interessar?
A priori és molt interessant.
El que passa és que,
abans de poder utilitzar un sistema d'aquest estil,
s'hauria de fer una feina molt important
d'informatització de totes les dades sanitàries.
Aleshores, ara, quan vas al metge,
el teu historial són una sèrie de fulls
que estan col·locats dintre d'una carpeta,
que els van a buscar en no sé quin armari
i allà està tota la teva informació.
Però clar, per poder fer serveis intel·ligents
o tasques intel·ligents sobre aquestes dades,
el primer que s'hauria de fer seria
col·locar-les dintre d'una base de dades
que mantinguessin dintre de l'hospital.
Aleshores, clar, això seria una feina bastant considerable.
Fins on arribarem amb l'utilització?
Parlo del mòbil, de la telefonia mòbil,
perquè potser és l'estri més petitet
i més que tenim a mà en qualsevol lloc.
Fins on arribarem?
Ho farem tot, ja.
Perquè vosaltres esteu fent temes de recerca
i coneixeu la demanda,
coneixeu també els mitjans
dels que cada cop disposem més.
Segur que us heu fet aquesta pregunta
més d'una vegada a nivell personal.
De totes formes,
el que nosaltres a la universitat ens interessa més
és l'aplicació de les tècniques d'intel·ligència artificial
dintre d'aquests petits mòduls
o petits programets.
I el que potser ja no ens importa tant
a nosaltres personalment
és si aquests programes s'estan executant
en un PC o en un PC portàtil
o en una agenda electrònica
o en un telèfon mòbil.
Això ja són les empreses, no?
Això ja són diferents mitjans
o diferents tecnologies d'informació
que pots utilitzar.
Però a nosaltres, diguem,
el que ens interessa és el que hi ha darrere,
totes les tasques intel·ligents
que hi ha darrere.
I, de fet, s'ha de dedicar als prototipus
que hem presentat a la competició.
Tots els agents, tots els programes
s'estan executant en un ordinador normal i corrent.
O sigui que en la competició,
de moment, no tenim els agents
executant-se ni en un telèfon mòbil
ni en una agenda electrònica,
encara que ja existeix aquesta tecnologia
i ho podríem haver fet.
Sí, això és el que volia afegir jo,
que actualment ja existeix la tecnologia
per poder posar programes en un telèfon mòbil,
potser no els telèfons mòbils convencionals,
ja han de ser els més sofisticats,
els nous que van sortint,
aquests que tenen pantalles més grans
perquè puguis veure més informació
i introduir dades més fàcilment.
Però doncs la tecnologia ja hi és
i ara el que fa és estudiar els programes
que pots posar al darrere
per obtenir aquests serveis.
Imagineu el furor que ha causat
aquestes festes de Nadal
amb aquesta dèria de l'escombre,
aquests telèfons mòbils
que transportes la fotografia, la imatge,
que sembla que sigui d'aquí...
anava a dir anys, però no,
d'aquí mesos això serà una cosa arcaica,
el ritme que va tot plegat, no?
Sí, la veritat és que
les tecnologies de la informació
estan evolucionant molt ràpid
i de fet nosaltres estàvem
aquesta setmana passada
en un congrés mèdic a Roma
i hi havia coses com,
per exemple, poder consultar
a través d'una agenda electrònica
l'electrocardiograma
que estàs fent d'un pacient, per exemple.
Ja existeixen eines
que tu poses els sensors
a sobre del pacient,
li vas fent electrocardiograma
i vas veient a la pantalla
de l'agenda electrònica
totes les senyals
i ja les estàs enviant directament
també a l'hospital
perquè s'estiguin emmagatzemant.
I qui diu això
diu qualsevol altra mena
de prova mèdica.
Aleshores,
utilitzant aquestes eines,
per exemple,
un doctor podrà estar
fent una visita a domicili,
podrà consultar
des de la seva agenda
o des del seu telèfon mòbil
una radiografia
que li han fet
al pacient
uns dies abans.
Aleshores,
que si es poden enviar imatges,
per exemple,
es poden fer
aquesta mena de coses.
Déu-n'hi-do,
quin futur.
Ja per acabar,
aquest tipus de competicions
internacionals
venen a ser
com un gran aparador
del treball
que s'estan fent
a diferents universitats
del món.
Us permet a vosaltres
també saber
o conèixer una mica
quines són les línies
d'investigacions
d'altres universitats?
Sí,
una mica aquesta és la idea.
Hi ha aquesta mena
de xarxes
a nivell europeu
o internacional
que ja agrupen
diferents centres
de recerca
i promocionen
mitjançant beques,
facilitant-te diners
per viatges,
per organitzar congressos,
coses d'aquestes.
I les competicions
també són molt interessants
perquè aixecen
tota una
unes ganes,
exacte,
un estímul
i doncs hi ha molts grups
que s'hi presenten
i intenten fer treballs bons
i per tant
pots veure una mica
els diferents centres
de recerca
per on van,
les coses més pioneres
de cadascú
i resulta molt interessant.
Hi ha nervis, no?
Pel dia 6?
No.
Allò,
en terminologia esportiva,
esteu ben posicionats
per la decisió final?
És que
amb la informació
que s'ha proporcionat
diguem
dels finalistes
de competició
només s'ha donat
el títol
i el joc
d'on provenen,
o sigui,
que no s'ha donat tampoc
una descripció detallada
del que fa cada sistema,
en el qual fa que ara mateix
sigui difícil per nosaltres
avaluar si tenim
moltes possibilitats
o poques
perquè depèn de la qualitat
dels altres.
És la primera competició
que es fa d'aquest estil,
llavors tampoc sabem molt bé
què és el que es presenta.
Tenint en compte
una miqueta
el que estem visquent,
últimament en referència
a la Universitat
d'en Rovira
i Virgil
independentment
del resultat
d'aquesta competició,
Déu-n'hi-do,
la feina que s'està fent
de recerca
a diferents departaments
de l'URB,
sovint
assistim
a capítols informatius
que ens parlen
de premis,
que ens parlen
d'una feina innovadora,
que fins i tot
hi ha grans empreses
multinacionals
que s'interessen,
això ja és un guany,
m'imagino,
i això ja és
un triomf.
Us desitgem
moltíssima sort,
aviam què passa el dia 6,
però el que dèiem,
independentment del resultat,
és una feina important
la que ha dut a terme
el grup de sistemes
multiagent
que coordinen
Antonio Moreno
i Aida Valls,
moltíssimes gràcies
i molta sort.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.