Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
ja a punt d'acabar en els últims 100 minuts.
Fa una hora aproximadament parlàvem del programa
Viure i Conviure que promouen Caixa Catalunya,
l'Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili.
Un programa, una fórmula, una possibilitat
que tenen els joves estudiants universitaris
per conviure durant uns mesos amb una persona gran,
amb tota una sèrie d'avantatges,
en fi, amb tota una sèrie de condicionants
que ja ens han explicat els tècnics responsables d'aquest programa.
Aquesta, de fet, és una de les fórmules
d'informació per trobar habitatge
que poden tenir els estudiants que venen aquí a Tarragona i a Reus,
a la Rovira i Virgili, a estudiar un curs
i que poden trobar a través de la borsa d'habitatge
de la pròpia Universitat Tarragonina.
Hem convidat també el responsable, el tècnic responsable
de la borsa d'habitatge de la URB
perquè ens ho expliqui en directe avui en aquest programa.
És el Miquel Àngel García. Miquel Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
Com dèiem, la fórmula, el programa Viure i Conviure,
és una de les possibilitats d'informació que tu,
que des de la borsa de l'habitatge, faciliteu als estudiants, no?
Evidentment. Nosaltres tenim una sèrie de possibilitats
per oferir als estudiants de la URB, en aquest cas,
que una passa pel programa Viure i Conviure,
gestionat des de l'Ajuntament i a Catalunya.
Nosaltres informem breument d'aquest programa,
però sempre derivant als tècnics específics
i especialistes en aquesta matèria.
una altra de les possibilitats són les residències d'estudiants,
que per tothom conegudes,
i també el que fem és derivar en aquestes residències
per tenir més informació, per veure la residència,
i obtenir informació sobre els preus, etcètera.
El que sí que tenim i disposem en una base de dades
són informació sobre pisos i habitacions,
com poden ficar-se i allotjar-se els nostres estudiants.
Com us arriba aquesta informació de pisos i d'habitacions en concret?
Doncs té dos orígens.
O bé són els mateixos propietaris
qui ofereixen el seu pis en lloguer,
o bé són els estudiants que lloguen un pis
i encara els queda alguna habitació lliure
i volen oferir d'altres estudiants
per compartir despeses, evidentment.
Hi ha algunes característiques comunes
en les ofertes que us arriben a vosaltres?
O realment tenim un ventall molt ampli d'habitatges?
La característica comuna pel que fa als pisos
és que són pisos que es troben a les ciutats
on l'URB imparteix docència,
que ara mateix són la ciutat de Tarragona,
Reus i Vilaseca,
i que no hi ha intermediaris.
Intentem que els pisos que nosaltres tenim
a la nostra base de dades
siguin el mateix propietari,
que l'alumne pugui fer el contacte
amb el mateix propietari,
i d'aquesta manera no hi hagi una despesa afegida
de gestió, d'intermediació,
d'empreses que tenen un establiment públic
i que entenem que estan al carrer
i ja les poden oferir.
Aquestes són les dues característiques principals.
Vosaltres l'únic que feu és posar en contacte
l'oferta i la demanda, per dir-ho d'alguna manera.
Efectivament.
Nosaltres és com si fossin un tauler d'anuncis.
Per informatitzat.
Exactament.
La gent que hagi estat universitària
sap que si entra a qualsevol facultat,
tradicionalment està plena de paperots,
de gent que s'anuncia,
que busca un pis,
que ofereix un pis o una habitació,
tots nosaltres el que fem és centralitzar
tota aquesta informació,
mitjançant les trucades que ens arriben
de les estudiants o dels propietaris,
amb una base de dades.
De manera que quan arriben els estudiants
i ens demanen una informació concreta,
és a dir, un pis amb aquestes característiques,
nosaltres li traiem en paper
i li donem perquè pugui fer els contactes.
Posem un exemple pràctic.
Si jo ara mateix arribo a la Borsa de l'Habitatge
o tal com estem aquí a l'estudi de la ràdio,
demano al Miquel Àngel García
que em digui quants pisos,
aterrar una ciutat, per exemple,
doncs, Nia,
em podries donar una xifra exacta o aproximada?
Bé, ara mateix estem en una època una mica complicada
perquè estem gairebé al començament de curs,
que començarà d'aquí a un no res,
i la major part dels pisos estan ocupats.
És a dir, ara ja és un mal moment per buscar pis?
Ara és un mal moment,
perquè la gent ha espavilat molt abans,
o sigui, heu de tenir en compte
que la gent comença a buscar el mes de maig
per al curs següent.
Aquells són els més avançats, evidentment.
El mes de juny, després d'examen,
és el moment més fort,
juliol és un mes en el qual tothom ja està buscant pis,
i ara arribem als més endarrerits
perquè potser els han donat plaça més tard
o perquè no han acabat d'ubicar-se,
i ara encara n'hi ha gent buscant pis, evidentment,
però tothom ha agafat ja un pis
i ja el t'ha reservat per al setembre o a l'octubre.
Però seguint l'exemple,
em podries oferir pocs pisos en aquests moments a Tarragona?
En aquest moment, a la ciutat de Tarragona,
he fet una consulta aquest matí
i hi havia al voltant d'uns 59 pisos,
que és probable que tots,
no és que estiguin lliures,
hi pot haver algun pis d'aquests
que ja estigui llogat
i que el propietari no ens ho hagi comunicat.
Nosaltres sempre treballem per telèfon,
som gent, propietaris,
que tenen un o diversos pisos,
les ofereixen,
tenim una clientela, entre cometes, molt fidel,
són gent que està molt contenta
i que tradicionalment cada curs ens truca
i ens diu que ofereix el seu pis.
A Tarragona, ja et dic, al voltant d'uns 60,
i el que ha pujat molt a la ciutat de Tarragona,
hi ha una petita diferència,
malgrat que continuem a Tarragona,
sempre és Sant Pau.
Tenim en compte que hem obert un campus important,
a Sant Pere Sassalades,
que està al costat del barri,
i n'hi ha molta gent que s'ha adonat d'aquest fet
i està oferint pisos de lloguer.
Està oferint pisos i també teniu demanda.
Suposo que això també ho noteu, no?
Potser si hi ha un trasllat a un campus
com el de Sant Pere Sassalades,
potser trobeu més joves que vol anar a Sant Pere Sassalades,
o la gent, el jove vol viure,
en fi, anava a dir gràficament,
aquí a la Rambla i al costat de la plaça Imperial Tarracó.
Hem de dir que ha pujat.
I el fet que la urbanització de la zona de Sant Pere Sassalades
estigui apropant-se a la ciutat,
a la ciutat no, al nucli de Tarragona,
doncs això fa que la gent ja no tingui tant de recel
d'anar-hi a viure a Sant Pere i Sant Pau
o a voltants, al carrer Paixos Catalans principalment.
Però la major part d'estudiants
continuen volent estudiar,
o sigui, viure a Tarragona, al centre.
Què demanen un estudiant
quan arriben al servei de la Borsa a l'habitatge?
Depèn del tipus d'estudiant.
Si és un estudiant que ja ve en grupet,
que és estudiant de segon, de tercer curs,
és a dir, que no és el primer any que estudia,
doncs ja té fet la seva colla d'amics,
ja té clar amb qui vol viure,
llavors busquen un pis per llogar per a ells mateixos.
Acostumen a ser, a demanar pisos de tres habitacions,
és la mitja.
Malgrat que, doncs, els estudiants més veterans,
els més grans, ja busquen pisos més petits,
o fins i tot poden tenir parella,
i ja busquen pisos de dues, una habitació fins i tot,
dels quals hi ha una mancança important a Tarragona.
Els que són de primer accés,
és a dir, que són persones de primer curs,
o que han quedat desubicats per algun motiu,
doncs busquen una habitació.
Busquen ficar-se en un pis,
llogar un pis d'una habitació és molt complicat,
no n'hi ha i són molt cars,
sobretot per a un estudiant universitari,
i per tant el que busquen és ficar-se allà
on hi hagi una habitació lliure.
Habitualment amb estudiants,
malgrat que nosaltres tenim disponibilitat
de persones propietàries
que a casa seva ofereixen una habitació
i fins i tot serveis de neteja i de menjars.
Vosaltres en el preu dels pisos no us hi poseu?
Mai.
Ni recomaneu, per dir-ho d'alguna manera, o sí?
Sempre ens ho pregunten.
Evidentment intentem tirar la baixa,
perquè la veritat és que s'ha pujat molt.
Però no hi podem entrar.
Nosaltres hi recomanem o li podem informar
de quina és la mitja aproximada,
però sempre, com és una qüestió que depèn molt
de la situació del pis,
de com es trobi, de si taxa en sort,
com sempre al mercat immobiliari, en definitiva.
Clar, la varietat de pisos que tenim,
aquest matí he estat mirant i és molt gran.
O sigui, els preus per un pis de 3 habitacions
hi poden anar des de 288 euros a 600 euros.
La diferència n'hi ha d'estar en algun lloc,
a més que el propietari sigui molt carer.
És a dir, n'hi ha d'haver alguna diferència important
en la situació, en l'estat del pis, etcètera.
Aquest boom immobiliari que hem viscut en els últims anys
i que, de fet, continuem vivint,
boom pel que fa als preus,
això està afectant d'alguna manera
la petició i els gustos dels estudiants?
És a dir, l'estudiant, tenint en compte
que cada cop el pis o l'habitació,
que vol lloguer és més cara,
opta per altres fórmules perquè no hi arriba?
O no heu notat aquest canvi de petició?
a la borsa de l'habitatge?
El que hem notat, evidentment,
si una persona es desplaça a Tarragona per estudiar,
per necessitat, no té cap alternativa
més que llogar una habitació, un pis, una residència.
Les residències, els preus són molt elevats
perquè les prestacions són molt bones
i són molt completes.
Per tant, el que intenta l'estudiant
és pagar el menys possible,
malgrat que tingui a fer-se elles coses.
L'únic que potser ens hem adonat
és que potser la gent,
si té un preu més baix en un barri com Sant París-Sant-Pau,
si és el cas, no té inconvenient.
Quan abans potser ningú hi volia anar a Sant París-Sant-Pau.
No per res, sinó per qüestions de desplaçament,
tothom vol estar al centre.
Noteu també que cada cop hi ha més gent
que busca pis que no passin residència?
Entre altres coses,
les residències,
amb la informació que jo tinc,
estan plenes.
De manera que fins i tot hi ha gent
que, malgrat que vulgui anar a una residència,
ja no té plaça.
Jo, amb la informació que tinc ara,
la residència de la Universitat de Sant Jordi
penso que gairebé arriba a omplir ja
el curs vinent.
Per tant, el que està clar
és que els estudiants de primer curs
moltes vegades ja venen influenciats
pels seus pares.
És a dir, el pare l'obliga
a l'estudiant o estudianta
a anar a una residència
per la típica por
que no estudi,
del control, etcètera.
En canvi,
quan ja passen el segon curs o tercer,
ja tenen una seva colla d'amics
i ja volen anar a compartir un pis.
Baixant d'aquesta manera les despeses, evidentment.
Quin grau de satisfacció creieu
que tenen els alumnes a la URB del vostre servei?
Nosaltres pensem que molt bo.
Ho tenint en compte
que potser no hi ha masses alternatives
al nostre servei.
Totes passen per anar a establiments públics
que tots coneixem,
però que tenen el seu peatge, evidentment,
perquè són negocis.
Per tant, tenen una vetatge important
pel fet de tenir centralitzada la informació
amb una base de dades
i completament gratuït un servei.
És un servei que presta la universitat
només als nostres estudiants.
Això ha de quedar clar.
No és un servei públic.
i jo penso que molt bo.
D'altra banda, també els propietaris
estan molt contents de nosaltres.
Tenim moltes anècdotes de persones,
sobretot grans,
que ens porten regals,
després de bombons l'altre dia, etcètera.
Estan molt contents
perquè veritablement
lloguen el pis d'una manera molt ràpida.
Que des d'aquí jo engresco
la gent que tingui un pis buit
o el que el vulgui llogar,
que només amb una trucada
en cinc minuts
formaria part de la nostra base de dades.
El perfil dels estudiants ja el comentàvem,
perquè el perfil dels propietaris dels pisos
què predomina?
Gent gran, com deies?
N'hi ha de tot,
però habitualment
si una persona ha arribat
a fer un patrimoni immobiliari,
sobretot gent que en té
un, dos o tres pisos,
que n'hi ha molts,
són gent gran.
Però la resta pot ser
de qualsevol tipus.
N'hi ha gent que ha canviat de domicili
i no ha hagut de vendre el seu pis d'origen.
N'hi ha de tot, herències, etcètera.
Tampoc ens expliquen la seva vida.
L'únic que ens diuen
és que tenen un pis.
però n'hi ha gent que en té uns quants.
El perfil dels pisos,
ja dèiem que hi ha de tot,
però el que falta són els petits,
els d'una i dues habitacions.
Jo penso que sí.
Avui dia tothom vol viure,
és complicat de conviure amb la resta.
Som tots així
i la gent vol viure o sola
o amb la seva parella
o amb un amic molt íntim.
I a Tarragona
jo trobo que no n'hi ha pisos.
A la nostra base de dades no consten,
però jo penso que és perquè
els que arriben surten l'endemà.
vull dir, és a dir,
quan s'entra un pis d'aquest tipus,
el preu és molt elevat per persona,
perquè un pis d'una habitació,
doncs en proporció,
amb un pis de cinc habitacions
dividit entre les cinc persones
que hi viuran,
el preu pot triplicar o quadruplicar.
Per tant,
són molt buscats
i no en tenim.
Els estudiants
de la Universitat
Rovira i Vergili
ja coneixen el servei
de la Borsa de l'habitatge,
però per acabar,
Miquel Àngel,
un número de telèfon de contacte
per a aquelles persones
que potser ens estiguin escoltant,
que siguin propietaris,
que tinguin un pis
o que els hi sobri una habitació
i que vulguin formar part
de la base de dades
del vostre servei.
Com es poden posar en contacte
amb vosaltres?
Molt bé,
doncs els propietaris
ens poden trucar
al 977 55 85 81
o bé per internet
fins i tot totes aquelles persones
que en tinguin accés
i en sàpiguen,
doncs que sàpiguen
que poden introduir
en un formulari
el seu pis o habitació.
Ho poden oferir
directament per internet.
A través de la pàgina central
de la URB?
A través de la pàgina
de la Borsa d'Habitatge
que s'entra
a partir de la pàgina web
de la...
URB primer
i després
anar a la Borsa d'Habitatge.
Exactament.
Miquel Àngel García,
responsable, doncs,
de la Borsa d'Habitatge,
que vagi molt bé.
En fi,
que s'acabin d'omplir
aquestes places que queden,
suposem,
pels estudiants
que s'incorporaran
aquest mes de setembre
a última hora
a les classes de la universitat.
Gràcies
i bona feina
des de la Borsa d'Habitatge.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.