d'una campanya que es diu Catalunya contra la fam a l'Àfrica,
que ha estat recolzada per Convergència Democràtica de Catalunya
i que té la coordinació de la persona que tenim a l'altre costat,
del fil telefònic, en Xavier Bosch.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ets el director d'aquesta campanya,
que de fet ha partit des de la societat civil
i que ha estat recolzada per Convergència Democràtica de Catalunya,
també sota les directrius d'Àngel Colom,
que serà també el futur president del Casal de Catalunya al Marroc.
D'on surt aquesta iniciativa?
Primer dir-te que el càrrec d'Àngel Colom és delegat del govern de Catalunya al Marroc.
Bé, d'acord.
Per no dir un ambaixador, encara no podem.
Però bé, la iniciativa va sortir d'un grup de persones,
amb ell inclòs i jo i d'altra gent,
que ja teníem l'experiència de fa 18 anys
quan vam protagonitzar la campanya contra la fam, Etiòpia i Itreia,
arreu de la sequera que d'aquells moments hi havia i que estaven patint moltíssima gent.
I ho vam fer en nom de la crida a la solidaritat,
que és el risc amb el qual estàvem treballant en aquells moments.
El 31 de desembre de l'any passat la FAU va fer una crida a tot el món
dient que la sequera d'aquest any, d'aquest any, de l'any passat i d'ara,
que es preveia ara, era molt més pitjor que la de l'any 85
i que si no arribava alimentació d'urgència de primera necessitat,
hi havia 20 milions de persones a les zones més seques d'Etiòpia,
Eritrea, Somàlia i Sudán, que podrien morir de gana els propers mesos.
Els propers mesos vol dir febrer i març,
vol dir que en aquests moments el drama ja és imminent.
I per tant, vam pensar que podríem fer una crida a la societat catalana en general
i demanar que una altra vegada, com ha fet tantes vegades,
com ha demostrat tantes vegades, demostreix la seva solidaritat
i malgrat que som un país petit i que evidentment no tenim la clau
de la solució del problema,
sí que podríem fer una aportació important
amb ajuda alimentària d'urgència per fer arribar cap allà.
Aleshores, ens vam moure, vam anar a veure el port de Barcelona
i vam anar a veure uns armadors que ens van assegurar
que enviarien tot el recollit, ho enviarien gratis al mes de març,
cosa que m'entenen.
Vam parlar amb TV3 i ens va garantir,
TV3 i Catalunya Ràdio, que farien una certa promoció en uns espots.
I llavors vam anar a veure Convergència per si s'hi volien adherir.
I bé, ens va sorprendre agradablement que l'executiva del partit s'hi va adherir,
però amb dues condicions, diguem-ne.
Primer, que oferia la seva infraestructura,
i per tant els locals de Convergència són punts de recollida,
però a l'hora que no volien fer una campanya de partit.
Per tant, que ens deixaven a les nostres mans,
com a persones individuals, la direcció de la plataforma
i que la plataforma s'hauria d'obrir a més col·lectius
i a més institucions i a més entitats.
I que en tot cas el partit seria un més dels que col·labora.
I així ho hem fet.
I així estem obrint ara la campanya a molts altres sectors,
perquè no sigui una campanya d'una sola organització,
ni d'un sol partit, sinó que sigui una campanya social
on tothom pugui participar-hi.
Xavier, heu tingut el recolzament pràcticament de tothom
i és que moltes vegades ens fa l'efecte
que quan apareixen casos tan dramàtics com aquesta fam al món,
especialment a països com Etiopia, Eritrea, Somali i Sudán,
que són principament els destinataris de l'ajuda,
si no hi ha una campanya tipus això
o un centre informatiu, una especial atenció informativa,
cap a aquests llocs, passen desapercebuts
i sempre hi són, no?
Sí, sí, i a més ets estranyat perquè ens consta
que les televisions i altres mitjans de comunicació
de tot Europa s'estan reflectint aquesta situació
que passa en aquella zona d'Àfrica, no?
Perquè ja l'alerta es va aixecar a finals d'any passat
i en aquests moments ja comença a haver-hi molts drames, no?
I en canvi, aquí a Catalunya i a tot l'estat espanyol,
no sé si és que entre el drama de Galícia
o la guerra a l'IDAC o el no sé què,
doncs el tema de la fam a Etiòpia no se'n parla.
O no se'n parla com se n'hauria de parlar,
perquè és un drama humanitari pràcticament sense precedents.
No, la llàstima suposo és que ja hi ha tanta densitat informativa
i de fet el tema de la fam a Etiòpia no ens agafa desprevinguts,
és una cosa que hem vist des de fa molts anys,
potser estem ja sedats, per dir-ho d'alguna manera.
A vegades l'excés d'informació ceda a la consciència, no?
Potser ja estem vacunats contra aquest tema.
El que passa és que realment la situació actual no té precedents.
Estem en una situació realment demàtica
i el Fons Alimentari Mundial,
que és l'encarregat de repartir aliments bàsics
a partir del que recapta tot el món,
doncs estava absolutament desbordat
perquè se li acaben les existències.
Està repartint menjar per tot arreu,
però se li acaben.
I per tant, si els països occidentals,
els països rics, no fan un esforç suplementari,
doncs evidentment això no arribarà.
I per això nosaltres vam dir,
doncs mira, no sé què faran els altres,
però nosaltres, com a poble, com a ciutadania,
volem demostrar que som capaços d'ajudar.
Perquè de fet és el que tu comentaves,
Catalunya és un país petit,
però de fet sempre s'ha demostrat
una capacitat de solidaritat molt alta.
Doncs ho podem comprovar
amb campanyes, amb ajudes,
tant pel cas prestigio que tu comentaves fa un moment,
com per causes més internacionals
o més generals com aquesta campanya
que vosaltres porteu a terme.
Xavier, porteu molt de temps preparant-ho,
buscant recolzaments,
buscant gent que doni un cop de mà
en aquesta campanya.
Per ara, l'èxit d'adhesió ha estat total.
Com ho percebeu vosaltres des de l'organització?
No, estem molt contents i de fet no portem gaire temps.
Això ho vam començar a pensar-ho al primer mes de gener.
Home, doncs molt ràpid, no?
Sí, és a dir, dit i fet.
És a dir, que aquestes coses s'han de fer de pressa.
I a més a més és una campanya que té data de caducitat.
És a dir, a final de febrer,
o com a molt la primera setmana de març,
deixem de recollir aliments.
Llavors ens concentrem en recollir-ho tot en un magatzem
que ens han deixat gratuïtament a Rubí.
És a dir, que també la participació de gent privada
és molt important i molt positiva.
Aquest magatzem s'empaquetarà tot, s'embalarà
i esperem que el mes de març mateix tot pugui arribar allà.
A més, és el que tu deies,
ens hem de donar pressa
a col·laborar amb la campanya de Catalunya
contra el fam a l'Àfrica.
Per què és això?
Perquè és un problema imminent.
No estem parlant que ha passat
que podem portar-ho d'aquí a quatre mesos.
Exacte.
I no es tracta de tenir-ho guardat fins que puguem.
No, no.
Es tracta de recollir-ho ara, ràpidament,
i enviar-ho cap allà.
Tinguem el que tinguem.
I, per tant, diguem-ne,
no és una campanya que s'hagi planificat amb temps.
No, l'estem fent sobre la marxa.
Ahir mateix vaig enviar un email
a una empresa de missatgers
per veure si volien col·laborar
i ens podien ajudar a enviar els paquets
dels cartells de tot arreu.
És a dir, encara estem construint-la
i suposo que fins a l'últim dia anirem fent-ho, no?
Home, sí, sí.
L'organització, diguéssim, és, com dèiem, imminent,
doncs és lògic que això...
Quin tipus d'aliments hem de...
Si volem participar amb la campanya,
us hem d'enviar o on ens hem d'adreçar?
Demanem a la gent que es concentri
amb el que ens recomana la FAO, no?
És a dir, que no ens portin gaires coses,
sinó simplement el més bàsic,
que és arròs, sucre, farina,
llet amb pols de condensada
i galetes o pasta.
O sigui, el més elaborat,
o bé galetes tipus maria o pasta.
I no ens portin coses més elaborades,
ni coses que es puguin caducar,
ni coses amb pot de vidre perquè es pot trencar,
sinó simplement això.
I que la gent en copri tant com pugui
i ens en porti.
També estem demanant empreses.
Hi ha una ONG del gremi de forners,
que és el Pa sense fronteres,
que ens regala 20.000 quilos de farina.
Déu-n'hi-do.
Ara estem pendents també de capravos,
de bons preus,
les grans superfícies d'aquestes
els hi hem demanat que ens donin material
i estem pendents de la seva resposta.
Sí, perquè generalment aquesta gent
té excedents que pot destinar
a bones coses com aquesta.
Pastes gallo també s'ha compromès,
gallina blanca s'ho estan acabant de pensar.
Vull dir que tot això s'està treballant
sobre la marxa.
I on ens hem d'adreçar?
Als centres de la Convergència Democràtica de Catalunya?
També, però hi ha més llocs.
La campanya l'hem descentralitzat molt
i l'hem deixat molt a la iniciativa
dels grups, de les persones i de les entitats.
Des del secretariat només hem fet el cartell,
hem fet la imatge
i ens hem compromès a tenir-ho al magatzem central
i després enviar-ho.
Però entremig hem demanat a tothom
que pugui i que tingui ganes
que munti un punt de recollida,
que passi propaganda,
que reculli el que pugui
i després que ens ho porti.
Ho hem deixat molt a l'espontaneïtat de la gent.
Llavors, s'han creat diverses xarxes.
Una és la de Convergència,
que és la primera que vam tenir,
amb la qual ja hem garantit un local per comarca,
com a mínim,
però després també s'hi ha afegit
al Departament d'Ensenyament,
que ha fet un material propi,
el Departament d'Ensenyament de la Generalitat,
propi amb un material pedagògic de discussió,
perquè no es tracta només de donar una cosa
i oblidar-se'n,
sinó de debatre per què passa això,
com es pot arreglar a la llarga, etc.
i totes les escoles de Catalunya
es convertiran en punts de recollida.
Després també hem demanat als ajuntaments
que ho facin.
Per tant, en principi,
si no hi ha cap inconvenient,
tots els ajuntaments també recolliran aliments.
I fa pocs dies ha sortit una tramesa
a totes les parròquies de Catalunya
i tots els centres religiosos,
demanant que també es converteixin en punts de recollida.
És a dir, que si tot això...
O sigui, que tenim una multiplicitat de xarxes
i de llocs on...
Si tot això funcionés al 100%,
tindríem 3 o 4.000 punts de recollida a Catalunya.
I el que també estan veient
és que aquesta acció
no només es portarà a terme a Catalunya,
sinó també a altres comunitats autònomes
i també a través de formacions polítiques
d'altres comunitats de l'estat espanyol.
Doncs jo en aquest moment no en tinc constància.
L'únic que sé, diguem-ne,
és la de Mallorca,
que és una iniciativa d'una entitat,
en aquest cas és d'una ONG,
que abans que nosaltres
ja va començar a fer una campanya semblant
i tenen recollits 300 quilos...
Perdó, 300 tones d'aliments que tenen...
Entre 300 quilos, 300 tones...
No, sí, perdó.
Això passa com amb els euros...
No, no, és una alegria.
O tant de bo sempre haguéssim de rectificar en positiu, no?
Sí, sí, sí.
300 tones,
i a vegades hem dit 300.000 tones.
Ja en tinc ara multipliques per mil.
Bé, la qüestió és que el dissabte passat
vam tenir aquí el coordinador d'aquesta campanya
i vam acordar fusionar les campanyes
perquè estem fent el mateix
i llavors ells acabaran ara el 15 de febrer
i llavors el que farem és intentar, doncs,
que tot el que està a Mallorca
portar-ho cap aquí i enviar-ho cap a Etiòpia, Eritrea i aquests països conjuntament
d'una manera d'estalviar costos i d'estalviar problemes, no?
I també el nostre telèfon d'informació, el 902 54 66 66,
que és un telèfon on tenim tota la informació de la campanya,
també hem incorporat els contactes de Mallorca
perquè si algú ens truca,
com que també s'escolta a Catalunya Ràdio,
si es veu TV3,
si algú s'interessa per la campanya
direm, mira, a Mallorca,
a tots els estafetes de Correus,
perquè ells ho han fet així,
pots portar la teva ajuda
i també s'afegirà en aquesta campanya.
Doncs ja ho saben, 902 54 66 66,
per poder-se informar de tots els detalls d'aquesta campanya
Catalunya contra la fam a l'Àfrica,
destinada principalment a Etiopia,
Aritrea, Somàlia i Sudà.
Hem parlat amb Xavier Bosch.
Em deixes...
Digue'm.
Perdó, si em deixes un minut més...
I tant.
Vull dir un missatge que em sembla que és molt important.
A veure.
La campanya és simbòlica, si vols.
Quan la gent es porta un paquet d'arròs,
és un gest simbòlic,
però voldria que la gent tingui esclar que no és testimonial.
És a dir, és un gest que té una efectivitat real,
perquè aquest arròs anirà a parar en mans d'una persona
que gràcies a aquest arròs i a molts altres que arribaran
podrà viure unes setmanes més.
És a dir, que el petit gest de donar una mica de menjar
a una campanya, en aquest cas,
va directament a una persona que en una altra situació s'hauria mort.
I per tant, estem salvant milers de vides,
encara que l'aportació sigui petita de les persones
o que l'aportació que pugui fer Catalunya sigui petita.
Però estem garantint que la gent tingui més esperança de vida
i que puguin esperar una millor oportunitat,
o esperar que plogui, o esperar que arribi més ajuda.
No estem fent una cosa testimonial, estem fent una cosa pràctica, real,
que es podrà comprovar que estem ajudant persones
que estan molt malament a sobreviure.
Em sembla que això és un missatge que la gent ha d'entendre.
I és un missatge molt important.
Que la seva ajuda és eficaç.
Per exemple, i acabo, perdona.
No, tranquil.
Hi ha un capellà que té un petit centre al Tigrai, a Etiòpia,
que hem parlat amb ell, que és basc,
que fa poc va sortir per a Trebujo Espanyola.
I li hem dit que teníem això,
que si volia que li faríem arribar un carregament.
I va dir, home, no sabeu el bé que em va.
Jo tinc 180 nens que els dono menjar cada dia.
Si no vinguessin aquí, no menjarien.
Si em doneu 50 tones de menjar,
només 50 tones,
jo podria ampliar de 180 a 300 nens per dos anys.
Imagina't.
És a dir, que és evident que la petita ajuda individual
fa molt físicament, realment, i a la pràctica en aquests llocs.
Per tant, aquest mossèn podrà alimentar 120 nens més
durant dos anys, només amb 50 tones.
Imagineu-vos el que podem fer si ens recollim 1.000 o 1.500.
És a dir, és el que tu deies, Xavier,
que moltes vegades, quan es fan campanyes,
moltes vegades la gent pot tenir la sensació
que no ajuda realment,
o que, de fet, està fent més recolzament,
però que no està fent alguna cosa pràctica
directament en el lloc on s'està patint qualsevol fet.
però, de fet, és el que tu comentaves.
En el cas d'aquesta campanya,
Catalunya contra la fam a l'Àfrica,
el que s'està fent és una acció immediata
que tindrà uns resultats immediats en la població d'allà.
I això és un missatge important que cal remarcar.
Ja ho saben, 902, 54, 66, 66,
tots aquests punts de recollida que hem comentat amb el Xavier
en aquesta campanya,
que esperem que tinguin molt d'èxit, Xavier.
Jo crec que sí, amb tants punts de recollida.
És una campanya imprevisible,
perquè, clar, ara no sabem quant menjar
hi ha recollits per tot el país.
Fins que no el concentrem tot i el comencem a empaquetar,
no podrem calcular els resultats.
Però jo penso que amb tants punts de recollida
realment farem un resultat molt important.
Doncs tant de bo, tot sigui un èxit.
Suposo que d'aquí uns mesos
tindrem informació directa de com ha anat a evolucionar la campanya,
perquè ja saben que ho han de fer ja.
Si tot va bé, a finals de mes ja sabrem el que tenim.
I a finals de març, com a molt, ja haurem pogut demostrar com ha arribat
i com s'ha repartit tot això cap allà.
Doncs moltíssimes gràcies, Xavier, per atendre'ns aquest matí a Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
I recordem de nou el telèfon, 902-54-66-66,
és el telèfon que vostès han de marcar per informar-se d'aquesta campanya,
els punts de recollida i on es poden adreçar.
Hem parlat aquí, al matí a Tarragona Ràdio,
amb Xavier Bosch, director de la campanya,
que treballa en aquest projecte sota les directrius d'Angel Colom,
actualment militant de Convergència Democràtica de Catalunya
i futur responsable de la que serà la Casa de Catalunya al Marroc.
Aquesta era la proposta que ens fan a nivell civil,
des de Convergència Democràtica.
I si vostès volen participar en aquesta campanya,
recordin el telèfon d'informació,
els el repetim una vegada més, 902-54-66-66.