Arrel del projecte final de carrera, va ser l'embrió, com si diguéssim, d'aquest patent actual
i motivats per la transcendental problemàtica del cas Prestig, ara fa tot just un any,
vam obtenir uns bons resultats en aquell moment, en el moment de l'entrega del projecte
i vam decidir perfeccionar i treballar a fons durant uns cinc mesos després, posteriors,
i vam arribar a uns resultats molt òptims.
La Fundació Universitat de la Universitat Rui Virgili va fer un estudi sobre els nostres resultats
i va decidir que fóra important patentar el procés per tal de protegir-lo i poder-lo arribar a explotar industrialment.
És a dir, la investigació comença justament a partir que vosaltres coneixeu el cas del Prestig.
Trobeu que és un tema important, interessant, en el que podeu investigar?
Sí, més o menys van així. Ens vam proposar, no vam ser nosaltres que vam proposar aquest projecte,
sinó que ens el vam proposar a la pròpia universitat i arrel del projecte final de carrera
i hi ha tots motivats, com ha explicat el meu company, per allò del Prestig i després vam continuar.
El mètode en què consisteix? És a dir, què heu inventat? Què heu creat?
A veure, és un procés físico-químic.
Tothom, dins el món de l'enginyeria, tothom coneix les operacions unitàries que fem servir en antros.
Són operacions unitàries molt simples, com ara són la destil·lació, la sedimentació,
però l'important o el que ens agradaria recalcar en antros és la forma com hem disposat
o la seqüència que hem creat en antros d'aquestes operacions unitàries, l'ordre que hem seguit.
D'aquesta forma hem aconseguit dos grans objectius.
Un, minimitzar l'impacte ambiental originat en la zona del vessament
i l'altre, recuperar l'hidrocarbur i d'aquesta forma poder comercialitzar
i valoritzar econòmicament el residu.
És un dels punts forts que té aquest procés enfront d'altres tècniques convencionals
que tracten hidrocarburs.
Això com ha anat aquest procés? Ens ho podeu explicar una miqueta?
Com va començar tot i després com heu anat avançant en la investigació?
Bé, nosaltres en un principi vam començar projecte, no en teníem ni idea
de com podríem recuperar els hidrocarburs procedents d'avassaments.
És a dir, no teníeu ni idea?
Ni idea. I a part no trobem...
Comenceu de zero?
De zero. Completament de zero.
Ens vam trobar els quatre estudiants, perquè doncs érem estudiants encara,
dins del laboratori.
I de mica en mica anant fent proves, vam anar veient el sí del procés
que és el fet quan arribes a la separació dels hidrocarburs per una banda
i els àrids nets per una altra banda.
I a partir d'aquí vam anar perfilant tot el que seria el procés,
ja anant pensant que el residu pot venir amb roques, etc.
Fins a arribar al procés definitiu.
Tot això suposo que ha estat dirigit, suposo no, de fet ha estat dirigit
per un tutor tractant-se d'un projecte final de carrera.
Què us anava a dir en el professor?
A veure, el professor, hem tingut la sort que és un professor associat,
és a dir, treballa, és professional, treballa dins la indústria petroquímica
i porta molt per la mà tot el tema d'hidrocarburs, fuel...
Aleshores és una persona que ens ha donat molts consells,
que des d'aquí li agraïm tot, absolutament tot,
des de la part humana fins a la part professional,
i ens ha aconsellat, bueno, en tot, des dels primers inicis al laboratori,
les primeres proves, els resultats que vam obtenir els vam presentar.
Ell ens va dir que eren unes proves molt bones,
que a partir d'aquí es podria crear el disseny d'enginyeria bàsica
de lo que posteriorment podria ser una planta,
que tractés tonelades d'aquest residu,
i al final, bueno, gràcies a ell,
doncs hem pogut arribar al que és la patent actual.
Tenint en compte que vau començar de zero
i que vau començar fa un any,
tot ha anat com molt ràpid, no?
Com a mínim, vist des de la perspectiva de fora,
dóna la sensació que heu avançat molt ràpidament en la investigació.
Home, per nosaltres no ha sigut tan ràpid,
ha sigut un any i al principi he de tenir en compte
que no trobàvem cap resultat,
tampoc no va ser el primer dia entrar al laboratori
i ja tenim aquí el procés i ara ens fiquem a dissenyar la planta.
Però bueno, vist des de fora, doncs sí,
ha estat força ràpid.
I esteu especialment satisfets, on suposo?
Sí.
Perquè això a nivell acadèmic ha suposat.
És a dir, heu tingut alguna distinció especial,
alguna nota especial pel projecte?
No, a veure, ens van avaluar,
igual que van avaluar la resta de grups
que presentàvem al projecte de final de carrera.
Vam obtenir una bona nota, això sí,
però això va ser independent de la temàtica.
I la feina dels quatre que ja heu estat treballant,
us l'anàveu distribuint?
Ha funcionat d'alguna manera com a organització interna?
Era important, justament, distribuir-vos les feines?
Sí, és molt important remarcar això,
que l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química
de la Universitat Rovira Virgili
deu fer cinc o sis anys
que ja està treballant molt amb el tema
dels projectes integrats i de la dinàmica d'equip.
És a dir, cada any es realitza un projecte
des de primer de carrera fins a cinquè de carrera
en el qual dins el projecte
cada un té un rol diferent.
Hi ha un que lidera, lidera l'equip,
hi ha, per exemple, el cap de processos,
el cap de...
el que fa referència al control analític, etc.
D'aquesta forma ens han inculcat una mica
i ens han ensenyat com treballar en equip
perquè és el que en un futur ens espera.
Per cert, com es diuen els altres companys?
A part de vosaltres dos,
que sou els altres investigadors.
Exacte.
Hi ha una nàia, la Clàudia Labrador d'Arder
i el Daniel Montolió Rodríguez.
I tutoritzats pel tothom,
que es diu Vicenç Claramonte Sebastián.
Per cert, que els quatre joves
que estàveu estudiant encara la carrera l'any passat,
us vau unir en el projecte de forma espontània
o ja estava planificat com a grup
que treballaríeu conjuntament?
A veure, de fet, la Clàudia i jo
hem estat treballant des del primer projecte
només d'entrar la carrera i vam començar a treballar juntes
i cada projecte l'hem fet juntes.
I amb els altres dos companys,
l'Antoni i el Daniel,
ho hem decidit a acabar quart,
abans de començar l'any passat.
Parlem d'aplicacions pràctiques.
Jo ja deia al principi de l'entrevista,
el que més sobta
o el que més fa popular un projecte d'aquestes característiques
és que pugui tenir una aplicació
com la que podia haver tingut fa un any
amb el Desastre del Prestig.
Però aleshores,
és un projecte,
és un mètode bàsicament
per atendre,
per pal·liar
els efectes
d'un desastre ecològic
d'aquesta magnitud?
Bé, el que tothom té al cap
és això
i és evident
que és una de les aplicacions
i molt important.
Ara bé,
el camp d'aplicació
és molt més ampli.
És molt més ampli.
És a dir,
nantros vam fer el disseny
de la planta
per tal que pogués
regenerar qualsevol tipus de terreny
contaminat per hidrocarburs.
Podem parlar de diferents exemples.
Per exemple,
en l'operació d'extracció
de petroli
el que fem
és contaminar
tot el terreny
i el que es pot fer
gràcies a aquest procés
és regenerar
aquest terreny
utilitzant
com a residu
el residu
de la mateixa
de la pròpia extracció.
En el cas del desmantellament
de gasolineres,
per exemple,
també es podria regenerar
tota la zona contaminada
a través d'aquest procés.
Per exemple,
en el cas
del transport
de gasolines
i hidrocarburs
si hi ha hagut
fuites
o hi ha hagut
vessaments
també es poden regenerar.
Aleshores,
ens trobem davant
d'un procés
que té
un ampli ventall
o un camp d'aplicació
molt ampli.
I com ho fareu, això?
És a dir,
ara heu patentat el mètode
perquè us ho han aconsellat
o per iniciativa pròpia?
Bàsicament
per iniciativa pròpia.
Perquè creieu que això es pot
rendir econòmicament,
es pot explotar econòmicament.
Sí,
el que vam veure,
a veure,
hem patentat el procés
bàsicament perquè vam veure
que tenia una aplicació
industrial directa
i, bueno,
per protegir una mica
vam fer un estudi
dels tipus de tractaments
que existien
actualment,
vam veure que cap
s'assemblava al nostre
i vam dir,
bueno,
probablement pot ser
un dels processos
del futur,
patentem-lo
i anem a tirar endavant
i, bueno,
anem a fer una mica
de divulgació
de l'eina
per tal de captar
l'interès
de possibles entitats
públiques o privades
que estiguin interessades
en explotar
industrialment
el procés en qüestió.
I què fareu a partir d'ara?
Anireu a parlar
amb indústries
o amb institucions públiques
per si estan interessats?
A veure,
de fet,
portem ja un mes i mig,
més o menys,
amb negociacions
amb dues empreses
i, bueno,
igualment,
encara no hem firmat
cap cosa,
encara no hem arribat
a cap acord,
però les negociacions
continuen en peu.
I què us han dit?
La primera reacció
d'aquestes empreses
quina ha estat?
A veure,
molta gent ens pregunta
si estaven molt sorpresos
i la veritat és que,
bueno,
és el que dèiem
un company,
les unitats del procés
en si es coneixen,
amb la qual cosa
no els va sorprendre
i van veure que sí,
que realment era viable
i que funcionava
i es van sorprendre
de no haver-hi caigut abans
i de moment
semblen interessats
Totes maneres,
no sé si pel fet
que segueu tan joves
potser us miren
amb una mica de desconfiança.
Bueno,
en un principi
nosaltres teníem
aquest prejudici
però després hem anat veient
que no,
quan tu vas a una empresa
i fas una bona presentació
i els primers segons
potser sí
que hi ha aquell prejudici
però després
quan veuen
que hi ha un bon treball
darrere,
un bon procés
doncs
ells
et feliciten
el primer que fan
i després diuen
que s'ho volen pensar
perquè creuen
que és interessant
i que, bueno,
es podria arribar
a integrar
en el seu
com a un procés més
dins la seva empresa
o indústria.