Estem a la seu de l'Associació de Pessebristes de Tarragona,
que en guany comemora un aniversari especial,
concretament el 75 aniversari, són tres quarts de segle d'història.
I per comentar una mica com se prepara aquest aniversari,
com el celebren, perquè hem muntat una exposició magnífica
de diurames i pessebres, ens acompanyen l'Eugeni Bosch,
que és el president de l'associació, i també en Carles Tarragó,
que és membre de la Junta. Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Eugeni, 75 anys d'història, tres quarts de segle,
què ha fet l'associació del llarg de tots aquests anys?
Bé, tres quarts de segle, com molt bé tu dius,
vol dir que més de quatre generacions de tarragonins i tarragonines
es dediquen i senten aquesta afició, aquesta il·lusió,
per fomentar i fer pessebrisme i fer pessebres.
Jo voldria ressaltar que són molts anys,
i això vol dir que és un tema,
i és una afició que va perdurant,
que es va transmetint d'una generació a l'altra,
i que gràcies a aquests fundadors l'any 1928,
que van apostar no tan sols per fer els pessebres a casa,
sinó per fundar una associació i per promoure,
gràcies a aquesta gent que ha anat passant any rere any,
avui estem aquí.
I quin va ser l'origen d'aquesta associació?
Com és que aquesta gent l'any 28 va decidir reunir-se
per formar una associació que es dediqués a fer pessebres?
Bé, de fet, a Catalunya hi havia altres antecedents.
El pessebre, com a pessebre, penseu que té segles d'història,
no és una moda, ja ens podríem remuntar.
El pessebre ens arriba des de Nàpols, des d'Itàlia,
a finals del 1700-1700,
i l'afició i la tradició de fer pessebres a les cases
ja estava arribada molt al 1800.
El que passa és que a començament del 1900
comença a fomentar-se l'associacionisme,
a Barcelona, a altres poblacions,
i a Tarragona també, seguint aquesta, no vull dir moda,
sinó seguint aquesta tradició,
es munten les primeres associacions pessebristes.
Però el pessebre ja es feia a les cases i a les esglésies.
L'únic que es fa és que es munta una associació
i la qual, amb els seus objectius,
és preservar i divulgar aquesta tradició i aquesta afició.
Ara comentaves que heu canviat de seu,
que s'heu traslladat a un lloc bastant més cèntric del que éreu,
esteu a tocar de l'Arna Blanova, al carrer Girona,
i aprofiteu aquest canvi d'ubicació també
per encetar un cicle d'exposicions
que començava en guany
i que teniu la perspectiva de seguir-les els anys vinents.
Sí, bé, l'associació, amb aquests 75 anys,
ha passat anys bons i anys dolents,
com tot es suposa, com totes les associacions.
Ara ens trobem que nosaltres estàvem a casa Balcells,
estàvem en un pis que ens permetia reunir-nos,
fer les activitats pròpies de l'associació,
però no ens permetia de cap manera
obrir una exposició de cara i ulls al públic.
Estàvem en un primer pis,
amb un accés molt difícil i complicat.
Llavors, des que la nova Junta es va fer càrrec d'aquesta associació,
ara fa tres navals,
vam decidir que per poder tirar aquesta cosa endavant
ens feia falta un lloc cèntric,
un lloc maco i un lloc uns baixos
per poder fer una exposició.
Llavors, després de dos anys de búsqueda,
vam trobar aquest local on ara estem,
el carrer Girona, cantonada en Rambla,
un local que l'associació ha llogat
i han traslevat el que era ja la pròpia seu de l'associació aquí
i a més a més han pogut vestir aquesta exposició
que jo em penso que gravarà a tots els tarragonins i tarragonines.
Quanta gent conformeu l'associació de passebristes?
Bé, nosaltres som uns 125 socis aproximadament
i llavors d'aquests 125 socis
hi ha una junta que està formada per 11 persones
que es va renovant
i en aquest moment som els que tirem endavant
aquesta exposició i les activitats pròpies de l'associació
que activitats que van començar el dia 13 d'aquest mes
i que van consistir en una conferència
al Sol d'Actes de l'Ajuntament,
acte seguit va actuar o va cantar
el cort Tarragoní Mos Cantars
i després amb la presència del senyor alcalde
vam inaugurar a les 8 del vespre aquesta exposició
que ara esteu veient.
Si li sembla, senyor Eugeni,
fem una mica de recorregut per aquesta exposició
explicant una mica quins són aquests diorames
perquè representen els diferents episodis
des de l'anunciació fins al naixement de Jesús
fins a tots els episodis que configuren la vida del nen Jesús
fins que és una mica grandet, ja, no?
Bé, sí, de diorames, nosaltres en direm diorames
és a dir, en cada quadre amb el record persegrístic es diu diorama
de diorames en podríem fer 30 o 40
el que passa és que aquí hem triat 9, entre altres coses
perquè nosaltres volem fer un pessebre gran
volem fer un pessebre que no es pot fer a les cases particulars
per molts problemes d'espai
per problemes que això significaria potser desmuntar una habitació
pensem que els pisos cada dia són més petits
i per tant des de l'associació
fem uns pessebres més grans
i en guany hem fet 9 diorames
que comencen amb el que representa l'anunciació a la verge
després tenim el que és l'empadronament
el tercer és quan es busca posada
el quart és l'anunciació als pastors
el cinquè és l'aboració dels pastors
el naixement propi i l'aboració dels pastors
el sisè són els reis
el setè és el rei adorant
l'adoració dels reis
el vuitè és la fugida d'Egipte
i el nové és el taller Benazaret
a més a més hem fet un pessebre popular
de grans dimensions
que és un pessebre que té molta acceptació
per part de la canalla
que és aquest pessebre el típic de Súrio Molsa
el que tots havíem conegut potser de petits a casa
i a més a més d'aquest pessebre popular
tenim dues vitrines de figures
unes figures que ens ha cedit l'Arquivista de Tarragona
i que procedeixen de casa Canals
unes peces que jo crec que haguessin pogut ser més i millors
però bé, tenim el que tenim
i després també tenim una col·lecció particular
d'un escultor que és en Daniel José Fill
que representa una adoració dels reis
i que jo penso que és prou espectacular
això seria l'exposició que hem muntat per aquest naval
d'una manera també
a través d'aquesta exposició es pot veure
que fent pessebre es pot convertir gairebé en un art
perquè són autèntiques filigranes
cada un d'aquests diorames
és una reproducció
del que devia ser la vida
al batlem o al Natzaret
d'aquella època
de principis de la nostra era
i bueno, heu reproduït de manera molt fidel
tot el que devien ser les cases
els paisatges
això deu portar molta feina, oi?
Bé, hi ha qui s'inclina per reproduir
els paisatges d'aquella època
n'hi ha qui s'inclina per reproduir
doncs aquí en tenim un
que representa les voltes del carrer Marceria
és a dir, nosaltres als pessebristes
els hi deixem una mica mànig ample
en aquest sentit que cadascú faci el diorama
sota la seva visió
sota el seu gust
sota la seva perspectiva
de fet, em veureu que sí que volen representar
aquella època i n'hi ha que
deuen representar
les èpoques més modernes
el que està clar és que per fer
perquè avui puguem gaudir d'aquests pessebres
tots els pessebristes
tots els que van treballar aquí
que he treballat molta gent
i jo des d'aquestes
aquesta oportunitat que em permeteu
els hi voldria agrair
la dedicació que han tingut
perquè tot això s'ha fet gràcies a ells
van començar a fer els pessebres
el mes de setembre
vol dir que hem estat pràcticament
tres mesos per poder vestir
aquesta exposició
a ratets perduts
dissabtes, diumenges, alguna nit
perquè esclar, això són coses
que tots fem a més a més
de la nostra feina habitual
però bé, jo crec que tots
jo principalment estic molt satisfet
del resultat
A Carles Tarragó
que és membre de la Junta
de l'Associació de Pessebristes de Tarragona
no sé si també hi ha participat
en l'elaboració d'aquests diogames
que es poden veure aquí
a la seu de l'associació
Una mica, una mica
hem fet el que hem pogut
Primer vaig dedicar-me a fer
un diorama artístic
que és el primer
vaig intentar fer-lo
el més ràpid i senzill possible
perquè a mi em tocava una mica
diguem-ne la tasca
de tirar endavant
el que és el pessebre popular
llavors les hores no les tenia totes
i llavors vaig haver de fer-ne
un de senzill
per poder-me després
es manar una miqueta més
amb el popular
però tot i en així
en el popular
vaig rebre l'ajuda de tots
llavors doncs va ser
diguem-ne que fàcil
però sí, sí
una mica
a tot arreu
sí que hem estat
I com va ser un diorama?
Quins materials utilitzeu
i com s'elabora?
Bé
jo diguem-ne que soc una mica
de l'escola antiga
ja
estant aquí
he après
una mica
el que és
la modernitat
antigament
sempre s'havien fet
amb
escaiola
i feies plaques d'escaiola
llavors dibuixaves
el que volies
i llavors
a base de gúbies
i de punxons
doncs anaves donant la forma
i el volum
a les pedres
a les totxos
a les finestres
tot el que t'interessava
avui en dia
gràcies al Pori Espan
que és un material
que
amb el cúter
permet també
fer
quasi les mateixes coses
que amb l'escaiola
doncs
aconseguim
almenys
que pesi menys
és a dir
que no sigui tan pesat
perquè clar
un pessebre
que hi ha
10 o 12 parets
d'escaiola macissa
doncs tenen un pes
considerable
amb el Pori Espan
a part del pes
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és el que és
tot
amb el Pori Espan
doncs
el pes
lògicament
s'emimba
a cas i res
i permet
que
pots fer el mateix
o pràcticament
el mateix
i el resultat
és pràcticament
el mateix
i
aconsegueixes
que pesi menys
que ho pots guardar
per altres anys
o si hi ha
algun concret
que ho vols guardar
o pots guardar
cosa que amb l'escaiola
no
l'escaiola
quan s'acaba
el dia 2 de febrer
que tinguem
l'exposició
tot això
s'allança
una de les gràcies
d'aquests diorames
és que tenen un joc
de perspectiva
important
o sigui
depèn d'on te'ls miris
canvia el que veus
sobretot el fons
sí
el curiós d'això
és això
donar-li la perspectiva
correcta
perquè
t'adongui la sensació
que allò és
una realitat
molt més petit
però una realitat
llavors
doncs
a base
de jugar
amb el que tu
bé dius
de la perspectiva
aconsegueixes
enganyar
una mica
la vista
i aconsegueixes
que es vegi
una realitat
on realment
no hi és
és a dir
nosaltres
amb una fundària
d'un metro
et podem fer
imaginar
una fundària
de quilòmetres
llavors
doncs
això és
a base
de treballar
al davant
a unes mides
de posem
20 centímetres
i el que al davant
són 20 centímetres
s'ho converteix
en mig centímetre
per lo que tu
visualment
allò veus
diguem-ne
que correcte
però no és real
Eugeni
oi que
algunes de les figures
que es poden veure
en aquests
diorames
han estat
elaborades
pels propis
membres
de l'associació
o?
Sí, sí
tenim
el diorama
del naixement
que justament
no tan sols
en Joan Sarramià
que a més a més
és un escultor
i un joia
reconegut aquí a Tarragona
no tan sols
ha fet el pessebre
sinó que ell
se fa
les pròpies figures
per tant jo diria
que aquest pessebre
té doble mèrit
no tan sols
per la construcció
i pel pessebre
sinó perquè
s'ha fet ell sol
les figures
i se les ha pintat
i la resta de figures
són adquirides?
Sí, les figures
no és l'únic que comprem
aquestes figures
són d'escultors
de Barcelona
d'en Castells
d'en Munts
d'en Daniel
perquè nosaltres
esclar
no som capaços
ni molt menys
de poder assolir
aquesta qualitat
en figura de pessebre
les figures
normalment les compra tothom
és a dir
tret que hi hagi algú
no a Tarragona
sinó inclús altres associacions
que es facin les figures
la figura de pessebre
tothom la compra
i és el que salvem
de cada pessebre
com deia el Carles
és el que salvem
de cada pessebre
cada any
el que més
doncs
pràcticament
ho llancem tot
perquè el que està clar
és que l'any que ve
que tenim moltes ganes
de tornar a obrir
aquesta exposició
volem que el Tarragoni
i Tarragona
o inclús la gent
de fora que ens visiti
trobi els pessebres
totalment diferents
i totalment nous
no volem donar el mateix
una altra vegada
reservar les figures
i muntar un nou decorat
i muntar un nou decorat
en cada nou o deu pessebres
l'any que ve
la gent que es pugui visitar
si del vol
ho trobarà tot nou
i tot diferent
una de les coses
que també es pot veure
en aquesta exposició
de l'associació de pessebristes
és un vídeo
només a l'entrar
que mostra una mica
el procés que heu seguit
a l'hora d'elaborar
tots aquests diurames
i els pessebres
sí
perquè nosaltres
entenem-ho com a associació
també hem de ser didàctics
i també hem de fer pessebrisme
fer pessebrisme
no vol dir fer pessebre
sinó vol dir divulgar el pessebre
i que d'aquí uns anys
tinguem una altra gent
que ens espitgi
i que així com ara
celebrem el 75 aniversari
doncs pugui celebrar els 100 anys
això només dependrà
que si som capaços
no tan sols de fer pessebre
sinó d'encomanar
aquesta afició
i aquesta il·lusió
que una gent més jove
agafi el relleu
i que aquesta tradició
que dic té molts segles d'història
pugui perdurar molt temps
una altra manera de fomentar-ho
és el concurs
que organitzeu
des de l'associació pessebrista
s'hi presenta molta gent
heu anat notant
si en els darrers anys
hi ha un increment
o un descens
quines tendències hi ha
en això de fer pessebres
a Tarragona?
Bé, la gent
ens agrada o no
fa el que veu una mica
i jo el que puc dir
és que precisament
en guany
notem
que hi haurà
més concursants
i potser perquè la gent
veu pessebres
vull dir
aquí hem tingut
unes èpoques de crisi
quan
com tots sabeu
vull dir
a vegades aquí
a Catalunya
o potser fins i tot a Espanya
a vegades el que es fa a fora
sempre és el millor
i hem tingut
interferències
jo no estic en contra
de l'arbre de naval
ni molt menys
però ha sigut un rival
potser a les cases
ha sigut més fàcil
vestir un arbre
que fer un pessebre
ara tenim la prova
que en vez de la castanyada
es fa el jòleg
o aquest
o no sé com se diu
jo no n'estic en contra
però jo defenso
les arrels nostres
i el pessebre
és una cosa molt catalana
qui vulgui que faci arbre
qui vulgui que celebrar
altres coses forànies
però nosaltres
estem per preservar
les nostres tradicions
i per tant jo em penso
que si ensenyem
a fer pessebres
i si ensenyem pessebres
la gent tornarà a agafar
aquella dinama
que hi havia
potser fa uns anys
Quants concursants
tindreu en guany
que ho sabeu
i encara teniu obertes
les inscripcions?
La inscripció ja està oberta
però ja passem
de la cinquantena
i ja en tenim més
que l'any passat
i ja et dic
jo penso que és molta
la gent que ve aquí
això ho hem pogut constatar
perquè portem 17 dies
amb l'exposició oberta
i llavors pensen
que si fem un pessebre a casa
el podríem posar a concurs
i llavors
doncs s'inscriveixin
al concurs
jo penso que és una qüestió
d'hàbits
i de pensar-hi
jo estic il·lusionat
que això ho aixecarem
és a dir
la nostra fita
seria tornar a col·locar
el pessebre tarragoní
com un pessebre destacat
a Catalunya
jo només volia acabar dient
que a nosaltres
perquè la gent
pugui visitar
aquesta exposició
cobrem un euro
i volia explicar breument
el per què cobrem un euro
cobrem un euro
perquè nosaltres
la gent ha d'entendre
que tot i que tenim
unes petites ajudes
unes petites subvencions
per fer el tríptic
per fer el catàleg
del concurs
nosaltres paguem un lloguer
una mica elevat
paguem
paguem
després també tenim
unes despeses
per tota la infraestructura
i que la gent entenga
que aquest euro
no és pas per fer-ne
del pessebre un negoci
ni molt menys
és que tot just
ojalà poguessin
en un any
compensar
les despeses
que hem tingut
per tant
que la gent entengui
que ens visiti
que aquest euro
és un euro
d'obligado
complimento
per poder fer front
als gastos
i les despeses
que hem tingut
per muntar l'exposició
només volem cobrir
despeses
no volem res més
el Carles comentava
en veu baixa
Setmana Santa
perquè Setmana Santa
també teniu prevista
una altra exposició
de diorames
però aquesta vegada
amb els diferents passos
del Via Crucis
oi?
és més o menys això?
sí
més o menys
la nostra idea
és el 2 de febrer
quan desmuntem l'exposició
que és tal com diu
la tradició
doncs ja començar
a treballar
que ara Setmana Santa
que pensem obrir
com uns 15 dies
amb els diorames
totalment nous
amb els misteris
de passió
i segurament
amb alguna exposició
de les figures
més que figures
dels passos
de Setmana Santa
de la professora de Tarragona
això és un no parar
que veu
després de Nadal
i ja em palmeu
amb Setmana Santa
doncs moltes felicitats
per aquesta exposició
i pel 75 anys
del 75è aniversari
de l'Associació Passeurista
de Tarragona
que tingueu molt d'èxit
i moltes gràcies
per atendre els micrófons
de Tarragona Ràdio
gràcies a vosaltres
moltes gràcies
moltes gràcies