La qüestió és que l'exlibrisme a Catalunya ha estat molt present i molt viva durant tot el segle XX,
però ha estat una mica com allò de los ojos del Guadiana, que apareix i desapareix.
Ara estem en un bon moment d'embranzida important.
Probablement perquè s'ha fet una mica més de difusió de la que no es feia abans,
i hi ha moltes persones que quan diuen exposició d'exlibris, però de què és un exlibris, no?
Sí, sí, sí, no deixa de ser un tema relativament desconegut.
De vegades es defineix com un títol de propietat, podríem dir,
però fonamentalment un exlibris, per sobre de tot, és un obre d'art, no?
Bé, la lectura que podem fer dels exlibris és múltiple,
des del que és pròpiament la funció per la qual va néixer,
que és per marcar els llibres d'una biblioteca privada o pública,
fins a ser i convertir-se en un retrat espiritual del seu titular, del seu posseïdor,
fins a ser una petita obra d'art de tamany reduït
a través de la impressió de les tècniques tradicionals de gravat, per exemple.
D'aquí la relació del món del gravat i el món de l'exlibris, no? Van de la mà.
I tant, des que van néixer en el segle XVI, quan neix la impremta,
i neixen els primers llibres de la impremta,
aleshores eren objectes molt preuats i per això calia, d'alguna manera,
marcar-los amb un signe de propietat.
Hi ha qui pensa que això de l'exlibris és cosa del passat, que ara se'n parla molt,
però encara hi ha moltes persones que continuen encarregant exlibris artistes.
Sí, jo podria donar-te fe dels artistes en terreny català que estan treballant.
No solament efectes, diríem, de crear marques de cara a aplicar-les en els llibres,
sinó també amb una altra identitat que ha nascut al voltant dels exlibris,
que és l'aspecte del col·leccionisme.
És a dir, que l'exlibris es converteix en una marca de propietat,
alhora que és un retrat espiritual de la gent que se'l fa fer, d'alguna manera,
però també es converteix en una peça covejada, a vegades, de col·leccionisme.
Vostè, si no és indiscreció, fins a quantes peces d'exlibris té? Com a col·leccionista?
Bé, jo podria dir-te que...
Perquè com que la col·lecció que veiem aquests dies aquí és seva...
Sí, no és que jo em dediqui específicament al col·leccionisme,
tot i que en tinc moltíssims, potser et podria parlar d'entre 15-16.000 peces,
però, bàsicament, ha estat per una dedicació estudiosa, diguem-ne.
M'ha interessat el tema no tant per l'objecte en si com a peça de col·leccionisme,
sinó com a objecte d'estudi des de les diferents facetes
amb les que es pot abordar l'estudi d'aquestes petites obres d'art.
Clar, perquè el que vostè diu, estudiar un exlibris ens pot donar
a través del perfil d'aquella persona que en el seu dia el va encarregar
tota una imatge d'una època, d'un estatus social, d'unes circumstàncies històriques.
Conté molta informació un exlibris més enllà de la seva imatge, no?
És un document de primera mà com pot ser una pintura o com pot ser una escultura.
És a dir, les peces d'art, les obres d'art en general, els dibuixos, la grafia,
la manera de procedir visualment, gràficament,
sempre és un signe de tot un món desconegut i, per tant, complex i ric a la vegada.
Val la pena que els nostres oients se tancin fins al vestíbol del Teatre Metropol
vola contemplar aquestes 200 peces.
Exlibris eròtics.
És una singularitat, no?, que siguin exlibris amb aquest caràcter,
en el que predomina el nu femení, sobretot.
Sí, evidentment, no deixa de ser una sorpresa.
pel fet que des que comença el col·leccionisme als inicis del segle XX,
ja hi ha com una mena d'edèria per col·leccionar exlibris amb diferents temàtiques,
una de les quals va ser justament aquesta de l'erotisme.
Potser la burlesia benestant, que és la que d'alguna manera facilita el col·leccionisme
i el col·leccionisme en aquesta direcció, d'alguna manera ve a reflectir allò que,
en aquell moment històric, estem parlant del 1900, la moral, la censura
i tota una colla de repressió fa que fossin objectes com molt amagats.
I justament per aquesta raó, quan una cosa és prohibida,
quan una cosa és pecaminosa, sembla que t'atregui més pel fet, diríem, de la prohibició.
I així aquesta temàtica des dels inicis del segle XX fins ara
ha estat una de les més prodigades dintre del món del col·leccionisme d'exlibris.
Per tant, aquestes peces en bona part són peces d'autors anònims
que havien d'amagar la seva identitat.
No necessàriament, perquè si això ho va ser en un primer moment,
ratllant el 1900, a partir dels anys 50-60,
hi ha com una certa esperit de democratització
en la que no cal amagar certes coses.
I en paral·lel amb el que eren les biblioteques privades,
les anomenades biblioteques de l'infern,
en les que hi havia els llibres eròtics o els llibres prohibits,
neixen els exlibris per acompanyar aquest tipus de biblioteques,
però que de manera progressiva van perdent aquest aspecte, diríem,
de tancament, d'oclusió,
per esdevenir una cosa més, diríem, més normal
i més a l'abast de tothom,
perquè és una de les realitats humanes, l'erotisme.
Hi ha unes peces realment d'una extraordinària bellesa,
en aquestes que podem veure al Metropol.
Allò, una mica per crear la necessitat d'anar-les a visitar els oients,
com els explicaria a vostè el que trobaran en aquesta exposició?
Bé, aquesta exposició està repartida en quatre grans capítols,
que un seria, el primer seria, pròpiament,
el nu femení sense més afegitons,
és a dir, el nu pel nu, l'etern femení,
la bellesa del cos a través de la feminitat,
el cos nu, s'entén.
Hi hauria un segon capítol
quan dedicat, sobretot,
el nu en relació
a altres símbols que l'acompanyen,
com podrien ser els llibres,
com podrien ser animals,
com podrien ser
diferents aspectes, diríem,
simbòlics, que acompanyen
el nu pròpiament dit.
Hi hauria un tercer capítol,
que és el nu,
no tant el simbòlic, sinó el mitològic.
És a dir, quan l'artista recorre a representar el nu,
atenent els mites clàssics de la Mediterrània,
Grècia, de Roma,
o bé, fins i tot, els mites bíblics,
la mitologia del paradís,
d'Eva i Adam, etcètera.
Hi ha altres mites bíblics.
I després, el quart capítol d'aquesta exposició seria
pròpiament el nu eròtic
buscant l'expressió de l'erotisme humà
al marge de simbolismes i al marge de mitologies.
En realitat, els quatre capítols
que jo he estudiat i he preparat
en aquesta exposició,
els he separat a efectes, diríem,
d'investigació, d'estudi.
Però, en realitat,
formen tot un bloc i es pot dir realment
que són exlibris
clarament i explícitament eròtics,
perquè, en molts casos,
és la finalitat que ha buscat l'artista
que ha expressat aquests exlibris.
Aquesta exposició es pot visitar fins al 14 de desembre
al vestíbul del Teatre Metropol.
Per ser, senyor Orenes,
una pregunta.
Quan van començar a aparèixer les noves tecnologies,
hi havia qui patia pel futur del llibre.
Amb aquestes noves tecnologies
no hem de patir pel futur de l'exlibris, no?
Per descomptat que no.
Jo penso que s'ha debatut,
poc i malament,
el fet de la desaparició del llibre tradicional.
El llibre té un encant
que mai no s'arribarà a perdre.
Perquè no el pot suplir una màquina.
El fet que tu t'emportis un llibre de lectura
a la muntanya,
sota d'un pi,
i puguis escoltar el que et diu el llibre
a través del tacte amb les pàgines,
a través de l'enquadernació,
a través de les imatges,
de les il·lustracions,
això no passarà mai.
Perquè la pantalla no deixa de ser
una cosa que, en qualsevol moment,
pot desaparèixer.
Per tant, jo penso que l'existència
del llibre tradicional existirà.
I en tant que existeix,
o continuarà existint el llibre com a objecte,
existirà també la marca de propietat
que d'alguna manera fa que aquest llibre
vingui a dir que pertany a una biblioteca determinada.
a una biblioteca determinada.