El programa va néixer al veure que hi havia dos problemes, entre cometes,
que hi havia unes persones grans que vivien soles a casa,
que volien seguir visquent a casa seva i que tenien un problema de soledat,
que volien estar acompanyades, poder parlar amb algú, etc.
Per una altra banda, teníem una franja de població d'estudiants que venien de fora
i que no tenien possibilitats de tindre un pis de lloguer
i que tenien problemes econòmics a l'hora de trobar un allotjament.
Van pensar que aquestes dues es podrien combinar molt bé,
que podrien pal·liar la solitud de la gent gran
i, per una altra banda, podríem solucionar el problema d'habitatge dels joves.
I així va néixer la iniciativa fa ara set anys.
I es du a terme a tot Catalunya?
És du a terme pràcticament a totes les ciutats o pobles que tenen sedes universitàries.
També es du a terme a fora de Catalunya.
Es du a terme a la comunitat valenciana, a la comunitat balear i a la comunitat madrilenya.
Després del balanç, després de set anys volia dir, el balanç és força positiu, no?
I no parlem només quantitativament en quant a parelles formades, sinó qualitativament.
Totalment positiu.
Vull dir, després del primer any de l'experiència pilot,
que va ser un èxit en tots els aspectes,
es va ampliar i se segueix ampliant
i esperem que en el futur puguem anar conquerint també entre cometes noves poblacions
per poder oferir aquest servei que penso que és fantàstic, no?
Carme Ferrer, aquí en el cas de Tarragona, sis parelles, enguany?
Sí, aquí en el cas de Tarragona realment ha tingut força èxit, aquest any sis parelles.
També he de dir que d'alguna manera això s'ha mantingut bastant estable,
o sigui, han passat de quatre a sis,
però nosaltres també li donem molta importància a la selecció de les parelles
que vagin d'acord amb els objectius del programa.
Pensem que és molt més important que puguem aparellar bé les persones des del primer moment
i que les expectatives del programa i les expectatives de les persones siguin les mateixes,
que no pas posar moltes parelles i que després, doncs, a lo llarg del curs hi hagi una sèrie de problemes.
Jo recordo en edicions passades que, diguem-ne,
dels col·lectius de persones que tenien més recants en entrar al programa
eren les persones grans i hi havia més estudiants amb ganes de participar en el programa
que no persones grans, que això, clar, de posar una persona desconeguda dins de casa
costava una miqueta, continua mantenint-se aquesta dinàmica,
malgrat que ja és un tema prou conegut.
Bé, jo penso que és una mica, que de vegades ho he dit, que s'ha provat poc
i aleshores hi ha una cosa que fa com una mica d'arrencança,
que és de donar les claus de casa teva, no?
I això de donar les claus de casa, i de vegades no és solament la persona gran,
sinó també és la seva pròpia família que diu
ui, cuidado amb les coses que passen pel món, qui et posaràs a casa, etcètera, etcètera.
Però el que està clar és que la gent que ho ha provat repeteix any rere any
i ho repeteix mentre i tant es poden mantindre els objectius del programa,
perquè de vegades la persona gran, potser no pot continuar vivint sola
i aleshores no pot estar dins d'aquest programa.
No, dels detalls i dels termes en què s'estableix aquest conveni
que no deixa de ser un conveni, amb dues persones en parlarem tot seguit.
Independents.
La Magdalena, a mi m'han dit que és molt de la broma, eh?
Magdalena, que és vostè molt de la broma, em penso.
Ara sí.
I molt malament no li ha anat perquè jo crec que vostè és de les que pensen
que podries repetir l'experiència, no?
Després d'aquest curs amb el Miquel.
Si no em passa res a mi, sí.
Ho seguiré.
També li va passant bé, eh?
També li va passant bé.
Que li donin el títol a l'estat.
Però pot ser que t'ho trobés bé, eh?
Que és de bé, no la que t'ajuda.
Un tema de salut, diu-vos-hi.
Un tema de salut, que si la salut es troba bé, m'ho està encantada.
No, no.
Som molta presència al carrer, però no estic gaire bé.
És normal també, no?
Per altra banda.
El que a mi m'ha sobtat és que generalment les parelles són del mateix sexe.
I en guany, afortunadament, sembla que també s'ha trencat aquesta tendència.
I una senyora gran amb un jove estudiant, doncs està molt bé que es trenquin aquests tòpics de sempre.
Sí, realment sí, perquè això es va iniciar l'any passat.
Jo, ara quan l'hi he vist, me'n recordava de l'any passat, perquè li vaig fer l'any passat el comentari que havien sigut molt valents,
perquè havia sigut l'única parella, de fet, que s'havien atrevit que fossin de diferent sexe.
I realment, el que suposo que ens diran els tècnics és que la convivència ha sigut igualment positiva, no?
Jo, de fet, és el segon any que participo en el programa, i tant el primer com aquest, el segon,
he estat amb una senyora, gran, una senyora.
I, vaja, estic encantat de la vida de les senyores.
Tu que estudies, perdona.
Està molt ben cuidat.
Faig segon curs de psicologia, i també és el segon any que estic aquí a Tarragona.
I la veritat és que penso que el fet de viure amb una persona gran, i sobretot del sexe contrari,
dona molta complementarietat, en el sentit que hi ha moltes coses,
que a més a més tradicionalment estaven associades al sexe contrari, en aquest cas el femení,
que estan lligades a les tasques domèstiques,
i que per una persona que comença a fer aquest tipus d'aprenentatges,
marca una pauta que va bé de seguir.
Com és un dia a dia vostre?
Un dia qualsevol del curs?
Home, ara que acaba, que hi ha la pressió de més exàmens i tot plegat,
però un dia qualsevol del curs, de com ha anat enguany,
com és un dia qualsevol?
Quines són les obligacions que tu has assumit?
Perquè recordem que en cada parella
s'estableixen uns pactes únics,
sou vosaltres mateixos, pacteu en quines condicions
de quotidianitat voleu viure, no?
Tu que fas a casa, ella que fa,
què és el que no feu i que diu en aquest territori
i vostè no entri, tu no entris?
A veure, jo penso que el conviure és una tasca que és complicada,
però que es forma molt a base del dia a dia, no?
De fet, allò que va sortint a cada dia
li dona un toc de peculiar,
que, bueno, que diguéssim que és
tu passes d'aquell problema
simplement afrontant-lo, no?
Vam començar
i no ens vam plantejar
un seguit de coses que ens havíem de fer l'un a l'altre.
Us veieu sovint?
Sí, sí, ens veiem...
O les tres vegades al dia.
Sí, al matí.
A les hores de dinar.
I a la nit.
I dineu i sopeu junts?
No, perquè jo dino a les dotze.
I al dinar a les dotze...
Tenim horaris diferents.
Clar, clar, clar.
És que jo he de fer cinc menjades al dia.
Aleshores vostè ja porta el seu ritme.
I jo he de fer la zona, sí.
Com que tinc sucre...
Clar, doncs ha de portar una...
Doncs ha de fer les coses que l'insulina m'amana.
Clar, d'una manera més rigorosa i...
Bé, però encara que no ho mengem junts,
de fet, mentre jo estic menjant, ella...
Jo estic allà mirant com menja.
Està al sofà i...
A vegades m'hi diu...
I donant-li conversa, no?
No, que no en vol, no, que no en vol.
La veritat és que no ho mengem junts,
però de fet, o sigui, l'estona aquella és com si estic...
És un bon cuiner.
Sí, t'agrada cuinar, Miquel?
M'agrada molt cuinar.
Déu-n'hi-do.
Escolteu una coset, de què parleu?
Quan esteu de la tele, dels programes que mireu la tele junts...
És això el que deia, que de fet, vull dir que els temes de conversa estan molt lligats
a lo que et passa al dia a dia, com suposo que deu fer la majoria de les parelles, no?
Les parelles estàndards, però diu així.
Però vull dir, parlem de les notícies, parlem del que li ha passat amb ella,
jo li explico el que m'ha passat a mi...
Que estudia, Magdalena, que és bona estudiant.
Oh, jo em penso que sí.
Sí, vostè controla que estudi, que es porti bé...
T'he tens per tot, t'he tens per tot.
De sortidor no és.
No, no és de sortidor.
Ha sortit, doncs, els dies que...
Li ha sortit bo, eh?
Li ha sortit bo, eh?
Li fa propaganda, ens escoltaran per la ràdio les noies.
Si ha sigut sortidor, li hauria dit que no.
Si ha sigut sortidor que ha sortit cada dia, li hauria dit
ho sento més bona persona, però jo...
A veure, es pot arribar amb bon...
D'això, jo.
I jo el dia, quan ha d'anar a fer una festa del col·legi,
diu, mira, avui no vinguis massa tard, com si fos un fill meu, saps?
Però la veritat és que és molt tolerant, eh?
La Magdalena.
Sí.
I jo em sembla que una persona que es posa una...
que deixa les claus amb algú,
ja de per si té una manera de veure les coses.
O sigui, que és tolerant.
Miquel, és la segona vegada que entres en el programa
Viure i Conviure.
Vostè, Magdalena, és la primera?
És la primera.
I, com deia a l'inici de la conversa,
pel que sembla, està disposada, si la salut li permet,
a repetir-ho, no?
Si la salut m'ho permet, s'ho faré.
A mi m'agradaria que l'Àngel s'apenava a la coordinadora del programa,
que recordem la tenim a l'altre costat del fil telefònic,
i la Carme Ferrer ens expliquessin una miqueta
tot aquest procés de selecció,
perquè, clar, no és allò de sobre un paper
aquesta persona amb aquesta.
Hi ha un procés de selecció que, déu-n'hi-do, eh?
I amb especialistes la cosa és molt més sofisticada, no?
Sí, sí.
Des d'inici, el que han de fer sobre les persones grans
és anar als serveis socials de l'Ajuntament
i omplir uns fulls de sol·licitud.
I els estudiants tenen que anar al servei de l'estudiant
de la Rovira Virgili, en aquest cas,
i també fer el mateix, omplir una sol·licitud.
A partir d'allí, doncs, se'ls truca,
se'ls comença a fer una sèrie d'entrevistes.
A la persona gran se li fa una entrevista,
després se li va al seu domicili,
se li torna per conèixer l'ambient en què viu
i amb l'estudiant també, no?
Hi ha un equip que està format normalment
per un assistent social i per un psicòleg
que porten a terme totes aquestes entrevistes
per explicar ben el programa,
per veure que reuneixen les condicions
i per fer una mica el perfil
tant de la persona gran com de l'estudiant.
No sempre són compatibles, no?, aquestes persones.
No, no, no, això s'ha d'anar amb molt de compte
perquè, bueno, arrel d'aquestes entrevistes
treus una mica el perfil, no?,
i llavors intentes que tinguin aficions comuns
o que lliguin, que aquestes dues persones
puguin lligar, no?, tant en el que respecta a horaris
i el que respecta a aficions, a gustos, a...
intentar que les dues parts es trobin bé,
amb una convivència, etcètera, etcètera.
Antoni, aquesta experiència, vosaltres,
quan vau fer la selecció prèvia, la vau viure, no?
L'equip que formem els tres,
dos membres de Caixa Catalunya i de l'Ajuntament,
es té cura de seguir com un protocol
de conèixer, no d'investigació,
de conèixer. Per què?
Perquè estem parlant de nou mesos.
No estem parlant de 15 dies que estàs en un estatge,
i n'estem parlant de nou mesos.
I llavors, doncs, hem de veure el perfil de la persona
i la dignitat, primer que pugui entrar al programa,
perquè estem parlant d'unes persones
que han de ser autònomes,
independentment, major de 65 anys, però autònoms.
Per què? Per evitar, doncs,
que tinguin de ser un tema de cures
o un tema d'estar pendent d'algun tipus d'aparell.
Vull dir, això, aquest programa no ho contempla,
sinó de dir uns temes d'acompanyament,
de complementar, que hi ha, doncs,
les nits són llargues, a més a l'hivern,
i, doncs, són temes de solitud.
Llavors, això també acota el tipus
i el perfil de la persona major de 65 anys,
és a dir, bàsicament autònom,
i que hi hagi, doncs, bueno,
una autonomia i un caràcter
que pugui permetre, doncs, la convivència
que no ha de ser una persona estranya i més jove.
I això, i que són nou mesos els que estem aquí,
i llavors, doncs, amb una entrevista,
o si cal, les que convinguin
per esgrinar, doncs, la situació de la persona
i, probablement, en l'estudiant també es fa el mateix.
Per què? Per garantir, un,
la continuïtat i, dos, garantir la qualitat del programa.
Perquè, si no es fes aquest procés,
sí que es podria tindre molta més gent,
però hi hauria el perill que,
en un moment determinat, doncs,
les coses no funcionessin.
i l'acurada, diguéssim, selecció i coneixement,
tant d'una part com a l'altra,
va per garantir, primer que tot,
la convivència de les persones,
que és qui va adreçar el projecte,
i, segon, també la qualitat del programa
i la difusió que es fa del programa,
perquè no hi ha millor difusor
que els que estan com estan aquí ara.
És a dir, que el que permet de dir sí,
doncs, hem estat,
doncs, estem convivint,
que no li diuen, escolta,
he començat tres mesos i això no ha anat.
No passa res.
No passa res, en principi,
però, clar, fa mal el programa
i fa mal a la qualitat.
I, amb això, doncs,
el que es va és dir
que sí que es van rebent
sol·licituds
i que, en funció de les característiques,
doncs, se va ubicant
amb el possible aparellament que pugui haver.
Penso que, en Jals Panava,
volia afegir alguna cosa breument?
No, verdaderament que, diguem,
en aquest programa el que s'ha apostat
és per la qualitat
més que per la quantitat.
Més val tindre
menys nombre d'aparellaments,
en canvi, que aquests funcionin
i que la gent que participa
estigui a gust,
que la persona gran
se senti a casa seva
i no se senti coartada
amb la seva vida
i que l'estudiant també es trobi bé, no?
O sigui, que sempre s'ha apostat
per la qualitat
i això, des dels diferents equips,
sempre s'ha treballat per aquí, no?
Carme Ferrer, s'acaba el curs.
El curs vinent continuarà el programa,
se suposa.
Quan es comença a treballar
per les parelles del curs vinent?
A partir d'aquí moment
els estudiants,
les persones grans,
ja poden entrar?
A partir d'ara.
A partir d'ara ja s'han de començar
a fer les sol·licituds
o en cas dels estudiants
la sol·licitud
del llunyament
amb el cas
de l'Universitat
Rovira i Virgili
i el cas
de les persones grans
la sol·licitud
a l'Institut Municipal
de Serveis Socials,
a qualsevol
centre de serveis socials
de la ciutat
o a l'Ajuntament de Tarragona.
Aleshores una vegada
feta la sol·licitud
és quan es comença
tot aquest procés.
Per tant la gent
que ens escolta
i que estigui realment
interessat per aquest programa
tant si és estudiant
com si és persona
major de 65 anys
visqui sol
o visqui en parella
doncs es pot posar
en contacte
amb els serveis socials
de la seva zona
o l'Institut Municipal
de Serveis Socials
de Tarragona.
Ja estem en els últims
minuts.
Magdalena,
vostè quan parla
amb els seus coneguts,
veïns, amics
i els explica
que forma part
d'aquest programa
i que hi ha un jove
estudiant a casa seva
viscant,
què li diuen?
Que estan contents
de gnell.
I no s'animen
les amigues,
els amics?
No,
hi ha molta joventut
a l'escola meva.
No hi ha persones grans.
No hi ha persones grans.
I Miquel,
tu quan dius
que no t'has anat
a un pis d'estudiants,
que no estàs a una residència
sinó que estàs viscant
amb una senyora gran
dins d'aquest programa,
què et diuen?
Home,
la gent els fa gràcia.
Una certa estranyesa
també deuen pensar.
Sí, però jo em sembla
que la gent ho coneix,
els estudiants,
em refereixo,
ho coneixen.
Hi ha una mica
de prejudici,
no,
al respecte,
però jo em sembla
que a poc a poc
la gent,
a part que és una alternativa
que, vaja,
la recomano
perquè s'aprèn molt,
econòmicament
és genial
i, bueno,
en definitiva,
penso que val la pena.
Doncs,
aviam,
aviam si l'any que ve
podeu continuar
perquè sembla
que ha estat avantatjós.
Carme Ferrer,
un minutet,
un minutet,
un minutet només.
Dir que els estudiants
s'animin a demanar-ho
perquè de vegades
el que passa
és que els estudiants
pensen que hi haurà
molta demanda
i aleshores
no els donaran una plaça.
Jo penso que això
és important
que els estudiants
doncs ho demanin
i que realment
doncs cada vegada
tenim més persones grans
que poden estar
interessades
en entrar al programa.
Però de vegades
jo he sentit
inclús a l'universitat
entre ells,
home,
és que estàs,
penses que t'ho donin,
a la millor no t'ho donen,
hem de buscar
altres alternatives.
La gent que realment
ho vulgui fer
jo penso que val
molt la pena
i que ho faci
perquè com ha dit ell
doncs és una alternativa
econòmicament
molt i molt bona
i a més a més
també és una alternativa
que té un procés
d'aprenentatge
que va més enllà
de l'universitat
i que realment és
que la persona
doncs jove
aprèn moltes coses
de la persona gran
i aprèn unes coses
bàsiques
com són la convivència
que després li poden
servir per la vida
més,
més que les assignatures
moltes vegades
pròpies de l'universitat
i la persona gran
també en contacte
amb el jove
d'alguna manera
rejuveneix
perquè no és que sigui
una cura de bellesa
però sí que realment
doncs és un procés
on doncs
la interacció
amb la persona jove
la fa sentir més jove
i més viva
i menys sola
que penso que és
molt i molt important.
Viure i conviure
una experiència
ja veteran.
Antoni,
és que no tenim més temps
segurament tu
si ets capaç
de dir-m'ho en 30 segons
si si no
impossible.
Jo caig a la part
dels calerons
he dit que tant
la persona gran
rep una aportació mensual
per despeses
complementàries
i l'estudiant
també rep
una part
econòmica
amb temes
de material dirat.
Un matís
en bo
sobretot
perquè el Miquel
deia
no, no,
és que econòmicament
també és molt avantatjós.
Àngels Penava
gràcies per atendre
la nostra trucada
bon dia.
Gràcies a vosaltres
i a la Madalena
i al Miquel
sobretot
igual que a la Carme
per ajudar
a tirar endavant
aquest programa.