Espera'ns ja un cop més Lluís Comas i en aquest cas Marta Montagut, bon dia.
Hola, molt bon dia, Iolanda. Ens trobem a la Cambra de Comerç,
tot just en aquestes jornades d'ecoconstrucció
que celebren a la Cambra de Comerç de Tarragona el 8 i el 9 de maig.
Estem aquí amb la Dolors Moster, una de les organitzadores d'aquesta aula,
que de moment porta una miqueta de retard
perquè teníem uns ponents aprevistos per entrevistar,
però encara estan en marxa dintre de l'aula,
tot i que hem aconseguit treure cap a fora a dos d'ells
amb qui parlarem en breu. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com va tot plegat? Quin és l'acolliment d'aquesta aula d'ecoconstrucció?
I potser expliquem què és una aula d'ecoconstrucció.
Mira, que hem de sentir aplaudiments i tot del ponent que acaba de parlar.
En el tema ambiental, l'urbanisme i l'edificació té molt a dir
i cada vegada té més proponderància a nivell de normativa
i a nivell perquè la societat ho demana també.
i les universitats, que són els ponents que tenim ara per aquí,
també hi estan treballant moltíssim.
Perquè suposo que els criteris a l'hora de construir
ja han canviat molt i el criteri de sostenibilitat,
d'equilibri amb el paisatge, l'urbanisme d'una ciutat
ja depèn molt també de molts altres factors
que no només potser el pressupostari,
que si no es té en compte moltes altres coses.
Sí, ara és obligatori el tema de l'impacte ambiental,
de fer estudis ambientals a l'hora de fer el planejament urbanístic
i també plantejar-se la mobilitat, per exemple,
que això fins ara no era així, no era obligatori.
De totes maneres, això és una innovació.
Fins ara, en temes urbanístics, aquest tema no s'aprofundia gaire.
Ara l'exiliència comença a ser bastant més superior.
En tema d'edificis, sí s'han treballat més,
hi ha edificis ben fets, diríem, des del punt de vista ambiental
o correctament, a diversos punts ja de la geografia catalana.
En temes d'urbanisme, és molt més complex,
la comunitat és molt superior.
Això potser ens ho pot explicar les dues persones
que tenim aquí amb nosaltres.
Un és Xavier Carseller, del Centre de Política del Sol
i Valoracions de la Universitat Politécnica de Catalunya.
D'aquí una estoneta, encara no, l'hem tret cap a fora,
farà una xerrada sobre l'estudi dels criteris ambientals
per a la redacció del plantejament urbanístic.
Ens comentava la Dolors que és una mica complicat,
que potser en un edifici és més controlable,
però a nivell de tota una ciutat és una altra cosa, no, Xavier?
Clar, una ciutat és una estructura més complicada,
més complexa que un edifici,
i els factors que tenen en compte són més.
En el fons, jo diria que els conceptes bàsics són els mateixos,
però és més complex, lògicament, en el cas d'una ciutat.
Costa conscienciar a l'administració de la necessitat
de tenir un criteri sostenible, un criteri ecològic,
a l'hora de plantejar l'urbanisme d'una ciutat?
Clar, administracions n'hi ha moltes i de molts tipus.
El que passa és que les iniciatives més interessants
provenen d'administracions.
Això no vol dir que totes estiguin conscienciades
o que amb el tema ambiental li donin la importància que té
a l'hora de fer el planejament urbanístic del seu territori.
Escolta'm, suposo que deu haver-hi molts referents
de sostenibilitat a nivell europeu en ciutats,
o almenys, doncs, no sabem si a Espanya masses,
perquè crec que és un tema que ens agafa una mica de nou.
Aquesta és aquesta aula de coconstrucció,
que el que intenta és precisament això, acostar una mica
aquests criteris de sostenibilitat a la construcció i a l'urbanisme,
però suposo que en altres països europeus la cosa està més avançada.
Doncs, potser no tant com sembla, sense voler ser triomfalistes.
El que és cert és que tots aquests temes són relativament joves,
comencen a meitat pràcticament de la dècada passada
i podem trobar moltes experiències interessants a Europa,
però són normalment experiències puntuals,
de tractament integrat de conjunt d'una ciutat,
sinó que gairebé totes les ciutats poden trobar coses
que poden servir de referència,
però és difícil trobar referents,
un model per seguir.
I, en canvi, aquí a Catalunya,
com que els municipis es van incorporar molt aviat
al procés d'Agendes 21 locals,
i això comença a tenir també uns efectes sobre l'urbanisme,
doncs jo diria que no estem excessivament atreçats.
Estem escoltant una sèrie de conferències
a partir de dos quarts de deu del matí que esteu aquí.
Del que has sentit fins ara i fins a l'hora que et toqui,
què et sembla aquesta iniciativa de l'Eula de Coconstrucció?
La iniciativa em sembla molt important
perquè la formació dels sectors,
tant públics com privats,
per poder dur a terme aquestes noves formes de fer les coses,
perquè al fons es tracta de canviar una mica de xip,
des del començament que ho aborda un treball de construcció d'urbanisme,
doncs em sembla que és molt important
que hi hagi jornades d'aquestes que portin els elements
que la gent que comença ja a tenir una sensibilització important
necessita per aplicar aquesta sensibilitat.
Doncs moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé la xerrada d'aquí una estona.
Tenim un altre convidat avui amb nosaltres,
el senyor Daniel Calatayut,
del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.
Ell farà una xerrada anomenada
la petjada ecològica en el plantejament urbanístic,
una mica també en la línia del Xavier Carceller.
Al mateix, suposo que és complicat
fer conscient a la gent que l'ecologia es pot...
Potser el ciment, diguem, i els jardins,
la sostenibilitat i tot plegat,
són conceptes que a vegades ens xoquen, no?
Sí, o sigui, el que és difícil
és fer una història de la sostenibilitat.
Es barregen molts conceptes,
jo distinguiria...
Bàsicament, l'explicació principal
és que a l'esfera econòmica,
a l'esfèrica social,
recentment s'ha incorporat
a l'esfera medi ambiental.
Això entra des d'una quantificació
de fenòmens d'insostenibilitat global,
però està a través de la Unió Europea
una progressió del coneixement
de la ciència que s'està formant.
Aquesta ciència actualment
barreja com tres tipus d'insostenibilitat,
la insostenibilitat social,
que té precedents americans,
bibliografia, etcètera,
la insostenibilitat medi ambiental.
Dintre de la insostenibilitat medi ambiental
hi ha la local,
que parlaríem de local tova,
que serien tots els temes
de corredors ecològics,
Green Bells,
fer verdes les ciutats.
Apareix un dels nous indicadors
de sostenibilitat local
a través de la Unió Europea,
els indicadors ambientals,
i en aquest moment
tendim cap als indicadors globals,
uns indicadors que busquen
més aviat pautes de consum.
Quan parlem d'indicadors,
per exemple,
per la gent que potser no estigui
més avançada aquest tipus de vocabulari,
i potser una mica més tècnic,
de què estaríem parlant?
Com estan o com es mantenen jardins,
fauna, flora,
com està dissenyada la ciutat, etcètera?
Sí, l'indicador global de patxada ecològica
és un indicador que existeix
des de fa gairebé 6 o 7 anys,
s'audita mundialment
i el que quantifica
són les pautes de consum
de tots els consumidors
d'un univers finit.
Això es pot aplicar
fins al nivell
d'un univers d'una persona,
és a dir,
vostè es pot calcular
la seva patxada ecològica.
Qualsevol objecte
que vostè conceix més
té una certa patxada.
Evidentment,
l'urbanisme
i el planejament
incideixen
en les nostres pautes de consum
i dintre dels...
Però nosaltres també
podem incidir
en les nostres pautes de consum
seleccionant objectes
que tinguin
un cicle de vida auditat
més eficient.
És a dir,
que estem parlant
de consumir
d'una manera responsable
productes
que després
no deixin
una excessiva
patxada ecològica.
Seria més o menys
això en la conclusió.
Seria això.
El problema
de la patxada
és que la globalització
es caracteritza
perquè els nostres
fons de consum
són mundials.
Llavors,
l'única manera
de quantificar
d'això
d'una forma científica
és quantificar
objecte per objecte
d'on ve,
amb quins recursos materials
s'ha fet,
etcètera.
Com li preguntava
també al Xavier,
a nivell europeu
o a nivell mundial,
totes aquestes
mesures
mediambientals
de patxada ecològica
que ara parlàvem,
estan més instaurades
que aquí a Espanya
o Catalunya
és puntera
en aquest aspecte?
No,
a veure,
pel que jo conec
des de la meva
visió universitària,
s'està parlant,
hi ha unes directives
sobre emissions
aprovades
per alguns sectors,
es parla
i hi ha esborranys
per altres sectors,
hi ha un indicador
europeu
semblant a la patxada
ecològica
que és l'NTM.
També
hi ha una bolsa
d'emissions
i les bolses
d'emissions
actualment ja tenen
equivalències
entre ineficiència
o tonelades
de CO2
i euros.
O sigui
que estem parlant
d'un camí endavant
diguem
en quantificar
científicament
doncs precisament
aquestes patxades
ecològiques
a nivell global.
Hem parlat
amb el Xavier Carceller
i també amb el Daniel Calatallut
que d'aquí a una estona
tindran les seves xerrades
en aquesta cinquena aula
d'ecoconstrucció.
Suposo que també content
de participar
en una iniciativa
com aquesta.
Sí,
tot el que sigui
intercanviar informació
i difondre informació
a la Politécnica
estem per això.
Moltíssimes gràcies
a tots dos,
gràcies a la Dolors
per atendre'ns aquest matí.
Estem en directe
justament
des de
la Cambra de Comerç
de Tarragona
on s'està celebrant
aquesta cinquena edició
de l'aula
d'ecoconstrucció,
un aula que
serà gratuït
pels col·legiats
però també hi poden
assistir altres ciutadans
de Tarragona
el 8 i 9 de maig
a llarg de tot el dia
des de les 10 del matí
i també hi ha ponències
fins al migdia
aproximadament
la 1 o les 2 del migdia
aproximadament.
Tot depèn també
de l'ordre del dia.
Moltíssimes gràcies
a tots tres
per atendre'ns
el matí de Tarragona Ràdio
i doncs aquesta era
la iniciativa
que us volíem apropar
en directe
des de la nostra unitat mòbil.