Seguim el matí de Tarragona Ràdio amb altres qüestions d'interès i d'actualitat.
La setmana passada es presentava a Tarragona,
concretament al Museu d'Art Moderna de la Diputació,
el llibre de memòria s'ha titulat
Entrevivències, la Guerra Civil, les Persons Franquistes,
la Transició i la Unió Europea.
L'autor d'aquesta publicació és el senyor Josep Sobiratx Pinyana,
entre moltes altres coses, exsenador socialista,
en els primers temps de la Transició Democràtica,
doctor en Ciències Econòmiques
i també de gada al Tribunal de Comptes Europeu
entre els anys 1986 i 1994.
Avui ens acompanya el senyor Josep Sobiratx
per fer una repassada a aquestes moltes vivències
que ha pogut viure en aquests més de 80 anys de vida.
Senyor Sobiratx Pinyana, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Bon dia i benvingut als estudis de Tarragona Ràdio.
Entrevivències, recull tota la seva vida pràcticament?
Sí, l'essencial, perquè entre santes pàgines
ha hagut de sacrificar molt tot el de la família
i anar directe més a totes les qüestions que tenen més interès general.
O sigui, pensi que jo començo ja a l'any 34.
Ja soc redactor d'un diari que ja devia 14 anys.
doncs, quan els fets d'octubre del 34.
O sigui, que després hi ha tota la Guerra Civil.
Ja, doncs, aquí a Tarragona, doncs,
jo vaig estar molts anys a la presó de Pilatos, eh?
Vol dir que tenim un gran record.
A vegades em diuen que, home, potser vostè, doncs,
té un record, diríem, de rebuig.
No, no, que a mi, dic, els que em van fer tan gaire,
els de Tortosa, dic, aquí, dic,
encara em venien a veure la gent,
tenia visites, etcètera.
Després, esclar, hi ha un llarg perioda
que sorprèn una mica els periodistes
i els historiadors,
perquè jo, entre unes coses i les altres,
estic des dels 18 anys fins als 27 a la presó.
Aleshores, jo surto als 27,
i als 57, que són ja 30 anys després,
quan ve la transició,
resulta que jo ja soc doctor en Ciències Econòmiques,
soc professor de la Universitat Autònoma
i surto senador.
Jo, escolti, això com se fa, no?
No és que jo tingués una família
que em pogués portar en cotofluix, no?
Va ser una tasca de treballar, estudiar,
passar molta gana, passar molta son, etcètera,
però vol dir que, de cara a la gent jove,
també és possible sortir d'un pou,
sortir d'un túnel i arribar a una certa altura.
Fem una repassada cronològica ràpida, una miqueta.
Vostè ja ho deia, va estar a la presó de molt jove,
el van condemnar mort,
però li van rebaixar la pena justament
perquè era menor d'edat.
Exacte.
I per quina raó el van empresonar?
Bé, jo havia dirigit un diari que sortia cada dia
a Tortosa, que es deia El Pueblo,
un diari republicà,
que, com en aquella època,
doncs hi havia molts comunistes i anarquistes,
nosaltres des de un diari republicà,
des de un diari moderat,
doncs fèiem una tasca,
una campanya molt contra les violències,
contra els extremistes,
però també, clar,
quan es mor el general Mola, per exemple,
doncs jo dic un menys, no?,
dels generals de rebel·lats.
I això estava també al sumari.
És a dir, que els dos que van ser directors
abans que jo, els dos els van afusallar.
Era molt greu.
I a Busta se'n va salvar per...
Sí, llavors el mil fiscal me demana pena de mort,
però després, doncs,
com que hi havia comèses delictes
entre els 16 i els 18 anys,
ja m'aplica un grau menys de la pena que em correspon
i firmo la reclusió perpètua.
Per això, quan explico
que la major alegria,
la més gran alegria que he tingut a la meva vida
és que quan vaig firmar la reclusió perpètua,
algú s'estranya.
Però si s'hagués trobat com jo
entre mitges i 300 combinares de mort
i que tu firmes, que ja no et maten,
no s'estranyarien tant.
Quins altres records
li deixen el seu pas
per les presons franquistes,
justament tenint en compte
que aquest és un dels apartats
que destaca en el subtítol del llibre
que acaba de publicar.
Sí, jo sé que
a pesar de les moltes coses
que jo he anat fent després,
les preguntes sempre se centren
en l'etapa de les presons.
Però miri,
el problema que teníem nosaltres a la presó
no solament era
que l'any 39
hi havia afrontaments constants,
sinó que
nosaltres al costat de la presó
teníem la fàbrica de taúts,
que estava al costat de la punxa.
i hi havia una certa experiència
de saber
quan picaven els teutaires
que sentien picar
més o menys
quants afusillaments hi haurien.
Si picaven de dia,
més o menys
venies a considerar
que aquell dia
n'afusillaria 10 o 12.
Però si ja picaven de nit
i tot,
llavors així s'anava a 30 o 40.
I si estaven 3 dies picant de nit
vol dir que serien 30 o 40
2 o 3 dies seguits.
Això era, diríem,
molt dramàtic.
Després,
en un ambient
en què
la guerra
els alemans
feien ofensives
llampeg
i per conseqüent
no tenies cap esperança
que
doncs
el nazisme alemany
i per conseqüència
també després
el franquisme
pegés
un final
que és el que ens podia salvar
a nosaltres,
no?
I això no va
això va durar
fins al desembre
del
41
quan els americans
van declarar la guerra
per l'assumpte del Pearl Harbor
i els russos
van començar
a defensar-se
doncs
a Stalingrado
i a Moscú.
Allò una cosa
va començar a canviar.
Però pensi que
entre mig
com que
per a fosillar la gent
per la nit
els cridaven
de les sales
i els posaven
a les celdes
en capella.
llavors
després del novembre
del 39
que em van a fosillar
116
en 3 dies
i que
va ser
doncs
va produir
una gran excitació
dintre la presó
el director
de la presó
aleshores
va
va
aconseguir
que el que estava
en capella
pogués demanar
un pres
que l'acompanyés
d'aquella nit
no?
Llavors
em va pensar
que això rebaixaria
una mica
les tensions.
Esclar, jo
tenia 19 anys
era jove
era animós
i a mi em tocava
dir sí
i dir no
que algú
em cridés
per a dir
que l'acompanyés
aquella nit.
Això va fer
que jo
els classifiqués
en dues classes
uns
que eren idealistes
que havien lluitat
i que en certa manera
havien perdut
i llavors
aquells
parlaven
tota la nit
i m'explicaven
doncs
el que
ells
haguessin pogut fer
haguessin pogut sortir
els missatges
la família
el que continués
en lluitant
etc.
Però després
hi havia un altre grup
que eren gent
que amb la garra
potser va ser
del comitè
com hagués sigut
a l'altre costat
de l'abalanja
que no tenien cap
fons ideològic
i per conseqüent
ells no acabaven
d'entendre
aquells
que eren els perells
que es poguessin posar
i aquells
eren tràgics
els nens aquells
eren molt tràgics
perquè jo no sabia
com cap aigamar
doncs
les tormentes
de por
d'aquella gent
tan així
que l'endemà
a la matinada
quan jo arribava
doncs al petà
de què se'n diu
o sigui
el lloc
de la sala tercera
de condicions de mort
aleshores
els companys meus
o algun d'ells
encara viuen
deien que jo
baixava destrossat
uns dies destrossat
i els altres dies no
segons
que m'acompanyar
tocava acompanyar
80 anys de vida
dóna'm per molt
ja ho comentàvem
de fet
el llibre ja es títola
Entrevivències
es parla de les persones franquistes
es parla de la guerra civil
del seu empresonament
però també es parla
de la transició
d'una altra època
suposo ben diferent
en què aquestes vivències
sí que
realment no tenen res a veure
amb les del període
que ara comentàvem
No, no, però
sap què passa
que
normalment
els que van sobreviure
de les penes de mort
etc.
els hi ha quedat
una paranoïa
jo tinc amics
que
dels pocs que queden
perquè ja s'han mort la majoria
doncs que
tenen por de dormir-se
perquè
somien
que els crien
per a fosellar
o sigui
i la senyora
els era despertant
però jo
m'ha quedat
una mena de vacuna
de forma que
vacuna
respecta els problemes
la magnitud
dels problemes
aleshores
i quin és aquesta vacuna
és que
quan ve un
que diu
escolta
sobretot
és un problema
jo enllocat
de preocupar-me
dic
què serà un problema
per a aquest
o sigui
la dimensió
del problema
per a la pandèmia
és un problema
de vida
que hi ha mort
però el problema
és normal
és normal
sobretot
que es poden
que es poden
que es poden
resoldre
jo li
no
no
m'assusto
mai
perquè
estic una mica
curat
d'espant
això és la vacuna
estar curat
d'espant
i això m'ha servit
molt
per a les lluites
posteriors
en qualsevol cas
això que li comentava
de la transició
com arriba
una persona
com vostè
amb aquesta
llarguíssima
trajectòria
també
en l'antifranquisme
com arriba
a la transició
i com
per exemple
arriba
a ser
senador
socialista
l'any 77
jo sempre dic
que hi ha un fet
jo quan surto
de les presons
doncs esclar
des d'avui
dels 27 anys
sense mosses
sense noies
doncs quan surto
de la presó
penso
que quan vaig a ballar
doncs que la primera noia
que balli
m'enganxarà
perquè jo no tinc defenses
no
i llavors vaig prendre
la precaució
de només ballar
amb noies
que fossin
dels rams
de l'alimentació
perquè jo tenia
havia passat tanta gana
i seguia
passant tanta gana
que jo si era
l'escriventa
d'un banc
o era modista
doncs res
jo només
dels rams
de l'alimentació
però vaig pensar
com que m'enamoraré
segur
doncs que sigui
efectivament
no vaig anir
molt maca
que ja he fet
ja les noces d'or
actualment
i allò va fer
que començés
a passar
de passar gana
anar a meja panxa
fins que quan vaig casar
vaig tres oles
jo sempre dic
que aquest va ser
un punt d'inflexió
que va permetre
que jo em centrés
després ja
anar estudiant
això
jo explico molt
amb detall del llibre
i és un dels
per mi
un dels capítols
més importants
i més interessants
perquè
en aquella època
per estudiar una carrera
sabia ser del seu
un sindicat universitari
i ni jo volia ser del seu
ni seu me volia a mi
però
hi havia
uns estudis
que es diuen
peritatge mercantil
que es podien fer
lliure
sense ser del seu
llavors jo
que havia fet
el batxillat
abans de la guerra
em van fer
les convalidacions
eren 5 anys
i els vaig fer
en un any
això va ser una mica
perquè jo
vaig actuar
molt a la clandestinitat
i vaig tornar
a anar
a la presó model
i llavors
l'altre d'elles
uns quants
que eren molt coneguts
de la policia
i reincidents
ens va dir
mira el que heu de fer
vosaltres
és estudiar
per quan
haguéssim de governar
perquè en aquella època
havent caigut el nazisme
no era descabellat
pensar que governaríem
bé llavors
jo
faig això
els 5 anys
l'epitatge
el faig amb un
després
com que això
no canviava
ve una cosa
que se'n diu
professor mercantil
professor mercantil
després una altra
que es diu
intendent mercantil
soc intendent mercantil
després
l'any 53
ve
les licenciatures
d'econòmiques
això de l'intendent
que era el títol màxim
que hi havia
en aquella època
a la parella econòmica
que ja queda
menys
menys important
i llavors
com que el règim
no canviava
jo segueixo estudiant
i llavors
doncs
faig
convaliacions
econòmiques
faig el doctorat
llegeixo una tesis
sobre l'evolució
del tema fiscal espanyol
de l'època
de l'evolució global
i
sempre
mantinc llaços
amb les qüestions
clandestines
a més
diríem
amb una certa distància
després
com que per a governar
que era la idea
que jo estudiava
per a participar
no?
llavors
jo em vaig preocupar molt
dels aspectes
fiscals
d'estudiar
la fiscalitat
tant així
que al final
doncs
vam fer professor
de política fiscal
de l'autònoma
i amb totes
aquestes relacions
polítiques
etcètera
ve
l'any 77
de l'entesa
que busquen
uns candidats
com que era
una cosa així
de front popular
allò
uns candidats
que no fossin
massa de partit
que es poguessin
basar els socialistes
el PSUC
l'esquerra
les comissions obreres
l'assemblea de Catalunya
i llavors van dir
mira home
el Sobirats
és
un
del Baix Ebre
de les Terres de l'Ebre
de Tortosa
etcètera
i llavors va ser
quan aquí
amb aquella candidatura
de l'any 77
vam posar
un de Tarragona
que era el Baixeres
que encara viu
un de Reus
que va ser alcalde
el Martí de Reus
i jo de Tortosa
perquè clar
no eren massa coneguts
però
almenys eren
dels llocs
on hi havia més vots
i llavors vaig sortir
i arriba a Madrid
i resulta que
dintre de l'UCD
hi havia molts candidàtics
de dret tributari
hi havia inspectors d'Hisenda
hi havia guants de l'Estat
però els socialistes
no tenia ningú
que no tingués atributs
i llavors van anar dient
que hi havia un cantalant
que entendia atributos
i em van venir a buscar
i llavors jo vaig començar
a anar els pactes
de la Moncloa
a totes les qüestions
de les mesures urgents
de reforma tributària
de forma
que jo
vaig tornar a la política
diríem
activa
per ser un polític
que era el meu
però vaig convertir
en un tècnic
llavors
a vegades vaig pensar
home
doncs això ja ho feia jo
perquè clar
a conèixer
tot la matèria de tributs
llavors jo vaig començar
a ser
sobretot empreses
molt importants
i jo vaig pensar
però ara resulta
que mal pagat
perquè en aquella època
això del sector públic
estava molt mal pagat
haig de fer el mateix
que feia el sector privat
molt més ben pagat
però
l'ideologia hi era
al fons
doncs
però em vaig convertir
en un polític tècnic
potser això
ha servit
perquè
al no tenir molta confrontació
a la fi
als 19 anys
m'hi volia defusellar
Tortosa
i als 82
m'han fet
fill predilecte
fill predilecte
de Tortosa
sens dubte
en fi
tots aquests detalls
moltes més coses
les podran trobar
en aquest llibre
que publica
Viena Edicions
amb el suport
de la Diputació
de Tarragona
el llibre es titula
Entrevivències
la guerra civil
les presons franquistes
la transició
i la Unió Europea
avui hem volgut fer
un petit tas
justament per convidar
a tots els oients
de Tarragona Ràdio
a que el llegeixin
a que
sumirin
amb molt de carinyo
aquest llibre de memòries
de Josep Sobirat
a Pinyana
Sí
voldria afegir
que
mentre jo escrivia el llibre
vaig enterar-me
que s'havien desclassificat
els sumaríssims
i que es podien anar
a mirar els sumaríssims
llavors resulta
que jo
vaig escollir
14 sumaríssims
els que
són gent gran
i coneixen Tarragona
posaran que
el doctor Rafael Batestini
que era
doncs un carismàtic
metge de Tarragona
que el van afusellar
un Fontana de Reus
que era un escriptor
un metge
sabatia de Tortosa
en els mateixos casos
un alcalde
de Tortosa
i aquests hi són
també n'hi ha
entre els 14 d'aquests
que hi poso jo
perquè aquests sumaríssims
són molt simples
i el que hi ha més
són els denunciants
hi ha alguns
que van declarar a favor
jo els denunciants
els escatimo molt
però els que van anar
a declarar a favor
que van tenir
doncs el coratge
aquests els poso tots
i dels 14 més
hi ha un que viu
que és una dona
que és de Tivissa
i que viu a Tarragona
i que es diu
Carmeu Bordera
que és una senyora
ja molt gran
però que viu
és l'única que viu
doncs amb aquest record
i amb aquest esment
acabem aquesta conversa
senyor Josep Sobiratxa Pinyana
moltes gràcies
que vagi molt bé
i felicitats
per aquest llibre de memòries
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau bon dia
bon dia
bon dia
moltes gràcies a vosaltres