Són 12 anys que la festa està consolidada i el que intentem,
ja que ja tenim un públic que són entre 3.000 i 4.000 nens,
perquè és una cosa bastant difícil de calcular
el que passa durant tot el dia per allà al parc de la ciutat,
doncs el que intentem és millorar cada vegada, cada any,
aquesta festa i portar coses noves.
Llavors el que es tracta, com tu ho has dit,
és una festa que sempre ens ha tancat la porta de les activitats d'hivern
i ens ha obert-les d'estiu.
Llavors és una festa dedicada als nens, podríem dir,
des d'un any fins a 15 anys, un màxim de 15 anys,
són nens i joves,
i la festa d'aquest any serà un seguit d'activitats al parc de la ciutat
durant tot el dia, començarem a les 11,
farem una paradeta a les 2 fins a les 5,
perquè allò al parc de la ciutat tothom sap que és una olla de calor,
i després a les 5 de la tarda tornem a començar fins a les 9 de la nit,
que entre les 7 i les 9 és la millor hora perquè baixa el sol,
s'està molt més millor el parc.
Llavors serà un seguit d'activitats,
tot estem parlant des d'inflables, castells, tobogans,
però els més petitets...
Simultàniament es podrà gaudir
de gairebé tota l'activitat que s'ha previst.
Sí, perquè l'únic que hi ha una mica organitzat i controlat
són diferents curses, concursos,
després hi ha concursos amb jocs tradicionals,
perquè aquest any, com una novetat,
el Club Maginet ens porta a un seguit de jocs tradicionals,
com és la baldufa, com és el joc de cadires,
com és els billots,
estan recuperant una sèrie de jocs que jugàvem quan érem petits,
nosaltres, els que ja som una miqueta grans,
però què pot ser la joventut i els nens d'avui en dia no coneixen.
Llavors, per donar a conèixer aquests jocs,
hi haurà un apartat de jocs tradicionals.
Jo et deia el tema de l'organització,
perquè no ens enganyem,
totes les activitats agraden als nens,
però hi ha algunes que tenen un tirón,
escolta, que Déu-n'hi-do que són, diguem-ne,
les joies de la corona de la festa del joc i de l'esport.
La veritat és que sí,
cal dir que en tenim una,
que, per exemple, és la joia de la corona dels més joves,
dels més joves, dels joves,
no dels nens,
són els nanos entre 10 i 15 anys.
Doncs els quats, per exemple,
els quats és tot un esdeveniment,
veuen aquelles motos tan grosses amb quatre rodes i tal,
i, bueno, se pirem per pujar.
Però amb bojos, eh, per pujar.
Hi ha unes cues increïbles.
Després també hi ha una cosa que vam començar,
vam portar de nou l'any passat,
que es diu el salt de trampolí,
que és com un columpi molt gran,
que van aganxats a marnesos,
els nanos pujan i baixen com si fossin unes molles.
Una mena de puentin.
Sí, però moderadet, eh?
Exactament, sí, sí,
poden pujar nens de molt petits a molt grans.
A veure, és com un columpi que va dalt a baix,
és com si fossis tu mateix una molla humana.
La sensació com que si fossis un dibuix animat, no?
Sí, més o menys.
És una cosa així, més o menys.
I després també hi ha la festa de l'escuma,
a última hora del migdia, les dues.
Ui, aquesta sí que és una bogeria, no?
Sí, sí, perquè els nanos estan de calor,
fins a dalt,
i clar, posar-se dintre de l'escuma
i després ser banyats amb la manguera
i anar-se'n a casa a xupets,
doncs és tot un aconteixement.
Això no té preu, realment.
Sí, sí, i aquest any suposo que també recuperarem
una miqueta dintre dels jocs tradicionals.
Si tu recordes,
quan anàvem a festa d'aniversari de les amiguetes,
fem tot allò de menjar la poma,
que penjava,
i totes aquestes coses.
No hem pogut recuperar trencar l'olla,
perquè està prohibit.
Trencar l'olla està prohibit avui en dia.
I per què està prohibit?
Perquè ja no es pot utilitzar una olla.
Ja s'ha d'utilitzar una paperina de paper
i ja no és el mateix.
Clar, home,
la cosa aquella que pot caure en tros,
fer mal,
fer mal,
i són molts de nanos els que hi ha a una festa.
És diferent una festa de 4 o 5 nanos
com és una festa de 3.000 nens.
Llavors, clar,
ho hem hagut de deixar,
ens feia molta gràcia,
però això no ha pogut ser.
Per tant, el tema poma.
La poma, menja la poma,
menja la galleta,
menja la pera,
totes aquestes coses
que amb les mans lligades al darrere
i teníem que utilitzar la boca.
Allò dels caramels i la farina
amb la cara mullada...
Totes aquestes coses, sí.
Tu te'n recordes
del joc del mocador, també?
El joc del mocador, sí.
Que aquest també era
un altre dels jocs tradicionals.
Totes aquestes coses
s'intenten recuperar
i ho farem aquest dia.
Però no oblidant
el que ens permet també
el que ha avançat diferents materials,
perquè aquí ja entrem
en el terreny dels inflables esportius,
que això sí que també torna bojos
als nens i a les nenes.
Sí, això és una novetat
de fa pocs anys,
ho devem tindre fa dos o tres anys.
Són uns inflables,
que no són els típics inflables,
sinó que són uns inflables
dedicats als esports,
com són, per exemple,
un futbolí humà.
Un futbolí humà és un inflable
que és una canxa de futbol,
però és un futbolí.
El típic futbolí
que es juga als bars,
es jugava als bars,
ara es juga a uns altres llocs,
a les sales de jocs.
Doncs el futbolí,
però els ninots de dintre
són persones humanes,
per això es diu futbolí humà.
És molt divertit,
sobretot pels joves,
per nanos de 14 o 15 anys,
és molt divertit.
Després tenim una porteria de dianes,
que és una porteria desinflable també,
molt gran.
És allò del gol rècord.
El gol rècord, exactament.
Que és una porteria amb unes dianes
i bé pot haver un porter o no haver-lo.
I llavors hi ha unes dianes
per fer punteria.
Després també tenim
una espècie de,
què se li diu,
una espècie de paraula d'esports,
però en petitet,
que és inflable
on dintre es pot jugar
tot tipus d'esports,
des de vòlei, bàsquet,
i tot és inflable.
O sigui que el nano pot jugar a futbol,
tirar-se per terra, cau...
Hi ha inflables per més petitets,
que també ha agradat molt.
També teniu previs d'instal·lar.
També tenim els inflables per més petitets,
els típics casteguells
dels pitufos,
dels picapedra,
de totes aquestes coses típiques.
Després hi ha els tobogans,
que són uns tobogans inflables molt alts,
que els nanos poden pujar per un costat
agafats per cordes i escales
i baixar, deixant-se anar.
O sigui, hi ha coses.
Després hi ha un petit espai
on hi ha uns mòduls de psicometricitat
que els nanos poden fer
mil i un equilibris
i no es fan mal
perquè és tot d'espuma.
O sigui, ja hem intentat
que hi hagi activitats per tot.
I després hi ha la zona d'aventura,
que no pot fallar,
que és una zona
que ja posem fa dos o tres anys
i té molt d'èxit,
tant entre els més petits
com amb els més grandets,
que és dos torres d'aventura,
que són dos rocòdroms,
però passa d'una a l'altra
hi ha un pont penjant
i després per baixar hi ha una tirolina.
Això té molt d'èxit
perquè els nanos
sempre hi ha en veure
aquelles torres allà
que poden baixar, pujar
i després també tenim
la zona de Tiramar,
que això també agrada molt.
En fi, intentem posar coses
que el nano normalment
durant l'any
no veu ni toca.
Ja passem una mica
del bàsquet
i el futbol clàssic.
Això ja ho fan
durant tot l'any,
i a l'escola
i a les entitats.
L'únic que ens caldria
una mica el parc,
però tenim un problema.
El parc de la ciutat
és molt maco
i està molt bé,
és una zona natural,
però ens falta un espai
asfaltat o dosat
perquè allà poguéssim
fer patins
o alguna cosa d'estes
una miqueta més.
I d'espai,
Roser,
perquè cada cop
creix més aquesta festa.
Parlaves de milers
de nens i nenes
que és difícil
hi ha moments
que hi ha tantíssima canalla
que dius
que s'està fent petit
això, no?
Sí, sí, la veritat.
És molt gran el parc.
És el que dius
també una zona
més cimentada.
Exacte, ara Perera
és la única zona
tarragonara.
I molt cèntrica també.
És això el bo,
que els pares
poden vindre a peu.
A veure,
ens posem a un port
que no és el mateix
perquè al port
hi ha un trànsit
que aquí al parc no hi ha.
Sí que al port
hi ha molt d'espai,
però primer per baix
s'ha de baixar en vehicle
i després
que a la zona
hi ha moltes zones asfaltades
però també passen cotxes.
Llavors,
ara Perera
el parc de la ciutat
és l'únic lloc
que les activitats que tenim,
aquestes activitats
moltes d'estes
necessiten anclatges a terra,
el sol de terra,
doncs no hi ha cap problema.
No hem dit
aquest any
com a novetat
l'empresa Fiat
que és un dels nostres col·laboradors
ens portarà un globus aerostàtic.
Què dius ara?
I per quan els nanos
podran pujar i baixar el globus.
El que no podran
és volar
per tota Tarragona.
El que sí que podran
és pujar
perquè el globus
puja uns metres,
tenen una vista panoràmica
del parc
i tornen a baixar,
no?
Si fa bon temps.
Si fa bon temps.
Els globus ja sabem
que tota la tarda,
això serà a la tarda,
durant tota la tarda
els nanos podran gaudir.
I després també dic
que aquest any
fins ara hem tingut
uns 3.000 nens,
3.500
per el que hem pogut quantificar.
Aquest any
com a novetat
també a nivell publicitari
s'ha fet un mailing
a tots els nens de la ciutat
entre 3 i 15 anys.
Llavors diguéssim
que tots els nens
que viuen
a la ciutat de Tarragona
o als barris
han rebut per correu
una invitació particular.
Llavors creiem que això...
Que qui no hi vagi
és perquè no ho voldrà
o no ho podrà, eh?
O no ho podrà,
perquè també és veritat
que en aquest estat
hi ha moltíssimes coses.
I s'acumulen
finals de curs, festivals...
Festivals, moltes coses.
És complicat
per una estoneta de ben segur
perquè com ens explicava la Roser
el parc obrirà
les seves portes
a les 11 del matí
fins a les 9 del vespre
amb aquest parell
o 3 d'hores del migdia
que evidentment
ningú no anirà
perquè fa molta calor
a aquella hora
però després cap a les 5 de la tarda
tornarà a obrir portes.
És senzillament
entrar
i gaudir-ne.
Sí.
Que sàpiga que la gent
pot entrar al parc de la ciutat
per on entraria normalment.
A veure, l'entrada natural
nosaltres la fem per a Moni Cajal.
Posem allí uns pancartes
i una entrada
o adornem una miqueta.
Però bé,
poden entrar per l'estació d'autobusos,
poden entrar
però no els hi vagi bé
perquè l'entrada
és gratuïta
i no han de donar,
no hi ha cap control.
O sigui,
que els nanos
l'únic que han de fer
és portar-se a si mateix
i fer cua
si és necessari.
Hi ha moments del dia
que no és necessari fer cua.
Això sí,
cal dir que a partir de les 7 de la tarda
es fa cua a tot arreu
perquè és l'hora bona.
Al matí està més tranquil.
És una cosa que els que van a Porta Aventura
ja sabem que no hi ha un altre remei.
I després també dir
que per als pares,
els avis
o els germans grans
que porten aquests nanos
que sàpiguen
que posem també un espai
que li diem
a un espai de guarderia de pares
que és com un espai
on hi ha taules a la sombra,
taules i cadires
per poder llegir el diari,
per poder prendre un refresc.
O sigui,
un espai de tranquil·litat.