.
Quatre minuts serà un quart d'una.
Avui parlem al matí de Tarragona Ràdio d'una qüestió,
disortadament sempre d'actualitat,
l'anomenada violència de gènere.
És un tema que volem tractar avui amb Dolors Jiménez,
és la coordinadora de l'associació Adderan.
Dolors, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
I agraïm moltíssim que ens acompanyi al matí de Tarragona Ràdio,
Dolors d'Aroca, que és la delgada a Tarragona de l'Institut Català de la Dona.
Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Si m'ho permeteu, abans d'abordar el tema,
una mica l'objectiu d'aquesta xerrada és intentar desmitificar,
eliminar tòpics, si és possible,
i sobretot donar la informació més útil i pràctica a la població,
ja sigui a aquelles persones que directe o indirectament
sentin que estan parlant per aquesta problemàtica,
però també conscienciar la societat en general,
que tot i que tenim la lliçó apresa, o si més no ho sembla,
les coses no canvien.
Al contrari, s'agreugen.
El que passa és que avui a les pàgines,
i llegim textualment del diari El País,
veiem un parell de notícies que sembla que són positives,
i subrellem o entrecomillem la paraula positiu.
D'una banda, explica que el defensor del poble,
Enrique Mujica, ha destapat nombroses irregularitats,
posa també entrecomillat en la tramitació judicial,
de denúncies que es van posar abans de la mort a mans del seu marit,
d'Alicia Ariste Guiberaza, que va estar assassinada el 8 d'abril de l'any 2002 al carrer.
Es veu que hi havia moltes ordres d'allunyament del jutge, etcètera, etcètera.
Ja sabem què passa, doncs sembla que comença a obrir-se una línia d'investigació
cap a determinats jutges que se sospita que no van fer la seva feina com calia.
En aquest sentit, i insistim, citem el País,
diu la Comissió Disciplinari del Consejo General de Poder Judicial,
i aquí parla d'un altre cas,
Són dos casos dels moltíssims que hem hagut d'enumerar al llarg d'aquest any.
En tot cas, el fet que s'investigui, sigui el Consell General del Poder Judicial,
determinades accions d'un jutge, jo crec que això és positiu.
Vosaltres que coneixeu els temes de violència de gènere,
de violència cap a les dones, és una llumeta, no?,
com a mínim, dins de tot aquest gran problema.
A veure, me parece importantísimo.
Primero porque hasta ahora daba la sensación
de que los jueces es un sector como intocable.
Entonces, sí que muchas veces pasan por las manos de las profesionales
que habitualmente nos dedicamos a estos temas,
pues ves que las sentencias o el tipo de denuncia
no se le ha prestado la debida atención.
Entonces, muchas veces, yo, por ejemplo, insisto mucho,
cuando una mujer va a denunciar,
debe de saber qué es lo que tiene que denunciar
y cómo lo tiene que denunciar,
porque el maltrato no es una cosa
que a veces la víctima lo perciba
porque no sabe que existe.
O sea, ella tiene un malestar,
no se encuentra bien, no sabe exactamente lo que le pasa
hasta que el profesional le indica a ver esto es un maltrato.
Y es un maltrato ¿por qué?
Pues porque esto que tú me estás explicando son amenazas.
Coneixer los símptomes, pero no la malaltía.
Exacto.
Pero claro, hay que ponerle nombre a la malaltía.
Y esto, pues son amenazas.
Y esto son coacciones.
Y esto son seguimientos.
Y esto es maltrato físico.
y esto es un acoso moral.
Y cuando uno va a denunciar,
debe de denunciar todas estas cosas
que yo creo que es el peso de la ley.
O sea, lo que hace que el peso de la ley sea específico
es que realmente estén bien pronunciadas las palabras.
Sí, pero a més a més,
a veure, també em sembla que és important
perquè quan parlem de sensibilització
de totes les persones que estem treballant
al voltant de temes de violència,
em sembla molt important
el que tu estaves llegint
pel fet que som totes les persones,
les persones que podem estar a primera línia
tenint a la dona,
tots els professionals,
a nivell judicial, a nivell psicològic,
a nivell judicial me referia més a nivell d'advocats,
però també a nivell judicial,
vull dir, aquesta sensibilització,
o sigui, no agafar la denúncia
com una mera denúncia
i deixar-la a banda,
sinó implicar-se, vull dir,
veure realment
el que hi ha al darrere de tot això, no?
El que hi ha al darrere
d'una sèrie de denúncies,
no d'una ni de dues,
sinó d'un munt de denúncies,
d'un darrere d'allunyament,
sensibilització també
per part del poder judicial.
Clar, és que en el cas aquest
del jutge de Barcelona,
fons del Consell General del Poder Judicial
asseguran que el jutge
podia haver caigut
en la falta greu de desatenció,
que fins i tot no havia pres
la declaració a l'acusat,
en fi,
tot un procés que ja es veurà,
el que sí que és important
és que es plantegi
des del poder judicial.
Hem de ser molt conscients
de les conseqüències
que pot portar
un tipus de desatenció
com aquesta.
Jo crec que,
a part de la desatenció,
existe un problema
de falta de coneixements.
O sea, a ver,
creo que tanto los jueces
como los abogados
como los fiscales
que están al frente
de este tema
de violencia doméstica
tendrían que tener
una formación específica
porque la violencia
la has de percibir,
has de saber que existe
y para poder saber que existe
tú has de detectarla
para poder articular
una denuncia,
para poder articular
una sentencia,
para poder ayudar
a aquella persona.
Entonces,
todos los profesionales
que nos dedicamos
a este campo
tendríamos que tener
una formación específica.
Claro,
¿qué pasa?
Que hay asociaciones,
por ejemplo,
como la nuestra,
que sí que todo el personal
que estamos allí
estamos muy formados
porque nos dedicamos
exactamente a esto.
Pero luego,
por ejemplo,
hay el turno
de abogados de oficio
y lo cito porque
yo esto me lo encuentro
cada día.
Depende de qué abogado
le toca a la mujer
que viene a denunciar,
el caso sale o no sale.
Yo, por ejemplo,
cuantas veces me encuentro
con abogados...
Cuando yo sale o no sale,
¿qué volvi?
¿Qué significa que surti
o que no surti?
Pues que realmente
se aplican las medidas
que se tienen que aplicar
de alejamiento,
de una sentencia favorable
a la mujer
o realmente no se tiene
en cuenta siquiera
el maltrato
y se da como un juicio
de faltas
normal y corriente.
Claro, es que aquí está
que moltes vegades
diem que
si s'ha de modificar
lleis o no
s'ha de modificar
lleis.
La llei preveu
una amplitud
de supòsits.
El que passa
és que també
els professionals
han de saber
aplicar aquests supòsits.
L'aplicació de la llei
i els mitjans
per poder interpretar
aquesta llei
perquè hi ha supòsits
que estan
i establerts.
Jo, a veure,
no soc advocada
i moltes vegades
també,
com diu la Maria Dolores,
et trobes que dius
no pot ser això
que hagi passat
per mans d'un advocat.
Com pot ser
si no s'ha demanat
ni una mesura
d'allunyament
ni unes mesures
provisionalíssimes?
Recursos que ens dona
actualment la llei
i que moltes vegades
no es demanen.
Llavors, això,
clar,
hi ha d'haver
una formació
d'aquestes persones
a nivell
d'advocats
que tractin
aquests temes
perquè
no s'està fent...
Mira,
por ejemplo,
ponemos casos concretos.
Yo recuerdo
de una chica
que se separó.
Evidentemente,
la separación
viene a través
de un maltrato,
de un maltrato
que, además,
está denunciado
y que, además,
tiene un ingreso
en una clínica
y hay unos camilleros
que van a recogerla
porque ella pierde
el conocimiento.
Luego,
hay un parte
de lesiones.
Bueno,
pues ella pide la separación
y el abogado
considera que
una cosa es el maltrato
y otra cosa
es el proceso
de separación
y que se ha de llevar
a parte,
que ya saldrá
el tema de las denuncias
y que,
de momento,
van a atajar
la separación.
Claro,
yo insisto,
tú no te hubieras separado
si no hubiera habido
un tema de maltrato.
No, no,
evidentemente,
porque yo estaba
muy enamorada
de mi marido, ¿vale?
Estabas muy enamorada
de tu marido
y tú te has separado
porque ha habido
una situación de maltrato.
Ha habido una denuncia,
no una,
varias denuncias
después de esto
y, además,
hay un parte de lesiones
y un ingreso hospitalario.
Yo creo que esto
tiene que ir cogido
junto con el proceso
de separación.
No puede ir.
No son...
O sea,
no es un tema penal
y un tema civil.
No,
es un tema penal y civil
que han de ir juntos.
Bueno,
pues el abogado es privado
y se han peciñado
en que no
y en que no
y ya está.
Y allá está el panorama
y ahí está el panorama.
Pero claro,
tú ves que
para cuando la chica
quiera reaccionar,
posiblemente
la parte contraria
se habrá movido
porque luego...
Y habrá reaccionado
abans.
Claro.
Yo os volía plantejar
una cosa.
Hem iniciat la conversa
des del punt de vista
judicial,
des del punt de vista
legal.
Per cadascun
dels aspectes
que envolten
el maltractament
a les dones
podríem estar-nos
programes
i programes.
El que passa...
Veiem,
la part judicial,
tots aquests processos
no estan funcionant
en condicions,
però hi ha altres aspectes
que tampoc estan funcionant.
La prova és que
cada cop sumem
més víctimes,
més dones mortes
a mans dels seus companys,
excompanys i exmarits,
la majoria de vegades
quan parlem
de resultat
de mort.
Estem assistint
a un panorama realment...
Bueno,
i parlem de víctimes mortals,
però, Dolors,
el vostre telèfon
jo tinc entès
que no és que tregui fum,
però Déu-n'hi-do,
si el vostre telèfon...
És una línia caliente,
podríem dir-ho.
És una línia caliente.
Quina mitjana
de trucades podeu tenir?
Pues una barbaritat.
Jo ara no tinc cifres,
però una barbaritat.
Però jo et podo dir
que ayer,
per exemple,
he tingut visitas
per la mañana
i per la tarda
i estem contant
que jo només
faig primeres visites,
excepte
en casos X
que pugui haver de repetir
la visita
perquè hi ha un assessorament
que la persona me pida.
O sigui,
quan resulta
que una primera visita
tu tens visitas
per la mañana
i visitas per la tarda
i al dia siguiente
volves a tenir visitas
per la mañana
i visitas per la tarda
de un idó
la cantidad de visitas
nuevas
que estem parlant.
O sigui,
és una barbaritat.
Una barbaritat.
Hi tres telèfonos
i els tres telèfonos
suenan continuament.
La derivació
és per part...
La Dullos
està aquí
des del Institut.
Una barbaritat.
Des del telèfon 900
de la Generalitat,
tres cuartos de lo mateix.
Entonces,
és una barbaritat.
O sigui,
jo és que tinc la sensació
que cada cop
se'n parla més,
que cada cop
sembla que
s'hi esmercen més persones
i institucions
i entitats,
però la solució
no s'alvira.
I és una percepció personal,
eh?
Tinc la sensació
que tothom es veu
amb dret a parlar
i ser coneixuda del tema.
Tots ens atrevim
a opinar sobre aquest tema,
a parlar.
És un problema
de mitjans econòmics
que no hi ha prou
mitjans econòmics?
De qui és el problema?
És un problema
de falta de coordinació.
Són massa preguntes
juntes.
que és el que anava a dir jo.
Jo, a veure,
hi ha una cosa
que està molt clara,
vull dir que hem d'entendre
que no és un problema
que es pugui tractar
d'una manera
aïllada
un professional sol,
sinó que ha de ser
un treball conjunt
entre els diferents professionals
i aquí l'important
és una bona coordinació
que això moltes vegades
i ho hem parlat
amb la Maria Dolors
perquè fa molts anys
que treballem juntes
de que segons quins nivells
això ho aconseguim
però fa falta
una implicació més
a nivell institucional
digui-li institucional
o digui-li
de totes aquestes gent
que està treballant
amb el tema aquest
perquè no se'ns pot escapar res.
Clar, però...
No ho podem tractar de dir
mira, ara aquesta persona
que se'n vagi a l'advocat
perquè se'ns escaparà
a la banda psicològica
perquè aquesta persona
necessita
que se la tracti
al tema jurídic
però necessita també
un assessorament psicològic
un suport psicològic
necessita
alguna vegada
o moltes vegades
un assessorament
o una intervenció social
altres vegades no
però llavors
hi ha d'haver aquesta bona coordinació
esforços
diners
n'hi ha
se n'hi estan posant
el que passa
que jo dic
i això també ho vaig dir
a les últimes
són pedazos
a veure
que poden ser
que li hem de treure
molt més profit
en aquests recursos
no és que no hi hagi
recursos que n'hi ha
però potser
hem de saber
aprofitar molt més
bé aquests recursos
i llavors
se podria fer
una feina encara
molt més bona
de la que s'està fent
una cosa
vosaltres que sou coneixedores
del tema
com dèieu
esteu a primera línia
nosaltres
com a mitjans
doncs
ens arriba
la informació
la païm
la mirem
de vegades
també ens han arribat
opinions de persones
que han passat
per determinats processos
han passat molt malament
i aleshores
la sensació
jo parlo de sensació
en cap moment
de certesa
és que
agafem un perfil
qualsevol
cada perfil
és diferent
d'una dona
que pateix
maltractaments
físics
importants
una dona
que pot tenir
o no
una feina
pot tenir
o no
una independència
econòmica
té una família
i uns fills
en molts casos
no sap ben bé
a quina porta
trucar
i quan truca
a una porta
resulta que
la resposta
no la té
amb immediatesa
ni tan sols
per atendre
les primeres necessitats
d'allotjament
de les primeres hores
perquè ha hagut de sortir
de casa seva
com ha pogut
amb els seus fills
i aquella persona
no sap on anar
després no sap
a quin advocat
o advocada
li portarà el cas
no
clar
emocionalment
està molt tocada
resulta que
fins d'aquí uns dies
no la pot visitar
aquell expert
jo no sé si aquest quadre
que us estic dibuixant
és real
jo diria que sí
és real
i és el de cada dia
i jo te puedo decir
por ejemplo
un caso que tuve ayer
exactamente
esta señora
yo le
acostumbro a preguntar
siempre
de donde vienen derivadas
más que nada
por saber
bueno
pues por hacerte
un poco de idea
de quien te las manda
entonces esta señora
me dijo
ante la angustia
del seguimiento
de que estaba
siendo objeto
por parte
de su excompañero
amenazas
coacciones
varias palizas
ingreso en hospital
etcétera
etcétera
no sabía
a quién acudir
entonces
ella me comentó
que no había sido
bien atendida
en el juzgado
de Valls
que no había sido
bien atendida
en el hospital
donde la habían
o sea
donde había ido
a parar
porque en un principio
no se atrevió
a decir la realidad
y dijo
que se había caído
en la bañera
pero eso es normal
esto es normal
cuando quiso
remendar la cosa
el médico
le dijo
que él se quedaba
con la primera versión
y no
vale
o sea
me parece
falta de sensibilidad
por parte
del personal sanitario
después llamó
por teléfono
al número 900
que funciona
a nivel estatal
de allí
la derivaron
al número 900
de la Generalitat
del número 900
de la Generalitat
le dieron
el teléfono
móvil de Adara
y del móvil
de Adara
la derivaron
a mi número
de móvil
no estem parlant
d'una persona
que seu tranquil·lament
a una cadira
mira
vaig a trucar
per reservar-me
unes vacances
estem parlant
d'una persona
que està en una situació
límit i crítica
i que aquestes persones
necessiten
en el moment
en què
es decideixen
a denunciar
explicar la problemàtica
a demanar ajuda
en definitiva
necessiten que se li pugui
donar l'ajuda
en aquell mateix moment
perquè si no
estem perdent
a la persona
estem perdent
l'oportunitat
de poder donar-li
l'oportunitat
a aquesta persona
de poder
refer la vida
per tant se'ls diu
a aquestes dones
a través de campanyes
que està molt bé
que es faci
denuncia
no callis
un telèfon
vés aquí
vés allà
quan finalment
superen
aquesta por
que de vegades
és molt difícil
superar-la
cal trobar-se
la situació
m'imagino
i entren
en aquest circuit
evidentment
hi ha moltes dones
que se'n surten
només faltaria
si no se'n surtis cap
però clar
aquí parlem
de les que no poden
sortir-se
i de les que ja
no se'n sortiran
perquè han mort
és així de clar
què podem dir
aquestes dones
perquè veiem
que hi ha persones
que hi treballen
em dèieu que
s'hi estan esmerçant
diners
i mitjans
i a més a més
ara
arrel
de les jornades
aquestes
que vam fer
el mes de maig
al Col·legi de Psicòlegs
que jo mateixa
quan vaig acabar
la meva intervenció
vaig proposar
que impulsaríem
miraríem d'impulsar
a nivell d'aquí de Tarragona
digue-li un protocol
digue-li
una actuació
una reunió
de tots aquests professionals
que ens coneixem
entre nosaltres
moltes vegades
perquè fa anys
que treballem plegats
o treballem plegades
però que ens fa falta
una mica
aquesta coordinació
que miraríem d'impulsar-ho
és un únic lloc
el que deia
una manera
se tiene que evitar
el peloteo
i això
hi estem posant fil
a l'agulla
esteu treballant
a veure
sí
encara no tenim
la reunió
establerta
tenim ja les persones
que més o menys
sabem que hi volen estar
a veure
no serà un procés
que serà d'avui per demà
però la realitat
és que sí
que això
ho estem treballant
ja des del mateix dia
doncs que vam fer
aquestes jornades
que a més a més
doncs això
ho impulsarem
doncs nosaltres
des de
l'institut
però des de
també els altres
des del govern
de la Generalitat
i treballant
amb els professionals
amb
col·legis professionals
amb associacions
però se va a hacer
dentro de Tarragona
i comarca
perquè
és el que
nosaltres en aquest cas
perquè claro
la proximidad
és lo que cuenta
lo que tú no puedes hacer
es decirle a una mujer
denuncie
primero
la mala información
que se está dando
ha de saber a la seva ciutat
a quin carrer
a quin carrer
a què persona
s'ha de dressar
és molt diferent
no ho sents qualsevol
que no sap ni qui
això no puede ser
que això et pot servir
perquè el telèfon
aquest no ho sent
que no serveix
i tot serveix
et pot servir
en un moment determinat
et pot servir
en un moment d'angoixa
doncs perquè aquestes persones
et puguin fer
en aquell moment
la retenció
però no és el mateix
parlar per un telèfon
que tindrà una persona
que et diu
mira d'aquí
doncs ja està
ja et surts
amb un advocat designat
amb unes mesures
provisionals
amb una ordre d'allunyament
que tot això
vegi que aquesta persona
ha de dir
ostres
però sí que he anat
i això faci
que altres persones
que es trobin
en aquestes circumstàncies
puguin donar aquest pas
sense que encara
et s'hagin de tornar
enrere
perquè a la que tornes
enrere aquesta persona
ja torna a entrar
una altra vegada
en el cercle
de la violència
i diu
ja no torno
anar allà
perquè ja no poden ajudar
és que és perfecte
perquè clar
estem en una època
en què
per anar a comprar
tenim els grans centres comercials
allà podem comprar-ho tot
i fer-ho tot
i en dues horetes
sortint-ho en tot fet
perquè en aquestes coses
que són realment importants
no tenim aquest lloc
on en dues horetes
o quatre
o el que faci falta
sortim amb tots els paperets
arregladells
i tot el problema solucionat
jo crec que
perquè
en lloc de depender
tot
d'un
d'un
un solo organisme
com si dijéramos
pues està tot
compartimentat
per exemple
Institut Català de la Dona
Departament de Benestar
Social
i Família
Departament de Justícia
me explico
los juzgats
entonces està tot
tan compartimentat
que resulta que
cada un
tiene
como su
pequeña parcela
de poder
i jo crec que
en aquest món
tenemos que
hacer tots
como un poco
de
no sé
olvidarnos
de nosotros mismos
y pensar
que tenemos que poner
todo
en común
y
ir a hacer
una sola
una primera
acogida
que dependa
de quien sea
hem d'establir
un circuit
i llavors
que entre nosaltres
en aquest circuit
se piquen tots
com funciona
digue-li protocol
digue-li circuit
digue-li lo que vulguis
però això fora una
experiència pionera
d'alguna manera
no
pionera no
perquè a Girona
s'està fent
i està funcionant
i llavors
arrel de l'experiència
que sabem que funciona
a Girona
d'alguna manera
per agafar
un model que funciona
hem agafat
de moment aquest
primer model
i és el que volem mirar
de proposar
a nivell de Tarragona
amb els mitjans
que tenim a Tarragona
amb els professionals
que tenim a Tarragona
mirar de com
articulem això
podrem agafar
algunes coses
que sabem que funcionen
bé allà
però evidentment
hi ha coses
que són diferents
nosaltres aquí
encara no tenim
el desplegament
de Mossos d'Esquadra
que allà sí que tenen
i això també
ho hem de tenir en compte
doncs hem de mirar
aquí quins efectius tenim
quin desplegament
d'altres mitjans
associacions
aquí tenim l'associació
d'ara que fa molts anys
que està treballant
i està treballant molt bé
és un factor
que hem de tenir en compte
però per exemple
no tenim casa d'acollida
aquí
aquí hi ha una casa d'acollida
sí que hi ha una casa d'acollida
hi ha una casa d'acollida
no tenim casa d'urgències
però no tenim casa d'urgències
el que sí que és veritat
que nosaltres
des de l'institut
en casos d'urgències
que ens entren
a través del telèfon 900
els caps de setmana
sí que facilitem
uns allotjaments
per a aquestes persones
d'urgència
que de totes maneres
jo personalment
no crec que sigui
el més adequat
perquè jo crec
que hi haurien d'haver
cases d'urgències
perquè aquestes persones
quan tu les reculls
en un cap de setmana
deixar-les
en un establiment
en un hotel
en una pensió
necessita un recolzament
no la pots deixar allà
perquè
jo personalment
quan alguna vegada
has tingut que deixar
alguna persona així
jo passo tota la nit
patint
com pot ser que aquesta persona
estigui allà
amb l'angoixa
amb els crius
que no deu saber
si pot baixar
esmorzar
i que hi ha moltes coses
i que es comença
a plantejar una sèrie de coses
i no té ningú
que li pugui donar resposta
a aquestes coses
si aquesta persona
llega a l'hotel
que és tan necessària
si vindràs
i trobaràs
però nadie
té en compte
que es que
se tiene que canviar
de ropa
i que necessita
un cepillo de dientes
exactament
que necessita
un cepillo de dientes
i jabón
i alguna cosa
per jugar

Criatures també necessiten una atenció.
Criatures que poden anar
des del mes,
perquè és un cas recent que hem tingut,
una criatura d'un mes,
fins a més grans,
fins a 3 o 4 criatures,
fins a llocs que la millor
són en una ciutat més gran, però altres
són en llocs més petits que no volen sortir
perquè tothom es coneix.
Una ciutat petita com Tarragona et pots trobar
en una cantora amb el teu agressor, no?
Sí, doncs hi ha, imagina't, pobles
només anant-vos a capitals de comarques
de qualsevol de les comarques que tenim aquí a Tarragona,
que puguin trobar-se que encara és molt més fàcil
que aquí a Tarragona.
Jo crec que se cuenta muy poco con los técnicos
a la hora de elaborar
todos los proyectos,
los circuitos,
con los técnicos no se cuenta.
Vosaltres que teniu l'experiència real cotidiana, no?
No, o sea, se proyecta
desde las mesas, evidentemente
desde las mesas de Barcelona
y se coge la realidad que tienen
próxima, que es Barcelona.
Yo siempre digo, a ver,
Cataluña tiene una diversidad
y tiene, cada una de las provincias
de Cataluña tiene unas necesidades,
por ejemplo, pues no sé,
en Tarragona somos una ciudad turística,
con lo cual, pues las salidas laborales
son de cara al turismo,
completamente distinto, por ejemplo,
a las salidas laborales que puedan tener en Lérida,
que pueden ser, pues, de cara a la agricultura.
Cataluña, más industrial.
Exacto.
Pues has de tener en cuenta lo que tienes
y con eso hacerte la...
I, a més a més, Mari Dolores,
també una altra cosa que s'ha de tener en compte
és la manera d'identificació d'aquesta violència
i de partir de la base
que la violència la pot patir
quan se vol dona,
pel fet de ser dona.
Sí, allò dels perfils únicos
ja ha passat a la història.
No, no, és que no hi ha perfils.
Hi ha característiques comunes.
Hi ha violència.
Exacto.
Hi ha violència de gènere.
Violència de gènere, justamente.
Violència pel fet de ser dona.
I aquesta violència no discrimina
ni a nivell cultural, social, econòmic.
No, no.
Lo que pasa es que a mí esto sí que me gustaría decirlo.
A ver, hasta ahora,
y digo hasta ahora porque realmente
no hay ningún estudio hecho
en el cual se haya acogido absolutamente
todo el 100% de la población,
siempre los estudios que se han hecho
han partido o bien de casas de acogida
o bien de servicios sociales
o bien de maltratadores que están en la cárcel
porque los han metido precisamente por maltratadores.
Entonces, claro, son estudios que están sesgados completamente.
Allí no está el 100% de la población.
Cuando se puede hablar de violencia en general
y podrás hacer unos perfiles
o decir unas características
cuando todos los profesionales que estamos trabajando
dentro del campo de la violencia
pongamos encima de la mesa cuáles son nuestros datos.
Porque nada que ver, por ejemplo,
lo que vemos en Adara
con lo que se ve a lo mejor en servicios sociales
o lo que hay en las casas de acogida.
Entonces, esta desmitificación
que es lo que a mí me gustaría decir.
A ver, la violencia doméstica
se da en todas las clases sociales.
En las clases medias y altas
hay muchísima violencia doméstica.
Muchísima más de la que parece.
Lo que pasa es que...
Más silenciada, quizás.
Mucho más silenciada porque son personas
que tienen mucho más que perder
si vas a mirar de cara a la sociedad.
O sea, está mal visto socialmente.
Los maltratadores de clase social alta
suelen ser personas muy agradables,
muy respetables de cara a la sociedad
y, en cambio, son muy agresivos dentro de casa.
Solamente guardan la gracia dentro de casa.
Tengo entendido que de vegades es cuestionan
quan algunas dones
d'aquestes capes de la societat
denuncien aquesta violencia.
Es cuestionan que aquella dona
realment no estigui utilitzant aquest pretext
per alguna altra finalitat.
Sí, porque además, oyes aquellos tópicos
de vivir como una reina.
A ver, vivir como una reina
significa, por ejemplo,
pues yo que sé,
tener un abrigo de pieles,
pongo por caso,
pero después que te den 10.000 pesetas
para ir a comprar,
porque tienes que pedirlas,
pues aquí hay mucha violencia.
Però això que dius tu
de cuestionar-se això,
moltes vegades,
inclús, potser ja per la mateixa criança,
dones que et venen a l'oficina
et diuen,
és que, clar, jo això no...
A veure, primer no som conscients
que tenen problemes de maltractaments.
Et venen per a qualsevol tipus
de problema, de desaveniences o així.
Quan li fas veure
que allò és un maltractament,
home, és que potser jo ho he provocat,
és que potser...
Llavors, a veure,
hem de deixar de banda...
O sigui, nosaltres no som jutges.
Nosaltres som persones
que hem d'atendre.
No sabem en quina situació
està aquella persona,
no sabem en quina situació
es troba de dir
a mi em sembla...
Jo sóc incapaç de dir
a mi em sembla que aquesta persona...
Que podem tenir per judici.
...m'està dient una cosa
que no és real.
Llavors, nosaltres hem de donar
l'atenció.
I les persones
no et venen allà.
a expressar...
Costa molt
anar davant d'una persona
que no coneixes
explicar...
Coses molt íntimes, no?
De la teva vida.
De coses íntimes.
Llavors,
hi ha, per principi,
aquella persona
que se't destapa,
que li costa destapar-se
perquè no se't destapa
i no et diu
mira, escolta'm,
jo sóc maltratada.
No, mai.
Tiene una indefensió
en aprensida, ja.
I a més a més són persones
que porten molts anys
i que estan...
Elles mateixes
tenen molt poca autoestima.
altres dones que diuen
això a mi no m'ho faria mai.
Estem parlant d'una càrrega,
d'un procés...
A veure, els anys...
Diuen, com jo no puc ser capaç
si diuen que jo no...
Però jo què estic aguantant aquí?
Però és que estan
totalment anul·lades,
és que són incapaces
de sortir.
Per això jo sempre dic
que és tan important
que en el moment
que aquesta dona
se sent capaç,
pel que sigui,
de donar aquest pas,
és que no es pot desaprofitar,
és que el dona avui,
però és que demà
a lo millor torna a ser...
es torna a tancar
i torna a ser incapaç
de poder-lo fer.
Llavors, vol dir,
això ens ho hem de plantejar
entre tots
què estem fent
que se'ns escapin
aquestes dones.
Contra més temps passa,
més duro
és el nivell de dependència
que tenen aquestes persones
del maltratador.
Més anul·lades estan,
més baixa autoestima
tenen
i més difícil les és
pensar que poden ser capaces
de fer alguna cosa
per si mesmas.
Escolteu una cosa,
és molt important
que se'n parli.
De vegades hi ha qui qüestiona
que els mitjans de comunicació
s'incideixen en aquesta qüestió.
És important que se'n parli.
És important que s'expliqui
quins mitjans tenen a l'abast
les dones que volen sortir
d'aquest infern
perquè és un infern.
El que passa és que
només té un aspecte negatiu.
Jo tinc la sensació
que en determinats moments
i en determinats escenaris
s'ha frivolitzat
amb el tema.
Molt.
Perquè és el que té
aquesta societat
que quan se'n parla
molt d'un tema
saps què passa?
Es frivolitza
i es juga
i s'utilitza.
Sembla que es va posar de moda.
I entonces,
en tots els mitjans de comunicació,
en els programes
que fan
per la tarda
en la televisió,
en tots els programes,
cada vegada que
pones la televisió,
surt alguna maltratada
que explica
la seva situació.
però està tratada
amb una frivolització
tan grande
que realmente...
Per credibilitat
tota la història.
Perder,
claro,
totalment.
I esto es un perjuicio
de cara a la mujer maltratada,
de cara a los profesionales,
de cara incluso
a los recursos
que se han de poner
a funcionar.
I a mi em sembla
una altra cosa,
que els homes,
com que precisament
és violència de gènere,
quan veuen
aquestes dones
denunciant d'aquesta manera,
sigui frivol
o posant-se
davant de les càmeres
en un tema com aquest,
d'alguna manera
encara se senten...
Es creixen?
Es creixen.
A mi em dóna
una mica aquesta sensació,
no?
De dir,
ostres,
doncs ara
aquest d'aquí explicant
la veuen
encara víctima.
O sigui,
per ells
encara és un motiu...
Moltes vegades
jo quan ho veig
em dóna la sensació
que dic
que això no està ajudant
a poder treballar...
S'ha fet espectacle
d'un tema molt...
Una cosa és que se'n parli
d'una manera seriosa
que es puguin donar
informacions
i tot això
que jo crec que és positiu.
És a buscar el testimoni
per buscar
aquella nota morbosa
fer espectacle
d'un problema
tan greu com aquest.
I perquè jo crec
que cal
donar-li la volta
al mensatge.
A veure,
hi ha víctimes
perquè hi ha maltratadors,
perquè hi ha verdugos,
senzillament.
O sigui,
és un tema
de violència de gènere
i un tema
de violència de gènere
que s'ha generat
per la cultura patriarcal
que hem tingut
en aquest país.
A veure,
és una cultura
machista,
realment machista.
no fa gaires dies
que jo no ho vaig veure
però m'ho van explicar
que va sortir
en un programa d'aquests
un home
que es veu
que era maltractador
i la persona
que m'ho va explicar
era el meu fill
que té 18 anys
i li va impactar
el fet de dir
com pot sortir
una persona
a explicar
tot allò.
Com el deixen
que ho expliqui
d'aquesta manera
a una televisió?
Com pot sortir
i les coses
que té
i la gent allí
com si fos
la cosa més normal
del món.
A veure,
clar que hem de denunciar
que darrere d'un maltractament
hi ha un maltractador
clar que s'ha de fer visible
però no visible
encara
fer-ne una mica
de això
de fer espectacle
xull
lejar una mica allí
de dir
jo faig això
i a sobre
surto
per la televisió
a explicar-ho
i ho he trobat horrorós
i és que és horrorós.
No hi ha dubte
és un problema greu
disortadament
si no un dia
cada setmana
sovint
no cal entrar en xifres
que de vegades
són només això
darrere de les xifres
hi ha víctimes
hi ha persones
i no només víctimes mortals
sinó aquelles persones
que poden trucar
a un 900
que poden trucar
a l'Institut Català
de la Dona
o a Dara
són dones que pateixen
elles i els seus fills i filles
no oblidem
una actitud
de violència
que de vegades
pot desembocar
en lesions
de moltíssima gravetat
i de vegades
doncs poden amargar
la vida per sempre
a tot un col·lectiu
de persones
un problema molt greu
de totes maneres
amb això que heu dit
que s'està treballant
una coordinació
sembla que podem veure
una miqueta
de llum d'esperança
per a aquestes dones
perquè comencin a trobar
una sortida
que moltes d'elles
insistim
se'n surten i la troben
però que la trobin
més còmodament
que bastant pateixen ja
a veure
jo no sé si
amb això
perquè ho hem parlat
de vegades
i tenim
bastanta esperança
doncs
en que això
pugui funcionar
en que això
es pugui moure
és un embrió
vull dir
tampoc
no és una cosa
que ja
tinguem unes línies
de totes concretes
però està
ja està posat
jo crec que aniré endavant
per una cosa
vull dir
jo aquella vegada
m'ho vaig agafar
com un tema
molt propi
molt personal
perquè ho hem parlat
moltes vegades
amb ella
vull dir
la Maria Dolores
jo hem estat
quasi dissenyant
i mirant
a veure
quines eren
la gent
que ens hi podíem
implicar
hi ha hagut
bona resposta
quan ho hem plantejat
a nivell
de les persones
que estan més amunt nostre
hi ha aquesta sensibilització
i em sembla
que hem d'aprofitar-ho
aprofitar-ho
perquè
es pugui donar
resposta
i es pugui donar
una bona resposta
per poder erradicar
si més no
aquí
a les nostres comarques
el tema de violència
no
jo
és que m'agostaria
dir una cosa
a veure
desmitificar
el tema
de que
tots els maltratadors
són locos
o estan mal
de la cabeça
que és
otra
de los mitos
estarien al psiquiatric
exacto
o sea
que no
que ni muchísimo
menos
però claro
és que esto
jo lo he oído
en boca de
professionals
con lo cual
me parece
vamos
que no
no se puede
tolerar
de ninguna
de las maneras
no hay más locos
ni más
personas
que estén
es un delinqüent
en tot cas
pot haver-hi
alguna persona
que tingui un perfil
en diguem-ne
patològic
pero en principi
son delinqüents
sí
pero no más
ni menos
que en el resto
de la población
otro mito
que también se dice
es
todos
que son
alcohólicos
o drogadictos
bueno
hay alcohólicos
y drogadictos
también
pero no tampoco
más que en el resto
de la población
que el alcohol
y la droga
pueden
emular
el maltrato
pues sí
pero normalmente
sí
pero porque
hay una regla
alrededor
que es lo que
hay una agresividad
hay un agresivo
exactamente
detrás
doncs
son
d'aquelles
coses
que hem de conèixer
en la veu
de les persones
que estan en primera línia
com elles mateixes
i professionals
que treballen
en el tema
de la violència
de gènere
a la nostra ciutat
que tampoc
no es conformen
amb la manera
de fer ara
i que volen
millorar
aquesta situació
jo us agraeixo molt
la feina que feu
d'una banda
però també
que heu vingut
avui a la ràdio
a parlar
de tot això
Dolors Jiménez
coordinadora
de Dara
i Dolors
d'Aroca
delegada a Tarragona
de l'Institut Català
de la Dona
moltes gràcies
i molt bon dia
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies