Tres minuts i mig i seran tres quarts de dotze del migdia.
Canviem radicalment de tema aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Abandonem la cuina per parlar d'altres qüestions relacionades
amb temes importants a la nostra societat.
Coincidint amb la setmana de sensibilització
que promou Càritas per donar a conèixer la realitat
de les persones sense sostre,
s'estan desenvolupant al llarg de la setmana
tota una sèrie d'activitats.
Dins d'aquest programa d'activitats s'inclou
una jornada de portes obertes de la casa del Transeun
de Tarragona, que està ubicada a la part alta.
Aquesta visita nosaltres la realitzarem avui des de la ràdio
en diferents connexions.
La primera, ara mateix, connectem amb la nostra unitat mòbil
que s'ha desplaçat fins a la casa del Transeun
amb Lluís Comas i Anna Plaça. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia, Iolanda.
Explica'ns exactament amb qui estàs, on estàs.
A veure, estem a la casa del Transeun,
al primer pis, just al costat de la cuina,
i ara mateix ens acompanya en l'Aid Briti.
Corrígeme si no digo bien el nombre.
L'Aid Briti.
Ell és del Marroc, però suposo que fa un temps que viu aquí,
i està de col·laborador i de voluntari aquí,
a la casa del Transeun.
L'Aid, explica-nos un poco cómo llegaste aquí,
porque tú eres de Marruecos, cómo llegas a Cataluña,
y qué es lo que haces aquí en la casa del Transeun.
He venido el año pasado aquí a Cataluña para buscar trabajo.
Y me caigo enfermo, he pasado casi un mes en un hospital.
Después me fui aquí para vivir hasta que me mejore.
Y después he buscado un trabajo,
y un piso a repartir con los amigos.
Y vivo normal.
Y después me caigo otra vez enfermo y sin trabajo.
Por eso me he cogido aquí hasta que busco un trabajo y un piso.
Y ahora, ¿todavía estás viviendo aquí en la casa del Transeun,
o ya has recuperado el piso y el trabajo, o cómo estás?
No he recuperado el piso porque no tengo dinero para alquilarlo.
Por eso estoy aquí hasta que busco un trabajo,
y después busco un piso.
En tu caso, siendo extranjero, quizá es un poco más difícil, además.
¿Cómo que es difícil?
¿Encontrar un trabajo?
Depende. A veces encontramos trabajo fácil, cuando hay mucha faena.
A veces es difícil para encontrar trabajo.
Y mientras estás aquí, pues ayudando, ahora te veía, por ejemplo, en la cocina.
Sí, soy voluntario.
La gente que vive aquí un tiempo largo,
colaboran aquí en algunas tareas.
¿Y qué es lo que haces normalmente?
¿Cuál es tu día a día?
Yo, ayudante de cocina.
Cuando me toca el torno, soy ayudante de cocina.
Para pasar tiempo, para no aburrarme,
porque tengo una depresión,
y tengo que hacer algo para que me relaje.
¿Te gusta cocinar?
Sí, me gusta mucho.
¿Estás bien acompañado, además, me parece, en la cocina?
Sí, estoy muy bien acompañado.
Somos como amigos aquí.
¿Cuánto tiempo llevas aquí en la Casa del Transaun?
Más de dos meses.
Sí.
Desde septiembre.
¿Estás bien?
Sí, bien.
Pero yo animado, aunque digas que tengas una depresión,
supongo que te encuentras un poco mejor.
Sí.
Con el tratamiento y con el trabajo de ayudante me relajo muy bien.
Pues la he dicho muchas gracias.
Espero que te recuperes plenamente,
que encuentres un trabajo y que puedas envelopar una vida completamente normal.
Ana, quan tinguis ocasió,
aviam si esbrinem quin és el menú que hi ha avui.
Ara entrarem a la cuina
i interrogarem també les cuineres.
Per exemple, hi ha la Margot.
Margot, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja l'havia amenaçat abans amb el micro
i ja m'ha dit que no tenia cap problema per parlar.
Explica'ns una miqueta el menú que prepareu avui.
i he vist que estaves preparant una estupenda plàtera de llom per fer el forn.
Sí, això és el segon.
Que no és ben llom, és xuleta,
amb ceba i espècies i res més.
El forn, el paet i que surti ben bo.
I de primer tenim verdura estofada.
Patata amb bajoca i pèsols,
però estofada en lloc de fer-la només bullida,
una miqueta de cada manera.
I el menú el decideu vosaltres? Com ho feu, el plat?
Sí, el decidem la casa.
Normalment ajuntem la directora i jo
i triem per tres setmanes
i decidim el que farem durant tres setmanes
i després ja anem seguint el plan fixat.
I en funció d'això,
compreu el menjar o el menjar el teniu en reserva?
Com us organitzeu?
Perquè, clar, a més suposo que no sabeu mai
la gent que tindreu a la casa
i deu ser una miqueta difícil de planificar.
Sí, es donen les dues coses.
Que no sabem mai,
fins a l'hora de dinar quanta gent ve a dinar,
però jo sé que haig de fer per 30 persones,
jo cada dia faig per 30
i així mai falta
i si sobra, doncs es pot repetir
i es pot repartir mai,
i si sobra es llança.
I la primera part de la pregunta,
comprem, majoritaràment comprem,
però també n'hi ha força donacions.
Però comprem cada dia les tendes normals,
que no diré noms perquè no hem de fer propaganda,
però on compra tothom.
Tot normal.
El súper, no?
Allò com aquell que diu, el súper d'acusat a casa.
Bé, i especialistes en productes,
per exemple, la cara a la cara,
els ous als ous,
el peix al peix,
però que són coses normals
que compra tothom,
subministradors normals, vaja.
I aquí a la cuina veig que estàs tu
i l'altra cuinera,
que ara no sé com es diu.
No és cuinera,
és companya de feina,
però en aquest moment no...
Es diu Antònia,
i és una companya de la feina,
però cuinera estic jo sola.
Ella és l'imprescindible dona de la neteja,
perquè sense ella no faríem res.
Ni aquí ni arreu, vaja.
Ara parlarem amb ella, també.
I que abans d'explicar,
per exemple, tenies el Laït ajudant-te
per aquí a la cuina, no?
Sí, se'ls explica quan entrem a la casa,
que se'ls demana una mena de col·laboració,
però petita, en coses puntuals,
mai que arribi a treure un lloc de feina,
ni molt menys.
Són ajudes puntuals,
d'estonetes curtes,
i es van rotant.
Avui tenim el Laït
i altres dies tenim uns altres
anant rotant cada dia un.
I es fa la cuina per tanta gent,
o com ho porteu?
Per mi sí,
per mi sí que és fàcil cuinar per 30,
i bueno, però...
Sí, sí que per mi...
Si la pregunta és si és fàcil,
per mi sí.
M'agrada molt,
i soc feliç cuinant,
i 30 és el número 1 molt, molt accessible.
Iolanda, si et sembla bé,
ara parlem un momentet amb l'Antònia,
que suposo que ha aprofitat...
Ui, se'm mort de vergonya.
Has aprofitat per fer una mica de cafè en llet.
Això és la pausa de mig matí, oi?
Sí.
Expliquem una miqueta,
vostè s'encarrega de fer la neteja de la casa, oi?
Sí, jo soc la, com la llaman la general,
no sé com la llaman, en català.
I soc la que m'encarrega de tot un poc,
perquè soc la més vieja de la casa,
14 anys aquí,
i soc la que més o menys me pregunta aquesta,
la altra, per aca, per a allà,
però soc la encarregada de la limpieza.
Des de fa 14 anys, és molt temps, això, no?
Sí, ara 14 anys.
I com ho descobriu la casa del Transión, com ho arribava aquí?
Bueno, estava en obra, porque la derribaron, la arreglaron y esto,
y entonces yo estaba trabajando con el director primero que había aquí,
que era Castillejo, Miguel Castillejo,
y yo trabajaba en su casa, que llevaba ya 12 años allí,
entonces, claro, yo no tenía seguro, no tenía nada,
y yo quería una cosa que tuviese seguro y esto.
Y entonces me dijo, bueno, pues ahora vas a tener la oportunidad de tu vida.
¿Qué te parece?
Sí, y me dijeron cocina o limpieza,
pero la cocina tenía que salir por la noche,
yo no vivo en Tarragona,
y entonces preferí la limpieza,
pero que los hago todos.
Lo mismo me meto en cocina, que hago limpieza,
que cujo el teléfono, en fin, soy mujer para todo.
Ana, relaciona normalment l'Antònia
amb les persones que s'hiostatgen aquí a la casa del Transión,
i en aquest cas, quina és la seva relació?
Ara li anava a preguntar.
Me comentan si, bueno, a lo largo de estos 14 años,
supongo que habrá visto pasar a mucha gente por aquí, por la casa,
y un poco cuál es su relación con ellos.
Estupenda, yo con ellos no tengo complicación de ninguna clase,
a mí me respetan mucho,
si me piden algo y está en mi mano dárselo,
se lo doy, si no, consulto a los mayores,
a la directora o a la asistenta,
entonces ellos ya me dicen, pues sí, pues no,
pero yo soy una trabajadora más, ¿no?
Si me piden algo y está en mi mano dárselo,
pues sí que soy, y yo con ellos,
hoy por hoy, no he tenido ningún problema con ninguno,
me tratan bien, no me faltan al respeto, y todo bien.
Supongo que también debe haber descubierto
alguna historia de vida interesante, ¿no?
Mucha, pero sí, así queda la intimidad.
Yo no he tenido nada con ninguno,
gracias a Dios, por hoy, ¿no?
De nada de sobrepasarse ninguno con nadie,
ni conmigo ni con nadie,
pero bien yo mi trabajo y ellos el suyo,
siempre respetando,
que nosotros somos los trabajadores
y ellos son los transsegüentes, ¿no?
y ellos respetan todo lo que viene
y si alguno se porta más de eso, pues fuera,
lo echan a la calle y punto,
y ellos no pasan nada.
Doncs aquestes són una mica les experiències
de la gent que treballa aquí a la casa del Transsegüent,
alguns d'ells, com a la casa d'Antònia,
és de fa molts i molts anys.
I ara també el que voldríem fer
és parlar amb alguns dels responsables del centre.
El que passa és que,
com que avui hi ha jornada de portes obertes
i estan fent ruta per la casa,
els haurem de localitzar
i això ens va portar un parellet de minuts.
Doncs ara, fem una cosa.
Com que aquí encara també tenim pendents
algunes assignatures,
al matí de Tarragona Ràdio,
en directe des dels Estudis de l'Avinguda Roma,
si et sembla farim una pausa
i després de les notícies de les 12 del migdia
tornaríem aquí a la casa del Transsegüent de Tarragona.
D'acord?
Com vulguis, perfecte.
Doncs d'aquí uns minuts.
Adéu, Anna. Fins ara.
Fins ara.